Resum
L’es udi anali za la eali a e i o ial del dis ic e indus ial de Mon ebelluna (I àlia) com
a exemple de la dinàmica del enomen u bani zado con empo ani en à ees u banes meno s.
El eball s’es uc u a en dos blocs: en el p ime es p esen a el model d’o gani zació social
de la p oducció denomina «dis ic e indus ial» i la se a implan ació sob e el e i o i,
ca ac e i zada pe l’apa ició de enòmens d’u bani zació di usa; en el segon bloc s’in en a
e i ica en el e i o i les a iables explica i es essenyades pe di e en s au o s, a pa i
d’una anàlisi his ò ica de p ocessos. L’o gani zació di usa de les ac i i a s econòmiques i
de la esidència apun en un can i en la mo ologia u bana.
Pa aules clau: Mon ebelluna, dis ic e indus ial, ciu a di usa, mo ologia u bana, ipo-
logies e i o ials.
Resumen. Nue os p ocesos y o mas de c ecimien o u bano: el caso del dis i o indus ial de
Mon ebelluna en I alia
El es udio analiza la ealidad e i o ial del dis i o indus ial de Mon ebelluna (I alia) como
ejemplo de la dinámica del enomeno u banizado con empo áneo en á eas u banas meno es.
El abajo se es uc u a en dos bloques: en el p ime o se p esen a el modelo de o ganización
social de la p oducción denominado «dis i o indus ial» y su implan ación sob e el e i-
o io, ca ac e izada po la apa ición de enómenos de u banización di usa; en el segundo blo-
que se in en a e i ica en el e i o io las a iables explica i as eseñadas po los di e en es
au o es, a pa i de un análisis his ó ico de p ocesos. La o ganización di usa de las ac i idades
económicas y de la esidencia apun an un cambio en la mo ología u bana.
Palab as cla e: Mon ebelluna, dis i o indus ial, ciudad di usa, mo ología u bana, ipo-
logías e i o iales.
Résumé. Nou eaux p ocès e o mes de c oissance u baine: le cas du dis ic indus iel de
Mon ebelluna à l’I alie
L’a icle analyse la éali é e i o iale du dis ic indus iel de Mon ebelluna (I alie) comme
exemple de la dynamique du p ocès d’u banisa ion con empo aine qui a lieu dans les pe i s
espaces u bains. Le a ail a deux pa ies: dans la p emiè e on p ésen e le modèle d’o ga-
Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 89-104
Nous p ocessos i o mes de c eixemen u bà:
el cas del dis ic e indus ial de Mon ebelluna a I àlia
Juli Valdunciel Coll
Uni e si a de Gi ona. Depa amen de Geog a ia, His ò ia i His ò ia de l’A
Plaça de Fe a e i Mo a, 1. 17071 Gi ona. Spain
[email p o ec ed]
Da a de ecepció: 7 de eb e del 2003
Da a d’accep ació de ini i a: 24 de ma ç del 2004
nisa ion e i o iale de la p oduc ion qui a eçu le nom de «dis ic indus iel» e son implan-
a ion dans le e i oi e, ca ac é isé pa l’appa i ion des phénomènes d’u banisa ion di u-
se; dans la deuxième pa ie on applique les a iables explica i es annoncées pa di e s
expe s dans un e i oi e conc e à pa i d’une analyse his o ique des p ocessus. L’o ga-
nisa ion di use des ac i i és économiques e de la ésidence mon en un changemen dans
mo phologie u baine.
Mo s clé: Mon ebelluna, dis ic indus iel, u banisa ion di use, mo phologie u baine,
ypologies e i o iales.
Abs ac . New p ocessess and o ms o u ban g ow h: he case o Mon ebelluna’s indus ial
dis ic (I aly)
This a icle analyses he spa ial o ganiza ion o Mon ebelluna’s indus ial dis ic (I aly) as
an exemple o he dinamics o u baniza ion phenomenon in small u ban a eas. The s udy
is di ided in wo pa s: in he i s one I p esen he social o ganisa ion’s model o p o-
duc ion named «indus ial dis ic » and i s ela ion wi h he space, which is cha ac e izeded
by he ising o di used u baniza ion se lemen s; in he second pa I y o e i y some
explana o y ac o s poin ed ou by di e en au o s in his speci ic a ea wi h an his o ical
analysis o p ocesses poin o iew. The di used o ganisa ion o economic and housing
ac i i y show a change in he u ban mo phology.
Key wo ds: Mon ebelluna, indus ial dis ic , di used ci y, u ban mo phology, spa ial
ipologies.
In oducció
La ece ca pa eix de la hipò esi que les ans o macions que hi ha hagu en
els da e s decennis en l’economia i la socie a , ca ac e i zades pe la ansició
cap a un model d’acumulació lexible, han in oduï impo an s ans o macions
en les es uc u es e i o ials, an en aquelles d’àmbi me opoli à com en
aquelles u banes meno s, de ca àc e eme gen . En el segon cas, el Vène o, i,
més conc e amen , l’à ea de Mon ebelluna, han esde ingu e e en s pa a-
digmà ics dels p ocessos de desen olupamen indus ial d’a el endògena mi -
jançan un model d’o gani zació de la p oducció de pe i a i mi jana emp esa o
de dis ic e indus ial. L’objec iu és copsa l’impac e d’aques model de desen-
olupamen en la mo ologia del e i o i.
90 Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 Juli Valdunciel Coll
Suma i
In oducció
T ans o macions ecen s en l’es uc u a
econòmica i social
La epe cussió en les o mes
d’o gani zació del e i o i
El cas del dis ic e de Mon ebelluna
Conclusions
Bibliog a ia
La me odologia pa eix d’un en iquimen de les ece ques que economis-
es i sociòlegs han eali za en el camp de la elació en e socie a i o gani zació
indus ial, des d’una pe spec i a e i o ial, a pa i de les apo acions dels es u-
diosos del e i o i i d’una ece ca empí ica. El esul a és una econs ucció
de les p incipals ases d’e olució his ò ica de l’à ea de Mon ebelluna, en la qual
es incula el desen olupamen dels sec o s econòmics, mol especialmen del
sec o indus ial, en la se a dimensió ècnica, o gani za i a i social, als can is
en els p ocessos i les o mes d’o gani zació del e i o i.
En aques pun , la ece ca ap o undeix l’anàlisi de la mo ologia u bana
mi jançan ècniques de eball de camp, amb l’objec iu de pode copsa la
p esència d’ac i i a s i d’usos di ícilmen quan i icables a a és dels censos.
La ece ca culmina amb una anàlisi ipològica que in en a ecolli les a iables
«es uc u als» dels nous ambien s de la di usió u bana a pa i de es indica-
do s: l’accessibili a , les ipologies de l’edi ica i la complexi a uncional.
T ans o macions ecen s en l’es uc u a econòmica i social
En els úl ims es decennis, les economies occiden als han so e g ans ans-
o macions que han a ec a an les es uc u es de p oducció i d’o gani zació dels
me ca s de eball —ca ac e i zades pe una endència c eixen a la lexibili -
zació—, com els pa ons bàsics de elació i d’o gani zació de la socie a . Les
luc uacions c eixen s de la demanda, els a enços ecnològics i l’augmen de
la con lic i i a en e capi al i eball, han ingu com a esul a una endèn-
cia a la ees uc u ació del eixi p oduc iu, ca ac e i zada pe una disminució
de la mida de les uni a s de p oducció i una desconcen ació d’aques es sob e
el e i o i. Pe in e p e a aques enomen, hom pa la de ànsi d’un model de
desen olupamen o dis a a un model neo o dis a o pos o dis a (Amin, 1994).
La millo a en el camp de les comunicacions i les elecomunicacions, així
com la di usió ecnològica i l’expansió i la segmen ació dels me ca s, han pe mès
la o mació de sis emes locals d’emp eses lliga s a ce es adicions p oduc i es
a elades en el e i o i. La o mació d’aques s sis emes de pe i a i mi jana
emp esa in eg ades ho i zon almen ou desc i a pe Al ed Ma shall a p inci-
pis del segle XX. Segons Ma shall (1927), els dis ic es indus ials es ca ac e i -
za en pe la p esència d’es uc u es indus ials di uses que cob ien o es les ases
de la cadena d’un p oduc e en una à ea limi ada, d’aques a mane a s’ap o i a-
en economies ex e nes a l’emp esa. Els a an a ges de i a s de l’aglome ació
d’ac i i a s simila s en de e minades locali zacions es adueix en a an a ges
econòmics de es ipus: educció dels cos os de ansacció, incula s a la aci-
li a d’in e can i d’in o mació en p oduccions no lligades a l’es anda di zació;
educció dels cos os de p oducció, lliga s a la p esència de adicions p oduc i es
especí iques i a un ampli me ca de eball, i ac i ació de dinàmiques inno a-
do es de ipus inc emen al, de i ades de la capaci a d’u ili za maquinà ia espe-
ciali zada en el ma c d’una di isió del eball en e emp eses del sis ema.
Els es udis empí ics eali za s a I àlia a pa i de la dècada de 1970 ecu-
pe en el concep e de dis ic e indus ial pe in e p e a els enòmens de desen-
Nous p ocessos i o mes de c eixemen u bà Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 91
olupamen que s’es a en p oduin en algunes « egions pe i è iques». Els au o s
con e geixen a a i ma que els enòmens de ipus dis ic ual apa eixen com a
esul a de l’adap ació d’algunes es uc u es p oduc i es a esanes, especiali -
zades en la p oducció d’un de e mina ipus de bé d’es il adicional, a una
conjun u a del me ca a o able a la p oducció de sè ies cu es (Beca ini, 1975
i 1987; Bagnasco, 1977; B usco, 1989). Aques p océs oba un e eny ado-
ba en cen es u bans meno s i espais u als ca ac e i za s pe la p esència d’unes
condicions ambien als peculia s, com a a: una bona do ació d’in aes uc u-
es, una es uc u a de poblamen disseminada i una adició p oduc i a a e-
sana di usa. Bagnasco (1988) in e p e a aques enomen com a esul a d’un
acoblamen es uc u al en e ma iu ag à ia i adició u bana, en un p océs de
con inuum cul u al que comença amb les pe i es elabo acions a esanes que
eali za la amília pagesa, con inua amb la cons ucció d’un pe i alle i culmina
—seguin un pa ó de capi ali zació p og essi a— en una emp esa. La aó és
que el sis ema p oduc iu oba en una de e minada o ma d’o gani zació de
la p oducció, di usa sob e l’espai, que implica una o a di isió del eball i
una explo ació dels ecu sos socials i ma e ials del e i o i, l’elas ici a pe e
on al cos de la mà d’ob a i a la compe ència ex e io (Paci, 1982). El model
o gani za iu del dis ic e indus ial implica, en suma, l’ap o i amen d’una
sè ie d’economies ex e nes al p opi p océs p oduc iu, que de i en de les
condicions d’o gani zació social, econòmica i ambien al del e i o i. Com a
esul a , els dis ic es indus ials esde enen es uc u es socio e i o ials mol
compe i i es, que assoleixen el ang de mo o s de l’economia en sec o s com a a
el èx il, el calça o el moble.
La epe cussió en les o mes d’o gani zació del e i o i
Les dinàmiques socials i econòmiques exposades han susci a un impo an
deba 1en e els es udiosos de la eali a u bana. En e ec e, les ca ego ies clàs-
siques pe in e p e a l’o gani zació de la ciu a i el e i o i, com a a la dico-
omia «camp-ciu a » o el concep e «ciu a », en en en c isi, pe què ja no poden
explica ni desc iu e p ocessos i o mes que han pa i can is subs ancials, men-
e, d’al a banda, se n’han encunya de nous, com a a «ciu a di usa» (Indo-
ina, 1990), «Me apolis» (Asche , 1995) o «ciu a dispe sa» (Monclús, 1998),
que, amb més o menys èxi , mos en la dispe sió en la p oducció cien í ica
impe an . El que sembla ob i és, pe ò, que les pe spec i es eò iques i me o-
dològiques «clàssiques», basades en una delimi ació mol cla a de les a ia-
bles, elacions i o mes que de e mina en el enomen ciu a , ja no poden
copsa una eali a u bana que, amb di e ses g adacions de densi a i d’in-
ensi a , es di on, supe an les ba e es espacials, amb una no a es uc u a i
emp em a sob e el e i o i.
92 Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 Juli Valdunciel Coll
1. La publicació més ecen sob e l’es a de les ece ques i les posicions a l’en o n del eno-
men de la di usió u bana és la de Be uglia, S anghellini i S a icco (2003).
Des de l’òp ica de la adició i aliana, podem des aca es pe spec i es
d’anàlisi bàsiques: les dues p ime es anali zen els can is com a p oduc e dels
p ocessos econòmics i socials, ja sigui posan èm asi en les ans o macions de
ca àc e conjun u al d’un model capi alis a que con inua pe pe uan meca-
nismes de p oducció, ci culació i ep oducció de me ca , com en el cas d’In-
do ina, o bé posan de elleu el pes dels ac o s d’o d e ambien al local, com en
el cas de Dema eis; la da e a, cul i ada pe a qui ec es i u banis es, pa eix
d’un en iquimen de la adició mo o ipològica amb l’apo ació dels es udis
sob e les « acionali a s quo idianes».
Segons Indo ina (1990), les causes es uc u als que expliquen la di usió de
les ac i i a s i de la població sob e el e i o i són dues: les ans o macions
que hi ha hagu en l’o gani zació de la p oducció i les opcions elec i es de la
població en ma è ia d’habi a ge —que el me ca no ha o e dins de la «ciu-
a adicional»—. Com a esul a , l’au o ap ecia can is en els models clàssics
d’o gani zació de la eali a u bana i l’apa ició d’un nou enomen espacial:
la «ciu a di usa» del Vène o (Indo ina, 1990, 1999). La «ciu a di usa» és la
culminació d’un p océs his ò ic que comença, a mi jan anys seixan a, amb
la elocali zació del capi al indus ial p oceden de les g ans à ees u banes cap
als cen es u bans meno s i les à ees u als adjacen s. En un segon es adi, dos
ac o s, l’èxi econòmic de les emp eses, amb capaci a de p oducció au òno-
ma i de elació di ec a amb el me ca , i l’a ibada en massa de poblado s amb
una «expe iència u bana» —que no poden sa is e la se a demanda d’habi a -
ge dins de la «ciu a adicional»—, p o oquen una expansió del sec o se eis
a l’emp esa i al consum. La dislocació de l’ac i i a econòmica i de la pobla-
ció, ees uc u ades sob e la base dels cen es mi jans i meno s p eexis en s, ha
dona conno acions u banes a un as e i o i, que supe a l’escala de les di i-
sions adminis a i es adicionals.
Pe Giuseppe Dema eis (1992), les ans o macions de ipus gene al asse-
nyalades pe Indo ina hau ien in oduï ans o macions «es uc u als» en el
e i o i, en el sen i de di ond e les condicions a o ables pe al desen olupa-
men econòmic, i, pe an , la possibili a , en unció de les peculia i a s ambien-
als dels sis emes locals i la se a capaci a d’au oo gani zació, de gene a dinà-
miques p òpies i singula s. La endència es uc u al a la descen ali zació de
l’ac i i a p oduc i a, jun amen amb unes condicions «pe i è iques» a o ables,
han impulsa ans o macions i e e sibles en el e i o i, an a ni ell de sis e-
mes de locali zació d’ac i i a s i de di isió del eball com de elació de pode
en e els di e en s ni ells de la je a quia u bana (Dema eis, 1992). El esul a
ha es a una di usió del desen olupamen u bà al lla g dels eixos i els nodes de les
xa xes ià ies p eexis en s, o man es uc u es espacials complexes que Clemen i,
Dema eis i Pale mo (1996) han anomena «ambien i insedia i i». La dinàmi-
ca d’aques es no es es uc u es e i o ials, que pel seus sis emes de elacions
comencen a o gani za -se en o ma de xa xa, depèn de les se es ca ac e ís iques
ambien als i la capaci a d’o e i espos es col·lec i es da an dels impulsos ex e ns.
Pe úl im, Boe i i Lanzani (1992), Boe i, Lanzani i Ma ini (1993) i Sec-
chi (1996) s’ap oximen a la no a eali a e i o ial posan l’accen en l’anàli-
Nous p ocessos i o mes de c eixemen u bà Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 93

si de la con igu ació o mal i d’ús dels nous espais u bani za s. La esi cen al
d’aques s au o s és que els can is gene als enen una aducció in e escala que
abona l’apa ició de nous espais amb o mes i usos di e en s dels de la «ciu a a-
dicional». En aques sen i , la elació en e el eixi edi ica , la in aes uc u a
i el ma c ísic, els pe me delimi a les no es ipologies o uni a s mínimes dels
ambien s de la di usió, mol in e essan s des de l’òp ica de la in e enció o -
mal sob e el e i o i.
El cas del dis ic e de Mon ebelluna
L’à ea d’es udi
El dis ic e de Mon ebelluna és una pe i a à ea d’una desena de municipis2
si uada al no d-oes de la p o íncia de T e iso, jus a peu de mon dels Alps
dolomí ics. Des del pun de is a uncional, aques a à ea o ma pa d’una
es uc u a e i o ial més àmplia, la plana del Vène o, ca ac e i zada pel poli-
cen isme u bà i l’especiali zació econòmica indus ial. Mon ebelluna és a ui
el p ime cen e mundial en la ab icació de calça pe a espo s d’hi e n i un
e e en en o el que es e e eix al sec o de l’espo , al com ho demos a el
e que gai ebé o es les g ans ma ques del sec o hi enen seu: Lo o, Diado-
a, No dica, Tecnica.
El p océs de cons ucció del e i o i
La ece ca comença mi jan segle XX, momen en el qual hom po eni una
ima ge d’una à ea que no ha pa i les g ans ans o macions p òpies del p océs
d’indus iali zació o dis a (mapa 1). El e i o i s’o gani za en base a una es uc-
u a de poblamen disseminada (60% de la població3), amb un egui zell de
cases u als que es epa eixen de o ma gai ebé homogènia sob e l’espai, i o -
men, en alguns casos, pe i es en i a s ag upades en o n d’una pa òquia. També
s’hi poden obse a alguns nuclis d’escassa en i a —els caps de municipi—,
d’en e els quals des aca Mon ebelluna, cen e de me ca i nucli cohesionado
de l’à ea. Les dades de 1951 mos en un e i o i de base econòmica u al, amb
un pe cen a ge de població ac i a ocupada en el sec o ag a i que assoleix gai-
ebé un 50% dels ac ius. Tanma eix, el sec o indus ial, amb un 36,5% de la
població ocupada, comença a despun a en la p oducció del calça pe als
94 Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 Juli Valdunciel Coll
2. L’à ea d’es udi é 219 km2, uns 73.000 habi an s (1991) i la o men els municipis d’Al i ole,
Cae ano San Ma co, Co nuda, C oce a, Mase , Mon ebelluna, T e ignano i Volpago. Les
dades exposades han es a elabo ades a pa i de les on següen s: a) població i habi a ge:
Censimen o gene alle della popolazione e delle abi azioni de 1951, 1961, 1971, 1981 i 1991, i
b) ac i i a econòmica: Censimen o gene alle dell’indus ia e del comme cio de 1951, 1961,
1971, 1981, 1991.
3. Bagnasco (1977) a in odui el e me pe enca la isió dico òmica en e una I àlia indus-
iali zada al no d i una I àlia subdesen olupada al sud, i posa de elleu l’emb anzida
indus ial que a ec a a algunes egions ins alesho es «pe i è iques».
espo s de mun anya (alpinisme i esquí), que es p ac iquen en les con ades
alpines p ope es. Pel que a a l’o gani zació indus ial, la à io de 5,6 eballa-
do s pe emp esa mos a p ou cla amen una es uc u a ma cada pel mini-
undisme emp esa ial de base amilia a esà, que ope a amb me odologies
p oduc i es adicionals i ap o i a l’habi a ge amilia com a espai de p oduc-
ció (Co ò i Rullani, 1998).
La ans o mació del e i o i comença a mi jan anys seixan a, quan la con-
jun u a socioeconòmica ma cada pe l’expansió de la p àc ica dels espo s de
mun anya con lueix amb alguns elemen s lliga s a la adició p oduc i a a e-
sana local en la ab icació del calça . La p esència d’alguns exemples d’indús-
ia adicional i la p oximi a als g ans cen es u bans i indus ials del no d
d’I àlia abonen la p esència di usa de capaci a s emp enedo es i possibili en la
di usió ecnològica necessà ia pe aconsegui un desen olupamen sos ingu .
La di usió de ècniques p oduc i es de ipus aylo is a, és a di , la in oducció
Nous p ocessos i o mes de c eixemen u bà Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 95
Mapa 1. In aes uc u es i à ea u bani zada (1948).
Fon : elabo ació p òpia a pa i de la Ca a Topog a ica d’I alia, escala 1:25.000, de 1948.
de màquines simples en la p oducció i l’inici d’un p océs de ígida di isió del
eball (disseny, mun a ge, acoblamen , e c.) acili a la ansició d’una ac i i a
de ipus a esà a una de ipus indus ial (Co ò i Rullani, 1998). El esul a és,
al com indiquen les dades (el nomb e d’emp eses passa de 1.562 a 2.200 en e
1951 i 1971), una ans o mació adical de la base econòmica de l’à ea, que
passa d’una economia ag à ia a una economia indus ial.
El c eixemen inicial implica, en mol s casos, l’apa ició d’apos es emp e-
nedo es lligades al mecena ge d’una g an emp esa, que encomana algunes pa s
del p océs p oduc iu a emp eses meno s. Aques es ecolzen alho a sob e la base
de la uni a amilia ag à ia, que basa la se a e iciència econòmica en la di isió
del eball in e na, l’au oexplo ació i la u ili zació de l’habi a ge pe a usos p o-
duc ius indus ials (Paci, 1982; Indo ina, 1990). Com a esul a , l’incipien
p océs de buidamen d’e ec ius demog à ics, lliga a la c isi de pos gue a, es
ans o ma en un c eixemen len pe ò sos ingu (un 10,6 % en e 1961 i
1971), e que, suma al p océs de disg egació de la uni a amilia , que passa
de 5,2 a 3,8 componen s de mi jana en e 1951 i 1971, é una aducció en
l’augmen en la p oducció d’immobles. El e i o i u bani za s’expandeix amb
o ça seguin pa ons de concen ació en els nuclis u bans consolida s i de con-
densació en les à ees de poblamen dissemina adjacen s. Men es an , l’ens
públic a asques d’es uc u ació —més que no pas d’o denació i de egulació
del me ca immobilia i—, mi jançan la p oducció d’equipamen s col·lec ius
(hospi al i escoles), polígons indus ials i in aes uc u es ià ies.
A pa i dels anys se an a es p odueix la g an expansió econòmica d’aques a
à ea, de o ma pa al·lela a un p océs gene al de desen olupamen que es p o-
dueix en les egions de la denominada Te za I alia4(Toscana, Emilia Roma-
nya i Vène o). La ecni icació del p océs p oduc iu, el can i en les o mes o ga-
ni za i es i l’augmen de la demanda abonen la capi ali zació p og essi a de
l’emp esa amilia —no exemp a d’una ele ada mo ali a — i l’adquisició d’una
posició au ònoma en el me ca (Co ò i Rullani, 1998). El eixi p oduc iu es
consolida en o ma de dis ic e indus ial, és a di , com l’ag egació espacial de
nomb oses emp eses ma iu, amb es uc u es ècniques, p oduc i es i come -
cials amb una p ojecció in e nacional (No dica, Lo o, Diado a, e c.), una
munió d’emp eses subcon ac ades meno s, so in de cai e amilia i un sec-
o pa al·lel de ca àc e in o mal que ocupa pe i s alle s i ga a ges i imi a la
p oducció de les emp eses líde . Aques a es uc u a o gani za a dóna g an le-
xibili a a la p oducció i pe me so eja les igideses del sis ema, a la egada
que possibili a a les amílies pageses ob eni endes indus ials. En e ec e, en e
1971 i 1981 el nomb e d’emp eses es duplica i s’assoleix el màxim de 4.520
uni a s, amb un màxim de 16.888 ocupa s (un 59,9% de la població ac i a).
D’al a banda, idel e lex de la conjun u a econòmica a o able, la pobla-
ció con inua c eixen a un i me len pe ò sos ingu , un 10,3% en e 1971 i
96 Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 Juli Valdunciel Coll
4. Les dades han es a ex e es del Rappo o Ossem, es udi anual sob e l’es a del sec o del
calça espo iu que eali za Il Museo dello Sca pone, que anali za els quinze municipis que
la ins i ució conside a com a in eg an s del dis ic e indus ial des de 1984.
1981, i això é una aducció en l’augmen de la p oducció d’immobles (un
33% en e 1971 i 1981). La aducció espacial d’aques p océs és un c eixe-
men u bà ex ensiu, o ma pe eixi s mix os en els quals es ba egen usos:
esidència (amb ipologies d’habi a ge de baixa densi a ), p oducció (locali -
zada en pe i s alle s i naus incula s a la p opie a amilia ) i se eis col·lec ius
(de p oducció pública). El eixi u bani za es consolida seguin les ies de
comunicació ins a solda els cen es his ò ics i les à ees de poblamen disse-
mina d’a el his ò ica, i o ma un g an con inu edi ica d’escala sup amuni-
cipal. Malg a els cos os col·lec ius que implica una o ma de c eixemen u bà
d’aques gène e, la espos a de l’Adminis ació en ma è ia de polí ica e i o-
ial, an d’àmbi municipal com egional, és, com apun a Sa ino (1999),
cong uen amb el sis ema de desen olupamen d’economia di usa, ja que hi
dóna supo mi jançan la p oducció di usa de se eis públics i d’in aes-
uc u es.
La c isi gene al de les economies occiden als de mi jan anys se an a ambé
a ec a l’economia del dis ic e, que expe imen a un descens de la demanda
incula a la sa u ació dels me ca s i a l’augmen dels compe ido s in e nacio-
nals, amb me ca s de eball ca ac e i za s pe cos os de la mà d’ob a meno s
(Co ò i Rullani, 1998). Com a conseqüència, s’inicia un b eu pe íode de c isi
i de con lic i i a social que es adueix en acomiadamen s massius i en el an-
camen d’algunes emp eses. La ees uc u ació del eixi p oduc iu subsegüen
es basa en una p og essi a e cia i zació econòmica lligada a l’ex e nali zació
cap als se eis a l’emp esa (disseny, logís ica, e c.) i a la deslocalizació de les
ases del p océs p oduc iu més in ensi es en mà d’ob a.
Du an la dècada de 1980, les c isis es ep odueixen de o ma cíclica a causa
dels ac o s ja esmen a s. En e 1985 i 1999, el nomb e d’emp eses del sec o
del calça espo iu pa eix un descens d’un 57,4% (passa de 773 a 329 uni a s),
men e que el nomb e de eballado s baixa en un 15,4%5. L’e olució nega i-
a de o s dos indicado s ha de se a ibuïda a dos ac o s bàsics: pe una banda,
ens obem da an dels esul a s dels p ocessos de concen ació i de usió del
capi al d’algunes emp eses en g ups mul inacionals, com a a Bene on o Ros-
signol; de l’al a, cal pa la de la endència c eixen a la descomposició de les
di e ses ases del p océs p oduc iu, e que es adueix en un edimensiona-
men de les emp eses en a o del sec o se eis associa (Co ò i Rullani, 1998).
En aques sen i , les ac i i a s elacionades amb la logís ica, el disseny i les
no es ecnologies han ingu una expansió no able, men e que mol es pe i-
es emp eses de cai e amilia , que eali za en elabo acions menys especiali -
zades, han ana ancan .
L’alen imen econòmic ha e min a an el c eixemen demog à ic, que
se si ua en un 5% en e 1981 i 1991, com la p oducció d’immobles, que expe-
imen a un c eixemen mol meno al del decenni an e io (un 17,5% en e
Nous p ocessos i o mes de c eixemen u bà Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 97
5. La mobili a labo al in e municipal se si ua, segons el Censimen o gene alle della popolazio-
ne de 1991, en una o quilla en e el 30% i el 50% de la població ocupada en gai ebé o s
els municipis.
BRUSCO, S. (1989). Piccole imp ese e dis e i indus iali: una accol a di saggi. To í:
Rossenbe g & Sellie .
CLEMENTI, A.; DEMATTEIS, G.; PALERMO, P.C. (eds.) (1996). Le o me del e i o io
i aliano. Ambien i insedia i i e con es i locali. Ba i: La e za.
CORÒ, G.; RULLANI, E. (coo d.) (1998). Pe co si locali di in e nazionalizzacione: com-
pe enza ed au o-o ganizzazione nei dis e i indus iali del No d-Es . Milà: F anco
Angeli.
DEMATTEIS, G. (a cu a de) (1992). Il enomeno u bano in I alia: in e p e azioni, p os-
pe i e, poli iche. Milà: F anco Angeli.
INDOVINA, F. (ed.) (1990). La ci à di usa. Venècia: IUAV- DAEST.
— (1999). «La ci à di usa: cos’è e come si go e na». A INDOVINA, F. (coo d.). Te i-
o io. Inno azione. Economia. Piani icazione. Poli iche. Ven ’anni di ice ca del Daes .
Venècia: IUAV- DAEST, p. 47-58.
MARSHALL, A. (1927). Indus y and ade, 3ª edició (1ª 1919). Lond es: Macmillan.
MONCLÚS, F.J. (ed.) (1998): La ciudad dispe sa. Ba celona: Cen e de Cul u a Con-
empo ània de Ba celona.
PACI, M. (1982). La s u u a sociale i alia: cos an i s o iche e as o mazoni ecen i.
Bolonya: Il Mulino.
SAVINO, M. (1999). «Vene o, il successo con o e so del policen ismo», Genio u a-
le, 3, p. 26-39.
SECCHI, B. (1996): «Vene o». En: CLEMENTI, A.; DEMATTEIS, G.; PALERMO, P.C. (eds.).
Le o me del e i o io i aliano. Ambien i insedia i i e con es i locali. Ba i: La e za.
104 Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 Juli Valdunciel Coll