Els Briòfits de la Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane (SE de França)

Resum Hem identificat 153 tàxons dels quals 121 són molses i 32, hepàtiques. Mnium hornum entapissa una bona part del sòl de la fageda. Jungermannia subulata és abundant a les parts humides a les vores dels rierols. Els nombrosos epífits sobre faigs o roures formen una bona cobertura i tenen una excel·lent vitalitat. Predominen les espècies de distribució temperada, mentre que les boreals, suboceàniques i oceànicomediterrànies són menys abundants. D'una altra banda, malgrat la proximitat al mar de la zona de la Reserva, les de distribució mediterrània i submediterrània són escasses. Paraules clau: Albera, França, hepàtiques, Maçana, molses. Abstract. The bryophytes of the Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane (SE France) 153 species were identified; 121 mosses and 32 hepaticae. Mnium hornum covers the larger part of the beechwood soil. Jungermannia subulata is abundant on the wet stream margins. Epiphytic species grow copiously on beech and oak trees. The temperate species are the best represented and boreal, suboceanic, and oceanic-mediterranean species are also abundant. In spite of the nearness of the sea, mediterranean and submediterranean species are rare. Key words: Albères, France, hepaticae, Maçana, mosses. Introducció Els eminents briòlegs del segle XIX Goulard, Husnot, Jeanbernat, Renauld, Spruce, Zetterstedt i d’altres, van estudiar quasi exhaustivament els briòfits que viuen als estatges alpí i subalpí dels Pirineus, però van mostrar poc interès per l’estudi de les molses i les hepàtiques de l’Albera, serralada situada a l’extrem més oriental dels Pirineus, amb altituds màximes de 800-1100 m. Segons Husnot (1872), les condicions climàtiques de l’Albera són poc favorables per al desenvolupament dels briòfits, i les espècies que s’hi troben són tan comunes que ofereixen poc Orsis 16, 2001 29-45 Els briòfits de la Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane (SE de França) C. Casas R.M. Cros M. Brugués Universitat Autònoma de Barcelona. Unitat de Botànica 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Manuscrit rebut el juny de 2001 Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 29 interès. Del resultat de les seves exploracions només menciona sis espècies, Leptodon smithii Dicks., Bartramia stricta Brid., Coscinodon pulvinatus Spr., Barbula membranifolia Hook., Barbula squarrosa De Not. i Reboulia hemisphaerica Raddi, totes molt comunes. Husnot s’aferma en la convicció que aquestes muntanyes, on només hi ha una fageda de certa extensió al bosc de Sorède, són molt pobres en molses i que si algú vol fer bones recol·leccions ha d’explorar els Pirineus centrals. És possible que aquestes consideracions, que reflecteixen la vulgaritat i la pobresa de la flora briofítica, fossin, en part, la causa de la migrada informació que posseïm, tant del vessant nord com del vessant sud de l’Albera. Malgrat aquesta informació desfavorable, des del punt de vista d’Husnot, Jeanbernat & Renauld (1885) reuneixen en un estudi biogeogràfic els coneixements adquirits després de nombroses recol·leccions pels Pirineus i entre les muntanyes explorades esmenten l’Albera sense concretar cap localitat de la serralada. Aquests autors inclouen una llista de les següents espècies que consideren constituïda per “tàxons silvícoles rars que descendeixen a la regió dels oliverars per les gorges estretes i les vores dels rierols”: Dichodontium pellucidum, *Bryum alpinum, *Ceratodon purpureus, Philonotis fontana, Coscinodon cribosus, *Polytrichum piliferum, Racomitrium canescens, *Polytrichum juniperinum, *Bryum capillare i*Hypnum filicinum. També inclouen una llista de 20 espècies, totes recol·lectades a la fageda, vers 600-700 m d’altitud: *Dicranella heteromalla, *Mnium punctatum, *Dicranum scoparium, *Mnium undulatum, *Barbula subulata, *Polytrichum formosum, *Barbula muralis, Thuidium tamariscinum, Racomitrium protensum, *Brachythecium rivulare, *Cynodontium bruntonii, *Brachythecium salebrosum, Cynodontium polycarpum, *Rhynchostegium confertum, Campylopus atrovirens, Antitrichia curtipendula, *Bryum pseudotriquetrum, *Hypnum purum, *Bartramia pomiformis, *Hylocomium splendens. Transcrivim la denominació taxonòmica amb la mateixa sinonímia que van usar els autors. No s’indica la localitat precisa, però suposem que es refereixen a la fageda de la Maçana o al bosc de Sorède. De totes les espècies d’ambdues llistes nosaltres només hem trobat a la Reserva les senyalades amb *. Una comunicació de Renauld (1880) indica que Jeanbernat va recol·lectar Scorpiurium rivale Sch. = Scorpiurium deflexifolium (Solms) Fleisch. & Loeske a la torre de la Maçana (l’Albera) a 700 m d’altitud, espècie que considera nova pels Pirineus i en aquell temps l’única molsa citada de la Maçana. A l’Herbari Jeanbernat de la Universitat Paul Sabatier de Tolosa hem trobat un esplèndid exemplar de S. rivale acompanyat d’una etiqueta poc explícita que només indica “Banyuls”. Zanten & During (1974) la citen prop de Valmy, entre 50-200 m. Tant a Banyuls com a la localitat citada s’hi poden donar les condicions ecològiques que requereix aquesta espècie, condicions que ara no hem observat als voltants de la torre de la Maçana. D'una altra banda no l’hem vist a les vores de cap dels rierols de la Reserva, malgrat que es trobi a nivells altitudinals inferiors. Molts anys més tard, V. Allorge (1958) en una de les seves exploracions va trobar Fissidens herzogii Ruthe amb Fissidens algarvicus Solms, Fossombronia angulosa (Dicks.) Raddi i Rhynchostegiella algiriana (Brid. ex P. Beauv.) Warnst., a la Grotte de Pouade dins la Vallée de Baillaury. En el seu treball su30 Orsis 16, 2001 C. Casas; R.M. Cros; M. Brugués Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 30 posa que Fissidens herzogii serà trobat, també, en altres indrets de la serra de l’Albera. Així mateix, V. Allorge comunica haver recol·lectat Oedipodiella australis (Wager & Dix.) Dix. var. catalaunica P. de la Varde amb Grimaldia dichotoma Raddi, Riccia sorocarpa Bisch. i Riccia nigrella D C. en un torrentet a la carretera de Cervera a Banyuls. Cap d’aquestes espècies s’ha trobat a la Maçana, probablement per causa de les condicions climàtiques i de vegetació en què viuen a les localitats explorades per V. Allorge, força diferents de les de la Reserva. La primera aproximació àmplia a la flora briofítica de l’Albera es deu a Zanten & During (1974), en la qual es recullen els resultats de les seves exploracions realitzades als Pirineus orientals i l’Aude els anys 1965, 1966, 1969 i 1973. D’aquesta extensa recopilació de les espècies identificades de tota l’àrea d’estudi n’hem extret seixanta espècies de molses i setze d’hepàtiques, que corresponen a les espècies recol·lectades a la Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane, dotze de les quals no hem trobat. Pel que fa al vessant sud de l’Albera, s’han fet algunes recol·leccions en diferents indrets però només en Casas et al. (1998) s’ha publicat el resultat d’un estudi briofític de les basses temporals de l’Albera, a l’Alt Empordà. En aquest estudi se citen espècies de molses que viuen submergides a l’aigua i les que es van desenvolupant sobre la superfície del sòl argilós i fresc que queda descobert a mesura que l’aigua de la bassa s’evapora. Malgrat que és un ambient restringit, el nombre d’espècies és força elevat. La majoria no les hem trobat als sòls humits o molls de la Reserva, tot i que cal remarcar que en ambdues localitzacions hi viuen les molses Bryum alpinum, Bryum pseudotriquetrum, Ephemerum sessile, Philonotis caespitosa, P. marchica i sobretot les hepàtiques Riccia macrocarpa, R. warnstorfii i Fossombronia maritima. Àrea d’estudi La Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane, situada al vessant nord de la serra de l’Albera, en territori francès de la Catalunya Nord, ocupa una extensió de 336 ha. És una zona abrupta, amb un desnivell que oscil·la entre els 600-1150 m, solcada per petits rierols que flueixen al riu Maçana i aquest directament a la Mediterrània. La vegetació majoritària correspon a una fageda acidòfila ben desenvolupada enquadrada dins el Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae, amb arbres vells i amb una bona regeneració, junt amb Quercus humilis Mill., Fraxinus excelsior L., Acer monspessulanum L., Alnus glutinosa (L.) Gaertn., Taxus baccata L. i Ilex aquifolium L. A la part inferior és dominant un alzinar amb Cistus monspeliensis L. a les clarianes. Punts del mostreig: 1. Reserva Integral, 600 m. 2. Riu la Maçana, prop del refugi, 650-700 m. 3. Coll Fondo, 650 m. 4. Coll de les Colomates, 800 m. Els briòfits de la Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane Orsis 16, 2001 31 Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 31 5. Coll del Pal, 800 m. 6. Còrrec de la Fajosa, 850 m. 7. Riu la Maçana, per sobre de la cascada, 750 m. 8. Riu la Maçana, cascada de la Maçana, 750 m. 9. Corral dels Porcs, 700 m. 10. Corral dels Porcs, 700 m. 11. Còrrec de la font dels Alemanys, vores riu, 680 m. 12. Còrrec de la font dels Alemanys, 650 m. 13. Font dels Alemanys, pujant a la Torre de la Maçana, 650-700 m. 14. Torre de la Maçana, 750-790 m. 15. Torre de la Maçana, 750-790 m. 16. El Pruneller, 710 m. 17. Coll de la Maçana, 1050 m. 18. Font de la Maçana, 925 m. 19. Entre el coll dels Tres Faigs i el puig dels Quatre Termes, 1050 m. Resultats 1. Catàleg de les espècies Molses: *Atrichum angustatum (Brid.) Bruch & Schimp. Sòls humits ombrejats. 1, 10. *Atrichum undulatum (Hedw.) P. Beauv. Sòls humits ombrejats. 1, 2, 5, 6. Bartramia ithyphylla Brid. Talussos i prats pedregosos humits. 1. *Bartramia pomiformis Hedw. Talussos pedregosos frescos. 1, 7, 17. Brachythecium populeum (Hedw.) Schimp. Sòl i roques humides. 6. *Brachythecium rivulare Schimp. Sòl i roques a les vores dels rierols. 2, 5, 12. Brachythecium rutabulum (Hedw.) Schimp. Talussos humits i vores de rierol. 1, 2, 3, 6, 10, 17, 19. Brachythecium salebrosum (F. Weber & D. Mohr) Schimp. Sòls i roques humides. 3. *Brachythecium velutinum (Hedw.) Schimp. Sòls, roques i a la base dels arbres. 1, 6, 10, 17, 18. Bryum alpinum With. Sòls i roques humits o molls. 7. *Bryum capillare Hedw. Sòls i roques exposats. 1, 2, 3, 7, 14, 17, 18. Bryum pseudotriquetrum (Hedw.) P. Gaertn., B. Mey. & Scherb. Sòls i roques molls o a la vora dels rierols. 5, 12. Bryum subelegans Kindb. Roques i base d’arbres. 6. Calliergonella cuspidata (Hedw.) Loeske. Depressions del sòl inundades. 1, 5. Campylium calcareum Crundw. & Nyholm. Sòls o roques bàsics. 14. Campylopus fragilis (Brid.) Bruch & Schimp. Sòls molt humits ombrejats. 5, 7. *Ceratodon purpureus (Hedw.) Brid. Sòls secs exposats. 3, 5, 6, 13, 14, 15, 17, 19. Cirriphyllum tommasinii (Boulay) Grout. Sòl i talussos humits ombrejats. 1, 3, 6. 32 Orsis 16, 2001 C. Casas; R.M. Cros; M. Brugués Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 32 Cratoneuron filicinum (Hedw.) Spruce. Fonts i vores de rierol dins l’aigua. 2. Cynodontium bruntonii (Sm.) Bruch & Schimp. Roques ombrejades. 7. *Dicranella heteromalla (Hedw.) Schimp. Talussos humits ombrejats. 1, 2, 6, 18. *Dicranum scoparium Hedw. Sòls, roques, base d’arbres ombrejats. 1, 3, 5, 7, 10, 14, 17, 19. Didymodon rigidulus Hedw. Sòls secs exposats. 14. Didymodon vinealis (Brid.) Zander. Sòls secs exposats. 14. *Diphyscium foliosum (Hedw.) D. Mohr. Sòls i talussos humits ombrejats. 1, 6, 7. Encalypta vulgaris Hedw. Roques seques exposades. 14. Ephemerum sessile (Bruch) Müll. Hal. Sòls argilosos humits periòdicament. 5. Eurhynchium crassinervium (Taylor) Schimp. Vores de rierol humides. 12. Eurhynchium hians (Hedw.) Sande Lac. Sòls i roques molls o humits. 1, 8, 12. Eurhynchium stokesii (Turner) Schimp. Vores humides i ombrejades dels rierols. 1, 4, 6, 10. Eurhynchium pumilum (Wilson) Schimp. Sòls humits ombrejats. 12. Fissidens dubius P. Beauv. Talussos humits ombrejats. 1, 17. Fissidens pusillus (Wilson) Milde. Vores humides de rierol. 10. Fissidens taxifolius Hedw. Talussos humits ombrejats. 12. *Fissidens viridulus (Sw.) Wahlenb. Talussos i roques humits ombrejats. 11, 12, 18. *Fontinalis antipyretica Hedw. Sobre les roques dins l’aigua dels rierols. 2, 6. *Grimmia decipiens (Schultz) Lindb. Roques seques exposades. 7, 9, 10. *Grimmia laevigata (Brid.) Brid. Roques seques exposades. 9, 14, 17. Grimmia lisae De Not. Roques seques exposades. 10. *Grimmia pulvinata (Hedw.) Sm. Roques seques exposades. 3, 14. *Grimmia trichophylla Grev. Roques seques exposades. 3, 7, 9, 14, 17, 18. *Habrodon perpusillus (De Not.) Lindb. Troncs dels arbres. 2, 4, 6, 9, 13, 15, 16, 18. *Hedwigia ciliata (Hedw.) P. Beauv. Roques seques exposades. 3, 7, 9, 14. Hedwigia stellata Hedenas. Roques seques exposades. 7. Heterocladium dimorphum (Brid.) Bruch & Schimp. Sòl humit o moll. 8. Homalothecium lutescens (Hedw.) H. Rob. Sòls secs exposats. 14, 17, 19. *Homalothecium sericeum (Hedw.) Schimp. Roques seques o a la base de troncs d’arbres. 1, 4, 11, 14, 16, 18, 19. Hylocomium splendens (Hedw.) Schimp. Sòls humits ombrejats. 7. *Hypnum cupressiforme Hedw. var. cupressiforme. Sòls, roques i troncs d’arbres humits, ombrejats o secs i exposats. 1, 3, 4, 5, 6, 10, 11, 13, 14, 15, 17, 19. Hypnum cupressiforme Hedw. var. filiforme Brid. Troncs d’arbres. 16. Hypnum cupressiforme Hedw. var. lacunosum Brid. Sòls o roques secs exposats. 3, 14, 17. Els briòfits de la Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane Orsis 16, 2001 33 Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 33 Hypnum jutlandicum Holmen & E. Warncke. Sòls humits. 7. Hypnum mamillatum (Brid.) Loeske. Sobre roques ombrejades. 7, 16. Isopterygiopsis pulchella (Hedw.) Z. Iwats. Sòl humit a les escletxes o a la base de roques. 6. Isothecium alopecuroides (Dubois) Isov. Sòls, roques o a la base dels arbres ombrejats. 1, 6, 19. *Leptodon smithii (Hedw.) F. Weber & D. Mohr. Troncs dels arbres i roques humides. 1, 2, 4, 9, 11, 13, 15, 16, 18. *Leucodon sciuroides (Hedw.) Schwägr. Troncs dels arbres i roques humides. 1, 3, 4, 6, 9, 11, 14, 16, 19. *Mnium hornum Hedw. Sòls i roques ombrejats. 1, 2, 5, 6, 10, 11, 12, 18. Mnium stellare Hedw. Sòls i roques humits. 8. Neckera complanata (Hedw.) Huebener. Troncs dels arbres i roques ombrejats. 1, 19. *Neckera pumila Hedw. Troncs dels arbres ombrejats. 6. Orthotrichum acuminatum H. Philib. Troncs dels arbres. 16. *Orthotrichum affine Brid. Troncs dels arbres i roques. 14, 15, 16, 18. Orthotrichum diaphanum Brid. Troncs dels arbres. 16. *Orthotrichum lyellii Hook. & J. Tayl. Troncs dels arbres. 6, 13, 14, 15, 19, 18. *Orthotrichum rupestre Schwägr. Troncs dels arbres i roques. 1, 3, 6, 9, 10, 12, 18. Orthotrichum speciosum Nees. Troncs dels arbres. 17. *Orthotrichum striatum Hedw. Troncs dels arbres o roques. 2, 9, 15. *Orthotrichum tenellum Brid. Troncs dels arbres. 15. Philonotis arnellii Husn. Sòls argilosos humits molls periòdicament. 12. Philonotis caespitosa Jur. Sòls molls periòdicament. 5. Philonotis marchica (Hedw.) Brid. Sòls argilosos humits molls periòdicament. 12. *Plagiomnium affine (Blandow) T. J. Kop. Sòls humits o molls periòdicament. 14. Plagiomnium elatum (Bruch & Schimp.) T. J. Kop. Sòls humits o molls. 1, 2, 3, 5, 10, 19. *Plagiomnium undulatum (Hedw.) T. J. Kop. Sòls humits o molls. 1, 2, 11, 18. *Plagiothecium nemorale (Mitt.) A. Jaeger. Sòls, base roques o base dels troncs d’arbres. 6, 11, 18. Plagiothecium succulentum (Wilson) Lindb. Sòls, base roques o base dels troncs d’arbres. 6, 8. *Pleuridium acuminatum Lindb. Talussos humits ombrejats. 5. Pleuridium subulatum (Hedw.) Rabenh. Sòls humits o molls periòdicament. 17. Pleurochaete squarrosa (Brid.) Lindb. Sòls secs exposats. 14. Pleurozium schreberi (Brid.) Mitt. Sòls humits. 1. Pogonatum aloides (Hedw.) P. Beauv. Talussos humits ombrejats. 18. Pohlia lescuriana (Sull.) Ochi. Sòls argilosos humits. 5. Pohlia proligera (Kindb.) Broth. Sòl argilós humit ombrejat. 18. *Polytrichum formosum Hedw. Sòl ombrejat. 1, 2, 6, 7, 10, 11, 17. 34 Orsis 16, 2001 C. Casas; R.M. Cros; M. Brugués Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 34 *Polytrichum juniperinum Hedw. Talussos o sòl sec descobert. 1, 3, 10, 17, 19. *Polytrichum piliferum Hedw. Sòl sec descobert. 3, 5, 10, 15, 17. Pseudotaxiphyllum elegans (Brid.) Z. Iwats. Sòl humit a les escletxes o a la base de roques. 11. *Pterigynandrum filiforme Hedw. Sobre els troncs dels arbres i sobre roques. 6, 9, 11, 18, 19. *Pterogonium gracile (Hedw.) Sm. Sobre els troncs dels arbres i sobre les roques. 1, 3, 6, 9, 11, 14, 16, 17, 18. Racomitrium affine (F. Weber & D. Mohr) Lindb. Sobre roques humides o periòdicament molles. 7. *Rhizomnium punctatum (Hedw.) T. J. Kop. Sòls i talussos humits o molls ombrejats. 1, 2, 6, 10, 12. *Rhynchostegium confertum (Dicks.) Schimp. Sòl i roques humides. 6, 18. *Rhynchostegium riparioides (Hedw.) Cardot. Roques a les vores o dins dels rierols. 2, 6, 8, 10, 12. Rhytidiadelphus triquetrus (Hedw.) Warnst. Sòl humit. 19. Rhytidium rugosum (Hedw.) Kindb. Sòl sec exposat. 17. Schistidium crassipilum H. H. Blom. Roques seques exposades. 14. *Scleropodium purum (Hedw.) Limpr. Sòls humits ombrejats. 5, 17, 19. *Scleropodium touretii (Brid.) L. Koch. Base de talussos i sòls humits exposats. 1, 6, 10, 14. Scorpiurium deflexifolium (Solms) M. Fleisch. & Loeske. Torre de la Maçana (Jeanbernat). *Thamnobryum alopecurum (Hedw.) Gangulee. Sobre les roques a prop de les fonts o saltants d’aigua. 6, 7, 8. Tortula intermedia (Brid.) De Not. Sòl. 14. *Tortula laevipila (Brid.) Schwägr. Sobre els troncs dels arbres. 1, 4, 13, 15, 16, 18. *Tortula papillosa Wilson. Sobre els troncs dels arbres. 1, 4, 11, 15, 16. *Tortula ruralis (Hedw.) P. Gaertn., B. Mey. & Scherb. Sobre sòls exposats o roques seques. 3, 14, 17, 19. *Tortula subulata Hedw. var. graeffii Warnst. Sòls i talussos humits. 1, 4, 17. Tortula subulata Hedw. var. subinermis (Bruch & Schimp.) Wils. Sòls i talussos humits. 14, 18. *Trichostomum brachydontium Bruch var. littorale (Mitt.) C.O.E. Talussos exposats. 3, 10, 12. Weissia rutilans (Hedw.) Lindb. Talussos humits ombrejats. 1, 10, 17. Weissia squarrosa (Nees & Hornsch.) Müll. Hal. Sobre sòl. 14. *Zygodon rupestris Lorentz. Sobre els troncs dels arbres. 1, 13, 18. Hepàtiques: *Blepharostoma trichophyllum (L.) Dum. Sòl humit. 6. Cephalozia bicuspidata (L.) Dum. Sòl humit entre altres muscínies. 5. Cephaloziella divaricata (Sm.) Schiffn. Talús humit. 10. Els briòfits de la Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane Orsis 16, 2001 35 Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 35 *Chiloscyphus polyanthos (L.) Corda. Sòl humit o moll. 10, 12. Diplophyllum albicans (L.) Dum. Sòl humit. 2, 6. Fossombronia maritima (Paton) Paton. Sòl humit o moll. 12, 18. *Frullania dilatata (L.) Dum. Soques dels arbres i roques. 1, 2, 6, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19. *Frullania tamarisci (L.) Dum. Sòl i soques. 1. Frullania tamarisci (L.) Dum. var. mediterranea De Not. Sòl i roques exposats. 1, 3, 10, 16, 17. *Jungermannia subulata Evans. Sòls humits ombrejats de la fageda. 1, 2, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 18. *Lejeunea cavifolia (Ehrh.) Lindb. Sòls humits i ombrejats. 1, 11, 12. Lepidozia reptans (L.) Dum. Sòls humits ombrejats. 6. *Lophocolea bidentata (L.) Dum. Sòls humits, base dels arbres ombrejats. 1, 6, 11, 18. Lophocolea heterophylla (Schrad.) Dum. Base d’un tronc. 10. *Lunularia cruciata (L.) Lindb. Sòls humits ombrejats. 2, 8, 10, 12. Marsupella funckii (Web. & Mohr.) Dum. 10. *Metzgeria furcata (L.) Dum. Sòl, troncs dels arbres i roques sovint entre altres muscínies. 1, 2, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 13, 15, 16, 19. Pellia neesiana (Gott.) Limpr. Sòl humit o moll a les vores de rierols. 11. *Plagiochila porelloides (Torrey ex Nees) Lindenb. Sòl humit ombrejat. 1, 5, 6, 10, 11, 12, 13. Porella arboris-vitae (With.) Grolle. Replans de les roques. 1. Porella cordaeana (Hüb.) Moore. Base d’arbres. 1, 6. *Porella obtusata (Tayl.) Trev. Roques i base d’arbres. 10, 14. *Porella platyphylla (L.) Pfeiff. Troncs d’arbres i sobre les roques. 1, 4, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 18, 19. *Radula complanata (L.) Dum. Troncs d’arbres i roques. 1, 16. Radula lindenbergiana Gott. ex Hartm. Sobre faig. 19. Riccia macrocarpa Levier. Sòls humits o molls. 12. Riccia warnstorfii Limpr. var. subinermis Warnst. Sòls humits o molls. 12. *Scapania compacta (A. Roth) Dum. Sòls humits ombrejats. 1, 7. Scapania irrigua (Nees) Nees. Sòls humits o molls a la vora de rierols. 1, 5. Scapania nemorea (L.) Grolle. Sòl ombrejat. 5. *Espècies també citades per Zanten & During (1974). A la llista de Zanten & During (1974) hi figuren altres dotze espècies més recol·lectades a la Maçana i que nosaltres no hem trobat, de les quals hem vist els exemplars dipositats a l’Herbarium Groninganum-Bryophyta i a l’Herbarium B. O. van Zanten-Bryophyta. A continuació en donem referència amb les indicacions de les etiquetes, per tal de tenir la llista tan completa com sigui possible. 36 Orsis 16, 2001 C. Casas; R.M. Cros; M. Brugués Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 36 Molses: Amphidium mougeotii (B. & S.) Schimp. La Massane. On rocks in river-bed in beech-forest, alt. 500 m, leg. Pegtel, 3-7-1965. Ctenidium molluscum (Hedw.) Mitt. Les Albères, Forêt de la Massane. Terrestrial, alt. 650-700 m, leg. During & van Zanten, 24-4-1969. Fontinalis squamosa Hedw. Forêt de la Massane. On acid stones inundated in stream, in Fagus forest shaded, alt. 600 m, leg. van Zanten, 21-5-1973. Pottia truncata (Hedw.) B.S.G. Albères, near Tour de la Massane. Terrestrial, alt. 750-800 m, leg. During & van Zanten, 24-4-1969. Racomitrium aciculare (Hedw.) Brid. Forêt de la Massane. On acid rocks along the stream in Fagus forest shaded, alt. 600 m, leg. B.O. van Zanten, 21-5-1973. Rhynchostegiella tenella (Dicks.) Limpr. Albères, near Tour de la Massane. On rocky earth, alt. 750-800 m, leg. During & van Zanten, 24-4-1969. Rhynchostegium murale (Hedw.) B., S. & G. Forêt de la Massane. On earth-covered acid rocks in stream-bed in Fagus forest in shade, alt. 600 m, leg. B.O. van Zanten, 21-5-1973. Schistidium apocarpum (Hedw.) Brid. Forêt de la Massane. On acid rocks along stream in Fagus forest, alt. 600 m, leg. B. O. van Zanten, 21-5-1973, ver. H.H. Blom. Tortella nitida (Lindb.) Broth. Les Albères, near Tour de la Massane. On rocky earth, alt. 750-800 m, leg. During & van Zanten, 24-4-1969. Weissia controversa Hedw. var. densifolia (B.S.G.) Wils. Forêt de la Massane. Terrestrial, in Fagus forest, along stream, shaded, alt. 600 m, leg. B.O. van Zanten, 21-5-1973. Hepàtiques: Lophocolea minor Nees. Forêt de la Massane. Op aarde onder Fagus met o.a. Plagiochila porelloides, alt. 700 m, leg. D. Pegtel, 1965. Scapania undulata (L.) Dum. Above Argelès s/M, Forêt de la Massane. On acid rocks in stream, inundated, in Fagus forest, shaded, alt. 600 m, leg. B. O. van Zanten, 21-5-1973. Ha estat interessant disposar d’aquestes dades publicades el 1974 perquè hem comprovat que el nombre més gran de les espècies que ara no hem trobat correspon a hidròfits, reòfils com Fontinalis squamosa (M. J. Garrigue, advertit de la manca d’aquesta espècie, n’ha trobat una petita mostra la qual confirma la nostra suposició de la possible regeneració d’aquesta espècie) i Scapania undulata, que viuen submergits dins l’aigua, o higròfils com Racomitrium aciculare, que viu en sòls inundats a les vores dels rierols. Així mateix, Amphidium mougeotii i Rhynchostegium murale es troben als marges humits dels torrents, i totes són pròpies de l’estatge montà. Les condicions de la fageda de la Maçana no deuen ser les més favorables per a aquestes espècies, ja que els exemplars d’herbari que hem vist són migrats, mentre que, normalment, als Pirineus cenEls briòfits de la Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane Orsis 16, 2001 37 Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 37 A la figura 1 incloem el diagrama corològic per tal de destacar la proporció de cada un dels elements que corresponen a la brioflora de la Maçana. La majoria de les espècies corresponen als elements temperat, al suboceànic, al oceànicmediterrani i al boreal, pròpies de les rouredes i fagedes centreeuropees i dels Pirineus centrals. Malgrat la proximitat del territori a la Mediterrània hi ha una escassa representació del mediterrani i submediterrani. L’element oceànic, com és d’esperar, és molt rar. Per la qualificació dels elements corològics, seguim Düll (1983, 1984, 1985). Agraïments Tot el nostre agraïment a J. Travé, J. Garrigue i J. A. Magdalou, que ens han donat l’oportunitat de visitar i conèixer la Reserva; ens han acollit amigablement i ens han facilitat tot el necessari per dur a terme el nostre treball. A B. O. van Zanten, que ha posat a la nostra disposició les mostres del seu herbari recol·lectades a la Maçana, i a J. Gamisans, que ens ha facilitat de treballar amb l’herbari Jeanbernat. A C. Sérgio, F. Lara i J. Muñoz, que han determinat o confirmat algunes espècies de Riccia i Fossombronia, Orthotrichum i Grimmia respectivament. Aquest treball s’ha fet per encàrrec dels administradors de la Reserva. 44 Orsis 16, 2001 C. Casas; R.M. Cros; M. Brugués 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 tbosoomsmm Figura 1. Diagrama corològic dels briòfits de la Maçana. t= temperat; b= boreal + subboreal; o= oceànic; so = suboceànic; om = oceànic-med + suboc-submed; sm = submediterrani; m= mediterrani. Nombre d'espècies Elements corològics Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 44 Bibliografia Allorge, V. 1958. Deux espèces de Mousses nouvelles pour la France. Rev. Bryol. Lichénol. 27: 188-190. Casas, C.; Cros, R.M.; Brugués, M.; Sérgio, C.; Font, J. 1998. Els briòfits de les basses de l’Albera, Alt Empordà. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 66: 73-80. Düll, R. 1983. Distribution of European and Macaronesian Liverworts (Hepaticophytina). Bryol. Beitr. 2: 1-115. — 1984. Distribution of the European and Macaronesian mosses (Bryophytina). Bryol. Beitr. 4: 1-113. — 1985. Distribution of the European and Macaronesian mosses (Bryophytina). Bryol. Beitr. 5: 1-112. Husnot, T. 1872. Notice sûr la Bryologie des Pyrénées-Orientales. Bull. Soc. Bot. France 19: 91-93. Jeanbernat, M.; Renauld, F. 1885. Bryo-géographie des Pyrénées. Guide du bryologue dans la chaine des Pyrénées et le sud-ouest de la France. Mém. Soc. Nat. Sci. Nat. Math. Cherbourg. 25: 1-194. Lloret, F. 1989. Briófitos del alto valle del Ter. Orsis 4: 11-45. Renauld, F. 1880. Notice sûr quelques mousses des Pyrénées. Rev. Bryol. 7: 103-106. Sérgio, C.; Casas, C.; Cros, R.M.; Brugués, M. 1996. Bryological notes. Fossombronia maritima (Paton) Paton in the Iberian Peninsula. J. Bryol. 19: 349. Váˇna, J. 1973. Studien über die Jungermannioideae (Hepaticae). 3. Jungermannia Subg. Liochlaena. Fol. Geobot. Phytotax. Praha. 8: 397-416. Zanten, B.O. van; During, H.J. 1974. Contribution to the mossflora of the départements Pyrénées-Orientales and Aude. Rev. Bryol. Lichénol. 40: 203-217. Els briòfits de la Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane Orsis 16, 2001 45 Orsis16 02 Casas-Cros 15/5/02 17:28 Página 45