Resum
La his o iog a ia ca alana ha ingu més p esen e ol es i e olucions com la dels Segado s de
1640, sens dub e pe la se a elle ància. Pe ò la Re ol a dels Angele s (1663-1673) és el millo
exemple pe obse a sob e les elacions ancoca alanes desp és del T ac a dels Pi ineus (1659).
Aques eball és un es udi complemen a i del pape que an eni els solda s de la gabella, els
ecap ado s d’impos os o al es pe sones lligades a les polí iques po ades a e me pe F ança al
Rosselló, amb la in enció d’anali za la impo ància que aques a e ol a ingué pe a F ança o
pe a Espanya. Les da es co esponen a l’ex ensió que em de la lec u a in e p e a i a de la Re ol a
en el emps: des dels que hi an pa icipa ins als his o iado s ac uals.
Pa aules clau: e ol a, complo , gue a, T inxe ia, his o iog a ia, iden i a , Rosselló, Vallespi ,
Ca alunya del No d, Ca alunya, F ança, Pi ineus, segle XVII, Lluís XIV.
Resumen. Una lec u a al e na i a de la Re uel a de los Angele s ( . 1663-¿2004?)
La his o iog a ía ca alana ha enido más en cuen a e uel as y e oluciones como la de los
Segado s de 1640, sin duda po su ele ancia. Pe o la Re uel a de los Angele s (1663-1673) es
el mejo ejemplo pa a obse a las elaciones anco-ca alanas as el a ado de los Pi ineos
(1659). Es e abajo ep esen a un es udio complemen a io del papel que u ie on los soldados
de la gabela, los ecaudado es de impues os u o as pe sonas elacionadas con las polí icas lle-
adas a cabo po F ancia en el Rosellón, con la in ención de analiza la impo ancia que es a
e uel a u o pa a F ancia o pa a España. Las echas co esponden a la ex ensión que hacemos
de la lec u a in e p e a i a de la Re uel a en el iempo: desde los que pa icipa on en ella has a
los his o iado es ac uales.
Palab as cla e: e uel a, complo , gue a, T inxe ia, his o iog a ía, iden idad, Rosellón, Vallespi ,
Ca aluña del No e, Ca aluña, F ancia, Pi ineos, siglo XVII, Luis XIV.
Abs ac . An al e na i e eading o he Re ol o he Angele s ( . 1663-¿2004?)
The Ca alan his o iog aphy emphasised mos ly e olu ions and ebellions such as he one o
Segado s (1640), ob iously o i s ele ance. Bu he e ol o he Angele s (1663-1673) is he
bes example o obse e he F ench-Ca alan ela ions a e he T ea y o he Py enees (1659).
This is a u he analysis o he ole played by he soldie s o he «gabelle», he ax inspec o s
and o he cle ks in ol ed in he poli ics led by F ance in Roussillion. I is mean o be an exe cise
o aking in o accoun he impo ance o his e ol o F ance and Spain a he han o he ebels
Manusc i s 22, 2004 121-138
Una lec u a al e na i a de la Re ol a dels Angele s
( . 1663-¿2004?)
Òsca Jané Checa
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Edi ici B. Campus de la UAB
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
osca [email p o ec ed]
hemsel es. The ch onology co esponds o he ex ension ha we assume o he analysis o he
eading: since he li es o he pa icipan s and un il he p esen his o ians.
Key wo ds: e ol , plo , wa , T inxe ia, his o iog aphy, iden i y, Roussillion, Vallespi , No h o
Ca alonia, Ca alonia, F ance, Py enees, XVII h Cen u y, Louis XIV.
Les ebel·lions són com els indexado s del e mòme e polí ic i social de les ela-
cions en e l’au o i a i la població. La his o iog a ia ca alana ha ingu p ou p esen
en els da e s anys e ol es com la dels Segado s, la dels Go e es o la dels Angele s.
Pe la se a elle ància, sens dub e la e olució ca alana de 1640 és onamen al, i es
ca ac e i za pe la se a condició de no se una simple e ol a, a més de pe la se a
complexi a , així com pe la mul iplici a de on s obe s, en e els quals des aca el
de la con on ació amb Cas ella. Pe ò si olem obse a la con lic i i a social ca a-
lana da an dels ancesos, la Re ol a dels Angele s ( . 1663- . 1673) en se ia el
millo exemple. Si bé és ce que la e ol a ca alana de 1687-1689 —Go e es— a
comp ome e una in e enció ancesa i a es abli una elació en e els caps de la
e ol a i F ança (aques a elació es conse a ia pe la banda p o ancesa du an
la Gue a de Successió d’Espanya1), l’oposició dels Angele s de la Te a a ma -
ca un pun d’in lexió en les elacions en e la població i les au o i a s de la —no a—
p o íncia del Rosselló.
El deba his o iog à ic —p incipalmen no d-ca alà— ha deixa una emp em-
a d’in e p e acions di e ses, so in en on ades, sob e el ons de la e ol a. Quin
in e ès po eni aques a e ol a pels his o iado s d’a a? En p ime lloc, el seu
signi ica po apo a dades i in e p e acions d’adsc ipció polí ica i social mol
més e elado es que no pas el seu exclusiu con ingu polí ic. És a di , el que els
e ol a s podien pensa , o allò pel que c eien que es e ol a en con a les au o i-
a s —a banda que el mo iu pogués ha e e oluciona amb els anys—, podia eni
un pes menys impo an que la in e p e ació que en eien les po ències eu opees,
en e elles les di ec amen implicades o en F ança i Espanya. En un segon e me,
els a e s judicials que s’es enen en el emps i en la con ínua elació amb ance-
sos o amb pe sones al se ei de F ança, poden se un mi all mu de les ep esen-
acions ecíp oques. L’exemple del Rosselló acla eix com an se les elacions
anco-ca alanes o a d’un emps de gue a. Aques ol se un es udi comple-
men a i del pape que an eni alguns ac o s —solda s de la gabella, ecap ado s
122 Manusc i s 22, 2004 Òsca Jané Checa
Suma i
El so oll d’una pe i a g an e ol a…
¿an i iscal, an i ancesa o nacional?
Reali a s, deba s i in encions
Una in e p e ació inal
de les conseqüències de la Re ol a
1. ALBAREDA, J. (1991). «Ca alunya a inals del segle XVII: la con inuï a de la e ol a». A: SERRA,
E a (ed.). La Re olució ca alana de 1640. Ba celona: C í ica, p. 291-317. Si bé l’aliança hau ia
a ia amb F ança, l’ad e sa i con inua a sen la mona quia espanyola.
de l’impos , au o i a s i al es— i de les polí iques po ades a la p àc ica pe
F ança. Les da es que apa eixen en el í ol del eball són simplemen l’ex ensió
que em de la lec u a in e p e a i a de la e ol a en el emps: des dels ma eixos
ac o s ins als his o iado s dels nos es dies. Els ac o s i coe anis de les e ol es
són així lec o s i in è p e s seus i, pe an , hem de conside a les se es ac i uds i
opinions des del momen dels e s (1662). A la egada, els his o iado s ambé
són lec o s i in è p e s i, doncs, el en all his o iog à ic ha de queda obe ins als
nos es dies.
El so oll d’una pe i a g an e ol a… ¿an i iscal, an i ancesa o nacional?
El con lic e a oposa du an uns deu anys —o icialmen , ja que en queda en seqüe-
les pos e io s— pa de la població dels com a s i l’au o i a ancesa pel ema de
la iscali a de la sal i del seu come ç. Aques és un assump e al qual és ine i able
e al·lusió semp e que s’es udia l’annexió del Rosselló a F ança, an pe l’època
en la qual es p odueix com pe la impo ància que a p end e. No obs an això, no
pensem que sigui indispensable ap o undi els de alls de la e ol a ni els esde e-
nimen s pun uals que la an mo i a , ja que aques eball ja ha es a eali za amb
cu a pe alguns his o iado s2. En can i, si bé hi ha hagu un deba sob e el ca àc-
e nacional o an i iscal —o o es dues coses— de la Re ol a dels Angele s, poc
so in s’ha p ocu a e abs acció i in en a esb ina com a se pe cebuda la
ebel·lió des del nou cen e polí ic ancès. És a di , se ia con enien aça els
pon s en e el signi ica i el signi ican de la e ol a i d’allò que l’en ol à. Pe la
nos a pa , en enem que l’inici del mo imen es degué ben bé a una eacció de
la població con a decisions polí ico iscals3, o i que a lla g e mini la in e p e a-
ció de la e ol a ma eixa podia e oluciona . Els exemples que se’n desp enen són,
pe les se es ca ac e ís iques, didàc ics pe al d’a iba a en end e la cohesió au òc-
ona da an d’un enemic comú i pe sis en , pe ò en cap cas empí ics i ep esen a-
ius d’una iden i a global qualse ol. Les e es del Rosselló són ce amen un cas
adien pe a end e aques es obse acions.
A la no a p o íncia de F ança a eni lloc l’ad enimen d’una eacció popu-
la con a una no ma i a iscal: la inse ció de l’impos de la gabella de la sal i la
de la p o íncia del Rosselló com a país de pe i a gabella (desemb e de 1661).
Aques a o d e ana a més enllà, ja que elimina a el p i ilegi d’exempció iscal del
país en aques a ma è ia que man enia des de l’època medie al, enca a un come ç
Una lec u a al e na i a de la Re ol a dels Angele s … Manusc i s 22, 2004 123
2. ERRE-MASNOU, E.; ESPIN, M. (1974). La socié e ca alane en Vallespi ace au pou oi cen al
ançais à a e s l’a ai e des Angele s (1663-1672). Maî ise, Uni e si é de Toulouse- Le Mi ail,
p. 109; MARCET, A. (1978). «Une é ol e an i iscale e na ionale: les Angele s du Vallespi , 1663-
1672», Ac es du 102e Cong ès Na ional des Socié és Sa an es-Limoges, Pa ís, p. 35-48; AYATS,
A. (1997). Les gue es de Josep de La T inxe ia (1637-1694): la gue e du sel e au es. Pe pinyà:
T abucai e, p. 435.
3. A í ol compa a iu, eiem com alguns es udis in en en posa en dub e la simple idea de la p essió
iscal com a mo o de les e ol es i de la ma eixa o d e polí ica, i assimilen més a ia el conjun al
cen alisme que la mona quia de F ança po a a e me du an aquella època: DUCHÈNE, R. (1982).
…e la P o ence de in ançaise, Pa ís: Edi ions Maza ine, p. 203-206.
secula amb el P incipa , augmen a a els p eus i obliga a a eni un e mança llen-
guadocià. Qui e en els a ec a s? P incipalmen , els habi an s de la mun anya del
Vallespi — egió de amade ia—, necessi a s del p oduc e i acos uma s a e -lo
eni de Ca dona o, ocasionalmen , d’al es ind e s del sud. El p eu es dispa a a
i es p ohibia el con ac e amb el sud. S’inc emen à el con ol i les poblacions eie-
en c éixe el núme o de solda s de la gabella —gabello s—. Pe ex ensió, ambé
so ien pe judica s els agine s, que i ien gai ebé d’aques come ç. Podem pen-
sa , doncs, que aques dec e i els seus e ec es an se su icien s pe desemboca
en una e ol a?
En p ime lloc, es a en end e que la in oducció de la gabella ha ia de cob i
les despeses dels pagamen s als magis a s del Consell Sobi à. La nomb osa a i-
bada de p o ancesos del P incipa 4ha ia es a ges ionada amb cu a pe les au o i a s
anceses, sob e o g àcies a les con iscacions pa imonials, pe ò els sous dels
agen s di ec es de F ança, com els del Consell, e en un dispendi massa impo an .
D’aques a mane a, l’impos ha ia de eni un a egi d’impopula i a , ja que sub-
enciona a els que, a ulls de la població au òc ona, e en «col·labo ado s»5. De es
no an se i les negociacions en e alguns memb es del Consell Sobi à i els còn-
sols de Pe pinyà, que ins aquell momen enien el d e de egula el come ç de la
sal6. Els camins que c eua en les alls pi inenques en e el Solsonès i el sud del
Rosselló —p incipalmen en p o del anspo de la sal— an se així ob ia s pe
les au o i a s i assal a s mili a men . La sal a baix p eu de Ca dona deixa a de se
una no mali a als com a s7. I, o i que iles cos ane es com Co lliu e ambé es
an eu e a ec ades pe la mesu a —el sala ge del peix es eia en aquell momen amb
sal empo danesa—, an se les poblacions mun anyenques les que hi an o e i
més esis ència —con aban, omissió de l’o denança eial8—. Diguem de passa-
da, que aques e olia di que zones com el Vallespi igno a en enca a la no a
on e a. F ança no disposa a enca a e s el 1662 d’una guà dia on e e a p ou
e ec i a ni d’una in aes uc u a mili a su icien pe con ola o s els mo imen s
ans on e e s.
Les in e p e acions de la his o iog a ia acos umen a se di e gen s. Així, pe
exemple, Alícia Ma ce p oposa qua e ca ac e ís iques essencials de la e ol a:
l’oposició popula a una «no a» cà ega iscal —que s’a egeix als mals d’un país
excessi amen oca pe la gue a anco-espanyola—; la acili a d’ap o isiona-
men de sal g àcies al con aban que alimen a a a la egada el ebuig local con a
124 Manusc i s 22, 2004 Òsca Jané Checa
4. Es ac a dels homes, dones i amílies sence es que ha ien dona supo a la ia de F ança du an
la Gue a dels Segado s i que, desp és de la p esa de Ba celona el 1652 pe Felip IV, an ha e de
e ugia -se al Rosselló. Allà, es an oba en una si uació de no- e o n, sense pe dó eial d’Espanya,
i an acomoda -se lla o s a la p o ecció de Lluís XIV.
5. ERRE-MASNOU, E.; ESPIN, M. La socié e ca alane…, p. 25.
6. MARCET, A. «Une é ol e…», p. 37.
7. MARCET, A. Le a achemen …, p. 132.
8. El con aban a se an impo an que es an es abli mesu es de con ol p og essi amen : es egis-
a a casa pe casa i, ambé, els habi an s ha ien de p esen a un ebu con o me ha ien paga la gabe-
lla, pe la qual cosa disposa en d’una quan i a de sal equi alen . La població omania so a pena
de se acusada de aux-saunage —« als sala ge»— (ERRE-MASNOU, E.; ESPIN, M. La socié e ca a-
lane…, p. 31).
la gabella; l’hos ili a adicional al ga a x, i, inalmen , una adsc ipció popula a
la legislació ca alana —els Usa ges p e eien una exempció de la gabella de la sal
des de 1283—9. Aques a a gumen ació sembla aonable pe en end e el xoc que
podia signi ica la con luència de les ans o macions polí iques i iscals del Rosselló
en e la població. I, és cla , és ine i able pensa que els onamen s an i ancesos
juga en con a aques a no ma. A a bé, el pensamen d’aques a línia his o iog à i-
ca po a a pensa que la e ol a enia un ons nacional, malg a que la causa os
econòmica. Ce és que es a di ícil a iba a aques a conclusió enin en comp e
que pa dels líde s de la e ol a —en e els quals, Josep de la T inxe ia o els
Desca lla — o ma en pa d’una classe p i ilegiada del país. O, en o cas, aques
és el pensamen d’algun al e his o iado com a a Alain Aya s. Pe ell, és mol di í-
cil accep a la idea d’una iden i icació nacional de la e ol a, en e al es mo ius, pe -
què la nació e a enca a un concep e abs ac e pe a la població ca alana d’aquella
època10. Pensem en can i que, amb els plan ejamen s de conscienciació iden i à ia
que la gue a ha ia p o oca , el ebuig global del ancès al Pi ineu ca alà es con-
solidà i, si bé la e ol a enia e ec i amen un cai e an i iscal, la in e mediació d’ac-
o s que p o enien de mons di e sos — agine s, miquele s, pagesos, nobles,
capellans— a o ga a un espe i gene al al mo imen . Tanma eix, com acos uma a
passa , uns mana en i els al es seguien. De la ma eixa mane a, pe ò, podem en en-
d e que la bene olència i la complici a de les poblacions amb els e ol a s ep e-
sen a a una mena de supo passiu amb la ebel·lió i no només, com diu Aya s, una
eacció na u al, ja que es ac a a de gen del poble o pe un compo amen con-
a l’Es a 11. Quin se ia, doncs, aques Es a cen ali zado ? Tenia p ou consciència
la població pe de ini i dis ingi en e el ipus d’es a , l’enemic i el compa io a?
En e ec e, e en pe sones del país que llui a en con a un enemic comú. En o cas,
com dèiem al p incipi, de poc se eix adop a una in e p e ació his ò ica o una
al a, ja que la isió ex e io —dels que de enien el pode : F ança— podia eni
un pes més g an i apo a dades no es sob e el que ealmen a signi ica pe ells
aques a e ol a.
Tanma eix, pe en end e la elació d’aques es in e p e acions amb els e s que es
an p odui , és necessa i obse a els momen s clau d’aques con lic e. Així, amb
els p ime s inciden s que an eni lloc a San Llo enç de Ce dans, el mes d’ab il
de 1663, s’inicià la pe secució del come ç con e i en con aban i, doncs, la de en-
ció de agine s del sud i del no d dels Pi ineus. El isi ado gene al de la gabella
a inicia les de encions que an p o oca una eacció en cadena de de encions i en-
jances, ce i icades amb l’assassina de o s els gua des de la gabella que es des-
plaça en sense p o ecció12. Pe la se a banda, el Consell Sobi à a eacciona
Una lec u a al e na i a de la Re ol a dels Angele s … Manusc i s 22, 2004 125
9. MARCET, A. «Une é ol e…».
10. AYATS, A. Les gue es…, p. 314-315.
11. AYATS, A. (1990). «La e ol a dels Angele s i els a xius mili a s ancesos», L’A enç, 133, p. 16-21;
i AYATS, A. (1995). «La lu e en e les pou oi s locaux e le pou oi cen al à a e s la é ol e
des angele s», Le Roussillon, de la Ma ca Hispánica aux Py énées-O ien ales (VIIIe-XXe siècles),
p. 63-73; ERRE-MASNOU, E.; ESPIN, M. La socié e ca alane…, p. 102 (segons aques es au o es, els
e ol a s no hau ien ana an lluny en les se es idees i e lexions ideològiques).
12. MARCET, A. «Une é ol e…», p. 39, ADPO 2B 1663.

en ian a A les el seu p esiden , F ancesc de Saga a, i el conselle F ancesc Ma í
Viladamo . Les o mes i mane es iolen es de Saga a e en ja p ou conegudes i
« epu ades» alesho es. Resul a in e essan ema ca que, a pa i d’aquell momen ,
els eballado s de les a gues es an uni als e ol a s i que les uni e si a s locals
no an emp end e cap acció legal con a els ebels. El e o desen olupa pe la
ep essió saga iana a mo i a els aco ds i les solida i a s en e mol s pobles,
segons l’es udi de E elyne E e-Masnou i Ma yse Espin. Així, pe exemple, du an
l’aixecamen de San Llo enç de Ce dans el maig de 1663, els habi an s de loca-
li a s eïnes com a a Se allonga, Cos uges, Mene a i Vila oja hi an a iba unes
quan es ho es més a d en sen i les c ides de soco s13. P ecisamen , Saga a ha ia
olgu ap o i a -se de l’he e ogeneï a dels in eg an s de la e ol a pe enca aques-
a solida i a .
Pe la se a banda, el compo amen dels ancesos no ajuda a a apai aga els
ànims en e la població. Els gabello s i al es solda s ancesos con inua en i in
i allo jan -se a casa dels habi an s, escollin les millo s d’aques s i p ac ican exces-
sos con ínuamen . To plega a pensa que de cap mane a els ancesos hau ien
aconsegui , du an aquella dècada dels anys seixan a, a eu e’s la simpa ia de la
població14. Segu amen , aques no e a l’objec iu p io i a i de les au o i a s en cap
de les se es egions més con lic i es, pe ò sí que ha ia de se -ho en aquelles e es
on podia exis i un mo iu de sepa ació i p e e ència elec i a. Alho a, els gua des
de la gabella se si ua en pe o a eu: des dels camins ins als sende s emp a s pels
agine s15. El p oblema e a que, a més d’in e eni la sal en excés, els solda s
oba en i equisa en o ipus d’alimen s, abusan de llu pode (aus, iandes sala-
des, llegums). La p esència dels solda s desplega s pe la p o íncia simboli za-
en, pels habi an s, una a ma ep essi a amb la qual l’au o i a exe cia el seu pode .
Hom en én, doncs, l’espon aneï a dels p ime s anys de la e ol a. Segons E e-
Masnou i Espin, els ac o s p incipals de la e ol a ins al 1665 an se pagesos
que, de mane a més o menys espon ània, an p end e les a mes con a l’op essió
econòmica i social, sense cap mena d’o gani zació, si no e a el coneixemen del
e i o i com a a an a ge da an dels solda s. El sen imen de solida i a hau ia
pe mès als habi an s p o egi -se, és a di , es ac a a d’una eacció d’au ode en-
sa: « ia o a llad es i ga a xs» o «a ca n, a ca n» e en algunes de les exp essions
més ecu en s16. Lògicamen , els c i s i les denúncies de la població enien com
a objec iu els ancesos i, més p ecisamen , els solda s i els ecap ado s de l’im-
pos .
De e , la majo ia dels ac o s dels aixecamen s locals o ma en pa del cos
ila à, malg a la p esència d’alguns nobles ossellonesos. Els in eg an s pe sec o s
de la e ol a an se agine s (els p ime s a ec a s i ambé els p ime s sospi osos de
la e ol a pe les au o i a s); cla a ai es ( eballado s de les a gues i els ma ine s),
els quals an aga a el lide a ge de la e ol a (es ac a a d’un g up cohe en i soli-
126 Manusc i s 22, 2004 Òsca Jané Checa
13. ERRE-MASNOU, E.; ESPIN, M. La socié e ca alane…, p. 47.
14. Ibídem, p. 43.
15. Ibídem, p. 69.
16. Ibídem, p. 52; MARCET, A. «Une é ol e…», p. 46.
da i, que eballa a colze a colze, i enia doncs una ce a consciència col·lec i a,
a més, o i eni menys con ac e amb els solda s, els cla a ai es podien c is al·li -
za les se es idees a les a gues i així passa a l’acció); pagesos (no o ma en un g up
homogeni, pe ò in e enien mol indi idualmen ); dones (un g up so in oblida
pe la se a anspa ència, pe ò que in e ingué passi amen en la e ol a); i, pe
úl im, in an s i adolescen s ( an eni un ol impo an , ja que els solda s descon-
ia en poc d’ells)17.
Ce amen , el g an can i es p oduí a pa i de 1667, an pe la i ulència de la
ebel·lió com pe la eacció ancesa. Escla à alesho es una e i able llui a a mada
de bàndols o gani za s con a els solda s i els gabello s. Pe què es a p odui aques-
a al e ació? De e , els gua des de la gabella no ha ien cessa en la se a ac i i a
ecap ado a i ep essi a en o aquell emps, de la ma eixa mane a que les eac-
cions pun uals es an man eni . El 1667, una in es igació a P a s de Molló a p o-
oca la inculpació de di e ses pe sones, en e les quals hi ha ia Josep de la
T inxe ia. Pe sona ge conegu i epu a , aques a ap o i a el seu lide a ge pe eu-
ni una pe i a opa d’homes a ma s. Des d’aquell momen , aques g up es a o ga-
ni za amb l’objec iu de e an de mal com os possible als gabelous del Vallespi .
Desp és de cada cop, s’amaga en en els habi a ges de la població, on ebien supo
i alimen . Les a mes e en les ípiques dels miquele s —ped enyals i dagues—, pe ò
segu amen , du an la Gue a de De olució (1667-1668), els espanyols an p o-
po ciona -los ma e ial bèl·lic. En o cas, l’en on amen es gene ali zà en l’espai i
el emps, amb cai es de gue illa, da an la qual cosa els ancesos es oba en des-
plaça s. A í ol simbòlic, l’e ec e del se ge dels Angele s a Ce e l’agos de 1668
a signi ica un pun culminan en la llui a: coincidí amb els a acs espanyols al
Rosselló, els quals, cu iosamen , an se epel·li s pels ancesos amb l’aju del
some en del ma eix país18. Els ebels hague en de ugi da an l’a ibada de més
de sis mil homes d’in an e ia i cen ca alle s. En aquell momen , sembla que s’a -
ibà a un aco d que in e essa a a o es dues pa s, a l’una pe al d’e i a més p o-
blemes amb els espanyols, a l’al a pe anca l’a e iscal. Així, el Consell Sobi à
—amb l’aco d de Colbe i del e mança, Pie e-Paul Rique — p oposà un a an-
jamen a les poblacions (22 de desemb e de 1668): una amnis ia als que ha ien
comès au, una baixada del p eu de la sal al Vallespi , l’eliminació dels gua des
de la gabella i de les isi es a domicili i, a can i, la comp a d’una quan i a ixa
pe any19. L’accep ació de l’aco d signi ica ia una mena de ic ò ia dels pobles del
Vallespi , pe ò ambé mos a ia que l’a el eal del p oblema e a una qües ió is-
cal i no pas un a e eminen men «nacional».
Una lec u a al e na i a de la Re ol a dels Angele s … Manusc i s 22, 2004 127
17. ERRE-MASNOU, E.; ESPIN, M. La socié e ca alane…, p. 52-55.
18. SHAT A1 225, peça 273: el mes d’ab il de 1668, es-cen s solda s ancesos i dos mil homes del
some en del Con len an e o a les opes espanyoles a Vila anca. Veien la p opo ció numè-
ica, esul a e iden el pape dels habi an s con a la in asió dels espanyols. A a bé, les milícies
que es mobili zen són les del Con len i les del Rosselló. El Vallespi segueix amb la se a «gue a»
in e na (documen ci a pe AYATS, A. «La e ol a…», p. 18).
19. MARCET, A. «Une é ol e…», p. 43.
Reali a s, deba s i in encions
Les conseqüències an se segu amen inespe ades pe les au o i a s anceses. Si
amb els aco ds ha ien aconsegui calma els ànims al Vallespi , a pa i d’aquell
momen la es a de coma ques an ac ua pe empa ia. D’aques a mane a s’inicien
algunes e ol es en poblacions eïnes, p incipalmen pe al d’ob eni aco ds simi-
la s. Aques ou el cas del Con len . Pel que a als Angele s, la si uació s’ha ia es-
able només momen àniamen , ja que la de enció d’un dels seus (Joan Miquel
Mes e, di «l’he eu jus ») — eiem, doncs, la impo ància del sen imen de g up20—
a desencadena no es accions mili a s. La iolència de les accions a se no ò ia
i ambé la capaci a d’aques es: aconsegui en expulsa els ancesos de P a s de
Molló el gene de 1669 i s’hi queda en ins al mes de maig21. De mane a excep-
cional, pel que a al nomb e d’Angele s, el 31 de ma ç de 1670 uns mil cinc-cen s
homes an pa icipa de nou en el se ge de Ce e . Sense en a en els de alls de la
ges a, podem di que la his o iog a ia ha sos ingu semp e les ma eixes xi es, pe ò
que el més des acable e a l’o igen dels in eg an s d’aques a e ol a: enien del
P incipa i de l’Al Vallespi ; de mi jana, un home pe casa, la qual cosa mos a ia
l’excepcionali a de l’a e , ja que no es ac a a d’una assis ència a mada obliga-
ò ia22. La eacció ancesa no con empla a ja qualse ol ipus de negociació i calia
a o ga algun sen i d’exempla i a a la espos a: el 21 de juliol de 1670, F ancesc
Ma í Viladamo a exigi l’ende ocamen d’algunes cases i de les mu alles de
P a s de Molló i de Se allonga, a més d’es abli una llis a de mul es pe les pobla-
cions de la zona —se ze23—. De e , les au o i a s anceses ja ha ien in en a
ansme e algun e ec e amb alguna ep essió exempla abans de l’aco d de 1668:
Oblige les lieux d’où la gabelle a es é chassée à la ece oi de nou eau, e à li -
e les coupables en e les mains de la jus ice; sinon en e de o ce dans ces mon-
agnes, pille e b usle quelques illages, qui soi une ma que à ces gens là de leu
puni ion, e donne un exemple aux au es suje s du Roy du mesme pays qui les
empesche de ombe dans les mesmes incon enien s24.
Pos e io men , les accions dels Angele s o en més espo àdiques i, en cap cas,
de les p opo cions del se ge de Ce e . A les acaballes del con lic e, e s el 1672, els
Angele s no supe a en el cen ena d’homes. N’hi a ha e alguns que con inua en
128 Manusc i s 22, 2004 Òsca Jané Checa
20. Joan Miquel Mes e e a un dels caps dels Angele s i amic pe sonal de Josep de la T inxe ia.
21. SHAT A1 241, Ca a de Macque on a Lou ois, a Pe pinyà el 10-4-1669 (l’in enden no ole a a
més aques a si uació i a decidi o i ica les iles e ol ades del Con len , men e c i ica a
l’ac i ud dels ca alans i in oca a la es i ució de l’au o i a del ei de F ança. Alho a, sabem que
aques a eacció a se causada desp és que Macque on sabés que els habi an s de P ada i de
Vila anca ja ha ien a iba a un aco d amb el e mança, simila al del Vallespi ).
22. AYATS, A. Les gue es…, p. 210-219.
23. Ibídem, p. 269-270.
24. SHAT A1 223, peça 626, Ca a de Lou ois a Macque on, a Pa ís el 11-11-1668 (Lou ois demos-
a a mà du a amb aques es o d es i que posa a al ma eix ni ell els e ol a s a ma s que les pobla-
cions que ebu ja en el pagamen de l’impos o desen olupa en el con aban o dona en e ugi als
ebels; an e a si es ac a a de e ol a s ac ius com passius, ja que de les dues mane es es con-
a enia el ei).
la llui a de mane a in e mi en , d’al es o en de ingu s i la es a a passa al se ei
d’Espanya com a miquele s. Coneixedo s del país i amb un o odi als ancesos,
aques s homes an se d’un g an aju pe a les au o i a s espanyoles. S’en én, doncs,
com és que la his o iog a ia ha con ós du an mol de emps els e mes d’angele s
i miquele s25. Cap als anys 1672 i 1673, da an la més que p obable gue a anco-
espanyola, alguns no ables pe pinyanencs es an posa en con ac e amb els caps
de la e ol a o demanan -los d’aguan a el màxim de emps possible. D’aques a
mane a, s’espe a a que la unió de la gue a i de la e ol a pe me ia una in e en-
ció espanyola i la euni icació del país dins la mona quia hispànica: s’en o ia així
el lligam amb Espanya i la ea i mació an i ancesa d’alguns elemen s dels com a s.
En e ec e, es eia en Josep de la T inxe ia l’home ideal en qui basa uns objec ius
in e essa s, pe ò eals. En aques sen i , un es imoni emès en un dels p ocessos
con a els Angele s comen a el que a sen i desp és del se ge de Ce e , el 1670:
[que] le di T inxe ia e ses gens dé endaien la jus ice, e qu’ils de aien bien se
ba e, pa ce que si ce e ois-ci ils s’en so aien il n’y au ai plus de gabelle du sel
[…] e il me semble aussi qu’il aisonna su le ai qu’un ambassadeu de la F ance
é ai passé en Espagne, e que peu -ê e il y au ai échange, e que s’il y a ai échan-
ge du Roussillon on e ai ledi T inxe ia se p omene dans Pe pinya, e que ce
se ai un g and homme ès es imé26.
Hau ia exis i així un e i able pla pe en ega -se a la mona quia d’Espanya?
Sembla cla que els e ol a s, desp és de ansg edi l’aco d de 1668, no podien e
ma xa en e e i, pe an , els de ia con eni més oba una so ida a llu si uació alian -
se amb els espanyols, és a di , in en an expulsa els ancesos del país. D’al a banda,
això olia di que els e ol a s ho eien pe una causa ca alana? Ce amen , així com
al p incipi de la e ol a ens obem da an d’un aixecamen més an i iscal, a la i del
con lic e, la dispe sió i la iden i icació dels e ol a s amb homes a ma s i miquele s els
menyslle a a algun ipus d’ideologia p òpia (els que an escapa de la ep essió an
acaba , a més, al se ei del ei d’Espanya). En can i, du an el pe íode in e medi de
la e ol a, la implicació de di e ses capes de la socie a i la uni a de la e ol a, dins
Una lec u a al e na i a de la Re ol a dels Angele s … Manusc i s 22, 2004 129
25. SHAT A1 240, Ca a de Macque on a Lou ois, a Pe pinyà el 10-2-1669 (l’in enden del Rosselló
conside a a que els e ol a s a ma s del Rosselló e en miquele s i al es egades comuni a s que,
en conni ència amb els miquele s, s’oposa en a «l’es ablissemen de l’au ho i é du Roy»); SHAT
A1 241, Ca a de Macque on a Lou ois, a Pe pinyà el 13-4-1669 (pe Macque on els e ol a s e en
ce amen miquele s que emp a en les poblacions i ins i o en T inxe ia d’ajun a -se a ells.
Di ícilmen els miquele s hau ien po a una e ol a d’aques es ca ac e ís iques enda an , ja que
e en me cena is i els seus p oblemes e en di e en s dels dels pagesos); FELIU DE LA PENYA, N. (1709).
Anales de Ca aluña…, Ba celona, ol. 3, p. 358 (Feliu a i ma a que els ancesos denomina en els
e ol a s com a «Angele s» de la ma eixa mane a que ells —els ca alans— anomena en «mique-
le s» els «almogà e s». Seguia dien que: «Es a an muy sen idos, y o endidos los F anceses, po
los daños, y mue es que execu a an los Paysanos de Ruysellon en sus T opas, pa icula men e en
las Gua dias de la Sal, pues no dexa an alguno i o, y es o sin sabe se los Ag esso es desapa e-
ciendo luego». Veiem com Feliu coneixia la mane a com els Angele s es onien en e la població.
Pe ò ambé ens pe me de eu e com aques es p àc iques es an segui duen a e me iniciada ja la
gue a d’Holanda i pos e io men a les g ans ep essions, ja que pa la de l’any 1674).
26. ADPO 2B 1656, el 29-6-1670 (ci a a AYATS, A. Les gue es…, p. 220-221).
sembla a es a p edisposada a a egi -se a una no a conspi ació si els espanyols
aconseguien pene a en aquell e i o i45.
A banda de les mesu es bèl·liques (augmen de opes i cons uccions mili a s),
la p incipal eacció de les au o i a s anceses a se la pu ga d’aquells que s’ha ien
mos a con a is a F ança en un momen o al e. És a di , les execucions i els exi-
lis — o ça s i olun a is— an se nomb osos. Alguns his o iado s, com a a Josep
Sanab e, conside en que la ep essió a se b u al i gene ali zada. Així diu: «no es
eduí a cas iga unes quan es amílies d’aquella població [Vila anca], ans ingué
epe cussions en d’al es llocs del Rosselló, ins a la ma eixa capi al». La ep es-
sió hau ia con inua du an la gue a, com a mínim ins al 1676, da a en què Beaulieu
comen a la possibili a de po a a la p àc ica un p ojec e d’amnis ia gene al pe
les conspi acions del Rosselló del 1674. La xi a que ens o e eix d’exilia s supe a
àcilmen les dues-cen es pe sones. A això cald ia a egi -hi el cen ena de ep e-
salia s i condemna s a mo . Tenin en comp e que so in aques es pe sones ma xa en
amb o a la amília, el nomb e a se ealmen eno me46.
En can i, Alain Aya s deixa en end e que si bé els exilis an se nomb osos,
no an se massius. De e , es e e eix al e que les adhesions a les e ol es no es
an gene ali za i an se limi ades. Alho a, posa en dub e que es ac és d’un sen-
imen nacional, ja que la solida i a no a se gene al a eu47. A a bé, g àcies a
aques a in e p e ació, podem en a de ple en la idea de la «nació agmen ada»,
136 Manusc i s 22, 2004 Òsca Jané Checa
45. Ibídem; SHAT A1 415, peça 17, Ca a de Le B e a Lou ois, a Tuï el 11-4-1674; SHAT A1 415,
peça 20, Ca a de Le B e a Lou ois, a Tuï el 18-4-1674 (c eu que els mo imen s dels espanyols
són pe e eu e que enca a enen una capaci a mili a i que en eali a no és així. Pa al·lelamen ,
decla a a Lou ois que el Consell Sobi à é du an aquelles se manes mol a eina o cas igan els cons-
pi ado s); SHAT A1 415, peça 32, Ca a de Le B e a Lou ois, a Tuï el 5-5-1674 (un mes des-
p és, Le B e seguia conside an els umo s d’una in e enció espanyola com una es a ègia, pe ò
que posa en llenya al oc en els ànims au òc ons. A i ma a que les au o i a s espanyoles eien o
el possible pe «Sédui e les peuples de Roussillon»).
46. SANABRE, J. La esis ència…, p. 115-123 (ci a: p. 115); SHAT A1 563, peça 59, Ca a de Beaulieu
a Lou ois, a Pe pinyà el 24-9-1676 (Ramon T oba hau ia ecomana l’amnis ia, pe ò enca a eia
al a l’ap o ació del Consell Sobi à); SHAT A1 415, peça 25, Ca a de Ca lie a Lou ois, a Pe pinyà
el 28-4-1674 (comen a l’execució d’un dels caps de la e ol a, Emanuel Desca lla , ui dies en e-
e, i la de F ancesc Sole ; comen a la es a de la in es igació p o isional); SHAT A1 415, peça
35, Ca a de Ca lie a Lou ois, a Pe pinyà el 16-5-1674 (amb la elació dels noms i el nomb e de
ep esalia s, eiem com els pocs nobles que s’ha ien queda al país o hi ha ien o na des de eia
poc, e en expulsa s, ugien —p o a pels ancesos de culpabili a — o bé e en condemna s a mo );
SHAT A1 415, peça 36, Ca a de Le B e a Lou ois, al Voló el 16-5-1674 (comen a les ac i i a s
de mol s dels culpables, en e els quals Tixedas, que hau ia man ingu come ç amb el P incipa :
se ia aques un a gumen més pe anca la on e a? També comen a una no a possible conspi a-
ció a Co lliu e). Els casos d’Agnès de Lla i al es acusa s es an alla ga ins a la i de l’any pe
al d’ex eu e’n el màxim d’in o mació (SHAT A1 415, peça 112, Ca a de Ca lie a Lou ois, a
Pe pinyà el 25-10-1674); ACA, CA, leg. 208, Relacion de las pe sonas que de Rosellon y Con len
han se ido a sm y pe dido sus haciendas, y pa ece que po se icios de an a impo ancia se les
puede hace me ced sob e las haciendas con iscadas, el 12-2-1675 (aju econòmic a les amílies
exiliades del Rosselló a an de la conspi ació allida de 1674); 2B1692-1697, P ocessos sob e la
conspi ació de Vila anca de Con len , el 1681 (in e oga o is, de enses, p ocessos i condemnes
dels anys 1674 a 1679. Veiem, doncs, l’ex ensió del con lic e en el emps).
47. AYATS, A. Louis XIV…, p. 392-393.

és a di , la consolidació del sen imen iden i a i pe zones a ec ades: el passa ge
de la comuni a è nica a la nació —sen i con empo ani— no es podia e de la
ma eixa mane a a o es les zones del país; apa eix aquí la igu a de la con aiden-
i a da an l’ag essió a lla g e mini. E iden men , aques s con lic es no es poden
obse a de mane a mic o e i o ial, pe ò ampoc no es po p e end e que a l’al a
banda de Ca alunya hi hagués un o sen imen de solida i a gene ali za (sob e-
o des de Ba celona), enin en comp e que des de eia in anys ja no s’hi pa ia
cap gue a ni cap ag essió ancesa.
També, alo an la apidesa de les de encions i el cai e de la ep essió (ab il-juny
de 1674), com podien les poblacions adhe i -se sense cap segu e a a qualse ol
aixecamen con a F ança? I és que, de e , els complo s ja no e en un mo imen
an i iscal, sinó una decisió polí ica d’iden i a nacional —amb o s els ma isos de
l’època que això implica a—; p incipalmen , una adsc ipció p e e en a la mona -
quia hispànica. Així doncs, els pagesos podien eni menys mo ius pe e ol a -se:
pe la po a les ep essions i, possiblemen , pe la manca de mo ius explíci s, com ho
e en els iscals. Pe aques a aó, doncs, els o icials ancesos emien els mo imen s
espanyols i l’e ec e que la se a p opaganda pogués e en e la població: com
haguessin eacciona els habi an s si ealmen les opes hispàniques haguessin
en a al Rosselló, de mane a con ínua i c eïble? Aques e a el g an dub e de les
au o i a s gal·les i dels ma eixos p o ancesos, a ès que algunes d’aques es emudes
eaccions sembla que e ec i amen es an p odui , com a a du an el mes d’agos
de 1674. El ma iscal Schombe g con i ma a l’adhesió de les poblacions eïnes a
la opa espanyola, explican que els espanyols es man enien o s al cas ell de
Mon esquiu amb només cinquan a homes, g àcies al supo logís ic o e pels habi-
an s: «Il es ay qu’il [l’enemic] a de g ands a an ages su nous ayan s ous les
Peuples pou luy, e nous ne pou ons pas e aucun mou emen sans qu’il en soi
a e y […] Ce e In idéli é s’es end mesmes jusques su le Régimen du Com e
d’Ille, don les meilleu s hommes qui son de ce pays cy se son allés end e des-
puis peu»48.
Possiblemen , els anys que segui en les conspi acions de 1674 an se un
pun d’in lexió en la elació ancoca alana al Rosselló i en l’in e ès de l’assen-
amen de F ança en aquell e i o i. Els ancesos an descob i que la manca d’a-
ecció de la població podia o na -se’ls en con a i calia oba una solució, en plena
època de gue a. La con i mació del seu in e ès pels com a s, les oposicions inci-
pien s, la gue a amb Espanya i la idoneï a de la on e a pi inenca en les aules
mili a s an po a a eali za una pu ga social que, simbòlicamen , no ha ia in-
gu lloc des dels anys qua an a. Cu iosamen , són els ma eixos ca alans p o an-
cesos els qui s’enca eguen de du a e me aques a polí ica, pe bé que les o d es
Una lec u a al e na i a de la Re ol a dels Angele s … Manusc i s 22, 2004 137
48. SHAT A1 415, peça 49, Ca a de Ca lie a Lou ois, a Pe pinyà el 30-4-1674 (de e , les opes
espanyoles an en a al Rosselló a inals del mes de maig de 1674, ocupan locali a s com a a
Mo ellas, San Joan de Pagès, Mon esquiu o Ce e . En elació amb la po de Le B e sob e l’a e
de Co lliu e, l’in enden del Rosselló es mos à p eocupa , ja que «le b ui de l’a mée de la lo e
ennemye» causa a inquie ud a la població i en e les au o i a s); SHAT A1 415, peça 80, Ca a
de Schombe g a Lou ois, al camp de San Joan de Pagès el 5-8-1674 (explicació de les di icul a s
dels ancesos malg a la supe io i a mili a sob e els espanyols).
enien de la co ancesa. Els ca alans que go e na en al Rosselló es an oba en
una si uació unidi eccional, ja que, sense possibili a de e o n, el mè ode d’ascens
social i de man enimen pa imonial e a la o al submissió a F ança, passan pe
damun dels seus p opis compa io es49. Les o i icacions e en, doncs, un elemen
més lliga a les e ol es i els con lic es del Rosselló: si no es podien alla els in e -
can is d’in o mació amilia s i humans, la ba e a mili a ha ia de e -ho. Igno em
si ealmen ho a aconsegui , pe ò, en o cas, a exe ci de e i able mè ode de
dissuasió. A què es a deu e la elació que els ancesos obse a en en e les pobla-
cions del país i la mona quia hispànica? L’a ini a elec i a d’algunes zones dels
com a s pe Espanya pod ia se compa ada a la que Ca alunya a eni pe F ança
el 1640 (que a po a ambé la mona quia espanyola a exe ci una ep essió i un
con ol in e io des dels anys cinquan a, pe po als no adsc i s i pe demos a el
pes del pode cen al). Això no indica, pe ò, el g au d’a ecció dels ca alans del
Rosselló pels espanyols ni que no exis ís un en o imen de la iden i a p òpia en
aquells ind e s on els con lic es e en més con unden s i empo almen més es esos
i, pe an , no es po a i ma una eo ia empí ica sob e el cas50.
En els anys pos e io s, o s aques s con lic es an eni uns e ec es conc e s:
un ebuig c eixen pel ac e de les au o i a s als pobles imme sos en els aixeca-
men s i, en con apa ida, l’a elamen d’una descon iança ancesa da an no es
possibles e ol es, pe ò ja no pe si e en an i iscals, sinó pel que ep esen a ien de
secessionis es —an i anceses i en p o d’un e o n a a o d’Espanya (això sem-
p e als ulls de F ança)—. E iden men , ins a quin pun els que ha ien pa icipa en
una e ol a o al a espe a en ealmen l’aju espanyol? C eiem que, amb el emps
i els con ac es dels caps de la Re ol a dels Angele s —T inxe ia—, pe exemple,
l’es a ègia inal po a a cap a una in e enció de l’exè ci hispànic. S’e idencia a,
al com la his o iog a ia —coinciden pe una egada— ha demos a a bas amen ,
una solida i a eïnal i comuni à ia semblan a una consciència iden i à ia col·lec-
i a da an del ancès, ja que l’ag essió ( iscal i mili a ) a supe a el e pun ual
i l’anecdo isme i a pe du a du an més de cinquan a anys. Aques a eacció, pe ò,
mos a a l’elecció de se dins la mona quia espanyola abans que no pas dins la
ancesa? E a una elecció d’iden i a polí ica a a és d’una a i mació d’iden i a
col·lec i a: la p e e ència da an la impossibili a de l’au oa i mació. De la ma ei-
xa mane a, la po que enien els ancesos es con e í en descon iança i en un aug-
men del con ol: les zones pe on pene a en més àcilmen les opes espanyoles,
la Ce danya i el Con len , es con e i en en un e i o i gai ebé o i ica i d’im-
possible conques a pels espanyols —d’aquí la unció de Mon lluís.
138 Manusc i s 22, 2004 Òsca Jané Checa
49. AYATS, A. Louis XIV…, p. 391.
50. Va exis i algun in en de conspi ació en èpoques an e io s que no a eni èxi . Tanma eix, l’e o-
lució polí ica i la con i mació de la p esència ancesa an a ia el simbolisme d’aques ipus de
con lic e (AMAE, CP, Espagne, 34, Memo ial dels cònsols de la idelíssima ila de Pe pinyà sob e
una conju ació, el 22-7-1656, olis 386 - ).