Ressenyes

;RMICA 22,1993, pp. 183-198 Gil Olcina, A.; Morales Gil, A. (Edit) (1989), Avenidasfluviales e inundaciones en la cuenca del Mediterráneo, Alacant, Instituto Universitario de Geografía, 586 p. En els darrers anys, la investigació geogrhfica espanyola sobre inundacions i avingudes fluvials a la conca del Mediterrani occidental s'ha convertit en una línia d'investigació consolidada en nombrosos departaments universitaris de geografia, entre els quals destaquen els de les universitats de Valtncia, Múrcia i Alacant. En són una prova el nombre d'articles, monografies i reunions científiques en qu& de forma individual o interdisciplinhria, han participat activament gebgrafs espanyols1. Una línia d'investigació que, d'altra banda, es recolza en la puixanga que ha experimentat aquesta temhtica entre la comunitat científica internacional, i que es troba afavorida pel propi moment actual, després que les Nacions Unides han declarat la dkcada dels 90 com a ctDtcada per a la reducció de les cathstrofes naturals,. El llibre que aquí es comenta és el recull de les podncies i comunicacions presentades a la reunió científica internacional sobre <<Avenidas fluviales e inundaciones en la cuenca del Mediterráneo,, que, sota els auspicis de 1'European Coordination Centre for Research and Documentation in Social Sciences (Vienna centre), tingué lloc de 1' 1 1 al 14 de maig de 1989, amb dues sessions a Alacant i dues més a Múrcia. Alhora, la reunió s'emmarcava en la contribució que 1'Instituto Universitario de Geografía #Alacant feia, per un cantó, al projecte internacional ccL'eau et les homrnes dans les pays de la MCditerranée et de la Mer Noireu i, per l'altre, al projecte <<Demanda y economia del agua en las regiones de Valencia y Murcia,, de la Comisión Interrninisterial de Ciencias y Tecnologia. 1. MATEU BELLES, J.F. (1990); "Avenidas y riesgo de inundaci6n en 10s sistemas fluviales meditemheos de la Península Iberica", Boletln de la Asociacidn de Gedgrafos Espaiioles, 10, p.46. En aquestes condicions no és estrany, doncs, que el litoral mediterrani peninsular atregui el major nombre de comunicacions, fins al punt que només n'hi ha tres que tracten altres bees de la conca mediterrania dues centrades a ItAlia i una a Tunísia-. En canvi, sí que s'aconsegueix en bona mesura el cdcter interdisciplinar que requereix la temhtica que aquí es &acta, com ho demostra la diversa procedtncia dels col.lectius científics que hi participen: gebgrafs vinculats al món universitari en la seva majoria, perd també meteorblegs, enginyers civils, hidrhulics i de monts, geblegs, urbanistes, membres de Protecció Civil, etc. Les diferents comunicacions presentades es reparteixen en sis ponkncies: a) causes climhtiques de les riuades, b) rius i rambles mediterranis, c) planes d'inundació, d) grans avingudes i inundacions histbriques, e) prevenció i control d'avingudes, i8 lleis i altres normes sobre crescudes fluvials. La primera ponbncia (<<Causas climáticas de las riadas*), presentada per A. Gil Olcina, de la Universitat d'Alacant, analitza els factors que provoquen les precipitacions extraordinhries en el litoral mediterrani peninsular --els factors d'inestabilitat actuants, el calendari i la intensitat de les pluges extraordinariesper, tot seguit, passar a l'estudi d'episodis catastrbfics significatius. Les sis comunicacions que acompanyen aquesta ponkncia, obra d'acreditats experts en la mattria -López Gómez, A., Albentosa Sánchez, L.M., Martín Vide, J., Capel Molina, J.J., entre altres-, realitzen la seva aportació personal sobre els mateixos aspectes, unes vegades adoptant un carhcter més descriptiu, unes altres incidint en els mttodes quantitatius per avaluar les característiques de les precipitacions quantioses. En tots els casos els autors acaben remetent a exemples d'episodis catastrbfics significatius. Perb no només les inundacions mediterrhnies són degudes a la intensitat i amplitud de les precipitacions, sinó que també les caracte- rístiques de les conques i les xarxes de drenatges, així com també les dels cursos fluvials, hi tenen molt a veure. La segona ponkncia (c<Ríos y ramblas mediterráneosa), presentada per J. F. Mateu Belles, incideix en la necessitat d'aprofundir en aquests aspectes a l'hora d'estudiar les inundacions mediterrknies, per tal que la hidrogeografia deixi de ser d'una vegada per totes <<la ventafocs de la geografia física mediterrknia,,. Malgrat que la majoria de les comunicacions adscrites en aquesta ponkncia es continuen cenyint a estudis de conques fluvials específiques, és cert que n'hi ha algunes -Bru Ronda, C. i altres; L6pez Bermúdez, F., Romero Díaz, M. A., per exempleque aprofundeixen en consideracions de carkcter general o regional o referents a processos hidrolbgics específics. La ponkncia eLlanos de inundacibn, de V.M. Rossell6 Verger destaca la importhncia que tenen els estudis geomorfolbgics de les planes d'inundaci6 per entendre el paper que juguen les avingudes en el seu modelat. Les tres comunicacions que acompanyen aquesta ponkncia, centrades en el Baix Segura i la plana al4uvial del Guadalquivir, fan bona la frase de V.M. Rossell6 Verger <<Els estudis de la geometria de les planes d'inundaci6 es troba a les beceroles i encara ara sabem molt poques coses de les relacions del rkgim fluvial amb la produccid de formes en una plana d'inundaci6~ (phg. 259). On també queda molt camp per recdrrer és en l'estudi detallat de les inundacions histbriques, tema de la quarta ponkncia (&randes avenidas e inundaciones histbricas), presentada per F. Calvo Garcia-Tomel. Fins ara, l'estudi de les inundacions histbriques s'ha dirigit al coneixement de la freqiikncia i les probabilitats, amb l'objectiu de poder establir criteris de prevenci6 i defensa. En la seva exposici6, F. Calvo Garcia-Tomel reclama un estudi més detingut i rigor6s de les inundacions histbtiques, en el qual intervinguin especialistes de diferents disciplines. A continuaci6, fruit de l'anklisi d'algunes inundacions a la conca del Segura, aporta un seguit de consideracions metodolbgiques per a l'estudi de les inundacions histbriques, que fan d'aquesta ponkncia una de les més interessants i novedoses. La cinquena ponkncia (<<Prevenci6n y control de inundaciones,,) encap~ala una llarga llista de comunicacions -totes, a excepci6 d'una realitzades per membres de les Confederacions Hidrogrhfiques del Xúquer i el Segura-, que analitzen l'impacte de les inundacions i avingudes fluvials en l'ecosistema humh i les possibles actuacions per fer-hi front. En línies generals, s6n tres els temes que predominen: a) metodologia d'estudi i classificaci6 de les actuacions humanes enfront de les inundacions, b) la implantaci6 del SAIH a les conques del Xúquer i el Segura, i c) obres de defensa estructurals realitzades en aquestes mateixes conques i algunes altres possibles propostes per dur a terme. També queda inclosa en aquesta ponkncia una interessant comunicaci6 sobre la influkncia de les infrastructures del transport en les planes d'inundaci6. Pel que fa a la mateixa temktica perd formant part d'una setena i última ponkncia (ctLeyes y otras normas en tomo a crecidas fluviales,,), diversos autors recullen, unes vegades pel conjunt de 1'Estat espanyol i unes altres a través de l'estudi de casos concr'ets, el conjunt de normes legals reguladores d'algunes de les mesures de prevenci6 i control exposades en la ponkncia anterior. Ens trobem, en definitiva, davant una prova més -la més exitosa al meu entendredel notable increment que d'en~k uns deu anys ha experimentat la produccid geogrhfica espanyola en l'estudi dels riscos naturals, en aquest cas sobre la temktica de les avingudes fluvials i les inundacions. Cada vegada més es van consolidant grups permanents de gebgrafs que no només surten a la llum després de cathstrofes puntuals, sin6 que s6n capaCos d'organitzar encontres interdisciplinars com aquest, celebrat el mes de maig de 1989. Una idea es transmet al llarg de tot el llibre: el debat resta RESSEE obert, els camps d'estudi sobre aquesta tematica són molts i queda molt per dir. I no només pel que fa a l'estudi del risc d'inundació com a esdeveniment hidrogeomorfolbgic, sinó tambC pel que fa al seu vessant humh i social; en altres paraules, a les relacions home-natura que suscita la problematica de les inundacions i avingudes fluvials. Anna Ribas i Palom Hamel, Pierre & Klein, Juan Luis (eds) (1991) ccpartenariat et territoire,, numéro spécia1 de Cahiers de géographie du Québec, vol, 35 núm. 95 Al llarg del present segle i fins a la dbcada dels anys setanta, 1'Estat-nació s'ha configurat com l'element estructurador de l'economia i I'organització espacial de les societats occidentals industrialitzades: l'anibada de la crisi qüestiona, precisament, ]'Estat (en tant que referent social fonamental inca pa^ de fer front a la darrera transformació cíclica del capitalisme) i la nació (que deixa de ser l'espai cultural apropiat per a la gestió conjunta de les problemhtiques econbmiques i socials). L'eficacia de les estructures estatals és posada en qüestió arreu i les cultures nacionals són amena~ades per l'eclosió de les cultures 10cals. La crisi hauria donat lloc a una nova organitzaci6 econbmica basada en el desenvolupament difús i l'especialització flexible en qui: la competbncia no es produeix només per la via dels preus sinó per la de la innovació i el disseny, i en la qual les noves tecnologies, les innovacions en els transports i les comunicacions i la segmentació de la demanada generen distintes pautes de localització de la producció (per desconcentració, descentralització, desindustrialització, etc.) i de la mh d'obra (suburbanització, periferització, etc.). Les condicions tecnolbgiques i el procés de producció propis de l'economia flexible postfordista permeten explotar l'especifitat de cada lloc (de cada ciutat i regió) a escala internacional i s'endega, així, una decidida competbncia entre ells: la desintegració de les barreres i les distincies (polítiques, econbmiques o d'informació), mitjan~ant aquests processos de globalització i internacionalització, reafmen les identitats i exalten els localismes (des de l'escala de bam a les reivindicacions nacionals) i provoquen que la mundialitzacid de I'esfera econbmica i la localització de l'esfera social esdevinguin processos fortament interrelacionats. Segons les paraules de presentació escrites per Pierre Hamel i Juan-Luis Klein (directors d'aquest número especial) les experibncies del partenariat s'inscriuen dins aquest mac turbulent de crisi i formen part, doncs, dels complexos processos d'emergbncia d'un ordre geopolític internacional i de la definició d'un nou sisitema de regulació caracteritzat per --entre moltes altres cosesun nou repartiment de les responsabilitats socials. Segons ells, les practiques partenarials serien les exponents d'un nou mode de regulació (la renovada reproducció del capitalisme) a escala local, de manera que l'estudi d'aquestes practiques evidenciaria quina és la dimensió espacial adoptada en el moment de la crisi i de la sortida de la crisi o, segons les seves paraules, quina és la ccnova geograficitat de l'estructura social,. Christiane Gagnon i Juan-Luis Klein (que signen el primer dels articles de l'obra) afirmen que la noció de partenariat associada al model socialdembcrata de col.laboració mútua o acord social ja ha quedat definitivament superada i que ara per ara aquest concepte s'identifica amb un nou tipus de contracte social que sembla establir-se entre diversos actors socials: des del govern i l'administració fins als sindicats, les empreses, els poders locals i qualsevol tipus de manifestació prbpia de la ccsocietat civib, sempre a l'escala local. Aquests lligams que, en principi, haurien estat simples consultes o convenis puntuals (en el