Resum
L’au o eali za una alo ació de la igu a de Jaume Vicens Vi es a pa i de les més de qua e-cen-
es ca es de l’his o iado gi oní publicades al olum Epis ola i de Jaume Vicens Vi es II, a cu a
de J. Cla a, P. Co nellà, F. Ma ina i A. Simon (Gi ona, 1998). Al amen , l’au o epo a i ències
pe sonals i in o mació sob e di e sos ma e ials manusc i s de Vicens que donen comp e de la
se a ingen asca his o iog à ica.
Pa aules clau: epis ola i, Gi ona, Jaume Vicens Vi es, manusc i s, his o iog a ia.
Resumen. El epis ola io de Jaume Vicens Vi es. No as de lec u a
El au o alo a la igu a de Jaume Vicens Vi es a pa i de las más de cua ocien as ca as del
his o iado de Gi ona publicadas en el olumen Epis ola i de Jaume Vicens Vi es II po J. Cla a,
P. Co nellà, F. Ma ina i A. Simon (Gi ona, 1998). Po o a pa e, el au o desc ibe i encias pe -
sonales e in o mación sob e di e sos ma e iales manusc i os de Vicens, que cons a an su ingen-
e labo his o iog á ica.
Palab as cla e: epis ola io, Gi ona, Jaume Vicens Vi es, manusc i os, his o iog a ía.
Abs ac . The Collec ed o Jaume Vices Vi es. No es o a Reading
Th oug mo e han ou hund ed le e s published in he book en i led Epis ola i de Jaume Vicens
Vi es II by J, Cla a, P. Co nellà, F. Ma ina and A. Simon (Gi ona, 1998). The au ho p aises he
ou s anding igu e o he Ca alan his o ian Jaume Vicens Vi es.
Key wo ds: collec ed le e s, Gi ona, Jaume Vicens Vi es, his o iog aphy, manusc ip s.
El segon olum de l’epis ola i de Jaume Vicens és un eball excel·len que ens
o e eix un cabal conside able de ca es, publicades amb cu a i amb una excel·len
ano ació. Amb o , com passa malau adamen en compilacions pa cials d’aques a
mena, allò que hi obem és un segui de agmen s de mi all enca , de isions
pun uals, que ens p opo cionen una ima ge pa cial de l’home.
Un dels aspec es que condicionen la alidesa d’aques a ima ge és la concen-
ació c onològica de l’epis ola i. Si en el p ime olum el g uix de les ca es e a dels
Manusc i s 19, 2001 157-162
L’epis ola i de Jaume Vicens Vi es.
No es de lec u a
Josep Fon ana i Láza o
Ins i u Uni e si a i d’His ò ia Jaume Vicens Vi es
Uni e si a Pompeu Fab a. Depa amen d’Humani a s
Ramon T ias Fa gas, 25-27 - 08005 Ba celona
josep. on ana@ihj .up .es
sis da e s anys de la ida de Vicens, n’hi ha ia, almenys, unes quan es que cob ien
els anys del 1939 al 1947; en aques segon, enca a que sembli que el ma ge empo al
dominan s’es én de sis a do ze anys, del 1948 al 1960, no n’hi ha cap d’aques s
anys més obscu s i di ícils.
El que enim ací, pe an , és la ima ge del Vicens lliu a eb osamen a aques-
a e apa de desen olupamen d’un g an p ojec e que a ocupa sob e o els deu
anys da e s de la se a ida. Es pod ien di mol es coses d’aques s anys, de l’ac i-
i a incansable que li a pe me e de e an es coses en an poc emps. Pe què
po se el més admi able sigui que una eina de p omoció de an a magni ud, la
docència i la dedicació a l’emp esa edi o ial, no l’impedissin de e una ob a d’his-
o iado que cap al momen de la se a mo ha ia a iba a un pun de b illan o
que li es a a guanyan un econeixemen in e nacional. Reco do p ou una a da de
con e sa amb Robe B enne , a Ba celona, en què aques m’explica a com el a
so p end e la quali a inno ado a del eball que Vicens ha ia esc i pe al cong és
d’his ò ia d’Es ocolm del 1960.
No es ic gai e segu , pe ò, que la na u alesa del p ojec e que el a ocupa en
aques s anys da e s de la se a ida hagi es a semp e ben en esa. Sepa a -ne els
aspec es cien í ics dels polí ics, o la uni e si a de la ece ca, em sembla un mal
camí pe comp end e el que es p oposa a. Els compilado s d’aques olum pa len
d’eclec icisme his o iog à ic i el p esen en com un in oduc o de l’escola de les
«Annales». Em queda ia més a ia amb la p ime a de les dues coses que amb la
segona. Eclec icisme, en ès com a a any de ce ca nous camins, sense anca -se
cap pe spec i a, i, si ho oleu, ins i o a iscan -se a come e e ades ocasionals
com la de p end e’s se iosamen aquell g an an asma que e a Toynbee o el mè o-
de de les gene acions —pe ò po se ampoc massa se iosamen , pe què li podies
c i ica aques es coses sense que s’es o cés a de ensa -les. Pel que a a l’escola de
les «Annales», po se con ingui comença a desin la el mi e. Quan aig conèixe
Vicens e a jo qui ju a a pel nom de Lucien Feb e —e o s de jo en u , dels quals
m’he penedi , almenys en pa , a emps—, un home, Feb e, pe qui em a sembla
ende ina que Vicens no acaba a de eni gai e simpa ia. La elació amb B audel
bas a a explica -la el e que os una igu a clau que con ola a uns cen es i uns
medis pels quals sembla a passa l’accés a Eu opa que Vicens olia aconsegui
pe als seus. Pe ò quan llegeixo que Vicens a con ibui amb Felipe Ruiz Ma ín,
Valen ín Vázquez de P ada i Ál a o del Cas illo a in odui l’escola de les «Annales»
a Espanya, m’adono que els compilado s han es a enganya s pe un ex d’Olaba i
que ci en, i que ol i a l’aigua cap al molí de Pamplona. Felipe Ruiz Ma ín, que
e a po se el sol deixeble legí im de B audel en e nosal es, e a, i és, ce amen
un his o iado de mol a quali a , pe ò no podia in odui gai es coses pe què publi-
ca a mol poc, i els al es dos, amb pe dó, no enien es de bo que poguessin in o-
dui . Ni gai e c èdi pe sonal.
Els judicis sob e la se a ac i i a polí ica enca a són més di ícils de e d’a-
ques a mane a sepa ada, com si o messin pa d’una ac i i a especiali zada. Pe
comença , Vicens e a, en aques e eny, un home d’una innocència elemen al,
que s’adiu mol poc amb el emp que cal pe ica -se en aques món de au ons,
que hau ien acaba de o an -lo, si hagués olgu juga se iosamen amb ells. Pa
158 Manusc i s 19, 2001 Josep Fon ana i Làza o
de la ima ge «camaleònica» que es ol dona d’ell en aques e eny, diguem-ho
cla , de i a de la mala ba a d’algunes es als que p esumien d’una i gini a —
polí ica ull di — no sol·lici ada pe ningú, cosa que a mol àcil p ese a -la (em
eco den una ella p o esso a mad ilenya de Li e pool que em deia un bon dia,
dinan a casa se a, i desp és d’ha e -me explica que un dels seus somnis e a com-
p a -se una banye a de colo osa: «cuando yo decidí queda me sol e a»). El que
mo ia ealmen aques es es als de la nos a polí ica, que e en sol e es —en un
sen i polí ic s’en én— pe manca d’aspi an s a la se a mà més que pe al a cosa,
e a l’en eja que els eia la ca e a ascenden de Vicens al cos a de l’obscu a medio-
c i a p òpia. Una de les egades en què eco do ha e is més indigna Vicens a
ésse quan li aig epe i les opinions que m’ha ia exp essa a Angla e a un d’aques s
pe sona ges —en calla é el nom pe disc eció, pe no mos a les misè ies d’algú
que ha es a desp és equi ocadamen ele a a la ca ego ia d’apòs ol de la pà ia.
Com que he ingu una ida polí ica p ou conseqüen , em penso que inc au o-
i a mo al pe di que el suposa compo amen «camaleònic» de Vicens e a mol
més ne que algunes d’aques es mi ges i u s eixo ques i essen ides que hem
hagu de supo a .
Jo m’es imo més en end e Vicens, amb les se es p òpies pa aules, com un
home lliu a a un p ojec e global de «se i el país a a és de la ciència his ò i-
ca», que enia com a ins umen onamen al d’ac uació la uni e si a . En eses les
coses d’aques a mane a, les adsc ipcions his o iog à iques i els con ac es polí ics
esde enen dades ci cums ancials sense gai e impo ància.
Pe ò old ia o na al biaix c onològic d’aques epis ola i. A mi em sembla que
es di ícil de alo a Vicens sense e -se cabal de les di icul a s que an ep esen a
pe a ell els anys du íssims de la pos gue a: que dels seus cinquan a anys de ida
n’hi ha p àc icamen deu, de plena madu esa, que an pode comp a poc pe a la
se a asca d’his o iado , pe què es a oba ocupa pe la di ícil llui a pe la supe -
i ència. Hi ha una cosa que sembla que no alo em p ou. L’es o ç que mol s d’a-
ques s homes de l’exili in e io an ha e de e senzillamen pe sob e iu e.
Reco do que Joan Reglà acos uma a a ensenya una mena de de o mació que enia
al di índex de la mà d e a i explica a que e a el esul a d’ha e hagu d’esc iu e
an pe guanya -se la ida.
He pogu eni una bona idea de l’eno me asca que Vicens a ha e de eali -
za g àcies a ha e sal a una pa dels seus manusc i s que es conse a en a l’e-
di o ial Gallach. Una sal ació que s’ha p oduï en dues e apes. Els o iginals esc i s
a mà pels au o s e en passa s a màquina pe l’edi o ial, desp és d’això es podien
des ui . En un dels sob es que con enen ex os de Vicens s’hi poden llegi les
pa aules següen s: «Ya es á pasado a màquina y igu a en el paque e gene al de
o iginales del omo 1º de dicha ob a», pe ò o segui s’hi a egeix: «No ompe lo.
Tiene in e és como manusc i o de au o que es á alcanzando enomb e». Això a
sal a els manusc i s en p ime a ins ància. No els hau ia sal a quan, en plega l’e-
di o ial, es a decidi de des ui -los. Ací és on aig eni la so d’e i a -ho com-
p an -los. I això a que a l’ins i u d’his ò ia al qual am dona el nom de Vicens
inguem, a disposició dels in es igado s, un a les his ò ic comple dibuixa i aco-
lo i pe la se a mà i una g an quan i a de manusc i s.
L’epis ola i de Jaume Vicens Vi es. No es de lec u a Manusc i s 19, 2001 159
Una g an quan i a , he di . Són pàgines densamen esc i es amb la se a lle a
menuda i cla a. No inc pas o s els o iginals que de ia esc iu e pe a Gallach. No
hi ha es de les «Mil igu as» ni dels «Mil momen os», pe exemple. I en els ex-
os que es conse en hi ha algunes pa s que s’han pe du , i que al egada pod ien
comple a -se amb les còpies mecanog à iques que ambé he pogu esca a . Pe ò
limi an -me a les pàgines manusc i es que són inequí ocamen de Vicens —i això
ho dic, no solamen pel e que la se a lle a sigui àcil de econèixe , sinó pe què
es an iden i icades amb el seu nom d’au o —, di é que la suma d’o iginals que
conse em és de 5.138 pàgines. Si ho eduíem a ulls mecanog a ia s de 2.100
espais, aques es qua illes manusc i es ep esen en uns 3.800 ulls: més que l’o-
b a comple a de mol s au o s. I aques a és una p ime a es imació e a pe baix, i
que no é en comp e la g an quan i a de ex nou esc i als ma ges com a co ecció
de la segona edició de la His o ia uni e sal de Gallach en què Vicens ho ha e
gai ebé o , des del p òleg i el capí ol sob e «El amanece de la humanidad», ins
a la pa que du el í ol de «La c isis del siglo XX» i que ab aça de 1914 a 1945.
Què aga en aques s ex os? En p ime lloc, el que a e e ència a la his ò ia
uni e sal que acabo de menciona . Desp és, uns mile s de pàgines pe a una His ò ia
de la cul u a que jo igno o si es a a iba a publica , pe què no n’he oba cap
e e ència, on la pa dominan e a de Vicens, pe ò on ha ien de col·labo a ambé
Edua d Valen í, En ic Bagué, Alexand e Ci ici Pellice —del qual inc ambé els o i-
ginals manusc i s—, Lluís Solé Saba ís o Ramon Ma gale , en e d’al es.
Pe ò hi ha enca a més coses, que igno o a què co esponen. Hi ha 620 qua i-
lles d’una E olución his ó ica de la humanidad gai ebé comple a, des de les èpo-
ques geològiques ins al p esen , i ma e ials di e sos que no sé enca a on es poden
encaixa , sense oblida l’a les his ò ic que es à dibuixa pe sonalmen pe ell. To
això ho ha e un home de poc més de en a anys, que ha ia de llegi , d’es udia ,
d’es o ça -se a no pe d e el i me de l’ac i i a de ece ca, de posa en ma xa una
ac i i a emp esa ial que l’allibe és un dia d’aques a cà ega d’esc ip o p o es-
sional, de p epa a -se pe pode en a a la uni e si a —en uns momen s en què
o bé e es ca ed à ic o no e es es.
Que quan, desp és d’això, ha a iba a la Uni e si a de Ba celona (on es p e-
nia la se a eina docen ben se iosamen , pe ce , cosa que no m’a e i ia a di de
o s els p o esso s que hi aig eni , ni de bon os) i quan ha aconsegui una bonança
econòmica — e lec ida, si oleu, en aquell Opel g is que en aquells anys e a eal-
men un signe d’es a us (és el co xe del qual pa la en una ca a al seu cunya el
1955)— hagi segui eballan eb osamen , a a ja no pe a la simple supe i ència,
sinó pe posa les bases del seu g an p ojec e d’u ili za el camp de la his ò ia pe
se i el país és el que dóna la mesu a eal de la àlua d’aques home.
Deixeu-me que acla eixi, a més, que el mòbil que el guia a no e a ampoc el de
la se a p òpia glo i icació. D’al a mane a esul a ia inexplicable que no iés de
segui pel camí que el podia du a la consag ació cien í ica pe sonal, con inuan
amb els seus es udis sob e els segles XV i XVI, sinó que s’emba qués en asques an
a iscades com la del manual d’his ò ia econòmica o en la, més di ícil enca a, de un-
da l’es udi de la his ò ia con empo ània de Ca alunya, con a les po s dels uns i
les e icències dels al es.
160 Manusc i s 19, 2001 Josep Fon ana i Làza o
Amb el conjun d’aques es ca es hem e un pas més pe assoli un e a de
Vicens. Tenim nous agmen s pe es abli -lo. Enca a ens al a mol , pe ò, pe acon-
segui una ima ge, si no comple a —no em penso que mai a ibem a eni la ima -
ge comple a de cap ésse humà—, almenys sa is ac ò ia. Pel que ens han apo a
hem de es a ag aï s als qua e compilado s. I espe a , po se d’ells ma eixos, nous
es udis i no es apo acions.
Annex. Ca àleg dels ma e ials manusc i s de Jaume Vicens
His o ia uni e sal de Gallach: segona edició (publicada cap al 1951)
His o ia y ida 53
El amanece de la humanidad 38
A egi s al olum III: 250
A egi s als olums IV i V: 400
La c isis del siglo XX (1914-1945) 360
His o ia de la cul u a: En el p ojec e una pa dominan de Vicens, una pe i a de
Lo enzo Guillén (pseudònim de Jaume Vicens) i col·labo acions d’Edua d Valen í,
En ic Bagué, Alexand e Ci ici Pellice , Lluís Solé Saba ís, Ramon Ma gale , e c.
Jaume Vicens:
Los cien mejo es gene ales en las cien ba allas decisi as de la his o ia 153
Romance de las aguas 197
Los paisajes de España 197
E emé ides de la his o ia de España 169
E emé ides de la his o ia de Amé ica 164
Los sec e os de la az de la ie a 200
Los paisajes del mundo 105
Hé oes mí icos y leyendas he oicas 86
Qué u iliza el homb e pa a c ea sus cosas 81
Ca a a as de ib as y heb as 84
La ida de los es ados 165
La sujeción de la ene gía 81
El homb e en la Tie a 198
G ecia y Roma 156
Los paisajes de la Amé ica hispana 195
Las iquezas de la Amé ica hispana 238
Las egiones p i ilegiadas de la Tie a 154
Signa s com Lo enzo Guillén:
Ma a illas del pasado y del p esen e 55
La epopeya del abajo 76
Cómo se ansmi e hoy la cul u a 153
Los g andes in en o es 134
Al es ex os d’his ò ia
E olución his ó ica de la humanidad 620
La época de los cas illos y las ca ed ales 165
La o ganización mode na de un es ado 11
Ma e ials di e sos 200
To al 5.138
L’epis ola i de Jaume Vicens Vi es. No es de lec u a Manusc i s 19, 2001 161
