La no el·la his ò ica iu ac ualmen dies d’èxi , pe ò el seu con eu no ha es a sem-
p e, ni a o a eu, igual d’abundan ni d’a o una . Algunes no el·les his ò iques han
segui els co en s li e a is del momen i d’al es han esde ingu c eacions alienes
a les modes, s’han succeï pe íodes de p oducció in ensa i èpoques quasi d’obli . El
e i o i de pa la ca alana no ha es a al ma ge de les di e en s in luències, pe ò
ambé ha ingu les se es pa icula i a s.
El p opòsi d’aques eball d’in es igació és essegui l’e olució de la no el·la
his ò ica en ca alà i, especialmen , es udia el ons his ò ic de les no el·les ambien-
ades a l’Eda Mode na, pe desp és cen a -nos en un e his ò ic conc e i en aque-
lles no el·les his ò iques que el ac en. Així, el eball s’ha es uc u a en es pa s.
L’apa a p ime de la p ime a pa e isa les di e en s isions i di isions en o n
de la no el·la his ò ica, men e que en un segon apa a es epassa la ajec ò ia de
la de no el·la his ò ica en llengua ca alana al lla g dels segles XIX, XX i p incipis
del XXI: el con ex de l’època en la qual han es a esc i es, la se a p oli e ació més
o menys g an, la in aes uc u a edi o ial ( e is es o edi o ials implicades) i alguns
au o s singula s.
La segona pa ecull les no el·les his ò iques, en llengua ca alana, ambien a-
des als segles XVI, XVII i XVIII. Aquí s’examina a quin ni ell pa icipa cadascuna de
la quali icació d’his ò ica, a pa i d’un c i e i lexible (excloen -ne només les
no el·les que no s’ambien en en una època eal del passa , pe ò el lími c onològic
el si uem an e io a l’àmbi i al de l’au o ) que ens pe me , no només augmen a
la quan i a de no el·les, sinó, sob e o , o e i -ne més con as . A més, l’aplicació
d’un c i e i es ic iu ens pod ia po a a p escindi de la no el·la his ò ica omàn-
ica de la Renaixença pel e de se bàsicamen d’a en u es si uades en un pe íode
his ò ic. Aques a pa s’ocupa ambé dels emes his ò ics que s’hi ac en, anali -
zan quina és la isió gene al de l’època que ens o e eix el conjun de no el·les i
quins esde enimen s especí ics són objec e de més a enció. En gene al, els emes de
Manusc i s 22, 2004 169-171
L’Eda Mode na a la no el·la his ò ica en llengua
ca alana: anàlisi del ons his ò ic i del ma c
de p oducció1
Te esa Guillaumes Rà ols
1. T eball d’in es igació de do ze c èdi s di igi pel doc o Ja ie An ón Pelayo i llegi el dia 15 de
se emb e de 2004, al Depa amen d’His ò ia Mode na i Con empo ània de la Uni e si a Au ònoma
de Ba celona, da an el ibunal o ma pe An oni Simon, Mon se a Jiménez Su eda i En ic
Cassany. Quali icació: Ma ícula d’Hono .
les no el·les an e e ència a e s his ò ics esde ingu s als Països Ca alans, a a bé,
de egades no es poden deslliga de l’escena i in e nacional (la Gue a dels Segado s
i la Gue a dels T en a Anys o les epe cussions de la Re olució F ancesa a
Ca alunya). Tan el T as àma a Fe an II, com o s els Habsbu g dels segles XVI i XVII,
i la majo ia de Bo bons del segle XVIII, apa eixen elaciona s amb els esde eni-
men s que es ela en en alguns dels llib es (l’empe ado Ca les V i les Ge manies
del Regne de València, Felip III i l’expulsió dels mo iscos de e es alencianes o
Felip V i la Gue a de Successió al P incipa ).
Les no el·les his ò iques ecopilades s’in e essen p incipalmen pe : la igu a
de C is ò o Colom, pa in de la eo ia del seu o igen ca alà; el Renaixemen a
I àlia; el Regne de València du an el segle XVI, el més p òspe de la Co ona d’A agó
en aquells momen s; la pi a e ia a les Illes; el bandole isme al País Valencià; la
b uixe ia a Ca alunya; els en on amen s eligiosos (Re o ma, Con a e o ma,
expulsió dels mo iscs de València, pe secució dels xue es mallo quins); la Gue a
dels Segado s i les se es conseqüències; la Gue a de Successió al P incipa ;
l’època de la Il·lus ació a Eu opa; i les epe cussions de la Re olució F ancesa a
Ca alunya. Domina, doncs, la his ò ia p òpia excep e a les no el·les que e sen
sob e emes cul u als (Renaixemen o Il·lus ació).
A la e ce a pa es comen a el con ingu his ò ic de les no el·les ambien ades
a la Gue a de Successió pe la Mona quia Hispànica (1702-1714), el qual és un
dels emes més abo da s. Au o s de la Renaixença, del pos anquisme, dels anys
no an a, del segle XXI o de la no el·la ju enil hi han dedica pàgines i, pe an ,
disposem de di e sos en ocamen s pe sonals i amb di e en s pe spec i es segons
el momen que han es a esc i es o segons a qui an des inades. El co onel d’Anjou
(1872) de F ancesc Pelai B iz, Viga ans i bo i le s (1878) de Pila Maspons, Cap
de b o (1982) de Ramon Pallicé, La Vall d’O (1996) d’Isabel Ledo, Se emb e de
passió (1997) de Daniel Closa i la ilogia o mada pe Se de ei, So a la pell del
diable i Toc de esp es (2001-2002) d’Al ed Bosch han se i pe examina aspec-
es polí ics, econòmics, socials i cul u als de la Gue a de Successió, així com dels
anys an e io s i pos e io s. En aques s comen a is ambé s’ha in en a des aca qües-
ions polèmiques i con as a di e en s isions dels his o iado s.
Les sis no el·les his ò iques sob e la Gue a de Successió e lec eixen les di e -
ses e apes pe les quals passa la no el·la his ò ica en ca alà. Du an la Renaixença
s’esc iuen El co onel d’Anjou i Viga ans i bo i le s, no el·les d’a en u es en un
ma c his ò ic, pe ò, a a és d’elles, els seus au o s olen e conèixe el passa ,
di ond e la llengua i despe a la iden i a . En el pos anquisme, la olun a de
e lexió, de ei indicació i de ecupe ació de la p òpia his ò ia a que apa egui una
no el·la his ò ica nacionalis a i/o de c í ica social, a Cap de b o hi des aca la ei-
indicació nacional. A la dècada dels no an a i a p incipis del segle XXI s’inco -
po en emes o ans, i el ons ideològic disminueix o és subs i uï pe una ec eació
més li e à ia de les èpoques p e è i es. La his ò ia es con e eix en el ma c ambien-
al, so in ben documen a , d’opcions di e ses: se cen a en la ida quo idiana, en
l’anàlisi psicològica dels pe sona ges, es bas eixen in igues de ec i esques o es
c ea un món an às ic en elliga amb el eal. La Vall d’O i Se emb e de passió
s’inclinen més pe l’en e enimen que pe la e lexió ideològica, inco po an ing e-
170 Manusc i s 22, 2004 Te esa Guillaumes Rà ols
dien s d’al es gène es, i a la ilogia d’Al ed Bosch p edomina la desmi i icació
i una i ònica econs ucció his ò ica. En aques es no el·les his ò iques de Ledo,
Closa i Bosch, en ce s momen s s’exp essa el sen imen d’iden i a , pe ò no és
l’objec iu p incipal que mou l’esc ip o .
Cald ia a egi -hi, inalmen , que la ece ca de les no el·les his ò iques ha segui
di e ses ies pe així ob eni in o mació bàsica com a a el ema i el emps. Pel que
a a les publicades a pa i de 1990, s’ha busca als ca àlegs de no e a s de les edi-
o ials; i en les esc i es abans d’aques a da a, la consul a s’ha cen a en llib es
sob e li e a u a ca alana. Els ca àlegs col·lec ius (com a a el de les biblio eques
de les uni e si a s de Ca alunya i el de la Xa xa de Biblio eques de la Dipu ació de
Ba celona) o el ca àleg de la Biblio eca Nacional de Ca alunya són ú ils pe a la
locali zació ma e ial de la no el·la, semp e que es disposi del seu í ol. Consul a s
els ons, s’obse a, en gene al, que les no el·les his ò iques esc i es du an el segle
XIX i p incipis del XX es gua den a l’A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona (mol-
es publicades dins e is es), les pos e io s es poden oba a la Biblio eca Nacional
de Ca alunya (pe ò en manquen algunes d’edi ades al País Valencià). Les eali -
zades a la dècada dels ui an a són a les biblio eques de les uni e si a s ca alanes,
i les de publicació més ecen , a les biblio eques municipals.
L’Eda Mode na a la no el·la his ò ica en llengua ca alana Manusc i s 22, 2004 171
