Ressenyes

INYES quals permeten emmarcar i teoritzar sobre la reaiitat i les perspectives del partenariat amb un seguit de reflexions inbdites excel.lents que a partir d'ara s'hauran de convertir en punt de referbncia obligat sobre el tema. En tot cas, potser caldria matisar la visió extremament positiva i optimista (i, doncs, escassament critica) que aquests autors mantenen pel que fa al partenariat: si bé és cert que ha esdevingut una via excel.lent que permet a ciutadans i a actors socials participar de manera més activa en la gestió i el desenvolupament de llurs quadres de vida i treball, cal no oblidar que moltes de les practiques partenarials no són sinó una estatbgia dels poders públics (polítics i econbmics) que, per fer front a la insuficibncia de 1'Estat-del-benestar davant les noves manifestacions de la crisi economica, han optat per la privatització de la gestió social i pel desengatjament en les opcions de desenvolupament. El que aglutina en practiques partenarials actors socials de tan distinta procedbncia no és una determinada ideologia o una concepció de la societat amb voluntat de resoldre els nous conflictes socials, sinó la realització en comú d'una sbrie de practiques destinades a assegurar la prbpia supervivbncia en un món de canvis i turbulbncies. De vegades sembla que s'atorguen al partenariat certes atribucions que transcendeixen les seves possibilitats: aixíaquests autors entenen el partenariat com un marc compacte i ja constitult capag de superar el sistema sbcioeconbrnic vigent i generar noves estructures i institucions (una nova forma de contracte social) per tal d'eliminar el tancament i la sectorialització propis de la regulació keynesiana. També assenyalen que el partenariat és un nou mode de regulació de les relacions socials a escala local i, per tant, constitueix un aspecte important de la regulació del sistema social i econbmic a nivell global. Sobta el caracter definitiu i contundent d'algunes d'aquestes afirmacions, més encara si tenim en compte l'eschs bagatge tebric publicat sobre les característiques i l'abast del partenariat. En qualsevol cas, queda ben demostrat que es fan necesshries més reflexions com les que, amb llenguatge molt entenedor i un perfecte ordre d'exposició, presenta aquest número de Cahiers, tot palesant que les practiques partenarials permeten enriquir les teories generals de producció de l'espai i afegirhi perspectives que ofereixen més atenció als actors socials i espacials i a les seves característiques i projectes locals. Abel Albet Learmonth, A. (1988); Disease Ecology: an introduction, Basic Blackwell. Oxford, 456 p. Amb el nom ccmalaltia ecolbgica), es presenta un llibre prou suggerent, per als estudiants de geografia interessats en el tema de les malalties contextualitzades en el medi ambient on es generen. L'autor hi recull un gran nombre de treballs imrnersos dins d'aquesta línia d'investigació. La -també no me nadaccgeografia de la medicina,, es pot definir breument com l'estudi dels models de distribució de les malalties, llurs causes i factors interrelacionats (estil de vida, clima, accés als serveis sanitaris, dieta ...) i canvis del temps i l'espai. Per a l'estudi de les malaties cal, sens dubte, comptar amb un metge. I per a l'estudi de les malaties i llur comportament territorial cal afegir-hi, a més a més, I'enfocament geogrhfic i llurs tbcniques d'anhlisi i síntesi. Aquesta és la raó per la qual l'autor escull el nom d'ececologia de les malalties*, ccgeografia de la medicina,, o ccgeografia de la salut>>. Aquests termes propicien , segons paraules textuals, ael matrimoni), entre I'ecologia de les malalties i els estudis geogrhfics>). D'aquesta manera, es fa palesa la veritable aportació que la geografia pot fer, dins dels equips interdisciplinaris, en l'estudi de les malalties i la salut de la població en general. L'autor emfasitza com l'enfocament geogrhfic pot ser molt valuós a l'hora de buscar regularitats en la propagació de malalties, de sintetitzar-ho en models i, finalment, el gran significat que aixa té per al seu control i eliminació. Per assolir aquest objectiu, l'autor es basa, en gran mesura, en altres obres que utilitza a manera d'exemple. L'obra és estructurada en dues grans parts. A la primera part fa una descripció de les malalties que pateixen els paisos occidentals, per a la qual cosa utilitza models de distribució territorials mitjan~ant les representacions cartogriifiques i tbcniques més actuals. A la segona part l'autor es trasllada al Tercer Món on fa al.lusiÓ a les malalties més freqüents que, com ressalta, no sempre tenen -ni de bon trosel seu epicentre en l'hemisferi sud. A la introducci6 fa una reflexió sobre els conceptes bhsics, com ara l'existencia d'un únic món per a l'estudi de les malalties, llur origen i extensió. L'autor trenca la dicotomia, moltes vegades establerta a manera de tbpic, entre les malalties prbpiarnent pertanyents als pafsos del Tercer Món i els avui dia industrialitzats. Tal com demostra amb les al.lusions histbriques, moltes malalties ara característiques dels paisos subdesenvolupats varen sacsejar en primer lloc als actualment industrialitzats. Tot i així, l'autor opta per fer una delimitació geografica del llibre, segons les malalties majorithiament representades en els paisos d'economia capitalista o mixta desenvolupats, els pafsos comunistes desenvolupats i els pafsos en vies de desenvolupament. La primera part 6s l'anomenada: Malalties occidentals? Aquí es fa un rephs a la histbria de la transició epidemiolbgica dels paisos occidentals lligada al seu propi desenvolupament, la qual cosa va produir el pas de les malalties infeccioses cap a les generalment anomenades degeneratives. Per tant, desenvolupament i salut han anat en certa manera lligats amb la histbria. D'altra banda, noves causes de mortalitat han esdevingut característiques de l'anomenada modernitat. Entre les causes de mort mCs comunes tenim les relacionades amb malalties degeneratives (atacs, malaties del cor i certes menes de chcers), les lligades als estils de vida com ara els accidents de carretera, i les prbpies, associades a l'envelliment de la poblaci6 amb I'allargament de l'esperan~a de vida de les darreres generacions. Així doncs, no es pot parlar d'una única causa i, sens dubte, els factors del medi ambient (les ocupacions professionals, la contaminació ...) i el cercle de vida (manca d'exercici, dietes greixoses ...) hi juguen un paper clau. Aquesta interacció de factors fa que l'elaboració d'un estudi comparatiu sigui una tasca prou difícil. Hom ha de tenir en compte les desigualtats territorials i socials. Caldrh, doncs, eliminar els efectes de les diferkncies d'estructura de les poblacions escollides (grups socials diferentment representats en la pirhmide poblacional). Les malalties que l'autor escull són les mCs representatives dels palsos occidentals. En primer lloc, realitza una breu descripció de les seves característiques (origen i desenvolupament espacial) i passa, després, a l'anilisi geogrhfica. Una de les primeres malalties que estudia és el chncer. Aquí retroba novament el problema de la comparabilitat de les taxes de mortalitat per causes, sense I'efecte de les diferbncies sbcio-econbmiques de la població. La solució és for~a encertada: utilització de ratios de mortalitat estandarditzats. El resultat ha estat que els mapes mostren unes clares pautes geogrhfiques, la qual cosa vol dir que el medi ambient és un factor altament determinant en gran part dels chncers humans. Moltes de les afirmacions relacionades amb el camp de la medicina perb, són postulats que l'autor d6na per vhlids tret de la bibliografia consultada que així ho corrobora. L'autor recorre molt freqüentment al material cartogrhfic i al suggeriment de les tkcniques cartogrhfiques més adients per a cada cas, com ara la utilització dels mapes coropletios o isopletios en l'estudi dels models de RESSEI YYES distribució de les malalties cancerígenes, L'anhlisi cartogrhfica pot ben bé tenir una funció logística o de planificació sanithria molt valuosa. Per a la realització dels models de difusió espacials de les malalties s'inspira en treballs de gebgrafs, passant de Hagerstand fins a Hagget. A manera d'exemple es mostren casos d'estudi, que han servit en gran mesura per dur a terme campanyes de prevenció i d'immunització. Abans de deixar aquesta primera part, l'autor retroba el tema d'un únic món per a l'estudi de les malalties amb el capítol anomenat: Entre dos mons: la histdria geografica de les malalties. Aquest repis histbric li servua per il.lustrar com els pai'sos desenvolupats han compartit abans el que ara es coneix com ctmalalties del Tercer Món,: el cblera, la verola o la pesta. Malalties moltes vegades anomenades cctropicals>>, perd propagades fora dels trbpics o, en tot cas, no degudes tant a factors climhtics com a qüestions de salut pública o d'inexistkncia de medicina preventiva. A la segona part l'autor es trasllada al Tercer Món. Aquest context geogrhfic, a més de patir les malalties Pmpliament conegudes i errbniament qualificades com prbpiament de pai'sos en vies de desenvolupament o simplement subdesenvolupats, pateix malalties uni- - - versals. La gran diferkncia és que aquí tenen un impacte proporcionalment molt més gran, tant en nombre de pkrdues humanes com de casos afectats. tal com va fer la primera part, toma a fer un recorregut per les malalties més representatives d'aquest Bmbit geogrhfic, on els factors sbcio-econbrnics i del medi ambient adquireixen un pes especial. Un bon exemple el constitueixen les malalties dels ulls. maiorith- , .. riament degudes a una clara deficiencia vitamínica i no pas a un contangi~nfecciós. La malkia i altres malaties provocades pels mosquits en el Tercer Món requereixen una anhlisi bio-geogrgica, que arribi a establir els models de difusió pels quals es desencadenen les infeccions. La realització d'aquests models ha servit per trencar el cercle vital de la malaltia en les campanyes de prevenció que s'han dut a terme. La manera d'aconseguir-ho ha passat per l'adopció de mesures com ara canvis tecnolbgics en l'agricultura, millora dels habitatges reduint el contacte hum2 amb els insectes, alllament del ramat de les llars o la dessecació de les terres. Mesures, perb, moltes vegades fallides pels moviments migratoris que, sens dubte, representen un gran obstacle per dur a terme aquestes campanyes. La dificultat més important és, doncs, seleccionar el punt de trencament del cercle evolutiu de la malaltia. Algunes altres malalties, com ara la Schistosomiases (Bilharzia), són, en gran mesura, provocades per l'acció humana. Aquestes malalties tenen el seu origen en l'estancament d'aigües (aiguamoiisT estanys, embassaments ...) i la deposició d'excrements humans. Les infeccions es transmeten per contacte directe o mitjant~ant les feines de regadiu. Aquest és un bon exemple de com la solució no-es troba en la intervenció mkdica, sinó en un programa de planificació on s'enfasitzin l'educació de la població afectada o s'implementin programes d'enginyeria sanitbia minirnitzadora dels contactes entre la població i l'aigua. El que aquí potser oblida l'autor és la veritable manca de recursos bhsics que pateixen probablement els pdisos més abatussats per malalties infeccioses, com per parar atenció en dites obres o programes. Els exemples on aquestes mesures han tingut kxit són el Japó o pai'sos de l'est asihtic. Els elements clau d'actuació han estat els canvis dels usos del sbl i la millora dels nivells de vida (redisseny de les cases, relocalització d'assentaments humans, etc.). L'obra finalitza amb una petita síntesi dels diferents enfocaments geosafics pel tractament dels problemes epidemiolbgics a nivells de micro, meso i macro escala. Amb aquesta finalitat mostra una skrie de casos d'estudi. En definitiva, el llibre Disease Ecology assoleix hpliament els objectius de revaloritzar la contribuci6 de la geografia dins dels estudis de la medicina preventiva i la recerca dels processos de propagaci6 de les malalties. El paper de la geografia dins d'aquest camp d'investigaci6 6s una preocupaci6 que l'autor aboca al llarg del llibre. Alhora fa una crida als grups de treball interdisciplinaris, on la tasca del gebgraf -amb l'aportaci6 del seu enfocament i tkcniques d'anhlisien pot abragar uns nivells de comprensi6 m6s amplis. D'altra banda, marca uns llindars massa alts en voler tractar un nombre tan ampli de temes i deixar-ne molts d'oberts perquk el lector els pugui aprofundir. En aquest cas, perb, l'autor no es reprimeix gens en suggerir altres referencies bibliogrhfiques sobre els temes específics. També s'ha de destacar l'hmplia documentaci6 cartogrhfica que, sens dubte, enriqueix profundament l'explicaci6 dels models espacials. I per Últim, cal destacar la -no gens menyspreabletasca compilatbria que ha realitzat l'autor de totes les obres dutes a terme dins d'aquesta línia d'investigaci6, la qual cosa és prou evident en veure l'extens apartat de referkncies bibliogrhfiques adjunt. M" José González Ldpez Cloke, P ; Little, J. (1990), The rural state? Limits to planning in rural society, Clarendon Press, Oxford, 287 p. La diferenciacidn entre espacio rural y espacio urbano ha sido objeto de una gran controversia desde la I1 Guerra Mundial. En esta polémica han surgido diferentes planteamientos para definir 10 rural y 10 urbano. Baste a este respecto recordar la teoria del rural-urban continuum o la que, negando Csta, plantea variables sociales comunes entre ambas categorías, concediendo mayor importancia a la diferencia de escala, a la diferencia entre pequeño y grande. Recientemente, debido por un lado a 10s cambios ocurridos en el espacio rural, fruto de nuevos procesos demográficos y ocupacionales, y por otro lado a la revisi6n, en todo el mundo, durante 10s aiios ochenta, de la relaci6n entre el Estado y la economia, así como el papel del propio Estado en la política y planificaci6n rural, se ha reavivado el debate sobre la naturaleza del espacio como categoria analítica con valor propio. Tales procesos sedan, entre otros, 10s problemas relacionados con las regiones marginales y la aparici6n de manera generalizada de 10s nuevos pobres en el medio rural, y la compleja interaccidn entre la reestructuraci6n del capital y el cambio en la naturaleza de la intervenci6n estatal en el mercado. De esta manera, se redescubre una polCmica que parecia zanjada a finales de 10s años sesenta y de la que forma parte el libro de Cloke y Little The rural state? Este es el marco en el que es preciso contextualizar nuestros breves comentarios, debido a la amplitud y profundidad que este debate ha alcanzado en 10s últimos años, principalmente en 10s círculos de soci6logos y ge6grafos anglosajones. El libro analiza tres grandes temas: 1) planteamiento de 10s problemas analíticos del espacio rural y de la conceptualizaci6n de las categorías urbana y rural, resolvitndolos desde una pespectiva político-econ6mica. 2) El Estado y la política rural. Apartado en el que estudia la importancia del Estado en el planteamiento rural y en la formulaci6n, generaci6n e implementaci6n de políticas. Para el10 analiza las diversas interpretaciones del Estado y la relaci6n poder estatal-poder local. 3) Por Último, 10s anteriores planteamientos de carácter te6rico se ejemplifican con el análisis de dos casos a distinta escala: a) el desarrollo de planes estructutrales en la regi6n de Gloucestershire (Inglaterra), y b) a mayor escala, se realiza un análisis comparativo entre diversos paises (Nueva Zelanda, Canadá, Holanda y Hungría). El libro se abre entrando de inmediato en el debate sobre la ruralidad, del que 10s autores