Rece ca Musicolbgica
VI-VII,
1986-1987,
173-233
La lau a i ambo a la musica k nica ca alana
GABRIEL FERRE I PUIG
A
la
Me &
Pe 6 I'ins umen musical es oba ín imamen incula a la ida social
d'un nucli de e mina . Enca a que sigui essencialmen ['elemen ansmis-
so d'una subs cincia an imma e ial com és la música, é inhe en s un-
cions es e amen inculades amb els i us, les ins i ucions, les ac i i a s
de ipus cul u al, ideologic i semal dels di e en s g ups humans.
Josep
C i illé.
És ben ce que en e l'ins umen de música i la ida de la humani-
a exis eix una elació e iden . Aques lligam es e s'obse a en l'e o-
lució de l'ins umen musical i el desen olupamen de la ida humana:
la ans o mació mo olbgica, musical i simbblica de l'ins umen i
I'ac i i a ma e ial, a ís ica i espi i ual de l'home du an la his o ia. I
a més d'aques a e lexió genk ica i uni e sal, en la música k nica cal
a egi que I'ins umen p en uns e s pa icula s a esa la se a incula-
ció a la sensibili a i al pa imoni cul u al p opis de cada poble.
Aques es conside acions gene als es ableixen un ma c eo ic que, de
e , egeix aques a icle can no p e enc sinó exposa unes b eus no es
de eball a l'en o n de dos ins umen s musicals k nics ca alans: la
lau a i ambo . Mi jan~an I'obse ació de di e sos ins umen s des-
c i s i I'audició d'uns doclumen s sono s en egis a s, assaja é d'ende-
ga un es udi compa a iu que ha de condui a la codi icació d'uns e s
k nics especí ics exis en s. En aques sen i , se a in e essan ad e i les
ca ac e ís iques mo ologiques i es ilís iques acos ades o allunyades dels
S
di e sos ins umen s locali za s a les dis in es egions del e i o i na-
cional dels Paisos Ca alans: P incipa de Ca alunya, Illes Balea s i
País Valencia. Al amen , al ma ge de la gknesi dels ins umen s musi-
cals, si que comen a é algunes ans o macions que el emps ha p odu'i
en els sonado s pe la necessi a d'adap ació a les no es ci cums ancies.
També esmen a é de e minades ag upacions ins umen als que comp-
en amb la p esencia de la co namusa. I endemés, assenyala é alguns
condicionamen s socials i les conno acions simboliques que posseeixen
els ins umen s i els ins umen is es1.
Aques s comen a is p o isionals sob e qües ions que aquí m'in e es-
sa d'es udia no ambicionen pas esul a s ni conclusions immedia es,
sinó només o mula a a ma eix unes hipo esis de ece ca i d'analisi.
Enca a més, en aques a icle hi ha més espai i emps esme ca s a
o ni unes dades basiques a pa i de les quals més enda an hom
pod a elabo a -ne una analisi empí ica i ex eu e'n unes conclusions
eo iques de ini i es. To enin en comp e els pocs es udis eali za s a
ons sob e aques ema de la lau a i ambo a la musica k nica dels
Paisos Ca alans, in en a é, doncs, ence a alguns pun s no ac a s
enca a i ap o undi d'al es qües ions ja apun ades an e io men en
es udis p eceden s.
'
En p ime lloc, ull e cons a el meu ag ai'men al Depa amen de Cul u a de la
Gene ali a de Ca alunya pe I'aju econbmic i la con ian~a que m'ha a o ga pe a la
eali zació d'aques eball. També ull ag ai la col~labo ació de Dolo s i Lluís Mille en
acili a -me l'accés als ins umen s conse a s a la seu de 1'O eÓ Ca ala. També ull
exp essa el meu ag ai'men en e s Dolo s Llopa i Ma a Mon many pe les acili a s
pe a consul a els ins umen s musicals del Museu d'A s, Indús ies i T adicions Popu-
la s. Igualmen a Roma Escalas, di ec o del Museu de la Música de Ba celona i als
esponsables del Museu d'His b ia de la Ciu a de Gi ona. De la ma eixa mane a, aig
cons a el meu ag aimen a Jo di Rou a, memb e del Cen e de Documen ació i Recu -
sos de Folklo e de G acia, pe l'aju kcnic en l'en egis amen de documen s Sono s
eali za a I'illa de Mallo ca. També ull ag ai la col.labo aci6 de I'amic Rica d Casals
pel que a a di e sos en egis amen s consul a s i a Ca les Mas, Jo di C uanyes, la Casa
Pa amon
...
pe acili a -me I'accés a les se es col.leccions pa icula s de lau es popu-
la s i ins umen s musicals. A Jaume Aia s del G up de Rece ca Folklb ica d'Osona li
ag aeixo mol especialmen la col.labo aci6 pel que a a les no ícies de labiolai es a la
se a coma ca. Quan als labiolai es de les coma ques de La Sel a, Valles i Ma esme,
ull ag ai la col~labo aci6 de Ra ael Mi jans i Te esa Sole de 1'A.C.P. Els Ga o e s de
Ma a ó. Quan a Occi ania, ull exp essa el meu ag aimen als amics Guis Be and i
Be na Mene ie de 1'Associa ion Tocai e, Miqueu Mon ana o i ambé Flo ence Com-
mes del Col.lec iu Musica Nos a. Quan a les in o macions del Rosselló i Ca alunya
No d, ag aeixo la col.labo aci6 de Ma ies Maza ico. A Josep Pons del Col.lec iu Folklb-
ic de Ciu adella i Pe e Co es, les aluoses i gene oses in o macions sob e Meno ca. A
Josep C i ille, cap del Depa amen d'E nomusicologia de ]'Ins i u de Musicologia
(C.S.1.C) de Ba celona, i Isido Ma i els ag aeixo les in e essan s dades sob e Ei issa i
Fo men e a. I a Toni A igues, Joan Ramis, Miquel Tugo es, Tomas Salom, Josep
Ro ge , Joan Pa e s, Bel Ce da i mol s al es companys mallo quins, la se a collabo a-
cio en la ece ca de camp eali zada a Mallo ca. Finalmen , ull exp essa el co dial i
calid ag almen al company Albe Macaya, amb qui so in he compa i an es inquie-
uds, in e essos, ia ges
i
amis a ; Sal ado Paloma , del Cen e de Documen ació sob e
Cul u a Popula Ca u xa, Xa ie O iols i Pau O iols pels consells, con e ses i aju s
que m'han a o ga
...
i a o s els músics popula s que m'han comunica els seus co-
neixemen s.
LA FLAUTA
I
TAMBOR A LA MUSICA
ETNICA
CATALANA
175
I.
Mo ologia i no icia d'ins umen s
La ece ca a en a dels di e sos models de lau a i ambo locali za s
a ind e s dispe sos dels Pai'sos Ca alans ens p esen a un uni e s ic.
Pe a pode es udia de p op les ca ac e ís iques o mals i la mo ologia
conc e a dels di e sos sonado s s'han isi a nomb osos museus públics,
col.leccions pa icula s, cons uc o s i músics popula s. Així, cal e
cons a una elació ex ensa: Museu de la Música (Ba celona), Museu
d'A s, Indús ies i T adicions Popula s (Ba celona), Museu d'His b ia
de la Ciu a (Gi ona), A xiu-Museu de Ripoll, Museu d'A s i T adi-
cions Popula s ((El Cas elle . Casa Pai al)) (Pe pinya), O eó Ca ala
(Ba celona); col.leccions del Col-lec iu Folklo ic de Ciu adella (Meno -
ca), G up de Rece ca Folklo ica d'Osona (Vic), Associació de Cul u a
Popula ((Els Ga o e s)) (Ma a ó), Cen e de Documen ació sob e
Cul u a Popula
/
Ca u xa (Reus); col~leccions pa icula s de Pau
O iols (Vilano a i la Gel ú), Jo di C uanyes (Ba celona), Joan Ramis
(San
llo en^
des ca dassa , Mallo ca), Albe Roig (Sabadell), Pin o
Pa amon (Ba celona), Ca les Mas (Ba celona), Gab iel Fe e (Reus),
.
. .
En o al, son uns
60
els exempla s de lau es i ambo s ecolli s, degu-
damen documen a s i co esponen s als di e sos models geog a ics i
his o ics. Un cop is i i xa o aques ma e ial, ha calgu o dena i
sin e i za o es les dades ob ingudes pe a de ini la mo ologia i la
ipologia dels di e sos ins umen s. És cla , aqui no es dona a una
exposició exhaus i a i o al d'aques a elació esmen ada sua a. Només
s'exempli ica an alguns ins umen s signi ica ius, ep esen a ius d'un
model conc e o especialnien in e essan s o pa icula s. To i que no
d'una mane a de allada, c ec in e essan
i
necessa i, pe o, deixa esc i
aqui el olum del ma e ial emp a i la se a p ocedencia i lloc de
conse ació.
També cal di d'en ada que el ipus d'ae o on que s'es udia en
aques a icle es ac a de la lau a de bec e ical, o i que ambé s'ha
oba algun cas de lau a a esse a popula i al es. Aques a lau a
po p esen a -se ocada sola i al ma ge de qualse ol al e ins umen o
bé associada a un memb ano on: un ambo . Tecnicamen , les di e en s
pa s de que es a cons i ui'da la lau a són onamen almen dues: l'em-
bocadu a i el ub sono .
A
l'embocadu a, cal dis ingi el bec, el bisell
- enca en s o alla en -- i el bloc. Al ub sono , els o a s melodics
i les claus que hi poden es a col-locades o no. Quan al ambo , les
di e ses pa s de qu : es a o ma ambé són p incipalmen dues: el cos
i les memb anes. També cal esmen a els ensado s de les memb anes,
la p esencia o absencia dels iscles o chcols de subjecció de les mem-
b anes i la bo done a. Ambdós ins umen s solen se oca s pe un
ma eix ins umen is a, la denominació del qual a l'e nia ca alana és
semp e un nom de i a de l'ae o on: labiolai e, obiole , abiole .. .
S'esde é, doncs, a l'in e és que a al es e nies com Occi ania on el
sonado p o en~al de galobe i ambo in
és
anomena ambo inai e2.
D'al a banda, és ben obscu l'o igen de cadascun dels dos ins u-
men s i com a conjun ins umen al, o i les eo ies o mulades3.
Malg a aques a incogni a, l'amplissim ambi geog a ic mundial en
que hom po oba -10s és un indici que sugge eix la se a conside able
an igui a , a esa la idea que un ins umen musical posseeix una majo
an igo com més escampa a eu es oba4. Als Palsos Ca alans, la
p esencia d'aques s sonado s és o ~a ella
i
es a elacionada amb la
dansa i el can 5. Els p ime s documen s esc i s del mo lau a en ex os
ca alans da en del segle
XIV.
De e , e a mol més ex esa en els dialec-
es ells la o ma an iga laü a, amb l'accen damun la u. Al es
a ian s apa eixen en ex os més an ics com la o ma lu iol
al
segle
XIII
o la i01 al segle
XV.
L'o igen e imologic de lau a és el mo lla í
FLARE,
bu a , i la o ma labiol se ia un compos d'aques mo i de
FLABIOLU.
Sembla que an lau a com labiol són mo s gene a s pe
una onoma opeia, o i que s'hi poden obse a dos elemen s: un
componen popula onoma opeic aü enc eua amb un componen cul-
e llib esc l
'j.
Les ca ac e ís iques que són p opies d'aques s ins umen s dins la
musica e nica ca alana es mani es en en la se a mo ologia pa icula i
a iada, en e d'al es ac o s. Una sk ie de e s comuns i di e sos
s'hi ende inen.
Vegeu
F.
VIDAL,
Lou Tambou in. Zs o i de l'es umen p o encau seguido de la
Me odo dou galoube e dou ambou in e deis
naciounau de P o 8nco.
A-Z-Ais, 1862.
Vegeu ambé Ma celle DRUTEL,
Nos ins umen s p o encaux. Zn oduc ion héo ique
a
une mé hode de Galoube -Tambou in.
Ed. C.R.D.P. Nice, 1976.
I
ambC del ma eix
Ma celle DRUTEL,
Mé hode de Galoube Tambou in.
Ed. C.R.D.P. Nice, 1977.
Vegeu And é SCHAEFFNER,
O igine des Ins umen s de musique.
Pa is, 1936.
Vegeu Cu SACHS,
His o ia Uni e sal de 10s Ins umen os Musicales.
Buenos
Ai es, 1948.
Vegeu Roma ESCALAS, ((Flabiol i ambo h. Re is a
G alla.
Ed. Secció Folklb ica
de la Socie a Co al La Uni6 Vilano ina. N. 6. Oc ub e-No emb e-Desemb e 1977.
Vilano a i la Gel ú.
Vegeu Joan COROMINES,
Dicciona i E imol6gic i Complemen a i de la Llengua
Ca alana.
A icle ((Flau a)). Vol.
IV.
Cu ial Edicions Ca alanes i Caixa de Pensions ((La
Caixan. Ba celona, 1984.
LA FLAUTA
I
TAMBOR A LA MUSICA
BTNICA
CATALANA
177
1.1.
El labiol i ambo í al P incipa
de
Ca alunya
Al P incipa de Ca alunya, hom sol denomina la lau a popula
amb el nom genhic de labiol. A més d'aques mo , se'n oben d'al-
es a ian s dialec als: lu iol (Osona), lu iol i laü a (Camp de Ta a-
gona), abiol (Pon de Sue ), ab iol (El Vend ell)
'...
També s'obse -
a una di e si a ipologica de e minada pe l'e olució his b ica i c-
nica, la dispe sió geog a ica, 1'6s o unció di e en s, I'ob ado de cons-
ucció o p oducció, els ma e ials emp a s,.
. .
En p ime lloc, cal pa la del labiol oca amb una ma associa a
un memb ano on. Dins d'aques g up, una dis inció que cal e des del
pun de is a diac onic és I'e olució his o ica i cnica que s'obse a
en e el labiol sense claus i el labiol amb claus. És e iden que el
labiol sense claus és un model més p imi iu i p esen a una s ie de
ca ac e ís iques a caiques: sol se cons ui en una sola peqa de us a,
el bec és no malmen pla, els o a s melodics enen un diame e igual i
la pe o ació de la secció in e io és cilínd ica (Vegeu
FLABIOL
Ca a-
lunya
01).
En alguns exempla s, es no a cla amen que han es a ob a s
a ma i I'us del oc pe a la pe o ació. En can i, en al es labiols
sense claus més e oluciona s, ja s'obse a la cons ucció en dos seg-
men s -bec i cos- i uns diame es mes di e encia s en els o a s
melodics8. El nomb e d'aques s o a s és no malmen
8:
5
o a s an e-
io s i
3
o a s pos e io s.
I
ambé se'n oben de
9
i
6
o a s. Enca a
dins d'aques g up sense claus cal esmen a l'exis ncia d'un model
pa icula anomena labiol de gegan s, d'una lla ga ia majo i e en
dues peces. L'ad enimen del labiol amb claus és ela i amen ecen
i obeeix a la necessi a d'a inació i especulació dins la mode na cobla
ca alanag. En aques model més mode n, o s els exempla s es p esen-
en e s en dues peces de us a, el nomb e de claus me a1.liques po se
'
Vegeu Mn. An oni M. ALCOVER
i
F ancesc de BORJA MOLL,
Dicciona i Ca a-
la-Valencia-Balea .
A icles ((Flau a)) i c Flabio1)). Vol. V. Palma de Mallo ca,
1953.
Vegeu Ra el MITJANS i Te esa SOLER, ((Sob e el labiol)) i ((La pe cussió que
acompanya el labiol)).
La Ga o a,
Bu lle í de 1'A.C.P. ((Els Ga o e s)). Ma a 6, juliol
1985.
Vegeu J. NONELL i A. SOLER, ((Un ins umen adicional en eno aci6: EL
FLABIOL)). Re is a
Som.
Núm.
25.
Ba celona, maig
1982.
Vegeu ambé, Jo di LEON,
c Ap oximaciÓ a la p oblema ica del labiol)). Resums de les comunicacions p esen ades
al
Cong és de Cul u a T adicional i Popula .
Depa amen de Cul u a i Mi jans de
Comunicació de la Gene ali a de Ca alunya. Ba celona,
1981.
I
ambé del ma eix Jo di
LEON,
Exe cicis de mecanisme pe a labiol i ambo í.
Ed. Boileau. Ba celona
1985.

178 GABRIEL
FERRE
I
PUIG
de
3
o
4,
el bec ja no és pla i é un disseny en biaix i la pe o ació de
la secció in e io enca a és cilinc ica pe o ja s'ob e e s una conici a
en la pa supe io pe a acili a la eali zació de les no es més agudes.
Les claus hi són ins alalades pe a l'execució de les no es al e ades i pe
a I'oc a ació i les no es agudes (Vegeu
FLABIOL
Ca alunya 02). To s
endeixen cap a la uni icació d'a inació ca les an igues a inacions en
ins umen s p e e i s degudes po se a modali a s a caiques a a ja no
es an en us i s'imposa la onali a en
Fa
o
B illan
-Fa*-
pe a les
no es composicions, la qual cosa ambé p odueix una di e si icació
accen uada en els diame es dels o a s melbdics pe al d'ajus a l'a i-
nació. En aques sen i , amb la ans o mació de l'ins uknen l'a ina-
cio de la no a
Si
eal s'ha modi ica . E ec i amen , el pas de la no a
Si
na u al a
Si
bemoll -en al u a eal- o de
Fa
diesi a
Fa
na u al -en
lec u a anspo ada- és un e sis ema ic en l'a inació no a. En aques-
a e olució del labiol i amb la ansc ipció en pa i u a de la pa
encomanada a aques ins umen en les composicions no es dins la
mode na cobla ca alana, s'ha esde ingu la conside ació del labiol
com a ins umen ansposi o . Així, la no a
Fa
eal inicial es llegeix
com si es ac és de la no a
Do
anspo ada.
Ce amen , el eball del cons uc o ambé és un ac o de di e si-
icació o mal ela i a. La llis a d'ob ado s p e e i s o de signa u es
eli~men en ac iu és lla gai0.
Quan als desapa egu s, s'han d'esmen a :
-BALO
...........................
A búcies (La Sel a).
-CATROI
........................
Figue es (Al Empo da).
-FABRA
.........................
Gi ona (Gi ones).
-LLANTA
.......................
San Feliu de Palle ols (Ga o xa) Il.
-LOT
.............................
Pa is (Es a F ances).
-MOLAS
......................... Olo (Ga o xa).
-ROMERO
.......................
Ga a (Ga a ).
-SCHMIT
........................ Ba celona (Ba celonks).
-TORON
.........................
Pe pinya (R0sse11Ó)~~
'O
Vegeu Glo ia BASTARDES, Rica d CASALS i Mon se a GARRICH,
Ins umen s
de música adicionals ca alans.
pag. 78. Ed. Caixa de Ba celona. Ba celona, 1983.
"
Vegeu Lluís ALBERT, ((Els Llan a, cons uc o s d'ins umen s de pla~a~.
po -
ació de San Feliu de Palie ols a la Sa dana.
IV Aplec de Sa danes de San Feliu de
Palle ols.
l2
Vegeu
J.
DELPONT, ((Un musich: En To onw. Re is a
Veu del Canigd.
pag.
153.
10, maig, 1914. Vegeu ambé Hen y PEPRATX-SAISSET,
La sa dane.
Pe pignan-La
Bau, 1956.
LA FLAUTA I TAMBOR A LA MUSICA
BTNICA
CATALANA 179
I pel que a als ac uals, cal ci a :
-CALATAYUD
..................
San Cuga (Valles Occiden al).
-0RRIOLS
.......................
Vilano a i la Gel ú (Ga a ).
-PARDO
.........................
La Bisbal (Baix Empo da).
-REIG
............................
To elló (Osona)13.
Pel que a al memb anb on anomena gene icamen
ambo i
i que
acompanya aques labiol, s'ha de di que es a o ma pe un cos
cilínd ic de us a amb dues memb anes a cada cos a i bo done a.
Aques ambo i és colpeja í micamen amb l'al a ma pe mi ja d'un
pal anomena
mace a.
De e , n'exis eix una g an di e si a de models
i en I'e olució des dels exempla s més an ics ins als més ac uals hom
cons a a p og essi amen una sk ie de e s nous. An igamen , la cons-
ucció del cos de us a eali zada mi jan~an el buida del onc d'un
a b e pod ia eni de e minades conno acions i uals (Vegeu
TAMBOR^
Ca alunya
01).
A
més, els models més an ics p esen en memb anes de
pell i ensado s de co da
i
solen possei unes dimensions més g ans,
pe la qual cosa hom oba la nomencla u a popula
bombo.
També és
di e en I'an ic me ode de ensió de les memb anes a base de pun s de
ensió
i
de pe o ació di ec a de la pell i el mk ode mode n de ensio
mi jan~an iscles o ck cols de us a o me all amb ensió indi ec a.
Al amen , la bo done a en els models p e e i s sol ac a -se de di e -
sos ils de budell i més mode namen és e a de ils me al-lics, o
i
que
ambé subsis eix I'ús del budell. A més de l'empe i imen cada cop més
accen ua , en els models mode ns els ensado s ja son me a1.lics i de
egades les memb anes són de plas ic. Aques a e olució ambé é a
eu e d'una mane a indes iable amb la ans o mació de la cobla i la
unció cada egada menys impo an que desen olupa el ambo i dins
d'aques a ag upació adicional ca alanaI4.
E ec i amen , el labiol i ambo i ha pa icipa des de semp e a la
cobla des que als segles XVII, XVIII i mi jan XIX aques a es a a
o mada, en e d'al es ins umen s, pe una co namusa o sac de ge-
mecs, un labiol i ambo i i de egades ambé pe una a o a o xe e-
mia. N'exis eixen nomb osos documen s. Un es imoni és la desc ipció
l3
Vegeu Ramon
REIG
i VERDAGUER,
Un
segle i mig de no es musicals. Memd-
ies. La musica a la coma ca.
Edi o ial Po ic. Ba celona 1975.
l4
Vegeu
J.
MAINAR, LI. ALBERT, S. CASANOVA, I. MOLAS i LI. MORENO,
La Sa dana.
Vol. 11. ((El e musicah, Ed. B ugue a. Col. Quade ns de cul u a, 59.
Ba celona 1970.
180 GABRIEL
FERRE
I PUIG
que Ra ael d'Ama i de Co ada, ba ó de Malda, eia al segle XVIII
d'una es a popula animada amb música de labiol i ambo i i co na-
musa o c ia u a e da:
La a da del diumenge la passa amb dansa de
Con apas i Sa dana al so de c ia u a e da,
labiol i ambo ino que e en pe a una di e sió
uns assalls i assalles d'Albons a la plana;
es a al da an del ossa , església i cas ell
del senyo . Du a en o a la a da les ccballesn
que en diuen ells i elles15.
També hi ha no ícies d'aques es ag upacions en ex os li e a is com
Canigd
de Moss6.n Jacin Ve dague , esc ip o , poe a i olklo is a, a
inals del segle XIX:
Les nines i donzelles no p eguen gai e,
que els emp a, omplin de melodies I'ai e,
la e da co namusa que s'in la so a un pi;
10
labiol espignado e ila
i al lo e de donzelles que des ila
ma can a la cadencia 10 colp del ambo iI6.
La ans o mació o mal del labiol i ambo i es a doncs elaciona-
da amb l'e olució de la cobla. Al amen , en aquells labiolai es que
enca a a a oquen al ma ge de la cobla mode na s'hi oben ins umen s
amb ca ac e ís iques o mals més an igues. La unció del labiol a
l'an iga cobla e a condui la melodia al cos a de la co namusa en unes
onades adicionals d'un ambi in e alic quasi semp e no supe io a
la oc a a o no ena. A a, la conducció de la melodia es a a ca ec de la
xe emia eno o eno a i les melodies p esen en uns ambi s in e alics
mol més amplis. Al amen , el colpeig í mic i g eu del ambo i ha
es a subs i u'i gai ebé del o pe la no a secció d'ins umen s de
me all i el con abaix, els quals impulsen el mo o del i me i cob eixen
els egis es g eus. Així doncs, el labiol i ambo i han queda edu'i s
a ésse uns elemen s secunda is o simplemen o namen als a la mode -
l5
Ra ael d9Ama i de Co ada,
BAR^
DE MALDA,
Calaix de Sas e.
Vols. XXX-
XLV. Any 1780. Vegeu ambé Pe e COROMINES,
Vida d'en Pep de la Teno a (Pep
Ven u a).
Ed. Ba cino. Col. Biblio eca Folklb ica Ba cino. Vol. VIII. Ba celona, 1953.
l6
Jacin VERDAGUER,
Canigó.
(1886). Edicions 62 i ((la Caixa)). M.O.L.C. Núm.
52. Ba celona, 1981.
pag.
15,
LA FLAUTA I TAMBOR A LA
MUSICA
ETNICA
CATALANA 181
na cobla ca alana1'. A ol es, pe b, s'obse a un ac amen del labiol
p ou in e essan i ic en ce es composicions sa danís iques on l'ins u-
men é un pape obliga i iu i ins i o po es a c ida a desen olu-
pa alguna in e p e ació i uosís ica.
I
si no ha es a aboli i o agi a
de la cobla ac ual ha es a pe la unció especí ica d'in e p e a la
In oducció -In oi , mellodia b eu que indica el comenGamen de
cada ball- i el Con apun de cada dansa o sa dana encomana s
necessa iamen i d'una mane a especial a ell i apbé pe la se a capa-
ci a d'adap ació cnica a les no es necessi a s musicals, a di e ncia
de la se a an iga companya, la co namusa o sac de gemecs, conside a-
da pe la men ali a de lepoca un ins umen massa udimen a i i
sense possibili a s d'ac uali zació i de pe eccionamen cnic.
Al P incipa de Ca alunya, hi ha a més del model labiol i ambo í
exposa a a d'al es ins umen s del ipus lau a popula amb o mes i
usos ben di e sos.
Exis eix una mena de lau a de bec d'ús in an il amb unes ca ac e-
ís iques mol p ope es al labiol pe o de mesu es més edu'ides. N'hi
ha que enen
4
o
5
o a s melbdics:
3
o a s an e io s i
1
o
2
o a s
pos e io s. Aques s ins umen s es an en e la joguina i l'ins umen de
música1S.
També es oba una lau a popula usada pels pas o sI9. Aques a sol
éssse ob ada pels ma eixos pas o s que la oquen i els ma e ials em-
p a s poden se canya, us a, banya
...
To i la g an di e si a , solen
eni una digi ació basada en
7
o a s melbdics:
6
o a s an e io s i
1
o a pos e io . El mk ode de cons ucció po se mol udimen a i, a
l7
Vegeu Hein ich BESSELER, aLa cobla ca alana y el conjun 0 ins umen a de
danza al a)).
Anua io Musical,
IV, Ba celona, 1949.
"
Vegeu Mn. F ancesc
BALDELL^,
ccEl labiol)).
Can~one de I'excu sionis a.
Fe-
de ació de Jo es C is ians de Ca alunya. Ba celona, 1934. Vegeu ambé Au eli CAP-
MANY, ((La cancone a popula de I'in an esa)).
Quade ns d'es udi.
Publicació mensual
del Cpnsell de Pedagogia de la Dipu ació de Ba celona so a els auspicis de la Mancomu-
ni a de Ca alunya. Any I. Vol. 11. Núm. 5. pAgs. 387-399. Ba celona, juny 1916. Vegeu
ambé Joan AMADES,
Folklo e de Ca alunya. Cos ums i C eences..
Ed. Selec a. Ba -
celona, 1969. pags. 217-227. Vegeu ambé Ramon VIOLANT i SIMORRA, ccIns umen-
os músicos de cons ucción in an il y pas o il en Ca aluñaa.
Re is a de Dialec ologia
y
T adiciones popula es.
Mad id, 1954. Vegeu ambé pe a una aplicació ac ual del labiol
a I'ensenyamen musical in an il Lau e DELGADO, Ra ael MITJANS, Te esa SOLER
i Assump a VILAVELLA,
Quade n d'in oduccid al labiol.
Ed. Associació de Cul u a
Popula ((Els Ga o e s)). Ma a ó, 1985.
l9
Vegeu Ramon VIOLANT i SIMORRA,
Elspas o s i la música.
Ed. Ba cino. Col.
Biblio eca Folklb ica Ba cino. Núm. 10. Ba celona, 1953. Vegeu ambé Joan LLUÍS,
Reco ds de la me a ida de pas o .
Ed. Ba cino. Col. B.F.B. Núm. 12. Ba celona, 1964.
GABRIEL
FERR~
I
PUIG
Flabiol Ca alunya
03

Tambo í Ca alunya
01
190 GABRIEL
FERRI?
I PUIG
1.2.-
EI
obiol
i
ambo i a Mallo ca
La p eskncia de la lau a i ambo a Mallo ca és un e que enca a
es po cons a a a ui a esa la i ali a de quk gaudeixen ac ualmen el
obiol i ambo í, noms que eben genhicamen aques s ins umen s a
l'illa majo de les
balea ^^^.
A
més, ja a enc0 a a i aquí que l'obse a-
cio de la mo ologia del obiol mallo quí, del memb ano on que l'a-
companya i de les ag upacions ins umen als on pa icipen, ens pe me-
a adona -nos de la se a p oximi a i semblan~a amb el labiol i
ambo i locali za al P incipa de Ca alunya.
E ec i amen , el obiol mallo quí conse a enca a a ui una sk ie de
e s o mals a caics que ambé apa eixen als labiols ca alans sense
claus més p imi ius. Pel que a a la desc ipció del obiol (Vegeu
FOBIOL
Mallo ca 01)' cal di que o s els exempla s p esen en una homogene'i-
a o ~a cons an . Es ac a d'una lau a de bec cons u'ida en una
sola peGa sense cap mena de sepa ació en e l'embocadu a i el ub
sono . Pel que a a l'embocadu a, an el bloc com el enca en s són
de us a i aques a pa de l'ins umen si uada a l'ex em supe io sol
es a ecobe a pe un ck col me al-lic, de la ma eix mane a que l'ex-
em in e io del ub sono . D'al a banda, el cap del bec semp e és
pla. La supe ície de l'ins umen és mol sob ia i al ub sono només
s'hi obse en els
8
o a s nelodics:
5
o a s an e io s i
3
o a s pos e-
io s. El diame e d'aques s o a s melodics sol eni unes dimensions
mol semblan s en e ells. La secció in e io és cilínd ica o
i
que
ambé hi ha algun obiol amb una ce a conici a a la pa supe io .
És, doncs, p ou cla a la simili ud del obiol mallo quí amb el labiol
ca ala en el model més an ic, pe la qual cosa hom po o mula la
hipo esi que el ipus mallo quí p ocedeix d'una mane a di ec a del
labiol i que ou in odu'i a l'illa des del P incipa de Ca alunya.
Pel que a al memb anb on anomena ambo i, ambé s'hi obse en
un conjun de e s a caics en la se a con igu ació (Vegeu
TAMBOR^
Mallo ca 01). De e , es ac a d'un model de ambo pe i mol ixa
pe la adició i no adme gai es a ian s. El cos és de us a doblegada
i posseeix un o a de sono i a que a més se eix pe a desa -hi la
mace a o pal, mi jan~an el qual el abiole pica i oca.
A
ol es,
22
Vegeu Toni ARTIGUES,
Xe emie s. Manual de xe emies, obiol i ambo í.
Edi-
cions Co . Mallo ca, 1982. Vegeu ambé An onio CALM&,
MaNo cq Meno ca, Zbi-
za.
Folklo e.
Inca,
1950.
I
egeu ambé Josep MASSOT
i
PLANES,
Canqone Musical
de Mallo ca.
Ed. Caixa de Balea s, ((Sa Nos a)). Palma de Mallo ca, 1984.
LA FLAUTA I TAMBOR A LA MUSICA
ETNICA
CATALANA
191
s'obse a algun senyal g a a al cilind e de us a, el cos. Les dues
memb anes semp e són de pell i la ensió d'ambdues es a o seguin
l'an ic m ode de co des ixades di ec amen a di e sos pun s de les
pells que les pe o en. No malmen , no exis eixen iscles o ce cols de
us a pe a la subjecció indi ec a de les memb anes de pell. També hi
ha bo done a. Aques ambo i mallo quí eco da cla amen els models
més ells del ambo i del P incipa .
El obiol i ambo i pa icipa a i enca a pa icipa a a dins una o -
mació ins umen al de musica adicional mallo quina amb I'acompan-
yamen de la co namusa, la qual ep el nom de xe emies. Aques a
ag upació ambé esde é un al e pun de connexió amb el P incipa de
Ca alunya, ca l'an iga cobla ca alana ambé es a a o mada pe
aques s ins umen s, al com ja he assenyala abans: sac de gemecs o
co namusa i labiol i ambo i
... A més a més, la mo ologia de la
co namusa mallo quina, xe emies, i de la co namusa ca alana, el sac
de gemecs, són gai ebé idkn iques en les pa s, I'es uc u a, la posició
a l'ho a de sona , l'a inació i an es al es qües ions. Una al a hipo e-
si de eball o ca cla a és, doncs, la conside ació de la co namusa
mallo quina com a una a ian geog a ica i dialec al d'un ipus gen ic
de co namusa ca alana.
I
gai ebé de la ma eixa mane a s'ha de pa la
en e e i -se a la cobla o o mació ins umen al.
I
anma eix, hi ha una
g an di e encia his b ica i e olu i a en e ambdues ag upacions. La
cobla del P incipa de Ca alunya ha so e una ans o mació adical
que I'ha mena a la desapa ició de la co namusa, la mode ni zació del
labiol i ambo i i de les xe emies o a o es eno es i iples, i la inco -
po ació d'ins umen s de me all - ombons, isco ns i ompe es- i
del con abaix. En can i, a Mallo ca, o aixo no s'ha p odu'i i enca a
a ui es conse a aques nucli edu'i i an ic, sob i i esc, o ma pe un
obiole i un xe emie , almen com a les an igues cobles del P incipa
de Ca alunya. Es ac a, doncs, de dues si uacions his o iques, cul u-
als i musicals ben di e en s: l'e olució his o ica, la ans o mació
social i el desen olupamen del e musical al P incipa de Ca alunya,
que semp e han endi e s la eno ació i la mode ni zació a ul anca,
i la socie a mallo quina, més conse ado a, que so in s'ha decan a
e s el man enimen d'uns alo s adicionals i on l'ajillamen insula
ha es a un ac o impo an d'es ancamen i pe a la pe i encia.
Aques a idea gene al que a a plan ejo de elació en e la socie a i la
musica e nica d'una col-lec i i a , c ec que s'obse a p ou cla a en
aques a e olució his o ica an di e en d'aques a o mació ins umen-
al i dels ins umen s que la con o men, al P incipa de Ca alunya i
Mallo ca.
I
enca a es po a egi que aques ca ac e conse ado de
192 GABRIEL
FERRE
I PUIG
l'illa es no a en al es elemen s o camps de la se a cul u a. En el
e eny musical, és signi ica iu el e de la igkncia en l'ac uali a del
can lliu e, una o ma de música ocal e nica o ca an iga23, i en el
e eny lingüís ic, cal esmen a 1'6s en mallo quí ac ual, dialec e de la
llengua ca alana, d'una sk ie de o mes lingüís iques p opies del ca ala
medie alz4.
A
Mallo ca, a més d'aques a lau a popula ocada gene almen
amb ambo , s'hi oba una al a lau a: el
obiol de pas o .
Ob a i
sona pel ma eix pas o , aques obiol po se de canya o de us a
(Vegeu
FOBIOL
Mallo ca
02).
El nomb e de o a s nelodics és o
so in
8:
6
+
1
o
1
=
7
o a s an e io s i
1
o a pos e io . En la
digi ació, cal di que el o a melodic an e io més in e io es a dobla
pe a pode oca amb la ma esque a o d e a, de la ma eixa mane a
que succeeix amb el
g ai
o ub melodic de la co namusa mallo quina,
xe emies.
Les a inacions d'aques es lau es popula s d'ús pas o í ol
són mol di e ses.
D'al es ins umen s del ipus lau a de bec o ins umen s bisella s
són els
siu ells,
amb o mes zoomo iques i an opomo iques de ce a-
mica, i xiule s di e sos.. .
Relació d'ins umen s FOBZOL i TAMBORÍ a Mallo ca
Iden i icació.
LLOC de conse acio: Museu de la Música, Ba celona.
Da ació de 1'6s: Segle XIX. Es a de conse acio: Bo.
Desc ipció mo ologica.
Flau a de bec. Una sola peca. Digi ació:
o a s nelodics:
5
o a s an e io s i
3
o a s pos e io s, cap o a de
sono i a . Longi ud o al:
231
mm. Embocadu a: Bec pla. T enca en s
de us a. Bloc de us a. Ma e ial de cons ucció: us a. O namen acions:
23
Vegeu JosC
CRIVILLE
BAR GALL^,
((El sis ema de o ganizaci6n mel6dica en
algunas canciones de illa de Ta agona, Cas ellon y Mallo ca. Un ac o de iden idad
cul u al)).
Anua io musical.
Vol.
XXX.
1975. C.S.I.C./I.E.M. Ba celona, 1977.
24
Vegeu Joan VENY,
Els pa la s. Sín esi de dialec ologia ca olona.
Ed. Dopesa.
Col. Conkixe Ca alunya. Núm. 15. Ba celona, 1980. Vegeu ambC F ancesc de B.
MOLL,
El pa la de Mallo ca. Ca ac e ís iques p 6pies, compa acid amb el ca ala
con inen al, amb el meno qui i amb I'ei issenc.
Ed. Ba cino. Col. P.B. Núm.
234.
Ba celona, 1980.
LA FLAUTA
I
TAMBOR A LA MUSICA ETNICA CATALANA
193
Als ex ems supe io i in e io del ub sono hi ha dues ecobe es
me al-liques.
Ús i unció.
Popula .
Iden i icació.
Lloc de ecol~lecció: San Joan. Col.lec o : Joan Ramis.
Lloc de conse ació: Col.lecci6 pa icula de Joan Ramis, San Llo enc
des Ca dassa . Es a de conse ació: Bo.
Desc ipció mo ol6gica.
Flau a de bec. Una sola peca. Digi ació:
o a s melbdics:
6
+
1
o
1
=
7
o a s an e io s i
1
o a pos e io , cap
o a de sono i a . Longi ud o al:
392
mm. Embocadu a: Bec no pla,
en biaix. T enca en s d'es any. Bloc de us a. Ma e ial de cons ucció:
canya.
Ús
i unció.
Popula .
Iden i icació.
Lloc de ecol~lecció: Sineu. Da a de ecol~lecció: No-
emb e
1985.
Col-lec o s: Gab iel Fe é i Albe Macaya. Lloc de con-
se ació: Col.lecciÓ pa icula de Gab iel Fe é, Reus (Baix Camp).
Nom del cons uc o : Miquel Tugo es. Lloc de cons ucció: Sineu.
Es a de conse ació: Bo.
Desc ipció mo ol6gica.
Memb ano on. Tambo . Nomb e i ipus de
memb anes:
2
memb anes de pell. Nomb e i ipus de ensado s:
11
pun s de ensió di ec a sense ce co1 i ensado s de co dill. Cos: Cilin-
d e de us a. Fo a s de sono i a :
1
o a g an i
1
o a pe i . Longi ud
i ampla ia:
170
mm. x
230
mm. Bo done a:
1
il de budell. Ma e ial
de cons ucció: us a, pell, co dill i claus me al-lics. O namen acions:
Claus me &l.lics al cos de us a.
Ús i unció.
Popula .

GABRIEL
FERRB
I
PUIG
Fobiol Mallo ca
01
LA FLAUTA
I
TAMBOR
A
LA MUSICA
ETNICA
CATALANA
----
Fobiol Mallo ca
02
GABRIEL
FERRE
I PUIG
LA FLAUTA I TAMBOR A LA
MUSICA
BTNICA
CATALANA 197
I.
3.
El
abiol i ambo í a Meno ca.
Meno ca ampoc es a mancada del ipus de lau a popula i ambo .
En aques a illa balea dels Paisos Ca alans, aques ae b on ep el nom
genh ic de abiol i es oba es b a o a l'illa en dues modali a s consi-
de ablemen di e en s. D'una banda, exis eix el abiol de Ciu adella,
amb unes ca ac e ís iques o mals mol pa icula s i, d'al a banda, el
abiol es & a la es a de poblacions de l'illa que ens o na a a apo a
dades acos ades al labiol del P incipa de Ca alunya i ambé al obiol
de Mallo ca.
Quan al abiol de Ciu adella (Vegeu
FABIOL
Meno ca 01)' cal di
d'en ada que és el model més especial i pa icula de o a la amília de
lau es popula s dins la música ? nica ca alana. El abiole oca el
abiollamb una ma men e amb l'al a oca el ambo i. En aques
ins umen ae o on sob a la se a lla ga ia an minsa. És e semp e de
canya en una peca sola i només posseeix 2 o a s melodics an e io s,
els qüals enen o ma quad ada. El seu so é un imb e mol agu .
Aques abiol és usa únicamen a les es es de San Joan de Ciu adella
i in e p e a una onada du an o a la es a. La unció del abiole é
a ésse la del mes e de ce imbnies: anuncia la es a, con oca els
ca alls
i
ca alle s p o agonis es d'es jaleo, indica el comencamen i el
inal de les co egudes
...
No é cap elació amb la dansa adicional.
És pe o aixo, pe aques a unció signica i indica i a, que se l'ha
compa a amb un co ne í d'o d esZ5.
Al amen , I'al e abiol meno quí es oba locali za a Mig-Jo n,
Maó i al es poblacions illenques (Vegeu
FABIOL
Meno ca 02). En
aques cas, la se a cons i ució o mal ens mos a unes lau es meno -
quines p ope es a les lau es ca alanes an igues, labiols sense claus, i
les lau es mallo quines, obiols. En e ec e, aques abiol és una lau a
de bec popula ob ada en un segmen de canya amb
7
o a s melodics:
5
o a s an e io s i 2 o a s pos e io s. També se'n oben, pe o, de
5
o a s. Les ci cums ancies d'ús d'aques abiol són no malmen la
dansa adicional: BaN dJEscbcia o Baii des Chssil, Sa Cualcada, jo es,
bole os ... i ambé S'Aigo Ros, onada que es oca en aques s pobles
quan la comi i a su de l'església i s'esqui xa la gen cong egada amb
aigua pe umada de oses. E iden men , l'execució de o aques epe -
o i és possible g acies al e que el egis e d'aques abiol escampa a
25
Vegeu Josep PONS LLUCH, <<Elogis al ' abiol' de les es es de San Joan de
Ciu adella)).
El
I is.
Ex ao dina i <(Fes es de San Joan 1985)), pag. 33-35. Ciu adella
de Meno ca, 14 de juny de 1985.
GABRIEL
FERRI?
I
PUIG
&
m
~u'!.Y n&.
Tambo
Pi iüses
01
1.5.
La lau a de pas o al País Valencia
Al País Valencia no es coneix la p eskncia de l'ag upació ins umen-
al lau a i ambo . Aques és, doncs, l'únic ind e dels Pai'sos Ca alans
on no es oba aques a combinació. En can i, sí que s'han locali za
di e sos exempla s d'un ipus de lau a popula . Es ac a d'una mena
de lau a de pas o ob ada i sonada pels ma eixos pas o s. Sol se e a
de canya i é
6
o a s melbdics an e io s (Vegeu
FLAUTA
País Vaiencia
01).

LA FLAUTA
I
TAMBOR A LA
MUSICA
ETNICA
CATALANA
205
Relació d'ins umens
FLA
UTA
al País Valencid
Iden i icació.
Lloc de conse acio: Museu de la Música, Ba celona.
Da ació de l'ús: Segle
XX.
Es a de conse acio: Bo.
Desc ipció mo ologica.
Flau a de bec. Una sola peca. Digi ació:
o a s melbdics: 6 o a s an e io s, cap o a de sono i a . Longi ud
o al:
283
mm. Sense claus. Embocadu a: Bec no pla. T enca en s de
canya. Bloc de us a. Ma e ial de cons ucció: canya.
Ús
i
unció.
Popula .
Flau a
País
Valencia
01
1I.Codi icaciÓ
d'un
es il k nic
Fins aquí s'ha is que un dels ac o s que de ineixen el ca ac e
k nic d'un ins umen musical és la se a mo ologia pa icula . En
aques aspec e més o mal de l'es udi, s'han oba llocs comuns i
alho a es palesa una ce a di e si a gene ada pe sensibili a s locals
signi ica i es. Pe o, a més d'aques essan , un ins umen musical
k nic adme mol es al es lec u es. Poden se mol s al es els ac o s
que de e minin els seus e s k nics: l'ambi ímb ic que delimi a un
colo sono conc e , el epe o i cons i ui pe una o gani zació melo-
dica i una es uc u a í mica, p opies i especí iques de la cul u a musi-
cal adicional del poble, el con ex con igu a pe l'us, la unció i el
simbolisme de cada ins umen dins la ida social i cul u al de la
c01.lec i i a ~~ i, inalmen , un aspec e que anomeno es il & nic, és a di ,
el llengua ge ges ual del sonado en l'execuci6 mecanica i l'o namen a-
cio més o menys i uosa en la in e p e ació musical.
En aques apa a de l'a icle, es ac a d'apun a alguns e s que
s'han obse a i que o men pa de l'es il k nic dels sonado s de lau a
i ambo dels Palsos Ca alans. Abans, pe o, d'esmen a -ne els seus
componen s, cal di que I'es udi de la gamma de les melodies i la
mk ica dels i mes pe anyen s a l'apa a del epe o i ambé p esen a
més ca ac e ís iques k niques onamen als: modali a s melbdiques an i-
gues' i ckl-lules í miques simples. L'ambi in e al-lic més edui el
enen les melodies adicionals in e p e ades pe la laü a de les Illes
Pi iiises i el abiol de Ciu adella de Meno ca, la qual cosa és un
elemen signi ica iu d'a caisme. En can i, la es a de lau es ca alanes
popula s p ac iquen uns in e als nelodics mol més amplis, la qual
cosa, al seu o n, cons i ueix un signe d'una majo e olució.
La ansc ipció analí ica de di e sos documen s sono s en egis a s3'
'O
Vegeu Jean CUISENIER i al es,
L'ins umen de musique populai e. Usages e
symboles.
Édi ions de la R union des musées na ionaux. Pa ís, 1980.
"
Cal di que la si uació ac ual de les edicions sono es de música nica ca alana és
g eumen de ici a ia. Al ma ge de la
Fono eca de Ma e ials. Recopilacid Sono a de
Música adicional alenciana,
impulsada pe la Gene ali a del País Valencia, cap al a
de les ins i ucions polí iques nacionals dels Pahos Ca alans no sembla adona -se d'aques
balan~ e gonyós ni é in enció d'in e eni -hi a o ablemen ! De momen , doncs, cal-
d a ci a M. Ga cia MATOS,
An ologia del Folklo e Musical de Espa ia.
la, 2a i 3a
Selecció. HISPA-VOX. U.N.E.S.C.O. Mad id, 1959, 1970 i 1980. Vegeu ambé Manuel
DOM~NGUEZ, Albe o GAMBIN0 i Manolo GARRIDO,
La Voz An igua.
Discos 1,
2,
3.
Ed. Guimba da. Mad id, 1979.
LA FLAUTA
I
TAMBOR A LA
MUSICA
BTNICA
CATALANA 207
és l'ope ació que m'ha pe mb d'adona -me d'una mane a empí ica i
dia ana d'aques s e s es ilís ics. En aques a icle, es donen di e sos
exemples musicals que il-lus en pa cialmen dis in s epe o is anali -
za ~~~. Aques es ansc ipcions les he eali zades o in en an d'assoli
el g au mixim d'exhaus i i a i amb el p oposi de codi ica amb la
mhxima ideli a o s i cadascun dels e ec es musicals execu a s pe la
lau a i ambo .
I
és que cal di que o so in les ansc ipcions
co esponen s als ai es in e p e a s pe aques s ins umen s, són massa
simples i no ecullen aques s o namen s melodics, ni ampoc és ecolli-
da la in e essan pe cussió í mica del memb ano on.
Es ilís icamen , cal pa la pe sepa a , d'una banda, de la lau a i,
d'al a banda, del ambo .
Quan a la lau a, el p ime e que es eu és que les no es que
co esponen a l'es ic a línia melodica o es son picades, és a di ,
gai ebé mai no es an lligadu es en e no es melodiques. Aques a p ac-
ica sis ema ica de pica les no es és coneguda popula men pels p opis
sonado s, conscien s de la kcnica, amb el e me d'escupi les no es.
Aques a kcnica és mol més cla a i ob ia en el cas dels obiole s
mallo quins que oquen al cos a de xe emie s. El obiol mallo quí
semp e é una unció de comandamen espec e de la co namusa, ca
aquell pica i e ec ua o es les no es, adhuc les més agudes, que aques a
no po eali za i la co namusa ha de lliga necessa iamen o es les
no es. Cal obse a , pe o, que mol s dels al es e s que o segui
p esen o, e e en s a l'es il dels sonado s de lau a popula ambé són
p opis dels xe emie s, pe la qual cosa cal pa la , al meu pa e , d'una
escola mallo quina de co namusai es, un es il especí ic i ic dels xe e-
mie s mallo quins que possiblemen se ia comú als co namusai es del
P incipa de Ca alunya, els sonado s de sac de gemecs ca alans, dels
quals disso adamen no es conse a cap documen sono !
El segon e que s'obse a és 1'6s cons an de no es d'o namen , de
ecolzamen i de pas. A Mallo ca, els músics adicionals anomenen
o es aques es o namen acions amb el nom de eguinyols. L'abundan-
cia d'aques es no es que no pe anyen a l'es ic a línia melodica po
se majo o meno i, és cla , ui del majo o meno i uosisme del
sonado . En alguns casos, és imp essionan l'habili a kcnica en aques-
a p ac ica o namen al, i els di s del lau is a ac uen elo~men damun
32
Quan a les ansc ipcions del epe o i dels sonado s de laü a i ambo de les Illes
Pi iuses, egeu especialmen Josep
CRIVILLB
i
BAR GALL^,
Música adicional ca a-
lana.
111.
Danses.
Ed. Cli is. Col. Neuma. Num. 6. Pags. 456 i 457. Ba celona,
1983.
els o a s melbdics
...
Cal dis ingi les no es mo den s, les quals semp e
se si uen en un in e al supe io a la no a a acada que p ecedeixen, les
no es de g upe o i les d'appogia u a.
El e ce e és el més pa icula de o s i es ac a de 1'6s mol
eqüen del ina . En el labiol del P incipa de Ca alunya és p ou
popula l'exp essió e ila aplicada a aques ins umen , en el sen i de
e e ile s o ina s, és a di , o namen a una no a p ecisa i di idi -la
en una successió apida de no es al e nades en e les quals hi ha una
dis ancia in e alica d'un o o d'un
se ni ^^^.
El qua e que cal e no a és l'apa ició del ib a o, sob e o en
aquelles no es agudes, lla gues i inals. La modulació d'aques es no es
es eali za p ecisamen pe mi ja de la espi ació i no pas pe acció de
la digi ació, al com succeeix en el cas dels sonado s popula s de la
lau a de es o a s i ambo i de co des a Gascunya, O~ci ania~~.
Un úl im e mol pa icula obse a en algun labiolai e del Pi i-
neu ca ala és la in e p e ació d'algun agmen de la melodia amb un
e ec e gu u al cu iós, p odui' pe la in e enció de la gola.
I
ambé cal
ema ca la inexis encia de glissando.
Quan a la mane a pa icula de pe cu i el memb anb on ambo ,
cal esmen a el e que la pe cussió és gene almen mol ica i insis en
o seguin onamen almen l'esquema í mic de la melodia execu ada
pe l'ae b on lau a. Es po di que a cada no a de la lau a li co es-
pon p opo cionalmen un cop del ambo i, és cla , en alguns casos o
compassos aques a p opo ció es desni ella a a o de la lau a o del
ambo . Així, el eball del canell del sonado és o ca impo an i
no o i. Al amen , ambé s'obse a en alguns labiolai es ca alans el
colpeig dels iscles o ce cols de us a del ambo . Aques e és indica-
iu, de egades, de l'inici i l'acabamen de la in e p e ació de la peca
musical. Cal ad e i que aques pape an impo an de la pe cussió
es pe d, de e , en el cas dels labiolai es ja imme sos dins la música de
la cobla ca alana mode na. Tal com he di , la unció pe cu i a del
ambo i ca ala és simpli icada, empob ida i gai ebé subs i ui'da del o
amb la in oducció de la secció d'ins umen s de me all i el con abaix.
To i que aques s e s es ilís ics esmen a s aquí són genhicamen
33
Vegeu
G an Enciclop2dia Ca alana.
A icles ((Re ila n
i
((Re ile ,). Vol. 12. Ed.
Enciclopkdia Ca alana, S.A. Ba celona, 1978.
34
Vegeu Guy BERTRAND i Be and MENETRIER,
Ins umen s de musique popu-
lai es adi ionnels en Gascogne.
Ed. Cen e Régional de Documen a ion pédagogique.
Col. Ensemble Mul i-Media. Núm. 21. Toulouse, 1982.
comuns a o s els sonado s de lau a i ambo dels Pai'sos Ca alans,
ambé és e iden que n'hi ha que es donen amb majo o meno g au i
p esencia segons el ipus de lau a o ambo , la zona geog a ica i, és
cla , ambé els mes a ges conc e s. En aques sen i , cal di que se ia
possible de pa la d'escoles di e ses pe al com aques es il o es ils
nics han de se necessa iamen ansmesos di ec amen de mes es a
deixebles, d'an ics sonado s a nous-sonado s, de ells labiolai es a
,
labiolai es jo es..
.35
Quan a les o macions ins umen als, cal di que poden se di e -
ses. To i que el e més gene ali za és la monodia, ambé es donen
casos de poli onia. Aixo, pe o, s'ha d'es udia a enen a la dis ibució
geog a ica dels di e en s models de lau a i ambo popula s als Pai'sos
Ca alans. La monodia és exclusi a a la laü a i ambo de les Illes
Pi iüses on es po oba un sonado ocan sol i com a maxim dos
sonado s jun s. Excepcionalmen , hi ha sonado s que oquen alho a
2
laü es, en o ma d'an ic
aulos.
També és exclusi a la monodia en les
dues a ian s de abiol meno quí on només es oba la igu a d'un
abiole ocan .
A
Mallo ca, ambé és exclusi a la monodia, an en el
cas de l'ac uacio d'un obiole que sona sol, com al cos a d'un xe e-
mie o bé mol excepcionalmen amb
2
obiole s. D'al a banda, al
P incipa de Ca alunya la monodia es dóna en els casos de labiolai es
que oquen sols i ambé en o macions de
2
o més labiolai es, o i
que ambé exis eix una mena de poli onia pa al4ela mol udimen a ia
en aques es o macions de
2
o més sonado s. En el cas de la cobla, al
ma ge de les complexes ha moni zacions mode nes de les cobles popu-
la s d'a ui3'j, sembla que pod ia exis i una cla a analogia de l'an iga
cobla ca alana amb les colles de xe emie s mallo quins en el sen i que
la monodia hi p edomina ia: la co namusa dobla ia la melodia condui'-
da pe la lau a.
35
Vegeu
Modal.
La
e ue des musiques di ionnelles.
Núm.
4. Robecq, Sep emb e
1986. Spécial Pédagogies. Ed. Fédé a ion des Associa ions de Musiques T adi ionnelles.
36
Vegeu Joaquim SERRA,
T ac a d'ins umen acid pe a cobla.
Ed.
E.
Climen .
Ba celona, 1974.

GABRIEL FERRJ?
I
PUIG
-
F___--
---
--
,
,
)
i!
L
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
i!!
!
J!
-,
7
7
7
9
-7
- -
n
,;;*
..i,
i
jiid
:=.
.z-....zy
iij~~LU-
L:
:Q&;.-.
.
-4
;
:Iu
$.;lj
&.
.
.
-
-.
.
. .
.
.-
.
-
.
-..
.
-
..
.
..:.+:..:.z:.z-:
....
-.-::Li:--.:.::-.
7-
LA FLAUTA I TAMBOR A LA MUSICA
ETNICA
CATALANA
211
BALL
DE5
~0551~
Wmm
Dza
,7ai;,
&i w.
I
(j.=66)
111.
Aspec es socials i simbolics
A més de la mo ologia i la ma ia musical p opies de la lau a i
ambo , hi ha enca a mol s al es aspec es que co esponen al con ex
de la se a p ac ica. Són les conside acions socials i simboliques dels
ins umen s i dels ins umen is es. L'ac i i a de cada sonado es desen-
olupa en una poca his b ica conc e a i les ci cums ancies sociologi-
ques in lueixen. Les ci cums ancies pe sonals ambé comp en i enen el
seu pes especí ic. Així, la majo ia de sonado s majo s no coneixen
l'esc ip u a musical i la ansmissió dels ai es musicals és no malmen
pe ia o al, en can i, en el cas dels jo es hi p edomina el coneixemen
musical esc i , o i que ambé es donen casos de ansmissió exclusi a-
men o al. És en el mes a ge dels ells sonado s als jo es on es ans-
me no només la cnica i el epe o i sinó ambé l'es il i el p es igi. Els
an ics mes es poden esde eni igu es mí iques. En aques sen i , és
signi ica iu el cas de Josep Ve dague ,
Ro i e es,
labiolai e de la
coma ca d'Osona, el qual a una cons an e e ncia al mes a ge ad-
qui i d'en Ven u a de Vilad au3'. Aques mes a ge po p o oca , de
egades, la gelosia i una ce a compe ncia en e els sonado s.
Una sociologia de la lau a popula ha de eni en comp e el p es igi
social amb qu comp a l'ins umen i els seus in hp e s. En p ime
lloc, cald ia es udia , doncs, el cas de la lau a popula ca alana com
37
Vegeu, a la i d'aques a icle, AP~NDIX: Con e ses amb labiolai es del P inci-
pa de Ca alunya.
LA FLAUTA
I
TAMBOR A LA MUSICA
ETNICA
CATALANA
213
a ins umen que pe iu dins la música adicional i popula , un cop
ha caigu en desús a la miasica cul a pe l'ad enimen de nous gus os i
es ils, és a di , els p és ecs en e música cul a i música popula 38.
D'al a banda, al P incipa de Ca alunya, l'exis encia de labiolai es
de cobla o labiolai es que oquen al ma ge d'aques a o mació ma ca
di e encies subs ancials de p es igi, alo ació i unció socials: un ma -
ginació i una p6 dua de quali icació musical i social poden a ec a als
labiolai es que desen olupen la se a ac i i a o a de la cobla. Un
al e e sociolbgic es la
llegenda neg a
que en ol a, de egades, als
sonado s, els quals poden a ossega una his o ica ima ge con o e i-
da i una conside ació social baixa i poc mo al pe a les men s benpen-
san s, és cla .
0,
con ii iamen , poden cons i ui una e i able ins i u-
ció local, a esa la se a condició de guies i conduc o s de la es a
popula i ciu adana, ci il o eligiosa. Aques és el cas del abiole de
Ciu adella de Meno ca, enca ega de ma ca els di e sos momen s de
la es a,
es jaleo
pe San Joan.
Un ac o social impo an és l'economia. Mol so in , el sonado
pa eix les limi acions come cials i musicals, i en e -se'n conscien es
plan eja la necessi a de equali icació p o essional en al es ag upa-
cions musicals. Al P incipa , els labiolai es a an un sal enda an i
amun i in en a an d'in odui -se en el món més p es igiós i cul e de la
cobla mode na de sa danes o ap end an a oca al es ins umen s de
en con encionals i in e ind an en bandes de música, o ques es de
jazz-band
...
En al es ind e s, com a les Illes Balea s, po se enca a
pe sis eixen unes uncions mol més de inides i igen s, i uali zades,
que ajo nen aques es ans o macions. Al amen , un enomen nou
apa eix quan so geix una no a on d'ing essos economics amb la
no a unció exhibicionis a i u ís ica del
olklo e
au oc on, la qual
cosa suposa una pe dua del sen i o iginal i i ual, pe o que ecompen-
sa els sonado s amb una g a i icació economica.
També cal eni en comp e les ans o macions socials que ja ac o
més enda an al capí ol sob e la música adicional i indus iali zació,
on s'obse a l'a ibada d'una no a sensibili a amb l'apa ició de nous
ins umen s musicals i el bandejamen dels an ics.
Vegeu J.M.
LAMARA,
~Los ins umen os musicales en 10s úl imos iempos de la
dinas ia de la Casa de Ba celonan.
Anua io Musical,
XXIV, Ba celona,
1969.
Vegeu
ambé Gab iel FERRI?
i
PUIG,
((La a o a, una xe emia d'ús popula a Ca alunya,,.
Re is a
Rece ca Musicoldgica.
Núm. IV. Ed. Ins i u de Musicologia ((Josep Rica i
Ma asn. Ba celona.
1984.
220 GABRIEL
FERRE
I PUIG
a s a ol es d'una mane a di ec a i sense enganys, a ol es me a o ica-
men i imagina i a.
I
anma eix, so in han es a amaga s i silencia s
pe la ep essió, la men ali a conse ado a i pu is a i pels p ejudicis
mo als o eligiosos de mol s ecopilado s i es udiosos de la cul u a
adicional al nos e país. Malg a o , pe o, enca a s'han pogu egis-
a de la adició o al exp essions popula s e e ides a aques aspec e
an i al en o ma de canCons, coples, e anys, ondalles, gi s i al es
comunicacions.
Pel que a a la lau a i la se a simbologia a1-lica, cal esmen a que
es ecull el mo
labiol
amb I'accepció de memb e i il a la Ribe a de
Flamicell (Palla s J~ssa).~~ També hi ha di e ses glosses mallo quines
que en pa len d'una mane a o ~a imagina i a i me a o ica:
Jo enc un obiole
que e o a i no sona.
I
en sen i olo de dona
o d'una s'aixeca d e .47
A més de la lau a, un ins umen an lliga i associa a aques a com
la co namusa, ambé és ic i ple de conno acions e o iques. També
p ocedeix de Mallo ca la glossa, que p esen a una iden i icació en e la
co namusa mallo quina,
ses xe emies,
i el al.lus masculí:
Mudo, B e , sa os a ia
se a mala de casa ,
pe quP la a en oba
amb en Be na , que do mia
amb un pam de xe emia
dins es o a de pixa 4'
.
I
no només a la música e nica ca alana es oba aqueixa simbologia
a1.lica de la co namusa. També a un poble eí com A agó exis eix una
46
Mn. An oni M. ALCOVER i F ancesc de BORJA MOLL,
Dicciona i Ca ala-Va-
lencia-Balea .
Palma de Mallo ca, 1953. A icle c Flabio1)). Vol. V.
47
Vegeu Gab iel JANER MANILA,
Sexe i cul u a a Mallo ca: el
can one .
Ed.
Moll. Mallo ca, 1980, pag. 176. Vegeu ambé Ca e ina VALRIU i LLINAS, {(Dona i
Can one )).
A a .
Núm. 1. Re is a dels Depa amen s de Ca alA. Facul a de Filoso ia
i Lle es. Mallo ca, 1981.
48
Vegeu Manuel VALLS,
La Música en el ab azo de E os. Ap oximación al es udio
de la elacidn en e música
y
e o ismo.
Tusque s Edi o es. Col. Los
5
Sen idos. Núm.
16. Ba celona, 1982. pag. 79.

LA FLAUTA I TAMBOR A LA MUSICA
BTNICA
CATALANA 221
ce a conno ació simbolica de la co namusa a agonesa, la
gai a.
Aques-
a cobla en
abla
a agonesa ecollida a Bielsa n'és un exemple ben
di e i i enginyós:
La mulle del gai e o
iene o una,
po que iene dos gai as,
las al as, una.49
Final
obe
Ce amen , aques ex que a a em oca de clou e a mig camí,
hau ia de oba una con inui a en al es eballs i es udis en el u u .
No puc, pe an , esc iu e un inal anca pe a un ex en el qual
només he in en a apo a unes dades de p ime a ma i unes hipo esis
d'analisi a desen o lla . Tanma eix, c ec modes amen que si que he
p o a d'ob i algun camí amb unes quan es idees, en un a any de
eno ació i ac uali zació. Un d'aques s camins, ui , ce , d'una pos-
u a cla amen ideologica -i ambé cien í ica, és cla - és l'assaig
d'es udi compa a iu en e els di e en s models de lau a i ambo po-
pula s locali za s als di e sos e i o is que cons i ueixen la nació ca a-
lana, els Paisos Ca alans: P incipa de Ca alunya, Illes Balea s i País
Valencia. La idea gene al que impulsa aques en ocamen del ema és
la c eenga i con icció que cal en l'e nomusicologia i l'o ganologia
ca alanes un eball no només egional sinó nacional globali zado , és
a di , de o l'ambi nacional i k nic dels Paisos Ca alans pel que a als
di e sos aspec es que con igu en la música k nica ca alana, mi jangan
una analisi compa a i a, si cal. La ece ca, sob e o o mal, endegada
en aques sen i , con i ma l'exis kncia d'elemen s comuns i ambé di-
e gen s que cons i ueixen el pa imoni ic d'ins umqn s e nics -en
aques cas, la lau a i ambo popula s- als Paisos Ca alans, una
nació que so in s'in en a di idi amb on e es in e io s a a o d'una
assimilació cul u al i polí nca espanyolis a o a ancesada e s un e no-
cidi injus s0.
49
Vegeu Angel VERGARA MIRAVETE, c A gai a a agonesa),
.
O ache. Rebis a
[i e a ia
y
d1Opinion n'a agones.
Núm. 4. Ibie no 1983-1984. Ed. Ligallo de Fablans de
I'a agones. Za agoza. pag. 8.
'O
Vegeu Biel
FERRB,
ccCul u a popula , allibe amen nacional i Palsos Ca alans)).
Quade ns d'Allibe amen .
Núm.
11. Edicions de la Mag ana. Ba celona, 1986.
222 GABRIEL
FERR~~
I PUIG
En el e eny més es ic amen e nomusicologic, un al e camí és
I'analisi no només o mal i musical sinó ambé es ilís ic, de la lau a i
ambo . També he olgu apo a alguna pe jada no a en l'aspec e
sociologic de la música e nica, en plan eja les p ime es ans o ma-
cions que pa eixen els ins umen s é nics ances als da an I'impac e
que implica l'apa ició dels nous p oduc es musicals indus ials. Final-
men , m'ha in e essa desen e a i ei indica el essan i les conno a-
cions sexuals i e o iques an silenciades que la lau a semp e ha ingu
en la simbologia popula .
La p o isionali a d'aques ex , dedica a la lau a i ambo dins la
música nica ca alana, a que alguns pun s hagin queda penden s
d'es udi. Penso que hau ia de se p io i a i el eball u gen i imp es-
cindible de ecopilació d'ins umen s, documen s iconog a ics en e-
gis amen s sono s i o s aquells ma e ials i in o macions de p ime a
ma que poden o ni dades pe a una ece ca pos e io . Cald ia una
analisi musicolbgica del epe o i p opi -si és que exis eix- d'aques s
ins umen s. Un aspec e que només ha queda esmen a de passada i
que se ia in e essan d'acla i és el ema de les a inacions an igues de
labiols del P incipa de Ca alunya. També s'hau ia d'in en a ap o-
undi la ece ca en l'apa a de lau es d'ús pas o í ol, al ma ge del
binomi lau a i ambo . Un al e pun és la eali zació d'una elació
his o ica dels cons uc o s de labiols, obiols, abiols, laü es i am-
bo s i ambo ins.
I
enca a hi hau ia penden la qües ió de la pedago-
gia, an en l'epoca de I'an ic mes a ge dels ells sonado s com en
l' poca ac ual en que hom p ocu a assegu a i po encia la i ali a
d'aques a lla ga adició de sonado s de lau a i ambo ca alans. D'al-
a banda, són o ca in e essan s les da e es ece ques eali zades so-
b e I'acús ica del labiol ca ala amb l'aplicació de la ecnologia mode -
naS2.
I
quan al ambo , se ia in e essan una e lexió sob e les hcni-
ques de cons ucció an igues i mode nes i a I'en o n d'un elemen an
pa icula com la bo done a.
In eg a l'es udi de les músiques niques dins el camp gen ic de
I'an opologia cul u al i social és una endencia que ob e no es pe s-
pec i es als di e sos objec es de ece ca e nomusicologica, la qual cosa
Vegeu, en e d'al es aons, pe I'in e essan conjun de documen s o og i ics de
labiolai es
...
F ancesc de P. BOVI?,
El PenedPs. Folklo e dels balls, danses
i
compa ses
popula s.
Imp em a Ramon Ed. El Vend ell, 1926.
52
Joan VIVANCOS i CALVET,
Con ibució a I'es udi de I'acus ica del lobiol.
Tesi
Doc o al. Depa amen d'Enginye ia Mec inica de 1'Escola Tecnica Supe io d'Enginye s
Indus ials de Ba celona. Uni e si a Poli l cnica de Ca alunya. Ba celona, ma q, 1981.
LA FLAUTA I TAMBOR A LA MUSICA
BTNICA
CATALANA
223
no po e oblida l'analisi es ic amen musicologica a més de l'obse -
ació de o es les ci cums ancies con ex uals.
En aques a icle, es a, doncs, p ou cla que la lau a i ambo són
ins umen s musicals popula s ex esos en un ambi geog a ic gai ebé
mundial des de I'an igui a s3, els quals p enen uns e s pa icula s
p opis dins l'b nia ca alana, un poble amb unes musiques de essonan-
cies medi e anies i eu opees. Reus, no emb e 1986.
Con e ses amb labiola ies del P incipa de Ca alunya.
Les pe sones que han es a en e is ades són labiolai es que ja gai ebé no
es an en ac iu, pe o que ha ien oca du an o a la se a ida el labiol i
ambo i al ma ge de les mode nes cobles de sa danes. La con e sa amical,
calida i apassionan amb aques s pe sona ges i músics popula s és o ca in e-
essan , ca apo a in o macions impo an s sob e els ins umen s, I'es il d'in-
e p e aci6, el seu con ex his o ic i social i I'espai i emps es iu de la se a
ac i i a com a labiolai es.
En aques a ocasió les con e ses en egis ades són dues. En p ime lloc, es
ac a del diileg amb Josep Ve dague ,
Ro i e es,
labiolai e de
64
anys, que
iu a Folgue oles, a la coma ca de la Plana de Vic o Osona. Aques a p ime a
con e sa ou eali zada a Folgue oles, el
13
d'oc ub e de
1985.
Al amen , la
segona con e sa es ac a del dialeg amb els ge mans Clapés, Joan i Vicenq,
labiolai es, en egis a el dia
1
de no emb e de
1985
a A búcies, a la coma ca
de La Sel a, du an una Cas anyada Popula a la Diada de To s San s
CONVERSA amb Josep Ve dague ,
Ro i e es,
labiolai e. Folgue-
oles,
13
d'oc ub e de 1985.
-GABRIEL
FERRE
(G.F.): To i que a ui os h enca a oca el labiol i
ambo i, quan a comenca a oca i quina a se la se a kpoca o a?
s3
Vegeu An hony BAINES, Woodwind Ins umen s and hei his o y. Ed. Fabe and
Fabe Limi ed. London,
1977.
224
GABRIEL
FERRE
I PUIG
-JOSEP VERDAGUER (J.V.): A oca en públic, jo aig comenGa el
e ce diumenge de se emb e de
1935.
La me a epoca o a de oca a se des
de l'any
1940
ins als anys
1960
i m'ho aig deixa cap a alla l'any
1970
més o
menys, ins a a que ho he o na a aga a una mica.
-G.F.:
I
en I'epoca o a en que os e a oca , on oca a i quines e en les
eines o ac uacions més habi uals?
-J.V.: En balls, a o a eu. No es a a ni una es a sense oca . Ni una es a!
-G.V.:
I
quina mena de balls oca eu?
-J.V.: Balls ballables, sob e o . Quan ana es a un ball, oca es els balls
ballables, o
i
que ambé oca a, quan calia, balls adicionals, com és a a el
Balle de Folgue oles
...
I
jo, po se en aquella &poca enia un do que un al e
no enia; quan jo sen ia un ball a una o ques a ja enia de seguida la lle a i
la música. Vull di que a a us en oca ia
a is
de balls. Gua do una llib e a on
els inc apun a s i us oca ia mol s balls an ics, eh! Mol s!
-G.F.:
I
os e cap a quins ind e s ana a a oca ?
-J.V.: Ui! Jo oca a a Can onig os, Ta e e , San Hila i, Espinel es,
San Miquel dels Cla ells, Joane es, La Fon Pican ..
.
-G.F.:
I
qui el demana a pe oca ?
-J.V.: A cada poble, hi ha ia uns que es cuida en d'a isa -me com a la
Fes a Majo
...
-G.F.: Quan oca a, ho eia semp e sol?
-J.V.: Si, semp e sol.
-G.F.:
I
on oca a, a llocs anca s o als ca e s i places?
-J.V.: Depbn, depen. De egades, ins i o a un pla. També ha ia ana
alguna egada al sa au de les ca amelles. A aixo hi ha ia ana mol s anys a
San a Ma ga ida. Mol s, mol s anys!
-G.F.:
I
aixo de oca el labiol es a a ben paga ?
-J.V.:
Bé,
en aquella epoca es a a ben paga pe qui: es guanya a poc. Jo
me'n eco do de la p ime a egada que aig ana a oca no sé si em an
dona
50
pesse es o po se no hi a iba a. A a, úl imamen , a a a uns in
anys o més, ja em dona en
100
o
125
pesse es i les despeses.
I
l'assump e del
anspo ambé e en guanys pe que hi ana a en bicicle a!
-G.F.: Vos e on és nascu ?
-J.V.: Jo soc ill de Ta e noles i quan em aig casa l'any
1953
- a en a
dos anys que som casa s- aig eni a iu e a Folgue oles.
-G.F.: De qui en a ap end e de oca el labiol?
-J.V.: A mi, exac amen , el meu mes e p opi a se en Ven u a, de
Vilad au. Jo, en Ven u a de Vilad au l'ha ia is oca unes quan es egades
i
a més é em mol amics i ins i o quan enia aquí als sa aus es enia a queda
a casa me a, pe que amb el meu pa e, sob e o , e en mol amics.
I
ins i o
un dia, un dilluns que a ma xa al dema i, ens a dona una llicó d'un
pe icon d'aquell emps que es deia
La Ma iqui a.
I
ell ens deia que n'hi ha ia
mol s que el oca en malamen i ell ens el a ensenya a oca bé
...
-G.F.: En Ven u a de Vilad au, oca a algun al e ins umen , a més a
més del labiol i ambo í?
LA FLAUTA
I
TAMBOR A LA
MUSICA
ETNICA
CATALANA
225
-J.V.: Si, ambé oca a la co namusa o sac de gemecs. De e , aqui, a
aques ins umen n'hi deiem de mo iu sac de gemecs, pe o en deien la co na-
musa. Aquí al poble, n'hi ha ia un del ca e de la Fon que la oca a mol bé
i la oca en jun s amb en Ven u a. Li deien en Que1 de les Ansies. Aques
oca a la co namusa i alesho es quan enia en Ven u a de Vilad au pe Ca -
nes ol es, oca a el labiol. Lla o s oca en el balle d'aquí al poble i La
Tolinesa, que n'hi ha ia mol s que de mo iu li deien La Ra olinesa! I n'hi
ha ia un aqui que e a es anque , que enia un es anc, i es deia Miquel Sala,
que el dia aques so ia semp e a balla ; e a un home g an. Pe a balla la
Ra olinesa eien una odona de gen i ana en ballan i cada egada que passa-
a una noia al da e a li o ia una pinya a les anques. E a pis onu aques
home! Mol ! Semp e o ia conya!
-G.F.: I ha ia algun al e amilia seu que oqués algun al e ins umen o
el labiol ma eix?
-J.V.: Bé, el meu pa e ambé el oca a, el labiol. Pe o ell el oca a amb
dues mans i sense ambo i.
-G.F: I quan oca a ell, el seu pa e?
-J.V.: Ell més a ia oca a pe a ell ma eix o pe a nosal es, la amília.
Ell e a co andis a i e a un dels millo s, i aixo ho dic no pe que os el meu
pa e. E a un dels millo s co andis es que hi ha ia en aques a coma ca. Les
sabia imp o isa mol bé, les co andes, o es lliga en i e en sa í iques.
-G.F.: I el labiol que os k oca a a pe anyia ja al seu pa e?
-J.V.:
Sí,
és del meu pa e. Deu eni més de cen in anys.
-G.F.:
I
el ambo i amb que oca, d'on el a ob eni ?
-J.V.: Bé, jo el aig ap end e a oca , el labiol, sense ambo i.
I
desp és,
quan ne aig sabe , aig aga a el ambo i. El ambo i li aig comp a a un
noi que i ia a una casa de pagb que n'hi deien La ViIe a de San Hila i. Ell
ambé oca a el labiol i ambo i i quan s'ho a deixa li aig comp a el seu
ambo í, o i que m'he en e a que a a enca a oca pe e balla gegan s de
San a Coloma de Fa ne s a la Fes a Majo . Ell es diu Ma eu i és més o menys
de la me a eda . Pe o aquell ambo i no em a ana gai e bé: e a pe i i a més
no enia les condicions que ha ia de eni . Lla o s, aig ana a Ba celona i
me'n aig comp a un de més g os, que és el que inc a a.
-G.F.: Ha ia oca alguna egada amb algú més o semp e oca a absolu-
amen sol amb el seu labiol
i
ambo i?
-J.V.: Bé, jo alguna egada ambé ha ia oca amb en Ven u a de Vila-
d au, aqui, a un sa au que hi a ha e . Ell e a ja mol g an i eco do que jo
ja comenca a a e -ho bas an bé. I eco do que em a di : -Noi, a a ja po s
ana sol, a a ja ens més pulmons que jo. D'aixo a a ja a mol s anys. Ell ja
e a mol g an pe 6 ho o ia mol bé, eh! Pe o a banda d'aques a ocasió,
semp e he oca jo sol a la majo ia dels llocs on ana a.
-G.F.: Reco da al es labiolai es de la se a epoca?
-J.V.: Sí, eco do aques al Ma eu que ja he di . Desp és, n'hi ha ia un
al e d'una casa de pages que n'hi diuen La Teieda, del Pla de les A enes. I
ambé en eco do un que li deien En San Llo enc que i ia aqui a la o a de

226
GABRIEL
FERR~
I
PUIG
Vilano a de Sau. Aques senyo a mo i d'acciden . Aques és l'únic labio-
lai e que he conegu , que oca a el labiol amb lama d e a pe que e a esque a.
També ha ia conegu aques de Folgue oles que li deien el Que1 de les Ansies.
Desp és, ha ia conegu un labiolai e que e a de Roda i li deien en
Ca gole a
que, de e , no ana a enlloc i oca a el labiol amb les dues mans.
I
ambé
ha ia conegu un al e labiolai e que ha ia ingu de San Hila i i que es a
col.loca a una casa de pagb.
A
aques li deien
L'Aligue de So elles.
-G.F.: Alesho es, la eina de labiolai e e a ben is a?
-J.V.: Ben is . De egades, jo ha ia ana a algun lloc que e a més ben
is que el senyo ec o .
-G.F.: Com e en aques s an ics labiols?
-J.V.: Els únics labiolai es que oca en amb labiols diguem-ne mode ns,
e en aques Ma eu i l'al e de
La Teieda.
Aques s oca en amb uns labiols
amb unes aixes me al.liques i una embocado a obe a. En can i, no malmen
els labiols que es oca en e en com aques meu. Aques labiol meu el puc
sepa a en dues pa s. També n'hi ha ia e s d'una sola peca, pe b aques s ja
no e en an pe a oca sinó més a ia pe a juga : e en labiols de joguina,
com els que eia en Reig de To ellb.
-G.F.:
I
quin nom enia aques labiol alesho es?
-J.V.:
Flu iol.
Els labiols de claus e en només pe a les cobles de sa danes.
-G.F.:
I
aques s ambo ins an ics que oca en els labiolai es d'alesho es,
com e en?
-J.V.: To s e en més o menys com el meu: g ossos.
-G.F.:
I
quin nom li deien?
-J.V.: El
bombo,
el
ambal,
el
imbal
...
Pe b de ambo i, es. El ambo i
jo c ec que més a ia es e e eix al ambo ine aques de les sa danes, pe i .
Nosal es, sob e o li deiem el imbal. Les pells que dúiem e en de pell, de
plas ic no. A a oco amb un imbal de plas ic, pe o obo que el so no és el
ma eix. En enia un al e que enia un so mol pe ec e i només hi ha ia dues
co des p imes i dues de més g uixudes a la bo done a.
I
els ensado s e en
me A1.lics. És a di , en compa aci6 amb el imbal que inc a a, el d'abans
només can ia a en les pells i els bo dons.
I
els ce cols que ol en a dal i a
baix el imbal n'hi diem les
iscles.
-G.F.: Hi ha una mane a o una ecnica especial pe a oca el imbal?
-J.V.: Pe a oca el imbal no aig se i pas o el b ac, sin6 que oco
només amb la ma.
-G.F.:
I
com anomena os e el pal que a se i pe a pica ?
-J.V.: La
mane a.
Aques a que inc a a és bas an g an pe b abans en
enia una al a que e a una mica més cu e a i enia una bola més g ossa al
cap. E a de boix.
-G.F.: Quan oca el imbal o ambo i, semp e pica a la pell o de egades
pica ambé a les iscles?
-J.V.: Sí, pico a la pell i ambé a les iscles i ins i o hi a ha e una
empo ada que hi aig e e un o ade aquí, a la iscla, i m'hi aig ica un
LA FLAUTA I TAMBOR A LA
MUSICA
ETNICA
CATALANA
227
pla e pe can ia el so. Jo m'hi ha ia dedica mol a aixb. Mol ! N'ha ia e
balla mol a, de gen i en can i, a a em an balla a mi!
-G.F.: Vos eco da ha e is , escol a o sen i pa la d'un ins umen
que po se es a oca aqui a la coma ca i que es deia Ta o a?
-J.V.:
Bé,
jo no me'n eco do pe b si que sé que aqui a Folgue oles hi
ha ia una o ques a que els deien Els Ta o es del Mas d'En CON, que e en
gen eballado a que ha ien e com una o ques a amb qua e o cinc.
I
sé
que en pa la en, d'aixo de la a o a.
-G.F.:
I
os sap exac amen qu és aixb de la Ta o a?
-J.V.: No, jo no sé qu és. Aixb de la a o a deu se d'abans. Aques s del
Mas d'En Coll oca en ins umen s de ball com el saxo...
-G.F.:
I
hi ha ia més músics aqui al poble?
-J.V.: Doncs, com ja he di , enia mol en Ven u a de Vilad au i s'a egia
a oca amb ell el Quel del Pou, i no pas el Quel de les Ansies com deia abans.
-G.F.:
I
com e a el sac de gemecs que oca a el Quel del Pou?
-J.V.: E a com una bossa a pell is a i el pM no es eia.
-G.F.:
I
quan oca en en Ven u a i el Quel del Pou jun s, com ho eien?
-J.V.: Toca en mol jun s, sob e o quan oca en la Tolinesa.
-G.F.:
I
quan oca en ells dos jun s?
-J.V.: Pe Ca nes ol es. Toca en el Balle de Folgue oles, la Tolinesa i
ambé balls ballables pe a balla . La co namusa gai ebé només es oca a la
diada de Ca nes ol es.
-G.F.:
I
sap si els pas o s de la coma ca oca en alguna mena d'ins umen ?
-J.V.: Si, mol s pas o s es dedica en al labiol.
-G.F.: Se'ls eien ells o se'ls comp a en?
-J.V.: Se'ls comp a en. Més a ia e en labiols com aques s que eia el
Reig, de boix, mCs senzills.
-G.F.:
I
els pas o s no oca en ambé el sac de gemecs?
-J.V.: No, no el oca en. Aques s pas o s oca en sob e o pe a ells i
ampoc es dedica en a ana a e ball. Mol an igamen , els meus pa es pa la-
en de quan eien ball i hi ha ia un al Pe e de la Vila que oca a el iolí i eia
ball. Jo ha ia ap s balls dels meus pa es i en eco do un, que e a una polca
que la oca a en Man a de Sau, la polca d'en Man a, que e a la polca aques a
de pun a i a16.
-G.F.:
I
pe oca el labiol, é o exis eix alguna kcnica especial os ?
-J.V.:
Sí,
abans de oca el labiol, mullo el labiol. Passo la llengua pel
damun dels o a s pe qu els di s s'aga in més i ambé aig sona el labiol
posan el di al enca en s pe qu soni més cla , abans d'ana a oca .
I
a les
no es lla gues, les aig ib a amb la boca.
-G.F.: Toca algun al e ins umen os k, a més a més del labiol i el
imbal o ambo í?
-J.V.: Si, l'ha mbnica. Als balls, ambé oca a I'ha mbnica amb el imbal,
pe a can ia una mica. Fins i o ha ia oca I'ha mbnica acompanya d'o -
ques a!
-G.F.: Sap musica, os e'!
-J.V.: No, o d'o'ida.
-G.F.: També n'hi ha ia d'aco dionis es, aqui a la coma ca?
-J.V.: Si, alguns si.
Bé,
enca a n'hi ha un aqui a Vic que hi a mol a oca
-G.F.: I com e en aques s aco dions?
-J.V.: Aques de Vic a a oca l'aco dió c oma ic, pe b ambé n'ha ia is
d'aques s aco dions dia bnics. Jo ambé l'ha ia oca més o menys, pe b no
m'hi aig dedica . Si m'hi hagués dedica , ambé l'hau ia oca .
-G.F.: I aques s aco dionis es oca en sols o acompanya s?
-J.V.: Sols, sols. A a bé, aques de Vic a acompanya : a ell, po a una
ba e ia i un al e que oca el saxo..
.
-G.F.:
I
o nan al labiol, les no es més agudes com les a? Des apa el
o a més al del da e a o no?
-J.V.: No, no els des apo. Només ho aig bu an més.
I
és que e obes
que en aques es no es, sob e o les més al es, si no és pas un labiol que e
espon bé, e allen semp e, aques es no es al es!
I
ixeu- os en aixo, que
enca a i o esponen , aques labiol enca a cos a, collons!
-G.F.: I pel que a al imbal o ambo i, pod ia explica una mica més com
ho a pe a pica
i
ins
i
o edobla ?
-J.V.: Els cops que dono al imbal els aig pe acció di ec a de la ma i
ambé deixan ebo a la mane a, o jun .
I
al inal del ebo de la mane a, ho
aig pa a amb el di .
-G.F.: És a di , os : dóna el cop amb la ma, deixa ebo a la mane a i al
inal la pa a amb el di ?
-J.V.: Si, exac e.
-G.F.: I amb quan s di s aga a la mane a?
-J.V.: Amb dos.
-G.F.: I al ambo i, pica al mig o a un cos a de la pell?
-J.V.: Toco al mig, pe o de egades jo inc el ici semp e d'ana -me'n
'
amun . I can ia una mica el so. I ambé puc oca més o o més luix.
-G.F.: I amb el labiol, ambé hi a algun o namen a la melodia?
-J.V.: Sí, són
ado nos
que jo aig an als balls ballables com a les peces
adicionals. És que si u oques una peca, i semp e que hi digui, si u hi as
un
ado no
semp e és maco. No ens hem pas d'enganya en aixo. Semp e que
hi digui, que no ugis del so, semp e és maco un
ado no
així.
-G.F.: I os :, o es les no es que a amb el labiol les pica o no?
-J.V.: Home, els
ado nos
aques s hi ha egades que són e s amb els di s
i al es egades que són e s pican .
-G.F.:
I
a banda dels
ado nos,
a la melodia senzilla semp e pica o es les
no es o no?
-J.V.: Si, semp e has de pica
...
Me n'ha ia o u uns a s de oca jo! Hi
ha ia ana mol a oca , jo! Mol ! No us ho podeu pas a iba a igu a ! Pe o
mol , eh! Jo he pe du mol es ni s anan a oca !
I
ha ia ana a o a eu i em
coneix mol a gen pe aixo. Qui: hi o em, mi a!
-G.F.: Pe o enca a eniu o ca anys de bu e a!
LA FLAUTA
I
TAMBOR A LA
MUSICA
ETNICA CATALANA
229
-J.V.: Si, collons!
-G.F.: El seu labiol de quina us a és?
-J.V.: Aques meu és de ginjole . Pe mi, mol el sec e del labiol és el
alla en s a més de la us a.
-G.F.: Pe Nadal, ambé oca eu?
-J.V.: No, pe Nadal no oca a. Bé, pe Nadal jo ana a semp e a oca a
un poble que en diuen Ta e e . I m'ha ien e ana a l'església. Sí, pe que
alla hi enien mol pun . Tenien un mol ó ensenya
i,
escol eu, el eien ana a
ado a i eia així i s'agenolla a alla i el eien ado a i o . Ja ho c ec. I jo
oca a canqons de Nadal. Mi a, jo haig d'ana al cel pe que ha ia ana alla
amb els capellans!
I
mi a, a se pel capella d'aqui al poble que em aig
end e el bombo que enia, que me n'he penedi o a la ida. Me'l aig end e
pe que al inal ja em aig emp enya d'ana cada any a les ca amelles amb
aquella canalla!
-G.F.: Hi ha alguna cosa més a explica dels an ics labiolai es com el
Ven u a de Vilad au?
-J.V.: En Ven u a eco do que cap a alla a l'any
1925,
quan enia al
poble pe Ca nes ol es, cob a a de
7
a
8
du os i pe l'epoca e a bas an . Jo
alesho es enia
8
o
9
anys i no a se ins als
15
anys que jo aig comenqa a
oca , el e ce diumenge de se emb e de
1935.
I a a inc
64
anys. Fa
50
anys.
Jo sóc nascu l'any
1920,
el dia
20
de no emb e i a ia a é els
65
anys.
I
a
ha e un momen que aig es a a pun d'ha e de deixa -ho có e . Un dia, a
bosc, sal an d'una oca a una al a em aig ha e d'aga a a una alzina i en
pica -la em aig enganxa el di en e a i em a o e un mal que me'l aig
eu e de lloc. Doncs alesho es, me'l an ha e de posa bé i aques di , a
du a una empo ada que si jo ha ia de oca no hi ha ia mane a, no hi ha ia
collons. I enca a a a em pu eja una mica! Va queda una mica mal posa .
I,
mi a, pe aques a pe i a cosa hau ia hagu de plega !
CONVERSA amb Joan
i
Vicen~ Clapés, labiolai es.
A búcies,
1
de no emb e de
1985.
-GABRIEL
FERRE
(G.F.): M'ag ada ia sabe on an comp a els labiols
que os es oquen.
-VICENC
CLAPES
(V.C.): Em penso que a A búcies.
-JOAN
CLAPES
(J.C.).: Aques s
lu iols
són comp a s o s a en Baló,
d'A búcies, un que a a ja és mo i que e a o ne . Enca a é la se a descen-
dencia pe aquí.
-G.F.: I els dos labiols amb qd os es oquen a a són comp a s al ma eix
lloc i cons uc o ?
-J.C.: Si, o s dos.
-GP.:
Cap a quin any els an comp a ?
-V.C.: Aixo de ia se abans del
30.
-J.C.: Po se l'any
1926
o
1927.