Resum
La isioc àcia, p ime a escola de pensamen econòmic, a néixe a F ança a mi jan segle XVIII.
Els seus dos p ime s impulso s o en F ançois Quesnay i el ma quès de Mi abeau, dos pe so-
na ges de la co de Lluís XV. El Tableau Économique, publica pe Quesnay l’any 1757, ou el
documen undacional de la isioc àcia. El e me signi ica «go e n de la na u alesa» i ou in en-
a pe Dupon de Nemou s. Els pensado s d’aques mo imen pa ien d’una isió acionalis a
del món. Es ixa en en l’o d e na u al de les coses i pe ells únicamen l’ag icul u a e a p oduc-
i a, ja que el come ç ans o ma, pe ò no p odueix. Els isiòc a es enien una concepció ísica
del p océs econòmic i pe això les al es ac i i a s econòmiques que no ossin l’ag icul u a e en
es è ils. Calia e una e o ma ag à ia a la F ança del segle XVIII pe ans o ma les explo acions
pe i es en g ans i millo a la p oduc i i a .
Pa aules clau: isioc àcia, economia, Quesnay, Mi abeau, La oisie , ag icul u a, F ança, o d e
na u al.
Resumen. La isioc acia y su con inuación
La isioc acia, p ime a escuela de pensamien o económico, nació en F ancia a mediados del siglo
XVIII. Sus dos p ime os impulso es ue on F ançois Quesnay y el ma qués de Mi abeau, dos pe -
sonajes de la co e de Luis XV. El Tableau Économique, publicado po Quesnay en el año 1757,
ue el documen o undacional de la isioc acia. El é mino signi ica «gobie no de la na u aleza
y ue in en ado po Dupon de Nemou s. Los pensado es de es e mo imien o pa ían de una
isión acionalis a del mundo. Se ijaban en el o den na u al de las cosas y pa a ellos únicamen-
e la ag icul u a e a p oduc i a, pues el come cio ans o ma, pe o no p oduce. Los isióc a as
enían una concepción ísica del p oceso económico y po es o las o as ac i idades económicas
que no ue an la ag icul u a e an es é iles. Con enía hace una e o ma ag a ia a la F ancia del siglo
XVIII pa a ans o ma las explo aciones pequeñas en g andes y mejo a la p oduc i idad.
Palab as cla e: isioc acia, economía, Quesnay, Mi abeau, La oisie , ag icul u a, F ancia, o den
na u al.
Abs ac . The physioc acy and i s con inui y
This a icle desc ibes he bi h o he physioc acy in he XVIII h cen u y F ance, conside ing i as
he i s wo lwide school o economic hough .
Key wo ds: physioc acy, economic hough , Quesnay, Mi abeau, La oisie , F ance.
Manusc i s 22, 2004 45-58
La isioc àcia i la se a con inuació
Lluís A gemí
Uni e si a de Ba celona
Depa amen d’His ò ia i Ins i ucions Econòmiques
Facul a de Ciències Econòmiques i Emp esa ials
Diagonal, 690. 08034 Ba celona
[email p o ec ed]
1. Els isiòc a es: con ex social i pe sonal
La isioc àcia, la p ime a escola de pensamen econòmic de la qual enim conei-
xemen , a néixe un dia de juliol de l’any 1757, quan dues pe sonali a s es a en
oba a l’en esòl del Palau de Ve salles, on i ia Madame de Pompadou , l’aman
del ei Lluís XV. El p ime , Quesnay, e a el me ge de l’aman del ei; el segon e a
un g an noble p o ençal, el ma quès de Mi abeau. La discussió que a en eni
gi a a en o n d’un ema conc e : què és causa i què és conseqüència, si conside-
em iquesa i població. L’ac i ud me can ilis a, ípica ins alesho es, deia que com
més població, més iquesa, i la població, e a, doncs, causa de la iquesa. Aques a
e a la pos u a de Mi abeau, men e que Quesnay no compa ia aques a isió, i
de ensa a que no és la població la causa de la iquesa, sinó que la iquesa pe me
l’augmen de la població. Quesnay a con ènce Mi abeau i a pa i d’aquell
momen a comença la c eació de l’Escola Fisiòc a a, en enen aques a com a
g up, sec a o pa i .
F ançois Quesnay e a ill d’una amília de pe i s p opie a is u als a Me è, una
egió al sud-oes de Pa ís, p op de Ve sailles. Va ap end e a llegi amb l’ob a
Ag icul u e e maison us ique, de Cha les Es ienne i Cha les Liebau , un clàssic
ancès de l’ag icul u a, i la ècnica ag ícola ou una cosa que semp e el a p eo-
cupa . Va ana a la uni e si a , on es udià ci u gia. En aquell emps, enca a ci u -
gians i me ges e en dues p o essions sepa ades i en compe ència, a esos els o ígens
di e en s de les dues p o essions. Els ci u gians e en me ges aplica s menys p e-
ocupa s pels aspec es ilosò ics del cos humà, men e que els me ges e en ilòso s
del cos humà. Quesnay, pe ò, desp és d’es udia ci u gia, a i a més cap a la
medicina. Els seus p o ec o s nobles, que enien in luència a Ve salles, el an acon-
sella com a me ge pa icula de Madame Pompadou i, a iba el momen , es a
asllada a iu e a palau.
Això li a dona una ce a bona posició, amb la qual mol a gen busca a el seu
a o pe in e eni da an del ei. Bén a ia , desp és d’a iba a Ve salles, a comen-
ça a eni unes ce es amis a s en e els ce cles in el·lec uals de Pa ís, com e en
Dide o i D’Alembe , undado s i edi o s de l’Enciclopèdie, que li an demana
que esc i ís els a icles d’economia de l’ob a.
Dels seus coneixemen s d’ag icul u a i d’allò que ha ia ap ès de ci u gia (espe-
cialmen s’ha ia in e essa pe emes de la ci culació de la sang), a comença a
elabo a una isió de l’economia com un cos humà on hi ha un lloc on es c ea la
sang, que és l’ag icul u a, i uns ci cui s econòmics pe on es epa eix, com les
enes i a è ies. Els p ime s esquemes conegu s d’aques a isió o men el Tableau
Économique, eali za el 1757 (F ançois Quesnay, 1958).
Vic o Rique i, ma quès de Mi abeau, e a un g an noble p o ençal amb el més
pu sen i de la pa aula: au òc a a, an ipà ic, explo ado de qualse ol pe sona que
46 Manusc i s 22, 2004 Lluís A gemí
Suma i
1. Els isiòc a es: con ex social i pe sonal
2. La eo ia econòmica dels isiòc a es
3. L’he ència dels isiòc a es
Bibliog a ia
es igués so a la se a ju isdicció i de enso de o s els d e s eudals que pogués.
Tanma eix, enia ce s in e essos amb la eno ació polí ica de F ança, eno ació
en un de e mina sen i , ja que e a una pe sona p ou conscien pe sabe que si la
noblesa olia ecupe a p i ilegis, ha ia d’ap end e ben bé allò que diu que «qui paga
mana», i, pe an , ha ia de ans o ma -se el sis ema imposi iu de F ança, ecaien
p incipalmen sob e l’a is oc àcia, a i que aques a ingués el d e a mana .
S’a e gonyia dels a is òc a es que s’ap o i a en de les exaccions iscals, pe què
deia que, d’aques a mane a, el que eien e a abandona la idea de eni pode polí ic.
El que olia e a o na a mana com a a is òc a a i econs i ui ò gans p o incials
de go e n pe a la ma eixa a is oc àcia, pe ò això enia un cos , el que el sis ema
imposi iu ecaigués p incipalmen en els a is òc a es que ins alesho es enien exac-
cions.
Va esc iu e una ob a que el a e amós, L’ami des hommes ou T ai é su la
popula ion (1756) que, ja que con enia una lleu c í ica gene al a la polí ica econò-
mica del go e n i ingué di icul a s amb la censu a, àpidamen adqui í mol a ama.
La se a ob a s’ha ia ans o ma en un bes -selle , i ell, en un au o de ama, a qui
la gen deia «amic dels homes».
L’ob a, llegida a a en e ospec i a, és un plagi de l’ob a de Can illon d’Assaig
sob e la na u alesa del come ç en gene al (1755). Mi abeau enia a les se es mans
un esc i de l’ob a de Can illon, p ecu so de o a l’economia polí ica i banque
que a iu e a Pa ís, Lond es i Ba celona (pe què e a el pagado de les opes angle-
ses que compe ien amb els ancesos l’any 1714). Algú a c ema casa se a i mo í
a l’in e io , pe ò a en queda un o dos manusc i s d’una ob a se a epa i s que
quan es a publica a eni mol d’èxi dins la his ò ia del pensamen . Mi abeau en
enia un exempla del manusc i i el a plagia o almen .
La discussió en e Quesnay i Mi abeau a acaba quan Mi abeau es a con èn-
ce i a oba el seu camí de Damasc, amb la qual cosa es con e í en el més idel
deixeble de Quesnay. L’escola ha ia nascu : enien un mes e, un deixeble i una
doc ina. A pa i d’aquí a comença la se a ac i i a , que es a desen olupa en
es camps (Weule sse, 1968).
Un p ime camp e a el d’elabo ació de la eo ia i di ulgació d’aques a. Això
ho an comença a e a pa i de la publicació d’una segona pa d’aques T ac a
de la població, pe ò ambé an col·labo a pe què Quesnay con inués els a icles que
a comença a publica a l’Encyclopédie. De e , els a icles d’economia de
l’Encyclopédie comencen des de la lle a A pa lan de o el sabe conegu , i Quesnay
a col·labo a a la E en emes de iloso ia, a la F en emes d’economia, a la G hi
col·labo a a amb l’apo ació de Mi abeau, a la H a e l’a icle «Hommes», enca-
a que aques no es publicà, i a la I hi ha ia l’a icle «Impos os», que ampoc no
es publicà, pe què ben a ia s’acabà la sub enció del ei i ambé el a o que enia
Quesnay pe pa dels al es in el·lec uals. Al ma eix emps, s’a ibà a la caiguda de
l’escola.
El segon camp d’ac uació, com o a escola, e a busca nous deixebles. El ipus
de gen que busca en, i és aquí on es eu quelcom més que una escola, e en adep-
es en llocs de esponsabili a econòmica o polí ica, adminis ado s, gen que es i-
gués con ençuda de les se es isions, pe ò que a més es igués dedicada a la ac uació
La isioc àcia i la se a con inuació Manusc i s 22, 2004 47
pública i olgués i a enda an les p opos es a pa i de llocs de esponsabili a .
Com a deixebles, s’hi a en inco po a Dupon de Nemou s (o igen de la g an
emp esa química ame icana), el qual es a dedica a les eines d’imp essió i di ul-
gació, execució de e is es…, i a se ell el esponsable de les e is es dels isiò-
c a es, p ime es e is es cien í iques en el sen i mode n. Dupon e a el més sec a i
de o s, an sec a i ins al pun de censu a despò icamen a icles dels al es i obli-
ga que sols hi hagués una sola pos u a. A més, deia que o s els memb es de la
isioc àcia, enca a que no en enguessin cap eo ia, ha ien de de ensa allò que deia
qualse ol al e memb e de la ma eixa.
Un al e deixeble ou Me cie de la Ri è e, que ha ia es a go e nado de
Ma inica, i que, en e o na a F ança amb una ce a àu ia d’adminis ado , els caps
li an encomana les eines d’elabo a la eo ia polí ica dels isiòc a es, que ambé
n’és una pa impo an de la se a isió social.
En e 1756 i 1766, o hom pa la a de la isioc àcia i ambé hi ha ia la moda
ag a is a a o el país: la gen ha ia edescobe l’ag icul u a i, pe an , o el que
p oposa en els isiòc a es que in en a a en iqui l’ag icul u a ana a d’aco d amb
el que la gen ha ia comença a pensa . Vol ai e ho a e amb poemes, uns al es,
amb ea e i inalmen la gen a e o na a pensa en emes ag ícoles, pe això els
isiòc a es an aga a un bon momen . Ben a ia , pe ò, i pe una sè ie de aons (el
seu dogma isme, l’exis ència d’al es g ups de pode in e essa s a gaudi de la se a
posició d’in luència dins la Co ), an comença a pe d e o s els a o s polí ics i
les se es possibili a s d’in luència i se’ls an ana limi an ins i o les se es pos-
sibili a s de publicació.
Més a d, e s el 1774, an o na a esso gi pa cialmen a pa i de la p o-
ecció d’Anne Robe Jaques Tu go , minis e de inances i amic dels isiòc a es,
ambé memb e d’un g up de p essió que in en a a imposa les se es idees polí i-
ques al go e n de la nació, pe ò ho eia a pa i d’una isió que no e a an es ic-
amen ag a is a, i, pe an , pensa a més en e mes de p oduc i i a del eball, no
únicamen de l’ag icul u a. Tu go a se p ime minis e du an dos anys (1774-
1776) i a libe ali za el come ç de g a, pe ò això coincidí amb dos anys de mala
colli a que e en augmen a excessi amen el p eu del bla . Es a a ibui aques
e a les mesu es de Tu go i es a o gani za el que se n’ha di a la his ò ia de
F ança «la gue a de les a ines», que a acaba amb la ca e a polí ica de Tu go .
Quesnay a mo i el ma eix any de la pujada de Tu go al minis e i (1774),
i desp és de la se a caiguda (1776), poc més es a pa la d’ell i de les se es eo ies.
Ràpidamen , la isioc àcia a se oblidada, o i que, com eu em desp és, mol s
dels seus concep es an se ecolli s d’una o ma o al a pe pa de l’anàlisi econò-
mica dominan , p incipalmen pe Adam Smi h, un dels pocs au o s que en el segle
pos e io a la mo de Quesnay a alo a posi i amen els isiòc a es. Van passa
així cen anys essen uns pe sona ges oblida s, ins que Ma x i al es au o s els
ecupe a en de l’obli .
El e me isioc àcia a se in en a pe Dupon i signi ica «go e n de la na u a-
lesa». En la se a in enció, la isioc àcia e a una al e na i a a allò que alesho es
es a a de moda, la iloso ia. Dide o i D’Alembe es deien a si ma eixos ilòso s,
gen que aplica a la aó a qualse ol ipus de coneixemen humà, i que pe això an
48 Manusc i s 22, 2004 Lluís A gemí
comença una ecopilació del coneixemen humà amb la no a isió acional. La
isioc àcia e a una al e na i a en pa a la iloso ia, pe què in en a a se ambé una
no a isió dels enòmens d’allò que a ui en di íem «ciències socials». Els isiò-
c a es aplica en la idea que exis eix una llei na u al que egeix l’o d e social, i pe
an la se a ciència e a com una iloso ia, ja que no es pa la a d’una ma è ia con-
c e a, sinó d’una mane a d’ap opa -se als enòmens eals. Pe ò, en qualse ol cas,
uns i al es, ilòso s i isiòc a es, o men la Il·lus ació com a mo imen in el·lec-
ual de eno ació del pensamen , que ol c ea un es a d’opinió a o able al ipus
d’o d e polí ic en el qual ja no és l’a is oc àcia qui mana, sinó la bu gesia, i, pe
an , a o able al que se ien els can is de la Re olució F ancesa. De e , mol s dels
p incipis de la isioc àcia els an acaba aplican els go e ns e oluciona is de
F ança. Això po sembla con adic o i amb el e que un dels undado s e a un
a is òc a a que olia ecupe a p ecisamen els ells emps. De e , pe ò, o el
mo imen de la Il·lus ació es a a imp egna de dos componen s: bu gesos e o-
luciona is que olien can ia l’An ic Règim en un sis ema més democ à ic, més
obe i més acional, i a is òc a es e o mis es que, com el p íncep de Lampedusa,
aquell pe sona ge de la no el·la El Guepa d pe a qui més al que alguna cosa can-
iï pe què o quedi com es a a abans.
Un segon elemen que cal eni en comp e és que en els isiòc a es es elacio-
na aques con ex in el·lec ual amb un con ex polí ic més explíci , com és la Gue a
dels Sis Anys, p ime p eceden de la independència ame icana, una gue a en e
F ança i Angla e a que es a llui a a Amè ica, amb la pa icipació d’Espanya
com a aliada ancesa. Això a dona lloc a una c isi inance a i iscal impo an ,
p ime g an p oblema que els isiòc a es olien esold e. La isió p incipal de
l’Es a és més iquesa pe pode eni més ing essos, més impos os, i en aques
aspec e, els isiòc a es hi olien incidi (Meek, 1968).
2. La eo ia econòmica dels isiòc a es
Els p incipis isiòc a es poden esumi -se en l’esquema següen :
E idència O d e Ag icul u a P oduc e ne Tableau
na u al únic sec o Économique
p oduc iu
Educació Despo isme T ans o mació Impos únic Llibe a de
legal ag ícola come ç
(G ande cul u e Pe i e cul u e)
La línia supe io inclou els concep es eò ics, men e que la línia in e io és
la que pa la de les mesu es de polí ica econòmica, conseqüència dels p ime s.
Qua e concep es dels quals els p ime s no es an en l’àmbi de l’economia, sinó
en l’àmbi de la iloso ia i de la polí ica, i els da e s són els que in e essen més
pe l’economia.
La isioc àcia i la se a con inuació Manusc i s 22, 2004 49
Els isiòc a es pa ien d’una de e minada eo ia del coneixemen que demos-
a la se a isió acionalis a del món, pe con aposició al que e a la eo ia més
no mal p oposada a l’al e cos a del canal, una isió més empí ica a pa i de la
qual el coneixemen e a únicamen coneixemen pels sen i s i que podia po a a
a i ma que aques e a pu a es adís ica, ecopilació de e s, de isions. Com hem di ,
a aques a isió empi is a s’hi oposa a la isió ancesa, acionalis a, pe la qual
Déu a posa o el coneixemen en el ce ell humà i el que ha de e l’home és
in ospecció, anàlisi i acionali zació d’aques coneixemen .
El concep e d’«e idència» e a un concep e aga a de Maleb anche, pe ò que
ja enia un oc d’obse ació. Si un es ixa en la eali a , po eu e que aques a es à
d’aco d amb les idees inna es que Déu ha posa en el ce ell humà, i des de la
acionali zació es po a iba a comp end e la eali a ex e io . Mi jançan els sen-
i s es enen sensacions, pe ò el coneixemen és dona a pa i del concep e d’e i-
dència (F ançois Quesnay, 1968). A pa i d’aques a e idència es cons a a que a
la na u alesa, an ísica com social, exis eix un o d e na u al, que é unes lleis p ò-
pies, que an que la na u alesa social uncioni d’una de e minada mane a i, a més
a més, que aques uncionamen na u al sigui bo.
El concep e d’o d e na u al l’aga a en dels na u alis es i me ges dels segles
XVI-XVII, i en gene ali za c eien que, de la ma eixa mane a que hi ha lleis na u-
als, com la de la g a e a , en els enòmens socials hi ha unes al es lleis que un-
cionen independen men de la olun a del go e n i de les pe sones (Me cie , 1910).
Els isiòc a es ob enien una polí ica conc e a de cada concep e eò ic. Van se
els p ime s a di e encia una sè ie de concep es eò ics i basa les se es p opos es
de polí ica en aques s. La p ime a p opos a polí ica que so gia a la idea d’o d e
na u al, e a que el sis ema polí ic ha ia de se un sis ema que ells an quali ica
com a «despo isme legal». El que olien di amb aques e me e a que el mona ca
sols ha ia d’obse a quines e en les lleis na u als exis en s en l’o d e social, esc iu-
e-les i adui -les així en lleis posi i es. Aques es lleis posi i es ha ien d’aplica -
se despò icamen , i pe an , pels isiòc a es, el e me de «despo isme legal» es a a
elaciona amb l’impe i de la llei, la qual ha ia de se au o i à ia pe què s’ha ia
d’aplica (El is, 1999). No c eien en la di isió de pode s i c i ica en Mon esquieu,
ja que deien que no e a necessa i cap equilib i de pode en e legisla iu, execu iu i
judicial. Pe a ells, legisla iu i execu iu es con onien, pe què ja exis ien unes lleis
na u als i no calia legisla . El que calia e a des e lla les lleis na u als i posa -les pe
esc i . Això a e que ossin mol c i ica s a F ança, pe ò que inguessin una g an
di usió als països de l’Eu opa de l’Es .
En el pun següen , dins de l’o d e na u al de les coses, hi ha un e e iden :
únicamen l’ag icul u a és p oduc i a, ja que el come ç ans o ma i no p odueix.
La in e p e ació que so geix llegin els isiòc a es és que, amb les ma isacions que
hi posa en a pos e io i, aques a idea enia un signi ica mol di e en del que mol s
dels in è p e s ac uals diuen. La in e p e ació més no mal és di que els isiòc a-
es es a en equi oca s pe què pensa en únicamen en e mes ísics: pe exemple,
una aca dóna dos edells i un g a de bla dóna una espiga, pe an , hi ha una mul-
iplicació, una c eació, amb un inc emen ne de ma è ia ísica, de mane a que si hom
assigna un alo a aques a ma è ia ísica, hi ha un inc emen ne de alo . Pe ò si
50 Manusc i s 22, 2004 Lluís A gemí
s’anali za la eina de l’a esà, d’un me e de eixi en su una casaca, no en su en
dues, i pe an no hi ha mul iplicació, sinó an sols ans o mació. Segons aques-
a in e p e ació, els isiòc a es enien una concepció « ísica» del p océs econòmic,
i pe això o es les al es ac i i a s econòmiques que no ossin l’ag icul u a e en
es è ils.
En can i, si em una anàlisi més p o unda, podem eali za les ma isacions
següen s. Una p ime a ma isació a ia e e ència a les se es a i macions eò iques.
Els isiòc a es a i ma en que no o a l’ag icul u a e a p oduc i a, i dis ingien en e
una ag icul u a a pe i a escala e a pe apa ce s dels g ans nobles, i l’ag icul u a a
g an escala e a pe a enda a is de g ans inques. La p ime a ag icul u a, que es
eia sense mi jans, sense capi al, sense bes ia , no e a p oduc i a; en can i, el segon
ipus d’ag icul u a, e a pe a enda a is que e en emp esa is, capi alis es, que hi
posa en dine s, que eien a enços en o ma de capi al i hi apo a en bes ia i
maquinà ia, sí que e a p oduc i a. No o a l’ag icul u a e a p oduc i a, sinó úni-
camen un ce ipus d’o gani zació ag ícola. Malg a o , semp e adme ien que els
al es sec o s no c ea en iquesa, an sols la ans o ma en.
Una segona ma isació a e e ència a la si uació de F ança en aquells momen s.
F ança e a un país on, pel que a a la c eació de iquesa, el 90% o més co esponia
al sec o ag ícola. Pe an , hom podia eni la ce esa que o a possibili a de c ea-
ció de iquesa es a a en el sec o de la majo ia: l’ag icul u a.
En e ce lloc, els al es sec o s es a en o gani za s en base a pe i es uni a s que,
igual que la pe i a uni a ag ícola, no c ea en iquesa. I, en can i, aquella pa de
l’ag icul u a mode ni zada en e mes de g ans a enda a is, g ans emp eses, amb
un ús exhaus iu de maquinà ia i de ècniques mode nes d’explo ació ag ícola, o i
que os limi a geog à icamen al no d de F ança, e a l’únic sec o que ha ia comença
a e una ans o mació, que ha ia augmen a la p oduc i i a . De o es mane es,
pe als isiòc a es, ampoc les g ans uni a s indus ials c ea en iquesa. En conjun ,
pe ò, aques e ens pe me di que no e a an equi ocada la se a in e p e ació de
p oduc i i a lligada a l’ag icul u a. D’aques a idea, n’ex eien la necessi a de ea-
li za una e o ma ag à ia, ja que, pe augmen a la iquesa, es ac a a de ans o -
ma les pe i es explo acions de pagesos pob es, explo ades pels a is òc a es, en g ans
explo acions d’emp esa is capi alis es que hi in e ien dine s i que ob enien un en-
dimen , i pe an , no es ac a a de di idi sinó d’amplia , de concen a .
Un al e concep e eò ic de l’esquema e a el de p oduc e ne , o el que a ui en
di íem «exceden » (Ca elie , 1976). En el cas dels isiòc a es, aques exceden
únicamen so gia de l’ac i i a ag ícola a g an escala. En conseqüència, e a un
exceden que sols es podia aconsegui a pa i d’in e sions de capi al. De inien,
així, o un ma c econòmic que sols es dona a a F ança en el seu momen a l’ag i-
cul u a. L’únic p oduc iu pe a ells e a allò o gani za d’una mane a capi alis a, i
amb això sembla co ec a la in e p e ació que Ma x eia dels isiòc a es, ja que la
p oduc i i a es mani es a amb el p oduc e ne , o exceden , del qual Ma x en deia
«plus àlua», que no enia o igen en la e a, sinó en el eball explo a aplica a
aques a.
La polí ica econòmica que es conc e a a a pa i del concep e de p oduc e ne ,
plan eja a que e a necessa i e una e o ma iscal que eliminés o es les dobles
La isioc àcia i la se a con inuació Manusc i s 22, 2004 51
imposicions i que únicamen es g a és el p oduc e ne . Aques p oduc e ne el ebia
el p opie a i de la e a del pagès en concep e d’a endamen , i pe an s’ha ia de
modi ica el sis ema iscal de mane a que g a és únicamen a les endes pe cebu-
des pels p opie a is de la e a. Pe ò no an sols això, calia ambé una eliminació
de o s els p i ilegis que enia l’a is oc àcia quan a pagamen s d’impos os, i això
sí que e a ealmen e oluciona i, ja que compo a a ana con a la base de l’An ic
Règim.
L’úl im concep e de l’esquema se ia el del Tableau Économique. El p oduc e ne
que es c ea a a l’ag icul u a ha ia de i i ica o el cos econòmic a pa i d’uns
in e can is que unciona en si hi ha ia llibe a d’ac uació econòmica, in e can-
is que es an desc iu e en o ma de aules econòmiques. Aques a e a una explicació
de com ci cula a amb llibe a de come ç la iquesa pe o el cos, i d’aquí n’ex-
eien els isiòc a es una polí ica econòmica mol conc e a i que pe a alguns e a
l’elemen bàsic pel qual s’ha ia de alo a els isiòc a es: la polí ica libe al.
L’esquema de ci culació de les iqueses que el Tableau Économique ep esen a
podia eni de l’esquema que en aquells momen s es enia de la ci culació de la
sang e a pe Ha ey, ja que l’especiali a de Quesnay com a ci u già e a p ecisa-
men aques a (Foley, 1973).
Qualse ol libe al ac ual (libe al en e mes econòmics) el que alo a d’Adam
Smi h o dels isiòc a es no és an el con ingu analí ic, sinó el e que e en pa ida is
d’una llibe a de come ç (e iden men en un ce con ex me can ilis a amb limi-
acions d’un go e n au o i a i). És e i a que e en libe als i en aques sen i cla-
ma en pe la llibe a en el camp econòmic, pe ò no en el polí ic, i pe això s’hau ien
de quali ica de conse ado s. Pe ò no c ec que aques sigui l’elemen o el desco-
b imen cen al i, en o cas, sí que cal di que la o ma com explica en com la lli-
be a econòmica ajuda a a c ea un o d e na u al, dins del qual hi ha ia uns
in e can is a pa i dels quals es dis ibuïa la iquesa, és mol millo que la d’Adam
Smi h.
En el Tableau Économique, els isiòc a es p esen a en l’economia en es sec-
o s p oduc ius que alho a e en classes socials: els ag icul o s, els p opie a is de
les e es i la classe es è il, de come cian s i a esans. Les ansaccions en e els
es sec o s, quan i icades, pe me ien eu e el pape de cadascun i alho a apun a-
en al e que con enia man eni un de e mina equilib i, a i que el sis ema es
ep oduís de la o ma millo pe maximi za l’exceden disponible. Aques exceden
e a el que pe me ia un p océs de desen olupamen econòmic que pe me ia a F ança
compe i amb Angla e a, en un momen en el qual aques a comença a el seu camí
cap a la sup emacia come cial i indus ial.
3. L’he ència dels isiòc a es
La p ime a in e p e ació dels isiòc a es a se la d’Adam Smi h, el qual els a
desc iu e a la Riquesa de les nacions, com els economis es que ha ien a iba més
a p op de la e i a . Smi h a conèixe els isiòc a es en un ia ge a F ança i en a
assumi algunes idees, no an sols la de llibe a d’ac uació econòmica que gene a
equilib i, sinó ambé la de capi al necessa i pe eali za un p océs p oduc iu, de
52 Manusc i s 22, 2004 Lluís A gemí
ep oducció i ein e sió de la p oducció pe man eni el ni ell de p oducció. Fou
a a és de Smi h que mol es idees dels isiòc a es passa en a la línia p incipal de
desen olupamen del pensamen econòmic, o i que so in oblidan el seu o igen.
Desp és de Smi h, o hom a oblida els isiòc a es, i els pocs esmen s que se’n
oben són pe c i ica -los. Els economis es ancesos del segle XIX, com J. B. Say,
únicamen en pa la en po se pe un nacionalisme cien í ic (e en ancesos, o i que
es a en equi oca s). Els economis es d’al es nacionali a s ho e en sols pe di
que la se a ia e a inco ec a. Només alguns au o s en e en una alo ació co ec a:
el conse ado Tocque ille eié que les p opos es dels isiòc a es o en les que la
Re olució F ancesa a aplica a les da e ies del segle XVIII (Tocque ille, 1973).
No ou ins cen anys desp és amb un al e au o , Ma x, que ecupe a en un lloc cen-
al en la his ò ia del pensamen econòmic. Ma x, desp és de llegi p àc icamen o s
els au o s impo an s de la his ò ia del pensamen econòmic, a eu e que els isiò-
c a es an se els c eado s d’allò que a ui en diem l’«anàlisi econòmica» i, a més,
an se els p ime s a exposa una sè ie de concep es que a ui són an e iden s com
a a: exceden , ep oducció i necessi a d’a enços de capi al pe a p oducció, en e
d’al es. Pe ò desp és de Ma x, la in e p e ació no mal dels isiòc a es és que aques s
enien un únic concep e co ec e, el seu libe alisme, o a la es a e a e ònia.
Ac ualmen , a o unadamen , la in e p e ació dels isiòc a es ha a ia bas an
en ce s sen i s, i se’ls ha dona una al a dimensió. Els isiòc a es, a pa de se els
p ime s de basa una polí ica econòmica en una eo ia econòmica an apo a es
coses. P ime , un conjun de concep es a icula s d’anàlisi econòmica, cen a s al ol-
an del Tableau Économique. Hi ha concep es p e is, com a a a enços de capi al,
ep oducció i p oduc e ne , i a pa i d’aques s es concep es es p odueixen un
segui d’in e can is que gene en una si uació d’equilib i en c eixemen . To i que
aques s concep es han a ia ac ualmen de nom, en queden unes de inicions mol
simila s a les que ells p oposa en, i ho e en de o ma p ecisa (i cal a egi -hi, dogmà-
ica, cosa necessà ia quan es c een concep es nous). En segon lloc, hi ha un conjun
a icula i cohe en de mesu es de polí ica econòmica i de la o ma com aques es
s’han de p end e, és a di , la idea d’es abli un sis ema polí ic que ingui una polí-
ica econòmica de e minada basada en una e o ma ag à ia, en l’a a o imen de
g ans uni a s ag ícoles, amb impos únic i amb llibe a de ci culació de béns i d’ac-
uació dels agen s econòmics. En e ce lloc, hom po dona una in e p e ació glo-
bal a aques conjun de mesu es de polí ica econòmica que de ensa en, una es a ègia
al e na i a al desen olupamen . Els isiòc a es an iu e en un momen en què les
ensions en e F ança i Angla e a e en o es, pe ò e en unes ensions de cai e
compe i iu, no bél·lic. Angla e a e a un país que ha ia comença des d’un ni ell
d’o gani zació u bana ela i amen ele a , i que ja ha ia e passes mol impo -
an s en el p océs d’indus iali zació. F ança e a un país ag ícola on pa de l’ag i-
cul u a s’ha ia mode ni za . La idea que s’es enia a F ança en obse a els seus
eïns e a una espècie «d’anglomania», pe la qual calia desen olupa la indús ia
com a Angla e a o, en al es pa aules, desen olupa l’economia amb una es a è-
gia indus ialis a.
El que an e els isiòc a es, en can i, a se p oposa un conjun de mesu es
de polí ica econòmica basades en una de e minada anàlisi econòmica o eo ia
La isioc àcia i la se a con inuació Manusc i s 22, 2004 53
