Comptabilitzant el treball de les dones : una avaluació del progrés de dues dècades

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 22. 1993. ohg. 91-1 13 Comptabilitzant el treball de les dones: una avaluació del progrés de dues decades* Lourdes Benería** Résumé /Abstract / Reiurnen /Resum Cet article essaie de faire le point sur les questions primordiales apparues dans les débats sur la sous-estimation traditionelle du travail féminin. Aprbs une évaluation de ce problbme dans les quatre domaines principaux de sousestimation statistique -la production de subsistence, le secteur informel, le travail domestique et le travail volontaireon analyse les progrbs réalisés pendant la dernikre décennie pour une estimation plus précise des statistiques sur la force de travail et du calcul du revenu national. Ces progrbs ont été realisés essentiellement sur trois fronts: conceptuel, théorique et méthodologique. L'article exarnine chacun des trois aspects et analyse les efforts faits pour une définition plus approfondie de la force de travail et de l'activité/production économique. Plus précisément l'article porte sur les différents méthodes mises en place pour évaluer le travail domestique. Finalement on signale qu'il reste encore du travail 2 faire dans le domaine des définitions, des techniques, des méthodes et d'ordre culturel et pratique et on met en relief les différents utilisations de statistiques plus socieuses du travail féminin ainsi que l'importance de se servir des progrbs réalisés au niveau des organisations internationales pour le travail 2 des différents niveaux de chaque pays. This paper summarizes the main issues that have emerged in the debates about the traditional underestimation of women's work. Beginning with an assessment of the problem in the four main areas of statistical underestimation -subsistence production, the informal sector, domestic work and volunteer workit then analyzes the progress made towards a more * Article preparat inicialment per al UNRISD, Meeting on Social Development Indicators, Rabat, Marroc, 8-1 1 abril, 1991; revisat per a la presentació a la reunió anual de 1'American Economic Association, Nova Orleans, 2-5 gener, 1991, i una edició revisada del qual es publicari a World Development, gener 1992. TraduYt de l'original anglbs per Mireia Baylina. ** Department of City and Regional Planning. Cornell University. USA. accurate accouting during the past decade, both in labor force statistics and national income accounts. This progress has proceeded mainly in three fronts: conceptual, theoretical and methodological. The paper deals with each of them and analyzes the efforts made towards more comprehensive definitions of labor force and of economic activity/production. In particular, it deals with the different methods designed to estimate the value of domestic work. Finally, it points out the remaining work still pending -4efinitiona1, technical, methodological, cultural and practicaland it emphasizes the different uses of more accurate statistics on women's work and the importance of bringing the progress made at the level of international organizations to the practical work at different country levels. Este articulo recoge 10s principales temas que han surgido en 10s debates sobre la subestimaci6n tradicional del trabajo femenino. Después de una evaluaci6n del problema en las cuatro áreas principales de subestimaci6n estadística -producci6n de subsistencia, el sector informal, el trabajo doméstico y el trabajo voluntario-, se analizan 10s progresos realizados durante la Última década hacia una estimaci6n mis precisa de las estadisticas sobre la fuerza de trabajo y del cálculo de la renta nacional. Estos progresos se han producido esencialmente en tres frentes: el conceptual, el te6rico y el metodol6gico. El artículo examina cada uno de 10s tres aspectos y analiza 10s esfuerzos hechos para obtener unas definiciones más completas de fuerza de trabajo y de actividad/producci6n económica. Se tratan en particular 10s diferentes métodos propuestos para estimar el valor del trabajo doméstico. Finalrnente, se señala la tarea pendiente en 10s campos de las definiciones, las técnicas, 10s métodos y en el orden cultural y prhctico, y se ponen de relieve 10s diferentes usos de las estadísticas m8s preocupadas por el trabajo femenino, así como la importancia de servirse de 10s progresos realizados por las organizaciones internacionales de cara al trabajo prhctico en 10s diferentes niveles de cada país. Aquest article recull les qüestions principals que han sorgit en els debats sobre la subestimaci6 tradicional del treball femení. Després d'una avaluaci6 del problema en les quatre kees principals de subestimaci6 estadística -producci6 de subsist&ncia, el sector informal, el treball voluntari-, s'analitzen els progressos realitzats durant el darrer decenni cap a una estimaci6 més precisa de les estadístiques sobre la forga de treball i del chlcul de la renda nacional. Aquests progressos s'han donat essencialment en tres fronts: el conceptual, el tebric i el metodologic. L'article examina cadascun dels tres aspectes i analitza els esfor~os fets per ambar a unes definicions més completes de COMPTABILITZANT EL TREBALL DE LES DONES forca de treball i d'activitat/producció econbrnica. Es tracten en particular els diferents m&todes endegats per estimar el valor del treball dombstic. Finalment, s'assenyala que encara queda molta feina per fer en els camps de les definicions, les tkniques, els m2todes i en l'ordre cultural i prhctic, i es posen de relleu els diferents usos de les estadístiques més preocupades pel treball femení, aixi com també la importhncia de servir-se dels progressos realitzats per les organitzacions internacionals de cara al treball prhctic en els diferents nivells de cada país. El problema de la subestimació del treball de les dones en les estadístiques de la forga de treball i en els comptes de la renda nacional ha estat destacat repetidament des dels anys setanta (Boserup, 1970; Benería, 1982; Dixon & Anker, 1988; Folbre & Able, 1989; UN, 1989). Aquesta subestimació ha estat observada particularment en quatre kees generals d'activitat: a) producció de subsistbncia; b) treball remunerat no declarat, com el cas de l'economia submergida o el <<sector informal>>; c) producció dombstica i tasques relacionades; d) treball voluntari. Fins i tot acceptant les definicions tradicionals de la forga de treball, ha existit una tendbncia a subestimar les taxes de participació de la mh d'obra femenina en les dues primeres kees, aixi com també en el cas dels treballadors familiars no remunerats a l'agricultura o en el dels participants en el mercat de treball informal; el problema principal en aquest cas ha consistit a dissenyar mbtodes més complets i acurats de recollida de dades, juntament amb el tractament d'alguns temes conceptuals amb relació a la definició de producció de subsistbncia. En el cas del treball dombstic, el problema ha estat més conceptual; des d'una perspectiva convencional, no ha estat inclbs en cap de les estadístiques perqu& se l'ha definit fora del reialme econbmic a menys que es fes com a activitat remunerada. Igualment, pel que fa al treball voluntari, el problema ha estat també conceptual i de definició. Ester Boserup (1970) va ser una de les primeres autores que va destacar la importhcia de les activitats de subsistbncia de les dones, particularment en kees rurals de pdisos predominantment agrícoles, i que va notar la subestimació d'aquestes activitats en els mbtodes convencionals de comptabilitat de la renda nacional. No obstant aixb, la influbncia del moviment internacional de les dones des dels anys setanta i el conseqüent treball portat a terme en les organitzacions internacionals i en les ins- titucions acadkmiques ha estat molt Útil per impulsar l'anhlisi i destacar el problema de la invisibilitat del treball de les dones, inclosa la producció domkstica. Aquest esforq ha obert cami pel treball conceptual, metodblogic i empíric examinat en aquest article; treball que representa un important progrés cap a mktodes nous i acurats de la recollida de dades així com també una conceptualització més sofisticada del problema i de les seves solucions. L'objecte de l'article és analitzar els aspectes principals d'aquest esforq i avaluar el treball fet i el que resta per fer. La necessitat de solucionar el problema de la subestimació del treball de les dones a tots els nivells va ser objecte d'un reconeixement important a la Conferkncia de Nairobi de 1985, que culmina amb la Dbcada per a les dones de les Nacions Unides, tal com va ser reflectit en el seu informe Forward-looking Strategies for the Advancement of Women. Recomanant amb insistkncia esforqos per mesurar la contribució del treball remunerat i no remunerat <ren tots els aspectes i sectors de desenvolupament>>, l'informe va sancionar oficialment el procés pel qual la subestimació de les activitats econbmiques de les dones havia estat analitzada mentre que els obstacles conceptuals i prhctics per superar el problema s'havien disminu'it. Des d'aleshores, les organitzacions internacionals, molts governs oficials i institucions no-governamentals han expressat el seu suport cap a una inclusió més sistemhtica de les estadistiques sobre el treball de les dones en comptes de renda nacionals (NU, 1989; NU Office at Vienna, 1989). L'esforq ha estat realitzat als dos nivells que són més rellevants: les estadístiques de la forqa de treball i les de la producció. AVALUANT EL PROBLEMA Les estadistiques de la forqa de treball i els informes de la renda nacional van ser histbricament dissenyats per recollir informació sobre el nivell i el creixement de l'activitat econbmica i per proveir una base per a una política i planificació econbmica. En les economies capitalistes, el mercat ha estat contemplat sempre com el centre de l'activitat econbmica. D'una manera semblant, la participaci6 en la forqa de treball i la inclusió de la producció en els informes nacionals han estat definits amb relació a la seva connexió amb el mercat o amb la realització d'algun treball remunerat (tai com va ser definit a la Conference of Labor Force Statisticians al 1954). L'ankcdota típica del descens del PNB quan un home es casa amb la seva majordoma és ben sabuda pels lectors dels llibres de text de macroeconomia, encara que, com a esposa, les seves activitats a la llar no hagin canviat o fins i tot hagin augmentat. L'explicació de tot aixb rau en la idea que el treball no remunerat no havia de ser inclbs en la renda nacional, i la persona que el realitzava no havia de ser comptabilitzada com a membre de la for~a de treball ja que no formava part del mercat o dels intercanvis remunerats de COMPTABILITZANT EL TREBALL DE LES DONES béns i serveis i, per tant, no era contemplada com econbmicament activa. No obstant aixb, la noció ha estat aplicada de forma diferent a diverses Brees de l'activitat econbmica. a) Producció de subsist6ncia o d'autoconsum Una excepció important a aquesta regla va ser introdulda gradualment, almenys en teoria, amb la comptabilització de la producció de subsistkncia. Ja al 1947, Kuznets havia advertit de la necessitat de millorar l'encara jove sistema de la cornptabilització de la renda nacional per incloure la producció de subsistkncia; durant els anys cinquanta el sistema de les NU va recomanar mktodes per calcular el seu valor i la proporció de gent implicada, particularment per als paisos on aquest sector tenia un important pes relatiu en l'economia. Així, paisos com el Nepal, Papua Nova Guinea, Tanzhia i alguns altres van utilitzar mktodes d'estimació de la producció de subsistkncia durant aquest període, mentre que cap al 1960 un grup laborista de treball d'estadístics africans va recomanar l'estimació de les activitats de les unitats familiars rurals per afegir-les a les de producció de subsistkncia agrícola, forestal i pesquera (Waring, 1988). Aquest esforg va ser consolidat amb la definició de la forga de treball de 1966, recomanada per la Conferkncia Internacional d'Estadístics del Treball, que inclola ((totes les persones de qualsevol sexe que abastessin l'oferta de béns i serveis econ&mics>> (OIT, 1976,kmfasi meu). El fet de si l'oferta era abastada o no pel mercat no era rellevant. Aquesta excepció al criteri de mercat es referia particularment a la producció de subsistkncia, tot i que no era del tot clar el que constitulen (cels béns i serveis econbmicsw. La justificació d'aquesta inclusió es basava en la idea que la producció de subsistkncia era només a un petit pas de ser intercanviada en el mercat; la seva exclusió dels informes nacionals i de les estadístiques de la forga de treball infravalorava el PNB d'un país i distorsionava la informació econbmica sobre el creixement econbmic i els nivells de vida. Tal com va apuntar Boserup: [...]el sistema actual de la subsetimaci6 de les activitats de subsistkncia no només fa que els pdisos subdesenvolupats semblin més pobres del que realment s6n en comparaci6 amb els més desenvolupats, sin6 que també fa que la taxa de creixement econbmic sembli més alta del que és en realitat (phg.. 163). De cara a l'objectiu d'enregistrar les activitats econbrniques de les dones, la definició de la forga de treball de 1966 no va acabar amb el problema. Malgrat el progrés conceptual per incloure la producció de subsistkncia en els registres nacionals, la informació estadística sobre les dones que teballen en aquest sector va ser problematica per motius diversos: mktodes de recollida de dades, procediments d'enumeració com en els casos en qui: no es classifica les dones com a part del ((treball familiar>> i perquk les dades estadístiques reflecteixen els prejudicis dels informants -homes i donesrespecte al treball de les dones (Benería, 1982). Igualment, els informes de la renda nacional diferien en la seva definició de béns i serveis econbmics amb relació a la producció no retribu'ida. Tal com va mostrar Blades (1975) en una enquesta realitzada a setanta pdisos, malgrat que es va fer un esforg gradual per incorporar la producció de subsistbncia a l'agricultura en molts pdisos, la classificació d'aquestes activitats ha sofert unes grans variacions de país a país. Atbs que el criteri de mercat no es va aplicar d'una manera clara, el que es considerava com una activitat econbmica va esdevenir arbitrari, i es van produir diferencies entre paisos quant a la inclusió d'activitats com el cultiu de l'hort, el transport d'aigua i el processament d'aliments (Dixon-Mueller i Anker, 1988). Tots aquests factors van donar iioc a una tendbncia a subestimar la forqa del treball, el valor dels béns i els serveis produ'its. El problema ha afectat les dones en particular, atesa la seva elevada concentració en activitats de subsistbncia i la seva funció específica en l'esfera dombtica, i perqub sovint es fa difícil dibuixar una línia clara de separació entre ambdues activitats. Amb el pas dels anys, aixb ha comportat significants disparitats estadístiques ente paisos, creant així dificultats per a anillisis comparatives. A causa de l'acceptació general de la necessitat d'incloure la producció de subsistbncia en la forqa de treball i en les estadístiques de la renda nacional, el problema es redu'ia a adoptar una definició clara de quins són els béns i els serveis econbmics; una tasca que ha estat portada a terme per experts i organitzacions adequades. b) El sector informal Un problema diferent és la manca d'informació estadística sobre els treballadors del sectors submergit i informal de l'economia. En aquest cas, el problema no és de conceptualització, ja que estem tractant, en principi, amb activitats remunerades, sinó de la manca d'estadístiques fiables sobre el sector. L'absbncia d'un recull de dades apropiat i sistematic només es pot superar amb un esforg per reconkixer la importhcia d'aquest sector en molts pai'sos, i, en el cas de les dones, l'elevada participació de la població femenina. Els diferents projectes de recol~lecció de dades i estudis de cas d'aquest sector, malgrat haver estat útils per proveir informació i per enfocar I'anillisi del sector, també han posat de manifest la necessitat &una informació estadística més sistematica (SSPAJCECA, 1976; Portes et al, 1989; Roberts, 1989). Cal no subestimar les dificultats &una tasca com aquesta, els estudis provenen &un sector de carhcter submergit, o almenys en una proporció important, aihora que d'una naturalesa inestable, prechia i no regulada que crea molts obstacles per a l'obtenció de dades fiables i per a l'elaboració de fonts de recollida sistematica de dades. Malgrat aixb, es podrien elaborar enquestes més sistematiques per fer estimacions sobre el pes COMPTABILITZANT EL TREBALL DE LES DONES d'aquest sector en les estadistiques de la forga de treball i del PNB. En aquest sentit, les NU han portat a terme estudis pilot d'una gran utilitat en diversos pai'sos africans, alhora que han proporcionat orientacions per a treballs futurs (UN Statistical Office/ECA/íNSTRAW, 1991a i 199 lb). c) Treball domestic En el cas de la producció domkstica i de les activitats que s'hi relacionen, el problema ha estat de carhcter diferent; contrbiament a la producció de subsisthcia, aquest tipus de treball no va ser contemplat com a substitut pels béns i serveis d'orientació al mercat, i tampoc no va ser definit com una <<activitat econbmica>>l. Fins fa poc temps no hi havia cap intenció d'incloure'l en els comptes de renda nacional i en les estadistiques de la forga de treball, ja que no es considerava com una activitat econbmica2. Fins i tot un autor com Blades, el qual argumentava que <(la frontera de la producció hauria d'abra~ar activitats no monethries, susceptibles de ser substitui'des per activitats mon6taries alhora que l'economia va esdevenint més especialitzada>>, concloYa que ((degut a les dificultats prhctiques de mesura, el cas d'incloure els serveis generals de les mestresses de casa és considerablement més d6bilw (Blades, 1975: 54; emfasi meu). La prhctica no va ser qüestionada fins a final dels setanta. Boserup (1970), per exemple, va argumentar fortament a favor de la inclusió en la renda nacional dels ((articles alimentaris obtinguts de la cacera, dels productes artesanals fets a casa com roba, calgat, catifes, cistells i cenalles, objectes de cerimica i altres artesanies, llenya recollida per dones, serveis funeraris, perruqueria, activitats d'esbarjo, i serveis administratius i mkdics tradicionals, juntament amb activitats conla trituració, la despellofa i la molta d'aliments i el sacrifici d'animals>> @. 162-63). De tota manera, ella veia aquestes activitats principalment com a producció de subsistkncia més que com a treball domkstic. Malgrat que destacava l'omissió dels ((serveis domkstics de les mestresses de casa>> de la renda nacional, no li donava tanta importancia com en el cas de la producció d'autoconsum, que recalcava que era més important en els pdisos econbmicament menys avangats que en els més industrialitzats. De tota manera, i atks que el treball ha esdevingut més car en els paYsos de rendes elevades, les activitats d'autoconsum com la construcció, la fusteria i les reparacions han crescut conside1. El terme aactivitat econbrnica,, és sovint subjecte de confusió; aquí és utilitzat com la participació en la producció, tal com ho ha definit recentment el UN System of National Income Accouting (vegeu més endavant). 2. A caire d'il~lustració, la secció sobre <Les definicions i la quantificació de població activau de la International Encyclopedia of Social Science argumenta que les mestresses de casa són excloses de la for~a de treball perqd la seva inclusió, <<per motius d'aniiisi econbmica, no ajudaria els problemes econbmics importants de la societat americana* (phg. 469, Bmfasi meu). rablement; aixb probablement donarh lloc a un increment en el nombre d'hores esmergades en el treball dombstic no remunerat, tal com va ser demostrat en una enquesta realitzada a Franga en el període 1975-85 (Chadeau, 1989). Aquest indici és reforgat en aquests paisos per la tendbncia cap a un decreixement de l'hs del treball dombstic remunerat (Langfeldt, 1987). La producció, per tant, surt fora de la llar en certs estudis del procés de desenvolupament econbmic, alhora que, com a mínim, una part tomarh a l'esfera dombstica als estadis més avangats, sense tenir en compte la persona que la porti a terme. Si la producció de la unitat familiar no és comptabilitzada, les taxes de creixement són susceptibles de ser sobreestimades quan la producció es mercantilitza; i, per contra, seran subestimades quan toma a la llar. Atesa la divisió predominant del treball i el rol de les dones a la unitat familiar, el problema afecta el treball de les dones en particular, malgrat que en el treball d'esforg propi -com la construcció i les reparacionstambé hi involucra els homes. En qualsevol cas, el problema de la sobreestimació o de la subestimació desapareixeria si tot el treball dombstic i les activitats que s'hi relaionen es tinguessin en compte. Aixb inclou la necessitat de comptabilitzar totes les tasques que es realitzen de manera simulthnia -per exemple, quan la dona neteja la casa o va a comprar alhora que té cura dels nens. Des de la darreria dels anys setanta, l'absbncia d'informació estadística sobre el treball domkstic ha estat analitzada en molts cercles i per una varietat de raons. Tal com examinarem més endavant, s'ha progressat a diferents nivells, en el sentit que el que semblava ser gairebé una noció inassolible i forga inacceptable la dbcada anterior ha esdevingut actualment un assumpte de treball seriós i constructiu, amb específiques implicacions prhctiques, malgrat que encara falta molt per fer. d) Treball voluntari Una hrea diferent de treball no comptabilitzat sovint realitzat per dones és la de treball voluntari. L'ampli ventall de tasques pertanyents a aquesta categoria crea problemes conceptuals i metodolbgics. Conceptualment, es refereix al treball, els beneficiaris del qual no han de ser membres de la família més immediata. A més, no pot ser retribuit directament i no pot formar part d'un programa organitzat. És a dir, el treball voluntari és diferent del dombstic malgrat que hi hagi moltes connexions entre tots dos --com en el cas del treball voluntari portat a terme al propi barrila qual cosa fa que les fronteres siguin difícils d'establir. A més, mentre algunes tasques volunthries poden ser vistes com a productives, com ara l'aprenentatge del treball i les organitzacions volunt2ries de construcció de cases, n'hi ha d'altres que són més difícils de classificar, com les associades amb el treball caritatiu. Fins i tot en aquest darrer cas COMPTABILITZANT EL TREBALL DE LES DONES és important enregistrar algunes activitats, en particular si les tasques són substituts de tasques que altrament serien remunerades. Les asimetries de gbnere amb relació al voluntariat són abundants. Tal com van argumentar les dones a Nova Zelanda quan es van mobilitzar entorn del tema, al 1984, mentre que les contribucions monethries a la caritat (majorithriament masculines) són desgravables, les contribucions en temps (majorithriament femenines) no són ni comptabilitzades. El resultat d'aquesta mobilització va ser la inclusió d'una pregunta sobre el temps dedicat al treball voluntari en el cens de població de 1986 (Waring, 1988). S'han destacat repetidament nombroses raons per enregistrar la producció no remunerada i millorar la precisió de la informació estadística en aquesta kea i en altres tipus d'activitats amb deficibncies estadístiques. Aquestes raons varien des de la necessitat de basar la planificació nacional i internacional en un coneixement acurat i un tractament més acurat de la realitat, fins a la necessitat de valorar la contribució de les dones en tots els aspectes del desenvolupament i, per tant, acabar amb la seva invisibilitat. Una altra raó és la necessitat de construir uns índexs més acurats del benestar. Els estudis realitzats en diversos pai'sos al llarg del anys indiquen que el valor de les activitats no registrades, una gran part d'elles realitzades per dones, pot oscil.lar entre un terG i la meitat del PNB (Goldschmidt-Clermont, 1983 i 1989). Diferents documents de les NU han destacat repetidament que les estadístiques sobre la contribució de les dones a l'economia poden ser útils per a la planificació dels recursos humans i les estimacions de l'output potencial, de les polítiques agrícoles, de les mesures que cal aplicar amb relació al sector informal, i de les diferents polítiques d'ajut i d'estabilització que s'han pres, per exemple, per fer front al deute extern en molts pai'sos. Alhora, també poden ser útils per a l'estudi dels models d'estalvi i de consum d'homes i dones per a l'aniilisi de la dinhica de les unitats familiars, per a estudis regionals i comparatius de la participació d'homes i dones en la producció, i per a estudis de 1'6s del temps per gbnere (United Nations Office at Vienna, 1989). Unes dades més acurades també poden ser utilitzades per dissenyar polítiques apropiades sobre l'ocupació, la distribució de la renda, el provelment de la seguretat social, l'equitat retributiva, etc. Tal com ha destacat Goldschmidt-Clermont (1989): Les dades que cobreixen els sectors registrats i els -fins arano registrats de l'econornia són necesshies per proveu la base de les polítiques econbmiques, de la distribució equitativa d'hores de treball ente homes i dones, i de les provisions equitatives de seguretat social pels treballadors no remunerats, ente altres (pAg. 2). D'una manera semblant, una informació sistemhtica sobre producció dombstica i activitats de subsisthncia facilitaria una estimació més acurada dels nivells de benestar i de la intensificació del treball de les dones que ha resultat de les polítiques d'ajustament en molts pdisos amb problemes del deute extern (Elson, 199 1; Benería, 1992). DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA, 22,1993 augmentat, encara que no ho hagi fet el producte final, per la qual cosa un mbtode relacionat amb l'input és superior. Aquestes dificultats, encara que reals, no són insuperables. El progrés realitzat i les directrius facilitades per les organitzacions internacionals han deixat un fonament imI portant des del qual es pot procedir. Tal com assenyala Goldschmitdt-Clermont I (1989:9), aLa responsabilitat principal per tirar endavant l'avaluació de les activitats dombstiques es troba avui a nivell de cada paísu. Malgrat que es tracta d'una tasca no gens acil, particularment en pdisos amb prejudicis masclistes, profundament arrelats, la voluntat política en cada país es pot reforsar ara amb l'ajut internacional i la possibilitat de referir-se a les directrius internacionals. Ara cal un esfors semblant amb relació al trebail voluntari. A nivell prhctic, es necessitaran recursos per establir fonts peribdiques de recollida de dades i elaboració d'informació estadística. Tractarem d'aquest tema en la secció següent. INFORMACIO ESTAD~STICA: OBJECTIUS I PROBLEMES Per cadascuna de les quatre hrees esmentades anteriorment, cal generar nous grups de dades a nivell nacional i internacional. En alguns casos, es poden construir sobre mecanismes i institucions existents i poden representar un esfors mínim -com l'afegit de preguntes als censos existents. No obstant aixb, no s'haurien de subestimar les dificultats practiques d'un tractament adequat del problema. Tal com destaca un informe recent de les NU (1989), les causes de la resistbncia a un esfors com aquest són de naturalesa diferent i comprenen: a) una manca de conscienciació amb els problemes i amb les seves possibles solucions; b) una creenCa en l'adequació del sistema actual i resistbncia al canvi; c) problemes tbcnics relacionats amb qüestions conceptuals i metodolbgiques, incloent les dificultats de recollir dades fidedignes i sistematiques a gran escala; d) consideració de costos, un problema que pot representar un obstacle, més gran als palsos de renda baixa A nivell de cada país, un punt de partida és l'anhlisi acurada dels diferents censos i informes realitzats regularment per corregir els biaixos existents i veure fins a quin punt poden incorporar preguntes addicionals i informació respecte al gbnere. Aquests inclouen els censos de població i les estadístiques de laproducció, com també les de la forca de treball i les enquestes de les unitats familiars. Per exemple, els biaixos masculins en els censos de població existents, com el fet de demanar la informació al cap de família, sovint donant per suposat que es tracta d'un home, han condu'it a unes dades inacurades del treball de les dones (Standing, 1983; Dixon-Mueller i Anker, 1988). Igualment, la definició de variables en les enquestes sobre la població activa han condu'it a la subestimació típica de les activitats de les dones, emfasitzada en COMPTABILITZANT EL TREBALL DE LES DONES aquest article. Les enquestes familiars, d'altra banda, han generat els seus propis problemes. Un exemple n'és la forma com s'han exposat les preguntes sobre la distribució dels recursos entre els membres de la unitat familiar. Per il.lustrar-ho amb un exemple d'un informe de les NU, atks que hi ha evidkncia en molts casos d'un nivell de consum més alt de productes innecessaris entre homes que entre dones, seria important, per exemple, saber <<quina proporció de la renda de les unitats es dedica al consum d'alcohol per part dels homes i els seus amics per tal d'obtenir una resposta actitudinal a la qüestió sobre el control de la renda familiar>> (Nacions Unides, 1989:9). És a dir, centrant-nos en la qüestió del consum d'alcohol masculí, podríem destacar més concretament els problemes existents i suggerir les polítiques corresponents, que no pas si ens centrem en el control de la renda familiar. Per solventar aquests problemes, s'ha de procedir en quatre fronts: a) Definitori. Implica una revisió dels conceptes utilitzats amb el procés de recollida de dades i de clasificació estadística. La tasca comenGa amb les definicions i classificacions internacionals esthndards, endinsant-se en els nivells estatals i regionals5. Inclou una definició clara de les paraules clau utilitzades en els censos i els informes, els quals poden ser interpretats d'una manera molt diferent per cada informant (Dixon-Mueller i Anker, 1988). Aquest és el cas de paraules com <<matrimoni>>, <<família>>, <<unitat familiar>>, <<treball>>, <<ocupació>>, <<treball domkstic>>, <<treballador familiar>>, <<ocupació prirnhriaia,, o <<activitat principal,,. Comprkn, també, una definició clara de les tasques a fi d'identificar quan dues (o més) són portades a terme al mateix temps o quan un informant realitza simultimiament múltiples activitats. Cal emfasitzar la importhncia de clarificar conceptes i definicions com a base per estandarditzar les dades a fi de facilitar comparacions regionals i entre paYsos. Finalment, les enquestes familiars poden millorar si es fan les mateixes preguntes a diferents membres de la família per tal de comprovar la precisió de les respostes. b) T2cnic i rnetodoldgic. Tracta de qüestions sobre el <<com>>, les quals influencien el resultat de la recollida de dades. Un projecte de l'organització Internacional del Treball (OIT) sobre la millora de la recollida de dades i els mktodes d'avaluació, per exemple, mostrava que la precisió de la informació sobre la població activa femenina podia estar influenciada pel tipus de qüestionari utilitzat, el sexe i l'edat de l'enquestador, i pel fet que els informants responguin per altres persones (Anker, 1983). El 5. És interessant de destacar que pai'sos amb economies molt diferents mostren problemes de definició i de classificació semblants. Per exemple, els temes relacionats amb la producció de subsisttncia afecten no solament els pai'sos agrícoles de renda baixa sinó també els de renda elevada. Per il.lustrar-ho, una enquesta realitzada el 1977 pel Departament #Agricultura dels Estats Units estimava que el 18 per cent de la quantitat total dedicada a les verdures consumides per les llars eren produldes a casa (Waring, 1988). disseny del qüestionari i la manera com són fetes les preguntes pot ser també rellevant i ajustable a cada situació específica --com, per exemple, les preguntes relacionades amb períodes de treball més curts o més llargs o amb l'adequació de les preguntes a les variacions cícliques-. Les qüestions tbcniques i metodolbgiques també apareixen en el moment de fer la codificació, edició, avaluació i interpretació de les dades. Pot ser important, per exemple, comprovar i interpretar números que mosten una proporció relativament elevada de dones sota les categories del <<no ho sé>) o el <<no contestan a fi d'evitar biaixos i malentesos. c) Cultural. A fi d'evitar la imposició dels estbdards i les practiques d'un país sobre els altres. L'informe de les NU (1989) esmentat anteriorment, per exemple, ha advertit amb raó sobre la incorporació dels biaixos occidentals en els qüestionaris que tracten d'altres cultures. L'assumpció de la família nuclear com la norma universal és un exemple típic que ja no s'adequa ni tan sols a alguns paYsos occidentals, particularment amb relació a alguns grups btnics (Hartmann, 1987; Baca-Zinn, 1987). Les diferbncies en aquest sentit poden donar lloc fins i tot a problemes de definició, com per exemple en el cas de si les famílies polígames constitueixen una unitat familiar o més. La recomanació que <<aquestes decisions culturals haurien d'estar fetes per professionals locals)> ( NU, 1989: 19) sembla molt apropiada en aquests casos. 4 Prcictic. Tracta de la implementació i de la necessitat d'aprenentatge i supervisió dels entrevistadors i treballadors dels censos, fent publicitat de censos i enquestes per tal d'obtenir una participació bptima, evitar el llenguatge i les actituds sexistes i preparar els manuals dels enquestadors. En cada cas, s'ha de posar brnfasi a sensiblitzar sobre els biaixos relacionats amb el gbnere, per tal d'evitar problemes passats en un futur. En aquest mateix sentit, també és important la sensibilitat als biaixos per classe específics per a cada país. La majoria d'aquestes qüestions han estat discutides i s'han presentat en la literatura referent a l'avaluació i la recollida acurada de les activitats de les dones al llarg d'una dbcada. Tot i que és probable que sorgeixin problemes mentre es va fent l'esfor^ d'implementació, el treball de fons ja s'ha realitzat i pot servir de guia útil pel treball que es realitzi a nivell de cada país. LA UTILITZACIO D'INFORMACIO ESTAD~STICA SOBRE EL TREBALL DE LES DONES: NOUS ESTUDIS Per als que hem estat involucrats en la problematica sobre la informació estadística del treball de les dones, la recomanació de Nairobi, en la qual es demanen esfor~os COMPTABILITZANT EL TREBALL DE LES DONES apropiats de les NU per tractar aquest tema, va suggerir unes qüestions inesperades: quk passaria si les activitats econbmiques de les dones en general i el treball domkstic en particular fossin estimades acuradament en tots els pdisos?, ¿quin resultat se'n trauria?, ¿per a quins objectius es pot utilitzar la nova informació?, ¿quins efectes hauríem d'esperar d'un esfors com aquest? Els diversos usos d'aquesta informació estadística per la política i la planificació a diferents nivells ha estat destacada ja anteriorment. A més, des de la darreria dels anys setanta han aparegut una varietat d'estudis que mostren la utilitat d'una informació més acurada. Alguns d'aquests estudis han estat de naturalesa histbrica, proveint un re-examen de dades antigues i una nova visió del marc en el qual la fiunció econbmica de les dones ha estat prkviament subestimada i sovint distorsionada (Conk, 1981; Ciancanelli, 1983; Folbre, 1989; Garcia Ramon et al., 1991). Per mitja de noves anhiisis de dades i documents histbrics prkviament ignorats, han redreqat el document empíric i destacat <<els conceptes androckntrics i les normes patriarcals>> que van permetre la categorització del treball en els censos i les skries estadístiques dels pdisos. En el cas dels Estats Units, per exemple, s'ha demostrat que les rendes generades per les activitats de les dones no eren comptabilitzades en els censos, a causa de la definició de la <<participació en l'economia de mercat com la única forma de treball productiu>> (Folbre, 1989: 547). Com a resultat, fins i tot les activitats que eren importants fonts de renda familiar, com l'hospedatge, particularment a les ciutats, van ser ignorades, i les relacionades amb elles no van ser classificades com a <<remunerades>>. La subestimació sistematica de les activitats generadores d'ingressos era paralslela a la subestimació de la població activa femenina, uns biaixos que els estudis recents han comenqat a corregir. Dels estudis realitzats als pdisos del Tercer Món, s'han extret conclusions semblants, la majoria relacionades amb dades recents. Com en el cas dels pa'isos més industrialitzats, la subestimació del treball de les dones s'ha produ'it tant en les activitats remunerades com en les no remunerades. Mentre el sector informal tipifica la subestimació de les activitats remunerades, el sector agrícola sovint no inclou les <<treballadores familiars>>, que s'encarreguen tant de l'agricultura de subsistkncia com de l'orientada al mercat (Benería, 1982). En la seva anhlisi dels censos d'Arnbrica Llatina durant els anys setanta, Wainerman i Lattes (198 1) van mostrar que en els pdisos on s'havien realitzat enquestes familiars les taxes de participació femenina en la població activa que provenien d'aquestes enquestes eren considerablement més elevades que les registrades per mitja dels censos. Les enquestes per pdisos han arribat a conclusions semblants per a Amsrica Llatina (Deere, 1977; Baez, 1990) i altres regions (Dixon-Mueller i Anker, 1988). Les disparitats entre les xifres oficials i les revisades han estat sovint molt grans. En l'estudi de Deere de la regió Andina, la proporció de dones que participaven en la producció agrícola va ser aproximadament del 21 per cent mentre que la xifra ofi- cia1 era del 3 per cent. A la República Dominicana, una redefinició de les taxes d'activitat pel 1985 per incloure la producció d'autoconsum va donar lloc a unes taxes d'activitat similars pels homes i per les dones, mentre que les taxes pels homes eren dues vegades superiors (depenent de l'edat) segons les estimacions oficials (Baez, 1990). També s'han registrat disparitats importants als pafsos islhmics, a 17Índia, etc. (Benería, 1982; Dixon-Mueller i Anker, 1988). La darrera dkcada ha generat també un interks renovat en les estimacions del pes relatiu del treball dombtic, tant en les xifres del PNB com en l'economia familiar, amb estudis importants portats a terme en els pdisos de rendes elevades. A Alemanya, per exemple, diferents estimacions mostren que el valor oficial del PNB oscil.la entre el 30 i el 50 per cent (Langfeldt, 1987). A Fran~a, un estudi de 1'INSEE basat en una hplia enquesta sobre horaris i Ús del temps pel període 1974-1975 i 1985-1986 mostrava que, en primer lloc, el nombre total d'hores dedicades al treball domkstic no remunerat excedia, en una proporció creixent, el nombre total d'hores treballades en el mercat i representava el 56% del treball total el 1975 i el 61% el 1985. En segon lloc, l'estudi observava que les dones realitzaven el doble de treball dombtic que els homes, encara que amb una tendkncia decreixent: des del 72% el 1975 fins al 66% el 1985, mentre que el fet de compartir-10 amb els homes s'anava incrementant. Finalment, l'estudi posava en evidkncia que les mestresses de casa a temps complet dedicaven més temps en el treball domkstic que les dones integrades en la for~a de treball, encara que el nombre d'hores treballades a la llar va davallar un 9% entre 1975 i 1985. A l'hea de Barcelona s'ha realitzat un estudi interessant sobre el pes relatiu del treball domkstic en les economies domhstiques (Carrasco et al, 1992). Basat en una esquesta a les llars, l'estudi n'estableix tres categories: a) el valor del treball domkstic, b) el valor dels serveis socials percebuts (<<salari sociab) i c) el total d'ingressos familiars. Els resultats mostren que, a pesar que el valor absolut del treball domkstic és més elevat per les unitats familiars de categoria de renda mitjana (seguida per la renda baixa), el seu pes relatiu dins el total de a, b i c és més gran entre les unitats de renda baixa (50,9%), seguit pels grups de renda mitjana (40,9%) i els de renda alta (20,5%). L'estudi, per tant, indica clarament que el pes del treball domkstic dins I'economia de la unitat familiar té una correlació amb la classe social, de manera que les unitats de renda més baixa depenen més fortament dels béns i serveis no remunerats produ'its a la llar, mentre que les famílies de renda alta utilitzen el mercat per proveir-se. Aquests estudis tenen implicacions clares per a la política i la planificació econbmico-social, i mostren la utilitat de la informació estadística sobre el treball de les dones. De tota manera, encara no poden sorgir d'unes estadístiques més completes i estandarditzades a nivell nacional i internacional. La necessitat de tirar endavant aquest projecte hauria de ser evident, sobretot a mesura que l'objectiu dels comptes de la renda nacional i de les estadístiques de la for~a de treball passi de mesurar els béns COMPTABILITZANT EL TREBALL DE LES DONES i serveis intercanviats a través del mercat cap al proveiinent d'indicadors més sofisticats del benestar social i del desenvolupament hum& La necessitat de recollir estadístiques més sistemhtiques sobre les quatre hrees analitzades en aquest article, les quals han estat la causa de la invisibilitat del treball de les dones, hauria de ser un projecte important en tots els paisos. BIBLIOGRAFIA ANKER, Richard (1983), ~Effect on Reported Levels of Female Labor Force Participation in Developing Countries of Questionnaire Design, Sex of Intewiewer, and SexProxy Status of Respondent: Description of a Methodological Field Experiment,, OIT, Population and Labor Policies Prograrnme, Working Paper No. 137. BACA-ZINN, Maxine ( 1987), ~(Structural Transformation and Minority Families,, a L. Beneria i G. Stimp son (eds.), Women, Households and the Economy, New Bmnswick: Rutgers University Press: 155-72. BAEZ, Clara, ~Hasta dónde la economia dominicana descansa en el trabajo de las rnujeresb (cbpia sense publicació). BECKER, Gary (1981), A Treatise on the Family, Cambridge: Harvard University Press. BENER~A, Lourdes (1982), aAccounting for Women's Work,, a L. Beneria (ed.), Women and Development. The Sexual Division ojLabor in Rural Societies, New York: Praeger. - (1982), ~The Mexican Debt Crisis: Restructuring the Economy and the Householdx, a L. Beneria i S. Feldman (eds.), Economic Crises, Persistent Poverty and Women's Work, Westview Press. BLADES, Derek W. (1975), Non-monetary (Subsistence) Activities in the National Accounts ojDeveloping Countries, Paris: OECD. BLAU, Francine D. i FERBER, Marianne A. (1986), The Economics oj Women. Men and Work, Englewoods Cliffs: Prentice-Hall. BOSERUP, Ester (1970), Woman's Role in Economic Development, London: George Allen and Unwin. CARRASCO, Cristina et al. (1992), El trabajo doméstico y la reproducción social, Madrid: Instituto de la Mujer. CHADEAU, Ann (1985), <<Measuring Household Activities: Some International Comparisonsn, The Review ojtncome ard Wealth, serie 31, No. 3: 237-54. -, (1989), ~Measuring Household Production: Conceptual Issues and Results for Francen, article presentat al Second ECEONSTRAW Joint Meeting on Statistics of Women, Ginebra, 13-16 de novembre, 1989, INSTRAWIAC.4I44. CHADEAU, Ann i ROY, Caroline, (1986), <<Relating Households' Final Comsumption to Household Activities: Substitutibility of Cornplementarity Between Market and Non-Market Production~, The Review of lncome and Wealth, skne 32, No. 4: 387-408. CIANCANELLI, Penelope (1983), aWomen's Transition to Wage Labor: A Critique of Labor Force Participation of Manied Women in the United States, 1890-1930n, tesis doctoral, Department of Economics, The New School for Social Research, New York. CONK, Margo (1981), <<Accuracy, Efficiency and Bias: The Interpretation of Women's Work in the US Census Statistics of Occupations, 1890-1960n, Historical Methods, 14 (primavera): 65-72. DEERE, Carmen Diana (1977), ctThe Agricultura1 Division of Labor by Sex: Myths, Facts and Contradictions in the Northern Peruvian Sierras, article presentat al Joint Meeting of the Latin American Studies Association and the African Studies Association, Houston, Texas. DIXON-MUELLER, Ruth i ANKER, Richard (1988), Assessing women's economic contribution to development, Geneva, ILO, Training in Population, Human Resources and Development Planning, 6. ELSON, Diane (1991), ~Male bias in macro-economics: the case of structural adjustmentn a D. Elson (ed.), Male Bias in the Development Process, Manchester University Press, Ch. 7: 164-90. FERBER, Marianne A. i BIRNBAUM, Bonnie G. (1980), (<Housework: Priceless or Valuelessb, Review of Income and Wealth, shrie 26, No. 4, desembre, pp. 387-400. FOLBRE, Nancy i ABEL, Marjorie (1989), ccwomen's Work and Women's Households: Gender Bias in the US Censusn, Social Research, Vol. 56, No. 3 (tardor), pp. 545-69. GARDINER, Jean (1975), <(Women's Domestic Laborn, New Leji Review, 89, gener-febrer: 47-58. GARCIA RAMON, MB Dolors, et al. (1991), (<ExplotaciÓn agraria familiar y trabajo de la mujer: estudio comparativo entre Andalucia, Cataluña y Galicia,,, a Lola G. Luna (ed.), Mujeres y Sociedad, Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias. GOLDSCHMIDT-CLERMONT, Luisella (1983), Unpaid work in the household, Ginebra: OIT. - (1989), ((Valuing Domestic Activitiesn, article presentat al Second ECERNSTRAW Joint Meeting on Statistics of Women, Ginebra, 13-16 de novembre, 1989, INSTRAWlAC.4134. HARTMANN, Heidi (1987), aChanges in Women's Economic and Farnily Roles in Post-World War I1 United States,,, a Benería i Stimpson (ed.), op. cit.: 33-64. KUZNETS, Simon (1954), National Income and its Composition, 1919-1938, New York: National Bureau of Economic Research. LANGFELDT, Enno (1987), ~Trabajo no remunerado en el contexto familiar)>, Revista de Estudios Económicos, No. 1: 131-46. LOTZEL, Heimich (1989), <<Household Production and national Accounts~>, article presentat al Second ECElINSTRAW Joint Meeting, Ginebra, 13-16 de novembre, INSTRAWlAC.4132. MATA, A. (1989), aWomen in Economic Activityv, article presentat al Second ECERNSTRAW Joint Meeting on Statistics on Women, Ginebra, 13-16 de novembre, INSTRAWlAC.4130. MOLYNEUX, Maxine (1979), aBeyond the Domestic Labor Debate,, The New Left Review, No. 115, juliolagost. MURPHY, Martin (1982), <(Comparative Estimates of the Value of Household Work in the United States for 1976n, The Review of Income and Wealth, mar$: 29-44. NACIONS UNIDES (1989), Irnproving Statistics and Indicators on Women Using Households Surveys, New York: Statistical OfficeRNSTRAW, Studies in Methods, Series F, No. 48. OIT (Organización Internacional del Trabajo) (1976), International Recommendations on Labor Statistics, Ginebra. PORTES, Alejandro et al. (1991), La economia informal, Buenos Aires: Planeta. ROBERTS, Bryant (1989), <<Urban Labor Services and Structural Adjustementv, article presentat al Seminar on Labor Market Policies and Structural Adjustment, OIT, Ginebra, 29 novembre-1 desembre. STANDING, Guy (1983), aA Labour Status Approach to Labour Statistics~, OIT: Population and Labor Pclicies Programme, Working Paper No. 139. SSPíüCECA (Secretaria de Programación y Presupuestoíünidad Coordinadora de Empleo, Capacitación y Adiestramiento) (1976), La Ocupación Informal en Areas Urbanas, México, D.F., desembre. The Caracas Report on Alternative Development Indicators (1990), Redifining Wealth and Progress, Indianapolis: Knowledge Systems. - Office at Vienna (1989), World Survey on the Role of Women in Development, New York. COMPTABILITZANT EL TREBALL DE LES DONES -, Statistical Commission (1983). <<Demographic and Social Statistics: Social Indicators and Link Among Social, Demographic and Related Economic and Environment Statistics,, E/CN.3/1983/18. -, Statistical OfficeIECAANSTRAW (1991a), Handbook on Compilation of Statistics on Women in the Informal Sector in Industry. Trade and Services in Africa, Santo Domingo i New York. - (1991b), Synthesis of Pilot Studies on Compilation of Statistics on Women in the Informal Sector in Industry, Trade and Services in Four African Countries, Santo domingo i New York. WAINERMANN, Catalina H. i RECCHINI DE LATTES, Zulma (1981), El trabajo femenino en el banquillo de 10s acusados, México, D.F.: Population Council~Terra Nova. WARING, Marilyn (1988), If Women Counted, New York: Harper & Row, Publishers.