El dia 11 d’oc ub e de 2003 ens a deixa , a l’eda de 55 anys, Joan Sabí Bonas-
e, p o esso del Depa amen de Geog a ia de la Uni e si a Au ònoma de
Ba celona. No hem olgu deixa passa l’opo uni a de e e-li un pe i home-
na ge, en nom de o s els companys i companyes del Depa amen , mi jançan
unes línies a la e is a DOCUMENTS D’ANÀLISI GEOGRÀFICA.
Una pinzellada de la se a ajec ò ia p o essional
Joan Sabí a comença la se a ida p o essional a la Facul a de Geog a ia i
His ò ia de la Uni e si a de Ba celona, com a p o esso enca ega de cu s,
l’any 1977, un any desp és d’ha e ob ingu la ca ego ia de llicencia amb g au
pe la Uni e si a de Ba celona. El ma eix any 1977 a ob eni l’equi alència
de la llicencia u a en Geog a ia pe la Uni e si a de Toulouse-Le Mi ail.
T es anys més a d, el 1980, a accedi a la plaça de p o esso ajudan al
Depa amen de Geog a ia de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona men e
seguia la se a o mació —a a de doc o a — de nou a la Uni e si a de Ba ce-
lona. En e 1981 i 1983 a exe ci com a p o esso enca ega de cu s de acul-
a , pe passa desp és a ocupa una plaça d’adjun d’uni e si a . L’any 1982
a culmina els es udis de e ce cicle amb la de ensa pública de la esi doc o al,
que li a pe me e assoli el g au de doc o , i que po a a pe í ol L’es udi ag o-
ecològic i l’e olució his ò ica ecen del paisa ge: el cas d’un sec o occiden al de la
coma ca del Bages, so a la di ecció de la p o esso a Ma ia de Bolós. Només qua-
e anys desp és, l’any 1986, a accedi a la plaça de p o esso i ula d’uni-
e si a en el nos e depa amen , on desen olupa ia en enda an la se a asca
in es igado a i docen .
P o esso , in es igado i company
Els seus in -i-cinc anys lla gs de p o esso el an po a , com ens ha passa a
an s d’al es, d’una dedicació docen di e si icada a una o ien ació cada cop més
especiali zada, an pe les ma è ies impa ides com pel ipus d’alumna a què
ana en ad eçades: d’assigna u es de ca og a ia, de geog a ia gene al i de geo-
g a ia desc ip i a de països a passa a assigna u es de geog a ia ísica gene al i
Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 17-19
Semblança de Joan Sabí Bonas e,
p o esso del Depa amen de Geog a ia de la UAB
Joan Manuel So iano López
An oni Du à Guime à
de geomo ologia (p ime només p àc iques i desp és sence es), anàlisi de pai-
sa ge (ja a més de in anys!), biogeog a ia, bioclima ologia i, inalmen , cli-
ma ologia, ma è ia en la qual es a acaba especiali zan . I d’alumnes de l’Es-
cola de Mes es (com s’anomena a abans) a passa a alumnes exclusi amen
de Geog a ia.
Pel que a als in e essos de la se a ece ca, Joan Sabí a pa icipa en nom-
b oses in es igacions, an a la se a uni e si a d’o igen (UB), on ha ia pa i-
cipa en l’equip de ece ca de Geog a ia del Paisa ge i en el G up d’Es udis
sob e O denació del Te i o i i O gani zació del Paisa ge (GEOTOP), com a
la nos a uni e si a (UAB) i ambé en col·labo ació amb l’ins i u Jaume Alme-
a de Ciències de la Te a (CSIC). Val la pena assenyala que la se a elació
amb els col·legues de la UB e a ambé d’amis a , i que ha es a una impo an
con ibució als lligams en e els depa amen s de les dues uni e si a s. Pel que
a a les se es línies d’in es igació, les ece ques cen ades en l’anàlisi del pai-
sa ge i en la se a e olució his ò ica, en emes elaciona s di ec amen o indi-
ec a amb la clima ologia i en qües ions e e en s a les à ees de mun anya en
a en se po se les més des acades; alguns exemples són: l’e olució his ò ica
del paisa ge i l’anàlisi ag oecològica, la deg adació ecològica dels sec o s pe iu -
bans, el balanç ene gè ic en di e sos ipus de con eus, les modi icacions climà-
iques en à ees me opoli anes, la ca og a ia in eg ada del medi na u al en
una zona d’al a mun anya, la dinàmica de geosis emes deg ada s en à ees de
mun anya, l’expe imen ació i disseny de sis emes d’in o mació geog à ica adap-
a s a la ges ió del e i o i a mic o i mesoescala, e c. Cal esmen a ambé la
se a con ibució des dels inicis a l’impuls de DOCUMENTS D’ANÀLISI GEOGRÀ-
FICA, al com glossa més enda an Ma ia Dolo s Ga cia Ramon.
En la se a o mació com a in es igado a se decisi a la se a es ada a l’Ins-
i u de Géog aphie de Toulouse, el cu s 1976-1977; allà es a imbui de l’es-
cola ancesa del paisa ge, línia de ece ca en la qual es a con e i en un g an
coneixedo i un impulso pione dins del nos e depa amen i ins po se dins
de la geog a ia ca alana. En Joan Sabí a ecolli d’allà concep es alesho es
inno ado s, com a a el de geosis ema —que in eg a paisa ge ísic i humà— i
ens a amilia i za amb la se a aplicació. De esul es d’aques a i d’al es es a-
des de ece ca a Tolosa de Llenguadoc, es a c ea una p o unda amis a amb
Geo ges i Claude Be and, com ho demos a la dedica ò ia que li an esc iu-
e en el seu da e llib e: «À Jean, Juan, Joan SABI, a ec ous ses amis oulou-
sains, ceux du CIMA-Géode e les au es, en sou eni d’une ce aine con i-
nui é en e la Cen al e l’Au onome au nom d’une communau é d’idées e
d’un an icon o misme an iacadémique. A ec ou e no e ami ié e no e a ec-
ion p o ondes. Claude e Geo ges Be and».
Paisa ge i clima ologia an se les dues g ans passions cien í iques d’en Joan,
i això queda e lec i en la se a assis ència a una g an quan i a de cong essos,
col·loquis, semina is i jo nades pe Ca alunya, Espanya i en di e sos països.
Mol es egades hi pa icipa a ac i amen , pe ò mol es d’al es hi assis ia gene-
osamen sense cap més mo iu que mos a un in e ès pe la eina dels al es
col·legues i, ambé s’ha de di , pe con inua ap enen -ne. Els úl ims anys la
18 Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 Joan Manuel So iano López; An oni Du à Guime à
se a ac i i a a decau e una mica, a causa del de e io amen del seu es a de
salu , pe ò no hi ha ia lloc on no ens p egun essin pe ell i ens enca eguessin
de ansme e-li uns càlids eco ds.
Sap g eu ha e de econèixe que no ens adonem del alo de les pe sones
ins que les hem pe dudes. L’emp em a d’en Joan al Depa amen i especialmen
en els companys de geog a ia ísica és ben p o unda: ell ens a ob i les po es
de l’Escola de Paisa ge de Tolosa pe mi jà de la se a elació amb Geo ges Be -
and, amb qui a a exis eixen unes excel·len s i es e es elacions de col·labo-
ació cien í ica —i ambé d’amis a — i ens a mos a el camí de la ece ca en
la emà ica del paisa ge, línia que ha esde ingu l’eix cen al de la nos a his ò-
ia in es igado a. In en a em man eni -nos a l’alçada de la se a he ència cien-
í ica.
Semblança de Joan Sabí Bonas e Doc. Anàl. Geog . 43, 2004 19
