Resum
Donan elle ància a l’ob a de F a Valen í Se a de Man esa sob e els capu xins de Ca alunya al
lla g dels segles XVIII i XIX i ins al 1936 com a eina pe als in es igado s d’his ò ia eclesiàs ica,
l’au o ens p esen a i desc iu aques a da e a apo ació a la his o iog a ia capu xina que des aca
an aspec es in e ns dels a es com la men ali a , la ida quo idiana i cul u al, com l’ac i ud polí-
ica i l’adap ació ins i ucional de l’o de espec e de l’au o i a del momen .
PPaa aauulleess ccllaauu::1700-1936, Ca alunya, o de capu xí, Valen í Se a de Man esa.
Resumen.
His o iog a ía capuchina ca alana ecien e
Dando ele ancia a la ob a de F ay Valen í Se a de Man esa sob e los capuchinos de Ca alunya a
lo la go de los siglos XIX y XX —y has a 1936— como he amien a pa a los in es igado es de his o-
ia eclesiás ica, el au o nos p esen a y desc ibe es a úl ima apo ación a la his o iog a ía capuchina que
des aca aspec os in e nos de los ailes y la men alidad, la ida co idiana y cul u al, la ac i ud polí i-
ca y la adap ación ins i ucional de la o den con espec o a la au o idad polí ica de cada coyun u a.
PPaallaabb aass ccllaa ee::1700-1936, Ca alunya, o den capuchina, Valen í Se a de Man esa.
Abs ac .
The new Ca alan Capuchin His o iog aphy
The au ho analyses he wo k o he Ca alan his o ian F a Valen í Se a de Man esa, who has
ocused his esea ches p e e ably on his own Capuchin o de om he eigh een h cen u y o 1936.
KKeeyy wwoo ddss::1700-1936, Ca alonia, Capuchin o de , Valen í Se a de Man esa.
Manusc i s 20, 2002 123-132
His o iog a ia capu xina ca alana ecen *
Josep M. Bení ez, S.I.
Uni e si a G ego iana Pon i ícia
Piazza della Pilo a, 4. 00187 Roma
T aducció de Ma a Cusó Se a
Suma i
Els capu xins a la Ca alunya
del segle XVIII
Els capu xins ca alans
de les exclaus acions decimonòniques
i de la es au ació
La es au ació i p ime
desen olupamen de la p o íncia
de a es meno s capu xins de Ca alunya
* Aques a icle ou publica com a BENÍTEZ, Josep M. (2000), S.I., amb el í ol «Los capuchinos
de Ca aluña p osiguen su labo his o iog á ica» a la e is a
A chi um His o iae Pon i iciae 38
:
265-274, Roma.
Els in es igado s i analis es d’his ò ia eclesiàs ica i o s els que s’in e essin a pene-
a en els aspec es més p o unds de la his ò ia ins i ucional, llegi an, amb in e ès
c eixen , es monog a ies de a Valen í Se a de Man esa publicades en e els
anys 1996 i 2000 pe la Facul a de Teologia de Ca alunya, dins de la se a p es i-
giosa «Col·lec ània San Pacià». El pa e Valen í pe any a l’O de dels F a es Meno s
Capu xins, una ins i ució eligiosa que ha dona g ans in es igado s i publicis es
a la his ò ia anciscana i de l’Església: Ubald de Alençon, Cu hbe de B igh on,
Melcho de Pobladu a, Láza o I ia e, pe esmen a -ne solamen alguns dels ja
di un s. De la se a p o íncia eligiosa eco da em els pa es Amb ós de Saldes,
Ma í de Ba celona, Pací ic de Vilano a i Basili de Rubí. F a Valen í Se a es eco-
neix seguido i con inuado de l’ex ensa ob a his o iog à ica del pa e Basili1, de
qui a edi a i ano a , pòs umamen , el seu da e eball2, p osseguin ambé amb
la asca pe ell iniciada d’o e i una his ò ia, ben documen ada, sob e la ida i p o-
jecció dels a es meno s capu xins de Ca alunya i Balea s.
1. Els Capu xins a la Ca alunya del segle XVIII
A la p ime a monog a ia3, Valen í Se a, amb documen ació inèdi a de g an con-
sis ència i quali a , e lec eix el segle XVIII espanyol, el de la Il·lus ació i les gue -
es napoleòniques, is des del p isma d’una ins i ució eligiosa: els capu xins del
P incipa de Ca alunya4.
Dos ac o s incideixen de mane a decisi a en les coo denades d’aques es udi
sob e el segle XVIII. En p ime lloc, l’in e ès, cada cop més in ens, pe pa dels
124 Manusc i s 20, 2002 Josep M. Bení ez
1. C . Basili de Rubí (1978),
Un segle de ida capu xina a Ca alunya (1564-1664). Ap oximació
his ò ico-bibliog à ica
, Ba celona: Capu xins de Sa ià, p. 995
Id. (1984),
Els capu xins a la Ba celona del segle
XVIII
. Ap oximació his ò ico-bibliog à ica
,
Ba celona: Capu xins de Sa ià, p. 1005
2. Basili de Rubí (1993),
El Pa e Calassanç de Lla ane es i la es au ació de les P o íncies capu -
xines hispanes,
[A, cu a de Valen í Se a] Ba celona: Es udios F anciscanos, p. 187.
3. Valen í Se a de Man esa,
Els capu xins de Ca alunya, de l’ad enimen bo bònic a la in asió napo-
leònica: ida quo idiana i ins i ucional, ac i uds, men ali a , cul u a (1700-1814)
, p òleg de Joan
Bada, Edi o ial He de , Facul a de Teologia de Ca alunya (Col·lec ània San Pacià, LVII), Ba celona,
1996, VII + p. 490.
4. Aques a ob a ha es a examinada pe la p emsa de Ca alunya. Vegeu, pe exemple:
La Vangua dia
(Ba celona, 30 juny 1996), p. 53 [Albe Manen ];
Ca alunya C is iana XVII
(Ba celona, 26 se emb e
1996), p. 98 [F ancesc Gamissans];
Re is a de Ca alunya núm. 112
(Ba celona, no emb e 1996),
p. 169-172 [Joan Fe e i Cos a], e c. De les ecensions apa egudes a les p incipals e is es his ò iques
de ca àc e cien í ic, egeu:
Analec a Sac a Ta aconensia 69
(Ba celona 1996), p. 482-486 [Ma ía de
los Ángeles Pé ez-Sampe ];
Re ue d’His oi e Ecclésias ique 91
(Lo aina 1996), p. 1099 [E nes
Za agoza];
Índice His ó ico Español Vol. XXXIV
(Ba celona 1996), p. 96-2363 [Pe e Molas];
Anua io
de His o ia de la Iglesia 6
(Pamplona 1997), p. 564-565 [En ic Moliné];
Lau en ianum 38
(Roma
1997), p. 297-300 [Be na dino de A mellada];
Bulle in de Li e a u e Ecclésias ique 98
(Toulouse
1997), p. 200 [Simon Légasse];
Na u aleza y G acia XLIV
(Salamanca 1997), p. 212-213 [En ique
Ri e a de Ven osa];
Es udios F anciscanos 98
(Ba celona 1997), p. 386-389 [Miquel Colom];
Ac ualidad
Bibliog á ica 34
(San Cuga del Vallès 1997), p. 100-101 [An oni Bo às];
A xiu de Tex os Ca alans
An ics 16
(Ba celona 1997), p. 534-537 [An onio Mes e Sanchís];
A chi o Ibe o-Ame icano 68
(Mad id
1998) p. 197-198 [Josep Ma í Mayo ],
Analec a TOR XXVII
(Roma 1996), p. 286-287 [Sal ado
Cabo ];
Qües ions de Vida C is iana núm. 182
(Mon se a 1996), p. 134-135 [E angelis a Vilano a].
his o iado s ca alans pe la his ò ia eclesiàs ica del segle XVIII (Miquel Ba llo i,
F ancesc To i Mi jans, Joan Bone i Bal à, Joan Bada, Valen í Gi bau i al es),
que han con ibuï a acla i la ida de l’Església i, ambé, l’ac i i a de pe sona -
ges clau de la je a quia i ins i ucions ca alanes. En segon lloc, ha incidi el c ei-
xen in e ès pe la his ò ia de les men ali a s que ha aconsegui con ibucions mol
signi ica i es pe la comp ensió del passa . En aques doble essan de p eocupa-
cions his ò iques, s’ha d’emma ca aques es udi sob e els capu xins a la Ca alunya
del segle XVIII.
La c onologia del eball queda cen ada en e dues gue es: la de Successió
al on espanyol, que ob e el segle XVIII, i la in asió napoleònica, que con ibueix
a enca les es uc u es de l’An ic Règim a la p ime ia del segle XIX. En aques
ma c, l’au o es udia, amb minuciosi a , l’ac i ud polí ica, eligiosa, cul u al i
social dels capu xins de la p o íncia de Ca alunya. L’ob a s’inicia amb un ampli
es udi de dos capí ols dedica al pe sonal de l’O de (nomb e de eligiosos, ex ac-
ció social, e olució, e c.) i a l’ac i ud dels a es capu xins da an la inguda dels
Bo bons i la gue a de Successió. Pe ò el e i able con ingu es à desen olupa
en dos g ans apa a s. En el p ime , i ula
La ida in e na. Els capu xins de ca a
endins,
Valen í Se a es udia la ida quo idiana (decadències i e o mes), la cul-
u a, la o mació dels eligiosos, els seus es udis, biblio eques, e olució in el·lec-
ual amb l’in lux de la eno ació ilosò ica a a és del
Cu so ilosó ico
del pa e
F ancisco de Villalpando5. En el segon g an apa a , l’au o anali za la me odologia
seguida pels capu xins en les se es p edicacions i la se a peculia apo ació a les
missions popula s i al omen de la eligiosi a popula a a és del Te ce O de,
pe ò ambé la se a ac i i a missione a a la Guayana (1722-1817) i la impo an
ac i i a dels capu xins ca alans da an la Re olució ancesa i la in asió napo-
leònica.
Aques succin epe o i de emes demos a l’ambiciós p ojec e de l’au o . Hem
d’assenyala , da an o , el igo i la minuciosi a amb què abo da cadascun dels
emes. Un assump e an complex com la gue a de Successió és exposa amb cla-
eda . L’ambien an i ancès, gene ali za a Ca alunya des del segle an e io , a
in lui en l’ac i ud dels capu xins que indi idualmen e en aus acis es, o i que
ins i ucionalmen an in en a man eni una ac i ud a o able a l’au o i a cons i-
uïda en cada momen . Aques es ci cums àncies an pe me e una pos u a inicial-
men benè ola del go e n bo bònic cap als capu xins. To i això, amb pos e io i a ,
els capu xins an pa i la ep essió dels anys 1718-1719, coincidin amb les di icul a s
de la gue a a I àlia p omoguda pel ca denal Giulio Albe oni. Valen í Se a con-
aposa sè ies aons a la no a del Consell de Cas ella sob e el des e amen dels
capu xins, pe què la llis a d’exilia s no co espon a la eali a dels eligiosos ca a-
lans ep esalia s en meno nomb e.
His o iog a ia capu xina ca alana ecen Manusc i s 20, 2002 125
5. F ancisco de Villalpando,
Philosophia ad usum Scholae FF. Mino um S. F ancisci Capuccin[o um].
P o inciae u iusque Cas ellae accommoda a. In melio en concinio emque o mam edac a, an i-
quis obsole isque opinionibus libe a ac Recen io um in en is um p o a ione e o manda um p o
e um na u alium cogni ione adipiscenda, auc a e locuple a a: in es omos dis ibu a,
Ma i i, Apud
J. Iba a, 1777-1778 (3 ols.).
No menys in e essan és l’ac i ud polí ica dels capu xins da an la Re olució
ancesa6i la in asió napoleònica. L’in lux de la eligiosi a popula i el emo sus-
ci a pe la Re olució, la p esència del cle ga ancès que es a nega a ju a la
Cons i ució Ci il del Cle ga , el p es igi d’un p edicado capu xí an ca ac e i za
com Diego José de Cádiz, an in lui de mane a decisi a en l’ac i ud eaccionà ia
dels capu xins ca alans que an pa icipa ac i amen a la «Gue a G an» (gue a
de la Con enció) amb la se a p edicació i se eis assis encials i espi i uals a malal s
i e i s. To s aques s ac o s an e c éixe un mo imen eacciona i que, ben ali-
men a pe nomb osos opuscles i ca ecismes pa iò ics i pels llib es del capu xí
bisbe de Pa ma Mons. Tu chi7 a c ea l’ambien d’en usiasme poli ico eligiós de
gal·lo òbia que, na u almen , ou ben acolli pels capu xins en la llui a con a la
in asió napoleònica.
Els capí ols dedica s a la o mació in el·lec ual d’aquells eligiosos apa eixen
mol ben documen a s i amb ma isos dignes d’obse ació. És conegu el e que
l’ensenyamen en la o mació eclesiàs ica es a a basada en l’escolàs ica. També
en els capu xins, que an inicia la se a e o ma docen a la segona mei a del segle,
mol en consonància amb els plans d’al es o des eligiosos (com els dominics,
g àcies als dec e s del ca alà Tomàs de Boixado s) i més o menys d’aco d amb els
dec e s del go e n cen al de la Co ona hispana, desp és de l’expulsió dels jesuï es.
Si bé els capu xins man enien el sis ema de san Bona en u a i de Duns Sco o, el
minis e gene al de l’O de E a do de Radke sbu go, a es abli la no ma que s’ex-
posés la doc ina dels mode ns pe pode -los eba e amb objec i i a . Conseqüència
lògica, quan un ilòso se iós com F ancisco de Villalpando a conèixe el pensa-
men mode n, a ia a ob i els seus c i e is, din e de l’o odòxia, a les eo ies
isicoas onòmiques mode nes i a l’empi isme. Com que el Consell de Cas ella el
a p oposa com a llib e de ex , el dec e ou accep a pels capu xins que an assi-
mila -ne les idees. Així ho assenyala el pa e Valen í amb la cons a ació dels manus-
c i s inèdi s dels capu xins ca alans8. To i això, s’ha de con essa que hi a ha e
esis ència en e els eligiosos i, en aques cas, l’obediència ci il a l’au o i a cons-
i uïda ou uc í e a, com demos a l’au o amb l’anàlisi de les biblio eques con-
se ades.
Deixan al ma ge els capí ols dedica s a la ida eligiosa a l’in e io dels con-
en s, la p àc ica de l’ascè ica (especialmen en les qües ions ela i es a la i èn-
cia de la pob esa i aus e i a en què sembla cen a -se mol es egades el ca àc e
126 Manusc i s 20, 2002 Josep M. Bení ez
6. Aques eball ou desen olupa pe l’au o a Valen í Se a de Man esa, «Los capuchinos de Ca aluña
y la Re olución F ancesa»
,
en
Lau en ianum
37 (Roma 1996): 465-482.
7. Vegeu, p incipalmen , la
Colección de las homilias más in e esan es que el Ilus ísimo Monseño
F . Adeoda o Tu chi, del O den de Capuchinos, dixo á su amado pueblo pa a p ese a lo del con-
agio de la Filoso ía Mode na
, Palma de Mallo ca: Imp. Guasp, s.d., i, ambé, la
Omelia di
Monsigno e Adeoda o Tu chi, esco o di Pa ma sop a il Secolo Dicio esimo che se chiama Secolo
Illumina o
, Pa ma: P esso Rossi-Ubaldi, 1819, e c.
8. A p opòsi d’aques s manusc i s inèdi s, c . Valen í Se a de Man esa, «Els capu xins de Ca alunya
i la eno ació ilosò ica del segle XVIII. No ícia de dos manusc i s inèdi s del cu s de iloso ia
de F ancisco de Villalpando»
,
en
Analec a Sac a Ta aconensia
67/2 (Ba celona 1994): 179-
190.
especí ic de la e o ma anciscana dels capu xins) o l’ac i i a missional, an als
e i o is del P incipa de Ca alunya, com a la Guayana, ben documen a s i de g an
in e ès pe al coneixemen de l’espi i uali a ca alana del segle XVIII, hem de des-
aca , seguidamen , alguns pun s mol conc e s, com obse acions c í iques, pe -
què els eballs, basa s en documen ació o iginal i ben elabo a s, esolen p oblemes,
pe ò ambé ob en in e ogan s que, insinua s o simplemen eludi s, susci en alguns
dub es.
Pe exemple, so p èn eno memen el seu silenci da an un ema an id iós
com l’expulsió dels jesuï es. Donada la anscendència del Dec e d’es anyamen ,
igual que dels an eceden s com de les implicacions polí iques i eclesiàs iques pos-
e io s, és impensable que l’expulsió adical dels jesuï es passés desape cebuda
pels capu xins. Aques s, pe una banda, celeb a en el cul e al Co de Jesús, omen-
a pels Pa es de la Companyia, pe ò al ma eix emps man enien una pos u a igo-
is a que di ícilmen podia concilia -se amb el p obabilisme de ensa pels jesuï es.
Quina ac i ud an p end e els p edicado s capu xins da an les decisions de la
Mona quia o dels bisbes que p ohibien el cul e al Co de Jesús? ¿Van con inua
celeb an els ac es, o an aca a els dec e s? Enca a més, un dels au o s més segui s
a les missions popula s e a el pa e Cala ayud9. Van con inua els capu xins u ili -
zan les ob es del jesuï a, o i la p ohibició d’ensenya la doc ina dels pa es de la
Companyia, que, o icialmen , e en conside ades gene ado es de la elaxació mo al
del segle? Hau ia es a in e essan conèixe l’ac i ud dels capu xins ca alans da an
un assump e eclesiàs ic de an a en e gadu a… Aques a és una obse ació c í ica
impo an a una ob a que es me eix els més since s elogis: l’equilib i, el igo me o-
dològic, el coneixemen i la in e p e ació de les on s, l’es uc u a i l’enquad a-
men de l’ac i ud i dels capu xins en el conjun de Ca alunya i dels co en s
in el·lec uals i eligiosos eu opeus, que con ibueixen a acla i l’e olució eligio-
sa de l’espi i uali a i cul u a al «Segle de les Llums».
2. Els capu xins ca alans de les exclaus acions decimonòniques
i de la es au ació
Desp és de la aluosa apo ació al coneixemen his ò ic sob e els capu xins de
Ca alunya al segle XVIII, que acabem de comen a a l’apa a an e io , dos anys
desp és, el 1998, en a apa èixe la immedia a con inuació, dedicada a les exclaus-
acions que an pa i els capu xins de Ca alunya i la pos e io es au ació ins i u-
cional10. Aques a ob a, com l’an e io , ou comen ada àmpliamen pe la p emsa
His o iog a ia capu xina ca alana ecen Manusc i s 20, 2002 127
9. Una de les edicions més di ulgades ou:
Doc inas p ác icas que suele explica en sus Misiones el
Pad e Ped o de Cala ayud.
Valencia, Imp. J.E. Dolz, 1737-1739 (2 ols.) i, ambé, les
Doc inas
p ác icas que solía explica en sus Misiones el p. Ped o de Cala ayud, dispues as pa a desen eda
y di igi las conciencias […], pa a mayo expedición de los con eso es y dila ación de ánimo de
oí con esiones […], pa a mayo acilidad en ins ui y adoc ina p ác ica y opo unamen e a
los pueblos, (
4 ed.) Mad id: Imp. G. O ega, 1798.
10. Valen í Se a de Man esa,
Els ameno s capu xins a la Ca alunya del segle
XIX
. Rep esa con en-
ual, exclaus acions i es au ació (1814-1900),
p esen ació de a En ic Cas ells, p òleg de Joan
Bada, Ba celona: Facul a de Teologia de Ca alunya (Col·lec ània San Pacià, 63), 1998, p. 551.
i en di e ses e is es his ò iques de ca àc e cien í ic11. El sub í ol de l’ob a,
«Rep esa con en ual, exclaus acions i es au ació», ens de ineix en es con-
cep es, mol p ecisos, l’objec iu de la in es igació eali zada que, amb el de all
d’una lupa, ens il·lumina espais enca a poc conegu s de la his ò ia polí ica i eli-
giosa de la Ca alunya del segle XIX i de l’O de capu xí en unes coo denades espa-
cio empo als que an de 1814 a 1900; un pe íode e ol a i complex en el qual es
a lliu a la ba alla en e dues ideologies i econciliables: la libe al i l’absolu is-
a o conse ado a. El alo onamen al d’aques segon es udi de Valen í Se a
esideix, ambé, en la sòlida i mol abundan documen ació inèdi a i de p ime a
mà en què es onamen a. D’igual mane a és mol ap eciable l’in e ès i el conei-
xemen de alla que demos a l’au o pe aspec es, a egades mol oblida s, o i que
mol e alo i za s des del passa segle XX pe l’escola ancesa dels Annals, ela-
ius a la men ali a , la cul u a i la ida quo idiana, que en iqueix eno memen
aques eball. Valen í Se a posa, cla amen , de mani es , com la polí ica libe al
del segle XIX, amb el seu a any acionalis a i iguali a i, a uni o mi za les di e en s
egions i nacionali a s de la península ibè ica. Això a e —i és el que es desp èn
del eball de o ma indi ec a— que da an el libe alisme, el ca lisme, o da an
o es les possibili a s de es au ació que o e ia el conco da de 1851, i da an les
pos u es del ca olicisme de inal del segle, el compo amen dels a es capu xins
os en o es les zones de la península p àc icamen el ma eix12. L’ob a, amb ence -
a c i e i c onologico emà ic, o gani za l’es uc u a in e na en es apa a s lògics
i cla s. El p ime comp en la ida, l’ac i i a i les icissi uds dels capu xins ca a-
lans du an el egna de Fe an VII, mona ca que es a dis ingi pel seu absolu-
isme ecalci an .
El segon comp èn el egna d’Isabel II i es udia l’exclaus ació i la dispe sió
dels eligiosos, així com el seu
modus i endi
al P incipa , com a conseqüència de
la si uació que es a p odui amb la sup essió dels o des eligiosos. Al e ce apa -
a l’au o eco e les di e en s e apes de la es au ació de l’O de capu xí a Ca alunya,
ins a a iba a l’any 1900, amb la es au ació de l’an iga P o íncia de la Ma e de
Déu.
Desp és d’un p ime capí ol, en el qual s’es udia la di ícil, cos osa i len a es-
au ació de la ida eligiosa espanyola, que a segui la desbandada i la sup essió
de con en s que es a dona amb la in asió ancesa, el que es éu de la mà de la
128 Manusc i s 20, 2002 Josep M. Bení ez
11. Vegeu, a la p emsa i dia is de Ca alunya:
A ui
(Ba celona, 14 juny 1998), p. 50 [Joan Fe e ];
La
Vangua dia
(Ba celona, 21 juny 1998), p. 48 [Albe Manen ];
Re is a de Ca alunya núm. 132
(Ba celona, sep emb e 1998),p. 139-143 [Joan Fe e ], e c. Sob e o , egeu les e is es cien í iques
de ca àc e his ò ic:
A chi o Ibe o Ame icano 58
(Mad id 1998), p. 591-592 [Josep Ma í Mayo ];
Ca haginensia XV
(Mú cia 1999), p. 226-227 [Ped o Riquelme Oli a];
Na u aleza y G acia XLVI
(Salamanca 1999), p. 448-449 [E. Ri e a de Ven osa];
Analec a TOR XXX
(Roma 1999), p. 417-
420 [Sal ado Cabo ];
Re ue d’His oi e Ecclésias ique 94
(Lo aina 1999), p. 167-170 [E nes
Za agoza Pascual];
Lau en ianum 41
(Roma 2000), p. 328-333 [José-Ángel Eche a ía];
Analec a
Sac a Ta aconensia 72
(Ba celona 1999), p. 504-507 [Ma ía de los Angeles Pé ez-Sampe ].
12. A p opòsi dels capu xins, en el ma c hispànic, en aques ma eix pe íode, egeu el modèlic eball
de Eche a ía, José-Ángel,
Los capuchinos en la España del siglo
XIX
. Polí ica eligiosa libe al y
ida ins i ucional (1800-1817)
, Dise a io ad lau eam, Mode a o : Josep M. Bení ez, P. U.G.,
Facul as His o iae Ecclesias icae, Romae 1997, 2 ols.
es au ació polí ica absolu is a (sexenni de 1814-1820), l’au o passa a anali za ,
en els dos capí ols següen s, d’especial densi a his o iog à ica, la espos a que els
capu xins an dona a la polí ica eligiosa libe al; i, no amen , a l’absolu is a de
la es au ació de la
dècada ominosa (
anys 1823-1833). Valen í Se a es udia l’ac-
i ud dels capu xins da an la Cons i ució de Cadis, que ou semblan a la del cle -
ga , és a di , de disc e a submissió, o i que no d’accep ació co dial; i sob e o , les
conseqüències que a eni l’aplicació de la llei de e o ma de egula s al se em-
b e de 1820; així com la pe secució que an pa i , pe pa del ègim libe al, els
a es més des aca s pe la se a oposició a la Cons i ució. La llei de egula s col·loca-
a els eligiosos so a la ju isdicció dels bisbes, al emps que eduïa els con en s i
acili a a les secula i zacions dels eligiosos a can i d’una pensió. Aques da e
aspec e, al com es posa de mani es a l’ob a que comen em, ou el que a c ea
majo s p oblemes i discò dies, no només en el momen de p odui -se, sinó ambé
quan els secula i za s an pode o na al claus e, un cop desapa egu el ègim
libe al. El pa e Valen í examina, amb o de all, aques p oblema en e els capu -
xins ca alans, pe ò no apa eix su icien men sub a llada la connexió causa-e ec e del
binomi decadència de l’obse ança egula / secula i zacions, quan sembla bas an
òb ia, sob e o si s’obse a que ei e adamen es demos a en la p ime a pa del lli-
b e la elaxació i la decadència de la ida eligiosa du an aques a època. D’al a
banda hau ia es a mol in e essan compa a les dades sob e els capu xins ca a-
lans secula i za s amb les dades gene als, i pe egions hispanes, que o e eix Manuel
Re uel a13.
En el e ce capí ol, l’au o desen olupa el ema de la es au ació eligiosa
du an la
dècada ominosa.
Un pun mol impo an d’aques a es au ació ou l’ac-
i ud que an mos a els supe io s de l’O de cap als a es secula i za s que olien
o na al claus e, els eligiosos de base i al es ins àncies eclesiàs iques. La docu-
men ació examinada pe Valen í Se a deixa en e eu e les di isions i lace ació en
què e sa a el claus e capu xí pe causa de les di e en s inclinacions i adhesions
polí iques. Els secula i za s o en conside a s p oclius al libe alisme, o i que alguns
s’haguessin is obliga s a secula i za -se o ça s pe les ci cums àncies, pe ò pos-
siblemen aques s o en els menys. Les no mes donades pe la se a eadmissió
o en al p incipi du es; pos e io men , pe l’escasse a de pe sonal, es an mi iga
mol .
La segona pa de l’ob a s’inicia amb el qua capí ol, dedica a l’impac e que
a suposa l’exclaus ació, i al ca lisme dels capu xins, endència polí ica amb la qual
es an iden i ica bona pa d’ells. Al capí ol següen es passa a es udia l’exili, la
si uació en què an queda els exclaus a s al P incipa i els eballs pe sonals en els
quals es an ocupa .
No hau ia es a de més explici a amb majo cla eda la si uació canònica dels
exclaus a s, o i que el que s’indica és su icien . La in es igació es comple a amb
la desc ipció, bas an de allada, del eball dels capu xins ca alans en països de
missió. L’ex ensa egió de Mesopo àmia, Veneçuela, Gua emala i al es països de
His o iog a ia capu xina ca alana ecen Manusc i s 20, 2002 129
13. C . Re uel a, M. (1973),
Polí ica eligiosa de los libe ales en el siglo
XIX
. T ienio cons i ucional,
Mad id, p. 324-329.
Cen e Amè ica o en l’escena i de l’e angeli zació p opiciada pe l’exclaus a-
ció. Especial impo ància a eni el con en de La An igua, a Gua emala, on es
an o ma un bon nomb e dels eligiosos que p o agoni za ien anys més a d les
p incipals e apes de la es au ació de l’O de a Espanya.
El capí ol sisè despe a un in e ès especial, ja que ap o undeix en dimensions
que se solen oblida amb eqüència, pe ò a les quals l’au o ens é acos uma s a
a és dels seus es udis, i que esponen a les endències his o iog à iques mode -
nes d’inspi ació ancesa. Aquí ens e e im a l’examen de la ida quo idiana dels
exclaus a s i a les se es apo acions cul u als a la Ca alunya de l’època. A la e -
ce a pa de l’ob a s’abo da el ema de la es au ació de l’O de a Ca alunya14,
començan pels in en s que hi a ha e de es abli la ida anciscanocapu xina a
di e en s llocs de la península ibè ica, pa icula men a la població de T emp, cap
el 1861. Desp és a iba ia, amb ca àc e més de ini o i que enca a p o isional,
la undació a A enys de Ma l’any 1863, so a la ó mula de col·legi de missione s
pe les Missions de Mesopo àmia —el que pe me ia el conco da de 1851— amb
el P. Juan Baus i a P una d’A enys com a p o agonis a de la inicia i a. El con en
d’A enys de Ma se ia es au a amb ca àc e de ini iu l’any 1879. A o això
segueix, al capí ol se è, l’anàlisi de la sup essió del Comissa ia Apos òlic el 1885
i la c eació de la P o íncia del Sag a Co a Espanya.
L’au o , al da e capí ol, el ui è, cen a el seu camp d’in es igació en el desen-
olupamen de l’anomenada P o íncia d’A agó (1889-1900), que incloïa els e i-
o is de les an igues P o íncies de Na a a, A agó i Ca alunya, desp és que la
P o íncia d’Espanya es di idís en es l’any 1889. Els dos da e s apa a s del capí-
ol ac en les ac i uds i la men ali a dels capu xins ca alans de la es au ació, que,
majo i à iamen , s’inse i en en el mo imen cul u alo egionalis a conegu com la
Renaixença, i abo den, pe a acaba , la es au ació, el 31 de maig de 1900, de l’ac-
ual P o íncia de Ca alunya, ui de la di isió de la ja anomenada P o íncia d’A agó
en dues P o íncies: la de Ca alunya i la de Na a a. Un mè i pa icula me eix
aques da e capí ol amb el ac amen desapassiona i l’equilib i amb què Valen í
Se a ac a amb mes ia sob e el quasi indes iable p oblema dels con lic es in e -
minables que an so gi en e el da e comissa i apos òlic i p ime minis e p o-
incial, P. Joaquim M. de Lla ane es, i els pa es Be nabé de As o ga i Caye ano
de Igualada.
Aques a pa ela i a a la es au ació, o i que sòlida i cla amen me i ò ia,
eque i ia un es udi més global, i és el eali za pos e io men pe Valen í Se a en
la e ce a monog a ia que comen em, apa eguda ambé al cap de dos anys, el 2000,
que a des del momen de la es au ació de la P o íncia de capu xins de Ca alunya,
ins a la pe secució eligiosa de 1936, deixan pe a un qua llib e l’impac e de la
Gue a Ci il, la pe secució eligiosa i la es au ació dels con en s du an el p i-
me anquisme.
130 Manusc i s 20, 2002 Josep M. Bení ez
14. Una an icipació d’aques ema ou publica pe l’au o , poc abans de l’apa ició de la monog a ia.
Vegeu, Valen í Se a de Man esa, «Hacia la es au ación peninsula de la ida capuchina. No icias
his ó icas sob e algunas expe iencias pione as du an e la exclaus ación hispana»
,
en
Es udios
F anciscanos
99 (Ba celona 1998): 371-411.
3. La es au ació i p ime desen olupamen de la P o íncia de F a es
Meno s Capu xins de Ca alunya
Aques a és la més ecen apo ació a la his o iog a ia capu xina15. També cons i-
ueix una mos a palpable de la solidesa d’un eball eali za amb una g an
abundància de on s16. Sens dub e se à una ob a d’obligada consul a pe a o s
aquells que no ulguin queda -se a la supe ície de la his ò ia, sinó in odui -se
en els ia anys més in ica s, pe ò ambé més en iquido s i apassiona s, pe la des-
mi i icació que a de mol s pe sona ges excessi amen enal i s, com Miquel
d’Esplugues i els seus col·labo ado s. Al lla g d’aques a monog a ia l’au o econs-
ueix un pe íode eme gen i esplenden de l’O de, que é el seu inici amb la es-
au ació de la P o íncia Capu xina de Ca alunya el 1900. El ca denal capu xí
Vi es i Tu ó, an in luen a Roma, a eni un pes mol no able pe a aconsegui la
es au ació de la P o íncia. Pe ò l’au èn ic e eb ado en ou el pa e Miquel
d’Esplugues, elegi qua e egades minis e p o incial i igu a excessi amen
mi i icada pel seu ca àc e poli acè ic, el seu sen i de go e n i pe què es a in e-
g a en el co en egene acionis a cul u al que a Ca alunya ha ia nascu amb la
Renaixença i que a c is al·li za al segle XX. Miquel d’Esplugues, que a con-
nec a p o undamen amb els in el·lec uals ca alans, ou du amen a aca pels in e-
g is es i pe mol s memb e de l’O de com a poc obse an i excessi amen
«mundani za », i acusa de «ca alanis a» pels p ime s. Un al e p es igiós capu -
xí que és es udia en aques a e ce a apo ació a la his o iog a ia capu xina és el pa e
Rupe M. de Man esa, sec e a i a Roma del ca denal Vi es i Tu ó, que a sob e-
so i pe edi ica a Ba celona l’església de Pompeia a l’a inguda Diagonal, inau-
gu ada el gene de 1910, d’un bell es il neogò ic. Allà, a la Diagonal, els capu xins
an in ensi ica la se a acció social a a o dels ob e s, amb dispensa is i esco-
les, noc u nes i diü nes. També an po encia la p edicació popula , les ca eque-
sis, l’ús del ca alà en con e ències i ac es eligiosos, e c.
La asca in es igado a desen olupada pe F a Valen í Se a de Man esa supo-
sa un eno me es o ç d’in es igació i de sín esi, que s’ha plasma en aques s es
densos olums de la «Col·lec ània San Pacià», en els quals, a més de p ossegui la
asca his o iog à ica del pa e Basili de Rubí, inclou una isió pano àmica de la
p esència capu xina a Amè ica, plena de di icul a s, i a Filipines i Guam. Els in es-
igado s de la his ò ia eclesiàs ica i de la cul u a han d’ag ai , amb econeixemen ,
al pa e Valen í Se a la se a asca in es igado a que, con inuan el eball dels seus
His o iog a ia capu xina ca alana ecen Manusc i s 20, 2002 131
15. Valen í Se a de Man esa,
La P o íncia de ameno s capu xins de Ca alunya: de la es au ació p o-
incial a l’escla de la gue a ci il (1900-1936),
p òleg de Joan Bada i Elias (2000), Ba celona:
Facul a de Teologia de Ca alunya (Col·lec ània San Pacià, 70), p. 527.
16. D’aques da e llib e, en el momen de edac a aques a no a c í ico-bibliog à ica, al gene
de 2001, enca a no han apa egu ecensions a les e is es d’his ò ia, només s’han publica
alguns comen a is a la p emsa de Ca alunya. Vegeu, pe exemple, els comen a is pe iodís ics
al dia i:
La Vangua dia
(Ba celona, 1 oc ub e 2000), p. 54 [Jo di Pique ]; i d’Albe Manen :
«Capuchinos ca alanes del siglo XX» en
La Vangua dia
(Ba celona, 22 oc ub e 2000), p. 48;
de Joan Fe e : «F a es i ca alans», al dia i
A ui
(Ba celona, 4 oc ub e 2000); de Juan-Ped o
Yániz: «La huella cul u al de los capuchinos», a l’
ABC. Edición Ca aluña
(Ba celona, 7 desem-
b e 2000), p. 8.
