Resum
Aques a icle mos a les di e ències d’ús i d’ap opiació dels espais públics a Ba celona des
d’una pe spec i a de gène e i el seu impac e en la ida quo idiana dels esiden s dels ba is.
La Via Júlia, aixecada als anys ui an a en la con luència dels ba is de P ospe i a i el Ve -
dum (dis ic e de Nou Ba is), i la ambla del Ra al, cons uïda a inals del segle XX al ba i
del Ra al (dis ic e de Ciu a Vella) de Ba celona, són els espais públics escolli s pe a l’es-
udi. La ece ca u ili za ècniques quali a i es (en e is es en p o undi a a homes i dones
esiden s als ba is i obse ació di ec a en les à ees d’es udi) pe al de cap a les expe ièn-
cies, les alo acions i les opinions dels habi an s d’aques s ba is.
Pa aules clau: Ba celona, espais públics, gène e, me odologia quali a i a.
Resumen. Uso y ap opiación de la Vía Julia y la ambla del Ra al de Ba celona desde una
pe spec i a de géne o
Es e a ículo mues a las di e encias de uso y de ap opiación de los espacios públicos en
Ba celona desde una pe spec i a de géne o y su impac o en la ida co idiana de los esi-
den es de los ba ios. La Via Júlia, le an ada en los años ochen a en la con luencia en e
los ba ios de P ospe i a y el Ve dum (en el dis i o de Nou Ba is), y la ambla del Ra al,
cons uida a inales del siglo XX en el ba io del Ra al (en el dis i o de Ciu a Vella) de
Ba celona, son los espacios públicos escogidos pa a el es udio. La in es igación usa mé o-
dos cuali a i os (en e is as en p o undidad a homb es y muje es esiden es en los ba ios
y obse ación di ec a en las á eas de es udio) con la inalidad de cap a las expe iencias, las
alo aciones y opiniones de los habi an es de dichos ba ios.
Palab as cla e: Ba celona, espacios públicos, géne o, me odología cuali a i a.
Résumé. Emploi e app opia ion de Via Julia e la Rambla del Ra al à Ba celone d’aup ès une
pe spec i e de gen e
Ce a icle analyse les di e ences d’emploi e d’app opia ion des espaces publics à Ba celone
d’aup ès une pe spec i e de gen e, ainsi que son impac dans la ie quo idienne des habi-
an s des qua ie s. Deux espaces publics de la ille de Ba celone on é é choisis pou ce
é ude: Via Julia, boule a d cons ui pendan les années qua e- ing en e les qua ie s de
P ospe i a e Ve dum (dis ic adminis a i de Nou Ba is), e Rambla del Ra al, boule-
Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 89-108
Ús i ap opiació de la Via Júlia i la ambla del Ra al
de Ba celona des d’una pe spec i a de gène e
Anna O iz i Gui a
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
[email p o ec ed]
Da a de ecepció: gene del 2004
Da a d’accep ació de ini i a: maig del 2004
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 89
a d cons ui pendan les de niè es années du siècle XX dans le qua ie du Ra al (dis ic
adminis a i de Ciu a Vella). La eche che emploie des echniques quali a i es (en e iens
en p o ondeu a ec des hommes e des emmes habi an s du qua ie e obse a ion di ec-
e dans les espaces é udiés) a in de saisi les expe iences, les é alua ions e les opinions des
habi an s de ces qua ie s.
Mo s clé : Ba celone, espaces publics, gen e, mé hodologie quali a i e.
Abs ac . Use and app opia ion o he Via Júlia and he Rambla del Ra al in Ba celona om
a gende pe spec i e
This pape shows he di e en ypes o use and app opia ion in some publics spaces in
Ba celona om a gende pe spec i e and i s impac in he daily-li e o he esiden s. The
public spaces s udied a e he Via Júlia, buil up in he eigh ies in he neighbo hoods o
P ospe i a and El Ve dum (in he dis ic o Nou Ba is), and he ambla del Ra al, buil
up a he end o he xx cen u y in El Ra al (in he dis ic o Ciu a Vella) in Ba celona. The
esea ch is based on he quali a i e analysis (in-dep h in e iews o men and women and
di ec obse a ion o he s udy a eas) and ies o know he expe iences and he opinions
o inhabi an s o hese neighbo hoods o Ba celona.
Key wo ds: Ba celona, public spaces, gende , quali a i e me hodology.
In oducció
Aques a icle p e én ap o undi l’impac e que enen els espais públics en la
ida quo idiana de les pe sones a la ciu a 1. El e que, en els da e s anys,
alguns municipis de Ca alunya hagin posa l’accen en la millo a del paisa ge
u bà i hagin p ocu a c ea espais públics de quali a és un exemple de la
impo ància que han adqui i aques s espais com a elemen s es a ègics pe
en o i la iden i a amb el ba i i/o amb la ciu a . Cal, pe ò, que els go e ns
90 Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 Anna O iz i Gui a
1. Aques a icle és una e sió esumida d’una secció de la esi doc o al Gène e, espais públics
i cons ucció del sen i de pe inença a Ba celona (els ba is de P ospe i a , el Ve dum i el Ra al),
di igida pe la D a. Ma ia Dolo s Ga cia Ramon i llegida al Depa amen de Geog a ia de
la Uni e si a Au ònoma de Ba celona l’ab il de 2004.
Suma i
In oducció
Els espais públics com a espais socials,
polí ics i simbòlics
Un en ocamen des de la me odologia
quali a i a
Els espais públics: una es a ègia pe a la
digni icació dels ba is
Ús i ap opiació de la Via Júlia
Ús i ap opiació de la ambla del Ra al
Re lexions inals
Bibliog a ia
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 90
locals agin més enllà i s’in e essin ambé pe a alua els e ec es i les epe cus-
sions (l’ús i l’ap opiació2) dels espais públics sob e les pe sones esiden s a la
ciu a , ja que només d’aques a mane a es pod à ap end e dels ence s i de les
e ades de la se a p ojecció i millo a la plani icació i el disseny de no es ope-
acions u banís iques sob e espais públics a la ciu a .
Els espais públics com a espais socials, polí ics i simbòlics
Espais de elació i d’iden i icació, de con ac e en e les pe sones, d’animació
u bana, de egades d’exp essió comuni à ia (Bo ja i Muxí, 2001, p. 48).
Aques a de inició an cla a i p ecisa dels espais públics con é o s els a ibu s que
s’espe a que aques s espais omen in: la comunicació, la obada i l’in e can-
i. Exis eix una ex ensa li e a u a pe em a i za el pape dels espais públics
com a espais po enciado s de la sociabili a a la ciu a , així com nomb oses
de inicions que pe me en eu e o un en all de possibili a s pe conèixe
millo els seus a ibu s. Així, pe exemple, Walze (1986) anomena els espais
públics espais open-minded (espais obe s, ole an s…), ja que han es a «dis-
senya s pe a una a ie a d’usos, incloen -hi usos imp e is os i imp e isibles,
i usa s pe gen que a coses di e en s i es an p epa a s pe ole a , ins i o
in e essa -se, pe coses que ells ma eixos no an» (p. 470). En con aposició a
aques s espais, el ma eix au o pa la dels espais single-minded com aquells espais
plani ica s pels u banis es i dissenya s pels a qui ec es pe compli només un-
cions ben de e minades (p. ex. à ees zoni icades de la ciu a , cen es come -
cials, cen es cul u als, cen es mèdics, e c.).
F ancis (1989), pe la se a banda, ba eja els espais públics amb el nom de
«paisa ges pa icipa ius», ja que són espais con ínuamen con igu a s i modi ica s
pe les pe sones a a és de la cul u a, les accions, els alo s i les c eences. També
ho c eu així Delgaldo (1999), pe a qui els ianan s ein en en con ínuamen
els espais públics, ja que són ells qui usen uns espais p è iamen p ojec a s pels
p o essionals de l’u banisme i s’hi mouen quo idianamen . A més, els espais
públics són is os pe aques an opòleg u bà com a ind e s d’«al e i a gene-
ali zada», on o hom és es any i es ange (la pe sona immig ada, el jo en ,
la dona g an, la nena…), espais on «debe ía lucha se denodadamen e pa a que,
en él, la exclusión esul a a imposible» (p. 120 i 209).
William H. Why e (1980), un dels p ime s in es igado s sob e l’ús i
l’ap opiació dels espais públics en di e ses ciu a s dels Es a s Uni s i, pos e-
io men , memb es del seu ma eix g up de ece ca, el P ojec o Public Space
(2002), han es able un conjun de c i e is pe a alua l’èxi de les zones públi-
ques. Aques es zones han de eni : 1) una al a p opo ció de pe sones que agin
Ús i ap opiació de la Via Júlia i la Rambla del Ra al de Ba celona Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 91
2. En aques eball, s’hi di e encia el concep e d’ús, e e i al nomb e i al pe il dels usua is i
les usuà ies, del d’ap opiació, e e i a les o mes especí iques d’ús, és a di , al ipus d’ac i-
i a s i elacions in e pe sonals que enen lloc als espais públics.
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 91
a l’espai públic acompanyades (que hi agin en g ups de dues o es indica que
decideixen ana -hi exp essamen , empeses pel con o de l’espai públic esco-
lli ); 2) una p opo ció ele ada de dones ( e que s’in e p e a com la pe cepció
de segu e a de l’espai); 3) una di e si a de pe sones d’eda s di e en s; jun a-
men amb 4) una a ie a d’ac i i a s ( e que mos a la poli alència i mul i-
uncionali a de l’espai), i, inalmen , 5) un nomb e ele a de mani es acions
públiques d’a ec i i a (ab açades, som iu es, pe ons…) ( e que mos a el
benes a i la llibe a d’exp essió dins l’espai).
His ò icamen , els espais públics han es a espais d’exp essió col·lec i a i
escena is de mani es acions polí iques i es i es mul i udinà ies que han e
paleses les demandes i la cul u a popula de la ciu adania.
La dimensió simbòlica de ineix els espais públics com a espais d’exp essió
cul u al i a ís ica, és a di , com a llocs p i ilegia s pe a la sociali zació de l’es è-
ica i de l’a . La polí ica u banís ica municipal a la Ba celona dels anys ui-
an a i la se a p eocupació pe la ins al·lació d’escul u es als espais públics, an
als ba is cen als com als pe i è ics, e lec eix pe ec amen una olun a de
democ a i za la socie a i eequilib a la ciu a (Be doulay i Mo ales, 1999).
L’es è ica, segons Bo ja i Muxí (2001) «és ambé una è ica» (p. 71), ja que el bon
disseny i la bona quali a dels ma e ials en un espai públic si ua en un ba i
pe i è ic, pob e i deg ada po ajuda els seus habi an s a sen i -se o gullosos del
lloc on iuen, a a o i l’eme gència d’una iden i a social posi i a i acili a ,
d’aques a mane a, la in e elació amb la es a de la ciu a .
Espais públics i gène e
L’espai públic és iscu i pe cebu de mane a di e en pe les dones segons la
se a sexuali a , condició social, eda i el seu o igen cul u al i è nic, així com
segons la concepció que inguin d’elles ma eixes i del món que les en ol a. Des
de la geog a ia eminis a, s’ha es udia com aques es a iables in lueixen en la
cons ucció de les pe cepcions indi iduals i les expe iències dels espais quo i-
dians (Li le, Peake i Richa dson, 1988; McDowell, 1999).
Els espais o men pa de l’expe iència quo idiana i «encie an con enidos
pode osos pa a la in e p e ación social y cul u al» (Del Valle, 1997, p. 25).
Amb aques es pa aules, l’an opòloga Del Valle eco da el pape di e encial
que enen els espais públics en la con igu ació de la ida quo idiana dels homes
i les dones i la mane a com les se es i ències elabo en el sen i cul u al de
l’espai. D’aques a mane a, s’obse a que la p esència de les dones en o s els
espais públics de la ciu a (ca e s, places, pa cs…), an si eballen o a de
casa com si no, es à media i zada pe les esponsabili a s amilia s i domès i-
ques (ana a busca els ills i les illes a l’escola, acompanya els ills, les illes i
els amilia s g ans al me ge, ana a comp a , e c.), e que p o oca que les dones
man inguin una elació més es e a amb el ba i i amb el seu en o n més imme-
dia (Cou as, 1996).
92 Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 Anna O iz i Gui a
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 92
Un en ocamen des de la me odologia quali a i a
Pe al d’ap o undi l’es udi de les expe iències i els discu sos dels homes i les
dones esiden s als ba is es udia s i del compo amen i les ac i uds de les pe -
sones usuà ies dels espais públics ia s, he escolli ap opa -m’hi a pa i d’un
en ocamen quali a iu. Les en e is es en p o undi a i les obse acions a pa i
del eball de camp han es a les ècniques p incipals seleccionades pe elabo-
a aques a ece ca. També, i pe al de complemen a i en iqui els esul a s,
he e en e is es in o ma i es a agen s socials, u banis es i a qui ec es, així
com obse acions, i hi he man ingu con e ses in o mals sob e els emes amb
di e en s pe sones dels ba is.
Des de inals de 2000 a mi jan 2002 aig e 72 en e is es en p o undi-
a a esiden s de P ospe i a , el Ve dum i el Ra al (36 a cada à ea d’es udi),
epa ides p opo cionalmen en e homes i dones de di e en s g ups d’eda :
de 14 a 27 anys (jo es), de 28 a 45 anys (adul s), de 46 a 65 anys i més de 65
anys (g ans). El sexe i l’eda an se , doncs, les a iables bàsiques es able es
pe selecciona les pe sones en e is ades, enca a que es a in en a amplia al
màxim la ipologia dels pe ils humans pe al de ecolli opinions i expe ièn-
cies de pe sones amb di e en s si uacions amilia s i labo als, ni ells educa ius
i p o essionals, o ígens è nics i cul u als, e c.
L’he e ogeneï a social i è nica de les pe sones en e is ades al Ra al ha obli-
ga a classi ica -les en es ca ego ies3. Un p ime g up co espond ia a les pe -
sones «au òc ones», és a di , aquelles nascudes al ba i, a la es a de Ca alunya
o en alguna al a egió espanyola que esideixen al ba i «de o a la ida», amb
di e en s ni ells de enda i d’ins ucció. Un al e g up se ia el de les pe sones
«nou ingudes» —anomenades pe Ma ínez (2000) «gen i icado es»—, on
s’ag upa ien les pe sones ca alanes o es ange es amb un capi al cul u al i econò-
mic al que a ela i amen pocs anys que iuen al Ra al. Un e ce g up se ia
el dels «immig a s i immig ades», o pe sones p oceden s de països ex aco-
muni a is, amb ni ells de enda semblan s i ni ells d’ins ucció di e en s.
S’han e ambé obse acions di ec es en dos espais públics si ua s als ba is
de P ospe i a , el Ve dum i el Ra al, amb l’objec iu d’es udia les mic ogeo-
g a ies de la ida quo idiana d’aques s espais, és a di , l’ús i l’ap opiació que
quo idianamen en a la gen . Els espais públics on s’han desen olupa les
obse acions han es a : la Via Júlia, en la con luència en e P ospe i a i el
Ve dum, i la ambla del Ra al, al Ra al. Les obse acions es an po a a e me
du an qua e dies del mes d’oc ub e de 2000 a la Via Júlia i del mes de juny
de 2002 a la ambla del Ra al. Els qua e dies d’obse ació es an di idi en
dos dies labo ables i un cap de se mana i, a la egada, en ma ins i a des.
Ús i ap opiació de la Via Júlia i la Rambla del Ra al de Ba celona Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 93
3. Seguin la classi icació d’A ambu u (2002), esc ic el nom de les es ca ego ies en e come-
es («au òc ons», «nou ingu s» i «immig an s») pe e no a que he es a jo ma eixa qui ha
ba eja les pe sones amb aques es e ique es. Aques a classi icació pod ia esde eni o ça sim-
plis a si penséssim que les iden i a s de les pe sones són múl iples i can ian s. Malg a o ,
he c egu con enien classi ica -les d’aques a mane a pe pode -les es udia .
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 93
Cada dia d’obse ació es an en egis a desc ipcions de l’ambien gene al
de l’espai públic. Aques es desc ipcions pe me ien cap a de alladamen la ida
en aques ind e en un èm asi especial en la desc ipció de l’ús i l’ap opiació dels
seus usua is. A pa de les desc ipcions isuals dels espais públics, es an cap-
a ambé les sensacions sono es com a a el so oll dels co xes, els c i s dels
in an s o les músiques que so ien dels balcons, ja que o plega ajuda a a con-
igu a l’a mos e a dels espais obe s. Les desc ipcions en egis ades enen una
du ada ap oximada de quinze minu s i an se ansc i es ín eg amen .
Les obse acions di ec es es an acompanya amb mapes d’ús i ap opiació,
amb l’objec iu d’il·lus a el nomb e de pe sones que hi ha ia a l’espai públic,
la se a locali zació i les in e elacions i ac i i a s desen olupades en aques . Les
mapi icacions de les obse acions es an e com si es ac és d’un «escaneig»,
és a di , inician -se des d’un ind e de l’espai i inali zan -se en un al e sense epe-
i -ne cap de ja obse a . Els mapes enen dibuixa s pun s de di e en s colo s,
ce cles i xi es. Els pun s de colo e mell ep esen en les dones; els de colo
blau, els homes, i els de colo e d, els in an s. Els ce cles ag upen les pe so-
nes (pun s) que s’in e elacionen en e elles i que o men un g up pe si ma ei-
xes. Cada ce cle é un núme o al cos a que pe me iden i ica , en una aula
adjun a, l’eda i les ac i i a s desen olupades pe cada g up. La du ada mi ja-
na de les obse acions a se d’ap oximadamen en a minu s, segons l’ex-
ensió de l’espai públic obse a i del nomb e de pe sones que ocupés l’espai en
aquell momen . To plega , es an e se ze mapes d’ús i ap opiació dels espais
públics es udia s i dos mapes sín esi pe esquema i za els p incipals esul a s
de les obse acions.
Els espais públics: una es a ègia pe a la digni icació dels ba is
A p incipis dels anys ui an a, el nou go e n municipal de la ciu a a he e a
una pe i è ia amb p oblemes de ma ginació, manca d’equipamen s socials i
cul u als, absència d’espai públic ep esen a iu, discon inuï a espec e al cen-
e i una ele ada densi a , en e d’al es p oblemes; i un cen e his ò ic deg a-
da ísicamen (cases elles en pèssim es a i se eis insu icien s), amb una
població en ellida pe la ugida de la gen jo e, un augmen de la delinqüèn-
cia i la ma ginació, una escasse a d’in e sió econòmica, e c. La polí ica u ba-
nís ica dels p ime s anys de go e n democ à ic municipal a pe segui , doncs,
ec i ica aques es dues si uacions a a és de dos objec ius onamen als: en
p ime lloc, e alo a i «monumen ali za » els ba is pe i è ics i, en segon lloc,
ecupe a i higieni za els ba is del cen e de la ciu a (Bohigas, 1999). Pe a
la consecució d’aques s dos objec ius, les accions i les in e encions cen ades
en els espais públics hi an eni un pape onamen al.
La Via Júlia
La Via Júlia és un dels p ojec es més ben concebu s du an els anys ui an a
pe l’Ajun amen de Ba celona. Aques passeig, inaugu a l’any 1986, es a e
94 Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 Anna O iz i Gui a
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 94
sob e un e eny p è iamen no u bani za , amb l’objec iu p incipal de dona
con inuï a als ba is de P ospe i a i del Ve dum, sepa a s pe un desni ell de
ins a es me es en algunes co es. La se a u bani zació a assoli un segui
d’objec ius: impulsa la egene ació u banís ica de P ospe i a i el Ve dum,
ajuda a c ea una iden i a de ba i i «monumen ali za » la pe i è ia a a és del
disseny u bà de quali a . Les ob es d’u bani zació de la Via Júlia an pe me-
e, doncs, «con e i allò que e a quasi in anquejable en un eix cí ic i de ela-
ció ciu adana» (Ajun amen de Ba celona, 1987, p. 62). La Via Júlia a se
una de les p ime es ex apolacions de la idea de ambla e es en ba is de la
pe i è ia, la qual cosa a p odui un e ec e de millo a u bana indub able i a eac-
i a econòmicamen i socialmen la se a à ea d’in luència (Ba nada i La iña,
1999).
La Via Júlia és un passeig cen al semiele a amb una ma quesina cen al,
bancs de ped a i us a als cos a s del passeig, dues escul u es, una g an a ie a
d’a b es i una à ea de jocs in an ils amb pa imen ou. És, a més, un eix cí ic
e eb ado de o a la sè ie d’espais lliu es del ba i, alho a que cons i ueix un
dels eixos come cials més dinàmics del dis ic e de Nou Ba is ( o og a ia 1).
La u bani zació de la Via Júlia: un exemple de pa icipació ciu adana
La his ò ia de P ospe i a i el Ve dum i, pe ex ensió, dels ba is més des a o-
i s de Ba celona, ha es a mol lligada al mo imen eïnal ei indica iu i a les
llui es pe a la consecució de millo es socials i u banes. Des de inals dels anys
seixan a, la socie a ci il, da an l’escasse a d’espais públics, anspo s públics
i equipamen s als ba is, es a ana mobili zan pe e on a la indi e ència i
a la inope ància municipal de l’època anquis a. Da e e les nomb oses mani-
es acions i mobili zacions eïnals pe eclama la digni icació dels ba is, s’hi
Ús i ap opiació de la Via Júlia i la Rambla del Ra al de Ba celona Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 95
Fo og a ia 1. Vis a gene al de la Via Júlia, oc ub e del 2000.
Fo og a ia de l’au o a.
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 95
amaguen nomb oses ho es de eball comuni a i que e o cen el coneixemen
i l’en esa en e els eïns i les eïnes i ajuden a cons ui un o sen i de pe -
inença i d’iden i a amb el ba i.
Domingo i Bone (1998) conside en P ospe i a i el Ve dum, en e d’al-
es, casos pa adigmà ics de ba is ma ginals con igu a s ísicamen i simbòli-
camen pel mo imen social u bà. L’u banis a Jo di Bo ja en én que la cohesió
d’aques mo imen a se e o ça pe l’homogeneï a social dels eïns i les eï-
nes (classe ob e a indus ial) i es imula pe la cul u a u banís ica dels líde s
de les associacions eïnals:
A la asociación de ecinos enían seño as con sus zapa illas… No e a ácil dis-
ingui quienes e an mili an es polí icos, quienes e an ac i is as sociales y quie-
nes e an los ecinos que es aban allá po que pensaban que hacía al a una
escuela o que llegase el anspo e (Bo ja, 2001).
Les expec a i es que la p ojecció i la eali zació de la Via Júlia ha ien sus-
ci a en el mo imen eïnal s’expliquen pels a ibu s d’un ba i amb una manca
signi ica i a d’espais de elació i de p oximi a . L’Associació de Veïns de P os-
pe i a en a segui de p op o el p océs cons uc iu. Una de les p ime es dis-
co dances en e l’Associació de Veïns de P ospe i a i l’Ajun amen de Ba ce-
lona a gi a en o n de la capaci a de ci culació que ha ia d’abso bi la no a
ia. L’Associació s’oposa a que aques a passés a o ma pa del sis ema de ies
àpides de la ciu a i exigia, con à iamen , la cons i ució d’una ambla amb
uncions de cen e cí ic i come cial. Segons memb es d’aques a associació
en e is a s, desp és de di e ses eunions i discussions amb els ep esen an s
municipals, les eïnes i els eïns an accep a que hi hagués ce a ci culació i que
la ia no os un passeig o almen de ianan s.
Un segon desaco d a eni a eu e amb el disseny global de la Via Júlia.
Mesos més a d d’inicia -ne les ob es, el no emb e de 1982, l’Associació de
Veïns no ap o a a el disseny ia pe al passeig. L’Associació es a a en con a
de la cons ucció d’un mu , ja que impedia la isibili zació d’un cos a a l’al e
del ca e . Reclama en, pe an , més pe meabili a ans e sal, és a di , més
isibili a en e un cos a i l’al e de la ia, malg a que el desni ell exis en
en e les o e es del cos a ma i el cos a mun anya n’impedís una isió ans-
e sal comple a. Finalmen , pe sob e el mu es a posa una ba ana o mada
pe ubs me àl·lics que sua i za a l’impac e isual en e banda i banda del pas-
seig.
Un al a desa inença la an p o oca les con ibucions especials que ha ien
d’assumi di ec amen els eïns de la Via Júlia una egada inali zades les ob es
d’u bani zació. El mo imen eïnal a aconsegui que l’Ajun amen de Ba -
celona eliminés l’impos municipal que acompanya a qualse ol millo a u ba-
nís ica com a compensació pe an s anys de desp eocupació municipal.
96 Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 Anna O iz i Gui a
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 96
La ambla del Ra al
La ambla del Ra al és una ope ació u banís ica emma cada dins el P og ama
de Re i ali zació del Cen e His ò ic de Ba celona, una ac uació concebuda
inicialmen pe Ilde ons Ce dà en el seu P ojec e de Re o ma (1859) i ep esa
més d’un segle més a d pel Pla Especial de Re o ma In e io del Ra al (1983).
El p ojec e d’u bani zació es a a inse i en el Pla Cen al del Ra al i a com-
po a o a una sè ie d’ope acions: exp opiació de sòl, cons ucció d’habi a -
ges pe al eallo jamen de les amílies a ec ades, ende ocamen de cinc illes
de cases (1.384 habi a ges i 293 locals) i ehabili ació dels edi icis més deg a-
da s (A igues i Cab e a, 1998). El cos de les ob es a ana a cà ec de les es
adminis acions públiques (l’es a al, l’au onòmica i la municipal), jun amen
amb les ajudes del Fons de Cohesió de la Unió Eu opea, que hi a apo a un
85% del o al de l’ope ació (ARI, 2000).
El nou espai públic, de 58 me es d’amplada (passeig cen al i dos la e als)
i 317 me es de lla gada, a se p ojec a pels a qui ec es Jaume A igues i Pe e
Cab e a, i inaugu a el 24 de se emb e de 2000 ( o og a ia 2). La ambla del
Ra al s’es én des del ca e Nou de la ambla ins al ca e de l’Hospi al (i en e
els desapa egu s ca e s de Cadena i San Je oni), i es à o mada pe un pas-
seig cen al o ma pe un conjun lineal de bancs, pa e es i a b es, la g an
majo ia dels quals són palme es.
La ambla del Ra al ha es a , des de la se a concepció ins a la se a u ba-
ni zació, una de les ope acions u banís iques més ambicioses i polèmiques de
les eali zades pe l’Ajun amen al cen e his ò ic de la ciu a : ambiciosa pe la
p o unda eno ació del eixi u bà, pe la cons ucció d’habi a ges de p omo-
ció pública i el eallo jamen en el ma eix ba i dels eïns i les eïnes a ec a s pe
Ús i ap opiació de la Via Júlia i la Rambla del Ra al de Ba celona Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 97
Fo og a ia 2. Vis a gene al de la ambla del Ra al, juny del 2002.
Fo og a ia de l’au o a.
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 97
elació, de obada i de coope ació (in e can i d’in o macions sob e qües ions
e e en s a pisos, eina, legali zació de la esidència, e c.) en e la població
paquis anesa, ha p o oca que en e aques col·lec iu s’hagi ba eja amb el nom
de P esham Rambla, que en u dú (la llengua o icial del Paquis an) signi ica ia
la ‘ ambla dels p oblemes’ o la ‘ ambla de la gen p eocupada’.
La p esència de dones paquis aneses en ús de la ambla com a espai de
obada és gai ebé nul·la; p àc icamen només la u ili zen com a espai de ci cu-
lació. Una de les dones paquis aneses en e is ades comen a que no seu mai a
la ambla del Ra al pe què les eines de la lla l’abso beixen massa ho es i,
a més, els bancs del passeig es an semp e ocupa s pe homes.
No engo iempo […] po eso no me puedo sen a allí. Cuando es oy lib e,
iene mucha gen e […] po eso no puedo sen a […]. No puedes sen a …
aquí en la ambla del Ra al hay muchos homb es, y muje es no pueden sen-
a po que no hay si io. No hay mucho si io (Jadicha).
El col·lec iu d’homes mag ibins, o ma especialmen pe ma oquins, és
l’al e g up d’homes immig a s que eqüen en més so in la ambla del Ra al.
La p esència de dones ma oquines a l’espai públic obse a és supe io a la de
dones paquis aneses, pe ò hi és enca a mol escassa compa ada amb el col·lec-
iu masculí ma oquí que u ili za l’espai.
Re lexions inals
S’han obse a di e ències signi ica i es en la in ensi a d’ús i en el ipus d’a-
p opiació que els homes i les dones, segons l’eda , l’è nia i les ci cums àncies pe -
sonals, an dels dos espais públics es udia s. A la Via Júlia, pe exemple, hi p e-
dominen els homes g ans, sob e o als ma ins dels dies labo ables, men e que
a la ambla del Ra al, s’hi obse a, du an o s els dies obse a s, un nomb e més
ele a d’homes jo es i adul s d’o igen paquis anès i ma oquí.
Di e ses aons poden explica el p edomini d’uns col·lec ius sob e uns al es
en l’ús dels espais públics. El desigual epa imen de les asques domès iques
i amilia s segons el gène e explica ia les di e ències d’ús a la Via Júlia. La
p esència d’una p opo ció més ele ada d’homes g ans a la Via Júlia po deu e’s
a una disponibili a de emps lliu e més ele ada que en el cas de les dones de
la se a eda . Elles dedica ien més emps i es o ços a esold e asques elacio-
nades amb la lla i la amília, amb la consegüen disminució del seu emps de
lleu e. Malg a algunes millo es obse ades en els da e s anys en la co espon-
sabili zació domès ica i amilia en e gène es, les dones con inuen sob eca-
egades amb el eball ep oduc iu ( e o ça pe les condicions del me ca de
eball espanyol, amb unes axes d’ac i i a baixes i ele ades axes d’a u eme-
ní), e que p o oca que siguin elles les p incipals esponsables de la cu a de
les c ia u es i, pe an , les p incipals acompanyan s del seu emps lliu e.
La nomb osa p esència d’homes jo es i adul s paquis anesos i ma oquins
a la ambla del Ra al es deu a di e ses aons, com a a l’ele a nomb e d’in e-
104 Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 Anna O iz i Gui a
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 104
g an s d’aques s col·lec ius que iuen al ba i, les pèssimes condicions d’habi-
abili a dels pisos on iuen i la se a p eca ie a labo al, que els a es a sense eina
du an lla gs pe íodes. Als homes dels col·lec ius paquis anès i ma oquí se’ls
obse a ocupan la ambla del Ra al en g ups d’en e es i cinc memb es, asse-
gu s majo i à iamen als bancs i algunes egades a la gespa. Aques passeig, a més,
compleix pe ec amen la unció assignada adicionalmen als espais públics com
a llocs de p oximi a i de obada.
La p esència emenina a la ambla del Ra al és o ça escassa, a excepció de
les e asses dels ba s, que ajuden a augmen a la p esència de dones al passeig.
Elles u ili zen majo i à iamen la ambla del Ra al com a espai pe passa -hi
caminan més que no pas com a espai pe es a -s’hi.
La manca d’una à ea especí ica dedicada al públic in an il a la ambla del
Ra al pod ia se una de les causes de la poca p esència emenina en aques
espai, de la desincen i ació de l’ús pe pa de dones jo es i adul es i de nens i
nenes, i el que p o oca ia que l’espai es udia no os usa pe aques s g ups
amb la ma eixa in ensi a que a la Via Júlia. L’exis ència d’una à ea de jocs
in an ils segu amen inc emen a ia el nomb e de dones (ma es), de gen g an
(a is i à ies) i de nens i nenes que essin ús del passeig i ajuda ia a eequilib a
els sexes i les eda s.
La poca p esència emenina als bancs del passeig s’explica, segons algunes
pe sones en e is ades i, especialmen , segons algunes dones de di e en s iden-
i a s è niques i cul u als, pe l’ele a nomb e d’homes jo es i adul s paquis-
anesos i ma oquins assegu s als bancs i a la gespa de la ambla del Ra al, que
a iben a cohibi -ne i desincen i a -ne l’ús. A la Via Júlia no hi hau ia cap g up
que gene és aques ipus de eacció. L’he e ogeneï a è nica i cul u al del Ra al,
inc emen ada en els da e s anys pe l’a ibada al ba i de col·lec ius d’immi-
g a s i immig ades ex acomuni a is, pod ia se la causa de la descon iança i
l’ansie a que «causen» els «al es».
Es po a i ma , sense cap mena de dub e, que els espais públics es udia s, la
Via Júlia i la ambla del Ra al, han millo a la ida quo idiana de les pe so-
nes, ja que han o e llocs de obada, d’in e acció i de comunicació als ba is
espec ius. Els dos espais han ingu , amb algunes ma isacions, èxi en la mesu-
a que compleixen alguns dels equisi s assenyala s an e io men . Vegem, doncs,
algunes de les aons que mos en l’èxi dels espais públics es udia s. En p ime
lloc, s’hi obse a que els espais públics es udia s p esen en una di e si a més
o menys g an de pe sones segons el sexe, l’eda i l’o igen è nic. Com s’ha is
an e io men , pe ò, cadascun d’aques s espais mos a unes di e ències no a-
bles pel que a als p incipals pe ils d’usua is i usuà ies. Si bé és e i a que cap
g up no s’ap opia, de mane a única i exclusi a, d’algun d’aques s espais públics,
sí que és ce que l’ele ada p opo ció d’homes paquis anesos i ma oquins a la
ambla del Ra al és pe cebuda pe algunes pe sones en e is ades, sob e o
dones, com un elemen que en cohibeix l’ús.
En segon lloc, als dos espais públics, s’hi obse a una g an di e si a d’ac-
i i a s po enciades pel seu disseny poli alen i la di e si a de pe sones que
els usen: gen asseguda als bancs, a la gespa, d e a o passejan ; gen llegin ,
Ús i ap opiació de la Via Júlia i la Rambla del Ra al de Ba celona Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 105
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 105
obse an o pa lan ; nens i nenes jugan , amb bicicle a o amb pa ine , e c. El
disseny dels espais públics, amb un bon equilib i en e à ees d’acció i de epòs,
a a o eix la a ie a d’ac i i a s: els bancs i la gespa, pe asseu e-s’hi i pa la -hi
anquil·lamen , mi a al ol an o espe a -hi algú; els a b es, pe ecolza -s’hi;
les on s d’aigua, pe beu e-hi; les escul u es, pe obse a -les; les à ees de jocs
in an ils, pe juga -hi (a excepció de la ambla del Ra al); les à ees d’acció lliu-
es de mobilia i u bà, pe juga -hi a pilo a i passeja -hi; e c.
En e ce lloc, els dos espais públics p opicien opo uni a s pe a la in e-
acció i la comunicació social en e pe sones que es coneixen en e elles i en e
pe sones que no es coneixen. Con e ses, salu acions amb els eïns i les eïnes,
ases in e can iades pe p egun a o demana alguna cosa («es à lliu e aques
banc?», « é ho a?»), mani es acions d’a ec i i a (pe ons, ab açades..), con ac-
e isual, mi ades, e c. són algunes de les o mes d’in e acció i de comunica-
ció obse ades en e els usua is i les usuà ies dels espais públics.
Tenin en comp e o aques conjun d’elemen s que ajuden a mesu a l’èxi
més o menys g an dels espais públics i conside an pa al·lelamen les opinions
de les pe sones esiden s en e is ades, cal conclou e que la Via Júlia és un
espai públic de més èxi que la ambla del Ra al.
Cal di , a més, que la Via Júlia ha es a un dels espais públics que ha dona
més bon esul a dels p ojec a s a Ba celona du an els p ime s go e ns muni-
cipals democ à ics als anys ui an a. La se a c eació a coincidi amb un dels
momen s culminan s pe als mo imen s socials u bans, ci cums ància que a
esde eni especialmen in e essan pe combina el sabe p o essional pe pa de
l’equip ècnic de l’Ajun amen de Ba celona i el coneixemen de les necessi a s
i p eocupacions quo idianes de la població pe pa de les associacions eïnals.
La ambla del Ra al ha o e al ba i un nou lloc de obada, pe ò ha es a
un espai públic ma ca pe la se a locali zació (en una à ea de no a cen ali-
a so a una p essió especula i a impo an ) i les se es ca ac e ís iques cons-
uc i es (p e i ende ocamen de blocs de pisos i pos e io eallo jamen de
les pe sones a ec ades) d’una complexi a di ícil de sa is e o hom. El p océs
u bani zado d’aques espai públic, concebu des dels seus o ígens com un
ind e pe se i el ba i i la ciu a , no a eni en comp e un mo imen eï-
nal o , capaç de cohesiona les demandes i les ei indicacions dels eïns i les
eïnes del Ra al. Segu amen amb una olun a més g an pe pa del go e n
local d’assegu a una au èn ica pa icipació ciu adana en el p océs d’u bani zació
de la ambla del Ra al, s’hau ia pogu aconsegui més hib idisme en el seu dis-
seny pe al de conjuga millo les di e en s necessi a s i desi jos.
Bibliog a ia
ABELLA, Ma í (2001). En e is a eali zada el 30 de maig de 2001 a Ba celona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (1987). Ba celona espai i escul u es (1982-1986). Ba ce-
lona: Ajun amen de Ba celona.
ARAMBURU, Mikel (2002). Los o os y noso os. Imágenes del inmig an e en Ciu a Vella
de Ba celona. Mad id: Minis e io de Educación, Cul u a y Depo e.
106 Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 Anna O iz i Gui a
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 106
ARI, ÀREA DE REHABILITACIÓ INTEGRADA CIUTAT VELLA (2000). U bani zació de l’es-
pai públic i ehabili ació de l’edi icació exis en a l’en o n de la ambla del Ra al. Ba -
celona.
ARTIGUES, Jaume (2002). En e is a eali zada el 7 de maig de 2002 a Ba celona.
ARTIGUES, Jaume; CABRERA, Pe e (1998). Memò ia del p ojec e. P ojec e d’O denació
de la Rambla del Ra al (documen no publica ).
BARNADA, Jaume; LAVIÑA, Julio (1999). «L’espai públic a Ba celona». Ba celona 1979-
2004, del desa ollo a la ciudad de calidad. Ba celona: Ajun amen de Ba celona,
Col·legi d’Apa ellado s i A qui ec es Tècnics de Ba celona, Col·legi d’A qui ec es
de Ba celona, Col·legi d’Enginye s Indus ials de Ca alunya, p. 243-248.
BERDOULAY, Vincen ; MORALES, Mon se a (1999). «Espace public e cul u e: s a egies
ba celonaises». Géog aphie e Cul u es, núm. 29, p. 79-96.
BOHIGAS, O iol (1999). «Re alo i zació de la pe i è ia i ecupe ació del cen e. Recon-
e sió del on ma í im». A MARAGALL, Pasqual (ed.). Eu opa p òxima. Eu opa,
egions i ciu a s. Ba celona: Uni e si a de Ba celona i Uni e si a Poli ècnica de
Ba celona, p. 199-214.
BORJA, Jo di (2001). En e is a eali zada el 22 de eb e de 2001 a Ba celona.
BORJA, Jo di; MUXÍ, Zaida (2001). Espai públic: ciu a i ciu adania. Ba celona: Dipu-
ació de Ba celona.
BUSQUETS, Joan (2001). En e is a eali zada el 23 de eb e de 2001 a Ba celona.
COUTRAS, Jacqueline (1996). C ise u bain e espaces sexués. Pa ís: A mand Colin.
DELGADO, Manuel (1999). El animal público. Hacia una an opología de los espacios
u banos. Ba celona: Anag ama.
DÍAZ, Ca les (2002). En e is a eali zada el 3 de juny de 2002 a Ba celona.
DOMINGO, Miquel; BONET, Ma ia Rosa (1998). Ba celona i els mo imen s socials u bans.
Ba celona: Fundació Jaume Bo ill i Edicions Medi e ània.
FONTOVA, Rosa io (1998). «Suspens en u banisme». El Pe iódico, 12 de juliol de 1998.
FRANCIS, Ma k (1989). «Con ol as a Dimension o Public Space Quali y». A ALT-
MAN, I win; ZUBE, E in H. (eds.). Public Places and Spaces. Human Beha io and
En i onmen . Vol. 10. No a Yo k: Plenium P ess, p. 147-172.
LITTLE, Jo; PEAKE, Linda; RICHARDSON, Pa (1988). «In oduc ion: geog aphy and
gende in he u ban en i onmen ». A LITTLE, Jo; PEAKE, Linda; RICHARDSON, Pa
(eds.). Women in ci ies. Gende & he u ban en i onmen . Lond es: MacMillan
Educa ion.
MARTÍNEZ, Se gi (2000). El e o n al cen e de la ciu a , la ees uc u ació del Ra al: en e
la eno ació i la gen i icació. Tesi doc o al. Ba celona: Uni e si a de Ba celona.
MCDOWELL, Linda (1999). Géne o, iden idad y luga . Un es udio de las geog a ías emi-
nis as, Mad id: Ed. Cá ed a, Uni e sidad de Valencia, Ins i u o de la Muje .
PIZZA, An onio (1998). En e is a eali zada pe Claudio Zulian. Exposició «Escenes
del Ra al», Cen e de Cul u a Con empo ània de Ba celona, 1 de ma ç-31 de maig
de 1998. Pàgina web consul ada el 12 de desemb e de 2001: h p://www.cccbxa
man.o g/ a al/A3/ x /A qui ec u a/pizza.h m
PROJECT FOR PUBLIC SPACES (2002). How o u n a place a ound. A hanbook o c ea-
ing success ul public spaces. No a Yo k: P ojec o Public Spaces.
SOLA, Be na do de (2001). En e is a eali zada el 27 de eb e de 2001 a Ba celona.
TATJER, Me cè (1998). «Las in e enciones u banís icas en el cen o his ó ico de Ba ce-
lona: de la Vía Laie ana a los nue os p og amas de e i alización». A BERNAL, Bego-
ña (coo d.). Opo unidades de desa ollo sos enible pa a los conjun os u banos his ó i-
cos. III Jo nadas de Geog a ía U bana. Bu gos: Uni e sidad de Bu gos, p. 13-28.
Ús i ap opiació de la Via Júlia i la Rambla del Ra al de Ba celona Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 107
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 107
TAULA DEL RAVAL (2001). En e is a eali zada el 22 de maig de 2001 a Ba celona.
VALLE, Te esa del (1997). Andamios pa a una nue a ciudad. Lec u as desde la an opo-
logía. Mad id: Cá ed a.
VON HEEREN, S ephanie (2002). La emodelación de Ciu a Vella. Un análisis c í ico
del modelo Ba celona. Ba celona: Veïns en De ensa de la Ba celona Vella.
WALZER, Michael (1986). «Pleasu es & Cos s o U bani y». Dissen , núm. 33 (4),
p. 470-475.
WHYTE, William H. (1980). The social li e o small u ban spaces. No a Yo k: P ojec
o Public Spaces.
108 Doc. Anàl. Geog . 44, 2004 Anna O iz i Gui a
DAG 44 001-216 23/11/05 17:27 Página 108
