Aques eball s’ob e amb un es a de la ques ió que é com a objec iu oba el sig-
ni ica del concep e de na u a en l’ac uali a i, a pa i d’aques signi ica , con i-
gu a un mè ode d’anàlisi pe aplica -lo a l’anàlisi de la na u a en època mode na.
A pa i de l’es a de la ques ió s’a iba a la conclusió que no es po en end e la
na u a si no és en elació amb la cul u a. És a di , la Na u a es à o mada pels ele-
men s no humans (clima, opog a ia, lo a, auna…) pe ò ambé pels elemen s
humans (a , polí ica, economia, ecnologia…). I si la na u a, en ce a mesu a, és una
in enció humana é, pe an , una his ò ia.
La his ò ia e a des de la pe spec i a his o icoambien al que p e al ac ualmen
es én les se es a els en els aspec es següen s: els es udis de la on e a desen olupa s
als Es a s Uni s d’Amè ica i inicia s el 1893 amb pe sonali a s com F ede ick
Jackson Tu ne , Wal e P esco Webb o James Malin; la e isió als es udis de la on-
e a desen olupa s als anys seixan a i lide ada pe R. Nash i Sam Hays; la No a
A queologia de Lewis Bin o d dels anys seixan a, i la his ò ia ecològica dels anys
se an a o mulada pe , en e d’al es, Rachel Ca son, Aldo Leopold i Ga e Ha din.
A pa i dels anys ui an a, pe ò, aques es p ime es o mulacions expe imen-
en una e olució subs ancial a causa del desen olupamen indi idual i in e disci-
plina i d’un segui d’especiali a s que de i a an en la o mació de l’ac ual pe spec i a
his o icoambien al. Així, la geog a ia, l’a queologia, la his ò ia de la ciència i de la
ècnica, l’ecologia i la his ò ia social con e gi an en un nou mè ode d’anàlisi que
se si ua à a la c uïlla de la ciència i de les ciències socials i ind à com a objec e
d’es udi el medi ambien .
L’ecologia ha p opo ciona el concep e de coe olució en e indi idu i medi.
Segons aques concep e, els sis emes socials, ins i ucionals i ecològics enen un
ca àc e insepa able. Així en esa, l’ecologia pe me ap ecia la in e enció huma-
na en els p ocessos d’in e can i d’ene gia, ma e ials i in o mació, i pe me eu e
Manusc i s 19, 2001 201-202
His ò ia de la ciència, medi ambien i ecnologia.
Es a de la qües ió i p opos es de eball
de la pe spec i a his o icoambien al
en la Ca alunya d’època mode na1
Ma ia An ònia Ma í i Escayol
1. T eball d’in es igació de nou c èdi s p esen a el mes de juny de l’any 2000 al Depa amen
d’His ò ia Mode na i Con empo ània de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona i di igi pe An oni
Simon i Ta és, ca ed à ic del Depa amen d’His ò ia Mode na i Con empo ània de la Uni e si a
Au ònoma de Ba celona. T ibunal de la lec u a: Ramon Ga abou Segu a, E nes Lluch Ma ín i
An oni Simon Ta és. Quali icació: Ma ícula d’Hono .
202 Manusc i s 19, 2001 Ma ia An ònia Ma í i Escayol
què passa dins dels sis emes na u als in e ingu s ecnològicamen . El concep e
d’indi idu que ha p es la pe spec i a his o icoambien al ha es a dissenya a pa i
de la his o ia social i el seu p ojec e de edui dis àncies en e el subjec e i l’ob-
jec e. D’aques a mane a, la pe spec i a his o icoambien al supe a la di isió objec-
e/subjec e i, amb o mulacions d’his o iado s del medi ambien com William
C onon, s’hi han in eg a ca ego ies d’anàlisi com a a el gène e, la aça i la classe.
Pe an , s’esca eixen les subdi isions i els subg ups que exis eixen dins la his ò-
ia pe ap ecia els seus con lic es en elació amb la na u a. La his ò ia de la cièn-
cia, pe la se a banda, ha pe mès supe a el di o ci en e ciències i lle es i, amb
au o s he eus del cons uc i isme social de Pe e L. Be ge , com B uno La ou i
Ca he ine Po e , s’ha anali za com la cons ucció de la na u a i la cons ucció
de la socie a ha es a pa d’un ma eix p océs. Pe la se a banda, la geog a ia i
l’a queologia han dona la dimensió espacial a l’anàlisi coe olu i a i han o e
les ècniques d’anàlisi essencials pe eali za l’es udi del paisa ge.
Una segona pa del eball es à con igu ada pe un es a de la ques ió sob e el
signi ica de la na u a en època mode na. Aques pe íode es à ca ac e i za pe la
in enció de dona cobe u a in el·lec ual a l’explo ació de la na u a, a a és d’un dis-
cu s eò ic que comença a o mula la di isió en e na u a i cul u a. L’època mode -
na és un momen de « e olució ecològica», emp an la de inició de Ca he ine
Me chan , puix és un momen de g ans ensions en e la p oducció, el medi ambien
i la ep oducció. Exis eix una e olució en l’ap eciació de la na u a (a pa i de
no es o mulacions químiques, mèdiques, geològiques, e c.) que can ia la acio-
nali a ecològica. I exis eix una e olució espec e les necesi a s humanes e s ella
(explo ació ecu sos na u als, descob imen a no es e es, e c.) que desen olupa
el ca àc e p àc ic del coneixemen i el posa al se ei dels ésse s humans.
La e ce a pa del eball és la p esen ació de dues in es igacions e es des de
la pe spec i a his o icoambien al i cen ades a la Ca alunya del segle XVIII. Aques es
s’han basa en l’es udi de les di e en s acionali a s ecològiques i la dialèc ica en e
elles.
El p ime es udi es à enquad a dins l’anàlisi de la publicís ica de la Gue a de
Successió i el segon és una anàlisi dels ex os mèdics i químics gene a s pe la in o-
ducció a Ba celona del ca bó mine al, pe an , de nous ma e ials i de no es on s
d’ene gia.
Els dos es udis pe me en, a g ans e s, esca i la pe cepció dels elemen s na u-
als (aigua, ai e i ege ació) dins la men ali a del segle XVIII, i pe me en dilucida
com és l’ús dels elemen s na u als i la se a elació amb el coneixemen i el desen-
olupamen humans. Les conclusions del eball han es a que la pe cepció de la
na u a é di e ses acionali a s i, pe an , exis eix una dialèc ica en e elles que
po gene a una g an di e si a de discu sos.
Així doncs, l’objec iu del eball ha es a el de e un plan ejamen dels mè o-
des d’anàlisi de la pe spec i a his o icoambien al pe pode -los aplica en el que
se à una esi que ac a à les poli iques ambien als du es a e me a la Ca alunya del
segle XVIII i ind à com a objec e d’anàlisi l’es udi de la dialèc ica de les ac ua-
cions ins i ucionals i els discu sos polí ics i cien í ics.
