Seminari "Medi ambient, trajectòries de vida i interdisciplinarietat. Nous reptes en geografia i gènere"

DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~ICA 22,1993, pp. 175-179 Seminari <<Medi ambient, trajectbries de vida i interdisciplinarietat. Nous reptes en geografia i gknere* M. José González* Juan Antonio Módenes* Résumé /Abstract / Resumen /Resum Du 23 au 25 mars 1992 s'est tenu á 1'Université Autonome de Barcelone le séminaire crEnviromement, trajectoire de vie et interdisciplinariété. Nouveaux défis en Géographie et genre,, dont le but était de promouvoir le débat entre les chercheurs en géographie et en d'autres sciences sociales. Le séminaire a été axé sur trois lignes de travail: les instruments méthodologiques des études sur les rapports sociaux de sexe, les rapports femrne-milieu spatial et l'interdisciplinariété des études de genre. S'est clos par une table ronde oh l'on a recueilli les conclusions finales. A seminar on ccEnvironment, Life patterns and Interdisciplinarity: New challenges in Gender Geography, was held at the UAB between 23td and 25th March 1992, with the aim of~encouraging discussion between geography resaerchers and other social scientists. The seminar focused on three topics: methodological instruments in gender studies; the women-environment relationship; and the interdisciplinarity in gender studies. A round table seminar which aimed to gather final conclusions brought the seminar to a close. Del 23 al 25 de marG de 1992 va tenir lloc a la UAB el seminari <<Medi ambient, trajectbries de vida i interdisciplinarietat. Nous reptes en geografia i gi?nereu, amb la intenci6 de promoure el debat entre els estudiosos de la geografia i altres científics socials. El seminari es va centrar en tres iínies de * Centre d'Estudis Dem~gr~cs. Bellaterra. treball: eines metodolbgiques dels estudis de ghere, relació dona-medi espacial i interdisciplinarietat dels estudis de gknere. Va concloure amb una taula rodona on es van recollir les conclusions finals. Del 23 al 25 de marzo de 1992 tuvo lugar en la UAB el seminario <<Medi0 ambiente, trayectorias de vida e interdisciplinariedad. Nuevos retos en geografia y géneron, con la intención de promover el debate entre 10s estudiosos de la geografia y otros cientificos sociales. El seminario se centró en tres lineas de trabajo: instrumentos metodológicos de 10s estudios de género, relación mujer-medio ambiente e interdisciplinariedad de 10s estudios de género. Concluyd con una mesa redonda donde se recogieron las conclusiones finales. Els dies 23, 24 i 25 de marG de 1992 va tenir lloc el seminari Medi ambient, trajectbries de vida i interdisciplinarietat. Nous reptes en geografia i gknere, organitzat pel Grup de Treball de Geografia i Gbnere del Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona. La geografia del gbnere, parafrasejant el tríptic de presentació al seminari, es proposa analitzar les formes en les quals els processos sbcio-econbmics, polítics i ambientals creen, reprodueixen i transformen els llocs o espais geogrhfics i les relacions socials entre els homes i les dones que habiten aquests llocs, posant un brnfasi especial en com les relacions de gbnere tenen un impacte en aquests processos i en com es manifesten en l'espai i en el seu entorn. La intenció d'aquest seminari va ser promoure el debat entre els estudiosos de la geografia i altres científics socials sensibilitzats per les relacions de gbnere a la societat. Al mateix temps aquest seminari era paral.le1 al desenvolupament d'un curs de tercer cicle sobre geografia i gbnere organitzat pel mateix departament. El seminari ha tingut la predncia d'altres professionals procedents de diferents departaments universitaris i camps de les cibncies socials de dins i fora de Catalunya. El seminari es va organitzar en tres línies de treball, la primera de les quals va explorar les eines metodolbgiques adients per als estudis de gbnere i es va centrar en el concepte de cicle de vida, és a dir, en l'anhiisi longitudinal de l'experikncia social de les dones. La segona va tractar el paper de la dona en el medi espacial estudiat a diferents escales territorials des de l'hmbit domkstic a l'espai urb8. I la darrera es va centrar en la interdisciplinarietat dels estudis de gknere i la seva introducció en el món acadbmic. La primera sessió del seminari, que es va obrir amb la intervenció de la professora Janice Monk (Universitat d7Arizona), posava en relleu la importhncia de la perspec- SEMINARI aMEDI AMBIENT, TRAJECT~RIES DE VIDA I INTERDISCIPLINARIETAT, tiva del cicle de vida per diferenciar, dins del col.lectiu de dones, les diferbncies de g&nere segons l'edat i el moment en qub viuen. A més a més, l'anhlisi longitudinal permet veure com les relacions de gbnere varien segons la generació de dones observada i l'hbit espacial d'origen. La perspectiva longitudinal ajuda a identificar les relacions de gknere com a construcció social. Aquest enfocament metodolbgic va ser recolzat a continuació per la professora Anna M. Cabré (Universitat Autbnoma de Barcelona). La seva intervenció va destacar com la dona ha estat contemplada tradicionalment a les investigacions demogriifiques. Al seu parer hi ha hagut un domini de l'enfocament biologista, segons el qual els diferents fenbmens demogrsics, i especialment els reproductius, estarien determinats per les caracten'stiques naturals de la dona, com ara l'edat, enfront de l'absbncia relativa d'impediments biolbgics de l'home. Aquest enfocament biologista amaga les profundes implicacions socials que afecten el comportament demogriific dels individus i que concerneixen tant els homes com les dones. Amb un tractament més qualitatiu dels estudis demogrifics aconseguiria un equilibri més gran de la participació dels dos sexes. Al debat es va posar de manifest que no es pot restar importhncia als estudis ja que permeten contextualitzar la dona dins de l'estructura productiva i familiar d'un territori determinat. Aquests enfocaments no són contradictoris, sinó que permeten visualitzar diferents aspectes de les relacions de gbnere. La segona sessió, dedicada a dona i medi espacial, es va iniciar de nou amb la intervenció de la professora Janice Monck. Va introduir l'estudi del paisatge com a mitja per determinar les relacions de poder i dominació entre gbneres. El concepte de paisatge que utilitzava tenia diferents nivells. En primer lloc, l'espai dombstic ent&s com un espai restrictiu de les dones dedicades a l'activitat reproductiva. Alhora, aquest espai dombstic est& segregat funcionalment segons els rols de sexe. Va plantejar el dubte de si l'exclusivitat d'aquest espai per a les dones representa un element restrictiu o, més aviat, un espai protector considerat com a domini propi. Segons apunta l'autora, amb l'exemple de les feministes reformistes i utbpiques, les relacions de poder es poden trencar, a la vegada, amb un reenfocament dels espais dombstics. En segon lloc, va fer referbncia a la segregació de l'espai urba segons els usos del sbl (residencial, comercial i industrial). Aquesta segregació pot dificultar la participació de la dona en l'esfera productiva des del moment que es fa incompatible amb la reproductiva: són rols diferents que s'han de desenvolupar en espais diferents. En aquest cas, la resposta aniria per una redefinició de la funcionalitat dels espais urbans. En definitiva, considera que la intervenció de la dona en l'organització de l'espai pot contribuir a una reformulació de les relacions de gbnere. En la segona intervenció, a c&- rrec de Josepa Bru (Estudi General de Lleida), es va introduir la problematica dels estudis de medi ambient des de la perspectiva del gbnere. L'enfocarnent d'aquests estudis amaga, moltes vegades, qüestionaments ideolbgics que infravaloren el paper de la dona com agent transformador del medi ambient. Aquesta actuació de la dona és diferent a les societats desenvolupades on incideix com a consumidora, o a les societats subdesenvolupades, on ho fa com a productora. En el debat posterior es va posar, de manifest la dicotomia existent entre diferents corrents tebrics a l'hora d'analitzar les relacions dona-natura, com és el cas del corrent biologista-naturalista i del de la perspectiva de gbnere. Mentre el primer corrent podria negar la idea de gbnere com a construcció social en identificar la dona amb la natura i els rols tradicionals com a reproductora, el segon incideix en el paper actiu de la dona en la transformació del medi espacial. A la tercera i darrera sessió es va tractar el tema de la interdisciplinarietat dels estudis de gbnere i va servir també per recollir les conclusions del seminari. Aquesta sessió es va estructurar en dues parts: la intervenció de la professora Janice Monck i una taula rodona final. La professora Monk va explicar la seva visió del que la cibncia geogrhfica pot aportar als estudis de gbnere. Després de destacar la diversitat que pren aquest enfocament dins de la geografia, va passar a veure quins eren els conceptes clau de la teoria feminista i que constitueixen la base de la interdisciplinarietat: gB nere, esfera pública i privada, divisió sexual del treball, patriarcat i capitalisme ... Al seu parer, la geografia del gbnere encara té certes mancances temitiques, com ara el paper actiu de la dona dins la dinimica social i la interconnexió entre la perspectiva de gbnere i la de classe o btnia. Finalment, va ressaltar la importincia del concepte geografic d'espai dins de la concepció interdisciplinar dels estudis de gbnere. A continuació es va iniciar la taula rodona a la qual van ser convidades una sbrie d'investigadores procedents de diferents camps científics. Dins del tom de paraules previ, la socibloga Teresa Torns (Universitat Autbnoma de Barcelona) va plantejar la dicotomia existent entre grups d'estudis de gbnere (women studies) i grups interdisciplinaris que integren la categoria gbnere. Al capdavall, el que importa és introduir la categoria del gbnere al mateix nivell que altres categories d'anhlisi (rasa, classe ...) que permeten esbrinar les desigualtats socials. D'aquesta manera, la dona esdevé un agent de canvi social i no un element independent de l'estructura social. La historiadora Mary Nash (Universitat de Barcelona) també va reprendre aquesta idea en argumentar la seva intenció de superar els estudis androcbntrics i optar per una anaisi en la qual es deixi palbs el procés de construcció social del concepte de gbnere. Per Últim, la gebgrafa Margarida André (Universitat de Lisboa) va destacar el risc que implica el corrent postmodernista en el sentit de perdre la capacitat de distingir entre diferbncies individuals i desigualtats per raó de gbnere dins del sistema social. El debat posterior es va centrar en les implicacions del diferent ús del concepte <<feminisme~ i crgbneren en la producció científica. La professora Monk no hi trobava diferbncies epistemolbgiques i sí d'intencionalitat política, en escollir l'adjectiu feminista. Contrbiament, Nash considerava que cada concepte feia referbncia a diferents SEMINARI aMEDI AMBIENT, TRAJECT~RIES DE VIDA I INTERDISCIPLINARIETATa I tipus de treball científic. Al seu parer, el terme gbnere rebaixa la chrrega de denúncia social per integrar-se al món acadbmic sense problemes de rebuig. Aquesta idea és posteriorment recolzada per la professora Margarida André, tot qualificant l'ús del terme com una estratbgia per aconseguir la inserció dels estudis de gbnere en les estructures científiques tradicionals. Amb l'organització d'aquest seminari el Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona es confirma com a un lloc de referbncia científica dels estudis de gbnere. El seminari va ser obert a tots els interessats en aquest tema, prou nou a Catalunya, per6 on treballen un ampli nombre d'estudiosos de diferents camps científics. L'oportunitat d'aplegar-10s en un seminari va generar, una vegada més, el debat sobre la interdisciplinarietat dels estudis de gbnere i la seva integració al món acadbmic com a fita a curt termini. Altres temes, perb, com és l'estudi de les relacions de gbnere que s'estableixen en determinats sistemes productius (la participació de la dona en el mercat de treball regional o la posició de la dona dins d'un sistema econbmic concret) van quedar més descuidats. D'altra banda, la voluntat d'abrapr camps d'estudi massa amplis, tant a nivell temhtic com conceptual, pot haver motivat una certa insatisfacció en el sentit que molts temes no s'arribessin a concretar o tractar en profunditat. En el millor dels casos pot haver obert nous interrogants que, en tal cas, correspondrien a uns altres seminaris. Potser aquesta dispersió temhtica va determinar l'escassa participació en els debats per part dels assistents. El fet que la geografia del gknere sigui un camp d'estudi jove també hi podria haver influenciat. El seminari, perb, va generar el dideg i la difusió acadbmica que evidentment determinar&, si més no, que tots confereixin més atenció a la necessitat d'incloure l'anhlisi de les relacions de gbnere a tota mena d'estudis que vulguin ser un veritable apropament a la realitat social.