Recensions

RECEN 'SIONS 235 escritor, es una de las mb interesantes personalidades del mundo intelectual catalán actual. Solamente una persona que reuniese sus condiciones hubiese podido plantearse el análisis exhaustivo y condensado que realiza en esta gran obra, útil tanto para el músico como para el historiador del arte. Si en muchos pasajes parece adoptar una cierta subjetividad al tractar diferentes tendencias estéticas y fenómenos no exclusivamente musicales, no por el10 es menos válido su parecer, pues abre el camino a todo tip0 de posibilidades y conclusiones, y, por qué no, incluso a discusiones que enriquecerán el panorama musical actual, que hoy en dia se resiente a menudo del trato discriminado que recibe por parte de muchos historiadores del arte. Indudablemente no coincido con todos 10s planteamientos expuestos en estos libros, pero no por el10 debo dejar de reconocer que nos encontramos ante un riguroso trabajo de extraordinari0 valor, capaz de introducirnos en el arte a través de la música que, como diria Soler, es ela voz mk abstracta y mb profunda de nuestra sociedad~. Albert Sarda' MESTRES DE L'ESCOLANIA DE.MONTSERRAT, Vol. IX: Joan Cererofs, obres compfetes, V. Transcripció i estudi per David Pujol. Revisió i realització del continu per Ireneu Segarra .. Introducció per Gregori Estrada. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Monestir de Montserrat, MCMLXXXI, xxxij + 234 pp. de música + índex. E. P. David Pujol (Pont d'Armentera, 1894 -Medellin [Colbmbia], 1979) inicia la strie Mestres de ¿'ficolania de Montserrat amb la publicació dels tres primers volums de les Obres Completes de Joan Cererols (1618-1681), els anys 1930 (I, Salms i Himnes), 1931 (11, Misses) i 1332 (111, Villancets). Posteriorment aparegué el VI1 (IV de Cererols, Misses, :i. 1975) i el IX (V de Cererols), que avui presentem als lectors, que compr?n antífones, salms, himnes, misses, motets, lletanies i villancets. Ultra la transcripció de I'obra de Cererols, realitzada pel P. David Pujol, el P. Greglori Estrada, organista de Montserrat i President de la Societat Catalana de Musicologia, ha preparat una interessantksinla introducció, en la qual, a més dels nous aspectes biogrfics del compositor, hi aporta I'inventari general de la seva obra, amb abundosos detalls sobre la datació, tessitura, estructura vocal i instrumental, modalitat, contrapunt, harmonxa, cromatisme, ornamentació i ritme; hi ha tanmateix una especial dedicació a I'estilbtica i a la problematica de les fonts i influtncies de la música de Cererols; el prbleg original del P. Pujol (1978) i I'índex alfabetic de tota I'obra de I'auttor clouen la presentació. Amb aquest volum resta enllestida la publicació de la música servada de Joan Cererols, d'una importancia cabdal pel que fa all coneixement i valoració de la música catalana del segle xvIr dins 1'Pmbit litúrgic i religiós. Seguint un criteri de just servei a la musicologia, i atenent a la possibilitat de noves troballes, hom hi ha inclbs encertadament les obres imcompletes de I'autor, transcrivint-ne les parts setvades. Cal notar tanmateix la realització del continu., que el P. Ireneu Segarra ha dut a terme d'una manera senzilla i eficag, seguint (el disseny rítmic del baix. Els estudiosos i els inthprets tenen a ma un 236 RECENSIONS extraordinari document de treball, que honora les persones i les entitats que I'han posat al nostre abast. Francesc Bonastre - " ", MESTRES DE L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT, Vol. X: Anseh Vzola, Obres completes, I. Missa Alma Redemptorir Mater. ~di& i introducció per Daniel Co na. Departa; ment de Cultura i $ itjans de COA municació de la Generalitat de Catalunya, Monestir de, Montserrat, MCMLXXXI, xij - 176 piigs. de milsica + índex. La personalitat musicai de P. Anselm Viola (Torroellade Montgrí,"738Montserrat, 1798), coneguda sobtetot pel Codcerf per a fagot, és palesada nod vament amb la publicació de la Missa Alma Redemptons Alater, a cura del P. Daniel Codina, seguint la transcripció que en féu kl P. Eugeni Quihtana Ikny 1966. s Anselm Viola i Narcís Casanovas representen a Montserrat els testimonis de I'adopció del ciassicisme, iniciat ja pel P. Josep Antoni Martí (1319-1763). L'abandó pregressiu dels mbduls estructurals del Barroc i I'adveniment de la nova sensibilitat musical, arriben fins i tot a la música litúrgica, tal i com se'ns evidencia amb la missa present. La funció d'un esquema instrumental estable (VI. 112, Ob. 112, FI. 112, Tpa. 112, AC.) i el paper simplement refor~ador del segon cor, al costat.dlun primer cor concertant (Ti, A, 'F, B); I'estruceura de I'esquema formal i I'opció definitiva sobre I'bs conscient di la tonalitat, fan que puguem consider?r I'esmentada missa com un preuat exponent del classicisme nostrat. El P. Daniel Codina dedica unes pigines d'introducció a I'obra, destacant entre altres dades el testimoni de Ferran Sors sobre la figura musical dlAnselm Viola. Per altra banda, és analitzada I'estructura de la missa, amb detalls d'interpretació i.mostrant els criteris de Iledició. Eos felicitem de la publicació, que obre la serie de les Obres Completes del P. Anselm, Viola, esperant nous volums que ens donin a coneiver la seva producció, fonamental per al coneixement de la música catalana del s. XVIII. Francesc Bonastre FRANCESC BONASTRE I BERTRAN, E~tudis sobre la Verbeta (La Verbeta a Cajalunya durant els segles XIXVI (Tarragona: Publicaciones de la Diputación de Tarragona, 1982) . , Salió, por fin, la edición del importante trabajo del Profesor Francesc Bonastre sobre la Verbeta a Catalunya durant eh regles XI-XVI, trabajo cuya trascendencia e importancia conocíamos desde hace por 10 menos diez años, extrañándonos que permaneciese inédito. Que haya tardado tanto en salir a la lu? es un ejemplo más de ja precaria situación que sigue teniendo la Musicologia en nuestro país y de la situaci4n de francotiradores y pioneros en que, todgv.via hoy, se siguen moviendo sus protagonistas. Pero terminemos con el capitulo de las lamentaciones y pasemos al del júbi10, para celebrar que ya esté a disposición de la Musicologia internacion-al la notabilísima abortación del Dr. Bonas-