Resum
Du an les es p ime es dècades del segle XVII, Jaume Damians és un me cade que cons ueix
una impo an xa xa come cial a la Medi e ània. En e 1626 i 1632 é un pape p o agonis a en
les negociacions de les ins i ucions ca alanes amb la Mona quia i el 1640-1641 és cap de la
Jun a de De ensa de Ba celona. Així, a a és de la se a igu a, aques a icle in en a ap oxima -
se a les elacions exis en s en e l’e olució de la eali a econòmica, el pensamen econòmic i
les ac i uds polí iques a la Ca alunya an e io a la e olució de 1640.
Pa aules clau: Ca alunya, segle XVII, his ò ia econòmica, pensamen econòmic, Jaume Damians.
Resumen. Jaume Damians. Pensamien o polí ico y ealidad económica en e 1599 y 1630
Du an e las es p ime as décadas del siglo XVII, Jaume Damians es un me cade que cons uye una
impo an e ed come cial en el Medi e áneo. En e 1626 y 1632 iene un papel p o agonis a en
las negociaciones de las ins i uciones ca alanas con la Mona quía y en 1640-1641 encabeza la
Jun a de De ensa de Ba celona. Así, a a és de su igu a, es e a ículo in en a ap oxima se a las
elaciones exis en es en e e olución de la ealidad económica, el pensamien o económico y
las ac i udes polí icas en la Ca aluña an e io a la e olución de 1640.
Palab as cla e: Ca aluña, siglo XVII, his o ia económica, pensamien o económico, Jaume Damians.
Abs ac . Jaume Damians. Poli ical hough and economical eali y be ween 1599 and 1630
Jaume Damians was a me chan ha buil an impo an comme cial ne in he Medi e anean
du ing he h ee i s decades o he Se en een h cen u y. He was a p o agonis in he nego ia-
ions be ween he Ca alan ins i u ions and he Spanish mona chy be ween 1626 and 1632 and he
was a membe o a mili a y jun a o he de ence o Ba celona in 1640 and 1641. Th ough his
igu e, O iol Junque es desc ibes he nexus be ween economical eali y, economical hough and
poli ical a i udes in Ca alonia be o e 1640.
Key wo ds: Ca alonia, Se en een h Cen u y, economical hough , economical his o y, Jaume
Damians.
Manusc i s 17, 1999 293-305
Jaume Damians. Pensamen polí ic
i eali a econòmica en e 1599 i 1630
O iol Junque as i Vies
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen d’His ò ia Mode na i Con empo ània
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Manusc i s 17 293-305 20/7/99 12:02 Página 293
294 Manusc i s 17, 1999 O iol Junque as i Vies
El acàs de les inconcluses Co s de 1626 ingué conseqüències o ça nega i es
pe a amplis sec o s econòmics de Ca alunya. E iden men , la c isi no s’ha ia ini-
cia pas el 1626. Els seus símp omes e en p ou cla s des d’alguns lus es en e e;
enca a que amb in ensi a s i c onologies di e ses pe a cada sec o . Els p ojec es
p esen a s a les Co s (en e els quals des aca a la p opos a d’Oli a es de c ea una
g an companyia come cial) e en in en s pe espond e als e ec es d’una c isi que
a ec a a o Eu opa i que, a Ca alunya, ja ha ia gene a una polèmica pública mol
apassionada sis anys abans. En e ec e, el 1620, la decisió del Consell de Cen d’a-
dop a o es mesu es p o eccionis es ( enden s a edui la p esència de come -
cian s i p oduc es es ange s a la ciu a ) ja ha ia p o oca un deba in ens, amb la
publicació de di e sos memo ials. D’una banda, Jaume Cànce , Jaume Dalmau i
Na cís de Pe al a ha ien esc i en a o de les mesu es p o eccionis es adop ades pel
municipi ba celoní;men e que, d’al a banda, F ancesc Sole s’ha ia e igi en
de enso de les posicions més lliu ecan is es.
Esc i ien aques s au o s exp essan les se es p òpies con iccions o ho eien
com a simples «p o essionals de la ploma» pe encà ec d’algun g up econòmic?
Quines e en les inculacions dels au o s amb les p opos es que de ensa en en els
seus memo ials? Fins a quin pun e en since s en la alo ació de les eali a s econò-
miques i socials que desc ibien? Malau adamen , en bona mesu a, enca a es ac-
a de p egun es sense espos a. I, p ecisamen , la in enció d’aques a icle és la de
e una p ime íssima ap oximació a la espos a d’aques es p egun es en el cas d’un
pe sona ge que el 1630 a esc iu e un memo ial d’aques a mena: Jaume Damians.
Una da a que no sembla gens casual. El 1630, es an p odui di e sos esde e-
nimen s que con i ma en la di e gència en e l’economia ca alana i la polí ica de
la Mona quia hispànica. És l’any en què es o nen a enca les negociacions en e
l’oliga quia ba celonina i Oli a es pe c ea una companyia de come ç. També
ésl’any en el qual el Consell de Cen espon amb els seus p opis mecanismes a la
e aluació ancesa de les monedes d’o , sense espe a es de la polí ica mone à-
ia de Mad id; una polí ica que ja ha ia causa el caos mone a i 1614-1617. I, a
més, el 1630 és l’any en què una comissió o mada pe ep esen an s del Consell
Reial, la Gene ali a i el Consell de Cen ecomanen l’aplicació de mesu es p o-
eccionis es que no es an aplica .
Les negociacions de 1626 a 1630
El e de no conclou e les Co s de 1626 a impedi l’adopció de mesu es p o ec-
cionis es, com les que —en aquell con ex de c isi gene al i pe sis en — es a en
Suma i
Manusc i s 17 293-305 20/7/99 12:02 Página 294
Les negociacions de 1626 a 1630
La polí ica mone à ia
La llui a pe l’opinió pública
Jaume Damians. Negocis p i a s
i posicionamen s públics
La polí ica p o eccionis a
de les Co s de 1599
Bibliog a ia
Jaume Damians. Pensamen polí ic i eali a econòmica (1599-1630) Manusc i s 17, 1999 295
adop an o ja ha ien adop a o s els eïns de Ca alunya. El desaco d polí ic epe -
cu ia di ec amen i de mane a o ça nega i a sob e la si uació econòmica del país.
Fins a quin pun el males a econòmic —que els ca alans podien a ibui , almenys
pa cialmen , al mona ca i als seus minis es— acaba ia in luin en la de ini i a up-
u a polí ica de 1640? Fins a quin pun , les di icul a s econòmiques e en usades
com un ins umen de xan a ge pe pa d’Oli a es pe ob eni la submissió polí-
ica dels di e en s g ups socials ca alans? L’accep ació de la Unión de A mas e a el
p eu que les oliga quies ca alanes ha ien de paga pe ob eni la p o ecció legal
dels seus in e essos econòmics?
Du an les Co s de 1626, Oli a es es a euni amb ep esen an s d’aques es
oliga quies, encapçala s pe un conselle de la ciu a i un cònsol (Vila , 1962, II,
p. 315). Jaume Damians e a un dels ep esen an s ca alans (Ca e a i Pujal, 1946,
I, p. 400). Po se , un dels més in luen s, a esa la se a expe iència, l’ex ensió de la
se a xa xa clien ela i el olum dels seus negocis, ja que com a mínim des del 1610
es a a gi an en lle es de can i en e 15.000 i 25.000 escu s anuals, a a és d’una
xa xa de socis i pa en s, que (amb cen e a Ba celona i Gèno a) s’ex enia pe
Mad id, València, Sa agossa, Lió, Milà, Roma, Nàpols i Pale m1.
Segons Pie e Vila :
En ocasió de les Co s de 1626, (Oli a es) euneix a Ba celona, a la cel·la del P. Salaza ,
ep esen an s dels g ups econòmics egionals, amb un cònsol i un conselle da an d’ells.
Els ou p esen a el p ojec e d’una «Companyia», des inada a aixeca el come ç medi e a-
ni —amb I àlia i Lle an — i a llui a pe això, con a l’in e media i ma sellès, esde ingu
necessa i, i ambé uïnós. Dos ep esen an s del «Come ç» ba celoní són en ia s a Mad id
pe es udia aques p ojec e de companyia «a l’holandesa». Hi són enca a el 1629, i és
senyal que l’o gani zació no p og essa gens. El 1629 és un mal any. El pe ia ge no ha
dona es. El Consola c ida els seus ep esen an s (Vila , 1962, II, p. 315-316).
En eali a , pe ò, sembla que aques s dos ep esen an s no o en en ia s a Mad id
el 1626, sino el mes de eb e del ma eix 1629 (Ca e a i Pujal, 1946, I, p. 40),
quan el i ei a esc iu e al Consola de Ma a i man que el ei desi ja a que os-
sin en ia s a Mad id dos ep esen an s pe ac a sob e la necessi a de « o ma
compañías de come cio, po la expe iencia que se iene de lo que han adelan ado
con él la po encia los ebeldes de Holanda…» (Capmany, 1779-1792, IV, Apèndix,
p. 89-92). Pe ò, en qualse ol cas, el més signi ica iu és que, no amen , un dels dos
escolli s a se Jaume Damians. To i que en aques a ocasió hi enuncià, i a se
subs i uï pe Ra ael Rou e (Ca e a i Pujal, 1946, I, p. 400).
L’es ada du an un any dels dos ep esen an s ba celonins a Mad id no ou gens
uc í e a. El ma ç de 1630, el Consola els a o dena que o nessin (Ca e a i
Pujal, 1946, I, p. 401). La con lic i i a polí ica en e la mona quia i les ins i u-
cions ca alanes o na a a impedi l’adopció de mesu es des inades a p o egi el
sec o secunda i de l’economia del país? E a ac ible l’adopció de mesu es e ica-
ces? La c isi a ec a a pe igual o s els països de la Medi e ània?
1. A xiu del Palau Requesens, manusc i s 223, 224 i 225.
Manusc i s 17 293-305 20/7/99 12:02 Página 295
296 Manusc i s 17, 1999 O iol Junque as i Vies
La c isi e a gene al; pe ò, Cas ella (Ca e a i Pujal, 1946, I, p. 395-397) i, des
de 1626, A agó2i València (Vila , 1962, II, p. 320) disposa en de mesu es p o-
eccionis es con a l’en ada de p oduc es es ange s (incloses, e iden men , les
manu ac u es ca alanes). Ca alunya e a l’únic espai econòmic de la Medi e ània
occiden al on no s’ha ia elabo a cap mesu a legisla i a des inada a p o egi la se a
economia; i no se’n podia adop a cap ins que el ei con oqués i conclogués unes
Co s. Les úl imes e en les de 1599, quan l’espec e de la c isi enca a no ha ia e
la se a apa ició: a la dècada de 1620, pe a Ca alunya no hi an ha e mecanismes
legals a o ables. Sembla p ou cla que aques és el p eu que ha ia de paga pe
la se a nega i a a accep a la Unión de A mas i la polí ica d’Oli a es en gene al.
La polí ica mone à ia
Pe ò, a més, les conseqüències de la up u a polí ica sob e l’economia ca alana
es poden de ec a en mol s al es aspec es. A p incipis de 1630, F ança a e a-
lo i za l’o , i les monedes d’aques me all an comença a ugi de Ca alunya
(Vila , 1962, II, p. 344-345), amenaçan amb l’espec e d’una no a c isi mone à-
ia com la que s’ha ia p oduï en els es p ime s lus es del segle. Un dal abaix
mone a i que ha ia causa la uïna de mol s negocis de la ciu a i la pè dua de
me ca s adicionals com el pale mi à3, al com eiem e lec i explíci amen en
la documen ació come cial de la amília Damians4.
Així, pe exemple, el juliol de 1615, desp és d’ha e enu un ca egamen de
eixi s a Pale m pe alo de 1.822,14 escu s, Jaume Damians i Josep Be a es
queixa en que hi ha ien so i pe den , a causa de la des alo i zació de la mone-
da i la consegüen in lació dels p eus, que s’ha ia p oduï a Ca alunya. Tal com
a i ma en ells ma eixos: «A Ba celona hi ha al a de dine a causa dels umpimen s
(mone a is) que en ella hi ha hagu , mi an això, el p eu de la oba es à mol al .
[…] Cal pend e paciència […] Quan els p eus baixa an, o na em a p oba so
amb nous ca agamen s»5. El 1615 és l’any de la allida dels bancs p i a s de
Ba celona (Vila , 1962, II, p. 335). El es imoni de Damians i Be a ens con ida a
plan eja -nos la p egun a següen : ins a quin pun la c isi gene al del sec o llane
ou ag eujada, a Ca alunya, pe una polí ica mone à ia incohe en ? Incohe ència
deguda, ins a 1614, a l’egoisme de les classes p i ilegiades ca alanes i, en e 1614
i 1617, a la desp eocupació de la Co .
Sembla cla que a les dues p ime es dècades del segle XVII la c isi econòmi-
ca comença a a se o ça gene al. A ec a a o s els països de la Medi e ània. A
Cas ella, pe exemple, ja s’a ossega a des de eia mol de emps. Pe ò, al com
hem a i ma , la c isi é c onologies i in ensi a s di e en s. Les mesu es mone à-
2. JAUME DAMIANS en a una menció explíci a en el seu memo ial de 1630 (Biblio eca de Ca alunya,
«Col·lecció Bonsoms», ol. 42, núme o 5.404, oli 53).
3. Na cís de PERALTA,Memo ial en a o de la o dinación hecha po la Ciudad de Ba celona…,
oli 106.
4. A xiu del Palau Requesens, manusc i s 216 i 223.
5. A xiu del Palau Requesens, manusc i 223, p. 1.
Manusc i s 17 293-305 20/7/99 12:02 Página 296
Jaume Damians. Pensamen polí ic i eali a econòmica (1599-1630) Manusc i s 17, 1999 297
ies —en el conjun d’unes polí iques econòmiques més àmplies— podien ag eu-
ja -la o pal·lia -la. A p incipis del segle XVII, la eb e de aluado a de la moneda
s’ha ia es ès pe o Eu opa. Pe ò, a Ca alunya, els pa ida is d’una moneda o a
e en mol pode osos. No hi ha cap dub e que l’es abili a mone à ia é aspec es
posi ius; pe ò, quan o s els espais mone a is compe ido s de aluen les se es
monedes, l’es abili a acaba escanyan l’economia p oduc i a i només bene icia
els g ans impo ado s i els endis es. Això és p ecisamen el que succeí a la
Ca alunya dels es p ime s lus es del segle XVII. Els g ans me cade s dedica s a
la impo ació comp a en amb moneda o a p oduc es es ange s cada cop més
ba a os; i els endis es man enien el alo de les se es endes. Pe con a, els
es ange s ha ien de paga els p oduc es a esanals ca alans cada egada més
ca s. La c isi del sec o de la llana no a consis i an sols en una emig ació de les
ac i i a s p oduc i es des de la ciu a cap al camp6. No es em només al da an
d’una simple qües ió de esis ència g emial que imposa a uns cos os labo als no
compe i ius7. També a se conseqüència d’una polí ica mone à ia inco ec a,
que només a a o ia l’oliga quia inance a i els impo ado s de manu ac u es. El
clan dels Damians-Be a -B u-Ca e as que gi a a al ol an de Jaume Damians
n’és una p o a e iden 8. Els aixells inunda en Ca alunya de p oduc es a esa-
nals i de ce eals es ange s, comp a s a bon p eu amb moneda o a. Po se no
és casual que F ancesc Gilabe esc ibís la se a g an ob a9el 1616, en el momen
culminan del deso d e mone a i ca alà. El 1615, el Consell Reial només ci a a
es p oduc es (d aps, e o i ui a seca) en e les expo acions ca alanes10; i, el
1617, J. F. Rossell es llança a als peus de Le ma suplican -li la de aluació de la
moneda de pla a, o gemegan : «Ba celona se pie de, Ca alunya se acaba» (Vila ,
1962, II, p. 342).
Gilabe e a el p ime ep esen an dels e a inen s ce ealis es que demana una
polí ica p o eccionis a global pe a o s els sec o s econòmics ca alans. Fins a aquell
momen , els seus an eceso s ha ien de ensa un lliu ecan isme adical que els pe -
me ia expo a els seus ce eals a bon p eu. L’ob a de Gilabe és un símp oma e i-
den que la c isi no e a an sols una c isi de les manu ac u es èx ils u banes. És
6. Idea ja insinuada pe Jaume Damians en el seu memo ial de 1630 (Biblio eca de Ca alunya, «Col·lec-
ció Bonsoms», ol. 42, núme o 5.404).
7. Hem de eco da que els sec o s d ape s u bans que esis eixen millo la c isi són els que p o-
dueixen els p oduc es de majo quali a , on els cos os sala ials són p ecisamen més al s. Com, pe
exemple, els «d aps g isos» de Pe pinyà o les es ame es de Reus, Valls i Alco e (Vila , 1962, II,
p. 318-319).
8. A xiu del Palau Requesens, manusc i s 223, 224 i 225.
9. F ancesc de GILABERT,Discu sos sob e la calidad del P incipado de Ca aluña, 1616.
10. Pie e VILAR,1962, II, p. 342. P oduc es que, a més, es a en en anca decadència, pe exemple, en
el me ca pale mi à; (Na cís de PERALTA, Memo ial en a o de la o dinación hecha po la Ciudad
de Ba celona…, oli 106) o (en una ca a come cial de Jaume Damians i Josep Be a a A xiu del
Palau Requesens, manusc i 223, p. 1). Enca a que, p obablemen , ambé és ce que alguns me -
cade s ca alans de ien conse a con ac es i xa xes come cials que els pe me ien ac ua com a
in e media is en e països e ce s. Aques se ia el cas, pe exemple, del clan dels Damians que el
ma eix any 1615 eexpo a g ans quan i a s de seda alenciana en b u cap al no d d’I àlia (A xiu
del Palau Requesens, manusc i 223).
Manusc i s 17 293-305 20/7/99 12:02 Página 297
298 Manusc i s 17, 1999 O iol Junque as i Vies
e iden que, en pa , exis ia un p oblema de polí ica mone à ia que a ec a a o a
l’economia del país11.
Es em da an una epe ició de la c isi baixmedie al? Pe ò, si és així, en el muni-
cipi ba celoní del segle XVII (a is oc a i za pe Fe an II a inals del segle XV i
p incipis del XVI), on és la Busca de mi jans del segle XV? En els memo ials de 1620?
En la eapa ició, el 1641, de la igu a del sisè conselle en el Consell de Cen 12?
En qualse ol cas, du an els p ime s anys de c isi, la polí ica de man eni una
moneda o a és ui de la miopia d’una oliga quia encegada pels seus egoismes de
classe. Pe ò, quan el 1613 les ins i ucions ca alanes consensuen la necessi a d’una
de aluació u gen , la Mona quia se’n desen én. Si es em da an una epe ició de
la c isi del segle XV, es posa de mani es que la Co mad ilenya de Felip III es a-
a an o més lluny que la napoli ana d’Al ons el Magnànim. A inals de 1614,
Ra ael F anch (ambaixado del Consell de Cen a Mad id) esc i ia « ac en-nos
así com a neg es […] é lo negoci gen que no ens olen bé, no se en enen» (Vila ,
1962, II, p. 358).
El 1614, el i ei a au o i za la de aluació de la moneda d’o ; pe ò a a i -
ma que pe la de pla a s’ha ia d’espe a l’o d e co esponen de Mad id (Vila ,
1962, II, p. 337). Du an qua e anys, els ambaixado s ca alans an suplica , a la
Co , la de aluació de les sob e aluades monedes de pla a ca alanes; pe què, an
bon pun s’encunya en, desapa eixien del P incipa . Quan, inalmen , el 1617,
Mad id a dona l’au o i zació, la de aluació ja e a innecessà ia, pe què l’equilib i
del me ca ha ia o na a can ia (Vila , 1962, II, p. 342-343). Qua e anys de nego-
ciacions anes que ha ien desp o egi l’economia ca alana. La c isi mone à ia ha ia
acaba desapa eixen o a sola; pe ò, ha ia ingu emps més que su icien pe con-
ibui a la des ucció de les xa xes come cials ca alanes. El 1618, el Consola de
Ma denuncia a que hi ha ien més co edo s d’o ella que abans, pe què s’impo -
a en més me cade ies que mai (Ca e a i Pujal, 1946, I, p. 393). El 1620, el Consell
de Cen a in en a adop a mesu es p o eccionis es, con adien la se a polí ica
adicional de les dues úl imes dècades. Un símp oma p ou cla de les di icul a s
del momen . Aquell ma eix any, apa eixien els memo ials de Jaume Cànce , Jaume
Dalmau i Na cís de Pe al a.
Pe an , quan a p incipis de 1630 F ança a e alo i za el alo nominal de
l’o , el municipi ba celoní —en el qual Jaume Damians e a conselle — a decidi
no llui a con a les o ces del me ca . En lloc d’in en a augmen a les emissions
11. To i que ambé és ce que, segons Pie e Vila (1962, II, p. 346), es man enen al s olums d’ex-
po ació pe als p oduc es ag a is com el bla . Enca a que po se se ia més co ec e e e i -se an
sols a aquells p oduc es que pe les se es ca ac e ís iques eda ològiques i climà iques no pa eixen
gai e compe ència ex e io com la ui a seca, el i, l’oli i la seda. Els es p ime s ja ci a s pel
ma eix Pie e Vila (1962, II, p. 346) i el da e ci a pels memo ials dels o cedo s de seda i pel
de Jaume Damians de 1630.
12. Una aspi ació que ja ha ia es a exp essada a Felip II a les Co s de 1585 (Ca e a i Pujal, 1946, I,
p. 142-143). Quan, en pa aules de Pie e Vila «hom ja no sen més, en la polí ica econòmica de la
Ciu a i del P incipa , la in e e ència dels in e essos pu amen come cials i especula ius; en el
ma eix municipi ba celoní, es dibuixa una endència a o able a la menes alia, hom demana al
seu e o çamen a l’al Consell» (Pie e Vila , 1962, II, p. 260).
Manusc i s 17 293-305 20/7/99 12:02 Página 298
Jaume Damians. Pensamen polí ic i eali a econòmica (1599-1630) Manusc i s 17, 1999 299
de monedes d’o o d’in en a e eni -les a l’in e io del P incipa , op a pe suspen-
d e les encunyacions de en ins d’o , subs i uin -los pe moneda de pla a (Vila ,
1962, II, p. 344-345). Si les súpliques a Mad id no ha ien se i pe es en e 1614
i 1617, de què hau ien se i el 1630, en plena c isi ins i ucional?
La llui a pe l’opinió pública
Simul àniamen , una comissió ( o mada pe ep esen an s del Reial Consell, de la
Dipu ació i del Consell de Cen ) a ecomana l’adopció de mesu es p ohibicio-
nis es con a el consum de eixi s ab ica s o a de Ca alunya (Ca e a i Pujal, 1946,
I, p. 401). En aques cas, els memb es del Reial Consell (els «homes del ei a
Ca alunya») ac ua en conjun amen amb els ep esen an s de les anomenades «ins-
i ucions de la Te a»; pe ò, aques aco d apa en no podia se d’aplicació gene al
pe a o el P incipa pe què hau ia d’ha e es a ap o a en Co s. Al e cop, les
conseqüències de la desa inença polí ica es o na en a posa de mani es . El Consell
de Cen només enia ju isdicció pe aplica l’aco d a Ba celona. I, quina e icàcia
ind ia p ohibi als ba celonins de po a oba ancesa, si aques a pod ia se adqui-
ida sense cap obs acle pe o s els al es ca alans?
Els conselle s an enuncia a l’aplicació de la mesu a (Ca e a i Pujal, 1946,
I, p. 401). Si l’aco d polí ic no e a ac ible pe què no es con oca a l’o ganisme
que l’hau ia d’ha e adop a (les Co s), s’imposa a el ecu s a una ia polí ica
al e na i a; calia guanya la ba alla de l’opinió pública. E a el ma eix que es a a
succein en el camp ju idicopolí ic, desp és del acàs de les Co s de 1626. Tal
com ha a i ma ecen men Joan Lluís Palos, «al capda all, la imp essió dels ex-
os on es e lec ia la posició de la Dipu ació en els seus con lic es amb l’adminis-
ació eial ha ia esde ingu un impo an medi de mobili zació social i polí ica»
(Palos, 1997, p. 77). Segons E a Se a, la imp essió dels dic àmens de la Gene ali a
i del Consell de Cen a pe me e, als sec o s socials més ac ius, l’adquisició i l’ús
de concep es p opis del d e públic (Se a, 1991). És p obable que succeís quel-
com simila amb els concep es econòmics, els quals, a més, són mol més p esen s
en la ida quo idiana d’amplis sec o s de la socie a .
És en aques con ex on cal in e p e a l’apa ició de es memo ials: el de la
con a ia dels ellu e s, el de la con a ia dels o cedo s de seda i el de Jaume
Damians. En aques da e memo ial el seu au o eclama a la p ohibició o al a
l’en ada al P incipa i com a s de oba es ange a de llana o de seda; i eco da a que
aques a mesu a ha ia es a ap o ada a les Co s a agoneses de 1626 i que, a
Ca alunya, no a pode se adop ada pel e de queda inconcloses les Co s d’a-
quell ma eix any13. La esponsabili a de la Mona quia en la c isi econòmica que
a ec a Ca alunya hi apa eix o ça cla a, enca a que mai s’explici i di ec amen .
Així, el ma eix Jaume Damians, que ha ia es a escolli en dues ocasions (1626
i 1629) pe negocia amb els ep esen an s eials, a decidi de pa icipa en la
ba alla pe l’opinió pública de 1630.
13. Biblio eca de Ca alunya, «Col·lecció Bonsoms», ol. 42, núme o 5.404.
Manusc i s 17 293-305 20/7/99 12:02 Página 299
300 Manusc i s 17, 1999 O iol Junque as i Vies
Jaume Damians. Negocis p i a s i posicionamen s públics
Així, doncs, el 1630 an apa èixe el memo ial de la con a ia dels ellu e s (és a
di , a esans i menes als dedica s a la ab icació de b oca s i damasquins de seda),
el memo ial de la con a ia dels o cedo s de seda i el memo ial de Jaume Damians
(un pe sona ge que e a conselle de la ciu a i un me cade o ça incula al sec-
o de la seda). Pe què an a seda? El 1620, du an l’an e io onada de memo ials
dedica s a la si uació econòmica ca alana, Jaume Cànce , Jaume Dalmau i Na cís
de Pe al a —d’una banda— i F ancesc Sole —de l’al a— ha ien e e e ència,
onamen almen , als eixi s de llana. El 1630, pe con a, és el o n de la seda. Què
ha ia passa en e 1620 i 1630? Pe què es mobili zen sec o s econòmics i pe so-
na ges di e en s? Doncs, pe què el 1619, a Ba celona, men e la llana s’en onsa-
a, es unda a la con a ia dels o cedo s de seda, pe què el sec o es a a en expansió
(Ca e a i Pujal, 1946, II, p. 170). Pe con a, onze anys desp és, en el seu memo-
ial de 1630, aques a ma eixa con a ia es lamen a a que en poc emps el nomb e
de mes es o cedo s s’ha ia eduï de 70 a 20 (Vila , 1962, II, p. 318).
La c isi econòmica é c onologies i in ensi a s di e ses pe a cada sec o econò-
mic i pe a cada espai geog à ic. Pe a alguns sec o s econòmics d’alguns e i o-
is medi e anis, com la indús ia llane a de la I àlia sep en ional, la c isi s’ha ia
p oduï cinquan a anys en e e. I la c isi d’uns sec o s i d’uns espais econòmics
de e mina s podia coincidi —i, ins i o , p o oca o se p o ocada— amb l’ex-
pansió d’al es sec o s i d’al es espais. En e ec e, a la segona mei a del cinc-cen s,
a I àlia, en coincidència amb la decadència de la indús ia llane a, es a p odui
un c eixemen ex ao dina i en el sec o de la seda. En aques a línia, pod íem ci a
els casos de Como o Pa ia on la p oducció de seda s’ha ia in oduï a mi jans de
segle XVI; expe imen an un c eixemen espec acula du an les cinc dècades
següen s. Po se , el momen culminan d’aques a expansió se si ua, ap oximada-
men , en la penúl ima dècada del segle. En e ec e, an sols en e 1580 i 1590, la
p oducció milanesa es a mul iplica pe dos. I això que el pun de pa ida ja e a
mol ele a , ja que, en la p ime a d’aques es da es, la seda ja ep esen a a un 15%
de o el sec o secunda i de l’es a de Milà (Malanima, 1982, p. 81-82). Quelcom
simila succeeix a Màn ua en e 1578 i 1590. Un èxi de la seda que es a es en-
d e a mol es al es ciu a s de la all del Po; incloen Venècia, Ve celli, Ve ona,
T ies e, Bolonya, Màn ua, Go izia, Reggio Emilia, Mòdena i Udine (Malanima,
1982, p. 82-83). I, e iden men , a una ciu a com Gèno a, que —ac uan com a
po en el Medi e ani occiden al de o a aques a egió— no podia queda o a
d’aques p océs i que, en e ec e, a expe imen a un o c eixemen , especialmen
du an el e ce qua del segle XVI14.
Una c isi llane a i una expansió de la seda que a Ca alunya es a p odui de o ma
pa al·lela a l’I àlia del no d, pe ò amb algunes dècades de e a d. P ime en el cen e
del sis ema econòmic medi e ani i, més a d, a la se a pe i è ia. A Ca alunya, la c isi
llane a no es a p odui ins a les dues p ime es dècades del segle XVII;men e,
14. Al cen e i al sud de la península i àlica, la si uació no e a gai e di e en amb casos com Pisa, Lucca,
Flo ència, Nàpols, Reggio Calab ia, Ca anza o, Cosenza, Messina o Pale m (Malanima, 1982).
Manusc i s 17 293-305 20/7/99 12:02 Página 300
Jaume Damians. Pensamen polí ic i eali a econòmica (1599-1630) Manusc i s 17, 1999 301
simul àniamen , el sec o de la seda es bene icia a de l’impuls de les ciu a s pada-
nes. Ciu a s que expo a en a Hong ia, a Polònia, a Alemanya, a Holanda, a Angla e a
i, sob e o , a F ança (Malanima, 1982, p. 82-83). No és di ícil, doncs, en end e que
despe essin l’in e ès dels come cian s ca alans pe ac ua d’in e media is en e els
p oduc es semielabo a s ba celonins i la seda en b u de l’ho a de València, de les
ibe es de l’Eb e i del Seg ià, d’una banda, i els a esans i alians, de l’al a. P ecisamen ,
en aques negoci hi obem els memb es de la amília Damians15.
Així, pe exemple, l’oc ub e de 1615, men e un ge mà de Jaume Damians com-
p a a seda en b u a València, el seu soci Josep Be a ma xa a cap a les i es de Milà
i de Venècia, passan pe Gèno a, ciu a on a e e ec i a una lle a de can i i mada
pe Damians pe alo de 2.000 escu s16; i on, a més, disposa a de di e sos c è-
di s obe s pel ma eix Damians amb di e en s banque s de la ciu a 17. El no em-
b e d’aquell ma eix any de 1615, Gaspa Ca e as (cunya de Jaume Damians)
negocia a a Lió i en ia a les lle es de can i que cob a a a Gèno a18. Allí, Pobla
i Càno es (els agen s pe manen s de Jaume Damians en aquella ciu a ) les ha ien
de e e ec i es a la p òxima i a de Reis, posan els dine s a disposició de Josep
Be a , el qual, aquell ma eix mes de no emb e de 1615, anca a a Cuneo (en plena
Vall Padana) la enda d’una pa ida de seda en b u alenciana19. Mig any més
a d, el maig de 1617, Jaume Damians en ia a un al e dels seus cunya s, Jaume
B u, a comp a o es les bales de seda en b u que pogués ca ega en dos aixells,
que s’espe a en al po del G au pe po a -les a Gèno a20. T es mesos més a d, el
juliol de 1617, els senyo s Rou e i Da de (agen s de Jaume Damians a València)
adqui ien una no a pa ida de seda en b u pe alo d’unes 4.000 lliu es més, pe
en ia -la ambé cap a Gèno a21.
Conjun espec acula de negocis incula s amb la seda, acompanya s, a més,
pe concessió de c èdi s i comp es dels d e s a pe ceb e di e sos ipus de endes22.
To plega , ben lluny de la e ible c isi que a ec a a els sec o s llane s u bans de
Ca alunya. Quan les expo acions al me ca sicilià an deixa de se p o i oses, els
Damians an concen a les se es in e sions en sec o s més endibles23. Pe què
hau ien d’ha e compa i les p eocupacions exp essades pe Jaume Cànce , Jaume
Dalmau i Na cís de Pe al a el 1620? Ben al con a i, Jaume Damians o ma a pa
d’aquell g up de g ans come cian s que s’en iquien amb la uïna dels eixido s de
llana u bans, impo an eixi s de llana acaba s24. Els ma eixos g ans come cian s
15. A xiu del Palau Requesens, manusc i s 223, 224 i 225.
16. A xiu del Palau Requesens, manusc i 223, p. 6-7.
17. A xiu del Palau Requesens, manusc i 223.
18. A xiu del Palau Requesens, manusc i 223, p. 11.
19. A xiu del Palau Requesens, manusc i 223, p. 11-12.
20. A xiu del Palau Requesens, manusc i 223, p. 21-29 i 31-32.
21. A xiu del Palau Requesens, manusc i 223, p. 33-34.
22. A xiu del Palau Requesens, manusc i 223, p. 6 i 9-11.
23. A xiu del Palau Requesens, manusc i 223, p. 1.
24. A xiu del Palau Requesens, manusc i 223, p. 26-28. Enca a que ambé és ce que com qualse ol
home de negocis no menysp ea a mai la possibili a de guanya dine s i quan li e a possible ambé
expo a a eixi s de llana ca alans cap a l’ex e io (A xiu del Palau Requesens, manusc i 223, p. 1).
Manusc i s 17 293-305 20/7/99 12:02 Página 301
