Resum
Du an l’An ic Règim es desen olupa an uns pa io ismes locals, he eus de la cul u a u bana del
món clàssic, que con iu an amb d’al es iden i a s poli ico e i o ials, socioeconòmiques i eli-
gioses. En aques a icle, l’au o anali za la onamen ació i la ca ac e i zació del pa io isme ba -
celoní en el pe íode de l’al a eda mode na, pe desp és eali za algunes conside acions sob e la
inca dinació d’aques pa io isme de la Ciu a Com al amb la iden i a nacional ca alana dels
emps mode ns. La conclusió gi a en o n de la idea que pe a la majo ia dels ba celonins exis ia
una g an iden i icació en e els in e essos gene als de Ca alunya i els p opis de Ba celona, i que
di ícilmen podia exis i una con adicció en e els uns i els al es.
Pa aules clau: iden i a s, pa io ismes, Ba celona, Ca alunya.
Resumen. La iden idad de Ba celona i de los ba celoneses en la época mode na
Du an e el An iguo Régimen, se desa olla on unos pa io ismos locales, he ede os de la cul u al
u bana del mundo clásico, que con i i án con o as iden idades polí ico- e i o iales, socioeco-
nómicas y eligiosas. En es e a ículo, el au o analiza la undamen ación y la ca ac e ización del
pa io ismo ba celonés en el pe íodo de la Al a Edad Mode na, pa a después ealiza algunas con-
side aciones sob e la inca dinación de es e pa io ismo de la Ciudad Condal con la iden idad
nacional ca alana de los iempos mode nos. La conclusión gi a en o no a la idea de que pa a la
mayo ía de los ba celoneses exis ía una g an iden i icación en e los in e eses gene ales de
Ca alunya y los p opios de Ba celona, y que di icilmen e podía exis i una con adicción en e
los unos y los o os.
Palab as cla e: iden idades, pa io ismos, Ba celona, Ca alunya.
Abs ac . The Iden i y o Ba celona and o he People o Ba celona Du ing he Ea ly Mode n Age
Du ing he ancien Regime, some local pa io isms de elopped, hei s o he u ban cul u e o he
classic wo ld, which li ed wi h o he poli ical, e i o ial, socioeconomic and eligious iden i ies.
In his a icle, he au ho analyses he ounda ion and cha ac e isa ion o he Ba celona’s pa io-
ism du ing he Ea ly Mode n Ages, o ca y ou some u he conside a ions abou he inca di-
na ion be ween his pa io ism o Ba celona and he ca alan na ional iden i y o he mode n imes.
The gene al conclusion e ol es a ound he idea ha o he majo i y o he people in Ba celona
he e was a g ea iden i ica ion be ween he gene al in e es s o Ca alonia and hose o Ba celona,
and ha i could ha dly exis a con adic ion be ween hem.
Key wo ds: iden i ies, pa io isms, Ba celona, Ca alonia.
Manusc i s 19, 2001 137-153
La iden i a de Ba celona i dels ba celonins
a l’època mode na
An oni Simon i Ta és
Depa amen d’His ò ia Mode na i Con empo ània.
Edi ici B. 08193 Bella e a (Ba celona). Spain
an oni. simon
138 Manusc i s 19, 2001 An oni Simon i Ta és
L’any 1630, Es e e Gilabe i B unique ence a a el p òleg de la se a Relació
sumà ia de la an iga undació i c is ianisme de la ciu a de Ba celona amb una
ab andada lloa a l’espe i pa iò ic:
Lo inna o e insi o amo de la pà ia és an pode ós que pe son bene ici y hono , los
de millo na u alesa y més ale osos hòmens, se exposan animosamen en ac es
bellicosos, a qualse ol pe ills, e iam que sien de la ida, y enen a g an es ima y
epu ació pe d e-la en als y an glo iosas emp esas.
I explici a a a con inuació que ha ia es a aques amo a la pà ia el que l’ha-
ia po a a « eu e, legi y sc iu e (que és lo alen que Déu me ha da ) cosas que
poguessen ésse en bene ici de la ciu a »; i, en de ini i a, a compond e aquella
ob a «ce i ican ab mol as e as que ma in enció en es as cosas no i a a al o blanc
ni in e ès que del bé de ma pà ia Ba celona»1.
Aques pa io isme ba celoní —coe ani a an s d’al es pa io ismes locals ca a-
lans, espanyols i eu opeus—, que podem oba ben a ela en mol s ciu adans del
Renaixemen i del ba oc, és, bàsicamen , una noció d’iden i a inculada al lloc
de naixemen i d’inse ció pe sonal; noció he e a de la cul u a clàssica i que pe -
du a à du an l’època medie al2, al com ens eco da en el segle XV la màxima del
ju is a Joan de Soca a s: «dici u enim p opia pa ia in qua sum na us»3. Cal sub a -
lla , pe ò, que aquell e a un món d’iden i a s múl iples i de lleial a s compa ides,
i que aques es iden i a s locals con i ien amb d’al es iden i a s poli ico e i o ials
(de pe inença a una comuni a polí ica, de ideli a dinàs ica a un p íncep), iden-
i a s de na u alesa socioeconòmica (pe inença a g emis, con a ies, es amen s,
inculació ju isdiccional) o, na u almen , iden i a s eligioses.
El ema de les iden i a s col·lec i es i de llu signi icació en el desen olupa-
men dels pa io ismes de l’An ic Règim i dels nacionalismes del món con empo-
ani és un ema polèmic en ex em, que ha p opicia nomb osos i ius deba s on
han con e gi his o iado s, an opòlegs, his o iado s del d e , sociòlegs, e c.4. En el
1. BRUNIQUER, Es e e Gilabe , Relació sumà ia de la an iga undació y c is ianisme de la ciu a de
Ba celona. Ba celona, 1885, amb p òleg de F. MASPONS I LABRÓS. Les ci acions són a les pàgines
9 i 10.
2. Vegeu MARAVALL, J.A., Es ado mode no y men alidad social. Siglos XV-XVII. Mad id (2 ols.),
1972, ol. I, p. 457 s.
3. SOCARRATS, J., In ac a um Pe i Albe i di consue udinibus Ca haloniae in e dominos e asa-
llos commen a i. Lió, 1551, p. 373. Ci a pe MARAVALL, J.A., Es ado mode no…, ol. I, p. 462.
4. Fonamen almen : AMSTRONG, J., Na ions Be o e Na ionalism. Chapell Hill, 1982; SMITH, A.D., The
E nic o igin o Na ions. Ox o d, 1986, Na ional Iden i y. Lond es, 1991 i Nacionalismo y mode ni-
dad. Mad id, 2000; LLOBERA, J.R., El Dios de la mode nidad. Ba celona, 1996; GELLNER, E., Nación
y nacionalismos. Mad id, 1988; KOHN, H., His o ia del nacionalismo. Mad id, 1984; ANDERSON, B.,
Imagined Communi ies: Re lec ions on he O igin and Sp ead o na ions. Lond es, 1983; BETHENCOURT,
F. i RAMADA, D., (eds.), A memó ia da naçao. Lisboa, 1991; RANUM, O., Na ional Consciousness.
His o y and Poli ical Cul u e in Ea ly-Mode n Eu ope. Lond es, 1975; SAMUEL, R. (ed.), Pa io ism:
The Making and Unmaking o B i ish Na ional Iden i y. Lond es, 3 ols., 1989; AA.DD., Na ions, na io-
nalismes, ansi ions XVI-XX siècles. Pa ís, 1993, i el olum monog à ic sob e «L’idée de na ion en
Eu ope au XVIIe siècle» XVIIe siècle 176 (1992). Pel que a als eballs que u ili zen Ca alunya com a
ma c de e lexió, egeu: TORRES, Xa ie , «Nacions sense nacionalisme: Pà ia i pa io isme a l’Eu opa
cas ca alà, les apo acions s’han concen a sob e o en l’anàlisi de la iden i a nacio-
nal ca alana i, especialmen , en la signi icació polí ica d’aques a en el p océs de
cons ucció de l’es a mode n espanyol. En can i, en gene al, s’ha deixa de banda
l’es udi d’aques es iden i a s locals —amb no ables excepcions com són els e-
balls de Pe e Sahlins5i James Amelang6—, po se pe què se les ha conside a un
aspec e meno o secunda i dins l’es udi de les iden i a s col·lec i es, o, enca a que
pugui sembla con adic o i, pe què la complexi a me odològica i concep ual d’un
ema, sens dub e elliscós, n’hagi allunya els es udiosos7.
El meu p opòsi en aques a icle és, p ime , eu e la onamen ació i ca ac e-
i zació d’aques pa io isme ba celoní en el pe íode de l’al a eda mode na i, des-
p és, eali za algunes conside acions sob e la inca dinació del pa io isme de la
capi al del P incipa amb la iden i a nacional ca alana dels emps mode ns; bo i
p ecisan que l’abas d’aques s emes els an me eixedo s d’unes in es igacions
mol més àmplies i elabo ades que les que pugui o e i en una ap oximació que
només aspi a a sugge i algunes on s, alguns ex os i alguns plan ejamen s.
I
En la o ja dels pa io ismes an ics i mode ns, el pape de la his ò ia i dels his-
o iado s ha es a sens dub e mol impo an , ca qualse ol col·lec i i a es de i-
neix pe la memò ia que es é d’ella, és a di , pe la his ò ia, c eada o ec eada
La iden i a de Ba celona i dels ba celonins a l’època mode na Manusc i s 19, 2001 139
de l’An ic Règim», Rece ques 28 (1994), p. 83-89, i «Pac isme i pa io isme a la Ca alunya de la
Gue a dels Segado s», Rece ques 32 (1995), p. 45-62; ROURA, Lluís, «“Un pe i món en una p o-
íncia”. El concep e de nació e e i a la Ca alunya del segle XVII», L’A enç 199 (1996), p. 6-11;
SIMON TARRÉS, A., «Pa io isme i nacionalisme a la Ca alunya mode na. Mi es, adicions i cons-
ciències col·lec i es», L’A enç 167 (1993), p. 8-16; «Ideologia i iden i a nacional a la Re olució
Ca alana de 1640», Ce cles d’His ò ia Cul u al 2 (1999), p. 10-23 i «“Ca alans” i “ ancesos” a
l’eda mode na. Gue es, iden i a s i con aiden i a s. Algunes conside acions», Ped albes 18-II
(1998), p. 391-401; JANÉ CHECA, O., «Un exemple de con aiden i a o mado a d’iden i a col·lec-
i a: els ca alans en on de F ança a l’època mode na», Re is a de Ca alunya 151 (2000), p. 11-31.
5. SAHLINS, P., F on e es i iden i a s: la o mació d’Espanya i F ança a la Ce danya. Segles XVII-XIX.
Vic, 1993.
6. AMELANG, J., «Ins i ucions no ins i ucionals? Els onamen s de la iden i a social a la Ba celona
mode na», Ped albes 13-II (1993), p. 304-311; «People o he Ribe a: Popula Poli ics and
Neighbo hood Iden i y in Ea ly Mode n Ba celona» dins DIEFENDORF, Ba ba a i HESSE, Ca la,
(eds.), Cul u e and Iden i y in Ea ly Mode n Eu ope (1500-1800). Essays in Hono o Na alie
Da is. Ann A bo , 1993, p. 119-137, «Aspec os de la cul u a u bana en la España mode na» dins
FORTEA, J.I., (ed.), Imágenes de la di e sidad: el mundo u bano en la Co ona de Cas illa. Siglos
XVI-XVIII. San ande , 1997, i «Ci ies: iden i ies, con lic s, solida i ies», dins AA.DD., IV Cong és
In e nacional d’His ò ia Local de Ca alunya. El co u bà dels con lic es: iden i a local, cons-
ciència nacional i p esència es a al. Ba celona, 1999, p. 21-35.
7. Signi ica i amen , la ponència del IV Cong és In e nacional d’His ò ia Local de Ca alunya, ci a-
da a la no a an e io i que ou dedicada a «La Ca alunya mode na: el mosaic de lleial a s i sobi a-
nies», a penes ingué pa icipan s, i les comunicacions p esen ades no se cen a en en el ema o
«co » del cong és: «pa io isme local, consciència nacional i p esència es a al», sinó en l’es udi
de les eli s u banes. Vegeu el balanç de la sessió que en éu Xa ie To es, el seu ela o , a la ela-
ció de les comunicacions p esen ades a la p ime a sessió: «La Ca alunya mode na. El mosaic de
lleial a s i sobi anies» dins AA.DD., IV Cong és in e nacional… (1999), p. 159-167.
140 Manusc i s 19, 2001 An oni Simon i Ta és
pels his o iado s. I de la ma eixa mane a que au o s com Be na d Guenée han
a i ma que «en ce sen i , o en els his o iado s els qui an c ea les nacions»8,
ambé es po di que els pa io ismes locals deuen mol als c onis es de la p i-
me a mode ni a , puix que aques s, a a és de les se es «his ò ies pa icula s» o
co og a ies, an pe me e a les comuni a s u banes desen olupa i se conscien s
d’un sen i d’iden i a , con e in els eïns en ciu adans, en do a -los d’un passa
comú que els iden i ica a i que alho a els dis ingia dels habi an s de les al es
poblacions9.
En enc que l’apa ició d’aques es co og a ies —que comencen a esc iu e’s a la
segona mei a del segle XV i que enen la se a època de pleni ud p oduc i a en e
el da e qua del cinc-cen s i les p ime es dècades del sis-cen s— s’ha de ela-
ciona la amb el desen olupamen de la cul u a humanís ica en gene al i més p eci-
samen amb algunes de les se es ace es.
Com és sabu , a pa i del segle XIV comencen a despun a l’a queologia, l’e-
pig a ia i la numismà ica. I en el segle XV la u ili zació i l’es udi his ò ic dels monu-
men s, les insc ipcions i les monedes e a p ou conside able com pe què comencessin
a apa èixe pe p ime a egada alça s d’a qui ec u a an iga, eculls epig à ics,
col·leccions de monedes, e c. Cal p ecisa que, més que descob i el passa del món
ibè ic o omà de les se es ciu a s i egnes, el que els humanis es an e a se des-
cob i el passa en an que passa , amb el dis anciamen i la pe spec i a que això
compo a10.
A Je oni Pau, la ece ca del passa de la se a pà ia d’o igen li a se induïda pel
seu amic omà Paolo Pompilio, e que el a po a a esc iu e l’epís ola Ba cino: «Fa
poc que pe mi jà d’una ca a amb un p ec mol g a , a es in e omp e les me es
eixuges ac i i a s ju ídiques. Pe què desi ges que e e e eixi pe esc i o allò
que he llegi en els au o s an ics i idedignes sob e la me a ciu a , la se a e a i
impo ància, els seus habi an s i si uació i sob e les se es ges es excel·len s i exem-
pla s, a egin -hi succin amen la se a his ò ia ins als nos es dies»11.
L’ob a del canonge Je oni Pau, imp esa l’any 1491, se ia la p ime a de les co o-
g a ies dedicades a la ciu a de Ba celona. La segui ien el Memo ial his ò ic de
Joan F ancesc Boscà, acaba a inal del segle XV12; el Lib e de algunes coses asa-
8. GUENÉE, B., Occiden e du an e los siglos XIV y XV. Los es ados. Ba celona: 1985, p. 65. Unes a i -
macions semblan s es poden oba a TATE, R.B., «El c onis a cas ellano du an e el siglo XV»,
Homenaje a Ped o Sainz Rod íguez III. Es udios His ó icos. Mad id, 1986, p. 659-668.
9. Sob e aques es co og a ies dins l’àmbi hispànic, egeu KAGAN, R., «La co og a ía en la Cas illa
mode na. Géne o, his o ia, nación», S dia His o ica XIII (1995), p. 47-59; QUESADA, San iago, «Las
his o ias de ciudades: geog a ía, u opía y conocimien o his ó ico en la Edad Mode na», Geoc í ica
77 (1988) i La idea de ciudad en la cul u a hispana de la Edad Mode na. Ba celona, 1992; pe a
d’al es àmbi s, MENDYK, S., «Ea ly B i ish Cho og aphy», dins Six een h Cen u y Jou nal 17
(1986), p. 459-481; DOLAN, C., «L’iden i é u baine e les his oi es locales publiées du XVIe au
XVIIIe siècle en F ance», dins Canadian Jou nal o His o y XXVII (1990), p. 278-298, i STRAUSS,
G., Six een h-Cen u y Ge many and i s Topog aphy ans Topog aphe s. Madison, 1959.
10. Així ho sos é SMALLEY, Be yl, S o ici nel Medie o. Nàpols, 1979, p. 246.
11. PAU, Je oni, Ba cino. Ci o segons l’edició i aducció p epa ada pe VILALLONGA, Ma iàngela,
a Je oni Pau. Ob es. Ba celona, 1986. La ci ació és al olum I., p. 293-295.
12. BOSCÀ, Joan F ancesc, Memo ial His ò ic. Edició a cu a de SOBREQUÉS, Jaume, Ba celona, 1977.
nyalades, de Pe e Joan Comes, compos el 158313; la Desc ipcion de las excelen-
cias de la muy insigne ciudad de Ba celona, de Dionís Je oni Jo ba, publicada el
158914; la ja esmen ada Relació suma ia de la an iga undació y c is ianisme de
la ciu a de Ba celona, d’Es e e Gilabe i B unique , esc i a el 1630; els olumi-
nosos i enca a inèdi s Discu sos his ó icos de la undación i nomb e de la ciudad
de Ba celona, de Ra el de Ce e a, acaba s el 163315, i c ec que ambé pod íem
inclou e en aques gène e els es olums dels Anals consula s de la ciu a de
Ba celona, o ma s de les més p incipals an iqui a s, p e oga i es, sucesos de
ella…16, així com el poc conegu manusc i Apologia o suma ia de la an iga un-
dació y c is ianisme de la ciu a de Ba celona y del egimen , cos ums, p e oga-
i es y au o i a …, del no a i Josep Solde ila, esc i à de ació de la ciu a 17.
Aques es «his ò ies pa icula s» ba celonines, ba eja de la lauda io humanís-
ica i de la c ònica u bana, ixa en les «excel·lències» de la pà ia local so in en
compe ència polèmica amb al es ciu a s ca alanes o espanyoles, i ambé e en un con-
apun de les his ò ies co esanes al se ei de eis i p ínceps. Aques es cons uccions
his o icollegendà ies do a ien els ciu adans de Ba celona d’uns a ibu s: un gen i-
lici, un o igen emo , una his ò ia i uns so imen s compa i s, un e i o i especí-
ic, e c., en de ini i a, d’una ascendència col·lec i a conc e ada en una sè ie de
alo s o e e en s.
L’an igui a e a, sens dub e, un dels alo s més p eua s de la cul u a del
Renaixemen . Pe a o s aques s his o iado s i c onis es, el ema dels o ígens els
a au especialmen , ja que conside en que en les a els p imigènies d’una col·lec-
i i a es oba de inida bona pa del seu des í, i ambé pe què l’an igui a e a lla-
o s un ac o indiscu i de p eeminència i p es igi18. Dues adicions undacionals
ba celonines són esg imides pe aques s au o s: l’he cúlia i la ca aginesa19. Així,
Je oni Pau s’inclina pe l’opinió que Ba celona ou undada en emps de la p i-
me a gue a púnica pe Amílca Ba ca: «el més alen i expe gene al dels ca a-
ginesos»20, cabdill conegu en la adició omana pe «Ba cinus», que se ia qui
dona ia el nom a «Ba cino», Ba celona.
D’al es au o s, Pe e Joan Comes o Es e e Gilabe i B unique , s’inclina ien
pe la adició he cúlia, la qual incula a la undació de la ciu a amb Hè cules l’e-
gipcià, qui, en a iba a la cos a ca alana, encalla ia una de les se es naus i aques a
La iden i a de Ba celona i dels ba celonins a l’època mode na Manusc i s 19, 2001 141
13. COMES, Pe e Joan, Lib e de algunes coses asanyalades. Edi a pe J. Puigga í, Ba celona, 1878.
14. JORBA, Dionís Je oni, Desc ipción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Ba celona.
Ba celona, 1589. N’hi ha una edició acsímil de l’any 1928.
15. CERVERA, Ra el, Discu sos his ó icos de la undación y nomb e de la ciudad de Ba celona. BNP.
Ms. Esp. 397-398. A l’A xiu His ò ic de la Ciu a de Ba celona n’hi ha una còpia manusc i a e a
pe S. Sanpe e i Miquel, ms. B. 111-113.
16. Biblio eca de Ca alunya, ms. 172-174.
17. Biblio eca Pública Episcopal del Semina i de Ba celona, ms. 41.
18. Vegeu DURAN, Eulàlia, Simbologia polí ica a l’inici dels emps mode ns. Ba celona: 1987; Sob e
la mi i icació dels o ígens his ò ics nacionals ca alans. Ba celona, 1991, i «Pa io isme i milena-
isme en el segle XVI», Rece ques 32 (1995), p. 7-18.
19. Sob e aques a mi ologia ba celonina, egeu MAYER, Ma c, «El nom de Ba celona», dins SOBREQUÉS,
J. (ed.), His ò ia de Ca alunya, ol. I, p. 295-340, especialmen p. 299-300.
20. PAU, J., Ba cino (1986), p. 299.

142 Manusc i s 19, 2001 An oni Simon i Ta és
ba ca —la no ena— dona ia el nom a l’an iga ciu a «Ba ca-nona». B unique
ema ca que Ba celona és «an iga de sa p ime a undació més que o s los al os
pobles de Ca halunya com se p o a de lo que diem a all que passa de 3.300 anys,
més de 400 a ans de la ciu a de Roma»21, i polemi za amb els que opinen que
aques a p eeminència co espon a la Ta agona undada pe Tubal, el cinquè ill de
Ja e . L’esc i à de ació del consell municipal de Ba celona, au o de les amoses
Rúb iques, a gumen a que amb la des ucció de Ta agona a mans dels musulmans
l’any 717, l’an iga Tà aco « es à he ma, dese a e inhabi ada y assolada»22, la qual
cosa obligà a bas i una no a ciu a ubicada en un lloc dis in ; en can i, Ba celona
—segueix B unique — «enca a que mol as egadas pe seguida, pe ò semp e ha
pe se e a en lo ma eix loc que uy és, y axí es més an iga que Ta agona»23.
Al alo de l’an igui a undacional s’a egia el de l’an igui a en la ecepció de
la e c is iana. B unique accep a les adicions de les isi es apos òliques de san
Pe e, san Jaume i san Pau, i a i ma amb o gull que «diem que la c his ianda
d’Hespanya comensà en Ba celona»24. Pe la se a banda, Je oni Pau a un in en a-
i dels «ba ons san íssims» que exe ci en el pon i ica en els p imi ius ag upamen s
c is ians (Luci, Víc o , Eci, Alexand e, Teò ic, Pacià, Se e , e c.) i dels mà i s c is-
ians de les pe secucions de Dioclecià i Decià, des acan san a Eulàlia i san Cuga 25.
Aques a ima ge de ciu a c is iana, e angèlicamen pu a, és e o çada amb la
minimi zació i condemna de la p esència i del llega jueu i musulmà. El ma eix
Je oni Pau, a Ba cino, a una con unden de ensa de les lleis d’exclusió eligiosa:
Així ma eix hem is que e a lloa pe mol s el e de que cap mane a no es pe me i
als jueus habi a a la nos a ciu a , dona que són un llina ge d’homes sò did, libi-
dinós i impúdic, i, si no en os impedi pe la se i ud, ambé supe biós i c uel.
S’a egeix a això que aques poble sigui an p o undamen amic de la usu a i d’al es
especulacions pe judicials a l’es a , i que in en i, no sé pe quin odi singula , embo-
lica la es a dels mo als amb enganys i aus. Pe aques mo iu ampoc aquells qui
enen ascendència jue a (enca a que c is ians de nom i po se bona gen ) no són
admesos als hono s del nos e es a ni als cà ecs del no a ia ni de la medicina, pe -
què o hom conside a mol di ícil que puguin sos eu e’s als cos ums dels a an -
passa s i a penes d’oblida el llina ge.
Tampoc no és pe mès de omand e a la ma eixa ciu a als seguido s de la eligió de
Mahoma (si em excepció dels esclaus), a i que la e i able eligió no sigui co om-
puda pe les supe s icions adqui ides a a és d’al es eligions, a i que la di e si-
a de eligions i de cul e din e de la ma eixa ciu a no o igini en eges, odis,
impos u es i dissensions, i en ocasions desas es i ins la des ucció de l’es a 26.
Un al e a gumen de o ça, dis inció i p eeminència his ò ica e a la e e ència
a la llui a con a els musulmans. Aques episodi pe me ia a B unique enllaça l’a -
21. G. BRUNIQUER, Es e e, Relació sumà ia… (1885), p. 13-14.
22. Ibídem, p. 14.
23. Ibídem, p. 15.
24. Ibídem, p. 18.
25. PAU, J., Ba cino (1986), p. 309-311.
26. Ibídem, p. 337.
didesa pa iò ica p òpia dels an ics ba celonins amb la se a ideli a a la eligió
c is iana; el nos e c onis a ema ca com du an la dominació musulmana a Ba celona
«enca a hagué bisbes y e a poblada de mol íssims ch is ians di a ciu a , e iam en
emps dels mo os que la ingue en i anizada mol s anys y ou de las p ime as e as
que in èpidamen y ab g an alo dels ma exos com a g ans ch is ians y animo-
sos solda s se sub ague en de llu subyugació y dona en a Ca lomagno y Ludo ico
Pio eys de F ança»27.
Aques es co og a ies enaixen is es enal eixen la pe sonali a de l’u bs ba ce-
lonina o eali zan un in en a i, so in ex ens i de alla , de les se es «excel·lències»:
la bonda climà ica i o og à ica del seu emplaçamen , la e ili a del seu en o n,
la magni icència dels seus monumen s, e c.28; pe ò ambé des aca en la pe ecció
i sublimació de Ba celona com a cos mís ic, com a ci i as on es a en a ela s els
p incipis de ca i a , jus ícia, pie a i noblesa, els quals pe me ien i se ien el ona-
men d’un bon o d e i equilib i social. Una de inició, en de ini i a, que l’ap oxima ia
a les quali a s i als models esbossa s pels an ics i mode ns au o s de les u opies
socials, des de Pla ó i A is ò il ins a Campanella i Bacon, passan pe san Agus í
o Tomàs Mo o.
Dionís Je oni Jo ba o e eix, el 1589, aques a ima ge ideali zada de la ci i as
ba celonina:
Po qué los ciudadanos della no es an pues os sino en ene en cuen a con el bien no
sólo público mas aún pa icula , de donde se sigue que no ay disco dias, no dissen-
siones sino g ande paz y anquilidad. Los nobles y ca alle os pues os en sus exe -
cicios, los me cade es a an líci amen e sus negocios, no mi ando sus in e eses sino
el bien público, an eponiendo aquel a odas cosas los sace do es y pe sonas eli-
giosas i en eca adamen e, los o iciales en odas a es no pie den un pun o de su
hazienda, y ansi no se hallan agabundos po do i en muy aleg es y con en os29.
Hom po en e eu e en la desc ipció d’aquell eminen humanis a i ju is a ba -
celoní la concepció de Ba celona com una o denada cong egació de pe sones que
i ien jun es en ida i uosa; idea de medul·la a is o èlica p esen en el pensa-
men polí ic i social medie al ca alà d’au o s com F ancesc Eiximenis30, i ni de
La iden i a de Ba celona i dels ba celonins a l’època mode na Manusc i s 19, 2001 143
27. G. BRUNIQUER, Es e e, Relació sumà ia… (1885), p. 22.
28. Així, pe exemple, a l’inici de la Gue a dels Segado s, el amós p edicado a Gaspa Sala, als
seus P incipios y p og esos de las gue as del P incipado de Ca aluña, a à un encés panegí ic
de la ciu a que ha ia in en a des ui l’exè ci del ma quès de los Vélez: «Es a si a en un llano, equi-
ocación de un ja dín, a quien he mosea ya la a iedad de limones, na anjas, ponciles, cid as de odas
especies y u ales; ya la nume osidad de g andes alque ias y casas de ec eo, que pudie a dellas com-
pone se o a Ba celona. Como eyna se co ona de mon añas en o ma de a co, a quien si e de
cue da el ma Medi e áneo, o po mejo dezi , de espejo donde se e a a la he mosu a de sus edi-
icios. Las o las de sus con ines bañan (dexándola en medio) dos ios, Besós y Llob ega , cuyas aguas
es án hechas a eñi se en sang e de in aso es de Ba celona». Ba celona, 1641, Biblio eca de
Ca alunya, Fulle s Bonsoms, 6.269., ol. 29-29 .
29. JORBA, Dionís Je oni, Desc ipción de las excelencias… (1589), ol. 3 -4.
30. C . EIXIMENIS, F., Lo do zé, capí ol XLIII. Vegeu ELÍAS DE TEJADA, F., Las doc inas polí icas
de la Ca aluña medie al. Ba celona, 1950, p. 149.
144 Manusc i s 19, 2001 An oni Simon i Ta és
bon os exclusi a de Jo ba. De e , un segle i mig abans que Dionís Jo ba publiqués
la se a Desc ipción, en el Suma i de les lloo s de Ba celona —esc i p obable-
men el 1444 i publica el 1583 pe Pe e Joan Comes al Lib e de algunes coses
asanyalades—31 s’apun a a, en e les quali a s de la ciu a que podien se més es i-
mades, la se a bona jus ícia: «mol ben disposada pe a paci ica els homes, pe a
ex i pa les enyines, les ba alles i les discussions»; l’exe cici de les ac i i a s ca i-
a i es i piadoses: «és digna de g an lloança pe l’almoina co idiana que es a als
pob es en el e ec o i de la Seu, de la casa de la San a C eu i dels hospi als, en els
quals els pob es de C is són es au a s, ecolli s, alimen a s i es i s»; o de la de en-
sa dels bons cos ums mo als: « ambé hi ha un al e lloable cos um, en aques a ciu-
a , i és que dues egades a l’any hom a en sec e una inquisició gene al con a
els mi jance s i les mi jance es, és a di , els alca o s i les alca o es, i con a els
induc o s al joc i con a al es mal ac o s i agabunds. Segons llu s mè i s i demè-
i s, a esolució del ju ge que incoa la inquisició i dels concelle s i p òce s, són
allunya s pe pe ualmen o empo almen de la ciu a i del seu e me o des e a s a
l’illa de Sa denya»32.
Resumin , aques es «his ò ies pa icula s» o co og a ies, omen a en, del segle
XV ençà, un sen imen d’iden i icació comuni a i, ba celoní, en base a a gumen a-
cions his ò iques, eligioses i cí iques que enal i en i do a en d’una o iginali a la
pa ia ciu a , la qual ind ia un espai e i o ial, econòmic, de elacions humanes i
de eball, p opi i di e encia . És ben ce que aques s ex os a iba en solamen a
una mino ia social: la classe di igen amb una ce a o mació cul u al, és a di ,
essencialmen els ciu adans hon a s, els nobles, me cade s, ju is es, me ges i d’al-
es memb es de les p o essions libe als; pe ò això no ol di que les se es idees i
missa ges no inguessin una pene ació social mol més àmplia. Els ce imonials
i, en gene al, la simbologia del pode dels conselle s, les exp essions a ís iques,
a qui ec òniques, pic ò iques o escul ò iques sob e la ciu a , les g ans es i i a s
eligioses d’àmbi local, e c., podien ésse ins umen s pe què aques sen imen
pa iò ic es di ongués pe sec o s mol més amplis de la població ba celonina.
Com és sabu , lleis, p i ilegis i ins i ucions cons i uïen un e e en iden i a i
onamen al en les socie a s de l’An ic Règim, i, des dels emps medie als, la his ò-
ia de Ba celona i dels ba celonins a queda o amen ma cada pe la se a con-
dició de capi al polí ica del P incipa i pel g an pode que concen à el go e n
municipal de la ciu a .
Di e sos au o s, en e ells J.H. Ellio , han sub a lla el g an pes especí ic del
Consell de Cen en la polí ica ca alana. La ciu a de Ba celona, g àcies a la se a
iquesa i p i ilegis, «e a —diu l’his o iado anglès— quasi una epública inde-
penden , una pe i a Venècia»33, que solamen man enia uns lligams mol p ims amb
31. El Suma i de les llao s de Ba celona co espon al capí ol 107 del Lib e de algunes coses asanya-
lades de COMES, Pe e Joan, i comp èn les pàgines 207 a 213 de l’edició de PUIGGARÍ, Josep, ja
ci ada. Pe la se a pa , CASAS HOMS, Josep M., l’edi à i la aduí al ca alà amb un da an al in o-
duc o i a «Les “llao s” de Ba celona i P.J. Comes», a Cuade nos de A queología e His o ia de la
Ciudad (1967), p. 248-259.
32. Ibídem, pàssim 254-259.
33. ELLIOTT, J.H., La e ol a ca alana 1598-1640. Ba celona, 1966, p. 155.
la Co ona. Aques a e a p ecisamen l’opinió de Segismondo Ca alli, ambaixado
enecià que l’any 1567 es me a ella a dels in ini s p i ilegis de la ciu a , « an s,
que són poques les coses en les quals el ei els po mana »34. Un al e ia ge il·lus-
e, Juan de Pala ox i Mendoza —almoine i capellà de l’in an a Ma ia d’Aus ia—,
es mos à con o ba pe les llibe a s del municipi quan isi à Ba celona l’any
1630. Pala ox, que ocupà cà ecs de esponsabili a al cos a del com e duc
d’Oli a es, ecomana a als minis es del ei que emeiessin aquella si uació, puix
que la conside a a pe illosa pe la co ona:
Es el gobie no polí ico de es a ciudad sob emane a pesado; excluida casi del odo
la nobleza, iado al pueblo, del qual se o ma un consejo de cien o cua en a homb es,
que ellos llaman sabio, que de nada iene menos que de sabio a lo que dic en los
cue dos […]. Podia ene se a ención en el Consejo (de A agón) a quien oca en no
pe mi i an a au o idad a la ciudad ni conselle es; usu pada, pa e con su pode ,
pa e con la emisión de los minis os eales, cuya ju isdicción se en laquece ácil-
men e con es o. Es necesa ia a e, y no pequeña, pa a no escandaliza las ma e ias
y sin conduci las a la desespe ación emedia las, po que la ciudad es á sob ema-
ne a lib e y, si no se mi a po su epa o, pelig osa35.
Pe ò, en la ma eixa da a de 1630, el que pe a Pala ox e a mo iu d’ala ma i
inquie ud, pe a B unique ho e a d’o gull i complaença: «aques a ciu a apa més
epública anca que ciu a assalla, pe los mol s p i ilegis de que goza, dels quals
los des a ciu a es an a en s semp e; que es ole di , que no dup an e qualse ols
emp esas y diligèncias y despesas pe g ans que sien pe de ença de sos p i ile-
gis, e iam que os dels de meno conside ació»36.
Tanma eix, en l’ideal de pà ia ba celonesa, la de ensa d’aques s p i ilegis
ha ia de se compa ible amb la ideli a i lleial a p o essada als seus senyo s i eis.
A inal de l’any 1697, una egada Ba celona ha ia passa el se ge i l’ocupació de
les opes anceses del duc de Vendôme, els conselle s ele a en un lla g memo-
ial a Ca les II in en a ian amb de all els se eis o e s pe la ciu a a la mona -
quia des de l’any 1652; se eis que, al com es ema ca a a l’inici de l’esc i , e en
la con inuació de mol es al es p es acions i se imen s dels emps passa s:
En e las p incipales excelencias que ilus an a la ciudad de Ba celona, cabeça y
me ópoli de P incipado de Ca aluña, es muy singula la idelidad, con que ha se -
ido a los seño es eyes, assí en paz, como en gue a, con magnimidad y la gueza,
an o más ap eciable quan o nacida de su me a libe alidad y amo al se icio de sus
eyes y sobe anos37.
La iden i a de Ba celona i dels ba celonins a l’època mode na Manusc i s 19, 2001 145
34. El Viaggio di Spagna de Segismondo Ca alli i Luna do O obon ha es a aduï i edi a pe BOLÒS
i MASCLANS, Jo di, Com eie en els Països Ca alans alguns ia ge s del segle XVI. Ba celona,
1980, la ci ació és a la pàgina 54.
35. Vegeu-ne l’edició d’ARTEAGA, C is ina, Dia io del iaje a Alemania po Juan de Pala ox y Mendoza.
Mad id, 1935, la ci ació és a la pàgina 56.
36. GILABERT BRUNIQUER, Es e e, Relació sumà ia… (1885), p. 37.
37. Mani es ación en que se publican muchos y ele an es se icios y nobles hechos con que ha se -
ido a sus seño es eyes la excelen íssima ciudad de Ba celona… Ba celona, 1697, p. 2.
152 Manusc i s 19, 2001 An oni Simon i Ta és
Pe ò aques a p epo ència aixeca a ambé sen imen s de ecel i d’animad e -
sió en els habi an s d’al es iles i ciu a s del P incipa . L’episodi que susci à el
juliol de 1588 la de enció de monsenyo Galce an de Na el, conselle en cap de
Ba celona, pe pa de les au o i a s municipals de To osa, exempli ica bé an l’al-
i esa ba celonina com el essen imen que podia ocasiona aques a.
L’any 1476 els conselle s de Ba celona aconsegui en que el ei Joan II eco-
negués la p e oga i a de pode ana p ecedi s de mace s, amb maces aixecades, pe
o es les e es del P incipa . Quan, al cap de més d’un segle, To osa els ega ejà
aques a dis inció «dien que enien p i illegi més en ic y que To osa e a més
que Ba celona pe se ma quesa y al es insolències que no es aó posa -les así»
—exp essa a indigna en el seu dia i el ca alle ba celoní F ede ic Despalau—,
la ciu a de Ba celona se sen í p egonamen o esa. El Consell de Cen es euní «y
de e mina en los consellés y 24 —segueix el ela de F ede ic Despalau— e sis
mil hòmens y hanassen a To osa y asollasen di a ciu a en ins inguessen lo(s)
consellé(s) ab les insígnies consullàs y los es ca allés (que) ana en ab ell». La es-
pos a dels ba celonins, lliu an dine s i homes pe a l’emp esa, ou apassionada i
només la in e enció del i ei i la po dels o osins e i a en que la hos a mada
de Ba celona, ena bo an la bande a de la ciu a , anés a enja l’ul a ge. El dia
14 de juliol a iba en no ícies «que los o osins ha ien dexa pasa lo conselle
pe To osa, ab les insígnies consullàs», apun a a amb sa is acció al seu dia i
F ede ic Despalau59.
Sen imen d’a e sió que ambé mos a en els pe pinyanesos quan, el ma ç de
1629, el ju ge de co Pau Guiame i d’al es o icials eials en a en a Pe pinyà pe
disg ega la «mà a mada» que la capi al del Rosselló ha ia decla a con a Ba celona.
El poble de Pe pinyà, que conside a a els o icials eials còmplices dels in e essos
de Ba celona, els ebé amb hos ili a . Segons ela a Je oni Pujades, «los conju a s
los ana an a e be as al Cas ell c idan “Eixiu, eixiu, co nu s de Ba celona”. Los
es udian s ab pis oles a les mans, deyan: “ eniu, mossas a lle a ”. Los minyons,
ab esquad as y abo s de ba ils, los ana an a imp ope a »60.
I, de e , a les inacabades co s de 1626, les ciu a s ca alanes ja ha ien p opo-
sa una educció de l’excessiu pode i u ela que Ba celona exe cia sob e el P incipa :
«que la ciu a de Ba celona no puga de e mina ni esold e cosa alguna al bé públic
del p esen P incipa que p ime no sien c ida s, ci a s i oï s los síndics de les ciu-
a s»61.
Pe ò si pe als ciu adans de Lleida, To osa o Pe pinyà els in e essos gene als
de Ca alunya i, na u almen , els seus pa icula s no es podien semp e i au omà i-
camen iden i ica amb els de Ba celona, segu amen pe a mol s ba celonins di í-
cilmen podia exis i con adicció en e uns i al es, pe què els in e essos del P incipa
i els de la se a capi al e en an p òxims que es con onien. Ba celona e a «cap i
casal», «capo al i cap de í ol de Ca halunya», «ma e i cap de egne», «cap i e u-
59. Die a i edi a pe SIMON I TARRÉS, A., a Ca alle s i ciu adans a la Ca alunya del Cinc-cen s.
Ba celona, 1991, p. 89-177. Les ci acions són a la pàgina 108.
60. PUJADES, J., Die a i IV (1976), p. 194.
61. Ci a pe ELLIOTT, J.H., La e ol a ca alana… (1966), p. 212.

gi de o a Ca alunya»62, o com enca a més explíci amen obem en alguna docu-
men ació dels anys p eceden s a l’escla e oluciona i de 1640: «Ca alunya e a
Ba celona i en aques a ciu a no go e na a la Gene ali a sino el Consell de Cen »63.
El edac o de la c ònica de l’Exemplà ia de la ca ed al de Ba celona du an
els anys de la Gue a dels Segado s, p obablemen el canonge Joaquim de Ca bonell,
quan e e eix l’en ega de la ciu a de Ta agona, el desemb e de 1640, a l’exè ci
cas ellà del ma quès de los Vélez, conside a la endició com a ui d’una aïció,
i esc iu p egonamen indigna :
[…] en à en ella lo ma quès de los Véles, ixin -lo a eb e los consuls i pe sones
g a es de la ciu a , a bon segu les que hi a ian qua e mesos a ian en ega la ciu-
a , usan an g an i il aició a Déu, al P incipa , i en pa icula a Ba celona, pus
ab ex e io i a s audulen es de ole -se de ensa , es an en sec e endi s a l’ene-
mich, demana en al P incipa i a la ciu a de Ba celona dine s, muni ions en mol a
can i a pe a que se en laqués la p o íncia, i en pa icula Ba celona, que com a
ma e se desang a a pe a accedi a la de ensa de o s los llochs que com a ills es i-
ma a64.
Pe al edac o de la c ònica de l’Exemplà ia, com p obablemen pe a mol s
d’al es ba celonins, la p opinqüi a de Ba celona i Ca alunya e a ben cla a.
La iden i a de Ba celona i dels ba celonins a l’època mode na Manusc i s 19, 2001 153
62. Exp essions ecollides pe FLORENSA, N., El Consell de Cen . Ba celona a la Gue a dels Segado s.
Ba celona, 1996, p. 114-115.
63. Ci a pe REGLÀ, Joan, His o ia de Ca aluña. Ba celona, 1974, p. 109.
64. C ònica «Exemplà ia» de la ca ed al de Ba celona III (1617-1666), ACB., Digni a s i O icis 11.
A xiu Capi ula , ol. 141-141 . Edi a pe SIMON I TARRÉS, A., C òniques de la Gue a dels Segado s
(en p emsa).