De la geògrafa absent a la geògrafa desapareguda? El professorat de geografia de les universitats públiques de Catalunya

Resum En aquest article presentem els resultats d’un estudi sobre el professorat de geografia de les universitats públiques de Catalunya, fixant-nos especialment en quina és la presència, la categoria assolida i la producció científica de les dones dins aquest col·lectiu, tot seguint les pautes dels treballs realitzats en l’àrea anglosaxona, a partir de la publicació de Wilbur Zelinsky (1973) sobre l’absència de geògrafes en la tasca professional de la geografia i en particular en els departaments universitaris nord-americans d’aquesta especialitat. Pel que fa a Catalunya, les xifres ens indiquen que aquesta absència no és, inicialment, tan significativa, però, en canvi, s’observa una progressiva disminució (desaparició) d’efectius en els darrers anys, que ens pot portar a una situació de creixement de les desigualtats. Paraules clau: professorat universitari de geografia, gènere, Catalunya. Resumen. ¿De la geógrafa ausente a la geógrafa desaparecida? El profesorado de geografía de las universidades públicas de Cataluña En este artículo presentamos los resultados de un estudio sobre el profesorado de geografía de las universidades públicas de Cataluña, prestando especial atención a la presencia, categoría y producción científica de las mujeres de este colectivo. Para ello seguimos las pautas de los trabajos realizados en el área anglosajona a partir de la publicación de Wilbur Zelinsky (1973a) sobre la ausencia de geógrafas en el trabajo profesional de la geografía y en particular en los departamentos universitarios norteamericanos de esta especialidad. Para Cataluña, las cifras indican que esta ausencia no és inicialmente tan significativa, pero, en cambio, se observa una progresiva disminución (desaparición) de efectivos en los últimos años, que puede llevar a una situación de crecimiento de las desigualdades. Palabras clave: profesorado universitario de geografía, género, Cataluña. Résumé. De l’absence à la disparition de la femme géographe? Les professeurs de géographie dans les universités publiques de Catalogne Nous voulons présenter dans cet article les résultats d’une étude sur les professeurs de géographie dans les universités publiques de Catalogne, particulièrement sur la présence, la catégorie obtenue et la production scientifique des femmes de ce collectif. Cela se fait suite aux travaux empruntés dans le monde anglosaxon, voir le travail de Wilbur Zelinsky (1973) sur l’absence de femmes géographes dans le développement professionnel de la géographie Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 135-152 De la geògrafa absent a la geògrafa desapareguda? El professorat de geografia de les universitats públiques de Catalunya Hermínia Pujol i Estragués Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d’Estudis Demogràfics 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain [email protected] Data de recepció: octubre del 2003 Data d’acceptació definitiva: abril del 2004 et particulièrement dans les départements universitaires de géographie de l’Amérique du Nord. En Catalogne les chiffres nous montrent que cette absence n’est pas, d’abord, si marquée, mais par contre nous observons une progressive diminution (disparition) des effectifs féminins dans les dernières années, ce qui peut nous amener à une situation d’acroissement des disparités. Mots clé: professeurs universitaires de géographie, genre, Catalogne. Abstract. From the absent to the disappeared woman geographer? Teaching staff ofm the public universities of Catalonia In this article we present some results of a study of teachers of geography in public universities in Catalonia, with special emphasis on the position of women and their scientific work. In order to do this we use the approach developed in the English speaking world following the work of Wilbur Zelinsky (1973ª) on the lack of professional women geographers, especially in university geography departments. For Catalonia the data shows that initially there was no such conspicuous absence, however, a progressive decline (disappearance) in staff numbers can be seen in recent years, which could lead to an increase in inequality. Key words: teachers of geography, academia, gender, Catalonia. L’objecte d’aquest article és el de presentar el resultats d’un estudi1sobre el professorat de geografia de les universitats públiques de Catalunya, fixant-nos especialment en quina és la presència, la categoria assolida i la producció científica de les dones dins d’aquest col·lectiu, tot seguint les pautes dels treballs realitzats en l’àrea anglosaxona, a partir de la publicació de Wilbur Zelinsky (1973a) sobre l’absència de geògrafes en la tasca professional de la geografia i en particular en els departaments universitaris d’aquesta especialitat. La menor presència de dones en el marc professional de la geografia acadèmica respecte a uns altres àmbits universitaris (fins i tot si es compara amb la resta de ciències socials) és clara: malgrat la matriculació d’un nombre similar de nois i noies en les llicenciatures de Geografia, la proporció de postgraduades, de doctores i de professores va disminuint a mesura que avança la carrera 136 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Hermínia Pujol i Estragués 1. La presència de les dones a la geografia acadèmica. El professorat de geografia de les universitats públiques catalanes. Memòria de tercer cicle del programa de doctorat en Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigida per la Dra. Maria Dolors Garcia Ramon i defensada el 25 de juliol de 2002. Sumari Un marcat creixement d’efectius La masculinització de la disciplina La producció científica El perfil dels membres de les associacions de geografia a Catalunya Algunes explicacions Comentaris finals Bibliografia acadèmica en els diferents entorns on s’han realitzat estudis sobre el tema (sobretot als països anglosaxons i a Espanya). Les dades que mostren aquests treballs van del 3,1% (1970) i el 4,4% (1978) a l’11,1% (1998) pel que fa als percentatges de professores amb plaça en els departaments universitaris dels EUA, o del 6,3% (1970) i el 9,7% (1988) fins al 20% (1998) si no tenim en compte el seu tipus de vinculació a la universitat (Zelinsky, 1973b; Rubin, 1979; Lee, 1990; Winkler, 2000; Brinegar, 2001). Els resultats obtinguts pels departaments de Geografia del Regne Unit van del 8,3% el 1878 i el 10,5% el 1988 fins al 22% per a 1996 (sense tenir en compte el tipus de vinculació ni la categoria que ocupen aquestes professores), mentre que en aquest darrer any el nombre de matriculades de postgraduat a les mateixes universitats es trobava en el 40% (McDowell, 1979; McDowell/Peake, 1990; Dumayne-Peaty/Wellens, 1998)2. A Catalunya, i també a la resta d’Espanya, les xifres es presenten més optimistes, gràcies al fet que coincideix la demanda d’especialistes, per l’expansió dels ensenyaments universitaris, amb un moment en què hi havia un important nombre de noies amb la formació adequada. Aquest seria el nostre fet diferencial, un nombre més elevat de professores en els departaments de Geografia espanyols en general i catalans en particular, afavorit per una institucionalització tardana de la disciplina (les primeres promocions són de principis dels anys setanta) i per tant amb una estructura departamental més jove, menys jerarquitzada i amb més permeabilitat a l’entrada de dones en els equips de professorat. Així, als departaments de Geografia espanyols, els percentatges giren entorn del 33% el 1984 i el 39% el 1996, en aquest darrer cas prenent com a mostra les universitats de Catalunya, quan, en canvi, en aquest mateix any les professores universitàries per al conjunt de totes les especialitats es trobaven al voltant del 24% (Garcia-Ramon i altres, 1988; Lluch, Albet i altres, 1998). La novetat que presenten les nostres xifres és que aquest grau de feminització més elevat, que té lloc durant els anys vuitanta i noranta, sembla que comença a canviar. Una situació així no era esperable tenint en compte el punt de partida. Caldrà veure què ens mostren les dades en endavant, però les que tenim a partir dels buidatges que hem realitzat per a finals dels anys noranta presenten una masculinització incipient respecte a les de principis dels vuitanta, amb un creixement de les disparitats numèriques per sexe, en lloc de seguir la tendència general a una equiparació més gran. Un marcat creixement d’efectius A Espanya, la geografia no entra a la universitat fins després de la Guerra Civil. Les dues primeres càtedres de Geografia daten de 1944 i 1951, i cal esperar l’any 1967 perquè una dona accedeixi a aquest nivell. En aquestes dècades dels De la geògrafa absent a la geògrafa desapareguda? Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 137 2. Vegeu Pujol (2004). anys quaranta i cinquanta només hi havia, a les universitats espanyoles, un 13,5% d’alumnes matriculades i un 4,6% de professores, totes en els escalafons més baixos (en la mateixa dècada els percentatges als EUA eren de 39,4% i 28,3%, respectivament). No és fins al 1972 que es gradua la primera promoció de geògrafs i geògrafes a Catalunya, en el si del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. El període que abasten les dades que comentarem es troba ja en el marc del ple funcionament de la Llei de reforma universitària aprovada el 1983, i en concret a partir del moment (1992) en què es completa la xarxa de les set universitats públiques de Catalunya en actiu actualment3. Les xifres amb les quals hem treballat corresponen a les d’aquestes universitats als anys noranta (a excepció de l’estudi bibliomètric que abasta un període més extens: des de l’aparició de cadascuna de les revistes analitzades fins al darrer any del segle XX). En aquest moment, les dades mostren com l’entorn universitari català, després d’un primer període de creixement lent, experimenta una expansió considerable entre el curs 1994-1995 i el curs 1997-1998, amb un augment dels efectius de poc més del 10% i una taxa de creixement anual acumulatiu que, si continués amb aquest ritme, passaria a doblar el total del professorat en 18,7 anys (Cabré, Ajenjo i Blanes, 2001). Als departaments de Geografia, aquesta progressió encara és molt més elevada i entre el curs 1992-1993 i el curs 1998-1999, l’increment d’efectius s’eleva a un 74%, amb un creixement anual acumulatiu molt alt, del 12,1%, la qual cosa implicaria doblar els efectius en sis anys4. La masculinització de la disciplina El fet diferencial del professorat dels departaments de Geografia respecte al conjunt del sistema universitari de Catalunya és la seva progressiva masculinització: de 38,9% professores de Geografia el 1996 a 34,6% el 1999, contràriament a l’equiparació més gran de sexes que té lloc en el total del professorat universitari. El mateix podem dir si observem les dades de l’alumnat de geografia, tant a Catalunya com per tota Espanya: les noies matriculades passen del 52,4% el 1984 al 40,7% el 1999 a Espanya (CIDE/Instituto de la Mujer, 2001, 91-101) i baixen fins al 42,7% a Catalunya (ICD/IDESCAT, 2001, 168), mentre que les xifres per al total de l’alumnat matriculat a les universitats públiques de Cata138 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Hermínia Pujol i Estragués 3. La Universitat de Barcelona (UB) —que per fer la nostra anàlisi, en considerarem els seus dos departaments de Geografia: el d’Humana i el de Física i Anàlisi Geogràfica Regional—, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) —que per a l’anàlisi del Departament de Geografia quedarà fora—, la Universidat de Lleida (UdL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). 4. Una ullada a les webs dels diferents departaments sembla indicar que aquest creixement no es manté, per la qual cosa segurament l’actual composició de les plantilles és força similar a la de finals dels noranta, moment en el qual vam enviar i buidar el qüestionari adreçat a les universitats i en el qual es basen els resultats sobre els seus departaments de geografia. lunya mostren una evolució inversa: del 49,8% de noies el curs 1986-1987 al 54,2% el curs 1998-1999 (ICD/IDESCAT, 2001, 168). Tornant al professorat, mentre que per al conjunt de les universitats catalanes tenim una relació de masculinitat en disminució de 2,22:1 el curs 19941995 i de 2,07:1 el curs 1997-1998, amb una entrada en aquest darrer any a la universitat com a personal dels diferents departaments de 1,6:1, i amb una relació equivalent entre alumnes i professores pel mateix curs; en els departaments de Geografia; aquesta ràtio passa de 1,8:1 el curs 1996-1997 a 2,3:1 el curs 1998-1999, amb una entrada a nivell de becaris de 3,25:1 entre els menors de 30 anys. En l’estructura d’edats aquesta tendència també es fa palesa. Les dades per al conjunt del professorat universitari de Catalunya el curs 1997-1998 mostraven unes ràtios d’1:1 entre els 23/24 anys, de 3:1 als 56 anys i de 7:1 als 66 anys (Cabré, Ajenjo i Blanes, 2001); mentre que als departaments de geografia, el curs 1998-1999, la ràtio per als menors de 30 anys era de 2,7:1, per als de 30 a 45 de 1,8:1, per als de 46 a 60 d’1,7:1 i per als majors de 61 anys, de 2:1. L’esperable hagués estat tenir una relació de masculinitat més alta per a les edats més madures, en reducció a les edats més joves, i aquí es dóna gairebé el contrari. Si ens fixem en el percentual dels diferents grups segons edat i sexe, tant tenint en compte homes i dones per separat (tant per cent de la columna) com respecte al total del professorat, la imatge de la masculinització de la disciplina sembla clara (taula 1). Si ens fixem en l’estructura professional del conjunt de professorat universitari a Catalunya, veiem com se segueixen els patrons dels països anglosaxons, encara que no a uns nivells tan extrems5: aquí ens trobem ràtios de 9:1 De la geògrafa absent a la geògrafa desapareguda? Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 139 5. Les xifres són prou eloqüents: a principis dels anys setanta, un 20,7% del total de professors ocupava els grups inferiors dels nivells universitaris als EUA enfront d’un 41,2% del total de professores; un 29,4% del total de professors ocupava els nivells superiors versus un 13,2% del total de professores. Les edats mitjanes en les quals accedien a aquestes places eren d’entre 7 i 11 anys més en el cas de les dones, la diferència era més gran com més alt fos el nivell (32 i 39, 40 i 50, 47 i 58). Als vuitanta ens trobem amb un 19% de professores a temps parcial enfront de només un 7,5% dels seus col·legues, mentre que obtenien plaça a la qual es presentaven un 53% de les dones contra un 76% dels homes. Les posTaula 1. Professorat de geografia de les universitats públiques de Catalunya. Edats # Homes # Dones H % Col. D % Col. H % total D % total <30 27 10 22,31 15,63 14,59 5,41 31-45 55 31 45,45 48,44 29,73 16,76 46-60 35 21 28,93 32,81 18,92 11,35 >61 4 2 3,31 3,13 2,16 1,08 Total 121 64 100,00 100,00 65,41 34,59 Font: qüestionari enviat als departaments de Geografia de les universitats públiques de Catalunya. el 1989-1990 fins a 6:1 el 1997-1998 en els nivells més alts, de càtedra, i d’1,5:1 i 1:1, respectivament, per a la categoria més baixa, d’ajudantia, la qual cosa representa uns percentatges de professores molt més elevats en aquests escalafons, mentre que en els titulars d’universitat, la categoria més nombrosa i prou ben posicionada en l’escalafó, les ràtios es troben en el 2,9:1 i el 2,3:1 respectivament (Cabré, Ajenjo i Blanes, 2001) (taula 2). En els departaments de geografia les ràtios d’una i altra categories són de 2:1, amb un alt nombre de professores en la categoria de titulars d’escola universitària (ràtio 0,27:1) distribuïdes en les franges d’edat centrals i un nombre d’homes menor, tots en la franja d’edat més jove (aquesta categoria, tot i no ser la més baixa pel que fa al professorat contractat, sí que ho és respecte al professorat amb plaça de titular, ja que no exigeix haver-se doctorat), mentre que les dades per als titulars d’universitat són d’1,9:1 (taules 3, 4 i 5). En veure les dades de cada departament, observem que l’edat mitjana d’obtenció de plaça de titular sol ser dos anys superior per a les dones (menys en el cas de la Universitat Rovira i Virgili i de les professores titulars de la Universitat de Girona, la qual cosa mostraria que en els departaments de creació més recent —a excepció de la Universitat de Lleida— les dones s’ha promocionat més ràpidament que a la resta). També cal destacar el pes de les catedràtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (ràtio 1:4), totalment atípic en comparació amb la resta de departaments de Geografia (ràtio de 2:1 i de 5,5:1 si excloguéssim la UAB) i amb el conjunt del sistema universitari i que sembla respondre a les característiques de constitució d’aquest departament a principis dels anys vuitanta. Finalment, una darrera dada ens constata aquesta tendència a la masculinització de la disciplina. El nombre de tesis presentades a les universitats públiques de Catalunya entre el 1969 i el 2002 mostra un 37% de tesis defensades per noies, amb una evolució a la baixa (clarament en el cas de les tesis presentades a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es passa d’un 55% en el període 1981-1995 a un 33% en el període 1996-2002) (taula 6), tot i haver experimentat un important creixement en les dècades precedents: les dades de la Universitat de Barcelona, en els seus dos períodes, ens donen uns percentatges del 28% de doctorandes entre 1969 i 1991 i un 38% entre el 1992 i 1998, això fa pensar que la tendència a la disminució d’efectius de doctorandes és força recent (taula 7). La tendència general, si ens fixem en totes les especialitats que s’imparteixen als diferents departaments de les universitats de Catalunya, és justament l’oposada, ja que es passa del 32,5% de tesis defensades per dones el curs 19941995 a 41,46% el curs 1998-1999 (ICD/IDESCAT, 2001, 171). 140 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Hermínia Pujol i Estragués sibilitats d’obtenir una plaça de reader per un home era d’1 per cada 7,4, en canvi una dona tenia una probabilitat d’1 per cada 14, i només un 4,3% de dones ocuparia algun càrrec. De la geògrafa absent a la geògrafa desapareguda? Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 141 Taula 2. Professorat de les universitats públiques de Catalunya segons la seva categoria professional (Cabré, Ajenjo, Blances, 2000: 34). 142 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Hermínia Pujol i Estragués Taula 3. Professorat dels departaments de Geografia. Universitats públiques de Catalunya segons edat i departament al qual pertanyen (1999). Departament de Geografia Humana UB 40 30 20 10 0 10 20 30 40 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Departament de Geografia Física i Regional UB 30 20 10 0 10 20 30 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Departaments de Geografia (H i F/R) UB 40 30 20 10 0 10 20 30 40 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Departament de Geografia UAB 40 30 20 10 0 10 20 30 40 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Departament de Geografia i de Sociologia UdL 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Departament d'Història i de Geografia URV 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Departament de Geografia, d'Història i d'Història de l'Art UdG 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones De la geògrafa absent a la geògrafa desapareguda? Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 143 Taula 4. Professorat dels departaments de Geografia. Universitats públiques de Catalunya i categoria professional (1999). Catedràtics / Catedràtiques 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60 70 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Titulars 40 30 20 10 0 10 20 30 40 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Titulars d’escola universitària 40 30 20 10 0 10 20 30 40 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Ajudants / Ajudantes 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Associats / Associades 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Becaris / Becàries 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60 70 >30 31-45 46-60 61< Homes Dones Comentaris finals a. Les revistes analitzades no abasten tota la producció del professorat de les universitats públiques catalanes i a més inclouen articles d’autors i autores d’altres institucions i àmbits, però permeten aproximar-nos a veure quines són les temàtiques i les àrees en què treballa el professorat de Geografia de les nostres universitats, i cal destacar que els resultats de la nostra exploració mostren algunes diferències respecte als treballs bibliomètrics realitzats per tot l’Estat. Així, per Catalunya es confirmaria un interès més gran dels geògrafs per temes més teòrics i metodològics, en canvi, no sembla gaire clar el domini en temes de geografia física, on els percentatges són similars, a excepció de les qüestions de medi ambient. Tampoc sembla evident la predilecció de les geògrafes per temes de geografia humana, ja que les xifres són similars en tots dos sexes en les diferents temàtiques, a excepció feta dels de població i activitat (aquest darrer, un dels àmbits de treball més usuals des de la perspectiva geogràfica de gènere) i també dels que tracten l’oci/turisme o l’ordenació del territori, on, curiosament, sobretot en aquest últim cas, hi dominen, en percentatges relatius, les geògrafes. Es constata més predilecció (i suposem que accés) de les dones pel tractament de les àrees locals, però no sembla que els geògrafs tractin de manera majoritària grans zones, sí que en canvi destaquen en l’interès per les àrees de muntanya. Finalment, cal ressenyar la lleugera predilecció per l’autoria individual per part de les geògrafes i, quan aquesta autoria és compartida, sembla que són ells els que prefereixen treballar amb col·legues del propi sexe. b. La disminució d’efectius de noies entre les noves generacions que s’incorporen en els primers escalafons, però també entre l’alumnat, podria representar una simple posada «en el seu lloc» de la geografia al nostre país, en arribar a un període de maduresa, és clar que l’evolució històrica de la disciplina aquí no és la mateixa que la dels països anglosaxons, on sempre ha gaudit de més prestigi, entre altres diferències que se’n poden destacar. Seria de tota manera més plausible buscar alguna explicació en la tecnificació més gran dels currículums en afegir-hi més assignatures instrumentals i en la major professionalització, en el sentit de l’emergència de noves oportunitats de treball dels geògrafs i les geògrafes més enllà de la docència: en temes com ara la planificació i l’ordenació del territori (ja tradicionals a Catalunya, però en els darrers anys, acompanyats d’un aparell burocràtic i institucional que en representa una expansió important des de les diferents vessants de govern i estructuració d’un país), el medi ambient, els sistemes d’informació geògrafica i les noves tecnologies en general, la mobilitat, el turisme o fins i tot cooperació internacional. Aquesta dinàmica portaria la geografia a tenir més atractiu per part dels nois i en canvi menys per part de les noies, sempre menys nombroses en les 150 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Hermínia Pujol i Estragués carreres tècniques. En el pitjor dels casos, podríem buscar explicacions en la menor exigència de nota de tall en la nostra disciplina, a causa sobretot del descens de l’alumnat provocat per la baixa dels efectius de les generacions que estan arribant a aquesta etapa de la seva formació, la qual cosa permetria «acollir» estudiants que no han pogut accedir a la carrera que desitjaven per haver estat desbancats per uns altres amb notes més bones, normalment, noies. Aquestes optarien per carreres amb sortides professionals més àmplies fora de l’àmbit acadèmic i amb possibilitats d’una indepèndència personal més ràpida. Aquest fet no seria gaire encoratjador per a la disciplina, però sí que parlaria a favor de la millora en la capacitació de les dones en el món laboral. Sigui com sigui, el que compta és que la disciplina geogràfica continua estant en mans dels homes, en un entorn, com l’acadèmic, on la seva «cultura» és la dominant, i, almenys a Catalunya, no hi ha senyals que mostrin una inversió d’aquesta tendència, més aviat al contrari. Així, si W. Zelinsky parlava en el seu article sobre el professorat dels departaments de Geografia de les universitats nord-americanes de «L’estrany cas de la geògrafa absent», nosaltres podríem començar a parlar de l’estrany cas de la geògrafa desapareguda (una altra accepció de la paraula anglesa missing, que és la que utilitzà W. Zelinsky). Noves recerques haurien de qüestionar-se les motivacions de l’alumnat (dels uns i de les altres) a l’hora d’iniciar els seus estudis de Geografia i sobretot a l’hora de plantejar-se la pròpia dedicació professional en aquesta matèria, amb la finalitat de poder explicar millor i potser corregir aquests importants biaixos, que altrament s’aniran reproduint. Bibliografia AA.DD. (1996). El sistema universitari de Catalunya. Barcelona: Comissionat per Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, 211 p. CABRÉ, Anna; AJENJO, Marc; BLANES, Amand (2001). El professorat del sistema universitari català: evolució i projecció. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, 132 p. CIDE/ Instituto de la Mujer (2001). Las mujeres en el sistema educativo. Madrid: Instituto de la Mujer, 130 p. DEL RÍO, M.J. (1975). «La geografía en España desde 1940 a 1972 a través de las principales revistas geográficas». Estudios Geográficos, 140-141, p. 1031-1049. DORY, Daniel; DOUZANT-ROSENFELD, Denise; KNAFOU, Rémy (1993). Materiaux pour une sociologie de la Geographie. París: L’Harmattan, Géotextes, 187 p. DURAN, María Ángeles (1981). «Una ausencia de mil años (La mujer en la Universidad)». A DURAN, María Ángeles (ed.). La mujer en el mundo contemporáneo. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, p. 53-67. EDUCACIÓ I TREBALL, GRUP DE RECERCA (2000). Observatori de Graduats de la UAB: La inserció laboral dels llicenciats en Geografia. Bellaterra: Institut de Ciències de l’Educació, 9 p. GARCÍA BALLESTEROS, Aurora (1982). «El papel de la mujer en el desarrollo de la geografia». A DURAN, María Ángeles (ed.). Liberación y utopía. Madrid: Akal, p. 119-141. De la geògrafa absent a la geògrafa desapareguda? Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 151 GARCÍA DE CORTÁZAR, Marisa; GARCÍA DE LEÓN, M. Antonia (1996). Las catedráticas de Universidad. Un caso de mujeres en minoría en un círculo de poder androcéntrico. Madrid: Instituto de la Mujer, Sociología de las Relaciones de Género, 18, 187 p. GARCÍA DE LEÓN, M. Antonia; GARCÍA DE CORTÁZAR, María; ALONSO, María José, i altres (2001). Las académicas. Profesorado universitario y género. Madrid, Instituto de la Mujer, Estudios, 72, 623 p. GARCIA RAMON, Maria Dolors; BELIL, Mireia; CLOS, Isabel (1988). «La receptividad a influencias extranjeras en revistas españolas de geografía: un análisis bibliométrico». Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 8, p. 11-24. GARCIA RAMON, Maria Dolors; CABALLÉ, Alba (1997). «Situating Gender Geographies. A Bibliometrical Analysis of Geographical Academic Journals». Working Paper of the IGU/Commission on Gender and Geography, 35, p. 13 + annexos. GARCIA RAMON, Maria Dolors; CASTAÑER, Margarita; CENTELLES, Núria (1988). «Women and Geography in Spanish Universities». Professional Geographer, 3 (40), p. 307-315. (N’hi ha una versió prèvia en castellà a Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 7 de 1985.) GARCIA RAMON, Maria Dolors; NOGUÉ I FONT, Joan; ALBET I MAS, Abel (1992). La práctica de la geografía en España (1940-1990). Innovación metodológica y trayectorias individuales en la geografía académica española. Barcelona: Oikos-Tau, Colección Estudios Geográficos, 250 p. GARCIA RAMON, Maria Dolors; PUJOL, Hermínia (2003). «Women in academic Geography in Spain: Towards a masculinization of the discipline?». Journal of Geography in Higher Education (en premsa), p. 9. GELONCH, Antoni (1992). El sistema universitari de Catalunya. Barcelona: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, 186 p. ICD/IDESCAT (2001). Les dones a Catalunya: dades estadístiques. Barcelona: Institut Català de la Dona i Institut d’Estadística de Catalunya, 245 p. IZQUIERDO, María Jesús (dir.); BORRÀS, Alexis; FERRER, Anna; SANZ, Noemí; VIANYA, Ignasi (1999). El sexisme a la universitat. Estudi comparatiu del personal assalariat de les universitats públiques catalanes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona/Comissions Obreres, 283 p. LLUCH, Enric; ALBET, Abel i altres (1998). Reports de la recerca a Catalunya: Geografia i Demografia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 64 p. PUJOL, Hermínia (2003). «El perfil dels membres de la Societat Catalana de Geografia i de l’Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya». Treballs de la Societat Catalana de Geografia. En premsa. SABATÉ, Ana (1984). «Mujer, geografía y feminismo». Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 4, p. 37-53. SOLÉ SABARÍS, Lluís (1989). «Sobre la naixença i el desenvolupament de la moderna geografia catalana». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 19 (XV), p. 31-46. ZELINSKY, Wilbur (1973a). «The Strange Case of the Missing Female Geographer». The Professional Geographer, 2 (25), p. 101-105. — (1973b). «Women in Geography: a brief factual account». The Professional Geographer, 2 (25), p. 151-165. ZELINSKY, Wilbur; MONK, Janice; HANSON, Susan (1982). «Women and Geography: a review and prospectus». Progress in Human Geography, 3 (6), p. 317-366. 152 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Hermínia Pujol i Estragués