Ressenyes

RESSENYES Elsom, Derek (1990), La contaminación utmosférica, Madrid: Cátedra. Versi6n original: Atmospheric Pollution, Oxford: Basi1 Blackwell. Kemp, David D. (1990), Global Environmental Issues. A Climatological Approach, Londres i Nova York: Routledge. Certament el medi ambient esta de moda: gairebé tothom ha sentit dir alguna cosa sobre la reducci6 de la capa d'oz6, els mitjans de comunicacid parlen sovint de temes del medi ambient, la UAB inaugurarh la llicenciatura de Medi Ambient el 1992, els Verds alemanys han arribat en algunes eleccions al 10%-dels vots, la preocupaci6 governamental és creixent i les conferkncies internacionals sobre el tema es multipliquen. No obstant aixb, el tema no és nou per als gebgrafs. Teories tan recents com la hipbtesi Gaia (Lovelock 1972, Lovelock i Margulis 1973), que, a grans trets, contempla la Terra com un únic organisme on els diferents eleL. ments coexisteixen en una relaci6 simbibtica, s'assemblen molt a les paraules de Humboldt (1985) que, a la seva gran obra de maduresa Cosmos, pretén mostrar <<la connexi6 que existeix entre les forces de la natura i el sentiment íntim de llur mútua dependkncia,,. En aquest sentit, tots dos autors s6n gebgrafs. Derk Elsom és també llicenciat en cii?ncies, especialitat de meteorologia i climatologia aplicades. Segons les seves paraules, el llibre La contaminación atmosférica <<ha estat desenvolupat a partir de l'experikncia obtinguda d'un curs impartit sobre contaminaci6 atmosfkrica com a part del Curs Monogrhfic de Grau de la Universitat d'oxford,,. David D. Kemp és professor ajudant del Departament de Geografia de la Lakehead University de l'estat canadenc d90ntario. Arran de la popularitzaci6 abans esmentada, la literatura sobre temes de medi ambient s'ha disparat des dels seixanta, moment en quk es comenGa a parlar de pol.luci6 atmosferica. Tanmateix, tal com exposa Kemp en el prbleg del seu llibre, "l'estudi dels problemes del medi ambient ha vessat rius de tinta, des d'informes tkcnics fins a articles per al consum popular. La gran majoria de les publicacions esth en algun d'aquests dos extrems ... Aquest llibre esth pensat per omplir aquesta llacunan. I certament Global Environmental Issues fills the gap. Un cop situat el marc general de l'ambientalisme (histbria del moviment ecologista, diversos corrents de pensament ...) i dedicar un capítol a l'atmosfera, Global Environmental Issues examina per separat un seguit de problemes del medi ambient. La tria d'aquests problemes és molt flexible ja que comprkn des de la sequera i la desertificaci6 fins a l'hivern nuclear (a més a més dels temes ctclhssits, reducci6 de la capa d'oz6, pluja hcida, turbulkncia atmosfirica i efecte hivernacle). La contaminación atmosférica comprkn, en realitat, dos llibres: el primer, dedicat a la naturalesa, fonts i efectes de la contaminaci6 atmosferica; i, el segon, sobre propostes nacionals i internacionals per al control de la contaminaciti. Tot i que tots dos llibres tracten de temes sobre el medi ambient a escala global, el llibre d'Elsom s'ocupa específicament, tal com el seu titol indica, de contaminaci6 atmosferica i el de Kemp aborda problemes climhtics d'abast planetari. No cal dir que la contaminaci6 és una de les causes de molts canvis climhtics (pluja hcida, efecte hivernacle, reducci6 de la capa d'oz6 ...). Les diferkncies entre els llibres no rau tant en els temes abordats, sin6 en l'enfocament. Des d'un enfocament bastant geogrgic, Global Environmental Issues, després d'explicar les causes naturals dels fenbmens, estudia les interrelacions Home-Natura. En canvi, La contaminación atmosférica esth més interessat a descriure cadascun dels contaminants i observar com aquell hcid específic actua sobre els materials, els ecosistemes o les persones. La idea de globalitat del primer Ilibre és refor~ada pel fet que l'autor dedica un capítol a explicar qui? és l'atmosfera, o sigui, a descriure el marc on es desenvolupen els fenbmens que més tard explicarh. Un tema que tots dos llibres tracten Ampliament Cs el de la pluja hcida; per tant, ens servirh per comentar com s'expressen les idees. La descripci6 de Kemp comenGa detallant els mecanismes naturals de la pluja hcida: l'aigua atmosfkrica absorbeix el dibxid de carboni de produint hcid carbbnic. D'altra banda, l'energia provinent de les tormentes 6s la responsable de la síntesi de l'oxigen i el nitrogen atrnosfhric en bxids de nitrogen, que en reaccionar amb l'aigua constituiran hcid nítric. Un altre fenomen natural, les erupcions volchiques, s6n la causa primera d'hcid sulfúric. La pluja hcida 6s un mecanisme regulador de l'atmosfera, ja que la neteja de tots aquests hcids que, en arribar al sbl, formen part dels nutrients, base alimenthria de les plantes. El problema rau quan les concentracions d'aquests hcids s6n molt importants. La combusti6 de carburants fbssils ---carb6 i petrolii els processos industrials s6n les fonts cchumanes, d'emissi6 d'anhídrid sulfur6s que, desprCs d'un procés d'oxidaci6, forma l'hcid sulfúric. Aquest hcid és en realitat la uni6 d'ions d'hidrogen de ckega positiva (cations) i d'ions de sofre de chega negativa (anions). Aquest cccbctel d'ions, (Park 1987) constitueix la pluja hcida. Entre les conseqühncies de la pluja hcida, es troben la desaparici6 d'esphcies piscícoles, danys a les fulles i a l'escor~a dels arbres, canvis a la composici6 del sbl i afeccions pulmonars. En canvi, Elsom defineix la pluja hcida, en les primeres línies del capítol dedicat a aquest tema, de la manera següent: ccl'acidesa de les precipitacions 6s determinada per la concentraci6 d'ions d'hidrogen (H+) presents i s'expressa comunament en termes de valors PH, on pH es defineix com el logaritme negatiu de la concentraci6 d'ions d'hidrogen,,. Pensem que no és gaire pedagbgic, ni engrescador, encetar un tema així. Elsom segueix en aquesta línia i ens continua atabalant amb xifres, índexs, pH diversos, exemples d'arreu el m6n civilitzat ... S'ha de reconhixer, perb, que es fa un esforc important de compilaci6 de contaminants i efectes sobre la salut humana, sobre els ecosistemes aquhtics, sobre els ecosistemes terrestres i sobre els materials i la visibilitat. Aquest afany d'enumerar fins a l'últim efecte de l'últim contaminant de diversos fenbmens, o de detallar fins a l'última convenci6 o organisme oficial que tracta sobre medi ambient Cs present en tot el llibre. La claredat Cs, doncs, el punt fort del llibre de Kemp. Pensem que no cal tenir un nivell d'anglhs molt alt per llegir-10, i entendre'l, ja que l'exposici6 planera i ordenada, on es descriuen els fenbmens meticulosament, tot esmicolant cadascun dels elements que hi intervenen, fa que la qüesti6 de la llengua sigui un problema menor -si se'n té unes mínimes nocions, és clar-. Kemp no suposa que el lector domina el tema, ni tan sols que en té coneixements. Una persona que shpiga llegir, i amb una cultura mitjana, pot entendre i assimilar Global Environmental Issues. Els processos químics, que potser és la part mCs difícil per a un acblit, estan magistralment explicats amb dibuixos. A la figura de la pluja Acida, per exemple, hom veu dibuixats els focus contaminants (fabriques), els processos d'oxidacib, dissoluci6 i deposicib (núvols i reaccions químiques es barregen) i l'impacte de la pluja hcida en diversos ecosistemes (boscos, llacs i sbls). En canvi, La contaminacidn atmosférica pressuposa que el lector sap quk és l'atmosfera (gasos que la componen i proporcions, estructuraci6 vertical) o com es forma un hcid, per posar un parell d'exemples. Aquest Últim llibre esth destinat a un públic universitari o especialment sensibilitzat per temes de medi ambient. També La contaminacid atmosférica recolza els seus textos amb una gran profusi6 de mapes, quades, taules i, fins i tot, fotos. En aquest sentit, s6n molt interessants els grgics que mostren l'evoluci6 del volum d'emissi6 dels diversos contaminants, destriades per les diferents fonts d'emissi6, als Estats Units. Així hom veu el qui, qui?, quan i quant de la contaminaci6 en un sol grhfic. Un punt que només aborda el llibre d'Elsom és el de la descripci6 de les estratkgies per al control de l'aire i de les propostes nacionals i internacionals per a aquest control. Quatre s6n les estratkgies per al control de la contaminaci6: - Gesti6 de la qualitat de l'aire, <<regulaci6 de la quantitat, localitzaci6 i tipus d'emissi6 de contaminants en trobar clarament un conjunt definit d'esthndards o objectius de qualitat d'airen (Nevers, 1977). - Esthdards d1emissi6. Es determina la quantitat mbima per contaminant i font que es permet. - Estratkgies econbmiques (taxes d'emissi6, llickncies de contaminaci6). - Cost-benefici, associat a la idea de nivell bptim de contaminaci6, el punt on es creuen els costos que representa el control de la contaminaci6 i els beneficis que se'n treuen. Cap d'aquestes estratkgies no és una panacea. Les dues últimes estratkgies parteixen de la idea que tot té un preu. ¿Com avaluar la mortalitat diferencial per emissions d'anhídrid sulfur6s? ¿La destrucci6 d'un bosc té preu? La primera estratkgia és poc flexible per a la indústria. Per exemple, la Uni6 Soviktica va adoptar una política tan restrictiva d'esthndards de qualitat de l'aire, que a la prhctica va ser impossible d'endegar. L'estratkgia d'esthndards d'emissi6 reconeix la impossibilitat de r+uir d'una forma efectiva la contaminaci6. Es la filosofia del <<millor mitjh possibles (millor tecnologia de control disponible i econbmicament viable), defensada a ultran~a pels conservadors brithnics, enfront de la política d'esthndards d'emissi6 de la CEE. Elsom no es posiciona: descriu cadascuna de les estratkgies de control, n'explica alguns dels possibles problemes i acaba optant per l'opci6 relativista que cada conjuntura histbrico-gebgrafica té unes respostes específiques al problema de la contaminaci6. Els exemples sobre els Estats Units, la gran Bretanya i la CEE, els paisos socialistes i la col.laboraci6 internacional fan que el lector tingui un ventall de poiítiques sobre medi ambient. Elsom conclou que la col.laboraci6 internacional és necesskria per controlar el problema de la contaminaci6: la seva argumentaci6 es basa en l'existkncia de pdisos exportadors de contaminaci6 (Gran Bretanya cap a Escandinhvia, Estats Units cap al Canadh ...). Kemp és molt crític. els problemes del medi ambient són de tal envergadura que si no es tracten d'una manera global la vida a la Terra pot perillar. <<Les solucions als problemes del medi ambient a escala global han de passar per decisions econbmiques, socials i polítiques acceptables, pera han d'anar més enllh [...I. Hom hauria de tenir en compte de la mateixa manera les conseqiikncies socials i ambientals i no emfasitzar les primeres., El llibre de Kemp és provocador. L'autor deixa ben clar que la sequera, la desertificaci6, la pluja hcida o l'efecte hivernacle no s6n cap invent hum8 ... és ara, perb, que el desenvolupament de la tecnologia i el progrés fan trontollar un delicat equilibri. Amb cert sarcasme, Kemp comenta el creixent interks per temes ambientals, en aquest cas la sequera, tot recordant que els burgesos europeus ja n'eren conscients a comeqament de segle. <<La irmpci6 de la televisi4 amb les seves imatges impactants de nens d'ulls polsosos, panxuts, malnodrits, d'esquelets del ramat en llits de riu secs [...I. Les demandes del periodisme popular i de la publicitat cobreixen parcialment el problema [...I. Per exemple, els problemes actuals s6n tractats com a fenbmens moderns [...I. Cada generaci6 té les seves prbpies imatges de la sequera, als seixanta va ser el Sahel; als trenta va ser Dustbowl, descrit amb prou delit per John Steinbeck a The Grapes of Wrath.~ Respecte a la soluci6 del problema de la sequera, i continuant amb un cert aire d'épater les bourgeoises, Kemp afma que cela gana i la mort que han assolat el Sahel i Etibpia en els últims anys poden ser enteses com un indicador que el medi ambient continua en el seu intent per aconseguir el necessari equilibri ecolbgic per a la soluci6 dels problemes,. Just abans d'acabar, comentarem una subtilesa lingüística. El traductor al castell& d'Atmospheric Pollution fa servir l'expressi6 ccgases de húmero,, cosa que pot portar a pensar en una estranya patologia bssia o en un revolucionari sistema de dessulfuritzaci6>> Suposem que en realitat el text parla de cegases de humero~ (sense accent) --can6 de la xemeneia per on surt el fum. Recomanaria, doncs, el llibre de Kemp per la seva claredat d'exposici6 i perqd dona una visi6 de conjunt dels problemes ambientals. En canvi, només recomaria el llibre d'Elsom a especialistes del tema o a col.lectius especialment interessats en medi ambient. Global Environmental Issues fa que el lector s'interessi pels temes descrits: és un acostament gradual a problemes prou complexos. Kemp no pretén abastar tota la problemhtica, a vegades tan sols es limita a insinuar, a intuir, cosa que fa que el lector reflexioni. Aquesta hauria de constituir la ra6 de ser de les cikncies socials: la reflexib. Cristóbal Mendoza Lacoste, Yves (1990), Paysages Polítiques, Pm's, Le Livre de Poche. Librairie Génerale Francaise, 284 pp. Yves Lacoste es conocido entre nosotros sobre todo por aquel titulo -La geografia: un arma para la guerraque hace apenas tres lustros introdujo un aire nuevo y una cierta perturbaci6n en las calmas aguas de la geografia espaiiola y ha representado un punto de referencia esencial para muchos ge6grafos que aspiraban a renovar el paradigma de la ciencia geográfica o, cuando menos, ampliar10 con la incorporaci6n de nuevos puntos de vista y campos de análisis. No son muchas las obras de este importante gedgrafo francés traducidas al castellano. Además de la ya mencionada, publicada por Anagrama en 1977, destacan las clhsicas Geografia del subdesarrollo (Ariel) e Ibn Jaldún, el nacimiento del Tercer Mundo (Península), aparte de su participaci6n como coautor, junto a Pierre George y otros, en Geografia activa (Ariel) o en el comité de redacci6n de 10s anuarios El Estado del Mundo (Akal). Lacoste es conocido fundamentalmente por ser el director de la revista de geografía y geopolítica Hérodote, donde el análisis geográfico sirve para una adecuada comprensi6n de 10s acontecimientos politicos y istratégicos de la actualidad, cuya dimensi6n espacial rararnente nos es revelada por 10s grandes medios de comunicaci6n. Algunos artículos de 10s primeros números de Hérodote (1976 y 1977), entre ellos dos de Yves Lacoste, fueron publicados en castellano en 1977 por Dédalo Ediciones bajo el titulo de Geografias, ideologías y estrategias espaciales, con una interesante introducci6n a cargo de Nicolas Ortega. En el libro que ahora nos ocupa, su autor insiste en las relaciones entre geografia y política. La obra se articula en tres partes diferenciada~, unidas por el común denominador de la reflexidn espacial. En la primera parte, ccEl mapa y el paisaje>>, retoma la consideraci6n estratégica del saber geográfico que ya aparecía en La geografia: un arma para la guerra. Define el mapa como un medio para prevenir 10s obsthculos y reducir el azar, por 10 que constituye un instrumento privilegiado en manos del Estado, enemigo del azar por definicibn, para controlar a las poblaciones sujetas a su autoridad, sobre todo cuando el mapa incorpora fen6menos humanos cartografiados. Considera Lacoste a la geografía, a diferencia de las ciencias propiamente dichas, es-