Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 203-221
RESSENYES
Lond es i Je usalem. La ciu a global i la
ciu a san a. Dues ciu a s ben di e en s
des de an s pun s de is a pe ò an sem-
blan s en un aspec e: la socie a mul i-
cul u al que l’habi a i que hi coexis eix (i
hi con iu en el millo dels casos) dia e e
dia o mada pe una població amb múl-
iples iden i a s de gène e, socials, è ni-
ques, cul u als i eligioses. Les i ències
pe sonals i les expe iències quo idianes de
l’au o a, la geòg a a To i Fens e , de la
Uni e si a de Tel A i (Is ael), en o es
dues ciu a s, així com els seus coneixe-
men s geog à ics i u banís ics de les dues
eali a s es udiades, an d’aques llib e una
aluosa apo ació, no només en el camp
de la nos a disciplina, sinó ambé una
ex ao dinà ia ocasió pe escol a les eus
d’aquells i aquelles que, pe anyen a
«mino ies» —del ipus que siguin—, es-
en silenciades i oblidades pel pode de les
«majo ies». La posició c í ica i de denún-
cia que p en Fens e —des de la se a iden-
i a de dona jue a, ciu adana is aeliana
«blanca» de classe mi jana— en e s l’ex-
clusió i la ma ginació en què iu g an pa
de la població pales ina a Je usalem (i pe
ex ensió o el poble pales í des de la c ea-
ció de l’es a d’Is ael), esul a un alo a e-
gi en el con ingu del llib e i un exem-
ple o midable de la esponsabili a i el
comp omís social que com a p o essio-
nals de la geog a ia ens co espon desen-
olupa .
Els objec ius p incipals del llib e són
onamen almen es: en p ime lloc, ana-
li za la cons ucció cul u al i simbòlica
de l’espai; en segon lloc, es udia les simi-
li uds i les di e ències en la pe cepció de
l’espai i en les expe iències quo idianes
de les pe sones amb iden i a s di e ses, i,
en e ce lloc, plan eja un nou en oca-
men en la plani icació u banís ica que
em a i zi coneixemen s al e na ius als
que adicionalmen s’han ana imposan
des de les es e es de pode (adminis ació
local, emp eses de la cons ucció…).
La me odologia u ili zada en la ece -
ca es basa en ècniques quali a i es: anà-
lisi de les na acions so gides de les en e-
is es en p o undi a e es a homes i dones
esiden s a Lond es i Je usalem i anàlisi de
mapes concep uals dibuixa s pe les pe -
sones en e is ades. Els homes i les dones
en e is ades enen iden i a s socials, è ni-
ques i cul u als di e en s i pe anyen, pe
FENSTER, To i
The Global Ci y and he Holy Ci y. Na a i es on knowledge, planning
and di e si y
Essex: Pea son Educa ion Limi ed, 2004, 329 p.
ISBN 0-582-35660-1
a cadascuna de les dues ciu a s, a un dels
dos g ups següen s: pe sones de classe
benes an —b i àniques o is aelianes— o
pe sones de «mino ies» è niques/nacionals
—bengalís esiden s al ba i bengalí de
Lond es (B ick Lane a ea) i pales ines esi-
den s a Je usalem.
Pe a la consecució dels objec ius an e-
io men ci a s, s’anali zen, d’una mane a
mol esca i i a, les in e p e acions, asso-
ciacions, sen imen s i desi jos que inspi en
a les pe sones en e is ades es concep es
de e mina s: el benes a (com o ), la pe -
inença (belonging) i el comp omís (com-
mi men ), a la egada que es compa en les
na acions en e els esiden s en e is a s
de Lond es i Je usalem. El d e de sen i -se
a gus a la ciu a , de pe ànye -hi i de sen-
i -s’hi comp omès són pe Fens e d e s
onamen als pe aconsegui una bona qua-
li a de ida a la ciu a i pe ga an i el d e
a la ciu adania pe a o hom, sigui quina
sigui la se a iden i a . Aques s concep es
són a la egada es udia s des de sis ca ego-
ies di e en s de l’espai públic i p i a : la
casa, l’escala de eïns, el ca e , el ba i, els
pa cs u bans i el anspo públic, i la ciu-
a i el cen e de la ciu a .
El llib e cons a d’onze capí ols es uc-
u a s en qua e pa s. A la p ime a pa ,
s’exposa el ma c eò ic i concep ual que
guia la ece ca empí ica, així com el con-
ex de les polí iques u banís iques imple-
men ades en els da e s anys en les dues
ciu a s es udiades. L’au o a c i ica la cien-
i ici a , la uni e sali a i la neu ali a del
coneixemen subjacen en les p àc iques
p o essionals de la plani icació u banís i-
ca que no enen en comp e la di e si a
cul u al ni les elacions de pode dins les
comuni a s on enen lloc. En aques es
dinàmiques, l’espai és concebu només
pe les se es dimensions ísiques i «abso-
lu es», sense eni en comp e les elacions
socials que s’hi es ableixen i oblidan que
les pe sones pe ceben, usen i iuen l’es-
pai de mane a di e en segons la se a p ò-
pia iden i a pe sonal i social. Exemples
conc e s de polí iques de plani icació i
desen olupamen a les dues ciu a s mos-
en com mol so in els objec ius inals
d’aques es polí iques municipals an més
encaminades a pe segui in e essos econò-
mics (ac uacions u banís iques de « ege-
ne ació» i especulació u bana al ba i ben-
galí de Lond es) i in e essos nacionals i
e i o ials (desídia municipal en la p o-
isió de se eis i in aes uc u es al ba i
pales í d’Isawiye de Je usalem) i a disc i-
mina , exclou e i op imi més els «al es»,
que no pas a millo a la quali a de ida
de les comuni a s, independen men de
la se a iden i a .
A la segona pa del llib e es p esen en
els esul a s empí ics esul a de l’anàlisi
de les na acions dels esiden s de les dues
ciu a s. L’au o a decons ueix el sen i de
pe inença —associa adicionalmen als
llocs sag a s, simbòlics i al e i o i— i el
de ineix com el conjun de sen imen s,
pe cepcions, desi jos, necessi a s… cons-
uï s sob e la base de les p àc iques i les
ac i i a s dià ies desen olupades als espais
quo idians. La memò ia, diu, é un pape
onamen al en la cons ucció del sen i
de pe inença en un lloc de e mina i és
un dels aspec es essencials de la p òpia
iden i a basada en l’acumulació de pe i s
esde enimen s de la in ància i del passa .
Fens e p oposa ap o i a el en all de
coneixemen s que dóna l’expe iència de la
ida quo idiana en un lloc conc e
(anomena pe l’au o a local embodied
knowledge) pe po encia la pa icipació
ciu adana en la p àc ica de la plani icació
u banís ica i c ea i en o i , d’aques a
mane a, el sen i de pe inença de les pe -
sones a l’en o n on iuen.
El sen i de pe inença es à mol asso-
cia a les elacions de pode i de con ol que
les pe sones man enen a casa se a, a la se a
escala de eïns i eïnes, al seu ca e , al seu
ba i i a la se a ciu a . Els homes i les dones
cons ueixen, doncs, els sen i s de pe i-
nença —i la pe cepció del lloc— de mane-
a di e en , ja que, en qualse ol escala, les
elacions de pode , les di isions dels pape s
dins la socie a i les cons uccions simbò-
204 Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 Ressenyes
liques dels espais es an p o undamen ma -
ca s pe les di e ències de gène e.
Les elacions de pode pa ia cals an
so in acompanyades de no mes cul u als
que es ingeixen el lliu e mo imen de
les dones pe l’espai. Fens e mos a com
els cossos de les dones i la oba que po -
en han esde ingu cen als pe de e mi-
na la p ohibició o el pe mís de les dones
pe ci cula pels espais públics de la ciu a .
A Je usalem es eu cla amen com les
dones en e is ades d’iden i a s cul u als
i è niques di e en s assenyalen el ba i jueu
ul ao odox de Mea Shea im com un dels
llocs més excloen s de la ciu a . Els ca -
ells si ua s a l’en ada del ba i a isen que
les dones que ulguin endinsa -se al ba i
han de po a « oba decen » (sama e es
de màniga lla ga i ampla, aldilles lla gues,
e c.) o, si no, abs eni -se d’accedi -hi. En
aques ind e , doncs, i g àcies a la pe -
missi i a del go e n local, un espai públic
ha esde ingu gai ebé «p i a »; en a en
con lic e, doncs, el d e de ga an i les
di e ències cul u als i eligioses amb el
d e que enen o s els ciu adans i o es
les ciu adanes de mou e’s lliu emen pe la
ciu a .
Pa al·lelamen al sen i de pe inença,
i mol es e amen elaciona amb aques ,
s’in odueixen les nocions de sen i de con-
o i sen i de comp omís. La p ime a
noció és un sen imen subjec iu cons uï
a pa i d’aspec es ísics (p. ex. eni les
necessi a s mínimes cobe es a la lla , al
ba i, a la ciu a ) i socials (p. ex.: sen i -se
segu als espais públics, lliu e a la ciu a ,
e c.) i é a eu e amb els d e s humans i
amb el d e a la ciu adania. La segona
noció és un sen imen pe sonal o públic,
passiu o ac iu, o ien a ísicamen , ideo-
lògicamen o socialmen , que é a eu e
amb les mo i acions de les pe sones pe
ac ua , modi ica i millo a aspec es ela-
ciona s amb la ida quo idiana. El sen i
de comp omís, concebu com una pa
essencial de les elacions humanes, se à
pos e io men anali za als capí ols empí-
ics quan s’exposin les di e en s es a ègies
i accions públiques adop ades pels eïns i
les eïnes en e is a s (pa icipació en asso-
ciacions eïnals, pla a o mes, mani es a-
cions, e c.) pe al d’aconsegui millo es
socials i u banís iques pe als seus ba is.
A la e ce a pa del llib e, s’anali zen
els mapes men als e s pe les pe sones
en e is ades quan, al inal de l’en e is a,
se’ls demana que dibuixin els seus espais
quo idians (públics i p i a s) en pe íodes
empo als di e en s de la se a ida (in àn-
cia, p esen i u u ) a pa i de la ep e-
sen ació dels es concep es anali za s:
benes a , pe inença i comp omís. L’au-
o a cap a d’una mane a excel·len els
signi ica s de la cons ucció simbòlica de
l’espai que es desp enen de cadascun d’a-
ques s mapes men als — o s imp esos al
llib e—. Els esul a s de l’anàlisi mos en
que les pe sones de gène e, eda , condi-
ció socieconòmica, è nia i cul u a di e sa
enen una pe cepció de l’espai di e en .
Així, pe exemple, en els cas de les dones
i els homes, i a ès el pape social que a-
dicionalmen ha ecaigu sob e els uns i
els al es, s’obse en di e ències signi ica-
i es, com a a el e que la pe cepció de
l’espai de les dones sigui més de allada i
més p ope a al seu lloc de esidència i que
la dels homes ocupi una à ea més àmplia
pe ò amb un coneixemen menys de a-
lla de l’en o n immedia .
Finalmen , la qua a pa del llib e o e-
eix una e lexió al ol an de la comple-
xi a que hi ha al da e e de qualse ol
p àc ica u banís ica. Es o na a insis i en
la necessi a que els p o essionals de l’u -
banisme i l’a qui ec u a coneguin les ci -
cums àncies socials, cul u als i polí iques
de l’ind e on s’ha d’ac ua , pe al d’as-
segu a al màxim la memò ia i el sen i
de pe inença de la població i e de les
ciu a s llocs on la gen pugui sen i -se
«com a casa se a». La inco po ació dels
concep es de benes a , pe inença i com-
p omís en qualse ol p océs de plani icació
u banís ica esul a, doncs, imp escindi-
ble pe assegu a una bona quali a de
ida a la ciu a .
Ressenyes Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 205
En de ini i a, el llib e essenya a e le-
xiona sob e les mancances, els ep es i les
al e na i es que é la plani icació u ba-
nís ica a les nos es ciu a s, cada egada
més mul icul u als. Alho a, esul a una
lec u a no només en iquido a, sinó ambé
ealmen imp escindible pe a o s aquells
i aquelles acadèmics, p o essionals i es u-
dian s in e essa s en l’u banisme, la geo-
g a ia u bana i social, els es udis cul u als
i les ciències socials.
Anna O iz Gui a
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Geog a ia
[email p o ec ed]
206 Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 Ressenyes
El G oupe de Reche ches Géog aphiques
su le Ri (GRG Ri ), compues o p inci-
palmen e po geóg a os de la Facul é des
Le es & Sciences Humaines de la Uni-
e si é de Té ouan (Ma uecos), p osigue
su andadu a y nos o ece su quin a publi-
cación —con la que inicia la colección
«É udes Spa iales»—, que se á comple-
men ada p óximamen e po el olumen
Les ans o ma ions socio-économiques e
spa iales dans les milieux u aux des mon-
agnes du Ri (Ma oc). La c ecien e ac i-
idad del GRG Ri es una buena no icia
pa a odos los geóg a os in e esados en el
mundo á abe, el Medi e áneo y Ma ue-
cos, en conc e o. Sus abajos deno an los
es ue zos de es a uni e sidad pa a ocupa
un luga más ele an e en las in es iga-
ciones geog á icas sob e el Ma uecos
medi e áneo, has a aho a p o agoniza-
das, en g an pa e, po uni e sidades
«ex e nas» a la egión, y la con eniencia
de p opo ciona elemen os de análisis geo-
g á ico que pe mi an incidi en el desa-
ollo de una zona, el Ma uecos medi e-
áneo/Ri , especialmen e necesi ada de
ac uaciones en es a línea y alejada polí i-
ca, económica y geog á icamen e de la
achada a lán ica comp endida en e Tán-
ge y Casablanca, en la que se concen an
las p incipales inicia i as e in e siones
públicas y p i adas.
Los es udios sob e u banización y u ba-
nismo en Ma uecos e is en un in e és
pa icula , como señalan los edi o es en
la p esen ación del olumen, debido a su
complejidad y a las p oblemá icas espa-
ciales, económicas, sociales, medioam-
bien ales, legales, e c., que conlle a la
explosión u bana que ha expe imen ado
es e país, especialmen e en la segunda
mi ad del siglo XX: la asa de u banización
ha pasado del 29,1%, en 1960, al 55,9%,
en 2001. Como en o os países en ías de
desa ollo, es e p oceso de u banización
acele ado, esul ado del éxodo u al y del
c ecimien o na u al de la población, se ha
e ec uado, a menudo, sin la imp escindi-
ble plani icación p e ia y sin espe a las
no mas u banís icas. Además, las ac ua-
ciones del sec o p i ado y del Es ado han
sido limi adas e insu icien es pa a sa is a-
ce las necesidades de i ienda, equipa-
mien o y se icios sociales. La compleja
es uc u a de la p opiedad del suelo y una
especulación exace bada han acen uado
la c isis. Po odo ello, en las ciudades
ma oquíes p edominan la al a de a mo-
nía u banís ica, a qui ec ónica y espacial
y la seg egación socioeconómica, y han
GROUPE DE RECHERCHES GÉOGRAPHIQUES SUR LE RIF (ed.)
U banisa ion e U banisme dans les Mon agnes Ri aines (Ma oc)
Sé ie: «E udes spa iales», nº 1
Té ouan (Ma oc): G oupe de Reche ches Géog aphiques su le Ri
(G.R.G. Ri ), 2002, 435 p.
ISBN: 9954-8232-0-4