Resum
Dins la geog a ia humana, la eo ia de la locali zació i, conc e amen , de la locali zació
indus ial cons i ueix una de les emà iques de més ampli eco egu en el emps i d’es e-
a in e elació en e disciplines. En aques a icle s’esbossen les di e en s apo acions en
locali zació indus ial des de l’anàlisi webe iana ins a l’economia de xa xes, sense deixa
al calaix una ap oximació al sis ema de p oducció en massa o al Jus -in-Time. Me odolò-
gicamen , l’anàlisi de locali zació indus ial s’emma ca dins l’es uc u a de globali zació/ egio-
nali zació en què es mouen les ac i i a s econòmiques dels segles XX i XXI. També s’em-
ma ca dins dels impac es que sob e el sis ema p oduc iu han e els a enços en els camps de
la ecnologia, de les in aes uc u es o de l’o gani zació emp esa ial, i ambé de com s’han
e lec i en l’espai indus ial.
Pa aules clau: eo ia de la locali zació, geog a ia econòmica, locali zació indus ial.
Resumen. Geog a ía económica y localización indus ial
En geog a ía humana, la eo ía de la localización y, conc e amen e, de la localización indus-
ial cons i uye una de las emá icas de más amplio eco ido en el iempo y de es echa
elación con o as disciplinas. En es e a ículo se esbozan las di e en es apo aciones en
localización indus ial desde el análisis webe iano has a la economía de edes, sin deja de
lado una ap oximación al sis ema de p oducción en masa o el Jus -in-Time. Me odológi-
camen e, el análisis de localización indus ial se enma ca en la es uc u a de globaliza-
ción/ egionalización en que se mue en las ac i idades económicas de los siglos XX y XXI;
y, ambién, en los impac os que sob e el sis ema p oduc i o han hecho inno aciones en
campos como la ecnología, la comunicación, las in aes uc u as o la o ganización emp e-
sa ial, y de como se han e lejado en el espacio indus ial.
Palab as cla e: eo ía de la localización, geog a ía económica, localización indus ial.
Résumé. Géog aphie économique e localisa ion indus ielle
En géog aphie humaine la héo ie de la localisa ion, e no ammen la localisa ion indus ielle,
cons i ue l’une des héma iques les plus écu en es dans le emps e se ou e en é oi e
ela ion a ec d’au es disciplines. Dans ce a icle on esquisse les di é en es con ibu ions
po an su les localisa ions indus ielles, depuis l’analyse webe ienne jusqu’à l’économie
des éseaux, sans oublie une app oche au sys ème de p oduc ion de masse ou au Jus -in-
Doc. Anàl. Geog . 42, 2003 171-182
Geog a ia econòmica i locali zació indus ial
Mon se a Palla ès Ba be à
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
mon se a .palla [email protected]
Da a de ecepció: eb e de 2002
Da a d’accep ació de ini i a: ma ç de 2002
Time. Mé hodologiquemen , l’analyse de la localisa ion indus ielle es encad ée dans la
s uc u e de globalisa ion/ égionalisa ion où se dé oulen les ac i i és économiques des XXe
e XXIe siècles, e aussi dans les impac s que les nou eau és dans des domaines els que la ech-
nologie, la communica ion, les in as uc u es ou l’o ganisa ion des en ep ises on eu su
le sys ème p oduc i e , inalemen , de la maniè e don ils se son adui s dans l’espace
indus iel.
Mo s clé: héo ie de la localisa ion, géog aphie économique, localisa ion indus ielle.
Abs ac . Economic Geog aphy and Indus ial Localisa ion
In human geog aphy, he heo y o localisa ion and, speci ically, ha o indus ial localisa ion
has been one o he mos b oadly co e ed issues o e ime, and is closely ela ed o o he
disciplines. This a icle ou lines he a ious con ibu ions made in indus ial localisa ion,
om Webe ian analysis up o he ne wo k economy, wi hou o going a conside a ion o
mass-p oduc ion o Jus -in-Time sys ems. Me hodologically, he analysis o indus ial local-
isa ion is amed wi hin he s uc u e o globalisa ion/ egionalisa ion in which he eco-
nomic ac i i y o he 20 h and 21s Cen u ies akes place. I also ocuses on he impac on
he p oduc i e sys em caused by inno a ion in a eas such as echnology, communica ion,
in as uc u es and business o ganisa ion, and how his has been e lec ed in indus ial
space.
Key wo ds: localisa ion heo y, economic geog aphy, indus ial localisa ion.
—No en inc ni idea — espongué And ew S ua —, pe ò, al
cap i a la i, la Te a és p ou g an.
—Ho e a en una al a època… — a di a mi ja eu Phileas Fogg.
I a con inua … —Com oleu di , en una al a època? Que po -
se la Te a s’ha e pe i a?
—Na u almen — a espond e Gaul ie Ralph—. Es ic d’aco d
amb M . Fogg. La Te a s’ha e pe i a, pe què hom la eco e
deu egades més àpid que a cen anys. I això és, en el cas que
ens ocupa, el que a à que les in es igacions siguin més àpi-
des…
—Cal econèixe , S . Ralph, que heu oba una mane a di e -
ida de di que la Te a s’ha e pe i a! Com que a ui dia s’hi a
la ol a en es mesos…
—En ui an a dies solamen — a di Phileas Fogg.
Jules Ve ne. La ol a al món en ui an a dies. Lond es, 1872
172 Doc. Anàl. Geog . 42, 2003 Mon se a Palla ès Ba be à
Suma i
In oducció
Teo ies de locali zació indus ial
L’espai econòmic de la indús ia global
Les eo ies mic oespacials de la locali zació
Anàlisi mac oespacial de locali zació
Conclusions
Bibliog a ia
In oducció
El man enimen de la compe i i i a indus ial és un dels ep es dels sec o s
públic i p i a en les economies més a ançades. A on a s amb la sob ep o-
ducció de béns indus ials, la disminució de la demanda pe p essions eces-
sionà ies i l’aconseguimen d’e iciències de p oducció amb no es ecnologies
de la in o mació i la comunicació, els analis es ce quen els ac o s explica ius
que impe en l’èxi compe i iu de de e minades emp eses, egions i nacions.
¿Fins a quin pun in encions, inno acions ecnològiques i o gani za i es,
in e sions en R+D, despeses en in aes uc u es, millo es en el managemen ,
o supo go e namen al a la indús ia i al come ç a ec a l’e iciència de les
emp eses? Respos es a aques es p egun es enen una impo ància c í ica pe
a la salu econòmica de sec o s indus ials i de egions on aques s sec o s són
elle an s (Palla ès-Ba be à, 1993, p. 1). Aques a icle ac a d’aquells ele-
men s elle an s en les emp eses a l’ho a de la se a ubicació. De com les
emp eses a iculen la se a es a ègia de p esa de decisions basan -se en aquells
elemen s in e ns i ex e ns al seu p océs de p oducció que, unin -los, an que
la decisió inal s’acos i a l’òp im, semp e en la se a àc ica de maximi za
bene icis.
Les emp eses en les economies més a ançades pa eixen can is es uc u als
que compo en modi icacions en el managemen i en l’es uc u a de la p o-
ducció. Aques s can is exe ceixen in luències en l’es uc u a de cos os de l’em-
p esa i en el e i o i on es oba locali zada. En geog a ia econòmica, la loca-
li zació indus ial és un p océs mol complex que eque eix in es iga a iables
mol di e ses. Pa d’aques p océs consis eix a edui la ece ca d’in o mació
en ases lògiques. Es uc u almen , les a iables de locali zació es an ag upa-
des d’aco d amb els pun s p incipals que a ec en la decisió de la co po ació o
emp esa d’on locali za una plan a. To es les a iables de locali zació ep e-
sen en un cos di ec e o indi ec e mol impo an a l’emp esa. La p ime a deci-
sió que es plan eja en cons ui una no a plan a o bé expandi -ne una d’exis-
en és sob e si queda -se al país d’o igen (locali zació in e nacional). En segon
lloc, una emp esa conside a les di e en s egions o ciu a s dins del país (loca-
li zació egional). Pe acaba , la decisió inal es e e eix especí icamen al lloc
(locali zació del lloc). Cada un dels de e minan s de locali zació cons i ueix
una ase en les in e sions (Ca son, 1986, p. 24) de l’emp esa.
En la segona pa d’aques a icle es desen olupen les eo ies de locali -
zació indus ial ag upan -les segons l’en ocamen mic ogeog à ic o bé mac o-
geog à ic, in e p e an i em asi zan -ne la elle ància en el seu ma c his ò-
ic. Es deixen pe a les da e es seccions les conclusions i les e e ències
opo unes.
Teo ies de locali zació indus ial
La locali zació indus ial és una e anyina emendamen complexa de ac o s
que in e enen en el p océs de decisió (Chapman, Walke , 1987; Ca son,
Geog a ia econòmica i locali zació indus ial Doc. Anàl. Geog . 42, 2003 173
1986). En l’ac uali a , no és gai e adequa e decisions basades en la mini-
mi zació de cos os que impliquin només una emp esa. La locali zació indus ial
suposa la p esa de decisions a di e en s escales espacials i, a començamen s del
segle XXI, els p ocessos inals del p oduc e, com són els come cials i els de dis-
ibució, es con e eixen, cada egada més, en els ac o s elle an s que cal
eni en comp e. La ubicació conc e a d’una plan a és el esul a d’un p océs i e-
a iu en el qual in e enen a la egada di e en s decisions de locali zació sob e
de e minan s endògens i exògens a la p oducció. En e els p ime s, la mini-
mi zació de cos os se ia un dels més impo an s; i, en e els segons, el me ca
i les ca ac e ís iques especí iques d’un e i o i cons i ui ien els de e minan s
pe a les decisions de locali zació d’una plan a. És en aques p océs on la loca-
li zació de la plan a és la a iable dependen i les condicions espacials i de me -
ca , les independen s. Així, aques es a iables gene en unes sine gies que a ec-
en l’espai i que l’al e en, p oduin al es e ec es de e minan s pe a no es
locali zacions que complemen en la elació de causali a de ca àc e ecíp oc
en e l’espai i la indús ia.
L’espai econòmic de la indús ia global
L’e olució cons an dels aspec es p incipals de l’ac i i a indus ial, com a a
l’o gani zació in e na i l’adopció d’inno acions ecnològiques i de no es es a è-
gies emp esa ials, an can ia les elacions en e la indús ia i les egions de
l’espai global.
El p océs en e cen e i pe i è ia i el cicle de ida del sec o
A ni ell mac ogeog à ic, la dico omia en e països indus iali za s i menys
indus iali za s ma ca unes elacions de je a quia i pode en e els dos g ups: ela-
cions en e cen e i pe i è ia (C-P). Aques es elacions compo en un in e -
can i je a qui za de p oduc es, de mane a que les egions pe i è iques p o e-
eixen de p oduc es o o ça de eball de baix cos els països del cen e. Aques s
da e s expo en, a can i, p oduc es més ca s, d’al alo a egi i de mà d’ob a
al amen quali icada. El e més impo an que compo a aques a elació és
l’acció de con ol dels països del cen e sob e la o ali a de luxos de capi al
del sis ema econòmic dels pa icipan s.
Un aspec e cabdal d’aques a elació C-P és la se a empo ali a , lligada a
p ocessos de can i con inus causa s pel cicle de ida del p oduc e i dels sec-
o s locali za s dins de les egions. Així, la conjunció en e di e en s sec o s,
madu s i jo es, en una egió con ibueixen a l’en ellimen o a la e i ali zació
econòmica d’aques a egió. Men e que en les p ime es ases del cicle de ida,
la p oducció es oba en països de cen e, en e apes de madu esa s’acos uma a
oba en països pe i è ics. Això no obs an , la concen ació de sec o s madu s
en una egió de cen e po con e i -la en pe i è ica, i un clús e de sec o s
jo es en egions pe i è iques po ans o ma -les en à ees cen als, p océs ano-
mena d’«ascendència pe i è ica» (Palla ès-Ba be à, 1996).
174 Doc. Anàl. Geog . 42, 2003 Mon se a Palla ès Ba be à
L’a an a ge compe i i a de les nacions
L’es a ègia de les emp eses é com a objec iu inal inc emen a la se a com-
pe i i i a en el me ca . Pe ò, com es po c ea ? Hi ha di e en s mane es, una
és in oduin inno acions. Segons Po e (1990, p. 45):
Fi ms c ea e compe i i e ad an age by pe cei ing o disco e ing new and be -
e ways o compe e in an indus y and b inging hem o ma ke , which is uli-
ma ely an ac o inno a ion. Inno a ion he e is de ined b oadly, o include
bo h imp o emen s in echnology and be e me hods o ways o doing hings.
I can be mani es ed in p oduc changes, new app oaches o ma ke ing, new
o ms o dis ibu ion and new concep ions o scope.
Pe du a e me ac es d’inno ació, en aques sen i ampli, les emp eses
necessi en un en o n adequa . Els pila s d’aques en o n són qua e: els con-
dicionan s dels ac o s p oduc ius, els condicionan s de la demanda, els sec-
o s a ins i de supo de l’emp esa, així com l’es uc u a i la i ali a de l’emp esa
amb les se es homòlogues. La in e elació d’aques s qua e de e minan s en
una egió o país és el que de e mina la se a compe i i i a , an a ni ell nacio-
nal com in e nacional, i cons i ueix les a iables explica i es del «diaman » de
Po e (Gene ali a de Ca alunya, 1993). El model és dinàmic i empo al, i es
e o ça pe les con ínues i e acions en e emp eses i de e minan s de l’en o n.
En el cas que no exis eixi cap xoc dis o sionado al sis ema, es po a iba a un
en o n compe i iu d’àmbi in e nacional.
Les eo ies mic oespacials de la locali zació
En l’o d e empo al, les ans o macions p oduïdes pe les inno acions de cada
un dels ac o s p oduc ius de la indús ia han modi ica les anàlisis i els models
en la eo ia de la locali zació. En l’o d e espacial, no es po pa la d’un sol
model o eo ia en la locali zació global; la indus iali zació i el desen olupa-
men mundial són desiguals i dinàmics.
La minimi zació de cos os de anspo
Els compo amen s emp esa ials sob e locali zació no són alea o is, sinó que
esponen a c i e is de minimi zació de cos os i inclouen l’inc emen en l’e i-
ciència de la qual es po bene icia l’emp esa pel e de si ua -se en de e mi-
na s llocs. Dins del ma c eò ic de compe ència pe ec a, l’emp esa, amb l’ob-
jec iu de maximi za bene icis, ambé inclou l’a an a ge que p odueix el e
de locali za -se en un ind e de e mina . Segons quin sigui el sec o indus ial,
el cos de anspo cons i ueix una pa mol ele ada en l’es uc u a de cos-
os de l’emp esa. Pe a aques es emp eses el millo lloc és aquell on es mini-
mi zen els cos os de anspo ag ega s. Del model de locali zació webe ià
(Webe , 1929), que és el nom que p enen aques es anàlisis, se’n de i en alguns
dels es udis de locali zació ac uals, on el pes del anspo cons i ueix un dels
Geog a ia econòmica i locali zació indus ial Doc. Anàl. Geog . 42, 2003 175

ac o s més impo an s en l’es uc u a de cos os d’una emp esa. El esul a de
l’anàlisi, la locali zació òp ima, depend à del pes dels inpu s i del pes de l’ou -
pu . Si en el p océs de p oducció els inpu s pe den pes, la locali zació de l’em-
p esa es a à a p op de les p ime es ma è ies: se’n diu «emp esa o ien ada cap a
les p ime es ma è ies» ( aw ma e ial o ien ed). Si en el p océs p oduc iu, el p o-
duc e inal guanya pes, l’emp esa endi à a ap oxima la p oducció al pun de
me ca : «o ien ada al me ca » (ma ke o ien ed). Si la locali zació es deu a un al e
ac o que, pe sob e dels al es, empeny l’emp esa cap a un lloc de e mina ,
com pe exemple un pun de mà d’ob a mol quali icada o bé ba a a, l’em-
p esa es a à «o ien ada cap a la mà d’ob a» (labo o ien ed).
La minimi zació dels cos os ag ega s
En un me ca on el p eu ja és dona —compe ència pe ec a—, l’emp esa po
p odui an a quan i a de p oduc e com la se a ecnologia i capaci a li pe me i,
amb la segu e a que, sense in lui en el p eu, end à an com p odueixi. Pe
an , l’objec iu de l’emp esa és minimi za els cos os ag ega s pe ob eni el
màxim bene ici. En aques en ocamen , el me ca i la locali zació de l’emp e-
sa espec e a aquell, no in lueixen en la locali zació. A di e ència dels models
webe ians, els cos os de p oducció no són iguals in e egionalmen i, pe an ,
a iables; l’exis ència de e eny, ma è ies p ime es ba a es o abundan s, con-
cen ació de mà d’ob a de baix cos , amb di e sos ni ells de quali icació o de
con lic i i a labo al són impo an s pe a la locali zació òp ima.
Aques es són a iables que es man enen en el emps com a ac o s d’a ac-
ció, pe ò que en can ia la se a impo ància ela i a sob e el p océs de decisió
loca i a. La decisió d’on es po ubica una plan a es p en conside an el con-
jun de cos os que ep esen a locali za -se en un lloc compa a i amen amb el
conjun de cos os que ep esen a ubica -se en un lloc al e na iu. En gene al,
s’es ableix la combinació de ac o s p oduc ius especí ica de cada sec o indus ial
i els cos os espec ius en pun s al e na ius; inalmen , s’escull com a locali za-
ció de la plan a el pun on els cos os o als es minimi zen (Isa d, 1951, 1956;
G eenhu , 1956, 1967; Smi h, 1966; Hamil on, 1971).
Les a iacions espacials de la demanda i l’a acció del me ca
En el momen que algun dels ac o s, com pe exemple el cos de anspo ,
es elaxa, el seu cos dec eix. Pe an , el pun de mínim cos ja no és an impo -
an pe locali za una emp esa, sinó que po se és més adien un lloc de àcil
accés al me ca (Lösch, 1954). En aques sen i , cada emp esa és monopolis a
en un ce espai de me ca —compe ència monopolis a— (Chambe lin, 1933;
Robinson, 1934). La se a in luència sob e el me ca dec eix en inc emen a -se
la dis ància que els consumido s han de ecó e pe aconsegui el bé. Una
con ibució impo an d’aques a eo ia és que no semp e coincideixen el lloc
de cos mínim i el de bene ici màxim. Ben al con a i, en el momen que s’in-
co po a la di e enciació egional de la demanda en l’anàlisi, en la quan i a , la
176 Doc. Anàl. Geog . 42, 2003 Mon se a Palla ès Ba be à
quali a o el p eu, els dos pun s de locali zació di e eixen (Hoo e , 1967).
Aques és el cas de g ans zones u banes que cons i ueixen pun s de demanda
mol impo an s, pe an , l’a acció que exe ceixen sob e les emp eses de p o-
duc e inal sob epassa la locali zació que minimi za els cos os de p oducció,
la decisió inal és pe an o ien ada cap al me ca .
La in e dependència e i o ial i l’e ec e mul iplicado de capi al
Un dels ac o s més impo an s de la locali zació és l’exis ència p è ia d’una
al a emp esa del ma eix sec o indus ial o de més d’una. En les es a ègies de
locali zació d’una emp esa in lueixen les es a ègies que segueixen la es a d’em-
p esa is. Un dels objec ius del model duopolis a en mic oeconomia (Ho e-
lling, 1929) plan eja oba la locali zació en equilib i de dues emp eses que
enen el ma eix p oduc e. Aques model oba que so a condicions de deman-
da in ini amen inelàs ica i dis ibuïda uni o memen sob e l’espai, amb o e -
a i p eus no di e encia s, les dues emp eses es locali za an jun es, o man clús-
e (Palla ès-Ba be à, 1999, p. 23). L’e ec e que la implan ació d’una emp esa
gene a sob e l’al a emp esa, és a di , les economies ex e nes posi i es gene a-
des, p o oca una in e dependència e i o ial en e dues emp eses o més, ambé
anomenades «economies d’aglome ació» (Hoo e , 1948).
De e , amb les ex e nali a s es p odueix un p océs causa-e ec e de ipus My -
dal (1956) («p océs acumula iu i ci cula del capi al»), pel qual s’o igina un e ec-
e mul iplicado a la egió, que p o oca més in e sions a uns al es sec o s, c ea-
ció de se eis a les emp eses i inc emen de les in aes uc u es a la egió. Un cop
ha comença el desen olupamen , es c een un conjun de ca ac e ís iques que
enen una o a endència a e o ça el c eixemen egional, amb un e ec e mul-
iplicado del capi al, que con e eixen la egió en una à ea indus ial consoli-
dada: és el p océs acumula iu del capi al. Des d’una pe spec i a empo al i dinà-
mica, el p océs po es onca -se en el cas que s’expo in els es al is gene a s en
la ma eixa egió a una de o ana, alesho es po se que es c eï un p océs in e s
de desaccele ació d’in e sions i, ins i o , un decli i de la egió indus ial.
Anàlisi mac oespacial de locali zació
En els models indus ials mic oespacials l’en ocamen p io i za l’es ic a acio-
nali a econòmica en el p océs de decisió d’on es po locali za una emp esa. Els
models mac oespacials inco po en al es a iables mol impo an s i no econò-
miques, s ic o sensu, en el p océs de locali zació.
La eo ia del compo amen espacial i els ma ges espacials de bene ici
La locali zació òp ima no es eu com una decisió de ia un lloc basan -se en
a iables de ecnologia, cos os, o gani zació, sinó, al con a i, es eu com un p o-
cés con inu d’ajus os i e a ius —compo amen o conduc a espacial (P ed,
1967, 1969)— en e can is dins de l’emp esa i en l’espai més immedia . L’em-
Geog a ia econòmica i locali zació indus ial Doc. Anàl. Geog . 42, 2003 177
p esa escull la locali zació òp ima, en un emps de e mina , dins d’uns ma -
ges espacials de bene ici (Raws on, 1958; Smi h, 1966) que són dinàmics, en
la se a na u alesa espacial —l’espai po can ia — i d’emp esa —l’emp esa es à
con ínuamen en p océs can ian —. Pe an , la millo locali zació en un
momen de e mina , po deixa de se -ho en el següen .
Aques a de inició inco po a una pa d’ince esa en o a decisió. És a di , no
hi ha una decisió única i òp ima que compo i una locali zació exclusi a, sinó
que hi ha di e ses locali zacions subòp imes possibles, delimi ades pe una
on e a espacial, a pa i de la qual les emp eses deixen de eni bene icis.
El sis ema de p oducció en massa
També anomena « o disme», aques sis ema p oduc iu a in odui una dis-
ibució espacial especí ica basada en la dispe sió de les plan es i de les un-
cions de la co po ació a eu del món. El lími de l’espai p oduc iu a passa
d’un abas local a un abas in e nacional, semp e ce can l’objec iu d’aba a-
i cos os de p oducció ap o i an els a an a ges compa a ius que o e eixen
di e sos països o egions d’a eu del món. El cas més emblemà ic de la dis-
pe sió espacial de uncions és la ansmissió de ecnologia consolidada des dels
països de cen e ins als països pe i è ics, on la mà d’ob a és mol ba a a, pe
ab ica béns amb més alo a egi i expo ables als països d’economies més
a ançades.
Aques p océs de dispe sió de uncions p oduc i es a eu del món a se
possible amb l’in en de la cadena de mun a ge (pe Hen y Fo d a De oi
—Palla ès-Ba be à, 1998—), amb l’es anda di zació de les asques, els mè o-
des i les màquines, i condicionan la logís ica i el managemen pe què el sis ema
pogués unciona (F.W. Taylo i Al ed Sloan a la Gene al Mo o s —Hounshell,
1975—). El sis ema de p oducció en massa (SPM), ac ualmen enca a igen
en pa s de les uncions p oduc i es i en algunes plan es de di e ses co po a-
cions, dis ibueix les uncions je à quicamen , adjudican les asques d’al alo
a egi a plan es locali zades a països d’o igen (els headqua e s o les mo he i ms
—D ucke , 1986—), men e que les plan es p oduc i es in ensi es amb mà
d’ob a i de ecnologia es ànda d es locali zen a països pe i è ics.
Aques p océs in odueix una ce a especiali zació uncional en e països
que epe cu eix en els eballado s (s’anomena «di isió in e nacional de la o ça
de eball») i en ce s desequilib is socials, de mane a que es desen olupen
egions iques i egions pob es.
El sis ema de p oducció lexible i l’especiali zació lexible
A pa i dels anys se an a del segle XX, es a p odui una ans o mació p o-
unda en l’es uc u a indus ial que es a e lec i en l’aspec e espacial. El g au
d’in enció i eno ació de ecnologia indus ial a se mol al i, ins a comença-
men del segle XXI, ha c escu de o ma exponencial. La epe cussió més isible
i di ec a ha es a l’augmen en l’ús de sis emes CAM (Compu e Aided Manu-
178 Doc. Anàl. Geog . 42, 2003 Mon se a Palla ès Ba be à
ac u ing) i FMS (Flexible Manu ac u ing Sis ems) (Jaikuma , 1986), en la u i-
li zació massi a de obo s en de e minades pa s del p océs p oduc iu i en la
disminució de la pa icipació de eballado s poc quali ica s en la indús ia.
L’impac e ecnològic ha o ça can is adicals en el sis ema p oduc iu i ha
e disminui el g au d’in eg ació e ical de les emp eses, la qual cosa ha dona
lloc a es p ocessos espacials di e en s, pe ò o amen in e connec a s. P i-
me amen , en con aposició a l’SPM, el sis ema de p oducció lexible (SPF)
o japonès, que compo a, d’una banda, una lexibili a in e na de l’emp esa
p opiciada pe la in oducció de ecnologies lexibles i pel kanban (Imai, 1989)
i, segonamen , un can i en el sis ema d’ap o isionamen de me cade ies,
l’anomena Jus -In-Time (JIT) (Palla ès-Ba be à, 1999) que al e a l’an iga ela-
ció de l’emp esa de mun a ge amb els seus p o eïdo s. El JIT dis ibueix els
componen s des de l’emp esa que els ab ica ins a la de mun a ge de mane a
seqüencial, en la quan i a eque ida i en el momen adequa . L’ex ensió d’aques
sis ema en les emp eses p oduc i es p o oca can is espacials ap opan les emp e-
ses, de o ma que la p oximi a els esul a un a an a ge compa a iu. No obs an
això, l’ús massiu de les ecnologies de la in o mació i de la comunicació (TIC)
en la p oducció pe me en una dispe sió o e ec e descen ali zan en la xa xa
p oduc i a.
En segon lloc, el concep e de xa xa p oduc i a ( egeu-ne l’apa a següen )
adqui eix més impo ància amb l’SPF i amb el dis ic e indus ial, de ini més
enda an . Les in e accions en e emp eses i plan es, ja impo an s amb l’apa-
ició de les co po acions, es e lec eixen en un in e can i cons an de luxos
ma e ials i imma e ials de doble di ecció en e emp eses. Amb la disminució del
g au d’in eg ació e ical, l’inc emen dels luxos en e emp eses es a palesa i
s’inco po en elemen s ins lla o s con a is en les elacions en e emp eses,
com a a la col·labo ació i la coope ació en e algunes d’independen s in eg a-
des en lla gues cadenes p oduc i es. La cadena de alo a egi (Po e , 1990)
esde é un eque imen pe a un esul a e ec iu.
Finalmen , en el p océs d’especiali zació lexible, els di e sos segmen s de
la cadena p oduc i a es con ac en a di e en s emp eses independen s, dins
d’una ma eixa egió, on la coo dinació i la coope ació són, ambé, mol impo -
an s. Una aplicació espacial de l’especiali zació lexible es mani es a en els dis-
ic es indus ials (Sabel, 1989), on les pe i es uni a s de p oducció indepen-
den ag upades en una de e minada egió donen eina a eballado s mol
p epa a s p o essionalmen i u ili zen ecnologies lexibles en la p oducció i
ecnologies de la in o mació pe aconsegui més lexibili a del p oduc e i, pe
an , pe inc emen a -ne l’e iciència. Aques a necessi a d’aconsegui un ou pu
di e encia espon a la agmen ació de la demanda da an l’es anda di zació de
l’ou pu p oduï en g ans quan i a s de l’SPM.
L’economia de xa xes
Pe què can ien els sis emes de p oducció? Una al a p egun a, elacionada
amb l’an e io , és: on au la na u alesa d’aques s can is? Mol s au o s es an
Geog a ia econòmica i locali zació indus ial Doc. Anàl. Geog . 42, 2003 179