Mateu Ferrer, tenorista i mestre de cant de la Seu de Barcelona (1477-1498)

Mateu Ferrer, tenorista i mestre de cant de la Seu de Barcelona (1477-1498) JOSEP M. GREGORI I CIFRÉ El tenorista, un entonador especialitzat? Hom constata I'existencia del mot tenorista a través de la documentació publicada des dels inicis del segle XV. De la centúria anterior no n'hem seriat de moment cap refer~nciacone~uda. Mossen H. Angles no féu cap al.lusiÓ ni va presentar tampoc cap testimoni de la seva aparició entre les diferents denominacions que rebien els cantors a Catalunya, fins a principis del segle XIV'. Pel que feia al segle xv, ell mateix assenyal;i.la coincidtncia entre els manuscrits catalans i els portuguesos sobre la utilització d'aquest mot en aquella ?poca2. Al meu entendre aquesta designació pot haver-se originat per un simple procés d'identificació entre la funció d'entonar la pauta que corresponia a la tenor o teneil73 dels motets i l'interpret. Probablement, el mot derivaria Vegeu ANGLES. H., La música a Catalunyafins al segle XIII, cap. 111, IEC, BC, Barcelona, 1935. Qui sap si tenia els materials sobre aquest tema a punt per a La música a Catalunyaalsegle XIV que estava preparant. ANGLES. H., La música en la Corte de bs Reyes Católccos, vol. I, p. 55, CSIC, Barcelona, 1960. 3 Aquest mot s'aplicava a la nota que mantenia (tenere) el recitat de la salmadia gregoriana. A partir de 1'Ars Antiqua designa la veu suport, de préstec temiitic preexistent o. de nova invenció, dels organa, cfiscantus, conductus, clausulae i motets. DU CANGE (Glossanum mediae et infimae latinitatir, vol. VI11 i IX, París 1887) recull -a més de tenere chorum, tenere contra i tenere punctum-- teneur com Taille, espcce de voti appelk teneure; H. ANGLES i J. PENA (Diccionanb de la música, ed. Labor, Barcelona. 1954) esmenten Tenura com a sinanim de tenoremprat a Espanya els segles XIII i XIV: AGUIL~. M. (Diccionan' Aguiló, vol. VIII, IEC, Barcelona 1934) incorpora la paraula tenoha com a tenor de capella o chor per una paga a Domingo D'Ollera el 1472; ALCOVER. A.M. (Diccionan' Catah-Valencia'-Balear, vol. X. Barcelona, 1969) recull la ressenya d'Aguil6. de I'aplicació del sufix medieval -ista al llatí tenor, seguint d'aquesta manera un procés similar al que havia donatpsa¿mista oparaphonista, i que ara, al segle XV, davant la prictica formal ¿'estructurar la polifonia en funció d'un tenor demanava el nou mot. ' La seva aplicació implicaria, alhora, un grau d'especialitació i de diferenciació respecte a la resta de cantors o xantres. I El mateix tenortita o entonador podia satisfer les necessitats musicals de la capella cortesana i les del centre catedralici. L'assumpció del llenguatge de 1'Ars Nova i la seva ascendent incorporació dins e1,repertori litúrgic feien oblidar la presencia d'un professional al capdavant de les seves capelles i esI coles de cant. Altrament, crec que pot ésser una confusió identificar la denominació en qüestió amb la tessitura de la veu humana de utenor,. En uns moments en que el tenor i el contratenor es superposen en funció del contrapunt a un triplplm o a un motectpls, és al meu parer desencertat identificar-10 amb el que ser; doncs una tessitura ja Habitual del segle XVI~. No és, pera, I'objectiu del present aprofundir sobre aquest tema; em limitaré doncs a constatar la presencia de tenoristes amb el criteri suara esmentat. ES en aquest sentit, potser, com caldria interpretar aquell cantor que I'infant Joan, primogenit de la Corona Catalano-Aragonesa, requeria l'any 1379, especificant per6 que fos abtus pro faciendo tenores. El futur monarca no parla de cantor o chantre6, els mots més usuals quan hom es referia a aquells serveis, sinó que puntualitza i concreta la mena de cantor que ell precisa. L'any 1420 Alfons el Magninim cedia al seu cosí Joan I1 de Castella un dels seus &s tenorirtes, i al mateix temps ii prometia enviar-n'hi un altre així que arribessin els tenoristes de Ffianga e dA¿amanya que havia fet anar a buscar7. Al mes de maig d'aquell any, el rei es trobava a Mallorca i va fer venir des de Barcelona Phi¿+pot tenorijta8. Dos mesos més tard va enviar des de 1'Al4 PEDRELL. F. (Diccionano técnico de /a música, Imp. Torres Oriol, Barcelona, s.d.) ja féu aquesta identificació. També sembla ser aquest el sentit que li dóna Nanie BRIDGMAN a La vie musicale au quattrocento, pp. 27 6 119, Gallimard, París, 1964. G~MEZ, M? C., La música en /a casa real catdano-aragonesa 1336-1442, vol. I, p. 1199, Doc. 226, A. Bosch ed., Barcelona, 1979. GOMEZ, M? C., op. crt., p. 198, Doc. 228, per exemple. Alfons el Magnsnim sol4icita per a ampliar la seva capella musical la preshcia de cantores sive xantrir en una carta del 1419 -p. 212, Doc. 266-; aquesta és la denominació més emprada per les fonts. 7 ANGLES. H., aEls cantors i organistes franco-flamencs i alemanys a Catalunya els segles xlvXVIV, a Scnipta Musico/ogica, vol. 11, p. 745, Roma, 1975. També a G~MEZ, M? C., OP. cit., p. 213, Doc. 260. 8 ANGLES, H., .La música en la Cone del Rey don Alfonso V de Acagón, el Magnánimo (aíios 1413-1420)~. a Scnpta Musicologica, vol. 11, p. 954. També a .Els cantors i organistes.. .v, zd., p. 745 i G~MEZ. M? C., op. cit., p. 2 14, Doc. 272. MATEU FERRER, TENORISTA I MESTRE DE CANT 9 guer a Roma el seu capella i xantre Pere Sabater, amb la missió d'atreure cap a la seva cort xantrir seu canton3us o xantres e tenoristes de la ciutat papal9. Mosstn H. Anglts, en comentar I'empresa de I'enviat del MagnPnim a Roma, interpretP les paraules del rei com un interts especial d'aquest de poder trobar bons tenoristeslO. Ignorem, per&, el sentit que donava a aquesta interpretació. Domingo Dolleta o D'Ollera fou tenortita i cantor de la capella de Joan I1 d'Aragó des de I'any 1456". Antoni de Sicilia i Pere Veynot figuraven el 1462 com a tenonstes de la capella del dissortat príncep Carles de Viana12. A I'abril de 1466 consta que servia a la capella de la cort de NPpolsfjCrare Thom2s de Alamanya tenorirta13. Aquesta contínua presencia de cantors i ministrers del centre i del nord d'Europa hauria afavorit sens dubte el pas de 1'Ars Nova -plenament assumit a les corts de Pere I11 i de Joan I-'* cap a la nova estttica dels compositors franco-flamencs que en aquells anys s'estenia per Europa. L'estat permanent de guerra i de revolta que vivia el Principat des de la nostra desfeta dinktica i la ptrdua del protagonisme polític aconseguit a la centúria anterior, eren realitats difícils d'harmonitzar amb les possibilitats de posta a punt i coetanietat dels nostres compositors. És de suposar que molts dels xantres que havien servit a les capelles cortesanes, en apartar-se de la cort, es feien cPrrec de I'aprenentatge musical a les Seus més rellevantsls. Alguns d'ells són esmentats ja com a tenonites dins la capella de la cort d'Aragó -era el cas de Mateu Ferrer el 1475-16; d'altres senzillament com a cantors o xantres -així figurava Guillem Molins aquell any a la mateixa capella reial1'. Tot i que en incorporar-se a la vida musical d'una Seu ho feien en qualitat de mestres de cant, constatem que deixaven clarament epecificada la seva especialitzarió de tenorirta o entonador al costat del nou c2rrec18. 9 Així figuren a la carta de presentació del seu enviat i al memorial d'instruccions d'aquest últim, respectivament. Vegeu ANGLES. H., aLa música en la Corte del Rey ...a, id., p. 953 i G6MEZ. M? C., OP. cit., id 10 Vegeu ANGLES, H., uAlfonso V dlAragona mecenate della musica ed i1 suo ménestrel Jean Boisardv, a Scn$ta Musicologica, vol. 11, pp. 766-767 i La mlisica en la Corte de /os.. ., vol. I, P. 19, l1 ANG&S. H., id., p. 37 i AGUIL~. M., citat a la nota 2. 12 ANG&S. H., uspanien in der Musikgeschichte des 15. Jahrhundertsw, a Scnpta Musico/ogica, vol. 11, p. 896. '3 ANGLES. H., *La música en la Corte Real de Aragón y de Nápoles durante el reinado de Alfonso V el Magnánimow. a Scnpta Mus~cologica, vol. 11, p. 1024. l4 Vegeu G~MEZ. M? C., op. cit., cap. V. 15 Ibid., id '6 Vegeu el tercer apartat. 17 Vegeu el segon apartat. '8 El Capítol de la Seu de Lleida del 22 d'octubre de 1438 admeté in magistnrm cantus Johannes de Brossano tenonsta. Citat per MUJAL. J. al seu llibre Lénu!a. Historia de la Música, p. 58, ed. Dilagro, Lleida, 1975. Voldria apuntar també la possibilitat que la pervivencia d'aquesta denominació s'anés esvaint a mesura que hom deixava de costat I'ús del tenor com a base articuladora de la polifonia. De la mateixa manera la figura del tenorista -del professional especialitzat a crear-la, interpretar-la i ensenyar-las'aniria transformant en el mestre de cant de les escoles catedralícies. Guillem Molins, Francesc Santana i Esteve Estarramats, mestres de cant de la Seu de Barcelona a mitjans del segle XV La notícia coneguda i més llunyana de la presencia de Guillem Molins en el magisteri de cant de la Seu de Barcelona data de I'any 144619. Mossen J. Mas el retroba el 1457 i J. M? Madurell un any després20 amb el carrec esmentat. Pensem que en aquella epoca I'escola de cant de la Seu aplegava ja set infants cantors anomenats fadrins del cant, el nombre dels quals perdura al llarg de la centúria2'. La documentació servada des d'aquelles dates fins a 1464 manté Ilastimosament en I'anonimat la possible identitat del mestre de cant22. Sis anys més tard, 1'11 de marc de 1470 constava entre els capellans de la cort de Joan I1 el Sensa Fe, el cantor Guillermus Molins canonicus sedis germnde, el qual va regir la capella de cant de la seu de Girona i actua també de síndic capitular d'aquesta a Perpinyii i Barcelona, entre 1473 i 147523. L'alternanca dels cantors entre les capelles cortesanes i les catedralícies era un fet evident. El 20 de juny de 1747, Guillermo Molins de Podio (de Puig) era afavorit amb la concessió del segon benefici de Sant Blai de la Seu de Barcelona2*. '9 MAS. I.. <Taula dels mestres del cant, o de capella, de la Seu de Barcelonaw, a les Noticies ~irto'n+ues, 132(e). 20 MADUREU, T. M?. aDocumentos para la historia de 10s Maestros de Capilla, Cantores, Organista~. Organos y Organeros (siglo~x~v-xvr~r), a Anuario Musical: vol. VI, p. 206, I.E.M., CSIC. Barcelona, 1951. El cita com a mestre de cant de la Seu de Barcelona el 1458. 21 Citat per mossen H. Angles a La música en la Corte de 10s.. ., p. 40. La serie dels LL. C.S. de I'ACB recull de forma anyal a partir de 1459 la Despessa que.s faper fos fadrins delcant / fa qual se pague de/ censal de moss2n Jacme / Queralt,lo qual censaf se pren sobre la ciutat / e regne de Maforcha (U.C.S. ,1459-1461, f. 77). 22 Vegeu a I'ACB: U. C.S. Secció de despeses. 23 Vegeu al respecte els estudis de F. Civil: El fet musixi a fes comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936, lrCaja de Pensiones ...s Girona, 1970, p. 7; apersonajes y aconteceres musical es^ a Revista de Gerona, any XVIII, n. 58, Girona, 1972; aperspectiva musical de Gerona, de 10s años 1.000 al 1 5003 a Annals de ¿'Institut dlEstudis Gironins, vol. XXV, Girona, 1981, p. 552. Així mateix H. Angles (espanien in der ... w, id., p. 890) el localitza entre els cantors de la capella reial al 1475. 24 ANG@S. H. aLa notación musical española de la segunda mitad del s. XV. Un tratado desconocido de Guillermus ... de Podi03 a Anuah Musicd, vol. 11, Barcelona 1947. I MATEU FERRER, TENORISTA I MESTRE DE CANT 11 Gairebé segur que I'autor de 1'Ars mzlsicorum -impr?s a Valencia I'any 1495fou el mateix Guillem Molins, mestre de cant de les seus de Girona i Barcelona i cantor de la capella reial.. . De I'any 1476 data Púltima notícia conservada de G. Molins dins I'administració de I'Obra de la catedral barcelonina: Item a XII de desembre [I4761 rebem de mosstn Guillem I Molins, sexanta sinch sous per mans de 1 mossen Nicholau Simon, e són per dret de la 1 fabricha del beniffet de Sent Blay que I obté en la Seu, dich LXV Qui sap si el gaudi d'aquest benefici obei'a a la gratitud de la cort envers G. Molins pels anys en qu? hi serví de cantor. Val a dir que I'atorgament de beneficis i estipendis a ex-cantors reials era un fet bastant usual també a dins de la Corona d'Aragó. Francesc Santacana era ja mestre de cant de la Seu I'any 1464~~. L'abril de 1465 hom I'esmenta com a tal en el pagament de les despeses comunes de la sagristia, amb el nom de Franci: Item donam a moss2n Ffranci Santacana mestra del / cant per les completas qui.s feren de Coresma / en la capella de Sancta Eulilia, I Il., IIs.~'. Fins al cap de vint anys no retrobem el fil informador de I'activitat musical de F. Santacana. En aquella data Esteve Estarramats exercia ja el magisteri de cant de la Seu. D'altra banda ens consta que F. Santacana feia d'entonador l'any 1482 i, per tant, coincidia, com veurem més endavant, amb el tenorirta Mateu Ferrer: Dit die [10-V-14821 donam a mosstn Prexana e a mossen Sancta-/ cana per enthonar al cor dit anniversari, VI diners.. .28. Esteve Estarramats succeí F. Santacana probablement el 1482~~. Aquesta és, de moment, la primera notícia conservada on se li atribueix el carrec de mestre de cant de la Seu: 2' A.C.B.: LL.O. 1475-1477, f. 41v. El 5 de setembre de I'any següent el rei li concedí la permuta d'aquest benefici per un altre de més dot econamica (Vegeu CIVIL. F. qpersonajes.. .n, p 63). 26 MAS. J., OP. cit., ad. 27 ACB: LL. C.S. 1465-1467, f. 47v. 28 ACB: LL. 0. 1481-1483. f. 127v; vegeu també LL. 0. 1483-14852, f. 131~. on hom I'esmenta amb idhtics termes el 6 de novembre de 1484. 29 Vegeu MAS. J., OP. cit., id A I'ACB, i a dins de la portada del Wibre de Colhions VI, hi ha una n6mina -copiada a la segona meitat del segle xv-- de canonges i beneficiats amb beneficis i capellanies a la Seu; entre ells figura Astarramats mestre del cant. Item donam a moss2n Esteva Estarramats mes-1 tre de cant per rahh de les dites Completas per I sos trebals, I 11. 2s30. Semblantment al seu predecessor el trobarem servint d'entonador quan un nou mestre, Mateu Ferrer, I'havia ja substituft en el magisteri. D'aquesta manera, el 28 de gener de 1485 els administradors de la confraria de Santa Eulilia pagaven a moss& Steve Starramats e a moss2n Pere Spinalt, preveres, per enthonar a la missa del requiem al dit anniversan; VI diners.. . 31. El juliol de l'any 1497 fou proveft del benefici de Santa Eulilia, i tres anys més tard -el 3 d'abril de 1499d'una capellania a l'altar major de Sant Just i Pastor32. Actui també de síndic del Capítol en diversos afers entre 1495 i 1500~~. Esteve Estarramats rebé, en el seu traspis, els honors de la sepultura capitular, el dia 29 de juny de 1502: Item a XXVIIIIO [VI-1502] per manament del honorable Capítol fou celebrada sepultura de Capitol per amor de Deu a moss2nl Steve Starramat~~~. . . Mateu Ferrer, tenoristu de la Seu de Barcelona (1477-1482) Mateu Ferrer figurava l'any 1475 com a tenorista de ld capzl'u. del Sereníssima Rey de AragÓn3>. Hom dedueix la seva presencia a la Seu de Barcelona dos anys després de la lectura de dos documents de I'aptndix documental dedicat a Mateu Ferrer. El primer d'ells, datat el 5 de juliol de 1481, palesa com en temps passat lo venerable Capítoll ordona' que mossk Matheu fós conduit per tenorista de la Seu de Barchinona, e an aquell donar safan' o stipena? de XXXX lli~cres tots anys, les qgalls li són degudes de ZZZZ anys36. El segon, del 5 de juliol de 1484, manifesta que Mateu Ferrer kavia servit in $sa ecclesiapro septenium in tenorista3' i confirma d'aquesta manera la seva data d'entrada a la Seu l'any 14773~. Al cap de quatre anys d'exercir d'entonador, un sector del Capítol, a través del canonge Lluís Sirvent, 30 ACB: U. C.S. 1481-1483, f. 50 i 12-1, on pel mateixcconcepte rep la suma anterior el marc de I'any següent. 3l ACB: U.0. 1483-14812, f. 132v. 32 ACB: Llibre de Celacions 1473-1503, f. 118v i llh, respectivament. 33 ACB: U.C.C. 1495-1497, f. 30v-31 i LL.A.0. 1499-1501, 13v, 17v + 4 x 6. j4 ACB: Z.L.C.S. 1501-1503, f. 75v. 35 Citat a CALAHORRA, P., HiStotia de la música en Aragón. Siglos I-XVII, p. 34, col. Aragón n? 8, Lib. General Zaragoza, 1977. 36 Vegeu 1'Ap. Doc. 2. 37 Vegeu 1'Ap. Doc. 6. 38 Si disposéssim únicament de la refertncia del primer document, no podríem establir cap relació de necessitat entre el període temporal que se li devia i el de la seva admissió com a tenorista. MATEU FERRER, TENORISTA I MESTRE DE CANT 13 qüestionava la conveniencia de perllongar els seus serveis. Els arguments emprats eren la indigsncia econamica d'aquells moments -hom parla de retribuir-li el deute amb cert recel-, la prioritat d'altres facetes cultuals de I'església i la suposada solvtncia musical de canonges i beneficiats, prou aptes per a satisfer les necessitats litúrgiques. D'aquesta manera, a més a més, en sortiria beneficiada la mateixa església, donat que les seves distribucions s'invertirien en aquelles persones eclesihtiques que a;ri de nit com de dia fan continuu lo servici divinaP9. Lluís Sirvent considerava pus pertinent cosa cessar b dit tenoristdO, car arribava a concloure sens ell lo orni divina/sepot bé e honradamentfet/". Per acabar, manifestava la conveniencia que a partir d'aquell moment, donades les dificultats econ6miques de l'administració catedralícia, no sia pagat stipendi algu al dit Matheu, pagant e satisflent aquelfins la jornada de vuy lo que degut li sid2. L'escrit del canonge Sirvent va arribar a tots els capitulars, els quals tractaren el tema en el Capítol del 5 de juliol de 1482. Tres canonges van fer pales el desig de Mateu Ferrer de cobrar el deute que li pertocava pels quatre anys de servei i, tanmateix, I'oferiment de continuar exercint d'entonador per menys sahi, que ell ser2 content li sia asknat algun sahi condecent43. Quatre mesos després, el 12 de gener de 1482, una comissió nomenada pel Capítol delegava a l'administració dels Aniversaris de la Seu la facultat pro solvendo Matheo Ferrer ten~rirte~~. Efectivament, el 6 d'abril d'aquell mateix any Mateu Ferrer reconeixia que el procurador dels Aniversaris li havia girat a la taula de canvi de la ciutat les 97 lliures i 8 sous que li eren deguts usquam hunc diem, ratione salani' seu stz)endii michi assignat2 pro servitio quodjücio de tenorista in choro predicte eccle~ie~~. Probablement Mateu Ferrer havia succe'it Guillem Molins en el carrec de tenorista o entonador professional de la Seu l'any 1477, gracies a la seva relació amb aquell, ex-cantor com ell de la capella reial i prevere de la catedral. El fet que Mateu Ferrer, al cap de quatre anys de servir com a entonador, mantingués la seva condició de persona laica, hauria provocat el malestar, i per tant la crítica dels sectors més conservadors del Capítol. Aquest seria, al meu entendre, el motiu de fons de l'escrit que glossa el canonge Sir- ' 37 Vegeu 1'Ap. Doc. 2. 40 Id. 4' Id. 42 Id. 43 Id. d4 Vegeu 1'Ap. Doc. 3. 45 Vegeu 1'Ap. Doc. 4. La ressenya fou publicada per MADURELL.. J. M? (aDocumentos para la historia de.. .s, op. czt., p. 207) com a atenor de la catedral de Barcelona,. vent garantint I'existencia d'eclesi2stics prou capacitats per a suplir Mateu Ferrer i incidint en la conveniencia de la reinversió econ?~mica~~. Malgrat els entrebancs Mateu Ferrer continua exercint de tenoha. Possiblement va reduir la seva dedicació al cor catedralici4' i és segur que veié substancialment rebaixat el seu sou. L'última referencia servada d'ell com a tenorista de la Seu data del 16 de novembre de 1482: Dissapte a XVI del dit mes paguam an.an Matheu 1 Ferrer tanorista de la Seu. E assa per. manament 1 del honorable Capítoll, e per paraule e consentiment dels 1 honorables mestre Oller e moss?n Ffrancí de Malla, obres majors e canonges de la Seu, vint sous. TenimI ne albera de mi sua48. Mateu Ferrer, mestre de cant de la Seu de Barcelona (1483-1498) Mateu Ferrer succeí Esteve Estarramats en el magisteri del cant de la catedral de Barcelona, probablement entre les acaballes de I'any 1482 i els inicis de 1483. Del mes de gener d'aquest últim any data la primera notícia coneguda: Ztem donam a Matheu Ferrer mestre de cant, per la I concardia que 10 honorable Capítol ha feta ab ell per I part de la Sacristia, per servir 10 cor. 111~7. De moment, ,pera, no hem trobat la conchrdia al.ludida per I'anterior document. Hom podria suggerir que les tres c6pies servades de la capitulació del 10 d'abril fossin reproduccions extretes d'un original anterior o del mateix mes de gener de 1483. El 10 d'abril de 1483 es van signar els capítols, escrits in idiomate cathalano, entre Mateu Ferrer i la comissió delegada del Capítol de la Seu, rllper ofiicio de tenon'sta et magistratu cantusSO. Mateu Ferrer en qualitat de tenon'sta de la catedral estava obligat a entonar els diumenges dobles majors i menors a la missa i a vespres, bé e diligentment segons a tenorirta se partanyS1. De fet tenia cura del servei musi46 Al meu entendre caldria reduir aquestes garanties als clergues Prexana, Espinalt, Santacana i Estarramats. 47 Recordem el testimoni citat de Prexana i Santacana entonant al cor, del 10 de maig de 1482. 48 ACB: U.0. 1481-1483, f. 86v. 47 ACB: U. C.S. 1481-1483, f. 120. Cal suposar que mossen J. Mas begué d'aquesta font en fer la seva <Taula.. .s, op. cit., 132(e). 50 Vegeu-10s publicats a I'Ap. Doc. 5. 51 Id. MATEU FERRER, TENORISTA I MESTRE DE CANT 15 cal de la litúrgia en el cor catedralici, funció i facultat que antigament corresponia al cabiscol e sotscabircol '2 . Aquesta era la gran servitud del mestre de cant, servitud que heretar2 encara el mestre de capella del segon Barroc. ACB: LL.A.O., 1495-1497, f: 81. PenliItim aIbar2 signat per Mateu Ferrer dins d'aquesta sgrie. El Capítol del 8 de febrer de 1474, essent F. Santacana el mestre de cant, per tal de posar un xic d'ordre a les tradicionals anomalies que suscitava aquest problema, va disposar que el saccentor retribuís econBmicament el mestre de cant per la realització de les funcions musicals que li eren atribuldes, esmentant una ordenació del Capítol del 5 de maig de I'any 1376 en la qual hom recordava que el praecentor i el succentor havien de complir les cantper I'ofici d'entonar al cor. Així ho palesa aquest albari del 15 de maig de 1490: Yo Barthomeu Sagrera prevere beneficiat de la Seu de / Barchinona atorch aver rebut de vos honorable mossen Jac-1 me Busquets, procurador major dels Anniversaris de la Seu 1 de comptants tres liures / del celari de mars que yo reb sobre.1~ anniversaris per I mon galari de mon hofici, scrit de mP mia a XV / de maig any noranta. Ztem dit die e rebuts sis / sous e sis dinerss6. Per acabar, Mateu Ferrer rebia una paga anyal d'una lliura dels administradors de I'Obra de la catedral. Els albarans escrits pel mestre Ferrer per a aquesta s2rie atenyen des del 1492, el primer, al signat el 17 de febrer de 1498, I'últim: Yo Mateu Ferrer I mestre del cant I de la Seu de Barchinona 1 atorch aver rebut I sots obres vint / sous, dich XX s., e són 1 per 10 meu salari 1 cascun any, e comense 1 10 primer dia de abrill, 10 qual atorch aver rebut, e perque I és veritat fas 10 present escrit de mP / mia a XVII de febrer / any noranta e vuytS7. Dins el mes d'abril d'aquell any Mateu Ferrer rebia encara, sense especificar el dia pera, les tres pagues de la Sagristiagg. Bartomeu Sagrera fou qui les cobra en nom seu, potser per impediment físic o malaltia del mestre Ferrer. El cert, pera, és que la mort degué endur-se Mateu Ferrer dins la primera vintena del mes d'abril d'aquell 1498. Un albara datat el 20 d'abril i redactat per Bartomeu Sagrera n'és el testimoni inequívoc: Yo Barthomeu Sagrera prevere beneficiat 1 hatorch haver rebuts de vosaltres / magnífichs mossen Bernadi Fabregues e l mossen Jhierhnim Aguilar sots sacristans, 1 sinquanta-e-dos sous per mestre Mateu I Ferrer pondam mestre del cant, en a-/ questa manera, que per son gala-/ ri vint sous, e per la stilla, deu sous, I e per les Completes de Senta EulPlia I vint-hi-dos sous que tot prenen I dita suma, e per SO fas 10 prsent 1 de prapria mii a XX de abril, any I mil CCCC LXXXXVII189. Després d'un breu interregne de Bartomeu Sagrera, apareixera un nou mestre de cant en substitució de Mateu Ferrer: Bartomeu Tendalayag0. ACB: Id. 1489-1491, f. 2. 87 ACB: Albarans dels sots-obrers, LLA. 0. 14971498, f. 6. 88 Vegeu Taula 11, Doc. 29 i 30, i Taula 111, Doc. 13. 89 ACB: LL.A.3. 1497-1499, f. 68. 90 ACB: Id., font d'on degué beure mossen J. Mas per a confeccionar la seva .Taula ... D, op cit., 132(e). MATEU FERRER, TENORISTA I MESTRE DE CANT 2 3 Mateu Ferrer fou sens dubte un compositor del Renaixement. Ell pertanyia a aquella generació que encara havia viscut el contacte i I'intercanvi -mitjan~ant la capella reialamb l'empenta creadora dels músics francoflamencs de I'ars pe~ecta. JOSEP M. GREGORI i CIFRÉ TAULA I Doc. U.A.P.A. Data d'albari Signatura aYo Mateu Ferrer mestre e tenoriste.. .v aYo Mateu Ferrer mestre1 del cant.. .n aE mes me aveu pagat.. .n aItem me aveu pagat.. .n (Reb Pere Joan Eximenis 16 s. per Mateu Ferrer) aYo Mateu Ferrer mestre del cant.. .n aE més rebut yo Mateu Ferrer.. .n Reb Pau Bach (per Mateu Ferrer) aYo Mateu Ferrer mestre del cant.. .D Reb Salvador Vilasís per Mateu Ferrer aYo Mateu Ferrer mestre dell cant.. .B aYo Mateu Ferrer mestre del 1 cant.. .n aYo Mateu Ferrer mestre del 1 cant.. .n aYo Mateu Ferrer mestre dell cant.. .n aItem més e rebut ... v (per Toni Claver) aYo mestre Mateu mestre del cant.. .n Sou 2 11. 2 11. 2 11. 2 11. 2 11. 2 11. 2 11. 2 11. 2 11. 4 11. 2 11. 2 11. 2 11. 2 11. 2 11. TAULA I1 Doc. U.C.S. f. Data Concepte Sou 1483-1485 5Ov. IV-1484 Dues pagues a Mateu Ferrer mestre del cant: a) Per cantar amb els escolans a les completes dels dissabtes de Quaresma, vigília de Sta. Eulalia i Ntra. Dona de marc. 6) Per fer portar la steL.fa als escolas tot I'any. 120 s.d. -1485 a) id. b) id. 1485-1487 44v. 111-1486 a) id. b) id 104 IV-1487 a) id. b) id 1487-1489 37 IV-1488 a) id. b) id. MATEU FERRER, TENORISTA I MESTRE DE CANT 25 Taula I1 (Continuació) Doc. LL.C.S. f. Data Concepte Sou IV-1489 IV-1490 IV149 1 IV-1492 IV-1493 IV-1494 IV-1495 IV-1496 1-1497 IV-1498 a) id. b) id. a) id aal mestre del cant* (Mateu Ferrer) b) id aal mestre del can^ (Mateu Ferrer) a) id aal mestre del cant, (Mateu Ferrer) b) id. aal mesue del canto (Mateu Ferrer) a) id. b) id. a) id aal mestre del cant* (Mateu Ferrer) b) id aal mesue del cant* (Mateu Ferrer) a) zd. b) id a) id aal mesue del cant> (Mateu Ferrer) b) id. aal mestre del cantu (Mateu Ferrer) a) id. b) id. a) id. b) id. a) id. b) id. TAULA 111 Doc. LL.C.S. f. Data Concepte Sou 48 11% 42v. 103 46v. 5 lv. 68 89 54 77 65 84 81v. Sobresou a Mateu Ferrer per regir I'escola de cant de la Seu. id. id. id. id. id. id. id id. id. id. id. id. JOSEP M. GREGORI i CIFRÉ TAULA IV Doc. L1.A.A. f. 1 1485-1487 21 2 2 1 3 2 1 4 21v. 5 2lv. 6 21v. 7 21v. Data d'albad Signatura Mesada 13-1-1486 aYo Mateu Ferrer mestre del cant.. .n 6-11-1486 aYo Mateu Ferrer mestre del cant.. .a 27-11-1486 aYo Mateu Ferrer mestre del cant. ..n 16-IV-1486 altem yo Mateu Ferrer mestre del cant.. .n 6-V-1486 altem yo Mateu Ferrer mestre del cant.. .o 7-V-1486 aItem yo Mateu Ferrer mestre del cant.. .e V 7-VIII-1486 aItem yo Mateu Ferrer mestre del cant.. .n 13-IX-1486 aItem yo Mateu Ferrer mestre del cant ... n 11-X-1486 aItem yo Mateu Ferrer mestre del cant ... n IX 5-XII-1486 altem yo Mateu Ferrer mestre del cant ... a X 5-XII-1486 altern yo Mateu Ferrer mestre del cant ... n XI 6-1-1487 altern yo Mateu Ferrer mestre del cant ... a X11 (1486) 4-11-1487 altern yo Mateu Ferrer mestre del cant. ..* I s.d.-1487 altem yo Mateu Ferrer mestre del cant ... n I1 6-111-1487 altem yo Mateu Ferrer mestre del cant. ..o Ill-IV 12-VI1487 aYo Mateu Ferrer , mestre del cant ... r V s.d.-1487 altern ...* (mi de Mateu Ferrer) VI s.d.-1487 alte m... a (mi de Mateu Ferrer) VII-VIII-IX s.d.-1487 altern yo mateix Ferrer mestre del cant ... a X s.d.- 1487 altem yo mateix Ferrer mestre del cant ... 0 XI 12-1-1488 (;. Mas (reb aper mestra Matcu...n) XI1 (14x7) Sou MATEU FERRER, TENORISTA I MESTRE DE CANT 2 '7 Taula IV (Continuació) Doc. LL.A.A. f. Datad'albad Signatura Mesada Sou S Sv. Sv. Sv. lv. lv. lv. 19-11-1488 (mii de Mateu Ferrer) I 3 11. 6 s. 8 d. 21-V-1488 B. Sagrera (reb aper lo dit mestre Matheu Ferrer.. .s) 11, 111, IV 3 11. 6 s. 8 d. 26 s. 33 s. 4 d. 9-IX-1488 A. Lor (reb uper mossen Matheu Ferrer V, VI, VII, 7 11. 13 s. mestre del cant.. .n) VIII, IX. X 12 11. 7 s. 6-IV-1489 G. Miró (reb per XI, XII (1488) Mateu Ferrer) I (1489) (10 11.) 1-VII-1489 B. Sagrera (reb de Mateu Ferrer) (10 mesos) 10 11. 3-VI-1489 aYo mestre Mateu Ferrer.. .D V.VI 6 11. 13 s. 4 d. 1-VII-1489 B. Sagrera (reb de Mateu Ferrer) 40 s. 17-VII-1489 B. Sagrera, id. 20 s. 1-IX-1489 aYo mestre Mateu. ..D 13 s. 4 d. s.d., 1489 B. Sagrera (reb de Mateu Ferrer) 3 11. 6-XI-1489 J. Perarnau (reb aper mestre Mateu tenorista.. .D) 6 Il. 13 s. 4 d. 13-XII-1489 id. 3 11. 6 s. 8 d. 16-11-1490 J. Font (reb aper mestra Matheu Ferrer mestra del cant.. .u) 10 11. s.d., 11-1490 aYo Mateu Ferer mestre del cant.. .n 3 Il. 13 s. 4 d. 15-V1490 B. Sagrera I11 3 11. 10 s. 6 s. 6 d. 6-VI1490 (B. Sagrera) 3 11. 10 s. 16-VIII-1490 (B. Sagrera) 2 Il. 2 s. 26-Vlll-1490 P.J. Ximenis 3 11. 10 s. 19-IX-1490 aYo mestre Mateu Ferrer.. .a VI1 3 11. 13 s. 4 d. , 13-XI1490 B. Sagrera (reb .per lo dit mestre Matheun) 2 11. 4 s. 3-XII1490 B. Sagrera (id.) 26 s. 8 d. 21-X11-1490 B. Sagrera (id.) 16 s. 11-1-1491 (m5 de Mateu Ferrer) 5 11. 9 s. 4 d. 6-11-1491 B. Sagrera I 1 11. Taula IV (Continuació) Doc. LL.A.A. f. Ddtad'albad Signatura Mesada Sou 46 2v. s.d., 1491 &em rebi yo dit mestre Mateu.. .r 1 11. 47 2v. s.d., 1491 B. Sagrera I1 20 s. 48 2v. s.d., 1491 (mi de Mateu Ferrer) I1 6 s. 8 d. 49 2v. 22-111-1491 M. Ferrer (6 mesos) . 20 11. TAULA V Doc. U.A.O. f. Data d'albad Signatura Sou 1 1491-1493 103v. 3-V-1492 aYo Mateu Ferrerlmestre del cant ... D 20 s. 2 104v. 7-V-1493 nYo Mateu Ferrer mestre I del cant ... r 20 s. 3 1493-1495 3 26-1-1494 .Yo Mateu Ferrer mestre I del cant ... r 20 s. 4 S 21-1-1493 aYo Mateu Ferrer mestre I del cant ... D 20 s. 5 1495-1497 13 17-111-1496 nYo Mateu Ferrer mestre I del cant ... D 20 s. 6 81 15-1-1497 nYo mestre Mateu I Ferrer del mestre del cant.. .n 20 s. 7 (1497-1498) 6 17-11-1498 .Yo Mateu Ferrer I mestre del cant ... r 20 s. MATEU FERRER, TENORISTA I MESTRE DE CANT APENDIX DOCUMENTAL Capftol del 8 de febrer de 1474. Disposicions sobre el praecentor, el succentor i eL mestre de cant de la Selc Die martis VI11 mensis februarii anni Mille1 simi quadringentesimi quarti1 in capitulo super infrascriptis spetialiter et aliis ecclesie I negociis congregato. In quo presidebat Rdus. 1 Pr. Dnus. Berengarius de Sos canonicus et1 Decanus sedisque apostholice prothonotarius, aclRm. in Xristus et domini domini Roderici I Episcopi Barchinonense in spiritualibus et tempora-l libus generalis Vicarius, fuit statutuml pro reformatione cultus divini in quol multi defectus, magnaque scandela, in ma-1 ximam Dei ofensam, periculum animaruml perniciosumque exemplum et scandeluml plurimorum tam ecclesiasticorum quarn laycoruml commituntur, solemnique iuramento corpora-l liter prefato stipulatum per prefatuml dominum vicarium et per circumspectosl viros dominos Antonium Giner, Martinuml Iohannem de Foxa, Joanneml Fexes, Gasparem Peyró, Petrum Rovira1 Antonium Conjuncta, Petrum Raymun-/ dum Loteres et Berengarium Vila tuncl in dicto Capitulo presentes, et exposit per1 circumspectos viros Paulum de Gualbisl succentorem, Lodovicum Sirvent, Ber-1 nardum Mathei et Bartholomeuml Figueres, Canonicos dicte ecclesie Barchinonel Capitulum facientes et representantes, quatenusl de cetero dominus succentor quicumque pro1 tempore fuerit solvat de suo propio illos deceml florenos quos anuatim ratione succentoriel solvere tenetur anniversariis communibusl dicte ecclesie, et quod magister cantus 911quicumque,fuerit, iurat ad Sancta Dei Evan-lgelia quod directe nec inderecte de suo propiol nec de contra sua nec de suis distributioni-I bus anniversariorum, nec de alliis iuribusl nec emolumentis dicti officii illos solvet, necl procurabit aliquo collatione quod predicti deceml floreni exolvantur misi de bonis et peccu-1 niis ac contra dicti domini succentoris procuraltorque anniversariorum nichil penes se retineat I de distributionibus dicti magistri cantus, inmol libere sive dilatione illas eidem magistrol solvat. Quod si series fuerit dictus magisterl cantus oficio procurato incontinenti ipso factol sit privatus, omnisque predicti domini vicariusll et canonici procurii reatum incurrantl amodo dicto Capitulo facultate incontrariuml dispensandi, si predicta omnia et singulal servari non fecerint, prefatusque rnagisterl cantus rigorose, exequatur penam sexl denariorum contra commutentes defectuml et scandalum in lectionibus et responsis1 matutinalibus et in aliis oris, et nonl sit ei facultas gratiam faciendi de dicta1 pena. Suplensque tale scandalum statiml habeat et recipiat dictos sex denarios al distributiore anniversariorum, quos subl pena excomunicationis ipse recipiens facientil defectum nullomodo restituat. Quod si1 forte suplens tale scandelum nolueritl dictos sex denarios recipere per dicltum magistruml cantus dentur operariis minoribus iuri-I bus fabrice aplicandos. Fuitque simili iu-1 ramento statu9' Nota al marge: acontra succentorem quod solvat decem florenos anniversariisa. tum quatenus ab inde obsemeturl ordinatio super regimine precentorie et1 succentorie in presenti libro folio XXXIII1°921 descripta et quod ipsi precentor et succentor1 per se si presentes fuerint exerceant sua1 oficia in choro ecclesia et extra alteris exerceantl extrachorum ecclesiam processionem vell oficium quod tunc celebrabitur, et nichil omnius tunc per canonicos et nonl per beneficiatos in omnibus festivitatibusl precipuis et in omnibus oris diversis et1 noc tur ni^^^ In aliis vero duplicibus se-/ miduplicibus et non precipuis de diel semper et in eisdem in matutinis tamen aliI quando non continuo, nec abutendol sed raro per beneficiatos dicta oficia fieril procurent sub pena duodecim denarioruml suplenti defectum incontinenti per1 ministrum caritatis exsolvendoruml iuxtam formam constitutionis edicte contra1 committentes defectum in missa Evan-I gelio et Epistola. Si vero culpa vell necligencia dicti magistri cantus inl dicto choro vel ecclesia in matutinisl vel aliis oris fuerit defectus vel scande-I um iudicio dominorumI vel alterius eorum chorum regentes in-I cidat in penam dictus magister cantusll -f. 130v.- sex denariorum fabrice dicte ecclesie sine miseril cordia aplicandorum et per distributorem Anni-1 versariorum communium de distributionibusl dicti magistri cantus exsolvendorum man-I dato dicti domini ebdomedarii. Fuitque in1 fundum virtute iuramenti prestiti distriI butori pecuniarum anniversariorum communiuml quatenus non liceat ei de cetero dominis1 canonicis nec beneficiatis dare distribu-1 tiones aliquas nisi in choro, vel prefatisl dominis canonicis presentibus in capitulo1 vel laborantibus pro factis et negociisl ecclesie observetque idem distributor ordinaltionem alias factam et in distributionel in choro fienda obsematam quoquedeml choro ipso incipiente distribuere nonl liceat aliquem sive canonicum sivel beneficiatum pro quacumque nuntato intra-I re nec extre donec completa dicta1 distrjbutio fuerit, sub pena privationisl integro distributionis illius dei, depre-I cantes ac per viscera Ihesu Xristi exortan-1 tes dominos vicarios et precentores ut1 scilencium in choro teneant, ab aliisque I omnibus teneri et observari continuo1 faciant, quam ordinationem prefatusl dominus vicarius observarii et exequil ad utiquam promisit. Ab aliisque omnibusl presentibus et futuris tam vicarius quam I preccentoribus exequi po~sit~~. Capitol del Si de juliol de 1481. Informe del canonge Lluís Siment desfavorable al manteniment de ltofiGi de tenorista Doctrina es del filosoff e dels moralls qui han scrit, que 10 temps1 done orde en totes coses, e $6 que en un temps és permts en altra es prohibit1 et caetera, final92 Vegeu f. 34 (Capítol del S-V-1376): aItem quod precentor et succentor impendant vel faciant I impendi servitium ipsis et suis beneficiis in I predictum in propiis personis vel per canonicos per eosdem l substitutos in ecclesia antedicta~. 93 Marge interior: .Fides per Margal,. 94 ACB: Liber Cami-/ ssae sive reso-/ lutionum, descnptus /per canonicos secre-! tarior sz ve catitaterios / ab anno 1343 ad 1497., f. 130-130v. MATEU FERRER, TENORISTA I MESTRE DE CANT 3 1 ment totes les coses se han adoptar al temps. As6 diu mosstnl Loys Sirvent concanonge vostre a vosaltqes magnífichs e de molta providtncial mossenyos canonges e Capitoll de la Seu de Barchinona, per tant com en temps/ passat 10 venerable Capitoll ordonii que mosstn Matheu fósl conduit per tenorista de la Seu de Barchinona, e an aquell (donar acustu-/mats)" salari o stipendi de XXXX lliures tots anys, les qualls li són degu-I des de 1111 anys, e per impottncia e panúria dells emoluments, fins1 vuy 10 dit mossen Matheu no és stat pagat degne a la sua paga, se/ convendrii donar orde, pus permés li és stat, no sens grans detriment de les/ boces, axí canonical com cotidiana, per la necessitat en que vuy stá la1 sglésia axi com són reperació de libres de nova fabricació del aquells, vestiments e altres coses en les quals n0.s pot donar comport, e sia/ pus pertinent cosa cessar 10 dit tenorista, pus en 10 cor ha per gracia de Deu axi canonges/com benefficiats abtes, e sufficients per cantar e fer tot 10 offici divinalll cens 10 dit tenorista. E mayorrnent com la sglésia sia venguda vuy / en molta penúria, necessitat e pobresa per la mala dispusició del temps, 1 car les magnifficencies vostres no ignoren en 10 pessat molt mayos distribucions1 se donaven que vuy no fan, e de les que vuy (han)" axi disminudes se donaen, l encare se ha fer deffalch de certa quantitat, e ab dificultat molta1 se han avet, par per aquesta rehó segons dit ts 10 temps ésser regla en/ totes les coses als qui de prudencia volen usar e deure més actendre 10s qui axi del nit com de die fan de continuu 10 servici divinal ésser satisfets del quelab lur just treball guanyat han, sens 10s qualls 10 offici divinal fer no.sl poria e per aquells són dedicades les distribucions cotidianes, e dar lictncial al dit Matheu contentant aquell del que justament deu haver, com sens/ ell 10 offici divinal se pot bé, e honradament fer, e com moltes vegades1 e per molt temps 10 dit Loys Sirvent se sia congoxat per actendra al servici/ divinal que 10 dit Matheu fos contentat, e licenciat a la final fonchl deliberat en capítol que de aquella penció que 10s adniversaris devianl rebre del subcidi, so és en aquell tall novament imposat, fos satisfet all dit Matheu, as6 no c.6 pugut metre en execució en gran dam dels adni-I versaris, e de aquells qui continuament fan residencia al servicil divinal. Per tant 10 dit mossen Sirvent cogitant que 10 temps1 no és vuy per donar tal celari ne altra al dit mosstn Matheu ans1 la necessitat de aquesta temporada (forca)"' porta que de tal despesa la sglé-l sia de Barchinona no sia carregada, per tant ab 10s presents scrits a vosaltres/ dits mossenyos canonges e capitol requer per 10 zel1 de la sglésia e be-/ neffici de aquella que de qui avant no sia donat stipendi algun al dit/ Matheu -pagant e satisffent aquell/ fins a la jornada de vuy l 10 que degut li sia, com ell dit/ Luys Sirvent per aquella porció/ que a ell li toca sia content, 1 affí que les coses de més necessitat que a le conservació del servici de Ihesu Xrist han esguart, hagen 10 compliment que mo on si de rar)"^ deueng9 en tal conductió no consent de aquesta hora avant1 ans spressament per la indemnitat de la sglésia hi dissent per si, e per tots aquells1 qui ab ell aderir-se volran, reqv tint a vos notari que.n facats carta1 pública de la present requesta e distentiment et caetera. "5 Tatxat al Ms. "" Id. "7 ld, ''8 Mot de dubtosa lectura al Ms ''I) Nota marginal del Ms.