Les sortides professionals dels geògrafs : el cas de la UAB

DOCUMENTS D'AN~LISI GEOGR~ICA 22,1993, pp. 131-137 Les sortides professionals dels gebgrafs. El cas de la UAB 1 Carme Miralles i Guasch* I Résumé /Abstract / Resumen /Resum Dans le but de vérifier dans quelles activités laborales s'affirme aujourd'hui le métier de géographe, i1 a semblé convenable de mener une recherche sur le travail des anciens étudiants du Département de Géographie de 1'Université Autonome de Barcelone ayant obtenu leur licence entre 1978 et 1989. La conclusion primordiale est que l'orientation professionnelle change dks 1985, l'enseignement n'étant plus l'occupation prioritaire tandis que d'autres activités dans l'adrninistration publique ou dans les entreprises privées prennent la relkve. Ce changement colncide avec l'augmentation des difficultés d'accks A l'enseignement et une plus grande facilité de trouver du travail dans d'autres secteurs d'activitk. In an attempt to discover where and in what kinds of jobs geographers are working, a modest research project was carried out to trace the professional activity of the UAB Departament of Geography graduates (moming students were graduated between 1978 and 1989). The main conclusion is that there is a definite change in careers from 1985 onwards, when teaching ceases to be the main job outlet and is replaced by employment in public administration or in private enterprise, as a result not only of the difficulty in finding jobs in teaching but also in the greater acceptance of geography graduates in other fields. En l'intent d'esbrinar on i en quines activitats laborals el gebgraf es va consolidant, ha semblat oportú endegar una petita recerca sobre l'ocupaci6 que tenen els llicenciats de diiirn del Departament de Geografia de la UAB que van acabar entre 1978 i 1989. La conclusi6 d'aquesta recerca és que * Departament de Geografia. Universitat Autbnoma de Barcelona. l'orientaci6 professional dels llicenciats canvia a partir de 1985, quan l'ensenyament deixa de ser l'ocupaci6 majorithia per deixar pas a altres activitats dins l'Administraci6 o en l'esfera de l'empresa privada. Canvi que és propiciat per la coincidkncia entre la dificultat d'accés a l'ensenyament i una major facilitat d'entrada cap a d'altres sectors d'activitat. En el intento de conocer d6nde y en qué actividades laborales se va consolidando el ge6graf0, ha parecido oportuno iniciar una pequeña investigaci6n sobre el empleo de 10s licenciados de diurno del Departamento de Geografia de la UAB que finalizaron entre 1978 y 1989. La conclusi6n es que la orientaci6n profesional de 10s licenciados cambia a partir de 1985, cuando la enseñanza deja de ser el empleo mayoritario para dejar paso a otras actividades en la Administracih o en la esfera de la empresa privada. Cambio que viene propiciado por la coincidencia entre la dificultad de acceso a la enseñanza y una mayor facilidad de entrada en otros sectores de actividad. En l'intent d'esbrinar on i en quines activitats laborals el gebgraf es va consolidant, ha semblat important endegar una petita recerca sobre l'ocupació que tenen actualment1 els llicenciats del Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona. La investigació s'ha centrat en les dotze promocions que han sorgit des dels primers llicenciats, curs 197711978, fins als que van obtenir el titol el 198811989. Només s'han consultat els llicenciats de diürn, ja que l'orientació professional dels de nocturn, en molts casos, és determinada per una activitat laboral consolidada pr8via a la Ilicenciatura. La informació s'ha obtingut a partir d'entrevistes personals o per tel2fon als propis llicenciats, que en molts casos han pogut informar també sobre companys del propi curs. El total de llicenciats en geografia a diürn al llarg d'aquests dotze anys és de 205, amb una mitjana de 17 persones per curs, encara que el nombre de llicenciats per cursos varia entre un mhxim de 28 llicenciats el curs 198111982 i un mínim de 8 el curs 198511986 (taula 1). Només en vuit casos (concentrats en les primeres sis promocions), que representen el 3,9% del total, no s'ha pogut obtenir cap tipus d'informació; de la resta, 188 llicenciats tenen feina i 9, el 4,4% del total, no treballen, encara que bona part no s6n aturats: alguns són inclosos com a no actius (mestresses de casa, malalts, etc.), altres (el 444% dels que no tenen feina) són llicenciats recents (del curs 198811989), que han prolongat els anys d'estudi amb beques a l'estranger o amb cursos de postgrau. 1. La recerca s'ha desenvolupat durant el mes de juny de 1991. TAULA 1 Evolució i situació laboral dels llicenciats en Geografia a la UAB Any Total Llicenciats Llicenciats llicenciatura llicenciats amb treball sense treball No se sap 197711978 20 17 1 2 197811979 16 14 O 2 197911980 17 15 1 1 198011981 22 21 O 1 198111982 28 26 1 1 198211983 10 9 O 1 198311984 14 14 O O 198411985 17 16 1 O 198511986 8 8 O O 198611987 14 14 O O 198711988 15 14 1 O 198811989 24 20 4 O Total 205 188 9 8 Font: elaboració prbpia Els llicenciats amb feina s'han dividit segons l'ocupació en tres grans grups: els ensenyants (de tots els nivells), els que desenvolupen la seva tasca professional a 1'Administració pública i els que tenen una activitat com a professional per compte propi o d'altri a l'empresa privada. Tal com es veu al grhfic 1, l'orientació professional dels llicenciats cap aquestes tres branques d'activitat és bastant similar, encara que l'ensenyament sigui l'activitat que concentra més nombre de llicenciats. Dins del grup de llicenciats que es dediquen a l'ensenyament, tal com es pot veure a la taula 2, hi ha una progressiva reducció dels llicenciats ensenyants a partir del curs 198411985, sobretot en els nivells de primhria i de secundaria. Cal subratllar que des d'aquest mateix any no hi ha ningú que entri a l'enseyament secundari. Segons el nivell educatiu on exerceixen, es pot dir que un 26,4% dels llicenciats ensenyants són mestres d'EGB, un 36,1% són professors de BUP o FP, un 29,2% són professors universitaris o becaris FPI, i un 8,3% són ensenyants d'altres mat$ries, com ara professors de liengües estrangeres fora de l'ensenyament reglat, d'educació d'adults o d'escoles especials. Dels llicenciats que treballen a 1'AdrninistraciÓ pública s'han distingit aquells que hi treballen com a gebgrafs2 d'aquells que fan altres tasques (normalment d'adminis2. Aquesta divisió s'ha fet a partir de la descripció que els llicenciats feien de la prbpia activitat professional. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA, 22,1993 Gra$c 1. Orientació professional dels llicenciats Font: elaboraci6 prbpia TAULA 2 Evolució dels llicenciats ensenyants per nivells Professor Any Llicenciats Professor universitat llicenciatura ensenyants Mestre EGB BUP/FP becaris FP1 Altres Total Font: elaboració prbpia 134 tració) (taula 3). El 75,0% dels llicenciats que treballen a 1'AdrninistraciÓ fan una tasca de gebgrafs, és a dir 42 persones de les 56 que hi treballen. L'Administració que acull més gebgrafs és la local seguida de l'autonbmica (taula 4). Més concretament es troben gebgrafs al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, al Departament de Finances, al Departament de Cultura, a la Direcció General de Medi Natural, al Servei de Joventut, a la Conselleria de Medi Ambient, a 1'Institut CartogrBfic, en consells comarcals, a la Diputació de Barcelona, a 1'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, al Centre d'Estudis DemogrXics, als ajuntaments de Barcelona, Girona i Sant Cugat, a la Mancomunitat de Municipis de 1' AMB, al COOB, al Patronat Municipal de Turisme, a les cambres agrhries, al port de Barcelona, a l'adrninistraci6 del Govern andorrh i del Govern basc. Finalment, dels llicenciats que treballen com a professionals, tant per compte propi o d'altri a l'empresa privada, també s'han distingit els que són professionals gebgrafs d'aquells l'activitat professional dels quals no esth vinculada a la prbpia llicenciatura (taula 5). En aquest cas, els que exerceixen una professió no vinculada a la geografia representen el 58,3% dels professionals. Sembla important esmentar en aquest Últim grup la varietat de feines que exerceixen els gebgrafs. Així doncs, es troben llicenciats que exerceixen com a professionals liberals en hbits molt diversos: en editorials (cartografia, gerkncia, etc.), en empreses privades de consultoria o de cartografia, en TAULA 3 Evolució dels llicenciats que treballen a l1AdministraciÓ Any Llicenciats Administraci6 Administració de llicenciatura a I'AdministraciÓ no gebgraf gebgraf Total 56 14 42 Font: elaboració prbpia 135 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR~ICA, 22,1993 TAULA 4 Administració que acull els gebgrafs Any Administració Administració Administració llicenciatura local autonbmica estatal Altres 197711978 1 2 O O 197811979 1 1 O O 197911980 O O O 1 198011981 3 1 O 1 198111982 3 3 O O 198211983 O 1 O O 198311984 O 2 O O 198411985 4 2 O O 198511986 O 2 O O 198611987 O 1 O O 198711988 4 1 O O 198811989 1 O 2 5 Total 17 16 2 7 Font: elaboració prbpia TAULA S Evolució dels llicenciats que desenvolupen tasques per compte propi o d'altri Any Professionals Professionals llicenciatura Professionals gebgrafs no gebgrafs 197711 978 5 2 3 197811979 3 O 3 197911980 5 1 4 198011981 7 3 4 198111982 8 4 4 198211983 1 1 O 198311984 4 3 1 198411985 4 2 2 1985J1986 4 O 4 198611987 8 3 5 198711988 3 2 1 198811989 8 4 4 Total 60 25 35 Font: elaboraci6 prbpia 136 LES SORTIDES PROFESSIONALS DELS GE~GRAFS. EL CAS DE LA UAB el món del turisme com a guies o en agbncies de viatge. I també hi ha llicenciats la tasca professional dels quals no esta vinculada directament amb la ilicenciatura, com ara bombers, pagesos, secrethies, gerents, informhtics, relacions públiques, ATS, etc. En definitiva, es pot dir que a partir de l'any 1985 s'observa un canvi de tendbncia en les sortides professionals dels gebgrafs en el sentit que l'ensenyament deixa de ser la sortida professional majorithia per deixar pas a altres activitats dins la prbpia Administració o en l'esfera privada. Aquest canvi és propiciat per una doble causa: en primer lloc, l'accés a l'ensenyament no universitari esdevé molt difícil a causa dels pocs llocs vacants i de la gran quantitat de llicenciats (sobretot d'histbria) que pretenen accedir-hi; en segon lloc, 1'AdministraciÓ autonbmica requereix un nombre important de tbcnics, alguns dels quals són gebgrafs, i alhora el gebgraf va ampliant les seves tasques professionals i es va fent més conegut dins del món laboral. Aixb fa que, de manera progressiva, es vagi ampliant el mercat de treball, tant en nous llocs, com en noves activitats. Tot plegat confirma, en bona part, el que diagnostica R.J. Johnston3, sobre l'evolució professional dels gebgrafs brithics. Per a aquest autor, fins fa ben poc, el mercat de treball a Gran Bretanya havia restringit la necessitat del professional gebgraf a l'ensenyament. Només de forma recent, el gebgraf ha anat creant un nou espai propi dins el món laboral més enili de l'hbit educatiu. En aquest procés d'ampliació, perd, cal remarcar una diferbncia notable entre el gebgraf i altres professionals. Els gebgrafs, com a professionals, no han sorgit tant d'unes necessitats específiques creades per la societat, sinó que l'ampliació del seu hbit laboral s'ha esdevingut a partir de les múltiples activitats que són capagos de desenvolupar en diferents camps, gracies, sobretot, a la instrucció acadbmica interdisciplinhria. És, doncs, per aquest caracter innovatiu que comporta l'ampliació de la professionalitat del gebgraf i per la seva peculiaritat en la forma de fer-ho que es fa necessari (i quasi imprescindible), ara més que mai, saber on treballen i quines feines realitzen actualment els llicenciats en geografia. 3. JOHNSTON, R.J. (1987), Geographers into employement: an analysis of the careers of 1980graduates, Council of British Geographers. 137