Notes biogràfiques sobre Emmanuel Gònima

Recerca Musicologica VIII, 1988, 105-115 Notes biografiques sobre Emmanuel Gonima JORDI RIFE I SANTALO Aquest estudi vol ser un petit esbós biografic sobre Emmanuel Gonima. L'estudi complet, concatenant tots els fets, formara part de la meva tesi doctoral que en un futur proxim espero concloure. Així, l'article pretén donar uns apunts i unes pistes per refer la vida del qui fou mestre de capella a la Seu gironina al segle xvrrrl, i que ens ha llegat unes cent obres, entre peces litúrgiques i paralitúrgiques (música en romanc;). Emmanuel Gonima va néixer l'any 1712 tal com ho dedui'm de les actes capitulars de la Seu de Girona del 5 d'octubre de 1735: H... Emmanuel Gonima qui non est ordinaus in Sacris estatis 23 anorum ... >>*. Tenim referencia del lloc d'on provenia: (c.. Emmanuel Gonima musicus habitans in Civitate Barchinonensis ... ))'. Aquesta data ens informa que el nostre autor vivia a Barcelona, pero no ens diu res del lloc de naixenca. Emmanuel Gonima molt probablement prové d'una nissaga afincada a Moia, encara que no hi va néixer. Aquesta hipotesi queda avalada pel fet que en els registres baptismals de 1'Església de Santa Maria de Moia dels anys 1671 a 1701 i 1702 a 1734 hi ha registrats molts cognoms ccGonima)); malauradament no hi ha, el 1712, el del nostre compositor. Un altre element que forneix la nostra suposició és que als voltants de Moia es troba una casa pairal anomenada ctla Gonimal). D'altra banda, la Gran Enciclopkdia Catalana parla d'un tal Erasme de Gonima nascut a Moia al 17464. CIVIL, Francesc, ((La Capilla de Música de la Catedral de Gerona, s. XVIII)), Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, vol. xlx (1968-1969), 187. CIVIL, F., OP. cit., 151 i ACG: Resol. Cap. Reg. 54 (13 abril 1735-26 marq 1736), fol. 64. ' CIVIL, F., OP. cit., p. 150 i ACG: Resol. Cap. Reg. 54 (13 abril 1735-26 marc 1736), fol. 55. GIRAL, Joan M., article sobre Erasme de Gonima, Gran Enciclopedia Catalana, Barcelona 1975, vol. 8, pp. 166-167. 106 JORDI RIFE I SANTALO És probable, doncs, que els progenitors d'Emmanue1 Gonima canviessin de lloc, hipotesi, aquesta, que encara s'ha de comprovar. El nom del nostre mestre de capella surt, a vegades, canviat en alguns documents: N... Pere Gonima També hem pogut saber que existeix a l'arxiu del monestir de Montserrat un ((concerto a oboe solo, due violino e basso, del signore Franc" GBnima)P, que esta per datar, pero que podria ser obra del nostre compositor. Aquesta multiplicitat de noms podria respondre al costum de l'epoca de posar noms compostos i, possiblement, Emmanuel Gonima tindria per segons noms Pere i Francesc. Evidentment, estem en el terreny de la hipotesi, ja que no s'ha verificat si l'esmentat concert va ser factura d'Emmanue1 Gonima. El cognom Gonima no consta, en els documents de l'kpoca, amb l'accent obert sobre la o, pero donat que en aquella epoca no era costum accentuar les paraules, hem optat per seguir els criteris filologics de la Gran Enciclopedia Catalana. Com hem dit abans, Emmanuel Gonima va viure a Barcelona i és a dita ciutat on va ser deixeble del mestre de capella de 1'Església del Pi7, Pau Llinas8, i va tenir alguna relació amb el mestre de capella del Palau Comtessa, Bernat Tria9. Efectivament, en aquella epoca hi havia una unió entre les capelles de música de les esglésies del Pi, Sants Just i Pastor i el Palau Comtessa de Barcelonalo. Al 1733 Emmanuel Gonima oposita, per concurs de merits, en competició amb Joseph Bernat, per a la placa de mestre de capella de la catedral de Vic i la perd, com així ho demostra la cronologia dels fets següents: - El 19 de juliol de 1733 el Capítol de Vic sol.licita al Canonge Barrera de Barcelona informes dels possibles candidats per a la placa de mestre de capella". ACV: Resol. Cap. (14 agost 1719-22 marq 1737), fol. 290. Dada facilitada molt amablement pel Pare Daniel Codina, monjo del Monestir de Montserrat. ' ACV: Correspondencia (1720-1739). AEP: ctDeterminacions de la Reverent Comunitat de Preveres Beneficiats de la Iglesia de Nostra Sra. del Pi y admissions de Beneficiats y Capellanius, ab altres notas, comensalt en lo any 1706)), llibre K, pp. 44L45.1 ctLibre d'Obits (1 setembre 1744-abril 1760)~, p. 100'. ACV: Correspondencia (1720-1739). 'O MADURELL, Josep M., ctDocumentos para la historia de maestros de capilla, infantes de coro, maestros de musica y danza y ministriles en Barcelona (s. XIV-XVIII))>, Anuario Musical IEM del CSIC, 111, Barcelona 1948, pp. 213-234. ACV: Correspondencia (1720-1739). NOTES BIOGRAFIQUES SOBRE EMMANUEL GONIMA 107 - El 22 de juliol de 1733 el mestre de capella del Palau Comtessa, Bernat Tria, envia un certificat sobre Emmanuel Gonima a VicI2. - El 29 de juliol de 1733 el Canonge Barrera de Barcelona envia una missiva a Vic informant dels possibles candidats: Emmanuel Gonima, Thomas Milans, Joseph Bernat (ccalias Po de Nazaret))) i el prevere i mestre de capella dels Sants Just i Pastor, Onofre PuigI3. - El 31 de juliol de 1733 Vic s'interessa pel prevere i mestre de capella de Sant JustI4, cosa que fa pensar que es valora el fet de ser capella i exercir de mestre de capella a l'hora de triar el candidat que havia d'ocupar la nova placa. - El 2 d'agost de 1733 el Canonge Barrera de Barcelona especifica a Vic que només es presenten dos candidats: Emmanuel Gonima i Joseph Bernat, ja que Thomas Milans pretén la placa de Girona i Onofre Puig deixa la placa de Sant Just i es retira al seu poble15. - El 4 d'agost de 1733 el mestre de capella de la Catedral de Barcelona, Joseph Picanyol, envia a Vic un certificat sobre Joseph Bernat i Thomas Milans16. - El 7 d'agost de 1833 el Capítol de Vic demana a Barcelona quin dels candidats té més bona veu, quin estara disposat a aprendre arpa, clavicordi o arxillaüt i quin tindra més presencial7. - El 16 d'agost de 1733 Barcelona contesta a Vic que Emmanuel Gonima i Joseph Bernat estan disposats a aprendre els instruments esmentats, que no treballen la veu sinó la composició i que són alts pero ccflachs))18. - El 19 d'agost de 1733 el Capítol de Vic després d'estudiar els informes de Barcelona sobre l'habilitat, l'aplicació, l'edat, l'estatura, i els bons costums dels candidats, resol escollir Joseph BernatI9. Aquesta oposició a la Seu de Vic seria una preparació del nostre compositor per a optar a la placa de mestre de capella a la Seu de Girona el 1735, i cobrir el buit deixat per la jubilació del mestre Thomas Milans (oncle del també Thomas Milans citat abans)20. - El 29 de juliol de 1735 el Capítol gironí resol que els candidats a mestre de capella, a ser possible, exerceixin ja com a mestres de capella en altres llocs i siguin preveres. A la mateixa resolució s'aprova demanar 12. 13, l8 Aps. Docs. 1, 2, 4, 5, 7 respectivament: ACV: Correspondencia (1720-1739). l4, l9 Aps. Docs. 3, 6, 8 respectivament: Resol. Cap. (14 agost 1719-22 marc 1737) fo1.s 289', 290 i 292 respectivament. CIVIL, F., OP. cit., pp. 148-150. 108 JORDI RIFE I SANTALO informes dels possibles candidats i que el Capítol atorgui, lliurement, el carrec de mestre de capella per concurs de mhits2'. - El 2 de setembre de 1735 el Capítol dóna a conkixer el nom de tres candidats: Andreu, mestre de capella de la Seu d'urgell, Milans, mestre de capella de Sant Just i Emmanuel G~nima~~. - El 5 d'octubre de 1735 el Capítol dóna més detalls dels candidats i concretament ens diu d'Emmanuel Gonima que té vint-i-tres anys, no esta ordenat, i, segons els informes de Barcelona, esta dotat per al carrec que vol ocupar. En aquesta mateixa resolució, es consuma l'elecció d'Emmanuel Gonima per una amplia majoriaz3. Carribada d'Emmanuel Gonima a la Seu de Girona coincideix amb la posada en marxa de les noves ordinacions per la capella, notificades el 13 de desembre de 1735. Aquestes ordinacions regulaven el regim intern de la capella de musica, explicitant en 48 articles les obligacions dels membres. Aixi, d'aquests estatuts extraiem les principals funcions que realitzava el mestre de capella, Emmanuel Gonima: ensenyar musica i educar els escolans, compondre noves obres, assajar amb la capella, informar els comissaris de musica d'alguna qüestió relacionada amb la capella: sous, faltes de puntualitat o assisttncia, etc.24, i examinar possibles opositors de cant o instr~ments~~. Segons dades de Francesc Civil, la vida d'Emmanuel Gonima a la Seu va ésser tranquil-la i sense compli~acions~~. També Francesc Civil ens diu que el 23 de juliol de 1757 es va ampliar la capella de musica amb la contractació de la cobla de Banyoles. Segurament era per a un major llui'ment i prestigi de la Seu2'. Emmanuel Gonima es jubila l'any 1774 i el succeí Francesc Jun~a~~. Emmanuel Gonima acaba els seus dies i fou enterrat a Girona el 27 de febrer de 1792. A la nota documental se'ns confirma que es va ordenar en algun moment de la seva estada a Girona29. Així, doncs, ja veiem que aquest estudi esta basat en algunes premisses 2"22. 23 Aps. Docs. 9, 10, 12: CIVIL, F., op. cit., pp. 150-151 i ACG: Resol. Cap. Reg. 54 (13 abril 1735-26 marq 1736) fols. 43-43', 55, i 64-64' respectivament. 24 RIFE, J. ctordinacions de la Capella de Música de la Catedral de Girona. Any 1735.~ Recerca Musicologica VI-VI1 (1986-1987), pp. 149-171. 26' 27 CIVIL, F., OP. cit., pp. 152 i 158, 160, 161, 163 respectivament. CIVIL, F., OP. cit., pp. 152 i 158, 160, 161, 163 respectivament. z9 Ap. Doc. 12: ADG ({Llibre dels Obits de la Seu de Cerona)), lib. 4, (juny 1752-oct. 1800) p. 175'. NOTES BIOGRAFIQUES SOBRE EMMANUEL GONIMA 109 hipotetiques que fonamentaran una part de la meva tesi quan hom pugui anar tancant el cercle sobre la vida d'Emmanuel Gonima, la qual cosa esperem realitzar en un futur no llunya. Criteris que s'han seguit en la transcripció Regularització de l'accentuació. Puntuació d'acord amb 1'6s actual. Regularització d'altres grafies (guionets i apostrofs). Desenvolupament de les abreviatures. Arxius consultats ACG: Arxiu Capitular de Girona. ACV: Arxiu Capitular de Vic. ADG: Arxiu Diocesa de Girona. AEP: Arxiu de 1'Església del Pi. JORDI RIFE 1 SANTAL^ APENDIX DOCUMENTAL 1 Fe del mestre de cant del Palau de Barcelona de 22 de juliol 1733 Dich jo Bernat Tria, prevere y mestre de capella de Nostra Senyora del Palau, que fas fe com 10 licenciado Manuel Gonima és mosso de bona fama i costums, christia en sas conversacions y en son obrar, conforme 10 públich 10 publica, freqüenta molt la Casa del Seminari; en quant a la facultat de la música és capas al present per regentar qualsevol magisteri de Cathedral, molt aplicat i en tant que és 10 descans de son mestre en I'aplicacio dels milions de sa escola. Este és mon sentir segons Déu i ma consciencia, i aixis o firmo en Barcelona vuy als 22 de juliol de 1733. Bernat Tria, prevere y mestre de la capella de Nostra Senyora del Palau de la Comtessa. Carta de Barcelona del Senyor Canonge Barrera de 29 de juliol de 1733 Molt illustre Senyor Senyor, en execució de la carta que rebi de Vostra Senyoria de 19 del corrent sobre la vacant del Magisteri de Cant, en que Vostra Senyoria ordenava me informas per 10 cert de l'elecció de mestre, dich a Vostra Senyoria que en esta ciutat se troban Emanuel Gonima, Thomas Milan i altre dit Po de Nazaret, tots mossos de habilitat que aspiran a Magisteri. Lo primer es dexeble del Mestre del Pi i en son abono m'entrega 10 certificat inclús 10 Mestre del Palau. Los altres dos son dexebles de Picanyol, Mestre de la Seu. A més d'estos, hi és 10 Reverent Onofre Puig, Mestre de Sant Just, qui segons m'han informat, té bona habilitat, és molt quiet i applicat a l'ensenyansa dels minyons y afficionat a la residencia, circunstancias que, ab la de ser sacerdot de bon nom, fan molt al cas per Vostra Senyoria, pero com se troba ausent, no he pogut saber si dexaria Barcelona per 10 Magisteri de Vich. Procuraré pendre altres informes y donaré avis a Vostra Senyoria a qui lo Senyor guarde molts anys. Barcelona y juliol als 29 de 1733. Beso La Ma de Vostra Senyoria. Son affecte y més obligat servidor, Doctor y Canonge Joan Barrera NOTES BIOGRAFIQUES SOBRE EMMANUEL G~NIMA Informes per 10 Mestre de Capella. Diae Veneris 31 Iulii 1733 Item: s'ha llegit carta del Sr. Canonge Barrera, en la qual dóna informe a Vostra Senyoria de alguns pretendents del Magisteri de Cant d'esta Iglésia y ofereix informar-se més d'un d'ells que es prevere i Mestre de Cant de Sant Just de Barcelona. Y Vostra Senyoria resol que 10 Senyor Canonge Riudecanas li escriga de particular per que tantegia al dit Mestre de Sant Just, no deixant per qo de informarse dels demés. Carta de Barcelona del Senyor Canonge Doctor Joan Barrera de 2 d'agost de 1733 Molt Illustre Senyor Senyor, avent continuat la diligencia en informar-me quals personas se trobarian en esta ciutat capaces per regentar 10 magisteri d'eixa cathedral, no responesch segons noticias a altres que 10s mencionats en la carta antecedent: ben entes que 10 Mestre de Sant Just dexa 10 magisteri y se retira a la residencia de son benefici en Tarrega patria sua, y 10 Pere Milans esta en la pretenció del magisteri de Gerona, y per qo l'elecció passiva per 10 magisteri d'eixa Cathedral se redueix a dos, qo és, a Joseph Bernat alias dit Po de Nazaret y a Pere Gonima, 10 primer dexeble del mestre d'esta Cathedral y 10 segon del mestre del Pi, y un y altre, segons informe de sos respective mestres de cant apassionats a sos dexebles, son mossos d'habilitat, applicats a l'estudi y de molt bons costums y aixis en qualsevol dels dos se pot tenir per ben empleat 10 magisteri. I és quant se m'offereix informar a Vostra Senyoria en cumpliment de l'obligació mia y orde de Vostra Senyoria, a qui 10 Senyor guarde molts anys com li suplico. Barcelona y agost als 2 de 1733. Beso la Ma de Vostra Senyoria. Son affecte y més obligat servidor, Doctor y Canonge Joan Barrera.)) Fe del Mestre de capella de Barcelona Certifico jo, 10 infrascrit, com 10s licenciados Joseph Bernat y Thomas Milans són personas de bona y exemplar vida y de lloables costums; y que, per sa molta aplicació en 10 estudi y practica en la facultat de música, són també habils y bene- 112 JORDI RIFE I SANTAL^ merits per obtenir qualsevol magisteri. Y per que conste, ho firmo en Barcelona y Agost als 4 de 1733. Joseph Picanyol, Prevere Mestre de Capella de la Santa Iglesia Cathedral de Barcelona. Informes per 10 magisteri. Die Veneris 7 Augusti 1733 Item: s'ha llegit carta del Senyor Canonge Barrera, donant informes de Joseph Bernat y Pere Gonima, pretensors del magisteri de cant d'esta Iglésia. Nobstant suspen l'elecció per 10 present y resol que s'escriga al Senyor Canonge Barrera demanant-li: quin dels pretendents s'oferira a apendre d'Arpa, Clavicordio o Arxillaud per las segonas Ciestas, quin té millor veu, y quin dels dos tindra major representació en la Capella, ab 10 ben dispost de sa estatura. Carta de Barcelona del Senyor Canonge Barrera de 16 dMgost de 1733 Senyor, rebi I'estimació deguda la carta de 9 del corrent en que Vostra Senyoria se servir dir que quedava ab la intelligkncia de ser Joseph Bernat y Pere Gonima mossos d'habilitat y bons costums per la regencia del magisteri de cant; pero que com en la Iglésia se necessítia de instruments singularment d'Arpa, clavicordio o arxillaud per les segonas Ciestas, com y també de veus, per FO Vostra Senyoria m'ordena que jo m'infórmia qual dels dos s'adelanta en ditas circunstancias, o bé, quin se sentira ab maior animo de aprecebir-se en ellas antes d'entrar en 10 empleo del magisteri y així mateix si en la disposició de sa persona tenen representació per la Capella. Sobre 10 dich a Vostra Senyoria que 10s dos són mossos alts, pero flachs y no és molt a causa de l'applicació continua. Lo Gonima té tres o quatre anys menos que Bernat. Se m'ha significat que apendran d'algun dels instruments que Vostra Senyoria insinua, concedint-10s un termini competent de dos o tres mesos en esta ciutat. Ni un ni altre <de > des de que dexaren las cotas s'han cuydat de cantar, si sols d'applicar-se en la composició. Vostra Senyoria resoldra com millor li aparega. NOTES BIOGRAFIQUES SOBRE EMMANUEL GONIMA 113 Y és quant se m'offereix participar a Vostra Senyoria a qui 10 Senyor guarde (com li suplico) molts anys. Barcelona y Agost als 16 de 1733. Beso La Ma de vostra Senyoria. Son affecte y més obligat servidor, Doctor y Canonge Joan Barrera Carta del Canonge Barrera. Diae Mercurii 19 Augusti 1733 Primo: s'ha llegit carta del Senyor Canonge Barrera en la qual dóna detalls informes de l'habilitat, aplicació, edat, estatura y bons costums dels dos pretensors del magisteri de cant d'esta Iglésia, Joseph Bernat y Pere Gonima. Elecció del Mestre de Capella. Diae Mercurii 19 Augusti 1733 Item: Vostra Senyoria ha elegit Mestre de Capella y recau la nominació a favor de Joseph Bernat. 9 29 de juliol de 1735 De nominatione Magistri Capelle Musice Dicti Domini Comissarii Musice proposuerunt: Quod est procedendum ad nominationem novi Magisteri Capelle Musice, et quod Vostra Dominatio disponat quo modo et quando sit hoc faciendum, si sunt preferendi pretensores iNi qui fuerint actualiter Magistri ali huyus Capelle Musice, attento quod hec circunstantia comprobatur eorum peritiam, et similitec un sint preferendi illi qui yam fuerint sacerdotes, attento quod hoc conducit ad mayorem valorem Ministerii, et quod Magisterium non est sufitiens titulus pro ordinatione. De Ordinationibus Capelle Musice Proposuerunt quod Vestra Dominatio disponat un aliquid sit innovandum circa ultimas Ordinationes Capelle Musice tan circa Magistrum, quam circa Cantores, et un hoc si faciendum antea quam nominetur novus Magister. Resolutum: Ad primo Domini Commissarii informentur quenam persone concurrere velint ad pretensiori dicti Magisteriii, et suposito quod Capitulum non vult providere per oppositionem dictum Magisterium sed per liberam Capitiuli nominationem,