Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans

Resum S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació. Paraules clau: Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans. Abstract. A botanical survey in order to improve the knowledge of the genus Orobanche L. in the Catalonian countries A botanical survey has been carried out in order to improve the knowledge of the genus Orobanche L. of the Flora of the Catalonian countries. For this, a critical review of the concerning bibliographical information and of main territorial herbaria was accomplished. The presence of taxa of important chorological interest such as Orobanche schultzii and O. ballotae was pointed out. Other scarce and conflictive species such as O. foetida and O. crinita were analized. The presence of O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris O. reticulata, and O. teucrii was contrasted and confirmed. Meanwhile, O. variegata, O. sanguinea, O. lutea, and O. pubescens were not found in the study area. Key words: Orobanche, broomrape, parasite, chorology, Catalonian countries. Introducció La primera aproximació vàlida a l'estudi del gènere, en el territori, és la de Cadevall & Font Quer (1932) per al Principat de Catalunya i recentment les de Bolòs et al. (1990) i de Bolòs & Vigo (1996) per al conjunt dels Països Catalans. A més Orsis 16, 2001 71-88 Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans A.J. Pujadas Salvà Universidad de Córdoba. Departamento de Ciencias y Recursos Agrícolas y Forestales, ETSIAM Apdo. 3048, E-14080 Córdoba [email protected] Manuscrit rebut el juny de 2001 Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 71 hi ha diversos catàlegs florístics i flores que aporten informació corològica, com són els de Rigual (1972), De La Torre (1988), Ballester & Stübing (1990), Samo Lumbreras (1995), Mateo & Crespo (1998), entre d’altres. Diversos treballs publicats recentment suposen noves aportacions florístiques. Així s’ha indicat la presència d’Orobanche tunetana Beck a la província d’Alacant (cf. Pujadas et al., 1997); d’O. olbiensis (Coss.) Nyman, per la costa d’Alacant (cf. Pujadas & Crespo, 2001); d’O. cernua L. per Alacant, València, Castelló, Tarragona i Lleida (cf. Pujadas & Velasco, 2000); d’O. elatior subsp. icterica (Pau) A. Pujadas per Alacant, Castelló i València (cf. Pujadas, 1999, 2001); d’O. laserpitii-sileris Jord., per Lleida (cf. Carrillo & Ninot, 1997); d’O. clausonis Pomel per Alacant, València, Castelló i Barcelona (cf. Pujadas & Lora González, 1997). A partir dels estudis abans esmentats i sobretot el de Bolòs & Vigo (1996), aportem noves localitats de tàxons mal coneguts i dels quals hi ha poques cites o aquestes són dubtoses. Així mateix intentem eliminar aquelles referències errònies que es traspassen d’una publicació a l’altra. Material i mètodes S’ha fet la revisió bibliogràfica dels treballs florístics més importants del territori, tenint com a referències bàsiques les obres de Willkomm (1870; 1893), Beck (1890; 1930) i sobretot les de Cadevall & Font Quer (1932) i de Bolòs & Vigo (1996). A més s’ha fet una revisió crítica total o parcial dels herbaris ABH, BC, BCC, BCF, BM, COA, HBIL, Hº FRAGUENSE, JACA, K, MA, MAF, MPU, MUB, SANT, VAB i VAL. Destaquem per la seva importància la revisió de l’Herbari Històric BC, de l'Institut Botànic de Barcelona, que ens ha permès resoldre abundants referències antigues considerades dubtoses. En alguns casos s’han efectuat prospeccions botàniques, en llocs concrets i a nivell puntual, sobretot per poder comprovar la veracitat d’alguna de les cites. Els testimonis d’aquestes recol·leccions es conserven a l’herbari COA del Departament de Ciències i Recursos Agrícoles i Forestals de la Universitat de Còrdova. Resultats i discussió Orobanche ramosa L., Sp. Pl. : 633 (1753) Phelypaea ramosa (L.) C.A. Mey., Verz. Pfl. Casp. Meer.: 104 (1831) Planta que antigament parasitava diversos cultius com cànem, tabac i lli. Actualment gairebé ha desparegut del territori. Bolòs & Vigo (1996: 500) la citen però amb dubtes: “No estem segurs que la planta existent correspongui en realitat a aquesta subespècie”. Aportem testimonis d’herbari que confirmen la seva existència: GIRONA: Muzá ?(il·legible), sobre Onobrychys sativa, 300 m, -V-1877, s/leg., BC 611416. 72 Orsis 16, 2001 A.J. Pujadas Salvà Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 72 BARCELONA: Granollers, sobre el cáñamo, verano de 1884, E. Vayreda, BC 821737-Herbari Cadevall. Olot, sobre el cáñamo, s/f, L. Vayreda, BC 46552. TARRAGONA: Prope oppidum Prades, ad viam oppidi Capafonts, in agris, ad 950 m, 1-VII-1951, Batalla & Masclans, BC 137520. CASTELLÓ: L’Alcalatén, Vistabella del Maestrat, conreus del Plà de Dalt, 1175 m, 20-VI-1980, J. Vigo, R.M. Masalles, E. Velasco & J.M. Ninot, BC 640790. VALÈNCIA: Sur les racines de la carotte cultivée, -V-1908, F. Moroder, MPU s/n. Orobanche purpurea Jacq., Enum. Stirp. Vindob.: 108 (1762) Phelypaea caerulea (Vill.) C.A. Mey., Verz. Pfl. Casp. Meer.: 104 (1831) Phelypaea purpurea (Jacq.) Asch., Fl. Brandenburg 1: 499 (1864) No reconeguda per Beck (1930: 107-108) a la Península Ibèrica. Cadevall & Font Quer (1932: 294) la inclouen a les claus de determinació com Phelipaea caerulea, però posteriorment no desenvolupen la seva descripció ni la seva distribució. Bolòs & Vigo (1996: 500) recopilen algunes cites antigues per diverses localitats però amb dubtes, ja que afegeixen: “No hem vist cap exemplar d’herbari que pugui ésser atribuït amb seguretat a aquesta espècie...”. A més a més, les cites de De La Torre et al. (1987: 41) per a la serra del Maigmó (Alacant), corresponents als plecs d’herbari MUB 20114 i MUB 20114, s’han de considerar com O. tunetana (cf. Pujadas et al., 1997: 279). Hem pogut estudiar diversos testimonis d’herbari corresponents a la Catalunya Nord i al Principat, que confirmen la seva presència: PYRÉNÉES ORIENTALES: Castabona, Pyr. Or., ad radices Achillea millefolium, -VII-1872, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. Pentes de Taurinya vers Fillols, 23-VI-1898, Fre. Sennen, BC 822105 (sub O. cernua). Alta Cerdanya, voltants d’Angostrina, 30-VII-1980, O. de Bolòs et al., BC 632271. GIRONA: El Coral, -VII-1872, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. Rupit, sobre A. millefolium, campos calizos, 10-VI-1949, Losa, BCF 39890 i MA 160870 (sub Phelipaea coerulea C.A. Mey.). Montgrony (Gombreny), 19-VII-1969, Fernández Casas, MA 412226. LLEIDA: Val d’Aran, Arres, sur le millefeuille, -1921, Fre. Xavier, MPU s/nHerbier Coste. BARCELONA: Peguera, borde de un campo, 21-VII-1906, Cadevall, BC 821708Herbari Cadevall (sub Phelipaea caerulea). Sant Hilari a Osona, -VI-1911, Cadevall, BC 821707-Herbari Cadevall i BCF 39872 (sub Phelipaea coerulea Mey.). Orobanche arenaria Borkh., in Neues Mag. Bot.: 6 (1794) Orobanche laevis L., Sp. Pl.: 632 (1753) Phelypaea arenaria (Borkh.) Walp., Repert. Bot. Syst. 3: 459 (1844) Beck (1930: 103) la cita de Perpinyà. Cadevall & Font Quer (1932: 294) l’inclouen a les claus de determinació, però posteriorment no desenvolupen la seva El gènere Orobanche L als Països Catalans Orsis 16, 2001 73 Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 73 descripció ni la seva distribució. Bolòs & Vigo (1996: 501) reconeixen la seva presència sense haver vist material de l'interior del Principat, ni del País Valencià. Aportem noves cites d'interès pel territori: PYRÉNÉES ORIENTALES: Trencada d’Ambouilla, riv. gauche, 15-V-1897, Fre. Sennen, MPU s/n-Herbier Coste. Pentes de Caurinya vers Fillols, 23-VI-1898, Fre. Sennen, MPU s/n-Herbier Coste. GIRONA: Castelló d’Empúries, s/f, R. de Bolòs, BC 599507. LLEIDA: Esterrri d’Àneu, Pallars Sobirà, sobre Artemisia, 960 m, 12-VII-1985, J. Carreras, E. Carrillo i X. Font, 12-VII-1985, BCC s/n (sub O. cernua). Barranco del Alcampell, Ós de Balaguer, 31TCG0446, 460-500 m, 5-VI-1987, P. & G. Montserrat, JACA 511587 (sub O. purpurea). CASTELLÓ: Segorbe, ad radices Artemisia glutinosa, 17-VI-1929, C. Pau, MA 114829. VALÈNCIA: Valldigna, -V-1792, Cavanilles, MA 114828. Sagunto ad radices Artemisia valentina, 19-V-1926, C. Pau, MA 114830. El Saler, arenales costeros, 25-V-1975, G. Mateo, VAB 75/277. ALACANT: De Alicante a Jijona, s/f, Cavanilles, MA 114812. Orobanche tunetana Beck, Biblioth. Bot.19:118 (1890) Orobanche aegyptiaca subsp. tunetana (Beck) Maire, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 26: 220 (1935) Planta que només s’havia trobat a la província d’Alacant (cf. Pujadas et al., 1997). Una citació pel sud de València amplia vers el nord la seva àrea de distribució: VALÈNCIA: Corbera de Alzira, sobre Malvas (sic.), -V-1945, Borja, SANT 03028 (sub Orobanche especiosa). Orobanche lavandulacea Rchb., Iconogr. Bot. Pl. Crit. 7: 48 (1831) Phelypaea lavandulacea (Rchb.) Reut. in A. DC., Prodr. 11: 7 (1847) Phelypaea psoraleae-bituminosae Sennen, in sched. Beck (1930: 87) indica la seva presència a Cambrils, basant-se en una recol·lecció de Sennen. També la cita en el Departament Francès dels Pirineus Orientals, segons una referència de Rouy. Cadevall & Font Quer (1932) no la reconeixen, i posteriorment Bolòs & Vigo (1996: 501) la citen en el Baix Vallespir (segons Gautier) i per l’Alt Empordà, sense haver vist cap material d’herbari; a més assenyalen que “Caldria verificar la presència d’aquesta espècie en els Països Catalans”. Són diversos els testimonis d’herbari que hem pogut trobar d’aquesta planta que confirmen la seva presència als Països Catalans: PYRÉNÉES ORIENTALES: Colliure near Perpignan, (on Psoralea), 9-VI-1925, H.W. Pugsley & H.M. Dixon, BM s/n. 74 Orsis 16, 2001 A.J. Pujadas Salvà Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 74 GIRONA: Rosas, sables maritimes au pied de la colline, 7-V-1908, Fre. Sennen, BC 822420-Herbari Sennen. Km 2 del Port de la Selva a Cadaqués, 31TEG8517, sobre Psoralea bituminosa, 12-V-1998, A. Pujadas, COA 25542. BARCELONA: Massif du S. Lorenzo, près Terrasa, vers 800 m, 1-VI-1913, Fre. Sennen, BC 822419-Herbari Sennen. Terrasa, Sant Llorens del Mont, sol calcaire, 700 m, 7-VI-1913, J. Soulié, MPU s/n-Herbier Coste. TARRAGONA: Cambrils, sur le Psoralea bituminosa, 18-IV-1919, F. Sennen, BC 822427-Herbari Sennen (sub Phelypaea Psoraleae-bituminosae Sennen); ibidem MA 114813 i MPU s/n-Herbier Coste. Cambrils, via férrea, junto al puente de la Riera de Riudons, -V-1926, BC 822412-Herbari Sennen (sub Orobanche Psoralea–bituminosae Sennen). Plantae Populetanorum Montium, ad oppidum L’Aleixar, 300 m, solo siliceo, 5-VI-1954, A. de Bolòs, BC 127735 (sub O. mutelii). Baix Camp, Castellvell del Camp, cap als Munterols, 180 m, probablement sobre Psoralea bituminosa, 14-IV-1976, J.M. Ninot, BCC s/n. VALÈNCIA: La Plana de Utiel, Jaraguas, XJ47, 7-VI-1975, O. de Bolòs, BC 619903 (sub O. ramosa subsp. ramosa). El Cabezo de Arroyo Cerezo, XK3640, 1320 m, 15-VI-1988, G. Mateo, J.R. Nebot & C. Fabregat, VAB 881126. ALACANT: Cliffs near Denia, on Psoralea bituminosa, 17-V-1928, L. Ellman & N.Y. Sandwith, K s/n. Orobanche schultzii,Mutel, Fl. Franç. 2: 352 (1835) Orobanche stricta Bertol., Fl. Ital. 6: 450 (1846) Phelypaea pyramidalis Reut. in A. DC., Prodr. 11: 7 (1847) Phelypaea schultzii (Mutel) Walp., Repert. Bot. Syst. 3: 463 (1844) Espècie no citada als Països Catalans ni per Cadevall & Font Quer (1932) ni per Bolòs & Vigo (1996). Es tracta d’una planta mal coneguda a tot el territori peninsular i poc representada als herbaris. Per tota la península Ibèrica, Willkomm (1870: 629) només la cita de l’antic regne de Granada, a Ronda, mentre que Beck (1930: 91) la indica de les províncies de Màlaga i Granada. Aportem les primeres referències pel nostre territori: VALÈNCIA: Las Nogueras, Requena, XJ68, 1000 m, 3-VI-1986, E. García, VAB 886198 (sub O. latisquama). ALACANT: Montgó, Dènia, BD40, 320 m, -IV-1987, P. Donat, VAB 890543 (sub O. crenata). Montgó, Xàbia, CD 40, 400 m, 9-VI-1987, P. Donat, VAB 890541 (sub O. ramosa). Orobanche cernua L., Iter. Hisp. 152 (1758) Orobanche hispanica Boiss., Voy. Bot. Midi Esp. 2: 476 (1841) Citada per Willkomm (1870: 627) a prop de Chiva, València. No va ser citada per Cadevall & Font Quer (1934) malgrat que Beck (1930: 123) la reconeix per El gènere Orobanche L als Països Catalans Orsis 16, 2001 75 Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 75 Catalunya. Bolòs & Vigo (1996: 502) inclouen molt pocs punts a Catalunya i al País Valencià. Afegim noves cites que amplien l’aportació de Pujadas & Velasco (2000) i confirmen la seva àrea de distribució: LLEIDA: Segrià, vers Alcarràs, a la brolla estèpica, paràsit d’Artemisia herbaalba, 11-VI-1962, F. Masclans, BC 597186. Tossal de prop de Miralcamp, CG20, vessant N, en una brolla, 10-VI-1987, A. Mayoral, HBIL 7144. TARRAGONA: Delta de l’Ebre, cap a l’Aufacada, CF10, dunes del litoral, 16-V-1983, C. Benedí & J. Molero, BCF 39409. CASTELLÓ: Segorbe, frécuent dans les sites à Artemisia herba alba var. valentina, 19-V-1928, C. Pau, BC 822104, MA 114871 i MAF 36156. Segorbe, in monte castelli, ad rad. Artemisia valentina Lamk, -1880, C. Pau, MA 114873. Segorbe, in rad. Artemisia valentina, -V-1918, C. Pau, MA 114872. VALÈNCIA: Font del Plà, Ermita de Sta. Bàrbara, Bocairent, 30SYH09, 800 m, sobre Artemisia campestris, 21-V-1988, J.R. Nebot, VAB 901747. ALACANT: Confrides, Sª Aitana, pr. Font de l’Abre, YH3582, 1200 m, 18-VI1992, J.L. Solanas, De La Torre & Crespo, ABH 14832. Dehesa de Campoamor, Orihuela, XH9304, 100 m, 31-V-1996, S. Espinar et al., ABH 31825. Serra del Portitxol, supra Artemisia campestris, 2-IV-1958, A. et O. de Bolòs, BC 261398. Sª de Orihuela, sobre La Aparecida, 30SXH71, en prados terofíticos del Stipioni retortae, 15-IV-1984, J. Molero & A. Rovira. BCF 39860. Orobanche clausonis Pomel, Bull. Soc. Sci. Phys. Algérie 11: 107 (1874) A més de les cites de Pujadas & Lora González (1997) aportem noves referències d’herbari: BARCELONA: San Pedro Sacama (Olesa), 29-V-1884, Cadevall, BC 821723Herbari Cadevall (sub O. galii). Terrassa, sobre Gallium molugo, 28-V-1886, Ubach, BC 821722-Herbari Cadevall (sub O. galii). CASTELLÓ: Gátova, Peña Roya, YK1103, 500 m, 24-IV-1988, M.B. Crespo, ABH 9778. Observacions: les indicacions de Cadevall & Font Quer (1932: 305) sobre la presència d’Orobanche galli en el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, recollides més tard per Bolòs & Vigo (1996: 512) com O. caryophyllacea, semblen pertànyer a O. clausonis. Així mateix les cites de Bolòs & Vigo (1996: 512) d’O. galii pel País Valencià i per les comarques marítimes del Principat probablement corresponen també a O. clausonis. Orobanche variegata Wallr., Orob. Gen. Diask.: 40 (1825) Orobanche condensata Moris, Stirp. Sard. Elench. 2: 8 (1828) Citat per Beck (1930: 290) a Perpinyà; per Cadevall & Font Quer (1932: 302) a Cantallops, Requesens, Olot, Núria, Port-Vendres i Vall d’Eina, i per Bolòs & 76 Orsis 16, 2001 A.J. Pujadas Salvà Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 76 Vigo (1996: 504), que recopilen algunes cites pel Rosselló, Baix Vallespir, Alta Cerdanya, Alt Empordà, Garrotxa, Barcelonès i Baix Llobregat pel Principat, i en el territori diànic pel País Valencià. Bolòs & Vigo (l.c.) afegeixen textualment que “és possible que algunes d’aquestes citacions siguin equivocades”. No hem pogut trobar cap exemplar d’herbari que justifiqui la seva presència ni al Principat ni al País Valencià. Tampoc l’hem trobat per tot el territori de la península Ibèrica. Creguem que és un tàxon que no es troba en el nostre territori i que la major part d’aquestes cites pertanyen a diverses formes d’O. gracilis. Assenyalem alguns testimonis d’herbari identificats com O. variegata i que a vegades han pogut donar lloc a la publicació de cites errònies d’aquesta espècie i que realment corresponen a: O. alba. Benicarló, colline de los Santos Mártires, à la Carrière, 20-V-1909, Fr. Sennen, BC 822446. O. gracilis. Olot sobre la Font de les Tries, -V-1876, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. Citat per Cadevall & Font Quer (l.c.). O. gracilis. Gaba, muntanyes, -V-1876, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. O. gracilis. Serra del Maigmó, YH06, 650 m, A. de la Torre, MUB 14844. Citat per De La Torre et al. (1987: 41). O. foetida. Castelldefels, arenales, 2-VI-1929, C. Pau, MAF 36276. O. rapum-genistae. Cantallops, Requesens, s/f, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. O. reticulata. Muntanyes de Núria, s/f, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. Orobanche foetida Poir., Voy. Barbarie 2: 195 (1789) Planta que parasita diverses lleguminoses, més o menys freqüent al litoral. Poc representada per Bolòs & Vigo (1995: 506). Aportem diversos testimonis que amplien la seva àrea de distribució: BARCELONA: Baix Llobregat, Castelldefels, arenales marítimos, sobre Ononis ramosissima, -III-1876, S. Vayreda, BC s/n-Herbari Coste. Baix Llobregat: Castelldefels, arenales marítimos, sobre Ononis ramosissima, -V-1876, S. Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. Castelldefels, sobre la Ononis ramosissima Desf., 22-V-1911, J. Cadevall, BC 821724-Herbari Cadevall. Dunes a Castelldefels sur Ononis ramosissima, -VI-1916, Fre. Sennen, BC 46607. Castelldefels, lieux inondés, 11-VI-1923, Fr. Sennen, BC 822218 (sub O. crepidi bulbosa Sennen? vel O. foetida var. ). Castelldefels, arenales, 2-VI-1929, C. Pau, MAF 36194 i MAF 36276 (sub O. variegata). MENORCA: Mezquita, Mahón, sables maritimes sur l’Ononis crispa, 9-VI-1893, J. Rodriguez, BC s/n-Herbari Vayreda. Parte alta de Cala Mesquida, Maó, 31SFE1018, 10-V-1952, P. Montserrat, BCF 39862 i JACA 11452. Sa Mesquida, Maó, 31SFE1017, sobre Ononis crispa, 13-VIII-2000, P. Fraga, P. Poyato & A. Pujadas, COA 29574. VALÈNCIA: El Perellonet, in sabulosis, 31-III-1961, O. de Bolòs, BC 149702. Valencia, -VI-, M. Rivas Mateos, MAF 36193. El Saler, Valencia, 8-V-1982, El gènere Orobanche L als Països Catalans Orsis 16, 2001 77 Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 77 J.E. Hernández et al., COA 11142. Plantas de Sierra de la Murta, sobre Lotus creticus, en los arenales del mar, s/f, J. Borja, MAF 36258 (sub O. sanguinea). Observacions: les formes que presenten els filaments inserts a 1-2 mm de la base de la corol·la, corresponents a la var. lusitanica (Cout.) Beck, han estat sovint denominades com O. sanguinea C. Presl. Orobanche crinita Viv., Fl. Cors. Prodr.: 11 (1824) Orobanche sanguinea fma. crinita (Viv.) Beck, Biblioth. Bot. 19: 206 (1890) Orobanche sanguinea sensu Beck et auct., non C. Presl Diferenciem clarament O. crinita Viv. d’O. sanguinea C. Presl en el sentit de Reuter (1847), Lojacono-Pojero (1907), Bonnier (1926) i més recentment Foley (1999), contràriament a l’ús que actualment li han donat la majoria d’autors com Chater & Webb (1972), Greuter et al., (1989), Coste (1937), Pignatti (1982) que el consideraven com un simple sinònim d’O. sanguinea. Hi ha una certa confusió a l’hora del tractament d’aquest tàxon, ja que en general les plantes que podrien correspondre a O. crinita han estat denominades O. sanguinea per diversos autors, que han estudiat les plantes ibèriques. A més, exemplars d’O. foetida han estat sovint identificats erròniament com O. sanguinea. Beck (1890: 206) reconeix l’existència d’O. crinita com una simple forma subordinada a O. sanguinea, de manera bastant arbitrària i força incomprensible. També posa en dubte la presència d’O. sanguinea a la península Ibèrica; així, Beck indica (1890: 207) que és una planta de distribució tirrènica amb excepcions, observada al sud d’Espanya, Catalunya i Aragó, però afegint textualment “nisi aliis confusa?” (llevat que s’hagi confós?). Posteriorment, Beck (1930: 299) assenyala la presència d’O. sanguinea a Menorca, al Castell de Sant Felip, sobre la base d’una recol·lecció de Porta i Rigo. Cadevall & Font Quer (1932: 303) indiquen l’existència d’O. crinita a diferents localitats de Catalunya, i Bolòs & Vigo (1996: 513) recullen (com O. sanguinea) gran part de les cites anteriors, encara que afegeixen que: “no podem pas respondre de la veritat de totes aquestes citacions”. Encara que no hem pogut analitzar el material original de Porta i Rigo de Menorca, sí que hem pogut contrastar, com O. crinita, espècimens de la mateixa localitat recollits per Vigineix (conservats a MPU), i també d'altres poblacions properes de Menorca, identificades en alguns casos com O. sanguinea. Contràriament, diferents cites de Cadevall & Font Quer (l.c.) sota la denominació d’O. crinita, per la costa i per l’interior, corresponen realment a: O. minor: Montcada, 17-V-1885, J. Cadevall, BC 821729. O. gracilis: Empolla, s/f, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. Garrotxa, s/f, Cufí, BC s/n-Herbari Vayreda. Sa Cot, s/f, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. Sagaró, s/f, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. S. Sebastián, Palafrugell, s/f, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. Sta. Margarida, Sa Cot, s/f, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. Tortella, Sa Cot, s/f, Cufí, BC s/n-Herbari Vayreda. Tragurà, s/f, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda. 78 Orsis 16, 2001 A.J. Pujadas Salvà Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 78 En el testimoni per Alacant corresponent a la cita de RIGUAL (1972: 327) de “Sierra de San Julián, sobre Lotus ssp., 11-IV-1962, Rigual, ABH s/n”, hi ha dos exemplars d’O. minor i un d’O. amethystea. Remarquem, per tant, que les úniques localitats fiables d’O. crinita que hem pogut trobar en els Països Catalans i fins i tot per tot el territori ibèric corresponen als testimonis de: MENORCA: Isla del Rey, c. Mahón, sobre Lotus creticus, 4-V-1913, Font Quer, BC 46650 (sub O. sanguinea) i MA 115174 (sub O. sanguinea). Biniancolla, Sant Lluís, 31SFE0708, 1 m, 13-VIII-2000, P. Fraga, P. Poyato & A. Pujadas, COA 29572. Es Castell, 31TFE1015, 20 m, sobre Lotus cytisoides, 13-IV-2001, P. Fraga & A. Pujadas, COA 31046. Cala Sant Esteve, Es Castell, 31TFE1113, 15 m, sobre Lotus cytisoides, 13-IV-2001, P. Fraga & A. Pujadas, COA 31045. Es Grau, Maó, 31TFEO823, 15 m, sobre Lotus cytisoides, 13-IV-2001, P. Fraga & A. Pujadas, COA 31044. Maó, cruce carreteres Sa Mesquida / Cala Rata, 31TFEO817, 40 m, sobre Lotus cytisoides, 13-IV-2001, P. Fraga & A. Pujadas, COA 31043. Cala Figuera, Maó, 31TFE0915, 20 m, sobre Lotus cytisoides, 13-IV-2001, P. Fraga & A. Pujadas, COA 31042. Biniancolla, St. Lluís, FEO77079, vegetació del litoral, 30-IV-1996, P. Fraga i Arguimbau, (Hº FRAGUENSE 29396). Mahon, s/f, Barrau, MPU s/n. Fort S. Phillipe, 21-V-1899, G. Vinieix, MPU s/n-Herbier Knoche (sub O. rapum, corregida per Malagarriga com O. foetida). Creiem, doncs, que es tracta d’una planta de distribució tirrènica, que es troba a les costes de l’est de Menorca i que no arriba, o encara no ha estat mai trobada, a les costes peninsulars. Orobanche sanguinea C. Presl in J. Presl & C. Presl, Delic. Prag.: 71(1822) Planta que va ser descrita amb material de Sicília i que probablement la seva distribució sigui estrictament tirrènica. Es tracta d’un tàxon conflictiu, de distribució mal coneguda i que sovint ha estat citat, erròniament, a la península Ibèrica i a les Illes Balears, confosa sobretot amb O. foetida i amb O. crinita. Orobanche lutea Baumg., Enum. Stirp. Transsilv. 2: 215 (1816) Orobanche rubens Wallr., Sched. Crit.: 307 (1822) Planta de presència molt dubtosa en el territori, malgrat que ha estat citada per diversos autors. Així Willkomm (1870: 624) la cita com O. rubens “In Catal. ad radices Medicaginis sativae et falcatae satis frecuens (CSTA., pr. Barcelona, FK.).- Apr. –Junio (n.v.)”. Creiem que es tracta d’una altra planta, ja que la localitat no sembla correspondre a aquest tàxon, puix que O. lutea és una planta típica de l’estatge montà i la seva presència a prop de Barcelona és poc versemblant. Tampoc es podria considerar abundant, ja que és una planta molt rara en la regió mediterrània, ni l’època de floració coincideix amb la d’O. lutea, que és més tardana que l’assenyalada per Willkomm. Beck (1930: 238) indica que és una espècie centreeuropea que arriba fins a l'oest d’Àsia, encara que recull la cita de Willkomm, per Catalunya, sense haver vist la planta. El gènere Orobanche L als Països Catalans Orsis 16, 2001 79 Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 79 CABRERA: Del Castillo a Sa Punta de Sa Creueta, 21-V-1947, Palau Ferrer, MA 115012. CASTELLÓ: Albocàcer, pr. Mas del Río, 31TBE47, 700 m, 8-VIII-1992, C. Fabregat, S. López Udías & G. López Udías, VAB 946661. VALÈNCIA: Peña Larga, 30SYJ0306, 560 m, 21-V-1980, M. Palasí, MA 331678. Orobanche pubescens d’Urv., Mém. Soc. Linn. Paris 1: 332 (1822) Orobanche versicolor F.W. Schultz, Flora 26: 129 (1843) Citat per Cadevall & Font Quer (1932: 309) al cap de Creus, Cadaqués. D'acord amb Bolòs & Vigo (1996: 516) considerem que és una espècie pròpia de les terres mediterrànies orientals, ja que un cop revisat el material que ha originat aquesta cita “Cap de Creus, s/f, Vayreda, BC s/n-Herbari Vayreda” correspon realment a O. minor Sm. A més, hem visitat el cap de Creus, on hem pogut constatar l'existència de poblacions molt nombroses d’O. minor, com les de: Roses, km 7 de Roses a Cadaqués, 31TEG1782, 12-V-1998, A. Pujadas, COA 28169. Port Lligat, Camí de Ronda, urbanización Caials, 31TEG2481, 12-V-1998, A. Pujadas, COA 28171. Base Far de Cap de Creus, Cadaqués, 31TEG2685, 15-V-1998, A. Pujadas, COA 25306. El Port de la Selva, cerca de la playa Tamariua, sobre Plantago coronopus, 31TEG1798, 15-V-1998, A. Pujadas, COA 28200. El Port de la Selva, cerca de la playa Tamariua, sobre Plantago subulata, 15-V-1998, A. Pujadas, COA 28201. Cadaqués, Faro de Cap de Creus, 31TEG2685, 15-V-1998, A. Pujadas, COA 28172. Cadaqués, Cap de Creus, Club Meditarranée, sobre Gazania rigens, 31TEG2486, 15-V-1998, A.Pujadas, COA 28173. Cadaqués, alrededores, 31TEG2381, 15-V-1998, A. Pujadas, COA 28174. Orobanche hederae Duby, Bot. Gall. 1: 350 (1828) Orobanche balearica Sennen & Pau, Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 8: 18 (1911) Molt poc representat per Bolòs & Vigo (1996: 506) al sud de l’Ebre. Aportem algunes cites que amplien la seva àrea de distribució: CASTELLÓ: Bejis, Estret del Coll de Cascajar, XK9123, 940 m, 18-VII-1992, M.B. Crespo & L. Serra, ABH 2435. Segorbe, in hortis, -IV-1898, C. Pau, BC 821720-Herbari Cadevall. Segorbe, sobre la yedra, 2-VI-1919, C. Pau, BC 46672. Segorbe frecuens in hortii, -V-1894, C. Pau, MA 114989. Nules, -VI, 1914, J. Beltrán, MA 114990. Barranco de la Ortisella, Benafigos, YK36, 750 m, 8VIII-1987, C. Fabregat, VAB 885878. Ares del Maestre, Barranc dels Horts, 30TYK4775, 850 m, 28-I-1996, C. Fabregat & S. López Udias, VAB 961798. VALÈNCIA: Buñol, Cueva del Turche, XJ86, 400 m, 16-XI-1982, M.B. Crespo & J.A. Hernández, ABH 6518. Vallanca, vaga del río Bohigues, 30TXK43, 860 m, 86 Orsis 16, 2001 A.J. Pujadas Salvà Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 86 8-VI-1995, Mateo, López Udías & Muñoz, VAB 953421. Andilla, Barranco Barchesa, XK81, 1300 m, 18-VII-1984, A. Aguilella, VAL 5972. ALACANT: Denia, Montgó, BC5099, 500 m, 15-V-1993, A. Barber, ABH 10378. Cocentaina, Sª Mariola, pr. Mas Llopis, YH1893, 1100 m, 18-VI-1995, Crespo, Serra, A. Juan & M.D. Lledó, ABH 13771. Sª de Aitana, Alcolecha, El Salt, YH3383, 900 m, 25-VII-1997, J.L. Solanas, ABH 1757. Serra de Mariola, Mare de Deu d’Agres, 800 m, A. et O. de Bolòs, 8-VII-1958, BC 149676. Agres, El Comtat, YH19, 600 m, 5-IV-1987, J.R. Nebot, VAB 910656. Agraïments Agraïm als conservadors i directors dels herbaris ABH, BC, BCC, BCF, BM, HBIL, Hº FRAGUENSE, JACA, K, MA, MAF, MPU, MUB, SANT, VAB i VAL les facilitats per la consulta del material. Bibliografia Ballester, G.; Stübing, G. 1990. Sierra del Carrascal de Alcoy. Flora y Vegetación. Cuadernos de la Naturaleza 1. Alacant. Barceló i Combis, F. 1879-1881. Flora de las Islas Baleares. Imp. Pedro José Gelabert. Palma de Mallorca. Beck, G. 1890. Monographie der Gattung Orobanche. Bibliotheca Botanica 19: 1-275. —- 1930. Orobanchaceae. In: H.G.A. Engler (ed.) Das Pflanzenreich Vol. 96 (IV.261). Verlag von Wilhelm Engelmann. Leipzig. p. 1-348. Beckett, E. 1993. Illustrated Flora of Mallorca. Ed. Moll. Palma de Mallorca. Bolòs, O.; Vigo, J. 1996. Flora dels Països Catalans. Vol. 3. Ed. Barcino. Barcelona. Bolòs, O.; Vigo, J.; Masalles, R.M.; Ninot, J.M. 1990. Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona. Bonafé Barceló, F. 1980. Flora de Mallorca. Vol. 4. Ed. Moll. Palma de Mallorca. Bonnier, G. 1926. Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique. Vol. 8, fasc. 78. Librairie Générale de l’Enseignement. E. Orlhac, editeur. París. Cadevall, J.; Font Quer, P. 1932. Flora de Catalunya. Vol. 4. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. Carrillo, A.; Ninot, J.M. 1997. Orobanche laserpitii-sileris Reuter ex Jordan, espècie nova per als Països Catalans. Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 65: 45-46. Chater, A.O.; Webb, D.A. 1972. Orobanche. In: Tutin et al. (ed.) Flora Europaea Vol. 3. Cambridge University Press. Cambridge. p. 286-293. Coste, H. 1937. Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrés limitrophes Vol. 3. Librairie Scientifique et Technique, Albert Blanchard. París. De la Torre, A. 1988. Flora, vegetación y suelos de la Sierra del Maigmó (Alicante). Caja Provincial de Ahorros de Alicante. Alacant. De la Torre, A.; Alcaraz, F.; García-Gea, A. 1987. Aportaciones a la flora alicantina (SE de España). I. Anales de Biología 13: 39-42. Foley, M.J.Y. 1999. Orobanche sanguinea C. Presl or O. crinita Viv.?: the correct name for the widespread Mediterranean coastal plant. Candollea 54: 89-95. Greuter, W.; Burdet, H.M.; Long, G. 1989. Med-Checklist. Vol. 4 (Lauraceae-Rhamnaceae). Conservatoire et Jardin botaniques de la Ville de Genève. Ginebra. El gènere Orobanche L als Països Catalans Orsis 16, 2001 87 Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 87 Knoche, H. 1922. Flora baleárica. Vol. 2. Imp. Roumégous et Déhan. Montpeller. Lojacomo Pojero, M. 1907. Orobanchaceae. In: Flora Sicula Vol. 2. Tipo-litografia S. Bizzarrill. Palermo. p. 148-171. Marès, P.; Vigineix, G. 1880. Catalogue raisonné des plantes vasculaires des Iles Baléares. G. Masson, éditeur, Libraire de l’Académie de Médecine. París. Mateo, G.; Crespo, M.B. 1998. Manual para la determinación de la flora valenciana. Monogr. Fl. Montiberica 3. València. Pignatti, S. 1982. Flora d’Italia. Vol. 2. Edagricole. Bolonya. Pujadas, A.; Lora, Á.; Crespo, M.B. 1997. Orobanche tunetana G. Beck (Orobanchaceae) espècie nueva para el continente europeo. Anales Jard. Bot. Madrid 55: 277-283. Pujadas, A.J. 1999. Orobanche icterica Pau, taxon minusvalorado del Sistema Ibérico. Flora Montiberica 11: 15-18 (I-1999). — 2001. Una nueva combinación nomenclatural. Flora montiberica 17: 11. Pujadas, A.J.; Crespo, M.B. 2001. Orobanche olbiensis (Coss.) Nyman, taxon minusvalorado del Mediterráneo occidental Collect. Bot. (Barcelona)25: 217-224. Pujadas, A.J.; Lora González, Á. 1997. Distribución de Orobanche clausonis Pomel (Orobanchaceae) en la Península Ibérica y Baleares. Anales Jard. Bot. Madrid 53: 477-479. Pujadas, A.J.; Velasco, L. 2000. Comparative studies on Orobanche cernua L. and O. cumana Wallr. (Orobanchaceae) in the Iberian Peninsula. Bot. J. Linn. Soc. 134: 513-527. Reuter, G. 1847. Orobanchaceae. In: De Candolle Prodromus systematis universalis regni vegetabilis Vol. 2. Treutel et Würtz. París. p. 1-45. Rigual, A. 1972. Flora y vegetación de la provincia de Alicante. Instituto de Estudios Alicantinos, Exma. Diputación Provincial de Alicante. Alacant. Samo Lumbreras, A.J. 1995. Catálogo florístico de la Provincia de Castellón. Diputació de Castelló. Castelló. Willkomm, H.M. 1870. Orobanchaceae. In: H.M. Willkomm; J. Lange (ed.) Prodromus Florae Hispanicae Vol. 2. E. Schweizerbart (E. Koch). Stuttgart. p. 620-632. —- 1893. Supplementum prodromi florae hispanicae. E. Schweizerbart (E. Koch). Stuttgartiae. Stuttgart. 88 Orsis 16, 2001 A.J. Pujadas Salvà Orsis16 04 Pujadas 17/5/02 16:35 Página 88