Resum
Del 18 al 20 de se emb e del 2003 es a celeb a a Valladolid la Segona Reunió sob e His ò-
ia Fo es al, con ocada pel G up de T eball d’His ò ia Fo es al de la Socie a Espanyola de
Ciències Fo es als (SECF). La eunió es a ag upa en es sessions: on s pe a la his ò ia
o es al, in e p e ació de la ege ació des de la his ò ia o es al i his ò ia socioeconòmica
de «los mon es españoles», la qual cosa a pe me e la p esen ació de en a-cinc comuni-
cacions.
Pa aules clau: his ò ia, dinàmica i on s d’in o mació o es al.
Resumen. Segunda Reunión sob e His o ia Fo es al. Valladolid, del 18 al 20 de sep iemb e de
2003
Del 18 al 20 de sep iemb e de 2003 se celeb ó en Valladolid la Segunda Reunión sob e
His o ia Fo es al, con ocada po el G upo de T abajo de His o ia Fo es al de la Sociedad
Española de Ciencias Fo es ales (SECF). La eunión se ag upó en es sesiones: uen es
pa a la his o ia o es al, in e p e ación de la ege ación desde la his o ia o es al y his o ia
socioeconómica de los mon es españoles, lo que pe mi ió la p esen ación de en a y cinco
comunicaciones.
Palab as cla e: his o ia, dinámica y uen es de in o mación o es al.
Résumé. Deuxième Réunion su His oi e Fo es iè e. Valladolid, du 18 au 20 de sep emb e de
2003
Du 18 au 20 sep emb e a eu lieu à Valladolid la 2ème Réunion su His oi e Fo es iè e,
con oquée pa l’Équip de T a ail d’His oi e Fo es iè e de la Socié é Espagnole de Ciences
Fo es iè es (SECF). La éunion à é é con igu é d’ap ès ois sessions: sou ces pou l’his-
oi e o es iè e, in e p é a ion de la égé a ion d’ap ès l’his oi e o es iè e e his oi e socio-
économique des «mon es» espagnols. Dans ce e éunion 35 comunica ions on é é p é-
sen ées.
Mo s clé: his oi e, dynamique e sou ces d’in o ma ion o es iè e.
Abs ac . Second Mee ing o Fo es His o y. Valladolid, 18 h o 20 h Sep embe 2003
F om 18 h o 20 h Sep embe 2003, he 2nd Mee ing o Fo es His o y ook place in Va-
lladolid, o ganized by he Resea ch G oup o Spanish Socie y o Fo es Sciences (SECF).
Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 175-178
Segona Reunió sob e His ò ia Fo es al
Valladolid, 18-20 de se emb e del 2003
Albe Pèlachs Mañosa
Joan Manuel So iano López
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
[email p o ec ed]
[email p o ec ed]
The mee ing was s uc u ed in h ee sessions: sou ces o he o es his o y, in e p e a ion
o ege a ion om o es his o y and socio-economic his o y o Spanish «mon es». In his
mee ing 35 comunica ions we e p esen ed.
Key wo ds: his o y, dynamics and in o ma ion sou ces o o es .
Del 18 al 20 de se emb e del 2003, es a celeb a a Valladolid la Segona Reu-
nió sob e His ò ia Fo es al, o gani zada pe la Socie a Espanyola de Ciències
Fo es als (SECF) i el Depa amen de Geog a ia de la Uni e si a de Vallado-
lid. En aques ac e hi an pa icipa di e en s especialis es de l’àmbi o es al
del sec o públic (adminis ació i uni e si a ), els quals, du an es jo nades
(dues de gabine i una so ida de camp), an deba e sob e di e en s momen s
his ò ics signi ica ius de la his ò ia o es al espanyola, a la egada que in e -
can ia en plan ejamen s me odològics i on s d’in o mació pe a l’es udi de
la dinàmica de la ege ació.
El disseny de la eunió a pe me e di e encia les sessions de eball a pa -
i de les on s d’in o mació (sessió 1a, «Fuen es pa a la his o ia o es al») i la
in e p e ació dels esul a s; an des d’un pun de is a na u al (sessió 2a, «In e -
p e ación de la ege ación desde la his o ia o es al») com social i econòmic
(sessió 3a, «His o ia socioeconómica de los mon es españoles»). Pe aques
mo iu, a la con e ència inaugu al del ma í del p ime dia «El mon e medi e-
áneo como paisaje cul u al desde una pe spec i a in e disciplina », eali za-
da pels ponen s En ique Ga cía Gómez, Juan Pe ei a Sieso Mendoza i Juan
Ca los Vizue e Mendoza i que ob ia la p ime a sessió, es an epassa di e en s
on s d’in o mació (paleobo àniques i documen als) en el que a se una apos-
a decidida pe la plu idisciplina ie a . El ma c de e e ència del discu s a se
el p ojec e Que cus, una in e essan in es igació sob e l’alzina que s’es udia
des de isions mol di e ses pe ò complemen à ies: d’aques a mane a, la dinà-
mica na u al de l’espècie s’associa a la se a his ò ia com a ecu s (es udis de
paleobo ànica i economia), sense oblida les conno acions cul u als d’aques a
espècie com a símbol d’iden i a pagana i eligiosa en el passa i el p esen (es u-
dis d’his ò ia i an opologia). La p ime a sessió de eball es a comple a amb
una al a ponència ma cadamen e udi a «La adminis ación de los si ios ea-
les en el siglo XIX. Ja dine os e ingenie os de bosques», eali zada pe la geò-
g a a Jose ina Gómez Mendoza, la qual, d’una o ma magis al, posà especial
a enció en la con igu ació de l’o igen de les ciències o es als a pa i del segle XIX
—amb exemples de la p o íncia de Mad id basa s en la ges ió de «los si ios
eales»— i a se i pe sugge i o es aquelles on s d’in o mació que apa ei-
xe ien amb la ges ió adminis a i a i e lexiona sob e aques pe íode. Una
no a sessió de eball —la segona— i la ponència i ulada «La oz mon es y la
ans o mación his ó ica del espacio a bolado», p onunciada pe Luís Gil, ence-
a a la a da. Una sugges i a e lexió sob e l’o igen e imològic dels e mes més
usa s en his ò ia o es al (mon es, bosques, sil as, e c.) i els seus signi ica s can-
ian s al lla g de la his ò ia. No sembla que amb aques a p o oca i a ponència
176 Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 Albe Pèlachs Mañosa; Joan Manuel So iano López
es olguessin posa les bases de cap « ocabula i o es al», sinó més a ia dona
c i e is pe a una co ec a in e p e ació del a ia llengua ge o es al a pa i
de les on s documen als. En aques sen i , pe exemple, es a des aca el e me
mon es —sense aducció comple a al ca alà!— com una pa icula i a p òpia
de la llengua cas ellana pe designa aquelles masses de bosc i pas u es que es
oben deixades de la mà de la ges ió humana, ac o que sí que compleix el
e me o es al. En aques sen i , l’ambi alència dels e mes aspua a la con-
cepció can ian del món o es al: «he edamos mon es y lega emos o es as»,
deien els p ime s enginye s o es als. Una decla ació de p incipis que can ia-
ia adicalmen «es un e o ans o ma en mon es las o es as» i que Luís Gil
a p esen a magis almen aconseguin l’a enció del nomb ós públic. Al ma í
del segon dia, la e ce a sessió de eball es a inicia amb la da e a ponència
de la eunió, el seu esponsable ou Iñaki I ia e Goñi, amb el í ol «La un-
cionalidad económica y social de los mon es: un esbozo de las ans o macio-
nes a la go plazo». En el anscu s de la se a exposició, l’au o a e un epàs
a l’es a de la qües ió sob e la his ò ia o es al des d’un pun de is a socioe-
conòmic i a p esen a les que, segons ell, hau ien de se les línies que cald ia
segui en els p ope s anys en aques a disciplina. Va inali za la se a in e en-
ció eclaman més in e disciplina ie a dels in es igado s pe soluciona els
bui s de de e mina s pe íodes his ò ics.
Du an aques es jo nades, les ponències dona en pas a les comunicacions
—de deu minu s de du ada cadascuna—, que se ien pe il·lus a les sessions
de eball plan ejades. El nomb e de comunicacions llegides a se desigual, ja
que les dues p ime es sessions en an eni ui cadascuna, i la e ce a, dinou.
En d’al es ci cums àncies aques e hau ia es a signi ica iu d’alguna mena
de p edilecció emà ica, pe ò pel is i escol a a Valladolid, l’ambigüi a en les
comunicacions (algunes poc cen ades en la sessió p oposada) es à alo a
aques a di e ència. Cal alo a com a posi iu el e que en les comunicacions hi
hagués ep esen ades la majo pa de les me odologies emp ades en his ò ia
o es al; pe ò com a nega iu que la majo pa de les on s documen als es
basessin únicamen en documen s esc i s i p àc icamen no hi hagués eballs
a pa i de on s de ipus g à ic i/o o al, o la combinació de o s. La manca i di i-
cul a d’accés a de e minades on s g à iques explica ia aques e , pe ò no és així
pe a les on s o als, en aques sen i , es an pode sen i algunes eus d’ale a pe
al d’en egis a una memò ia o al que s’es à pe den . La desigual a en l’ús de
les on s documen als p o ocà que es qua es pa s de les comunicacions es-
sin e e ència al segle XX o a l’eda mode na. Pe aques mo iu, an esul a
elle an s les poques in o macions sob e l’eda mi jana i els es udis de lla ga
du ada plan eja s a pa i de l’ús de ècniques paleobo àniques. Igualmen , la
in e p e ació del eball de camp a pa i de les in o macions apo ades pe les
on s documen als e e mà la idea de la necessà ia combinació de me odologies
i l’ús pe inen de ce ca ap oximacions di e en s a un ma eix objec e d’anàli-
si. S’ha de des aca ambé la coincidència absolu a en e o es als i geòg a s (la
majo ia dels assis en s) sob e la idea que l’espècie humana és un elemen indis-
pensable pe comp end e la his ò ia ege al; una conside ació que ins no a
Segona Reunió sob e His ò ia Fo es al Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 177
gai es anys hau ia sen i eus c í iques des de l’in e io d’aques es disciplines,
lla o s excessi amen p eocupades pe l’es udi dels elemen s abiò ics i biò ics.
Pe acaba , cal di que l’èxi d’assis ència a la eunió de Valladolid posa de
mani es l’in e ès ac ual pels es udis d’his ò ia o es al —en l’an e io eunió
celeb ada a Mad id l’any 1999 únicamen s’ha ien p esen a onze comunica-
cions— i deixa en e eu e un lla g camí pe ecó e en el qual la geog a ia é
mol es coses a di . Ja que, si bé la desc ipció de les on s és necessà ia, al com
s’ha demos a sob adamen en aques a eunió, el pas següen ha de se la in e -
p e ació geog à ica d’aques s esul a s, és a di , en una escala empo al i espa-
cial de e minada. Només d’aques a mane a es pod à supe a l’es a ac ual d’a-
ques a mena d’es udis i a ança cap una comp ensió global del p oblema que
apo i a gumen s pe a la ges ió o es al ac ual i l’o denació del e i o i.
178 Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 Albe Pèlachs Mañosa; Joan Manuel So iano López