Lluís Casassas i Simó (1922-1992) : geògraf i humanista

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 23, 1993, pp. 97-1 10 Lluís Casassas i Simó (1922-1992): gebgraf i humanista Enric Mendizhbal i Riera* Résumé /Abstract / Resumen /Resum Cette note contient, d'abord, une brkve biographie de Lluís Casassas, suivie d'une présentation de ses travaux académiques axés principalement sur l'étude de la structure temtoriale de la Catalogne. Le r6le de Lluis Casassas dans la Societat Catalana de Geografia est mis en relief, ainsi que ses valeurs personnelles qui en ont fait un vrai maitre et humaniste. This note includes, first, a short biography of Lluís Casassas, followed by a presentation of his acadernic works that are mainly focused on the regional analysis of Catalonia. The role of Lluís Casassas within the Societat Catalana de Geografia is stressed, as well as the main traits of his personality which made him an influential master and humanist. Esta nota incluye, en primer lugar, una breve biografia de Lluis Casassas, seguida de una presentación de sus trabajos académicos, centrados sobre todo en el estudio de la estructura temtorial de Cataluña. Se destaca su relación con la Societat Catalana de Geografia y, finalmente, se subrayan 10s valores personales y la forma de ser que hicieron de Lluis Casassas un verdadero maestro y humanista. Aquesta nota inclou, en primer lloc, una breu biografia de Lluís Casassas, seguida d'una presentació dels seus treballs acadkmics, centrats sobretot en * Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona. 08193 Bellaterra. l'estudi de l'estructura territorial de Catalunya. Es destaca la relació que tingué amb la Societat Catalana de Geografia i, finalment, se subratllen els valors personals i la manera de ser que van fer de Lluis Casassas un veritable mestre i humanista. Que Prades sortiria grisós a la imatge era un dels coneixements que, com tants i tants d'altres que al llarg d'aquests anys he anat emprant -o senzillament gaudint-, vénen d'ell, d'en Casassas, del meu professor més lúcid, més irbnic, més savi. J.I. Augé (en premsa) Com tantes d'altres persones de la seva generació, la guerra civil de 1936-1939 va significar per a Lluis Casassas un punt de ruptura que va marcar indefectiblement la seva vida. El fet de ser fill de mestres capdavanters en els moviments de renovació pedagbgica de les primeres dbcades del segle xx, així com haver estudiat a 1'InstitutEscola (on va tenir de professor de geografia a un deshores jove Lluis Sol6 i Sabarís), són dues raons fonamentals que marquen la diferkncia de viure en la societat oberta i democrhtica de l'bpoca de la segona república i l'atzucac que la guerra civil i el franquisme, temps estbril i eixorc, van suposar per a moltes persones. Els processos de depuracions del primer franquisme van afectar la família de Lluis Casassas, el qual va haver de treballar de jove en una indústria frigorífica, on va romandre fins arribar a ser apoderat i gerent, per col.laborar en l'economia familiar. Malgrat l'ensulsiada provocada per la guerra civil, Luís Casassas va entrar a la universitat tot fent per lliure els cursos comuns de Filosofia i Lletres i la llicenciatura de Dret, que va acabar el 1947. En aquests anys d'universitari, la seva ideologia antifeixista, progressista i catalanista, el va dur a ser un dels dirigents del Front Universitari Catdh, i també a passar un bpoca a la presó. Amb l'aplicació del nou pla d'estudis a la Universitat de Barcelona, conegut com Pla Maluquer, Casassas va reemprendre el curs 1968-1969 els estudis de Filosofia i Lletres, en la especialitat de Geografia , i acabh la llicenciatura el 1972. Aquell mateix any entra de professor al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. LLU~ CASASSAS I SIM~ (1922-1992): GE~GRAF I HUMANISTA Cal tenir present, perb, que en les anys que van des del 1947 fins al 1968, Casassas no va romandre fora del món intel.lectua1: les conferbncies i els cursos que va fer a 1'Institut d'Estudis Catalans, a la Management School de Barcelona, a la Confraria Virt&lia, entre d'altres llocs; la participació en la fundació de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics; la col~laboració en diverses revistes clandestines ..., són mostres prou importants del paper de Casassas dins de la cultura d'aquells anys. Des del 1968 fins a la seva mort, Lluis Casassas va fer la seva carrera acadbmica com a gebgraf: del 1968 al 1972 fa els estudis universitaris de geografia, i del 1972 fins al 1987 es professor a la Universitat de Barcelona, de la qual es jubila com a catedrhtic. El 1968 ingressa en la Societat Catalana de Geografia, i des d'aquell any ocupa diversos chrrecs a la Junta de Govern (successivament és vocal, tresorer, secretari, vice-president, president, i de nou vocal). Des del 1970 escriu una munió d'articles, uns quants llibres, col.labora en diverses obres col.lectives, coordina i dirigeix diversos treballs. Des de la seva jubilació continua fent conferbncies i xerrades, publicant treballs i és nomenat Síndic de Greuges de la Universitat de Barcelona, ckec en el qual va treballar amb un innegable entusiasme; tal com diu Josep Maria Bricall, <cel solc de la Sindicatura de Greuges de la nostra universitat, que d'alguna manera ha quallat també en d'altres universitats i que ell va ajudar a fer conbixer en algunes altres, l'ha fet Lluis Casassas,. Tots aquests fets fan que la seva obra sigui cabdal per entendre com ha evolucionat la geografia a Catalunya, i també indispensable per poder entendre com s'hi estructura i organitza el territori. En els treballs geogrhfics de Lluis Casassas, el que es troba principalment és una anilisi empírica molt acurada d'un espai concret, Catalunya. Així mateix, quan s'ha de parlar d'autors tan prolífics, com és el seu cas, es fa difícil de classificar la seva obra. De tota manera, en una primera aproximació als seus treballs es pot fer servir la classificació que s'ha utilitzat en aquesta nota. Estudis regionals de Catalunya Entre el 1970 i fins a la seva mort, l'anhlisi geogrhfica local (estudis de municipis, rodalies, comarques) ha estat una de les línies de treball de Lluis Casassas. Entre molts d'altres, cal citar els treballs sobre Almatret (Casassas, 1975a) o Salt (Casassas, 1989a) com a exemples de treball sobre municipis, i el del Llu~anks (Casassas, 1975b), que va ser la tesi de llicenciatura, com a treball sobre una ro- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA, 23,1993 dalia. Entre els treballs comarcals, cal destacar els estudis sobre el Vall& (Casassas, 1979) i Osona (Casassas, 1980a), els realitzats sobre les comarques de la Depressió Central Catalana (Casassas, 1992c) i el que va dirigir sobre 1'Alt Pened&s (Casassas et al., 1991). Aquests treballs tenen possiblement una estructura formal clhssica dins de la geografia regional; trobem primer les reflexions sobre els aspectes físics i després sobre els humans, que habitualment estan for~a més desenvolupats que no pas els físics. En les reflexions sobre els aspectes humans, destaca, perb, una visió política del territori: malgrat que la descripció és una part indispensable de la feina del gebgraf, i Casassas la fa amb una gran habilitat (possiblement la seva forma de redactar sigui de la categoria dels grans mestres de la geografia regional catalana, com ara Pau Vila, Lluis Solé Sabaris i Josep Iglésies), el que cal destacar és l'interks per la millora de la qualitat de vida de les persones que habiten els territoris analitzats. Treballs sobre Barcelona La segona línia de treball que cal destacar de Lluis Casassas és la que tracta de Barcelona i del seu paper en l'estructura territorial de Catalunya. El clhssic llibre fet en col~laboració amb Pau Vila, Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (Vila i Casassas, 1974a), considerat com un dels estudis fonamentals sobre Barcelona (Busquets, 1992, i Mendizhbal, 1986), és una mostra d'aquesta línia, en la qual també cal citar els capítols sobre Barcelona en la Geografia de Catalunya de l'editorial Aedos (Vila i Casassas, 1974b; Casassas, 1974b), el que va realitzar per a la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Casassas i Cuxart, 1983), o el realitzat a la Geografia de España (Casassas, 1992b). La tesi doctoral de Lluis Casassas, titulada El paper de Barcelona en la formació i en 1 'ordenació del territori de Catalunya (publicada amb el títol canviat a Casassas, 1977), és una angisi de l'estructura territorial de Catalunya i del paper que té Barcelona dins d'aquesta ja que, a diferhcia d'altres ciutats de la riba mediterrinia, com ara Gbnova i Atenes, no es llanqa al mar per fer una política comercial, sinó que es llanqa a l'interior, per les vies del Llobregat i del Besbs, tal com explica l'autor en l'entrevista que li van fer MD. Garcia Ramon i J. Nogué. El paper de Barcelona dins l'estructura territorial de Catalunya es pot resumir en les paraules següents: Barcelona no és, solament, la seu d'un poder polític, econbmic i cultural, que pretén d'afai~onar Catalunya. Barcelona no és solament el centre ordenador de Catalunya i l'impulsor de diverses organitzacions temtorials que, successivament, ajudaren a exercir el domini de les diferents classes i els grups socials al llarg de la histbria. Barcelona és quelcom més: Barcelona ha format el territori de Catalunya. (...) Pensar en la ferma unitat de tot Catalunya no vol dir renun- LLU~S CASASSAS I SIMO (1922-1992): GEOGRAF I HUMANISTA ciar ni una engruna al paper dirigent de Barcelona, paper que la histbria comuna, el seu esforg K la col~laboraci6 de tots els catalans li han conferit. (Casassas, 1990a, p. 26-27). Casassas va fer molts altres treballs sobre Barcelona, d'entre els quals val la pena destacar el que va fer el 1970, en qub destaca la constataci6 del trasllat del CBD de Barcelona de la plaga de Catalunya i del Passeig de Gricia cap a la Diagonal i la plaga de Francesc Macih, la necessitat de localitzar les oficines centrals de les empreses en llocs ben comunicats de Barcelona, aixi com les dificultats dels treballadors d'aquestes oficines de trobar habitatge a prop del lloc de treball (per qüestions del preu de l'habitatge) i l'ús del transport públic per la mobilitat obligada entre el lloc de residbncia i la feina. També destaca el que va fer en col~laboració amb Joaquim Clusa (1981b), que va ser la base fonamental dels districtes actuals de Barcelona, els quals van ser aprovats per unanimitat pel Ple de 1'Ajuntament de Barcelona el 12 de desembre de 1983. Finalment, cal citar els treballs realitzats per Lluís Casassas sobre aspectes de geografia física del Pla de Barcelona, en els quals s'interessa per aspectes d'hidrologia i de formació de la Rambla (Casassas i Riba, en premsa; Casassas, 1982). Treballs sobre l'organització territorial de Catalunya Si hi ha una escola catalana de geografia, aquesta té com a eix vertebrador l'acceptació de la unitat del territori catali com un espai diferenciat de les nacions i regions ve'ines i del dret d'organitzar aquest territori de la manera que els catalans creguin més convenient (Casassas, 1974a i 1977, p. 113-1 19; Mendizibal, 1986, p. 83; Garcia Ramon i Nogué i Albet, 1992, p. 33). Lluis Casassas té una part important de la seva obra dedicada explícitament a aquesta temkica, essent el treball fonamental el que va fer amb Joaquim Clusa (1981a), que va suposar un autbntic punt de ruptura dins la sbrie d'estudis dedicats a l'organització territorial de Catalunya i les propostes de divisions territorials. Aixi, s'afirma perqub fins a aquest treball, el que s'acostumava a discutir eren els límits de les comarques aprovades pel Parlament de Catalunya el 1936 a partir dels treballs de la Ponbncia de 193 1-1932, perb no el fet de considerar aquest tipus d'unitat administrativa com a poc o gens apta per al govern de Catalunya i de la seva societat. Casassas deia que les comarques de l'bpoca republicana no van ser conegudes pel públic en general fins a la publicació de la Geografia de Catalunya de I'AEDOS, i que van ser adoptades perqub representaven d'una manera prou clara l'especificitat de Catalunya respecte d'Espanya, aixi com el sentiment nacionalista del catalanisme polític contra la dictadura franquista. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA, 23,1993 El treball de Casassas i Clusa defineix l'estructura territorial <(tradicionalu de Catalunya, és a dir, l'existent en el temps de la Ponbncia dirigida per Pau Vila, de la manera següent: La pirhmide tradicional urbana era reflex d'una jerarquització ben simple; els nuclis de població (...) es relacionaven directament amb els seus caps de rodalia (...) Aquestes poblacions depenien dels caps de comarca (...) que hom considerava, funcionalment i jerbquicament, del mateix nivell. Les comarques s'agrupaven en regions el cap de les quals disposava de serveis més generals que no es trobaven en els esglaons més inferiors (...) El vbrtex de la pirhmide era Barcelona. (Casassas i Clusa, 1981a, p. 153). Perb aquesta estructura tradicional havia desaparegut l'any 1981: cal no oblidar que entre el 1940 i el 1975 va haver un creixement explosiu de la població a Catalunya, que va passar de 2.890.000 habitants a 5.662.000; que només entre el 1960 i el 1975, el saldo migratori va ser de més de 950.000 persones; que tot aquest creixement demogrhfic es va concentrar principalment a Barcelona i la seva rodalia; que entre el 1950 i el 1975 es va produir la darrera migració numkricament important del camp catala a les zones urbanes, la qual cosa va fer aparkixer aquell concepte de <<comarques a tancar,,; que aquesta concentració demografica va anar acompanyada de la concentració en les inversions i en la creació de les noves empreses també a Barcelona i al seu voltant, mentre que la resta de Catalunya s'anava esllanguint i es convertia en la <<Catalunya del silenci>> (Casassas, 1977, p. 18-20). Casassas i Clusa mostren que la Catalunya actual és un territori heterogeni on no hi ha una jerarquia clara, a excepció de Barcelona en la zona superior. A" Catalunya es poden trobar, segons Casassas i Clusa, les estructures territorials següents: sistemes urbans clars, unitats en qui: és determinant l'existkncia d'una ciutat de més de deu mil habitants i que tenen unes relacions dihries de residkncia-treball significatives; dmbits sense centres clars, unitats en les quals no apareix un centre aglutinant, perb on la seva cohesió ve donada per motius histbrics o psicolbgics; territoris d'estructura comarcal, que són les entitats en qui: hi ha un nucli que és la capital, i on la resta de nuclis mantenen amb la capital prbpia una relació feble perd directa, i anterior a qualsevol altre tipus de relació amb nuclis de fora de l'ambit comarcal; subsistemes metropolitans, que són les unitats incloses dins els sistemes metropolitans i que mantenen relacions de residkncia-treball i de serveis amb les respectives capitals (Casassas i Clusa, 1981a, p. 155). Des de l'aparició d'aquest treball, tota reflexió que s'hagi fet a Catalunya sobre l'organització territorial el cita, ja sigui per mostrar-hi el seu desacord, ja sigui per mostrar les seves virtuts. D'aquest treball sorgeix la proposta d'organitzar Catalunya en municipalies, unitats temtorials que vénen definides per ser un conjunt de nuclis de població dins dels quals LLUÍS CASASSAS I SIMO (1922-1992): GE~GRAF I HUMANISTA es produeixen relacions humanes quotidianes, proposant-les com l'únic esglaó de govern local autbnom a Catalunya, que tenen totes les competbncies d'administració local i que són el resultat d'una andisi acurada del territori de Catalunya. Els criteris de delimitació de les municipalies són els següents: existbncia d'un imbit territorial significatiu de relacions quotidianes, distincies que no superen els sis quilbmetres entre els nuclis de població compactes i uns mínims de població de deu mil habitants sempre que sigui possible. Lluis Casassas va difondre la idea de municipalia en una multitud d'articles (entre molts d'altres, cal destacar Casassas, 1983; 1984: 1985b; 1986; 1987; 1988; 1990a i 1992a; Casassas i Nadal, 1983) i ha estat aplicada una metodologia semblant a partir de la mobilitat obligada, de la mobilitat no obligada i de les trucades de telbfons per treballs sobre l'organització interna de diversos municipis, com ara Barcelona, l'irea de Girona-Salt-Sarrii de Ter i Sant Boi de Llobregat (Casassas i Clusa, 1981b, 1982 i 1983). Treballs sobre la histbria de la geografia a Catalunya Lluis Casassas ha escrit sobre aspectes de l'evolució histbrica de la geografia a Catalunya (Casassas, 1974a; 1977 i 1991a; Casassas i Mendizibal, 1990), així com del paper de determinats gebgrafs dins d'aquesta evolució; exemples d'aixb últim són els seus treballs sobre Pau Vila (Casassas, 1980b), Josep Iglésies (Casassas, 1978a) o Lluis Solé Sabaris (Casassas, 1985a). En aquests treballs no hi ha un afany de trobar paradigmes, innovacions, noves tendbncies, punts de ruptura o inconsistbncies metodolbgiques en els diferents gebgrafs considerats. El que Casassas intenta reflectir és l'interbs pel coneixement del tros de la terra en qub s'habita, la creació d'una determinada conscibncia de Catalunya per part d'aquests gebgrafs catalans, que no eren sinó excursionistes, mestres, arquitectes, enginyers, geblegs, polítics, la lluita per mantenir una cultura prbpia a partir del coneixement de la terra. És, tal com diu Augé, el fet de tenir present que <<només algú que estima molt el seu propi espai pot arribar a comprendre, potser estimar, altres pdisos, que també tenen un mom, una histbria, i un conjunt infinit de particularitats>>. Altres treballs Lluis Casassas ha estat al llarg de la seva vida una persona de prou consideració en el camp científic i de la cultura catalana com perqub els encirrecs que li han fet sobre temes puntuals hagin estat molts i sobre temes molt variats. Per no allargar excessivament aquesta nota, només es fari referbncia als treballs de 1978b, 1991b i 1992d. DOCUMENTS D' ANALISI GEOGRAFICA, 23,1993 El Treball de Fires i mercats a Catalunya (1978b) era considerat per Lluís Casassas, amb aquella ironia que tan bé el caracteritzava, com el llibre ideal per a regalar al metge de capqalera, perqub estava molt ben enquadernat i tenia molts <<sants>>. Potser sí que pel format i per la col~1ecció en qub esth editada sigui un llibre d'obsequi. Perb a més de quedar bé quan s'obsequia aquest llibre, el text és fonamental com a introducció al seu pensament sobre l'organització tenitorial de Catalunya, ja que, a més d'haver una evolució histbrica de la importhncia de les fires i dels mercats en la construcció del territori, l'anhlisi actual que fa de les fires i dels mercats és molt útil per a poder conbixer quines són les hees d'influbncia dels nuclis que no formen part directament de l'irea metropolitana de Barcelona, així com per tenir una idea de quins són els fluxos de la mobilitat no obligada dels habitants de bona part de Catalunya. El treball <<La urbanitat, símbol de culturan (1991b) tracta de les transformacions del tarannh de la societat que habitar2 la canviant Barcelona dels darrers anys. Una recerca acurada sobre el concepte d'urbanitat al llarg del segle xx i dels canvis pel que fa al que es considera de bon i mal gust, són temes poc habituals en el gebgraf, per6 habituals, i molt, en els humanistes. Casassas acaba l'article d'una manera volgudament optimista, tot dient que <<es podrh continuar somiant en la creació d'uns motllos de nova urbanitat adaptada a una societat barcelonina diferent, una nova cultura de la urbanitat, com ara s'acostuma a dir, lliures, ja, els homes, de rbmores embafadores i plens de llum esperanqada,, (Casassas, 1991, p. 73). Per finalitzar aquest punt, cal citar els articles que escrivia forqa habitualment en la premsa, on reflectia la seva opinió sobre temes geogrhfics. Un dels darrers que va publicar va ser el que va aparhixer a l'Avui, el 20 de marq de 1992, i que tracta de la visió de l'aglomeració urbana barcelonina des de la torre de Collserola. Amb un llenguatge molt grhfic (no calen imatges per veure el que Casassas estava descrivint) tracta els temes que l'han interessat al llarg de la seva vida: el paper de Barcelona i de la seva aglomeració urbana a Catalunya (<<la ciutat es veu créixer en una doble direcció: vers l'exterior, amb una intenció profunda d'urbanització del país, i vers l'interior, amb un esforq constant d'homogene'ització i de coherbnciau) i la necessitat de l'ordenament territorial (d'ordenament de la ciutat i de la seva gran regió és necessari, doncs, perqub els seus prop de sis milions de ciutadans puguin realitzar, de manera eficaq i avinent, les funcions que la ciutat efectua,,). Així mateix, l'article periodístic de Casassas acaba dient, amb l'optimisme que també el caracteritzava, <<només cal esguardar-ho tot amb els ulls ben atents i oberts amb esperanqa. Només cal recollir, en aquesta mirada, l'alb de les coses, el batec de les lluites, l'esplendor de les realitzacions noves (...), l'esperanqa que brilla en totes direccions seguint les vies noves ja obertes com solcs generosos fendits en el territori, i totes les altres vies que ja se sent palpitar en tota la rosa dels vents i que sorgiran de l'entranya de la torre, el batement incessant i pregon del cor de Barcelona,,. LLU~S CASASSAS I SIM~ (1922-1992): GE~GRAF I HUMANISTA Aquesta mena de treballs, que poden ésser resolts amb quatre línies per sortir del compromís, mostren l'hmplia cultura de Lluis Casassas i justifiquen el significat del segon adjectiu que apareix en el títol d'aquesta nota: el del seu ampli humanisme. En resum Dels treballs de Lluis Casassas recollim tres idees fonamentals que emmarquen el seu pensament geogrhfic: a) La geografia no és una activitat científica neutra: l'escola catalana de geografia ha treballat per mostrar l'existbncia de Catalunya, aixi com per mostrar els trets característics de la cultura i de la societat catalana, i com aquests fets es reflecteixen en el territori. b) El procés de difusió del model de vida urbh per a tots els habitants de Catalunya, que no vol dir que tot Catalunya estigui edificada, sinó que tots els seus habitants tenen --o haurien de tenirla mateixa possibilitat de disfrutar dels béns i serveis que es poden trobar a les ciutats. c) El voler fer entendre a la gent que l'organització territorial, aixi com la seva divisió en unitats administratives, s'ha de fer plantejant un requisit bhsic: que aquestes divisions han de servir per a millorar la qualitat de vida de les persones que habiten a Catalunya. LLUÍS CASASSAS I LA SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA La histbria de la Societat Catalana de Geografia ja ha estat explicada en altres llocs (Iglésies, 1978; Sol6 Sabarís, 1986; Casassas, 1989b) i no cal repetir-la ací. El que es vol remarcar és el paper important de Lluis Casassas en la Societat Catalana de Geografia des del 1968 (Biete, Bertran i Cuxart, en premsa): membre de totes les Juntes de Govern des d'aquell any i fins a la seva mort, conferenciant diverses vegades, organitzador i coordinador de molts dels cursos de la Societat (la seva amistat amb gebgrafs estrangers, aixi com l'estreta relació amb la gran majoria dels interessats a Catalunya en temes territorials, el feien la persona adequada per contactar amb molts dels qui havien de fer les conferbncies i els cursets), i promotor de dues trobades científiques de gran importhncia en l'evolució de la geografia contemporhnia de Catalunya. La primera va ser les Jornades sobre Regionalització i Ens Intermedis (DD.AA., 1990), realitzades entre el 19 i el 22 de marq de 1989, en les quals diversos gebgrafs catalans, espanyols, europeus, van reflexion'ar sobre la necessitat d'uns hmbits territorials que <<són fruit (...) de la voluntat general d'assolir una efichcia més gran de tots