Pautes d'associació en l'espai de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona

Resum En la darrera dècada, la població de nacionalitat estrangera a la ciutat de Barcelona s’ha incrementat de forma notable fins a superar el 10% dels residents. Paral·lelament, ha existit una forta variació en les nacionalitats més presents i en les seves principals característiques sociodemogràfiques, de manera que s’han experimentat canvis substancials en la seva distribució espacial. És aquest darrer aspecte que es vol estudiar mitjançant les tècniques estadístiques d’anàlisi espacial, aplicades a nivell inframunicipal, amb la intenció d’observar l’evolució experimentada des de 1991 i la diversitat de pautes residencials en funció de la nacionalitat. Paraules clau: migracions internacionals, població de nacionalitat estrangera, Barcelona, distribució espacial, anàlisi inframunicipal. Resumen. Pautas de asociación en el espacio de la población extranjera en Barcelona En la última década, la población de nacionalidad extranjera residente en Barcelona se ha incrementado de manera notable hasta alcanzar el 10% de los residentes. De forma paralela, ha existido una fuerte variación en las nacionalidades más presentes y en sus principales características sociodemográficas, experimentado también cambios substanciales en la distribución espacial. Es éste último aspecto que se quiere estudiar a partir de las técnicas estadísticas de análisis espacial, con la intención de observar las variaciones que se experimentan desde 1991 y las diferentes pautas residenciales en función de la nacionalidad. Palabras clave: migraciones internacionales, población de nacionalidad extranjera, Barcelona, distribución espacial, análisis inframunicipal. Résumé. Modèles d’assotiation spatiale de la population étrangère a Barcelone Dans la dernière décennie la population de nationalité étrangère qui réside à Barcelone a augmentée rémarquablement jusqu’à atteindre 10% des résidents. Parallèlement, a existé une forte variation dans les nationalités les plus présentes et dans ses principales caractéristiques 1. El present text s’emmarca dins del projecte Procesos migratorios, asentamiento y estructuras familiares: un estudio sociodemográfico (Bs 02001-1233), finançat pel Plan Nacional I+D del Ministeri de Ciència i Tecnologia. Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 107-122 Pautes d’associació en l’espai de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona1 Jordi Bayona i Carrasco Maria José Blanco Cardona Centre d’Estudis Demogràfics. Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain [email protected].es Data de recepció: agost del 2003 Data d’acceptació definitiva: febrer del 2004 démographiques, et avec changements substantiels dans leur distribution spatiale. C’est ce dernier aspect que nous voulons étudier en utilisant les techniques statistiques d’analyse spatial, avec l’intention d’observer les variations qui se sont produites depuis 1991 et les règles résidentielles différant en fonction de la nationalité. Mots clé: migration internationale, population de nationalité étrangère, Barcelone, distribution d’espace, analyse de l’inframunicipal. Abstract. Spatial association patterns of the foreign population in Barcelona In the last decade the population of foreign nationality in Barcelona has increased in a remarkable way reaching 10% of the residents. In a parallel way, a strong variation has existed in the most present nationalities and in its main demographic characteristics, with also substantial changes in their spatial distribution within the city. It is this last aspect that we wanted to study using the statistical techniques of spatial analysis. The main goal is to observe the variations experienced from 1991 and the different residential rules in function of the nationality. Key words: international migration, population of foreign nationality, Barcelona, spatial distribution, inframunicipal analysis. Introducció La darrera dècada del segle XX, gràcies a la immigració internacional, representa per Barcelona la recuperació de la dinàmica de creixement immigratori que caracteritza la ciutat pràcticament durant tota la centúria, després d’un període de pèrdua de població originat en l’aturada dels fluxos migratoris procedents de la resta de l’Estat, i per la marxa de població cap a municipis metropolitans a causa de la suburbanització. Amb un fort creixement a partir de la segona meitat dels anys noranta, la immigració internacional contraresta la sortida de barcelonins cap a l’àrea metropolitana, flux que, d’altra banda, no presenta indicis d’haver-se aturat. Si quantitativament l’increment de la població de nacionalitat estrangera observat a Barcelona és notable, aquest es tradueix, en canvi, en presències pronunciadament diferenciades en els barris, que oscil·len entre el 25,5% de la població total del Raval al 2,6% de la Verneda, segons el darrer cens de població de 2001. Aquest fet produeix que s’hagi començat a utilitzar, en algunes ocasions des dels mitjans de comunicació, el terme gueto per adjectivar la seva presència en unes zones concretes del municipi, coincidint, 108 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Jordi Bayona i Carrasco; Maria José Blanco Cardona Sumari Introducció L’evolució dels efectius i la seva pauta de distribució territorial a la ciutat L’estadística espacial Aplicació a la població de nacionalitat estrangera a Barcelona Conclusions: concentració, dispersió o difusió en l’espai de la població de nacionalitat estrangera? Bibliografia però, amb dinàmiques de difusió i de desconcentració de la població de nacionalitat estrangera. En les planes següents s’analitzarà la distribució territorial, tant del conjunt de població de nacionalitat estrangera a Barcelona com de les principals nacionalitats, amb les darreres dades disponibles desagregades amb el màxim nivell de detall possible. S’utilitzaran tècniques d’anàlisi espacial per tal d’identificar aquelles zones amb una presència significativa de població estrangera, i avaluarne l’evolució i la concentració o dispersió en els diferents barris des de 1991. Aquesta anàlisi ens ajudarà a determinar si el creixement d’efectius i la diversificació de nacionalitats ha provocat un augment en la concentració, la dispersió o la difusió en la ciutat o bé si les nacionalitats es comporten igual que fins a l’any 1991 i l’únic que ha variat és el seu pes sobre el conjunt. L’evolució dels efectius i la seva pauta de distribució territorial a la ciutat A principis de la dècada dels noranta trobàvem a Barcelona menys de 25 mil persones de nacionalitat estrangera, que no arribaven a representar l’1,5% dels seus residents. Aquest nombre s’incrementa de forma notable especialment a finals dels anys noranta, amb un creixement espectacular, fins arribar, en el darrer recompte de població conegut, a superar les 163 mil persones enregistrades (taula 1), que superen, d’aquesta manera, el 10% dels residents. Cal, però, posar en quarantena aquesta darrera xifra, ja que és producte d’una explotació de l’1 de gener del 2003 del padró continu, sense la posterior correcció de l’INE, que possiblement es pot trobar sobreregistrada (Domingo i Bayona, 2003). Pautes d’associació en l’espai de la població estrangera a Barcelona Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 109 Taula 1. Nacionalitats estrangeres més representades a la ciutat de Barcelona l’1 de gener del 2003 i evolució des de 1991. 1991 1996 2001 2002 2003 Equador 179 143 8.317 17.428 26.891 Colòmbia 553 620 4.708 9.302 12.429 Marroc 2.079 3.332 7.134 9.164 11.985 Perú 704 2.911 6.895 8.620 10.964 Pakistan — 695 3.404 5.311 9.944 Argentina 2.248 1.548 2.515 4.507 9.516 Itàlia 1.922 1.697 3.142 4.572 7.013 Rep. Dominicana 324 1.342 4.136 5.031 5.947 Xina 319 632 2.449 3.303 5.272 Filipines 1.218 2.040 3.187 3.859 4.903 Total estrangers 24.934 29.059 74.019 113.809 163.046 Font: cens de població de 1991 i estadística annexa de població del padró de 1996, amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya; padró continu de l’1 de gener del 2001, 2002 i 2003 amb les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració CED. Al mateix temps que s’incrementa el nombre de residents, també varia la distribució per nacionalitats i l’estructura per sexe i edats. El nombre de residents europeus perd pes, del 40,5% l’any 1991 al 20,3% el 2003 (i del 91% de països de la UE al 66%), quan trobem 33.111 persones; augmenta el nombre d’americans, del 33,3% al 53,0%, fins arribar als 86.364 residents; asiàtics i africans mantenen, en canvi, el seu pes proporcional al voltant del 16 i el 10%, tot i que amb un increment en el nombre d’efectius, amb 26.412 i 17.002 persones l’any 2003, respectivament. En el període analitzat, les nacionalitats més presents també han variat, de manera que l’1 de gener del 2003, l’Equador és la principal nacionalitat, seguida per Colòmbia, Marroc, Perú i Pakistan (taula 1). Al mateix temps, l’accelerat creixement dels fluxos migratoris comporta un rejoveniment visible en totes les nacionalitats, així com una presència més elevada d’homes, masculinització resultant dels darrers processos de regularització, adreçats sobretot a treballadors. La distribució territorial de l’any 1991 es pot resumir en una polarització de la presència i les característiques de la població estrangera entre Ciutat Vella, d’una banda, i els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, de l’altra, amb l’Eixample com a zona de transició, de manera que la població de nacionalitat estrangera és inexistent en bona part dels districtes i barris de la ciutat (taula 2). En el segon cas, que coincideix amb els barris més ben situats socioeconòmicament, la presència d’europeus era majoritària, per en canvi trobar sobretot africans i asiàtics a Ciutat Vella, en especial al barri del Raval. 110 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Jordi Bayona i Carrasco; Maria José Blanco Cardona Taula 2. Evolució de la població de nacionalitat estrangera als districtes de Barcelona, 1991-2003, en nombres absoluts i percentatges sobre el total d’estrangers i el total de població del municipi. 1991 1996 2001 2003 Població % Població % Població % Població % estrangera estrangers Total estrangera estrangers Total estrangera estrangers Total estrangera estrangers Total Ciutat Vella 4.839 19,4 5,3 6.032 20,8 7,2 20.277 21,3 23,2 30.834 18,9 — Eixample 4.149 16,6 1,5 5.403 18,6 2,2 17.289 18,1 6,9 27.741 17,0 — Sants-Montjuïc 2.363 9,5 1,3 2.906 10,0 1,7 11.532 12,1 6,9 20.002 12,3 — Les Corts 2.141 8,6 2,4 1.798 6,2 2,2 3.577 3,8 4,4 6.060 3,7 — Sarrià-Sant Gervasi 4.671 18,7 3,2 3.888 13,4 3,0 6.777 7,1 5,1 10.519 6,5 — Gràcia 1.851 7,4 1,4 2.165 7,5 1,9 6.491 6,8 5,7 10.206 6,3 — Horta-Guinardó 1.525 6,1 0,8 1.795 6,2 1,1 6.877 7,2 4,1 11.538 7,1 — Nou Barris 818 3,3 0,4 1.248 4,3 0,7 7.112 7,5 4,4 12.575 7,7 — Sant Andreu 1.116 4,5 0,8 1.343 4,6 1,0 5.565 5,8 4,1 9.703 6,0 — Sant Martí 1.461 5,9 0,7 2.481 8,5 1,2 9.859 10,3 4,7 17.179 10,5 — Altres 6.689 4,1 — Barcelona 24.934 100,0 1,5 29.059 100,0 1,9 95.356 100,0 6,3 163.046 100,0 — Font: cens de població de 1991 i 2001, estadística annexa de població del padró de 1996, a partir de les dades de l’Idescat; padró continu de població de l’1 de gener del 2003, a partir de la plana web del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració CED. Aquesta situació inicial ha anat evolucionant a grans trets cap a: 1) una concentració en nombres absoluts cada cop més gran de població estrangera a Ciutat Vella i als barris propers, que coincideix amb l’increment d’efectius de les nacionalitats que ja s’hi trobaven representades deu anys enrere, i l’entrada de nous col·lectius; 2) una pèrdua de pes relatiu dels barris més ben situats socioeconòmicament, paral·lela al creixement més baix de les nacionalitats allí presents i a la minsa afluència de noves nacionalitats, i 3) l’extensió de la immigració cap a barris on a principis de la dècada la seva presència era inexistent, lligada sobretot a la dispersió més gran de sud-americans i a la desconcentració d’altres nacionalitats. Des del punt de vista de les nacionalitats, les pautes residencials dels principals col·lectius es poden agrupar en tres models diferenciats en funció de la seva distribució territorial (Domingo i Bayona, en premsa): 1) molt alta concentració en l’espai, com seria el cas dels ciutadans filipins i pakistanesos; 2) concentració mitjana, representada, d’una banda, per marroquins, dominicans i xinesos, i de l’altra, per poblacions de nacionalitats europees i de països desenvolupats, tot i que amb localitzacions diferenciades, i 3) model dispers, compartit per la major part de nacionalitats sud-americanes. La concentració i segregació espacial de la població immigrada ha estat, en els darrers anys, objecte d’estudi de nombroses recerques europees, amb la preocupació latent de com els nouvinguts s’integren en la societat, entenent en molts casos, sobretot des dels estaments polítics, que l’existència de segregació pot restar oportunitats a aquest procés (Van Kempen i Özüekren, 1998), tot i que per nombrosos autors la concentració inicial pot ajudar en un primer moment a integrar-se i a sobreviure en la ciutat d’acollida (Musterd i altres, 1997). La segregació espacial es podria definir a partir de la diferenciació en l’espai, i dins d’àrees urbanes, d’un grup de població en relació amb el total. Si un grup es troba distribuït tal com ho fa el total, no podem parlar de segregació. En el nostre cas, no pressuposem cap avantatge ni cap desavantatge previ al concepte de segregació, entenent que cada nacionalitat presenta una pauta diferenciada en funció tant de la seva estratègia d’inserció a la ciutat com de les dificultats o discriminacions a què es veu sotmesa. La dispersió o la concentració de la població de nacionalitat estrangera es pot copsar amb dos dels indicadors més utilitzats en la bibliografia científica: l’índex de segregació i l’índex de dissimilaritat. L’índex de segregació2 compara la distribució d’un subgrup de població en relació amb la població Pautes d’associació en l’espai de la població estrangera a Barcelona Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 111 2. La seva formulació és: , on xiés la població del grup Xen la unitat espacial i; X la població del grup Xen el municipi; ti,la població total en la unitat espacial i; T és la població total del municipi, i nés el nombre d’unitats espacials del municipi. El valor 100 indicaria que tots dos grups no coincideixen en l’espai i, per tant, la segregació és màxima, i el valor 0, que les seves distribucions són idèntiques i no existeix segregació. IS x X tx TX iii i n = = ∑ 1 21 –– – total. Així, pel que fa a l’any 2002, els col·lectius filipí i pakistanès presentaven els índexs de segregació més elevats entre totes les nacionalitats al nivell estadístic de la ciutat més proper al barri, la zona estadística gran3(figura 1), amb valors de 68,0 i 68,9 sobre 100, per un 48,2 en el cas de marroquins, un 37,0 entre els dominicans i un 26,4 entre els xinesos, amb valors més reduïts entre les altres nacionalitats. Referent a les sud-americanes, la segregació en relació amb el total de població presenta valors menors, fins i tot més baixos que els observats en funció d’altres variables sociodemogràfiques, diferents de la nacionalitat, com podria ser el nivell d’estudis assolits (Domingo i Bayona, 2003). En aquest darrer cas, la nacionalitat no seria un factor determinant en la seva distribució. Un segon indicador és el de dissimilaritat4, que compara la distribució de dos subgrups de població entre ells, i amb el que es pot observar si comparteixen o no el mateix territori. A nivell de ZEG, les dues nacionalitats que presenten un índex més elevat de segregació, Pakistan i Filipines, entre elles mostren un valor de dissimilaritat força baix, de 24,9, que indica que es troben properes sobre el territori, al nivell estadístic considerat. El valor més alt és el que correspon a Pakistan i Perú, amb 72,0 sobre 100 (taula 3), i el més baix es troba entre Argentina i Colòmbia, amb 17,5. 112 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Jordi Bayona i Carrasco; Maria José Blanco Cardona 3. La ZEG, zona estadística gran en la divisió estadística de la ciutat de Barcelona, es podria assimilar als grans barris de la ciutat, amb un nombre de 38. 4. La seva formulació és: , on xii yisón les poblacions de cada subgrup en una unitat espacial, i Xi Y, el total de població de cada grup en el municipi. ID x X y Y ii i n = = ∑ 1 21 – Taula 3. Índexs de dissimilaritat entre les nacionalitats extracomunitàries més presents a Barcelona l’1 de gener del 2002, segons la ZEG. Equador Colòmbia Marroc Perú Pakistan Rep. Dominicana Argentina Filipines Xina Equador — 20,3 40,9 23,6 61,5 25,1 27,2 65,4 28,8 Colòmbia — 42,4 18,9 63,4 28,5 17,5 62,3 26,8 Marroc — 50,6 33,5 25,6 40,1 52,1 45,5 Perú — 72 33,2 25,4 63,7 26,5 Pakistan — 49,9 59,3 24,9 64,8 Rep. Dominicana — 30,5 57,7 34,1 Argentina — 54,1 23,5 Filipines — 58,8 Xina — Font: padró continu de població de l’1 de gener del 2002, a partir de les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració CED. Pautes d’associació en l’espai de la població estrangera a Barcelona Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 113 Figura 1. Divisió territorial de la ciutat de Barcelona segons el districte i la zona estadística gran. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració CED. 1) Barceloneta 2) Parc 3) Gòtic 4) Raval 5) Sant Antoni 6) Esquerra Eixample 7) Dreta Eixample 8) Estació Nord 9) Sagrada Família 10) Poble Sec 11) Montjuïc 12) Zona Franca-Port 13) Font de la Guatlla 14) Bordeta-Hostafrancs 15) Sants 16) Les Corts 17) Pedralbes 18) Sant Gervasi 19) Sarrià 20) Vallvidrera-Les Planes 21) Gràcia 22) Vallcarca 23) Guinardó 24) Horta 25) Vall d’Hebron 26) Vilapicina-Turó de la Peira 27) Roquetes-Verdum 28) Ciutat Meridiana-Vallbona 29) Sagrera 30) Congrés 31) Sant Andreu 32) Bon Pastor 33) Trinitat Vella 34) Fort Pius 35) Poblenou 36) Barris Besòs 37) Clot 38) Verneda Sarrià-Sant Gervasi Horta-Guinardó Nou Barris Les Corts 20 19 18 22 25 24 23 21 17 16 15 14 13 12 11 10 6 5 7 9 8 432 1 34 35 37 36 38 29 30 32 33 28 27 26 31 Gràcia Sants-Montjuïc Eixample Ciutat Vella Sant Martí Sant Andreu L’estadística espacial Un dels problemes metodològics dels indicadors abans esmentats és que no tenen en compte la localització territorial dins de la ciutat, amb la qual cosa s’amaguen, per tant, possibles fenòmens de continuïtat territorial, al mateix temps que no ens permeten cartografiar-los. La confecció d’indicadors similars que incorporin la dimensió territorial, tot i complicar el càlcul de forma considerable, no aportaria millores destacades als resultats obtinguts. Per aquesta raó, en les planes següents es desenvolupa una aproximació a la distribució de la població estrangera a partir d’una nova òptica d’anàlisi, les tècniques d’associació espacial, que ens identifiquen les àrees on la població estrangera es troba sobrerepresentada i la seva contigüitat en l’espai. L’estadística espacial és un conjunt de tècniques incloses en l’anàlisi espacial que ens permeten comprovar l’existència de correlació espacial per una variable determinada en funció de la seva localització en el territori (Esteve, 2003). Es parteix dels anomenats «tests d’hipòtesi», amb la suposició o hipòtesi inicial que no existeix cap pauta territorial en la distribució dels fenòmens, és a dir, que la correlació espacial serà nul·la en cas de trobar-nos amb una distribució aleatòria. Per això disposem de les dades georeferenciades de la ciutat de Barcelona, on cada àrea es troba definida mitjançant un punt central, delimitat per dues coordenades (x, y), i també per un valor associat (z), que fa referència a la variable estudiada. El test d’hipòtesi comprovarà si el valor zes troba distribuït aleatòriament entre els diferents punts d’observació o, si per contra, es troben distribuïts de forma no aleatòria i amb similituds entre punts pròxims; en aquest darrer cas direm que existeix (amb un alt grau de probabilitat) associació espacial, i que el territori (i les seves característiques, s’entén) desenvolupa un paper important en la localització de la població. Els indicadors d’associació espacial poden ser globals, que ens diuen si hi ha o no hi ha dependència espacial dels fenòmens pel que fa al conjunt del territori, o locals, que ens informen de com participa cada lloc en el conjunt de l’associació. En el nostre cas s’utilitzarà el Moran’s I, que és un indicador LISA (Local Indicators of Spatial Association) que pot ser global o local. El Global Moran’s I5és l’indicador que ens informa de si la variable estudiada està associada espacialment o no. Per interpretar els resultats obtinguts d’aquest càlcul, és millor treballar amb valors normalitzats o estandarditzats. Així podrem dir amb un 95% de confiança que tots els valors per sobre d’1,96 indiquen associació espacial positiva, és a dir, si un fenomen presenta concentració a l’espai, i tots els valors que quedin per sota de –1,96 indiquen associació espacial negativa. En el cas d’existir associació espacial positiva, el Moran’s I no ens permet saber si la 114 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Jordi Bayona i Carrasco; Maria José Blanco Cardona 5. L’expressió matemàtica del Global Moran’s I és: , on zi i zjsón desviacions respecte a la mitjana, i wij és el factor de ponderació per la distància que separa els punts estudiats. IZWZ i i j i ij j j ∑∑∑ = concentració es dóna per valors alts, és a dir, valors que queden per sobre del que s’hauria d’esperar respecte a la mitjana, o per valors baixos, per sota dels esperats. L’indicador Gi(d)*6(Getis i Ord, 1992 i 1995), en canvi, no forma part dels LISA, ja que no està relacionat amb un indicador global d’associació espacial. El que sí que ens permet el Gi(d)*, un cop s’ha confirmat l’existència d’associació espacial positiva, és conèixer si aquesta és de valors alts o baixos, fet que amb el Moran’s I no es podia contrastar. D’aquesta manera, els resultats ens permetran estudiar quines zones de Barcelona mostren més concentració d’estrangers de l’esperable si existís una distribució aleatòria. Igual que el Moran’s I, el Gi(d)* ens dóna resultats normalitzats amb un 95% de confiança. Aquest indicador considera una distància crítica a partir del punt de referència, i que s’utilitza per interrelacionar tots els punts que es troben dins d’aquest marge, identificant clusters de valors semblants. La distància utilitzada a l’hora de calcular el Gi(d)* ha estat la de 500 metres. Aquesta distància, tant per a l’any 1991 com per al 1996, coincideix amb la màxima distància entre dues àrees, i per tant totes les seccions estaran comparades amb com a mínim una altra, distància usualment utilitzada en aquests casos. Pel que fa als anys 2001 i 2002, també s’ha mantingut la mateixa distància, tot i que a causa del nombre més elevat d’àrees de què es disposa, i per les diferències de superfície i la desigual distribució d’aquestes en el territori, existeixi un nombre despreciable d’àrees que no entren en aquesta distància mínima i no poden, per tant, ser comparades (5 seccions estadístiques sobre 1.919). Aplicació a la població de nacionalitat estrangera a Barcelona L’anàlisi del període 1991-2002 es realitza a partir de les dades disponibles amb un nivell més elevat de desagregació: la secció censal per als anys 1991 i 1996, i la secció estadística per a 2001 i 2002. Les dades de l’any 1991 són les del cens, cedides per l’Idescat i amb data 1 de març, i es troben desagregades segons les 1.812 seccions censals del moment. Pel que fa a l’any 1996, les dades són extretes de l’estadística annexa de població del padró, que tenia 1.582 seccions censals, reducció originada en l’important pèrdua de població del municipi (unes 134.000 persones en cinc anys). En els darrers recomptes disponibles, que provenen del padró continu de l’Ajuntament de l’1 de gener del 2001 i 2002, cedits pel Departament d’Estadística, s’utilitzen les 1.919 seccions estadístiques, unitat bàsica de recollida de dades de la ciutat. Cal precisar que si Pautes d’associació en l’espai de la població estrangera a Barcelona Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 115 6. L’expressió matemàtica del Gi(d)* és: on zj són les observacions dins d’una distància crítica al voltant de l’observació i, i wij, el valor en unitats de la distància que separa i de j. G WdZ Zji i ij j j j i =≠ ∑ ∑ () ,, Tot sembla indicar que s’està assistint, davant l’increment del nombre de residents estrangers i la diversificació de nacionalitats, a una difusió i dispersió de la població de nacionalitat estrangera, malgrat que, al mateix temps, la concentració a Ciutat Vella augmenta en nombres absoluts. Aquestes tendències dispars són originades en diferents estratègies residencials en funció de la nacionalitat i de les seves oportunitats o limitacions dins del mercat de l’habitatge. L’anàlisi de les característiques de la població de nacionalitat estrangera que es troba en una situació o en una altra i que ens proporcionarà el cens del 2001 podrà aclarir l’existència de diverses estratègies d’inserció a la ciutat. Bibliografia DOMINGO, A.; BAYONA, J. (2002). «Habitatge i assentament de la població de nacionalitat estrangera als barris de Barcelona, 1991 i 2001». Qüestions d’Habitatge,n. 8. — (2003). Evolució de la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera al municipi de Barcelona, 1991-2002. Informe realitzat pel CED per encàrrec del Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. Mimeo. — (en premsa). «Concentració i segregació al municipi de Barcelona, 1991-2002». ESTEVE, A. (2003). El Nomenclàtor com a font per a l’estudi territorial de la població a Catalunya: Aplicacions 1857-1998. Tesi doctoral. Departament de Geografia de la UAB i Centre d’Estudis Demogràfics. GETIS, A.; ORD, J.K. (1992). «The analysis of spatial association by use of distance stadistics». Geographical Analysis, n. 24, vol. 3, p. 189-206. KEMPEN, R. Van; ÖZÜEREN, A.S. (1998). «Ethnic Segregation in Cities: New Forms and Explanations in a Dynamic World». Urban Studies, 35, n. 10, p. 1631-1656. MUSTERD, S.; OSTENDORF, W.; BREEBAART, M. (1997). «Segregation in European Cities: Patterns and Policies». Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, 88, n. 2, p. 182-187. ORD, J.K.; GETIS, A. (1995). «Local spatial autocorrelation stadistics: distributions issues and application». Geographical Analysis, n. 27 v. 4, p. 287-305. 122 Doc. Anàl. Geogr. 43, 2004 Jordi Bayona i Carrasco; Maria José Blanco Cardona