Resum
El pensamen polí ic de Ca alunya en els segles XVI i XVII s’ha es udia habi ualmen des de
la pe spec i a cons i ucionalis a o pac is a, o so in en con aposició als emes «impe ials»
del pensamen de la Co . Aques a icle és un in en d’amplia aques a pe spec i a amb una
p ime a ap oximació a l’es udi del ema impe ial a la Co ona d’A agó i el seu e lex especí ic
a Ca alunya. Malg a se un ema cla amen secunda i en la consciència de l’època, aques a
ma eixa ma ginali a exigeix una e lexió, a ès el no able p o agonisme dels ca alans en l’ex-
pansió medie al de la Co ona. I, així, desp és de discu i di e ses accepcions del concep e
impe ial en el pensamen del Renaixemen , i especialme a l’Espanya de Ca les V, l’a icle ana-
li za el p oblema del «dè ici impe ial» de la Co ona d’A agó a a és de la p oducció i dels
deba s his o iog à ics, amb de allada e e ència a les se es on s i con ex os medie als.
Pa aules clau: Co ona d’A agó, Ca alunya, Impe i, his o iog a ia.
Resumen. La cues ión impe ial en el pensamien o polí ico de la Ca aluña mode na: his o ia de
una ausencia
El pensamien o polí ico de Ca aluña en los siglos XVI y XVII se ha es udiado habi ualmen e
desde la pe spec i a cons i ucionalis a o pac is a, a menudo en con aposición a los emas
«impe iales» del pensamien o de la co e. Es e a ículo es un in en o de amplia es a pe spec-
i a con una p ime a ap oximación al es udio del ema impe ial en la Co ona de A agón y su
e lejo especí ico en Ca aluña. Aunque ema a odas luces secunda io en la conciencia de la
época, es a misma ma ginalidad exige una e lexión, dado el no able p o agonismo de los ca a-
lanes en la expansión medie al de la Co ona. T as discu i a ios usos del concep o impe ial
en el pensamien o del Renacimien o, y especialmen e en la España de Ca los V, el a ículo ana-
liza el p oblema del «dé ici impe ial» de la Co ona de A agón al ededo de la p oducción y
los deba es his o iog á icos, con de allada e e encia a sus uen es y con ex os medie ales.
Palab as cla e: Co ona de A agón, Ca aluña, Impe io, his o iog a ía.
Abs ac . The impe ial ques ion in he poli ical hough o ea ly mode n Ca alonia: his o y o
an absence
The poli ical hough o Ea ly-Mode n Ca alonia has been usually s udied om he cons i u io-
nalis pe spec i e, o en in opposi ion o he ‘impe ial’ conce ns o he cou . This a icle a emp s
o widen he analysis wi h a p elimina y s udy o he impe ial heme in he C own o A agon,
Manusc i s 17, 1999 207-235
La qües ió impe ial en el pensamen polí ic
de la Ca alunya mode na: his ò ia d’una absència
Joan Pau Rubiés i Mi abe
Uni e si y o Reading
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 207
and in pa icula i s Ca alan dimension. Al hough his heme was qui e ob iosuly o seconda y
impo ance in he hough o he pe iod, his e y ma ginali y equi es an in e p e a ion, gi en
he well-known impo ance o he ole o Ca alans in he medie al expansion o he C own. A e
discusssing a numbe o uses o he concep o empi e in he Renaissance, especially in Cha les V’s
Spain, he a icle analyses he ‘impe ial de ici ’ o he C own o A agon as i was e lec ed in
his o iog aphical p oduc ion and deba es, wi h special e e ence o hei medie al sou ces and
con ex s.
Key wo ds: C own o A agon, Ca alonia, Empi e, His o iog aphy.
De o s és ben coneguda l’acusació que l’esc ip o co esà F ancisco de Que edo
a llança con a els ca alans du an l’es iu del 1641 des de la se a p esó de San
Ma cos a León, amb mo iu de la e ol a con a Oli a es: «son los ca alanes abo -
o mons uoso de la polí ica: lib es con seño , po es o el conde de Ba celona no
es dignidad, sino ocablo y oz desnuda» (Que edo, 1852, p. 284). Ob a ci -
cums ancial i de poca olada ideològica, com pe exemple esul a ob i si la com-
pa em a la més aonada espos a de F ancisco de Rioja al seu A is a co (al qual
Que edo olgué acompanya més que no pas subs i ui ), el pam le de Que edo
no deixa de e lec i de mane a genuïna la pe cepció que enien mol s cas ellans
co esans de la posició cons i ucional ca alana. «Lib es con seño ...» e a p ecisamen
el que els ca alans deien que e en i que ha ien de se , a a és del seu sis ema ins-
i ucional i legal adicional, que delimi a a amb cu a les uncions eials i les so -
me ia al con ol eò ic d’unes ins i ucions au ònomes d’au o i a no in e io a la
del ei. Ens obem, doncs, da an d’una ja ben coneguda con aposició en e dues
isions polí iques, co esana una i p o incial l’al a, que ha de ini en g an mesu-
a la his o iog a ia del nos e emps sob e la Ca alunya de l’època mode na.
Cal pe an insis i que el g uix del pac isme ca alà no nega a, al con a i, eque-
ia, la unció monà quica, en esa com una unció execu i a i judicial sup ema que
ha ia d’ac ua dins del ma c legal i ins i ucional del país. Essen aques el cas,
so p èn la manca d’equilib i del pensamen polí ic ca alà de l’època, en el sen i
que les uncions execu i es adicionals del p íncep —la gue a i la pau— mol
a amen an se objec e de comen a i o e lexió, i en can i obem aques a insis èn-
cia obsessi a en la de ensa de les lleis del país, al ol an del que podem anomena
la segona unció go e na i a del p íncep, l’adminis ació de la jus ícia. No és que
os habi ual que, a Cas ella o a F ança, la polí ica ex e io es discu ís a ni ell local,
pe ò en de e mina s momen s s’a iba a a un deba polí ic sob e qües ions d’im-
po ància que es podia exp essa in o malmen en ce cles a is oc à ics, o en el ma c
d’unes co s, o ins i o pe esc i , d’aco d amb la unció de consilium (i no només
auxilium) a què enien d e els assalls. En can i sembla com si, pe no eni la
co a Ba celona, la cul u a polí ica del P incipa es pogués desen end e comple-
amen de e lexiona sob e les necessi a s i p io i a s impe ials. L’acusació dels
pam le is es d’Oli a es el 1640 i 1641 és que la isió polí ica dels ca alans e a
«p o inciana» i poc a en a al món ex e io .
No penso en a aquí a anali za en de all les possibles espos es que du an els
segles XVI i XVII es dona en a la qües ió dels lími s i necessi a s del pode monà -
208 Manusc i s 17, 1999 Joan Pau Rubiés i Mi abe
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 208
quic a Ca alunya, ni els deba s col·la e als sob e la in e p e ació dels mi es his ò-
ics que sus en a en els pun s de is a p o incial i co esà. A g ans e s, les plomes
locals insis ien en les esponsabili a s de la mona quia, allunyada del país i que en
da e e me s’ha ia deixa aconsella pe homes que ni es ima en la nació ca a-
lana ni en enien el seu sis ema de go e n. Pe la se a banda, les plomes co esa-
nes con aposa en als obs acles cons i ucionals, si no la digni a eial en esa com
a au o i a absolu a, almenys les necessi a s u gen s del momen . És aques ma ís,
l’apel·lació a la necessi a execu i a més que no pas a l’au o i a eial, el que sepa a
el aonamen de F ancisco de Rioja de l’insul de Que edo. Rioja, pe exemple,
qües iona a que les p àc iques adop ades pe un com e de Ba celona en segles an e-
io s ossin aplicables pe un mona ca mode n amb obligacions dis ibuïdes pe
o el món (A is a co). La c í ica de ons e a que el sis ema cons i ucional ca alà,
i de la Co ona d’A agó en gene al, enca a que os legí im en p incipi, no esponia
ja a les necessi a s de la polí ica impe ial. N’e a, en can i, un se iós impedimen .
És aques pun de is a impe ial sob e el qual penso que enca a cal ap o undi
pe a una millo comp ensió dels lími s ope a ius del pensamen polí ic a la Ca alunya
mode na, si més no. Des del pun de is a de la doc ina polí ica, l’a gumen clau
dels au o s co esans en escla a la e ol a del 1640 e a el de la aó d’Es a , segons
el qual salus populi sup ema lex es . Pod íem ci a aquí un al e pam le del sec-
o Oli a is a de l’any 1641, La es echa amis ad que p o esamos, a ibuï al ju is-
a i conselle eial Alonso Guillén de la Ca e a, segons el qual «la salud pública es
la sup ema ley, y la necesidad no la admi e [la ley], an es ella la da a odas las
acciones humanas y haze que las cosas sean comunes, y dispensa no sólo con los
p i ilegios... sino ambién con los p ecep os na u ales y di inos»1. Aques e a un
p incipi que homes com Ma í Viladamo coneixien pe ò òb iamen no accep a-
en, ca l’in e p e a en com un sub e ugi pe a imposa «un ey, una ley y una
moneda» (Viladamo , 1995, p. 86).
El que m’in e essa es udia en aques a icle és en can i el e e s d’aques a qües-
ió: quina e a la isió que es enia de les necessi a s impe ials i del ma eix pape
en la se a p osecució des de Ca alunya? Di d’una al a mane a, com es concebia
des del pensamen de la p o íncia la se a pa icipació, o no pa icipació, en la polí-
ica ex e io dels mona ques? E a, o podia se , la polí ica impe ial en ce a mane-
a una polí ica nacional, més que no pas dinàs ica? I, en aques cas, es de inia
especí icamen com a polí ica ca òlica, com a polí ica espanyola, com a polí ica
ca alana, o com a polí ica de la Co ona d’A agó?
Cal cons a a , en p ime lloc, l’exis ència d’un con as en e la g andiosi a i la
complexi a de la p ojecció impe ial de la co ona dels Àus ies i el pape ma ginal
dels e i o is de la Co ona d’A agó. Això esponia a aons ben conegudes en què
no cal insis i gai e: la ela i a eblesa demog à ica i econòmica de la Co ona
d’A agó, sob e o en compa ació amb Cas ella, a con igu a un escena i que ja a
La qües ió impe ial en el pensamen polí ic de la Ca alunya mode na Manusc i s 17, 1999 209
1. Fulls Bonsoms, 596. L’au o ia de Guillén de la Ca e a, esponsable de coo dina l’ob a p opa-
gandís ica d’Oli a es espec e a la c isi ca alana, no és pe ò del o cla a, i a l’època ambé es a pen-
sa que el pam le os ob a d’Alexand e de Ros, que desp és des aca ia pe la se a Ca aluña
Desengañada (Nàpols, 1646).
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 209
l’època de Fe an el Ca òlic po a a cap a la cas ellani zació de la Mona quia i, de
mane a c eixen , la dels seus quad es di igen s. Tampoc no cal insis i en l’e ec e
ben conegu que això a eni a Ca alunya, amb la queixa ben documen ada ja
du an el segle XVI pe pa de les se es eli s locals que, amb algunes comp ades
excepcions, no ebien p ous o icis eials, a la co o a l’ex e io . Més enllà de la
de ensa cons i ucional, és aques a la eclamació onamen al de la pe i a i mi jana
noblesa del P incipa , p onunciada de mane a consis en i enè gica com un exe -
cici in e essa de pa io isme ca alà dins un ho i zó impe ial hispànic, des de C is ò o
Despuig e s el 1560 ins a F ancisco Gilabe el 1616.
En con as amb aques es aspi acions a is oc à iques, sob e les quals o na é,
Ca alunya al segle XVI es a oba al bell mig d’un impe i, si uada es a ègicamen
a l’en ada de la Medi e ània i amb la on e a de F ança, pe ò de e sense juga
un pape decisiu en la con igu ació de la polí ica ex e io . Fins i o en emps de
Ca les V, l’únic dels Àus ies que a isi a egula men el P incipa , que hi a eni
co s ela i amen so in , i que a més a comp a amb les d assanes de Ba celona
pe a o gani za les se es lo es Medi e ànies, la capaci a e ec i a dels ca alans (i
enca a més els alencians) pe a de e mina la di ecció d’aques a polí ica a se
mol limi ada. En són mos es cla es an l’aliança de Ca les amb And ea Do ia al
1528 com la c eació del Consell d’I àlia, sepa a del de la Co ona d’A agó, el 1555
(Casals, 1993; Simon, 1998). To plega signi ica a un pas en e e espec e als p in-
cipis, compa ibles amb els in e essos dels me cade s ca alans, que egi en la polí i-
ca medi e ània dels eis d’A agó de mane a o ça cohe en ins a Fe an II.
El que po se cal alo a més de ingudamen és que Ca les V i Felip II, si bé
sembla en apa a -se de la adició he e ada dels T as àma es de la Co ona d’A agó,
de e només an clou e un p océs de eo ien ació impe ial ja inicia pel ma eix ei
Fe an. S’ha esc i mol sob e la mane a com aques p íncep a e se i a mes i
ecu sos cas ellans pe a les inali a s adicionals de l’impe i ca alà i a agonès a la
Medi e ània, pe ò no se ia co ec e accep a això sense quali ica -ho. Si bé Fe an
e a ei d’A agó i només co egen o go e nado de Cas ella, ha en ins i o de pas-
sa pe una dolo osa in e upció de la se a ocació de domini peninsula du an
l’època de Felip de Bo gonya (e apa que no semp e a es a cla on ani ia a pa a ),
el e és que Fe an a du a e me una polí ica impe ial més espanyola que no es ic-
amen ca alana o a agonesa. C ec que l’adjec iu «espanyola» és el mo exac e: o
i que o malmen el concep e d’Espanya és a ol an s del 1500 un concep e geog à-
ic i e udi , es a con e i en l’eix e eb ado de la isió impe ial i ins i o jo
di ia que nacional de Fe an, el qual no només pa la epe idamen d’Espanya, sinó
que ins i o de ineix la se a asca his ò ica pe sonal —la se a «ob a y abajo»—
com e c éixe «la co ona d’España» (Doussinague, 1950, p. 212).
En aques sen i el seu p ojec e, en el ons més p agmà ic que eò ic, sin oni -
za a de mane a cu iosa amb l’elabo ació ca alana del ema espanyolis a gò ic pe
la gene ació del bisbe de Gi ona Joan Ma ga i i Pau, o del canonge Je oni Pau. I
dic mane a cu iosa pe què l’opció in el·lec ual dels his o iado s humanis es ca a-
lans d’aquella gene ació, que ha ia iscu el auma de la gue a ci il causada pe
la adicali zació alho a social i ideològica del pac isme a is oc à ic, ou el d’assu-
mi el p ojec e hispànic des d’una òp ica ca alana que dona a el màxim de digni-
210 Manusc i s 17, 1999 Joan Pau Rubiés i Mi abe
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 210
a i igo a les p e ensions d’una in e enció de la Co ona d’A agó en els a e s de
la península. Tal com a aona Robe Ta e en un es udi enca a a ui essencial, al
da e e del eialisme i de l’espanyolisme «go icis a» de Ma ga i , incloen -hi la
coneguda e e ència al es ablimen pe Fe an i Isabel de «la unió de les espanyes
ci e io i ul e io » de l’època omana i gò ica, s’hi exp essa sob e o un pa io isme
ca alà an i ancès (Ta e 1976, p. 283-93). Es ac a a, pe an , d’assumi una isió
es a ègica he e ada de la adició an iange ina de la Co ona d’A agó, en con a
de la emp ació ancesa que s’ha ia mani es a du an la gue a ci il, i que com
sabem e o na ia el 16402.
Simila men , pe a Fe an no es ac a a de nega la adició ca alana o a ago-
nesa, sinó d’assumi -la dins un p ojec e més ampli condiciona pe l’amenaça an-
cesa, si bé en el seu cas l’espanyolisme de e en onca a amb una ocació
cas ellanis a que li enia d’a el amilia . El e que Fe an, al con a i que el seu
oncle Al ons el Magnànim, semp é usés el cas ellà en la se a co espondència
diplomà ica, enca a que mol s dels seus gene als i ambaixado s ossin ca alans o
alencians, po sembla només una anècdo a: mol més signi ica iu és que els e -
mes en què es concep aques a polí ica gai ebé mai no la de ineixen com un p o-
jec e especí icamen de la Co ona d’A agó, sinó més a ia com un p ojec e de la
«co ona, ey y nación de España»3. Penso que hi ha ja aquí la idea d’Espanya com
una nació de nacions —no una idea ju ídicamen de inida, pe ò sí una idea pe so-
nal del o ope a i a—. Fe an no només ho a conceb e així: a educa o a una
gene ació de i eis, sec e a is i ambaixado s «a agonesos» (i, com a als, so in
essen i s pels cas ellans) a pensa d’aques a mane a4.
La qües ió impe ial en el pensamen polí ic de la Ca alunya mode na Manusc i s 17, 1999 211
2. De e la « emp ació ancesa» és una cons an de la his ò ia de Ca alunya, i e de inida pe la se a
si uació geoes a ègica, de mane a que so in so geix com a al e na i a a polí iques impe ials «o o-
doxes» de cai e an i ancès. Ja en emps de Ca les V l’al e na i a ancesa és cla amen usada pe a
dis ancia -se de la p essió absolu is a i cas ellani zado a. Vegeu l’anècdo a de la con e sa del 1543
en e el icecancelle Miquel Mai i el p o eïdo eial de Gale es Alonso de Rábago e e ida pe
Àngel Casals, segons la qual a l’a gumen de l’o icial eial que les no es si uacions eque eixen
no es solucions i no elles cons i ucions, hom espon que «en aques a e a en enem el ancès an
bé com el cas ellà» (amenaça que en el ons a ança la lògica del 1641). Casals, 1993, p. 71.
3. Doussinague, 1944, p. 675-81. El documen esumin els objec ius polí ics del ei («Relación del
in y olun ad que el ca hólico ey nues o seño ... enía de los negocios de es ado», eb e de 1516)
és del seu p ime sec e a i Ped o de Quin ana. De ineix els objec ius de Fe an com «paz gene al
de c is ianos y gue a con a in ieles», pe ò ambé la se a p e enció con a els ancesos, que enen
«odio con a la Co ona, ey y nación de España» ja que són el majo obs acle a l’ambició ance-
sa d’esde eni «seño es de I alia y de odo el mundo». Sob e l’ús del ca alà a la co d’Al ons —
o i que el seu idioma pe sonal e a el cas ellà— no a el que obse a Alan Ryde : desp és del lla í,
el ca alà és l’idioma en què la cancelle ia del ei a Nàpols a esc iu e més documen s, pe sob e an
de l’i alià com del cas ellà (Ryde , 1987, p. 298).
4. Si ens a enim a la co espondència de Fe an II amb la ciu a de Ba celona publicada pe Vicens Vi es
(so in , aques a sí, en llengua ca alana) a ibem a una isió mol pa cial i impe ec a de l’ac i ud
del ei cap a la Co ona d’A agó com a en i a base de la se a polí ica ex e io (Vicens Vi es, 1937).
De e , Fe an II inaugu a la sepa ació (que només s’insinua a en egna s an e io s) de dos dis-
cu sos di e encia s, un de emà ica impe ial i de cai e espanyolis a, i un al e emà icamen més
es ingi , i de ma ca ca àc e ins umen al, di igi a la ciu a de Ba celona o al P incipa de
Ca alunya. En el p ime discu s el o és c ea iu i pe sonal, en l’al e és ins i ucional i pa e nalis a.
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 211
C ec que hi ha aquí un elemen essencial de la pos e io a iculació de la Co ona
d’A agó en el p ojec e impe ial de Ca les V. En el ons, a desg a dels seus nous
í ols impe ials, el adicional que a comp a a Alemanya i el nou que a eb e
com a egal d’He nán Co és, i a desg a de les ambicions impe ialis es uni e sa-
lis es del seu cancelle i alià Ga ina a, l’impe ialisme de Ca les a la Medi e ània
a espond e en g an mesu a (i quan es des ia a es a eu e o ça a ec i ica ) a la
adició de llui a p io i à ia con a l’in idel i de ensa con a el ancès que ha ia
jus i ica les accions de Fe an, i que segui en oban essò an a Cas ella com a la
Co ona d’A agó du an o el segle XVI5.
La pa adoxa del cas és, doncs, doble: des de la Co ona d’A agó, Fe an a c ea
una isió impe ial que ana a més enllà de la adició dels eis d’A agó, i que cal
de ini com a espanyolis a. Els humanis es ca alans més p epa a s i cosmopoli es
hi an con ibui en oncan els emes de la his ò ia an iga del P incipa amb la
ima ge d’un domini c is ià gò ic espanyol, i pe an a i man el pape p o agonis-
a dels ca alans en aques a cons ucció peninsula . Ca les V, al ma ge de la com-
plexi a de les se es he ències impe ials, ou en g an mesu a deu o de la isió
polí ica de Fe an. Nogensmenys, la Ca alunya eal del segle XVI es oba à en g an
mane a ma ginada d’aques p océs, la Co ona d’A agó decau à com a base pe a una
polí ica conjun a a la Medi e ània o a la península, i al capda all la in eg ació de
les iden i a s ca alana, a agonesa i alenciana en un ho i zó hispànic condui à cap
a una p essió cas ellani zado a cada cop més excloen .
La qües ió his ò ica més impo an és de e mina si aques p océs es po expli-
ca sob e o en base a les decisions de la co ona i a la se a manca d’ap eciació dels
se eis dels homes de la Co ona d’A agó, o si po se cal posa l’accen en les
limi acions ma eixes de la Co ona d’A agó, econòmiques i ins i ucionals, que
es ingi en el seu possible ús com a base pe a una polí ica impe ial ac i a. Més
conc e amen , ens podem p egun a si l’apos a espanyolis a de Fe an II e a en el
ons a al pe al u u de la Co ona d’A agó, al ma ge de la no able consolida-
ció del seu sis ema ins i ucional pac is a i de la se a in eg i a e i o ial (al
Rosselló i a Sicília) ope ades pel ma eix ei. Són qües ions que han es a ja dis-
cu ides en el passa i sob e les quals po se un dia pod em o na amb més elemen s
de judici. La qües ió que penso anali za aquí és més limi ada: com es a iu e
aques p océs en la consciència polí ica? Fins a quin pun no hi a ha e ambé
aspec es ideològics que an condiciona el que podem denomina com a «dè ici
impe ial» de la Co ona d’A agó? En aques pun esul a essencial de e mina de
quina mane a la adició de l’impe i medie al a la Medi e ània que a cons i-
ui la base pe a la p ojecció his ò ica de la Co ona d’A agó so a un lide a ge
ca alà a in lui , o no, en el pensamen his o iog à ic i polí ic ca alà de l’època
212 Manusc i s 17, 1999 Joan Pau Rubiés i Mi abe
Només excepcionalmen s’ad eça a la Co ona d’A agó com a uni a impe ial: ho a a les Co s
Gene als de Mon só de 1510, quan demana 500,000 lliu es pe a una campanya no d-a icana i
p ome a can i in eg a els e i o is conque i s a la Co ona d’A agó. Es ac a a de e de p epa-
a un p ojec e de c euada mai no assoli .
5. Es po obse a la con inuï a en e els p incipis de Fe an anali za s pe Doussinague (1944, 1950)
i els de Ca les V es udia s pe Jo e (1964).
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 212
mode na, i com a elaciona -se aques a adició amb les eo ies i deba s impe-
ials de la ma eixa època.
A esa la manca d’una adició signi ica i a de li e a u a polí ica ca alana dedi-
cada a aconsella els p ínceps desp és de la unió de les co ones cas ellana i a ago-
nesa, és sob e o a a és de les on s his o iog à iques que es po econs ui un
discu s sob e la qües ió impe ial que assumeixi un pun de is a especí ic del
P incipa o de la Co ona d’A agó. No és que no hi hagués cap con ibució «a a-
gonesa» a la li e a u a sob e aó d’Es a —podem pensa en ob es an in e essan s
com les del alencià Fu ió Ce iol, o els esc i s una mica més obscu s de Je oni
Me ola, Ma c An oni Camós i Joaquim Se an í—, pe ò no hi ha dub e que el dis-
cu s his ò ic a eni una majo p ojecció, i es a ad eça més di ec amen a la qües-
ió del signi ica de l’expansió medie al de la Co ona a agonesa i el pape dels
ca alans en la no a Mona quia mul inacional. A més, el discu s his ò ic a en on-
ca di ec amen amb la his o iog a ia medie al de la Co ona d’A agó, de al mane-
a que podem pa la d’un e iden a caisme en el ac amen del ema de l’expansió
medie al (un a caisme que se ia de bon acompanyamen a la con inuï a del sis-
ema ins i ucional i legal baixmedie al). Penso que, de e , es po a iba àpida-
men a una cons a ació: en la mesu a en què hi a ha e un consens, un ema
ecu en , aques a se que els ca alans i els a agonesos ha ien es a uns g ans se -
ido s dels eis d’A agó en les se es conques es, idels, alen s i sac i ica s. El
òpic his ò ic a esde eni una pa gai ebé ine i able de les de inicions locals del
ca àc e ca alà, p ojec ades del passa al p esen sense cap es o ç de c í ica, i emun-
an -se si calia a les ibus dels ibe s pe acaba d’a odoni la ima ge. De e , al
com ho demos en els Discu sos de Gilabe del 1616, aques ca àc e a di i idel
pe ò ambé colè ic i enja iu dels ca alans podia se i an pe a legi ima les se es
llibe a s com un d e adqui i «amb la p òpia sang», com pe a jus i ica pa icu-
la s disposicions legals de les cons i ucions en eses com especialmen adequades a
aques ca àc e .
El que ens in e essa aquí, anma eix, és quelcom més: l’e idència his ò ica que
ana a de Ti us Li i a Mun ane i que pe me ia en onca els p ocessos de esis èn-
cia als omans, de econques a peninsula con a l’in idel, i d’expansió Medi e ània,
se ia ambé pe a a i ma la ocació mili a dels ca alans, la se a capaci a impe-
ial. Aques e a sens dub e un ema p edilec e de les classes a is oc à iques (dins les
quals cal inclou e no només els nobles i donzells, mili a s en sen i es ic e, ans
ambé els ciu adans hon a s, que no pe no- es pa icipa en en o neigs i e en mem-
b es de les con a ies de ca alle s). No em anma eix una p o unda escissió en e
la e i alla de la iden i a ca alle esca de l’es amen mili a , a a és de les ac i i-
a s del b aç mili a i les con a ies de San Jo di, i les eali a s de la e olució mili-
a con empo ània. Re lec ia una ce a inquie ud en aques sen i el ma eix Gilabe
quan no a a que la glò ia de la nació ca alana pe eni la noblesa més an iga
d’Espanya (segons el es imoni d’un his o iado «es ange » i « an e ade » com
Zu i a) es a a incomple a pe la se a poca dedicació a les a s i a les ciències,
en e les quals des aca a l’a mili a ma eixa, que depenia, en el ons, de les cièn-
cies ma emà iques. Així, en compa ació a la noblesa cas ellana, Gilabe pensa a
que la noblesa ca alana no es a a p ou p epa ada (Gilabe 1616, p. 13 , 16 - , 21 ).
La qües ió impe ial en el pensamen polí ic de la Ca alunya mode na Manusc i s 17, 1999 213
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 213
El mi e del ca àc e mili a dels ca alans, usa i abusa sense espe i c í ic ins
que l’e idència de la mala p epa ació del país pe a una gue a se iosa el a i a pe
e a a pa i del 1639, po ajuda a en end e alguns compo amen s col·lec ius i e-
lexius6. Sens dub e, es basa a en el eco d de l’expansió medie al de la Co ona
d’A agó, eno a amb exemples més ecen s pe ò menys con incen s, com a a la pa -
icipació d’alguns nobles ca alans com a a els i eis Ramon de Ca dona o Hug
de Moncada en el lide a ge de les gue es d’I àlia (pe exemple Ca dona com a
i ei de Nàpols ou comandan de l’exè ci de la Lliga papal que a llui a a Ra enna
el 1511 —calia, pe ò, passa de pun e es sob e el e que, da an l’èxi de l’a il-
le ia ancesa, amb més seny que auxa a ugi ignominiosamen —. El e que
semp e hi a ha e ca alans als exè ci s de la Mona quia, i que an Ca les V com
Felip II an pode se i -se d’ells en les g ans expedicions Medi e ànies, de Tunis
a Lepan , no po amaga anma eix les dimensions ma ginals d’aques a pa icipa-
ció en compa ació amb el pape dels assalls cas ellans en l’impe i. Allò que ce -
amen hi ha ia, en l’ús epe i del mi e, ou un elemen de nos àlgia, alho a un
desig de més opo uni a s indi iduals i una ben dissimulada us ació pe la manca
de eali zacions col·lec i es ecen s.
A la Ca alunya mode na li manca a, sob e o , una isió impe ial p òpia. Llegin
la co espondència del i ei «ca alà» (o po se més p ecisamen « alencià») Hug
de Moncada amb Fe an II, pe exemple, inciden almen o a en cas ellà, no o-
bem cap mos a d’una idea que Sicília os pa d’un sis ema polí ic, mili a o come -
cial de la Co ona d’A agó. La idea de Fe an II d’una Mona quia ca òlica espanyola
cons i ueix l’únic ho i zó ideològic ope a iu7. En el cas d’Hug de Moncada els ele-
men s d’opo unisme pe sonal po se són més cla s que en d’al es indi idus (al
capda all es a inicia en les gue es d’I àlia acompanyan Ca les VIII en la con-
ques a de Nàpols!), pe ò el e decisiu és que ens obem mol , mol lluny, dels dià-
legs de C is ò o Despuig, amb la se a a i mació del lloc de la nació ca alana en
el sis ema impe ial. Que el ma eix Despuig p oposi «don Hugo de Moncada» com
un exemple que en e «els millo s capi ans d’Espanya» s’hi obin na u als de la
Co ona d’A agó, i que desp és dediqui l’ob a a un al e de la ma eixa amília, el
com e d’Ai ona F ancesc de Moncada, es po in e p e a is a la pos e io ajec ò ia
d’aques (del cons i ucionalisme al egalisme) com una ingenuï a , i només e ela
la dependència de la pe i a noblesa ca alana espec e als models apo a s pe l’al-
a a is oc àcia (Despuig, 1981, p. 53-5, 100-1). Al ma ge d’alguns casos indi i-
duals o ça complexos, penso que hi ha una línia que sepa a els ho i zons ideològics
214 Manusc i s 17, 1999 Joan Pau Rubiés i Mi abe
6. La mala p epa ació dels ca alans pe les condicions de gue a que es an imposa a pa i del 1635
és e lec ida en l’anàlisi d’Ellio del an poc glo iós se ge de Salses. Vegeu Ellio , 1963, p. 360-
85. Pe a un es udi del model d’o gani zació mili a ca alana abans de la Gue a dels Segado s,
basa en milícies u banes con ocades ad hoc, sense en enamen , sense una base iscal sòlida, i
sense capaci a de p ojecció ex e io , egeu Simon i Espino, 1993.
7. L’ob a de Gaspa de Baeza, Vida del amoso caballe o don Hugo de Moncada (Valladolid, 1564),
dedicada a la duquessa de Medina, Anna de Cab e a ( ambé de llina ge o iginal ca alà), culmina-
a la plena espanyoli zació de la igu a de Moncada com a ep esen an de l’eli impe ial de la
Mona quia. També hi obem, ce amen , la se a desc ipció com a “a agonès”, pe ò en un con ex
peninsula això e a una mane a d’ob ia Ca alunya i València.
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 214
de les eli s a elades al país de la dels homes més in oluc a s a l’impe ix8. En la
mesu a que obem una aspi ació impe ial de inida especí icamen al ol an de
la iden i a dels e i o is peninsula s de la Co ona d’A agó, aques a es de ineix
so in com una mi ada al passa , i o ma pa de la e ò ica ideali zada que possibili a
la elació en e la noblesa local i la eialesa (com és apa en en les p oposicions
eials a les co s). En can i, a mesu a que ens acos em a la p àc ica impe ial, els
gene als, ambaixado s i adminis ado s na u als de la Co ona d’A agó es oben,
els ag adi o no, subme gi s en una e ò ica impe ial dominan , ine i ablemen ca ò-
lica, abusi amen espanyola (sob e o des d’un pun de is a i alià o lamenc), i en
la p àc ica cas ellani zada. En un ambien domina pe aques a e ò ica, les adicions,
les es a ègies i les iden i a s p òpies esde enen ma ginals.
P ecisamen pe què el ema impe ial «a agonès» endia a exp essa -se com una
mi ada al passa , esul a essencial no només p egun a -nos quin a se l’ús que les
eli s de la Co ona de’A agó an e de la memò ia d’aques passa , pe ò ambé,
anan més enllà, quina ou la ima ge impe ial que les gene acions dels segles XVI
i XVII an eb e dels au o s medie als. Pe e Miquel Ca bonell, Pe e An on Beu e ,
C is ò o Despuig, Je ónimo Zu i a, F ancisco Diago, Je oni Pujades, F ancisco
Gilabe , F ancisco de Moncada, Es e e de Co be a, Ma í Viladamo i Na cís Feliu
de la Penya ( io només uns quan s noms clau) s’han de llegi no només en ela-
ció a les se es ci cums àncies, sinó ambé en elació a les possibili a s i limi acions
de la adició que assimilen, aquella que a enca amb les Ges a Comi um
Ba cinonensim, passa pe les qua e g ans c òniques, c is al·li za en la C ònica
Gene al o denada pe Pe e el Ce imoniós, ecolza en el pensamen polí ic de
F ancesc Eiximenis, i oba les se es exp essions més acabades en els discu sos
«humanis es» dels egna s de Ma í l’Humà i Al ons el Magnànim.
Hi ha, doncs, una isió impe ial en la his o iog a ia medie al? I, anan més enllà,
es po pa la d’un impe i ca alà a la Medi e ània, o un impe i de la Co ona d’A agó,
o quelcom de semblan ? Con es a aques es p egun es exigeix una labo p è ia de
cla i icació concep ual al ol an del concep e d’impe i. Usa de mane a abs ac a
(com jo he e ins a a), com una olun a cohe en d’expansió mili a , domini e i-
o ial i explo ació de ecu sos aliens en base a una comuni a nacional, el concep-
e d’impe i é conno acions que so in de i en de les doc ines impe ialis es eu opees
del segle XIX i que no són pe an àlides pe a l’època mode na. D’al a banda el
concep e d’impe i és, a pa i del model omà, essencial al pensamen polí ic del
Renaixemen . De e , el concep e usa a l’època del Renaixemen es con igu a com
un e i able embolic d’usos di e encia s amb conno acions especials que cal des-
ia . La Mona quia Hispànica, e i able eix de deba s sob e la qües ió impe ial ja
des del egna de l’empe ado Ca les, ens po se i com a pun de pa ida.
Des d’una pe spec i a legal la Mona quia Hispànica es concebia com una
Mona quia mul inacional, més que no pas com un Es a o com un impe i —és a
La qües ió impe ial en el pensamen polí ic de la Ca alunya mode na Manusc i s 17, 1999 215
8. En e aques s casos complexos podem esmen a el alencià Fu ió Ce iol. Així, es poden as eja
de mane a inciden al emes p opis de la Co ona d’A agó, com a a l’èm asi con ede al, en El con-
sejo i conseje os del p íncipe (1559), o i que el ema de l’ob a os de ca àc e gene al, el con ex
de p oducció no d-Eu opeu, i l’ac i ud de l’au o cosmopoli a.
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 215
pe exemple, mol s dels passa ges dels diàlegs de C is ò o Despuig, que c ec que
cal da a cap al 1562 (si bé la dedica ò ia és del 1557). La gene ació d’inicis del
segle XVII que a p epa a el e eny ideològic pe a l’en on amen amb la polí i-
ca d’Oli a es, és a di , la gene ació de Don F ancisco de Gilabe , And eu Bosch,
Ra ael Ce e a, Jaume Ramon Vila i Es e e de Co be a, ou sens dub e deu o a de
la asca d’ap opiació his o iog à ica de la gene ació de Zu i a i Despuig i, al seu
o n, c eà les bases pel que se ia la isió de Feliu de la Penya a l’època de la suc-
cessió bo bònica, gai ebé un segle més a d.
Quina és, doncs, la isió «impe ial» medie al de la Co ona d’A agó, i com la
ecullen els homes dels segles XVI i XVII? C ec que cal eballa al ol an de les
igu es clau de la adició dinàs ica, anali zan la in e p e ació his o iog à ica i
li e à ia d’aquells eis d’A agó i com es de Ba celona que an de ini els momen s
i els modes de l’expansió de la Co ona19. Aques a asca o p ojec e, que aquí em
limi a é a esbossa , ha de eni en comp e que si bé no hi a ha e una ideologia
impe ial explíci a i cohe en de la Co ona d’A agó (en con a de l’ús abusiu del
concep e impe ial en au o s com a a el no d-ame icà J. Lee Schneidman), sí que
exis í una qües ió impe ial implíci a, la qual a oba ce es exp essions. És doncs
aques complex e eny, a mig camí en e la qües ió implíci a i la manca de o -
mulació explíci a, que cal delimi a a a és d’una anàlisi c í ica de la e ò ica polí-
ica i la mi ologia his o iog à ica de cada momen .
Un p ime momen onamen al és sens dub e la ansició dels egna s de Jaume
el Conque ido a Pe e el G an, que a gene a una polèmica sob e la sepa ació del
egne de Mallo ca que, de e , ep esen a una p esa de consciència que els e i o-
is he e a s no poden se només un pa imoni pe sonal del mona ca (aques a inquie-
ud és ecollida ben signi ica i amen a la C ònica Gene al). Pe e II, sense so i -se
del model èpic ca alle esc adicional, asllada la gue a de conques a del adi-
cional àmbi peninsula , ma ca pe la llui a con a l’in idel, a un àmbi Medi e ani
on, a a és de Sicília, els eis d’A agó s’ap opien d’una adició gibel·lina a I àlia.
En e ce lloc, el egna de Pe e és ambé el momen clau de la de inició del sis e-
ma pac is a a la Co ona d’A agó, i es ableix un mode de col·labo ació en e ei i
es amen s que ma ca à de mane a de ini i a els des ins de la Co ona. Tal com a
ema ca Jocelyn Hillga h en un b illan assaig, el p incipi dinàs ic i els in e es-
sos «nacionals», especialmen els dels me cade s ca alans, s’en ellacen so in ,
pe ò d’una mane a mol poc sis emà ica20. És a pa i d’aques model i de l’he èn-
cia d’aques egna (consolidada sob e o pe Jaume II) que cal emma ca les ob es
de Desclo i Mun ane . Mun ane , especialmen , en abas a en una sola isió p o-
idencial des de l’engend amen mi aculós de Jaume I ins a la conques a de
Sa denya i la simbòlica co onació d’Al ons el Benigne, passan pe l’episodi (sem-
p e des aca al segle XVII) dels almogà e s a G ècia, ens o e eix un assaig d’in e -
p e ació global del p océs d’expansió a pa i dels p incipis ideològics de l’època.
222 Manusc i s 17, 1999 Joan Pau Rubiés i Mi abe
19. El que segueix és la sín esi d’una ece ca sis emà ica en cu s sob e aques ema.
20. Hillga h, 1984 (basa en un a icle de 1975 en anglès). Segons Hillga h, si anali zem el p océs
d’expansió e i o ial i come cial al lla g de egna s successius, no obem di ec ius polí iques cla-
es.
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 222
Els esul a s e elen no només un g an en usiasme, sinó ambé p o undes con a-
diccions (Rubiés, 1989 i 1995-6).
La segona igu a clau és Pe e el Ce imoniós, ja que a a és de la se a abun-
dan asca his o iog à ica i ambé monumen alis a (amb les ombes de Poble ), i a
a és de la se a o a ò ia pa lamen à ia, o e eix una consciència dinàs ica bas ida
sob e els ideals ca alle escos del passa , pe ò en un con ex de c isi econòmica i
social que ind à al capda all un p eu polí ic mol ele a . Pe e III consolida alho-
a el p incipi monà quic en un con ex pac is a, i una isió in eg al dels dominis
de la Co ona que, en pa , ha he e a de Jaume II (l’impo an íssim p i ilegi d’Unió
és del 1319). P epa a, jun amen amb el seu ill Ma í, un segon assal ca alà a
Sicília, del qual els T as àma a en se an els bene icia is. La o a ò ia de Ma í, i en
conc e el seu discu s a les co s de Pe pinyà del 1406, culmina en un llengua ge p e-
humanis a la in e p e ació ca alanis a de l’expansió de la Co ona que ja ha íem
oba o mulada en l’ob a més espon ània de Mun ane .
No hi ha dub e que la adició impe ial de la Co ona a iba a la se a culmina-
ció, an pel que a a la e ò ica humanis a com pel que a a les se es con adic-
cions es uc u als, amb la igu a d’Al ons el Magnànim. Es p odueix de e amb
ell una e i able dissociació de la conques a dinàs ica i el complex sis ema d’i-
den i a s nacionals que sus en a a la Co ona. La ensió en e les es uc u es glo-
bals i les iden i a s nacionals de la Co ona d’A agó e a in ínseca a la ó mula
d’unió de Ca alunya i A agó, s’ha ia consolida amb les conques es de Mallo ca
i València, i e a ambé implíci a en l’a en u a siciliana de Pe e el G an. Aques a
e a de e la pa adoxa clau de l’expansió de la Co ona d’A agó, ja que com més
c eixia e i o ialmen , més s’a eblien els lligams de solida i a en e les comuni a s
nacionals. S’ha esc i jus amen que Ca alunya ou el e i o i clau de l’edi ici de la
Co ona als segles XIII i XIV, i que a pe d e aques pape al segle XV, en e el com-
p omís de Casp i la gue a ci il con a Joan II21. No és aques el lloc d’anali za el
descabdellamen de la c isi econòmica i social al ol an dels p oblemes emença
i de la c isi municipal de Ba celona, ni la se a aducció polí ica en la o mulació
d’un pac isme adical. El e és que Al ons el Magnànim a so me e un àgil edi-
ici polí ic a una màxima ensió, no només amb la conques a de Nàpols, sinó sob e-
o amb el seu absen isme. T obem així du an el seu egna , en un discu s
pa lamen a i del jo e Joan Ma ga i , la p ime a exp essió inequí oca d’un con-
cep e d’impe i ca alà, pe ò cu iosamen en el con ex d’una queixa pe l’en onsa-
men nacional de Ca alunya:
aques a és aquella bena en u ada, glo iosa e idelissima nació de Ca alunya, qui pe lo
passa e a emuda pe les e es e les ma s: aquella qui ab sa eel e alen espasa ha dila-
a l’impe i e senyo ia de la casa d’A agó; aquella conquis ado a de les illes Balea s e
egnes de Mallo ques e de València, llança s los enamics de la e c is iana; aquella
La qües ió impe ial en el pensamen polí ic de la Ca alunya mode na Manusc i s 17, 1999 223
21. La dependència dels da e s mona ques de la dinas ia com al dels ecu sos del b aç eial del P incipa
de e con e i en Ca alunya en la clau de ol a indiscu ible de l’impe ialisme de la Co ona. Tal
com ha insis i Manuel Sánchez (1995), al segle XIV Ca alunya apo a a mes del 50% dels dine s
o a s a les co s.
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 223
Ca alunya qui ha conquis ades aquelles g ans illes d’I àlia, Sicília e Sa denya, los quals
los omans en llu s p ime es ba alles ab los ca aginesos an iga en conquis a , e en
les quals a bi a en es a g an e la majo pa de llu es a ; aquella qui aquella e us ís-
sima e amosíssima A enes, d’on és eixida o a elegància, eloqüència e doc ina dels
g ecs, e aquella Neopà ia, ha ia con e ides a la llengüa ca alana (Albe i Gassio
1928, p. 209).
Ma ga i , ins aquí sens dub e in luï pel discu s de Ma í l’Humà a les co s de
Pe pinyà de 1406, con aposa aques a ima ge de la Ca alunya impe ial a la eali-
a d’una socie a di idida, « o almen a uïnada i pe duda», pe l’absència del seu
senyo (1928, p. 210). Aques a espos a a la p oposició de l’in an Joan (el u u
Joan II) a les co s de 1454 é una lec u a especí ica en el con ex de la esis ència
oligà quica a la polí ica buscai e i ilo emença del ei, que a iba a lla o s al seu pun
àlgid (de e el acàs d’aques es co s ou cabdal pe a la c eació de condicions de
gue a ci il)22. Tanma eix, Ma ga i , que des aca com a home de comp omís du an
les co s, mi a més enllà: la se a és una queixa genuïna pel dany gai ebé es uc u-
al que l’absen isme eial ha ia causa a l’equilib i polí ic del P incipa i de la
Co ona d’A agó.
La e ible pa adoxa és que la igu a d’Al ons com a conque ido , legi ima pe
les se es i u s impe ials de inides (a Nàpols) des d’una e ò ica humanis a, ou p e-
cisamen el p oduc e his o iog à ic de la Co ona d’A agó que a eni més p ojec-
ció in e nacional du an el Renaixemen . L’equipa ació d’Al ons amb an ics
empe ado s omans com T ajà, no només pe la se a a ecció a les lle es ( ema
ecolli pel ma eix Ma ga i ) sinó ambé com a enca nado d’una apo ació hispà-
nica al go e n i la pau d’I àlia, és de inida pe humanis es de la se a co com
Giannozzo Mane i, i ecollida a la cèleb e ob a Dels di s i els e s d’Al ons ei
d’A agó d’An onio Beccadelli23. A més de les aduccions en ca alà i cas ellà,
aques a ob a in lueix al capda all en la ma eixa his o iog a ia hispànica de Ca les V,
o e in en conc e un model pe a la g an compilació de P udencio de Sando al,
His o ia de la ida y hechos del empe ado Ca los V, publicada a inicis del segle XVII
i a ia u ili zada pel ca alle ca alà Don F ancisco Gilabe pe a la c eació d’un
e a ideal de p íncep c is ià24. Pe ò a Ca alunya el essò d’aques model his o-
iog à ic p o oimpe ial és indi ec e, i so in es de ineix més en unció de la glò ia
d’Espanya que no pas de la Co ona d’A agó. No em que a desg a de la no able
224 Manusc i s 17, 1999 Joan Pau Rubiés i Mi abe
22. Pe a les co s de 1454-8 com a p econdició pe a la gue a ci il, Sob equés i Sob equés, 1973,
I: 41-123. El pape de Ma ga i és discu i pe Ta e (1976: 34-40).
23. Pano mi a, 1990, p. 250. Pe a una discussió gene al dels humanis es de la co del Magnànim
egeu Ben ley, 1987. En una ece ca doc o al en cu s, Pe e S acey de Gon ille and Caius College
(Camb idge) es à es udian la impo ància de les o acions del lo en í Mane i pe al desen olu-
pamen de la e ò ica impe ial del Magnànim com a go e nan «espanyol» a I àlia.
24. «Dichos y hechos del máximo, o íssimo y in ic o empe ado Ca los V», Biblio eca de Ca alunya,
manusc i 1166. En con a de l’a any enciclopèdic i annalís ic de Sando al, en el seu esum de
ca àc e exempla Gilabe e o na a una concepció més humanis a de la his ò ia. Penso ecolli i
anali za les pa s més o iginals d’aques epí ome en una p ope a edició c í ica de les ob es de
Gilabe .
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 224
pa icipació de me cade s ca alans en l’en ada iom al d’Al ons a Nàpols ( al com
ho a obse a el síndic de Ba celona An oni Vinyes), el ma c simbòlic d’aques
impe ialisme és del o i alià, i sembla no a ec a de mane a posi i a la cul u a polí-
ica del P incipa 25. El magní ic a c iom al de ma b e a ui al Cas ell Nou de la
ciu a de Nàpols, que ele a l’emblemà ic escu dels com es de Ba celona i eis
d’A agó a a és d’una e i able e ò ica impe ial d’inspi ació omana, i que po a
ambé l’emp em a de la pa icipació a ís ica, inance a i mili a ca alana, és l’a c
que Ba celona mai no a eni . En ell, Al ons és egum p inceps i ex hispanus,
siculus, i alicus: a més enllà que cap al e ei d’A agó, pe ò deixa en e e la iden-
i a adicional de la Co ona, i especialmen la cen ali a de Ca alunya en el seu
go e n26.
La da e a igu a clau de la his o iog a ia impe ial de la Co ona d’A agó és
Fe an el Ca òlic, el qual, com ja he comen a , si bé consolida el sis ema pac is a
mode a i apai aga les ensions socials de Ca alunya, ho a només en i u de la
plena espanyoli zació del p ojec e impe ial de la Co ona. Li dóna, de e , una ó -
mula de supe i ència basada en la se a ma ginali a , possiblemen la ó mula
menys aumà ica desp és de la allida de Ba celona p o ocada pe la gue a ci il.
No és doncs gens es any que Fe an esde ingui la igu a clau an de la isió his-
o iog à ica de Zu i a (que si bé ou gene ada pel egne d’A agó s’ha de quali i-
ca , pe la se a gene osi a in el·lec ual, de p òpia de o a la Co ona d’A agó) com
del pensamen impe ial espanyolis a «madu » de la gene ació de Saa ed a Faja do
i G acián. Fe an el Ca òlic alho a culmina i des ueix la isió impe ial de la Co ona
d’A agó que s’ha ia gene a , sob e o des de Ca alunya, al lla g de més de dos
segles, i que anma eix mai no ha ia acaba de c is al·li za com un p ojec e polí-
ic i econòmic cohe en .
El p oblema clau da e e el dè ic impe ial de la Co ona d’A agó és el de la
ma eixa es uc u a mul inacional i pac is a de la Co ona d’A agó. L’es uc u a mul-
inacional c ea a una di icul a de de inició en la iden i icació d’una comuni a
nacional amb els símbols dinàs ics d’expansió mili a i e i o ial. L’es uc u a pac-
is a endia a dissocia les a en u es mili a s dels eis de l’adminis ació del país, en
possible que s’a ibés a l’absen isme d’Al ons el Magnànim i a la gue a ci il con-
a Joan II. Pe ò és la combinació d’aques es dues peculia i a s es uc u als de la
Co ona d’A agó, més que no pas cada una pe sepa a , l’aspec e més complex i
de e minan . Allò que c ea a una e i able di icul a en la de e minació d’un ho i -
zó impe ial cohe en no e a an la o alesa de les co s i de les dipu acions gene-
als com el e que aques es s’o gani zessin pe sepa a i no pas ede almen , de
mane a que la inicia i a d’una polí ica ex e io no es podia negocia en un sol àmbi
pa lamen a i i «nacional» i es a a al capda all en mans dels eis. Això accen ua-
La qües ió impe ial en el pensamen polí ic de la Ca alunya mode na Manusc i s 17, 1999 225
25. Pe a la desc ipció de Vinyes, Madu ell 1953, p. 217-20. Vicens Vi es (1956, p. 131-4) discu eix
amb ence la «ca alani a » i la « a ali a » de l’impe i Medi e ani d’Al ons. Ma io del T eppo
(1976) a més enllà, po se massa, a anali za els bene icis come cials dels me cade s ca alans
de i a s de l’emp esa de Nàpols.
26. Pe a un es udi de l’a c, egeu He sey, 1973. Més de i a iu, pe ò ú il, és el llib e de Nadia Pa one,
1995.
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 225
ia, ja abans de la unió amb Cas ella, la endència a la sepa ació dels ho i zons polí-
ics de cada e i o i.
Aques a és una qües ió onamen al en el desen olupamen his o iog à ic del
ema de l’expansió. Si bé e a possible pe a esc ip o s del Renaixemen com Despuig,
Zu i a o Beu e combina un concep e global de «na u als de la Co ona d’A agó»
amb concep es més especí ics de «ca alans», «a agonesos» i « alencians», la en-
sió in el·lec ual és semp e apa en , i s’exp essa en un conjun de con lic es mol
ben documen a s ja a pa i del segle XIII: d’una banda, la i ali a en e a agonesos
i ca alans pe a la de e minació d’àmbi s d’expansió ju isdiccional a les no es e es
de econques a peninsula , i pe la ma eixa de e minació del ca àc e «nacional» de
la dinas ia, amb qües ions simbòliques que an des de les aspi acions de capi ali-
a de Sa agossa ins a la nume ació dels eis Pe e i Al ons com a p ime , segon o
e ce , passan pe l’assimilació nacional del símbol clau de l’expansió, l’escu de
qua e pals dels com es de Ba celona adop a pels eis d’A agó des del segle XII;
d’una al a banda, la ensió en e ca alans del P incipa i alencians, ossellonesos
i mallo quins, al ol an del concep e de nació ca alana, que a València a ec a la
ma eixa de inició del alencià com a llengua dis in a, i a Mallo ca i al Rosselló
oba la se a d amà ica exp essió en la inco po ació d’aquells e i o is a l’àmbi
ju idisdiccional del P incipa al segle XIV (un assump e les conseqüències del qual
enca a ue egen en ple segle XVII). Més enllà d’aques s p oblemes adicionals
peninsula s, a egim als segles XIV i XV la qües ió del lligam de Sa denya i Sicília a
la Co ona: quins an se els incles humans, econòmics, cul u als i mili a s, més enllà
del p incipi d’unió me amen dinàs ic? I quins o en els p ojec es, les isions, a
cada e i o i?
Tanma eix, si hi ha ensions, obem ambé di e sos es o ços de mi i icació con-
jun a, a la ece ca d’una iden i a comuna que ul apassés la me a inicia i a dinàs-
ica. Resold e el p oblema de la in e p e ació de l’expansió de mane a cons uc i a
passa a, sob e o , pe a icula una iden i a conjun a dels na u als de la Co ona
d’A agó al ol an de les iden i a s nacionals de cada e i o i, c ean d’aques a
mane a un lligam en e la pe spec i a dinàs ica i la pe spec i a nacional. És en el
acàs ela iu d’aques s in en s que obem la lla o del domini e en ual de la pe s-
pec i a impe ial espanyolis a. És ce que la qües ió no es esol del o ins a la
gue a de successió, amb la de o a inal de la Co ona d’A agó com a concep e i
com a sis ema, pe ò ( al com his o iado s del nos e segle com Solde ila i Vicens
ja an des aca ) les pa ides decisi es es pe den al segle XV, amb el comp omís de
Casp i amb la gue a ci il de Ca alunya que a en on a la Gene ali a con a
Joan II.
Allò que cal alo a és la so dels di e sos es o ços de mi i icació his o iog à-
ica, en el con ex de la his ò ia «impe ial» de la Co ona d’A agó, al ol an de la
qües ió de la elació en e consciència dinàs ica i consciència nacional. Un cas
exempla és el de Ramon Mun ane . No hi ha dub e que en la se a c ònica hi o-
bem el p ime g an in en de c ea una consciència impe ial al ol an dels con-
cep es de dinas ia d’A agó i nació ca alana, un expe imen no gens analí ic, més
a ia con adic o i, pe ò cla amen comp omès amb la qües ió que ens ocupa.
Mun ane no p oposa models «du s» d’in eg ació ju ídica, com els que c is al·li -
226 Manusc i s 17, 1999 Joan Pau Rubiés i Mi abe
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 226
zen en el pensamen del seu he oi Pe e el G an en con a de la b anca mallo quina
de la amília. Ben al con a i, Mun ane c ea un ideal impe ial o ça in o mal i
his ò icamen no semp e ealis a al ol an d’una es uc u a d’aliances amilia s
que s’es é des dels pa imonis peninsula s de Pe e i els seus ills ins a les b an-
ques col·la e als de Mallo ca, Sicília i G ècia. Allò més cu iós del cas de Mun ane
és que el p imi i isme ju ídic de la se a isió polí ica (que s’exp essa, pe exemple,
en la in o mali a del p o e bi de la ma a de jonc) a acompanya d’una conscièn-
cia nacional del o p ecoç: és la iden i a nacional ca alana allò que pe me à que
la his ò ia p o idencial dels eis d’A agó i com es de Ba celona no de alleixi.
Pensado s pos e io s, de F ancesc Eiximenis a C is ò o Despuig, insis i an sob e
la necessi a que alencians i mallo quins, pel seu p opi bene ici, assumeixin la
se a ca alani a pe sob e de les dis incions ju ídiques. Aques ca alanisme se à a
més expo able a les eli s «impe ials» que an ope a a la Medi e ània, a Sa denya,
Sicília o Nàpols (c ean al seu o n una esis ència local al domini i acció dels
«ca alans» a cadascun d’aques s ind e s). L’aspec e menys cohe en d’aques model
és òb iamen la manca de co espondència de la idea de nació ca alana amb el í ol,
l’idioma i el egne d’A agó. L’adopció d’un lide a ge «nacional» ca alà (que sem-
bla indiscu ible ins a la gue a con a Joan II) pe a un p ojec e impe ial que duia
«A agó» com a í ol supe io i nom de conjun a c ea semp e p oblemes. E a un
comp omís lògic en el momen del casamen de Ramon Be engue IV amb
Pe onella, pe ò a c ea una di icul a cons an pe a opcions «nacionalis es» com
les de Mun ane . De e , se à una qües ió mai no esol a.
L’al e na i a més òb ia e a e o ça els incles ju ídics i legals en l’es uc u a
«con ede al» de la Co ona, de mane a que el p incipi dinàs ic no os només un ac-
o d’unió casual i pe an àgil, sinó que ecolzés sob e un concep e sòlid de
Co ona d’A agó. L’e idència dels egna s pos e io s a Jaume I indiquen que aques
ou un camí segui amb o ça cohe ència pe la dinas ia, i al capda all accep a
com a p opi pe a agonesos i ca alans. El p i ilegi d’unió ju a pe Jaume II el
1319, que neu ali za a u u es pa icions, és la clau de ol a d’aques p ojec e, i
ou sens dub e al ol an d’aques p incipi uni a i que es a a icula el comp omís
de Casp. Una ce imònia que a con ibui al e o çamen d’aques a idea uni à ia
o en les co onacions eials que, eali zades a Sa agossa (no com a capi al de la
Co ona, sinó del egne del í ol supe io de la co ona), exp essa en l’exis ència
d’un espai simbòlic comú a o s els egnes de la Co ona. (Des del pun de is a
dinàs ic hi ha ia una segona in encionali a , el egalisme an ieclesiàs ic)27.
T obem, anma eix, una cla a pe sis ència de i ali a s «nacionals» al da e e
de la idea d’unió legal i simbòlica de la Co ona. T obem, ambé, el p oblema de
la in eg ació de Mallo ca, Sa denya i Sicília so a aques concep e. El p océs g adual
d’assimilació legal d’aques s e i o is es descabdella al lla g dels segles XIV i XV,
pe ò sembla mo i p ecisamen el momen en què la olun a de consolida -lo és
més cla a, du an la segona mei a del segle XV. El des í de Nàpols, conque ida i
adminis ada pe Al ons amb aju de ca alans i alencians, pe ò deixada (pe bones
La qües ió impe ial en el pensamen polí ic de la Ca alunya mode na Manusc i s 17, 1999 227
27. Palacios Ma ín, 1975.
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 227
aons p agmà iques) al seu ill Fe an, po se i pe a qües iona els lími s de la
in eg ació dels p incipis dinàs ic i nacional en l’expansió de la Co ona. Un segon
exemple, que no ha es a p ou es udia , és la demanda a Joan II a les co s a agoneses
de F aga de l’any 1460 que Sa denya i Sicília ossin inco po ades al P i ilegi
d’Unió. L’a e , na a pe Zu i a, e ela l’assumpció pe pa de les eli s del egne
a agonès d’una consciència impe ial, més enllà de la p òpia capaci a ope a i a (ja
que e en els ecu sos ma í ims dels ca alans, més que no pas els dels a agonesos,
els que podien ga an i aques a unió, i al capda all mol es coses depenien de l’ac-
cep ació o no de la dinas ia pe pa de les eli s de cada illa). La p opos a aixeca
in e ogan s. Hi ha ia essen imen pe la successió de Fe an, el ill bas a d del
Magnànim, a Nàpols? O po se es emia que Sicília esde ingués un egne sepa a ,
que és el que olien mol s sicilians, en un momen de g an ensió sob e el pape
en la successió del p imogèni Ca les de Viana? Fins i o , hem d’imagina un
in e ès sec e del ma eix Joan II — alla l’escapa ò ia siciliana a Ca les— da e e
de la p opos a que Zu i a posa en boca del jus icia d’A agó? (Zu i a, 1579, pa II,
ol. 2: 75 -76 ).
El e és que se à du an les c isis del segle XV que la Co ona d’A agó assoli à
un màxim de o mulació eò ica de les se es aspi acions impe ials, i alho a un
mínim d’a iculació in e na. Com hem d’in e p e a aques desen olupamen ?
D’una banda, és indub able que hi ha una c isi de lide a ge. Ja he di que adicio-
nalmen , i especialmen en els egna s de Pe e el G an i de Pe e el Ce imoniós,
Ca alunya ha ia es a el supo de la polí ica dinàs ica d’expansió, i ha ia ac ua
com a e del cons i ucionalisme adical de la noblesa a agonesa. Des de Pe e III els
eis depenen comple amen del supo dels ca alans, que con olen del o el seu
sis ema imposi iu. És pe o això que l’any 1406, a les co s de Pe pinyà, en un
dels p oduc es més ex ao dina is de l’o a ò ia pa lamen à ia medie al, Ma í
l’Humà podia cons ui el seu discu s polí ic al ol an de l’elogi de Ca alunya i
del seu pape «glo iós» en l’expansió de la Co ona. Ho eia equipa an els ca a-
lans als omans, pel seu èxi a Sa denya, i a ibuin com a p òpia de Ca alunya la ban-
de a eial que, segons el amós discu s de Jaume II quan a en ia el seu p imogèni
Al ons a la conques a de l’illa, «jamés no o ençuda ni desba a ada»28. Acaba
amb una di ec a equipa ació amb el pode mili a omà: així com Juli Cèsa podia
di «als seus so smesos» (un ocabula i ben poc omà!) que e en dignes, pe la
se a ic ò ia a Alemanya, de la senyo ia de Roma, així ma eix Ma í deia als ca a-
lans que alcessin «les se es bande es», ja que e en dignes de «possei » el P incipa
de Ca alunya.
No em anma eix que aques s ca alans posseeixen en condició de g an llibe a
el p opi P incipa , no pas els e i o is adqui i s pe la Co ona. No em ambé que,
228 Manusc i s 17, 1999 Joan Pau Rubiés i Mi abe
28. Albe i Gassio 1928, p. 71. El discu s és esumi pe Pe e a la se a C ònica, òb iamen conegu-
da pe Ma í (Solde ila ed. 1971, p. 1009), pe ò allà hom pa la de la bande a de la Casa eial
d’A agó. Ma í c ea un nou èm asi quan la ans o ma en la bande a del P incipa de Ca alunya.
També s’es al ia de e una penosa e e ència a l’excepcional de o a de la ba alla de Mu e . No
enim, malau adamen , cap o iginal que ens pe me i d’anali za la esponsabili a in e p e a i a de
cada au o . No deixa de se in e essan que Ma í ens doni un es il di ec e.
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 228
pel que a a les conques es e i o ials, pa lem aquí d’un lligam in o mal, mai no ins-
i ucionali za , en e la polí ica d’expansió Medi e ània dels eis i la con ibució
dels seus assalls ca alans. Ma í lloa els ca alans pe ha e -lo assis i en la conques a
de Sicília sense «espe ança de neguna e ibució» (Albe i Gassio , 1928, p. 65):
la conques a és pel p íncep, no pe la nació. Ce amen es anys més a d, a les
co s de Ba celona del 1408-9 (con inuació de les an e io s), i da an la ca as ò ica
ebel·lió de Sa denya, Ma í es eu obliga a demana un es o ç inal pe a so me-
e l’illa al seu domini «absolu ». A can i o e eix que Sa denya i Sicília esde in-
guin «mamelles i g ane s» de Ca alunya, com ho o en de l’impe i omà (1928,
p. 78). La ase és in e essan pel que p ome , pe ò el e és que aques model no es
a o mali za ins i ucionalmen .
Resumin , o i que a pa i de Pe e III la dinas ia é una isió o ça cohe en de
la in eg i a del pa imoni de la Co ona, en gene al no es em massa lluny del model
impe ial in o mal de Mun ane . En eali a la eblesa econòmica de la Co ona exi-
gia depend e de la olun a de se ei de les eli s de cada e i o i, i si bé les con-
ques es de la dinas ia podien o e i pe spec i es mili a s i come cials, les e i ables
ecompenses es cons i uïen al ol an de la con i mació de sis emes oligà quics de
llibe a s i p i ilegis «nacionalmen » di e encia s. Una e ò ica nacionalis a, p o-
idencial i ca alle esca sos enia el lligam psicològic en e p íncep i p incipa , d’una
mane a in o mal pe ò e ec i a, de ugin e ela la na u alesa de les negociacions
que es duien a e me a les eunions de co s i als pa lamen s.
En aques sen i els discu sos del ei Ma í, i el g an èxi del seu elogi de
Ca alunya en la his o iog a ia dels segles pos e io s, ens poden despis a . Si p e-
nem com a pun de e e ència l’elabo ació d’una doc ina polí ica semio icial pe
pa de a F ancesc Eiximenis, ad eçada an als p ínceps com a les eli s u banes,
i e i able sín esi baixmedie al d’espe i eligiós conse ado i e udició p ehuma-
nis a, eiem que la ideologia polí ica de la co d’A agó de inals del segle XIV,
ca alana pe idioma i con ex , i pe consciència his ò ica, no a iba a ab aça un
e i able p ojec e impe ial. El model impe ial omà és enca a, al Regimen de la
cosa pública, un model nega iu, un exemple de l’a any de domini «sense d e i jus-
ícia» d’espe i pagà i i ànic que cal con aposa a la ima ge d’una epública c is-
iana29. La doble lògica dels d e s dinàs ics i dels p i ilegis come cials és o a una
al a cosa —aques és el discu s legí im—. És ambé el que lliga amb els e s obse -
a s. Sa denya, Sicília, el No d d’À ica, ins i o A enes, són àmbi s d’ac uació
dinàs ica i come cial independen s, so in coo dina s, pe ò mai no in eg a s.
Ce amen , en la his ò ia de l’expansió de la Co ona hi ha indicis de col·labo ació
mol es e a. El egne de Mallo ca, amb el Rosselló i la Ce danya, és con isca i
in eg a a la Co ona en pe pe uï a pe la o ça de les a mes i segons els aco ds a i-
La qües ió impe ial en el pensamen polí ic de la Ca alunya mode na Manusc i s 17, 1999 229
29. Eiximenis, 1927, p. 51-2. La impo ància d’Eiximenis no de i a només pel supo que a eb e de
Pe e III i Joan I, ans ambé del seu pape com a educado de les eli s ca alanes del segle XV, demos-
ada, pe exemple, en la se a p esència mol des acada en les biblio eques de les eli s u banes.
Les se es elacions amb els eis Pe e, Joan i Ma í apa eix e lec ida en la co espondència publi-
cada pe Rubió i Lluch (1908-21). Pe a una conside ació del seu impac e en la men ali a dels
me cade s egeu Au ell i Rubiés, 1993.
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 229
ba s en e el ei Pe e i el Pa lamen Gene al de Ca alunya (és a di , amb el supo
especial de les ciu a s)30. De e , obem aquí el p incipi dinàs ic p enen la inicia-
i a (Pe e de e olia despossei el seu cunya Jaume), i eballan amb el supo i
el consens de les eli s peninsula s (l’aju ca alà en ques cas ou del o olgu ). Al
capda all, pe ò, la consolidació del nou domini exigia guanya -se ambé un ce
consens local al Rosselló i Mallo ca. De mane a enca a més cla a, només l’ac-
cep ació in e essada pe pa de les eli s sicilianes, i no només el supo dels ca a-
lans, consolida à el domini dels eis d’A agó a l’illa. És només a Sa denya on no
an sols hi a ha e conques a, sinó ambé domini impe ial. Aquí la polí ica de la
Co ona a se sis emà icamen més ag essi a, i es a desen olupa un p océs cohe-
en de ca alani zació al se ei d’un sis ema d’explo ació semicolonial, en con a
d’una població è nicamen di e enciada, desil·lusionada i ebel. Pe ò ins i o en
aques cas Pe e el Ce imoniós ce ca de legi ima -se amb la con oca ò ia d’unes
co s sa des simila s a les que exis ien als e i o is peninsula s de la Co ona31.
D’aques a mane a, la Co ona d’A agó es a consolida gai ebé semp e com una
mona quia compos a, sense desen olupa es uc u es ede als.
El Comp omís de Casp ha es a in e p e a , penso que amb ence , com una alli-
da del lide a ge ca alà en els des ins globals de la Co ona. La c isi descabdellada el
1461 al ol an de la successió de Ca les de Viana a ep esen a una no a mos-
a, enca a més g eu, d’aques a allida. No deixa de se cu iós que os p ecisamen
a les co s ca alanes de Lleida, pa al·leles a aquelles de F aga que he comen a , que
es a p ecipi a el encamen amb Joan II que po a ia a la capi ulació de Vila anca.
La lògica d’aques con lic e a ia con adi à les aspi acions a una Co ona més
unida. La aó pe la qual aques a c isi, i la gue a ci il ca alana que la a segui ,
cons i ui en un acàs de les eli s del P incipa pe a en on a -se al ei en nom de
o a la Co ona é mol a eu e amb les an igues en eges i i ali a s e i o ials, i
amb la manca d’o ganismes comuns de ep esen ació. El e és que quan hom
eclamà la llibe a de Ca les de Viana el sen imen a eu de la Co ona e a unàni-
me, i en can i, des del momen que la Gene ali a a aixeca exè ci s con a Joan II,
els a agonesos an comença a posa -se ne iosos. Al capda all, amb la capi ula-
ció de Vila anca la Gene ali a imposa una solució «ca alana» que només s’aplica
a l’àmbi del P incipa , i quan Joan II po p end e l’o ensi a mili a ind à el supo
no només de g ups descon en s a Ca alunya (des de sec o s de la noblesa ins als
pagesos de emença) sinó que ambé pod à comp a amb A agó i València.
No hi ha dub e que al lla g del con lic e l’eli bigai e ha ia cedi la inicia i a
«impe ial» al ei, pe manca de ecu sos o pe manca de isió. La di isió e i o-
ial i cons i ucional dins la Co ona, i el e que la polí ica ex e io pe anyés gene-
almen al p íncep, a a o ia aques desenllaç. Pe ò amb la gue a el P incipa a
pe d e ambé g an pa dels ecu sos me can ils i mili a s de la se a «capaci a
230 Manusc i s 17, 1999 Joan Pau Rubiés i Mi abe
30. Solde ila (ed.), 1971, p. 1056. Pa adoxalmen , l’acció a la Ce danya es desen olupa amb el c i
mili a adicional d’«A agó! A agó!» (p. 1087).
31. L’in e essan p océs d’aques es co s ha es a ecen men edi a pe Giuseppe Meloni, ed. 1993.
La c eació d’un pa lamen ep esen a iu e a del o inèdi a la adició de l’illa, i signi ica a una
«ca alani zació» ins i ucional del discu s de legi imi a de la Co ona.
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 230
impe ial», i això eia la Co ona d’A agó, en la se a globali a , mol més ulne a-
ble. És di ícil imagina com hau ien ana les coses sense el casamen de Fe an
amb Isabel, pe ò c ec que es po a i ma que les condicions pe a un man enimen
ín eg e dels dominis de la Co ona no e en gens a o ables. En eali a , qualse ol
e lexió sob e la adició impe ial ca alana pos e io al egna de Fe an ha ia
d’ana més enllà de la ima ge i eco d de les conques es dels eis d’A agó amb
els seus idels assalls ca alans: exigia una e lexió sob e la uni a i di e si a de
la Co ona d’A agó, i sob e les causes i conseqüències de la gue a de la Gene ali a
con a el ei. T obem mol s pocs exemples d’aques ipus de pensamen . Despuig,
de nou, so geix com una excepció, especialmen en el seu in en de jus i ica la
Gene ali a en base al cul e a Ca les de Viana. En ell obem ambé una mani es-
ació di ec a d’espe i impe ial: «la nació ca halana […] éu en la conquis a de
aquell egne [de Nàpols] en se ey del ey que’l conquis à […] ob es an e oiques
com les hagen e es los omans en emps de sa p ospe i a » (Despuig, 1981, p. 98).
Tanma eix, no ens comen a pe què Al ons es a legi ima a Nàpols c ean una
dinas ia independen . No ens explica pe quina aó els ca alans, que «en aquells
emps es a en en epu asió y opinió de al es omans pe a en o a Eu opa», han aca-
ba ma gina s d’una Espanya cas ellani zada (1981, p. 161). M’a e i ia a sugge-
i que, o i el seu comp omís amb una isió ideali zada del passa mili a de
Ca alunya, i a desg a del seu essen imen pe l’ap opiació cas ellana de l’he èn-
cia impe ial de la Co ona d’A agó (que el po a a judicis mol ex ema s), Despuig
no po nega que la solució «espanyolis a» de Fe an e a l’adequada des del momen
que Ca alunya, «en qui es a a la po ència i o sa p incipal de la Co ona», ja no
po exe ci un lide a ge.
Tampoc no ho a, e iden men , Ca bonell, que o i simpa i za amb la de ensa
de Ca les de Viana, acaba pe enega de la e ol a pos e io a la se a mo , amb
una e e ència explíci a i signi ica i a a la doc ina d’Eiximenis con a el i anici-
di (Ca bonell, 1997, II, p. 224-5). Inspi a pe la pe spec i a omana i gò ica dels
humanis es, co egin els e o s de Jiménez de Rada sense enca el seu ma c in e -
p e a iu, ell ma eix ce ca el í ol de C òniques d’Espanya pel que és e ec i amen
una his ò ia de la Co ona d’A agó. De e l’ho i zó hispànic és pe a Ca bonell
ga an ia que un localisme ca alà cada cop més es e pugui desen olupa -se en un
ma c in e p e a iu més ampli, sense ad eça -se di ec amen als p oblemes de la
con igu ació impe ial de la Co ona d’A agó.
Pel que a a Zu i a, l’únic his o iado que p en la Co ona d’A agó com a ma c
di ec e de e e ència, i el més impo an de o s ells pe la quali a i p ojecció
dels seus Anales, obem aquí un es o ç de p ecisió, de base empí ica, en l’ús dels
concep es i símbols de la dinas ia i de cada egne, un eno me espec e a les on s
documen als, i ambé impa ciali a cap a pun s de is a «nacionals» di e sos, que
li pe me en so in e lec i la pa icipació ca alana en l’expansió Medi e ània
sense massa concessions al pa io isme a agonès. No hi obem, anma eix, una
e lexió sis emà ica sob e la qües ió impe ial. De e Zu i a el que a és e lec i
acu adamen el sen imen «nacional» que li donen els documen s de cada momen :
d’aques a mane a, ens explica que du an la c isi successò ia an e io al
Comp omís de Casp les eli s no es p eocupen d’assegu a el domini de Sa denya
La qües ió impe ial en el pensamen polí ic de la Ca alunya mode na Manusc i s 17, 1999 231
Manusc i s 17 207-235 20/7/99 11:59 Página 231
