La freqüentació dels parcs naturals a Catalunya

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFTCA 23, 1993, pp. 7-22 La freqüentació dels parcs naturals a Catalunya* Josep Gordi i Serrat** Résumé / Abstract / Resumen /Resum Cet article présente une réflexion et plusieurs propositions concernant la fréquentation des parcs naturels en Catalogne. La base de celles-ci a été l'analyse des parcs existant actuellement en Catalogne mais aussi l'étude de la législation en Catalogne et en Espagne. Bien que l'article se borne aux espaces naturels protégés, étant donné que les activités de loisir des populations concernent tous les milieux naturels, i1 faudrait développer leur aménagement i cause des répercussions sur tout l'environnement. On avance comme une solution possible l'etablissement d'une hiérarchie des loisirs dans les sites naturels i3 trois niveaux: comrnunal, départemental et national. * * * This article offers a series of reflections and proposals concerning the visitors usage of Catalonia's Natural Parks. The basis of these affirmations is the analysis of the parks which exist at the present in Catalonia, as well as the study of the current legislation in Catalonia and in Spain. Although the article deals exclusively with protected natural areas, it must be remembered that people's recreational activities affect the entire natural environment. It is therefore necessary to extend planning to the impact of such activities in all natural areas. The author proposes as a possible solution a hierarchy of leisure zones in natural spaces, divided into three different levels: Municipal Parks, Regional Parks as well as Natural and National Parks. *** Este artículo presenta una serie de reflexiones y sugerencias que giran en torno de la frecuentación en 10s parques naturales de Cataluiia. El núcleo de * Aquest article es fonamenta en la membria de recerca del Master d'Estudis Regionals, Urbans i Metropolitans, dirigida per Gerda K. Priestley i presentada el setembre de 1991 en el Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autbnoma de Barcelona. ** Estudi General de Girona. estas afirmaciones se basa en el anhlisis de 10s parques que actualmente funcionan en Cataluña y en España. El articulo se limita a las áreas naturales protegidas, pero como el ocio de la poblaci6n es una actividad que afecta a todo el medio natural, es necesario extender la planificaci611 de esta actividad sobre toda la naturaleza. Como una posible soluci6n a este tema se presenta una jerarquia de espacios naturales que se divide en tres niveles, 10s parques municipales, 10s comarcales y 10s parques naturales y nacionales. Aquest article presenta un seguit de reflexions i suggeriments sobre la freqüentaci6 en els parcs naturals de Catalunya. La base d'aquestes afirmacions ha estat l'anilisi dels parcs que actualment funcionen a Catalunya, així com l'estudi de la legislaci6 a Catalunya i Espanya. Encara que l'article es limita a les Brees naturals protegides, l'esbarjo de la poblaci6 és una activitat que afecta tot el medi natural; en conseqü8ncia, cal estendre la planificaci6 d'aquesta activitat, ja que el seu impacte afecta tota la natura. Com a possible soluci6 es presenta una jerarquia del lleure en els espais naturals que es divideix en tres nivells: els parcs municipals, els comakals i els parcs naturals i nacionals. Aquest article presenta un seguit de reflexions i suggeriments sobre la freqüentació turística en els parcs naturals. Aquestes afirmacions són resultat d'haver estudiat, al llarg del curs 1990-1991, els onze parcs relacionats en el Grhfic 2. El treball s'ha dut a terme mitjanqant enquestes trameses a la Direcció del parc i visites personals sobre el terreny. Es tracta d'una temhtica complexa, ja que cerca l'equilibri entre la necessiria protecció de certs espais naturals i el seu ús, entre d'altres possibilitats, com a kea d'esbarjo de la població. Encara que l'estudi es limita a les hrees protegides, creiem que tant la conservació com l'esbarjo són dos temes presents en el conjunt del medi natural. Per tant, les hrees protegides no han de ser illes de natura, sinó zones modkliques de funcionament ecolbgic dins d'un marc general ben endreqat (Folch, 1991). LA FREQUENTACI~ DELS PARCS NATURALS A CATALUNYA LA NECESSITAT D'UNA POLÍTICA UNITARIA Un aspecte preliminar i evident és que cal una política unitkia d'espais naturals protegits a Catalunya. Aquesta afirmació és resultat d'una realitat on la diversitat predomina per sobre de l'homogene'itat, ja que existeixen tres institucions que actuen sobre els espais naturals protegits amb polítiques i pressupostos ben diferents: la Mancomunitat de Municipis de 1'~rea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. A més, dins la Generalitat els diferents parcs naturals estan inscrits en tres conselleries: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Departament d'Obres Públiques i Política Territorial i Departament de la Presidkncia. Evidentment, amb un panorama com el descrit és difícil que existeixi una política global per a Catalunya, fet que des de fa anys denuncien diferents personalitats, com J. Ganyet (1982), que assenyalava l'absbnsia d'objectius i de línies d'actuació general, com també una total descoordinació entre les diferentes administracions, o X. Carceller (1991), que diu: <<A Catalunya no existeix un model unitari de parc natural, per bé que la llei d'espais naturals estableix les bases de coherkncia suficients per a garantir l'existkncia d'un mínim denominador comú>>. A més, les diferents institucions porten a terme polítiques i pressupostos ben diferents. D'una banda, la Generalitat encara ha de consolidar l'estructura bisica de tots els seus parcs, per exemple, el parc del Cadi-Moixeró acaba d'obrir, a mitjan 1991, la seva seu o centre d'interpretació a Bagi, i d'altra, els parcs estan dirigits per equips de gestió, formats generalment per personal de la zona, sota les ordres del director del parc. La participació dels ens locals, de la resta d'administracions i fins i tot dels propietaris es duu a terme mitjangant les Juntes Rectores o Juntes de Protecció, que a la vegada tenen uns brgans més redu'its i operatius anomenats Comissions Permanents. En canvi, la Diputació de Barcelona, segons DEPANA (1989), no té molt present la conservació dels sistemes naturals i sembla que el seu gran objectiu sigui atreure con més visitants millor. D'altra banda, X. Carceller (1991) indica que la Diputació no té competkncies en matkries cinegktiques, forestals, mineres ..., que estan en mans de diferents Departaments de la Generalitat i que aquest fet condiciona fortament la gestió dels parcs. Per intentar solucionar aquestes limitacions de competkncies han convertit l'adquisició de sbl en un objectiu prioritari. També destaca que el model organitzatiu del Servei de Parcs Naturals de la Diputació és molt centralitzat i no dóna possibilitat a una participació efectiva de les poblacions locals. Si les polítiques sobre parcs són diferents, els diners que s'hi dediquen encara són escandalosament més contraposats, ja que mentre el 1988 la Diputació de Barcelona DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA, 23,1993 (quatre parcs) tenia 584 milions de pressupost, la Generalitat (sis parcs) en destinava 301 milions, i el Patronat del Parc de Collserola 544 milions. Aquest fet significa greuges comparatius molt importants, ja que dins de la província de Barcelona es destinen més de 1000 milions anuals a la promoció, gestió i conservació dels parcs naturals; en canvi, a la resta de Catalunya només es dediquen al voltant de 300 milions, fet que implica un desequilibri pressupostari molt important, sobretot tenint present que les bones comunicacions permeten anar a visitar des de l'kea metropolitana de Barcelona qualsevol dels parcs catalans en un dia. També es pot contrastar, tal com explica S. Vilanova (1990), que les dues conselleries que tenen cura d'espais naturals protegits dediquen, el 1991, a temes de medi ambient, 61 17 milions; en canvi, 1'Agkncia del Medi Ambient de la Junta d'Andalusia té un pressupost per al 1991 de 14.000 milions. De ben segur que el que convindria és que la recentment creada Conselleria del Medi Ambient es fes chrrec de tots els parcs impulsats per la Generalitat i s'iniciés un procés de trasphs de competkncies del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona cap a la Conselleria. Sobre aquest punt cal destacar que existeix un projecte de llei del govern catalh sobre les transferkncies de competkncies de les Diputacions Provincials a la Generalitat de Catalunya que si s'aprovés faria que la Generalitat rebés, entre d'altres competkncies, la dels parcs naturals. Aquest fet evitaria duplicitat d'esforsos en campanyes institucionals de propaganda dels parcs, ja que, per exemple, la Diputació de Barcelona té una exposició titulada: <<Coneguem els nostres parcs>>, i el Departament d7Agricultura, Ramaderia i Pesca té una altra exposició itinerant titulada: <Parcs Naturals i Espais Protegits,,. També existiria una uniformitat de criteris, que evitaria conflictes entre administracions, com en el cas de l'embassament de Vallforners, al Montseny, ja que en aquest indret la Generalitat va construir un panth malgrat ésser contrari a les normes que marca el Pla Especial que regeix el Parc Natural. Aquest litigi va acabar en els tribunals amb una sentkncia del Tribunal Suprem condemnatbria per l'activitat de la Generalitat. A favor de 17exist6ncia d'un comandament únic sobre les qüestions mediambientals, que ha d'estar coordinada amb la de la resta de Departaments, s'hi han manifestat moltes persones, com R. Folch (1991). És urgent que la Conselleria de Medi Ambient assumeixi la política d'espais naturals protegits, tal com li correspon, els quals, segons DEPANA (1989), continuen patint agressions i tenint problemes per solucionar. També S. Vilanova (1990) indica que la degradació continua essent un perill en els parcs degut a les activitats agrícoles i al turisme, per citar només alguns d'aquests aspectes. Aquesta mateixa institucid indica que primer de tot cal una millor dotació econbmica per poder fer front als problemes, i que en el cas de les reserves integrals o en les zones hiperfreqüentades dels parcs caldria dur a terme una política de compra de sbl, com una possible solució als conflictes amb els propietaris. LA FREQÜENTACI~ DELS PARCS NATURALS A CATALUNYA Pel que fa a aquest tema, encara que no hi ha un model Únic, el que predomina a 1'Europa comunithia és que els parcs naturals assumeixin una interacció home-natura com a eix fonamental de seu planejament, superant el marc estricte de la conservació per esdevenir instruments de promoció i desenvolupament de les kees rurals. Aquesta definició coincideix amb el model de parc natural que predomina a Catalunya. Un altre element comú d'aquests parcs és el carhcter descentralitzat dels seus brgans de gestió, fet que permet una major integració de les poblacions locals. A nivell concret, és interessant l'exemple anglbs dels parcs no urbans, que tant es poden localitzar dins d'altres figures protectores com a prop de les ciutats, i que el seu objectiu és rebre una freqüentació intensa. En els cas d'estar situats dins de parcs nacionals serveixen per alleugerir la pressió de visitants a la resta del parc. Finalment (Grhfic I), es presenta el nombre de parcs naturals d'alguns palsos --encara que en el cas d'Anglaterra i Gal.les són parcs nacionalsi el tant per cent de territori que ocupen. D'aquesta relació, malgrat que les diferkncies jurídiques i conceptuals entre palsos són molt notables, es pot destacar la diferbncia entre el tant per cent de territori ocupat a Franqa i Anglaterra respecte dlEspanya i Catalunya. APROXIMACIO A LA FREQUENTACIO DELS PARCS DE CATALUNYA Els fluxos de visitants cap a les kees naturals protegides han augmentat molt en els darrers decennis, tant a Europa, on entre el 1960 i el 1980 s'ha triplicat la freqüentació dels parcs nacionals (G. Richez, 1987), com a Espanya i a Catalunya. Només cal tenir present els volums mitjans anuals de visitants dels parcs nacionals i naturals: a Ithlia sobrepassen el milió de persones, a Fran~a i Espanya estan per sobre de les 300.000 persones, i a Catalunya, sense tenir present Montserrat ni el Cadi-Moixeró, s'acosta al mig milió anual, encara que existeixen grans diferbncies Nombre de parcs % de territori Fran~a 25 Anglaterra i Gal.les 10 Itllia 60 Estat espanyol 88 Catalunya 11 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR.~FICA, 23,1993 GRAFIC 2 P.N. d'Aigiiestortes 400.000 persones P.N. del Delta de 1'Ebre 100.000 " P. N. de la Z.V. de la Garrotxa 100.000 " P.N. dels Aiguamolls de 1'Empord'a 100.000 " P.N. del Montseny 1.500.000 " P.N. de Sant Lloren~ 300.000 " P. del Garraf 10.000 " P. del Corredor-Montnegre 35.000 " P. de Collserola 1.000.000 " entre els parcs, tal com es demostra amb la presentació de les dades mitjanes de freqüentació (Grhfic 2), que són una aproximació a la realitat, ja que no existeixen dades fiables degut, entre d'altres motius, a la gran dificultat de control en les entrades al parc. Aquestes xifres provenen de les respostes a les enquestes trameses i de les prbpies estimacions que fan els parcs en les seves membries o en altres tipus de documents. No apareixen dades de Montserrat, ja que és molt difícil saber la gent que visita el monestir o el parc; tampoc no ni ha referbncies del parc natural del Cadi-Moixeró a causa de la manca d'equiparnents i al gran nombre d'entrades que té el parc. També seria important que els organismes que gestionen els parcs comprenguessin la necessitat d'elaborar estadístiques de freqüentació fiables, i per aconseguir-ho el millor seria instal.1~ casetes informatives en els principals accessos, i portar un registre exhaustiu de visites en els centres d'informació i en altres equipaments. Tot plegat es podria completar amb enquestes en els indrets hiperfreqüentats sobre els hhbits dels visitants. Efectes negatius de la freqüentació Com a resultat de l'elevada freqüentació d'alguns parcs i de la incontrolada presbncia de visitants en altres, apareixen tot un seguit de problemes i conflictes que ara comentem. 1. El primer gran grup de conseqükncies és el produi't per l'accés i la circulació de vehicles privats a l'interior del parc, ja que normalment és del tot incontrolable i no existeixen gaires pistes tancades o d'ús exclusiu per al personal del parc o els propietaris. Tot plegat causa els efectes següents: atropellament d'animals i molbsties ocasionades sobre la fauna a causa del soroll, abocament de deixalles i, a vegades, runes, erosió ... LA F~ZEQUENTACI~ DELS PARCS NATURALS A CATALUNYA I 2. En segon lloc trobem tots els efectes que provoquen l'alteració o degradació dels sistemes naturals com a resultat de les activitats dels visitants i que són els següents: destrucció de l'humus del sbl per la recol.leció de bolets, molsa ..., destrucció de la vegetació, abocament de deixalles, incendis, caqa furtiva, contaminació de les aigües superficials, desaparició d'espkcies animals i vegetals, etc. I Elements que cal tenir presents per controlar la freqüentació Seguidament s'analitzen els principals aspectes que incideixen en els hhbits i comportaments de la població que freqüenta els parcs i es presenten suggeriments per evitar els efectes negatius abans esmentats. 1. La primera qüestió és la ubicació dels equipaments. La tendkncia a Europa és situar-10s en la zona del pre-parc o en la perifkria, per tal d'orientar la gent i evitar una pressió de visitants indiscriminada. A Catalunya han seguit aquest model bona part dels parcs gestionats per la Generalitat, com el parc nacional d'Aigüestortes, que té les dues oficines d'informació en els dos pobles més propers: Espot i Boí (Figura I), encara que manté dues hrees de phrquing dins del parc, amb tots els aspectes negatius que aixb comporta. En canvi, els parcs impulsats per la Diputació de Barcelona tenen, per voluntat de la institució, bona part dels equipaments a l'interior del parc, fet que a vegades provoca efectes negatius, com en el cas del parc del Montseny (Figura 2), que té localitzats en la vall de Santa Fe --que és un dels indrets més valuosos del parcun bon nombre d'equipaments: Escola de la Natura de Can Lleonart, Centre d'Interpretació de Can Casades, i d'altres serveis privats. Tot aquest conjunt d'aspectes ha col.laborat en el fet que aquest indret sigui un dels més visitats del parc, amb tot el que aixb comporta de degradació sobre els sistemes naturals. D'altra banda, hi ha parcs en els quals es fa molt difícil situar els equipaments en la seva perifkria, ja que hi trobem nuclis urbans, com en la zona volchnica de la Garrotxa, o bé perquk el parc es troba fragmentat, com és el cas del Delta de 1'Ebre (Figura 3). 2. També relacionat amb la localització dels equipaments, cal remarcar la necessitat que en els principals accessos existeixin casetes que funcionin els caps de setmana i durant la temporada estival, amb barrera si cal, per oferir als visitants una primera informació sobre les normes del parc i la situació dels equipaments. A Catalunya aquest sistema només funciona en el parc nacional d'Aigüestortes, perd molt possiblement també es podria endegar en altres parcs, com el del Montseny, on l'any 1990 ja va funcionar de forma experimental un control a la carretera de Palautordera en direcció cap a Collfonnic. En canvi, hi ha altres parcs on és molt difícil DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA, 23,1993 P 5 8 Boi RGURA 1 Parc Nacional d'Aigiiestortes i Estany de Sant Maurici. Límit del parc; - Principals carreteres; - - - - - - - Pista forestal; Centres d7informaci6; Zona d'aparcament; Refugis. d'instal.1~-les, com és el cas del parc natural del Cadi-Moixeró, ja que té més de trenta possibles entrades de vehicles. 3. Un segon aspecte bhsic és la relació dels equipaments amb la xarxa vihria, ja que, tal com indica J. Cals (1989), només una minoria dels visitants s'endinsen en el parc per realitzar excursions o per fer ús d'algun equipament per tal de conkixer els sistemes naturals o altres aspectes del parc. En conseqü8ncia, la major part dels visitants només volen gaudir del paisatge a partir dels indrets on s'arriba amb cotxe. Com a resultat d'aquesta afirmació es presenten diverses qüestions: a) En primer lloc, cal una informació en la xarxa vihria interior i en la zona periferica, molt entenedora per al conductor, i que l'orienti sobre els principals punts d'interks paisatgístic i de les zones d'equipaments. b) Caldria localitzar els principals equipaments, com zones d'aparcament i petites kees de picnic o de jocs, en indrets que no presentin uns sistemes naturals frhgils i que estiguin preparats per rebre una pressió intensa. c) També caldria establir espais preparats per a un lleure intensiu i situats en el preparc o en zones bptimes dins del parc, per tal de fer disminuir la pressió de les hees més freqüentades. LA FREQÜENTACI~ DELS PARCS NATURALS A CATALUNYA FIGURA 2 Parc Natural del Montseny. Límit del parc natural; - Principals carreteres; - - - - - Autopista A-7; ------ Principals pistes; • Centres d'informació; • Escoles de la natura; rees de chmping i d'acampada. 4. Un altre aspecte molt important és, sempre que sigui possible, diferenciar la xarxa vihria de la dels camins i senders, tot limitant l'ús del cotxe a la primera i afavorint l'ds de la segona mitjangant els itineraris senyalitzats per anar passejant o amb bicicleta. Per afavorir aquests aspectes cal assenyalar sobre el terreny itineraris de diversa durada i interks paisatgístic, tot diferenciant-10s amb colors i indicant els topbnims per on es passa. Aquests itineraris es poden completar amb miradors, que poden tenir plafons orientatius sobre el relleu, la geologia o la vegetació. A més, caldria completar tot aixb amb guies escrites. DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA, 23, 1993 LLORENS, V. i RODR~GUEZ, J. (1991), Els espais naturals protegits a Espanya. Legislació i inventari, Valtncia, Edicions Alfons el Magnhnim. MALLARACH, J. M. (1981), <<Les terres volchniques de la Garrotxa. Un valuós paisatge,,, Serra d'Or, 260, Edicions de 1'Abadia de Montserrat. MIÑo, A. (1986), Guia del parc natural del Garraf, Diputació de Barcelona. NUET, J. i PANAREDA, J. M. (1984), aUn crit d'alerta. La vall de Santa Fe del Montseny,,, Serra d'Or, 297, Publicacions de 1'Abadia de Montserrat. - (1985), <<Sant Lloren~ del Munt i I'Obac, Parc Natural?,,, Serra d'Or, 307, abril 1985, Publicacions de 1'Abadia de Montserrat. PALUZIE, L. (1975), aLegislaci6 sobre la protecció dels espais naturals,, Muntanya, 682, Barcelona. - (1978). <El dret i els espais naturals protegibles,,, Revista Jurídica de Catalunya, 4, Barcelona. - (1981), <La conservació de la natura a Catalunya: l'exemple del Montseny,,, Cikncia, 9, Barcelona. - (1990), Los espacios naturales protegibles, su conservación, regulación legal e incidencia en la ordenación del territorio, Barcelona, Universitat Polithcnica de Catalunya. RICHEZ, G. (1987), aLe tourisme dans les Parcs Nationauxn, Problems of Tourism, 1, Varsbvia. - (1987), <<Parcs nationaux et tourisme en Europea, Revue de Tourisme, 1. RODR~GUEZ, P. (1987), <<Desenvolupament i protecció del medi al mediterrani,, Arrel, desembre, Diputació de Barcelona. SARGATAL, J. (1990), <<Els aiguamolls de 1'Emporda abans i després de la protecció>, Depana, 8, Barcelona. SODUPE, M. et al. (1985), Proposta d'ordenació i Gestió del Parc de Collserola, Corporació Metropolitana de Barcelona. - (1990), Parc de Collserola. Pla Especial d'ordenació i de Protecció del Medi Natural. Realitzacions 1983-89, Barcelona, Patronat Metropolith, Parc de Collserola. TERRADES, J. (1986), <La transchndencia del fenomen turístic en l'estructura ecolbgica del tenitorin, Jornades Tkcniques sobre Turisme i Medi Ambient, Sant Feliu de Guíxols. VILANOVA, S. (1990), L'onada ecolbgica, Barcelona, Edicions 62.