Aques eball in en a e una ap oximació a l’e olució de l’economia ca alana
du an l’al a eda mode na. Un ema que, bàsicamen , només comp a amb dos an e-
ceden s bibliog à ics. El p ime , Jaume Ca e a Pujal, en una ob a publicada el
1946, apo an una quan i a mol impo an de e e ències documen als; pe ò amb
un signi ica iu dè ici in e p e a iu i, ins i o , d’o denació emà ica i c onològica.
El segon, Pie e Vila , amb una ob a ex ao dinà ia; pe ò conclosa a gai ebé qua-
e dècades i que no enia com a objec iu cen al l’anàlisi del pe íode es udia en
aques eball.
Des d’alesho es —i en línies gene als—, l’esquema in e p e a iu, les idees
onamen als i els ma cs c onològics apun a s pe Vila han es a epe i s inces-
san men . I, malg a que s’han e es o ços aluosos pe conèixe alguns aspec-
es conc e s de l’economia dels segles XVI i XVII, no se n’ha e isa el ma c
gene al2. I, en qualse ol cas, esul a e iden que mol es qües ions impo an s
es en enca a sense espos a.
Quina incidència a eni la polí ica ex e io de la mona quia sob e les ac i i-
a s come cials? Quina a se la incidència de la gue a i de la pau? Quin e a el pes
ela iu d’I àlia i Cas ella en l’economia ca alana? És ce que al lla g del segle XVI
Ca alunya mi a cada egada més cap a l’A làn ic i menys cap al Medi e ani? Quines
in e elacions podem es abli en e c eixemen econòmic, augmen demog à ic, lu-
xos mig a o is i eo denacions e i o ials? Quina és la incidència de les luc uacions
econòmiques en la ida polí ica in e na de Ca alunya i en les se es elacions amb
la mona quia? Com an epe cu i les expe iències acumulades du an el segle XVI,
en el pensamen polí ic i econòmic de les p ime es dècades del segle XVII? Fins a
quin pun la p axi polí ica i econòmica de les con lic i es dues dècades que p ece-
deixen el 1640 depèn d’aques pensamen que és ui de les expe iències acumula-
des du an més d’una cen ú ia? Quina és la c onologia de o s aques s esde enimen s?
Es ac a de p ocessos uni o mes o amb can is de eloci a i, ins i o , de sen i ?3.
1. T eball d’in es igació de 9 c èdi s p esen a el 1999 i di igi pe An oni Simon i Ta és, ca ed à ic
del Depa amen d’His ò ia Mode na i Con empo ània de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
2. Possiblemen amb l’única excepció de la ecen ob a d’Albe Ga cía Espuche.
3. P egun es que mol s au o s s’han plan eja amb explíci a u gència. Ci an -ne an sols dos exem-
ples, podem eco da en e mol s d’al es Joaquim Nadal (1981) o E nes Belengue (1986).
Manusc i s 18, 2000 225-227
Gue a, economia i polí ica a la Ca alunya
de l’al a eda mode na1
O iol Junque as i Vies
P ecisamen , l’in en d’apo a una p ime a ap oximació a aques es espos es
cons i ueix l’objec iu d’aques eball.
El p ime capí ol, es udia la incidència de la gue a i de la pau sob e l’econo-
mia ca alana del segle XVI, ja que les al e nances en e gue a i pau semp e han
es a decisi es en l’e olució de qualse ol espai econòmic en qualse ol momen
his ò ic. Això ha de esul a especialmen àlid pe a un país adicionalmen abo-
ca al come ç medi e ani, en un segle en el qual aques ma a iu e un con lic e
mili a in e mi en , pe ò excepcionalmen lla g i in ens.
El segon apa a in en a apo a alguns elemen s pe anali za les in e dependències
en e demog a ia, economia i polí ica en les elacions de Ca alunya amb Cas ella, el
Medi e ani (els p incipals espais econòmics i geog à ics amb els quals s’in e ela-
ciona) i amb la mona quia hispànica (l’àmbi polí ic en el qual es mou).
I, inalmen , el e ce capí ol in en a —a a és de la igu a de Jaume Damians—
una p ime a ap oximació a la elació en e la ajec ò ia econòmica del país i el
pensamen poli icoeconòmic p e i a la e olució de 1640.
A l’en o n de 1545, l’economia ca alana disposa a d’una eno me o e a de
e es sense explo a i d’una g an ese a de mà d’ob a masculina nascuda a
Occi ània i que a iba a a Ca alunya en el millo momen de la se a capaci a labo-
al. Dos elemen s, que, espec i amen , an con ibui a man eni els cos os de la
e a i els sala ials o ça es ables. Especialmen aques s da e s.
I, pe an , du an aques pe íode, el que pe a al es a se l’o igen d’un g eu p o-
blema in laciona i, pe a Ca alunya a se un es ímul mol impo an pe al seu
c eixemen econòmic.
Un c eixemen econòmic i demog à ic que es concen a en e 1545 i 1625
(ap oximadamen ) i que es ca ac e i za pe una o a o ien ació medi e ània, que
no oblida o almen el ànsi cap a l’A làn ic a a és dels po s andalusos i, espe-
cialmen , po uguesos.
Així, a pa i de la decada dels ‘qua an a, l’economia ca alana c eix i es di e si-
ica so a l’impuls pode ós de l’augmen accele a de la se a població ac i a4. I,
simul àniamen , els ca alans se sen en amb o ces, d’una banda, pe o na a exe ci
un lide a ge econòmic modes —pe ò cada cop més e iden — sob e València i
A agó5; i, de l’al a, pe econque i els ells me ca s i alians6, malg a o es les di i-
226 Manusc i s 18, 2000 O iol Junque as i Vies
El p ime quan a i ma que pe en end e l’equilib i d’exigències i concessions en e les in i ucions
ca alanes i la mona quia cal «p o undi za en els in e essos socials i econòmics de les opcions en
pugna i en l’ac i ud dels di e en s sec o s socials en pugna» (NADAL I FARRERAS, Joaquim. «Ca alunya
dins l’impe i hispànic: l’a iculació ins i ucional i el seu uncionamen », dins His ò ia de Ca alunya,
Sal a , Ba celona 1981, ol. IV, p. 5). I el segon quan es p egun a si du an el egna de Felip II,
Ca alunya eali za un «¿Vi aje de aislamien o o de eencuen o con el mundo medi e áneo adi-
cional?» o si «¿Pod ían e iden emen e explica se las ensiones que an a i aumen ando en Ca aluña,
espec o al gobie no cen al, po el des ase de un pode que iende a ena y i a hacia sí a una
Ca aluña olcada a Eu opa y c ecida demog á ica y económicamen e?» (BELENGUER, E nes . La
Co ona de A agón en la época de Felipe II, Uni e sidad de Valladolid, Valladolid 1986, p. 16).
4. SIMON I TARRÉS, An oni (1992). «La població ca alana…». p. 220; i SIMON, An oni (1996). La
població ca alana… p.11-34.
5. Capí ols de Co s de 1553.
6. Capí ols de Co s de 1564.
cul a s que compo a la compe ència geno esa i la gue a in e mi en —pe ò o ça
so in ejada— en el ma . I, pe an , en coincidència amb cada pa èn esi de pau, les
elacions come cials amb I àlia expe imen en una successió de pode osos sal s
enda an .
En e ec e, la gue a gene a el emo i l’especulació que liquiden el c eixemen
econòmic de Ba celona. Da an qualse ol umo de gue a, els me cade s no a is-
quen els seus aixells; les impo acions de ce eals s’a u en; els especulado s aca-
pa en les exis ències a l’espe a de l’augmen de p eus; els p eus es dispa en a l’alça;
la ciu a es buida7. Un e ec e e o ça pe la in e upció de les expo acions de
manu ac u es; manca de ma è ies p ime es; acumulació d’es ocs de p oduc es aca-
ba s; acomiadamen de menes als i ap enen s. L’a u s’es én pe la ciu a , men e
que els p eus no deixen de puja . Un exemple excel·len dels espasmes econòmics
p o oca s pe la gue a.
El esis encialisme iscal dels ca alans po se no e a an el símp oma del seu
egoisme o de la se a incapaci a pe en end e els designis de la polí ica uni e sal
de la mona quia, com el esul a d’una es a ègia econòmica p o undamen acio-
nal. En p ime e me, pe què a Ca alunya la iscali a sob e les ansaccions come -
cials e a la p incipal ia d’ing essos de la Gene ali a . I, en segon lloc — is a
l’expe iència i les limi acions del ma eix pode mili a —, po se no és gens es any
que la pau pogués sembla la millo ia, pe a impo an s sec o s de l’economia
ca alana8.
Gue a, economia i polí ica a la Ca alunya de l’al a eda mode na Manusc i s 18, 2000 227
7. AHB, Regis e de lle es closes, 1552, oli 184, dins: CARRERA PUJAL, Jaume (1946). His o ia polí-
ica y…, ol. I, p. 125.
8. Reco dem, pe exemple, que el g an ake o inisecula del come ç ma í im ba celoní a coincidi
amb la i ma de la pau de Mo gliani de 1581 amb els u cs. El ma eix any en què, pe p ime a
egada desp és de seixan a anys, el ànsi de aixells al po de València ecupe a el ni ell que
ha ia ingu abans de la o a so agada de les Ge manies.