Resum
L’a icle abo da la qües ió del desen olupamen local i aplica el model de sis emes e i o-
ials locals a l’à ea u bana de Man esa (Ba celona). S’hi discu eix, en p ime lloc, el concep e
de desen olupamen local i els can is de posició en la xa xa de i a s de p ocessos d’ex en-
sió me opoli ana. El cas de Man esa és p esen a , a a és de l’anàlisi del pape dels agen s
socials i de les polí iques de desen olupamen , com a exemple de la impo ància de la posi-
ció en la xa xa i, sob e o , del pape i la capaci a dels ac o s locals pe posa en alo els
ecu sos del seu milieu.
Pa aules clau: desen olupamen local, dis ic e indus ial, Man esa, milieu, xa xes socials.
Resumen. Desa ollo local en el espacio- ed. Redes sociales y milieu en el á ea u bana de
Man esa
El a ículo abo da la cues ión del desa ollo local y aplica el modelo de sis emas e i o ia-
les locales al á ea u bana de Man esa (Ba celona). Se discu e, en p ime luga , el concep o de
desa ollo local así como los cambios de posición en la ed p oducidos po p ocesos de ex en-
sión me opoli ana. El caso de Man esa se p esen a, a a és del análisis del papel de los
agen es sociales y de las polí icas de desa ollo, como ejemplo de la impo ancia de la posi-
ción en la ed y, sob e odo, de la capacidad de los ac o es locales pa a pone en alo los
ecu sos de su milieu.
Palab as cla e: desa ollo local, dis i o indus ial, Man esa, milieu, edes sociales.
Résumé. Dé eloppemen local dans l’espace- éseau. Réseaux sociaux e milieu à l’ai e u baine
de Man esa
La ques ion du dé eloppemen local es abo dée dans l’a icle, en appliquan le modèle
des sys èmes e i o iaux locaux à l’ai e u baine de Man esa (Ba celone). On discu e d’abo d
le concep de dé eloppemen local e les conséquences des p ocessus d’expansion mé o-
poli aine su la posi ion des lieux dans le éseau. Le cas de Man esa (Ba celone) es p é-
sen é, en exposan le ôle des agen s sociaux e les poli iques de dé eloppemen , comme
exemple de l’impo ance de la posi ion dans le éseau e , no ammen , de la capaci é des
ac eu s locaux pou me e en aleu les essou ces du milieu.
Mo s clé: dé eloppemen local, dis ic indus iel, Man esa, milieu, éseaux sociaux.
Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 63-82
El desen olupamen local en l’espai en xa xa.
Xa xes socials i milieu a l’à ea u bana de Man esa
Ra el Llussà To a
Uni e si a de Gi ona. Secció de Geog a ia
Plaça Fe a e Mo a, 1. 17071 Gi ona
[email p o ec ed]
Da a de ecepció: juny de 2001
Da a d’accep ació de ini i a: maig de 2002
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 63
Abs ac . Local de elopmen in he ne wo k space. Social ne wo ks and milieu in Man esa
u ban a ea
The pape ocuses on he ques ion o local de elopmen and applies he local e i o ial
sys ems model o he u ban a ea o Man esa (Ba celona). The concep o local de elop-
men is discussed i s , as well as he change in place’s posi ion wi hin he ne wo k de i ed
om me opoli an expansion p ocesses. The ole o Man esa’s social agen s and i s de e-
lopmen policies a e explained, o s ess he ele ance o he posi ion o places in he ne -
wo k and, o emos , o he ole and capabili y o local ac o s in pu ing in o alue hei s
milieu’s esou ces.
Key wo ds: local de elopmen , indus ial dis ic , Man esa, milieu, social ne wo ks.
In oducció
Les ans o macions que han ingu lloc en el sis ema p oduc iu des de mi -
jan anys se an a als països occiden als, jun amen amb les de i ades de la millo-
a de les comunicacions, han p opicia no només un can i en la posició ela-
i a dels llocs, sinó ambé, i més impo an , un can i en el pape del e i o i
en els p ocessos de desen olupamen .
Els ma eixos can is han p opicia l’ex ensió del e u bà i l’inc emen de
luxos en e llocs cada egada més llunyans. La ima ge de xa xa de ciu a s ha e
o una com a me à o a in e p e a i a de les no es con igu acions espacials
dominan s en l’economia pos o dis a i en la socie a de la in o mació. En
aques con ex , la capaci a de desen olupamen dels e i o is deixa de se
unció de la dis ància ísica als cen es econòmics pe es a més elacionada
amb les ca ac e ís iques dels ma eixos llocs i amb la capaci a dels agen s locals
pe incula -se en e ells i amb les xa xes globals, pe al de posa en alo ele-
men s que es oben al lloc i que en con igu en la iden i a .
En aques a icle u ili za em el model de sis ema e i o ial local pe anali -
za l’e olució ecen de l’à ea u bana de Man esa. Volem mos a , pe una banda,
la alidesa d’aques model pe in e p e a el uncionamen dels e i o is i, pe
64 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 Ra el Llussà To a
Suma i
In oducció
Sis emes e i o ials locals
i desen olupamen local
La posició dels llocs en la xa xa
i l’ex ensió del camp d’ex e nali a s
Man esa com a ciu a èx il
de la all del Llob ega
La no a posició en la xa xa: dinàmiques
me opoli anes i lògica p oduc i a
de dis ic e indus ial
L’à ea de Man esa com a sis ema local:
el milieu i les xa xes socials
El pape dels agen s locals
en les polí iques de desen olupamen
Conclusions
Bibliog a ia
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 64
l’al a, olem discu i la hipò esi que la capaci a de desen olupamen d’un lloc
depèn de la se a posició en la xa xa, del seu domini cogni iu, i del g au de e -
eb ació i cohesió de les se es xa xes socials al ol an de p ojec es col·lec ius.
Exposa em p ime el ma c eò ic en què ens basem. Mos a em desp és
les opo uni a s que la no a lògica d’o gani zació espacial ha o e a Man esa
com a espai p oduc iu, de i ades del can i en la se a posició ela i a en ela-
ció amb la egió me opoli ana de Ba celona i amb la connexió amb les xa xes
globals; i acaba em desc i in la se a ajec ò ia de desen olupamen en els
da e s in -i-cinc anys, a a és de l’anàlisi de di e sos p ojec es col·lec ius i
del pape dels agen s locals.
Sis emes e i o ials locals i desen olupamen local
La ep esen ació de l’espai com a xa xa ha es a p oposada en geog a ia com la
més adequada pe a la conside ació de enòmens com a a la dinàmica de
l’economia global i les se es elacions amb els llocs, i pe a l’anàlisi de polí iques
de desen olupamen (Dema eis, 1990; Cas ells, 2000). La isió e icula pe -
me ambé in eg a l’òp ica a eal pe a aquells enòmens en què les elacions
de p oximi a siguin impo an s: hom po conceb e, pe exemple, la ciu a
com a nus d’una xa xa en dissenya una es a ègia de desen olupamen , pe ò
en l’a iculació d’una polí ica, on les elacions en e els agen s socials són clau,
hau em de conside a l’à ea de inida pe aques es elacions.
En aques a pe spec i a, els nusos de les xa xes ep esen en els llocs o sis emes
u bans locals. Com a ep esen ació de la se a es uc u a i lògica de desen olu-
pamen u ili za em el model de sis emes e i o ials locals (Dema eis, Danse-
o, 1999), que conside em in eg a s pe xa xes locals d’ac o s, pel milieu, pe
les in e elacions en e o s dos i incula a les xa xes globals a a és de conne-
xions de pa dels seus agen s ( egeu la igu a 1). Cal acla i que no o s els llocs
El desen olupamen local en l’espai en xa xa Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 65
Figu a 1. Sis ema e i o ial local segons Dema eis.
Fon : Semina i impa i a la Uni e si a de Gi ona, ab il de 1998. Dibuix eali za pe
Joan Vicen e i Lluís Ribe a.
d) elacions amb xa xes globals.
b) xa xes socials locals
c) elacions e icals
a) milieu
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 65
poden se conside a s sis emes e i o ials; és necesa i un ce ni ell d’o gani zació
in e na, que a e e ència especialmen al e que l’ag ega de subjec es ac ua
com a ac o col·lec iu, és a di , es comp ome amb un p ojec e compa i (Dema -
eis, 2001).
Les xa xes locals es an cons i uïdes pe indi idus o subjec es col·lec ius
incula s en e ells pe elacions es ables. Podem dis ingi dos ipus de subjec-
es dins la xa xa local, els que enen només elacions locals (subjec es locals) i
els que enen elacions o a del sis ema local (subjec es ans e sals). El milieu
es à o ma pe condicions ca ac e ís iques del sis ema local que s’han ana
con igu an al lla g de la his ò ia; es ac a an de condicions na u als com
cul u als. En aques a concepció, i a di e ència de la idaliana, el milieu és di í-
cilmen objec i able i no de inible a p io i, en an que és un conjun d’ele-
men s que so in no ens són isibles, no ens apa eixen ins que es con e eixen
en un ecu s i són u ili za s pe la comuni a local.
Conside em el model de sis emes e i o ials locals com el més comple
dels que ac en de ep esen a els llocs com a en i a s complexes do ades de
capaci a au ònoma d’o gani zació, com a a els dis ic es indus ials (Beca -
ini, 1979, 1994), els milieux inno a eu s (Aydalo , 1986; Mailla , 1994) i
els sis emes p oduc ius locals (Ga o oli, 1991). E ec i amen , les o mula-
cions an e io s, que ecullen de o ma di e sa el pape ac iu del e i o i i de
les xa xes socials locals en els p ocessos d’inno ació i desen olupamen (Ca a-
aca, 1998), poden se conside a s casos pa icula s de sis emes e i o ials
locals.
En elació amb els esmen a s més amun , el model de sis emes e i o ials
locals con empla d’una o ma més explíci a la elació dels agen s socials amb el
seu medi geog à ic conc e i el pape del e i o i en els p ocessos de desen o-
lupamen . Així, si el concep e clau pe explica els dis ic es i sis emes p oduc-
ius locals és el d’aglome ació, pe als sis emes e i o ials locals s’ha p oposa
el d’a elamen (Dema eis, 1995). Finalmen , la concepció de sis ema e i-
o ial local pe me supe a la adicional sepa ació en e les in e p e acions
geog à iques del desen olupamen econòmic «locali za » i el camp d’anàlisi
del desen olupamen u bà i e i o ial, a la egada que és capaç d’in eg a de
o ma holís ica les nocions de e i o i, subjec es i acció (Salone, 2001).
D’al a banda, el concep e de milieu és més ampli que el de milieu inno-
a eu . Go e na (1997) sugge eix una iple ap oximació al concep e: a) com
a conjun d’a an a ges compe i ius del sis ema local; b) com a conjun de con-
dicions ambien als que a a o eixen la inno ació ecnològica i el desen olupa-
men local, i c) com a p oduc e de les elacions que connec en una de e mi-
nada o gani zació social amb una à ea geog à ica.
Pe an , el milieu ha de se conside a com a elemen que o neix la iden-
i a col·lec i a d’una socie a local. A la egada, es à p o undamen connec-
a amb la qües ió del desen olupamen , en la mesu a que aques es p odueix
a a és de l’es ablimen de incles en e els subjec es locals pe al de posa en
alo alguns aspec es del seu milieu. En de e minades ci cums àncies his ò iques
(segons el ni ell ècnic, les opo uni a s de me ca , e c.), s’explo en alguns
66 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 Ra el Llussà To a
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 66
cons i uen s del medi, men e que en al es momen s els ma eixos componen s
poden ha e es a sense ap o i a .
La capaci a d’una col·lec i i a e i o ial de gene a p ocessos de desen o-
lupamen depend à, doncs, en p ime lloc, del g uix i les ca ac e ís iques del
seu milieu, pe ò sob e o de la capaci a pe de ec a en cada momen quins
dels elemen s que es oben al medi es poden con e i en ecu sos, i de la capa-
ci a de c ea xa xes, incles en e els agen s que pe me in la se a explo ació i
con e sió en un alo . Cal ema ca que aques a concepció essal a el pape dels
agen s locals en la de inició de ajec ò ies de desen olupamen , més enllà de
les « ocacions» que o e eix el medi:
Le po enziali à, o p e-condizioni accumula e nel pe iodo s o ico, che cos i-
uiscono la do azione locale, do ano esse e iconosciu e e a i a e dall’azione
dei sogge i locale pe po si come iso se del p ocesso e olu i o. Di consegue-
za, il ichiamo alla dimensione s o ica pe de il suo alo e de e minis ico: le
componen i del milieu non hanno un alo e assolu o, non si può cioè pa la-
e di a i udini e ocazioni locali esp esse e de ini e una ol a pe u e, ma ese
si cos i uiscono (e si icos i uiscono con inuamen e) come iso se del p oces-
so di s iluppo solo quando sono iconosciu e, in e p e a e, «usa e» da una
de e mina a o ganizzazione sociale. (Go e na, 1997, p. 38)
Pe an , els p ocessos de desen olupamen es an lliga s a la iden i a de
p ojec e al com la de ineix Cas ells (1998). Només quan una comuni a es
econeix com a al, so in com a eacció a p ocessos de deses uc u ació de les
xa xes exis en s, es po plan eja o mes d’ac uació conjun a pe a on a una
si uació que és pe cebuda com a p oblema. En unció de les ca ac e ís iques
del milieu, els ac o s locals se an lla o s capaços de c ea una iden i a de
esis ència i, més enllà, un p ojec e col·lec iu que ac i de alo i za de e mi-
na s elemen s ambien als pe al de con e i -los en ecu sos pe al desen o-
lupamen .
En discu i els p ocessos de desen olupamen au oo gani za s, ens són d’es-
pecial in e ès la ca ac e i zació que an Ma u ana i Va ela (1980, 1987) del
model d’au opoiesi, ex ensible a les ciències socials (Dema eis, 1994; Con i,
Dema eis, Emmanuel, 1995; Go e na, 1997). Hi apa eixen dos concep es
d’especial elle ància com a ca ac e ís iques dels sis emes complexos au oo -
gani za s: el ancamen ope a iu o g au de cohesió i el domini cogni iu. El p i-
me es e e eix a la capaci a del sis ema pe ees uc u a -se au ònomamen
en p esència d’es ímuls ex e ns, d’aco d amb les se es p òpies no mes in e -
nes. El domini cogni iu es e e eix a la iquesa de les ep esen acions in e nes
del sis ema, que depenen de la memò ia de les p òpies expe iències i del g au
d’obe u a del sis ema.
Quan pa lem de desen olupamen cal conside a , doncs, o s els componen s
del sis ema e i o ial local: els g ups socials, el milieu i la in e acció amb les
xa xes globals. Bàsicamen , es ac a de p ocessos que consis eixen en el e o ça-
men de les xa xes locals i en la in e acció en e les xa xes locals i el milieu
(Dema eis, 1994). La xa xa local ac ua com a selec o a i descodi icado a dels
El desen olupamen local en l’espai en xa xa Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 67
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 67

es ímuls que p o enen de l’ex e io , pe ò ambé com a codi icado a de les
po enciali a s del milieu del sis ema u bà conside a ; en aques sen i és de e -
minan el g au de ancamen ope a iu i el domini cogni iu del sis ema. El pape
del milieu i de les xa xes locals en les dinàmiques e i o ials explica l’exis èn-
cia de espos es especí iques (locals) als es ímuls gene als (globals).
La posició dels llocs en la xa xa i l’ex ensió del camp d’ex e nali a s
La conside ació de la capaci a dels agen s i dels p opis sis emes locals pe in e -
eni com a ac o s clau en la ajec ò ia de desen olupamen dels llocs no ens
ha de e oblida , anma eix, els condicionan s ela ius a la posició que ocu-
pen aques s llocs. Si en el passa la dis ància als cen es econòmics e a l’ele-
men onamen al que explica a les opo uni a s de cada lloc, a ui segueix sen
c ucial la se a posició en la xa xa. Pe això ens in e essem a con inuació, pe
al de comple a el ma c eò ic, pels e ec es que sob e les opo uni a s dels di e-
en s llocs de la xa xa, a escala egional, han ingu les ans o macions e i o ials
de les da e es dècades. A ès que el nos e cas d’es udi és una à ea u bana que
ha is modi icada, com eu em, la se a accessibili a a Ba celona, ens ha sem-
bla elle an in odui -hi els e ec es de l’ex ensió del camp d’ex e nali a s
me opoli anes.
Dos enòmens expliquen, als països occiden als, la desconcen ació u bana
i l’expansió de les egions me opoli anes: pe una banda, una g an in e sió
en in aes uc u es de comunicacions i la di usió en el e i o i d’equipamen s
i in aes uc u es socials; pe l’al a, la segmen ació dels p ocessos p oduc ius.
L’apa ició de no es ex e nali a s me opoli anes que a a o eixen la concen a-
ció d’ac i i a s e cià ies supe io s acili a la descen ali zació de mol es de les
uncions me opoli anes adicionals, en un p océs del ipus il e ing down
(Dema eis, 1998).
Pe una banda, aques s ac o s explica ien l’ex ensió e i o ial de la in luèn-
cia de les economies d’u bani zació que gene a la g an ciu a i, pe l’al a, pe -
me ien el joc de les economies de locali zació en de e mina s nuclis amb espe-
ciali zacions p oduc i es de la pe i è ia me opoli ana, o plega dona ia lloc
a egions me opoli anes polinuclea s més ex enses.
La pa icula i a de la dinàmica ac ual de les egions me opoli anes és que
qualse ol lloc, independen men de la dis ància espec e al cen e me opo-
li à, c eix, s’es anca o en a en decli i en unció de les se es especiali zacions,
de la na u alesa dels in e can is que é amb al es nusos de la xa xa o de les
se es condicions ambien als locals.
Dema eis (1991, 1998) mos a el sal d’escala del alo de les ex e nali-
a s u banes de ni ell in e medi que es dóna en e 1960 i 1980, de i a de dos
e s: de la disminució del llinda d’ex e nali a eque i pe a la locali zació de
uncions in e mèdies i de l’augmen del alo de les ex e nali a s o e es pe
les zones més allunyades del cen e me opoli à i pels cen es u bans mi jans.
La nos a hipò esi és que als anys no an a Man esa es bene icia ia ja de
l’ex ensió del camp d’economies d’u bani zació de Ba celona, cosa que pe -
68 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 Ra el Llussà To a
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 68
me ia ap o i a dels e ec es de les economies de locali zació en els sec o s en què
es à especiali zada (me all i èx il). Pe an , Man esa es a ia en condicions de
capgi a una endència eg essi a pe dinàmiques de desen olupamen del ipus
de dis ic e indus ial, del ma eix ipus que les de ec ades en la dècada an e-
io en ciu a s com Sabadell i Te assa.
Man esa com a ciu a èx il de la all del Llob ega
Man esa es oba si uada a uns 65 quilòme es. de Ba celona, a mig camí en e
Ba celona i el P epi ineu, en la u a que emun a el cu s del iu Llob ega .
L’any 1996 enia 64.385 habi an s i l’à ea u bana a la qual ens e e im (és a
di , Man esa, Na a cles, San F ui ós, San Joan, San Sal ado i San pedo ),
90.814. La ajec ò ia de la ciu a en els dos da e s segles es à lligada a la se a
especiali zació èx il, o iginada a pa i d’una impo an adició a esanal i
elacionada amb la se a locali zació cen al espec e a la all del Llob ega . La
ciu a ingué el seu màxim esplendo a inal del segle XIX i inicis del XX, època
en què es oba a en e les cinc locali a s més poblades de Ca alunya (25.121
habi an s el 1897). La ciu a en à en decadència a pa i de la c isi del èx il de
la dècada de 1960, cosa que es mani es a à sob e o en la pè dua de posicions
en la je a quia u bana ca alana ( ui è lloc el 1950 i ca o zè el 1996).
La pa mi jana i al a de la all del Llob ega (les coma ques del Bages i el
Be guedà) esde ingué, al segle XIX,un espai de descen ali zació de la indús ia
ba celonina. Tanma eix, la se a consolidació indus ial donà lloc a l’apa ició
d’un capi al i d’una classe emp esa ial au òc ona a les ciu a s de Man esa i
Be ga, que con ibuí a la cons ucció del osa i de colònies indus ials que
esde ind an, al lla g del segle XX, el paisa ge ca ac e ís ic de la all del Llob ega .
Man esa es con e i à en el nucli p i ilegia d’acumulació econòmica de
l’à ea esmen ada (Oli e as, 1985, 1986). El èx il ou el mo o de l’economia
u bana i l’ac i i a que a ossegà la es a de sec o s indus ials, de mane a que
a la segona mei a del segle XIX es con igu à un dis ic e indus ial adicional
(ma shallià) de base au òc ona que gene à l’apa ició de no es d’ac i i a s auxi-
lia s ( us a, undició, cons ucció de maquinà ia, se eis).
Desp és de la gue a ci il la indús ia man esana pogué sob e iu e sense
eno a gai e la maquinà ia i sense in odui -hi millo es ècniques ni o gani -
za i es impo an s, i amb una mà d’ob a poc quali icada. La dècada dels seixan a
és el pun d’in lexió en l’e olució econòmica del Bages i del Be guedà, ja que
comença a en a en c isi el model indus ial basa en la g an àb ica o dis a.
El èx il inicià el seu e océs, alen i pels aju s o icials, ins que la dècada de
1980 ce i icà la de unció de l’espai p oduc iu adicional. El nou escena i a
se ma ca pel ancamen de o es les g ans àb iques, la disminució del pes
del sec o i la se a ans o mació en el sen i de més lexibili a .
Enmig del p océs de ees uc u ació econòmica esmen a , les coma ques
del Bages i del Be guedà queda en o a de l’espai de c eixemen econòmic de
Ca alunya en e 1960 i 1975, que es concen à al co edo li o al i p eli o al.
To i així, a pa i dels anys seixan a i a emolc inicialmen de la àb ica SEAT,
El desen olupamen local en l’espai en xa xa Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 69
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 69
es desen olupà a Man esa un sec o del me all auxilia de la indús ia de l’au-
omòbil, que con ibuí a abso bi pa de la mà d’ob a sob e a del èx il i que
ind à un pape impo an en la ajec ò ia ecen de la ciu a .
El pe íode 1960-1990 suposà el ancamen de mol es àb iques i una pè -
dua impo an de llocs de eball (Llussà i al es, 1978; Llussà, 1998). El esul-
a ou una descapi ali zació no només econòmica, sinó ambé social. En e ec-
e, no només es p oduí l’emig ació de jo es quali ica s, sinó ambé la desapa ició
del sec o social di igen (ja sigui pe ha e ixa amb an e io i a la se a esidèn-
cia a Ba celona o bé pe què el ancamen de les àb iques o çà la e i ada de l’es-
cena), e que se à de e minan en la incapaci a de e on a la c isi (Oli e-
as, Giménez, 1992).
Tanma eix, a inals dels anys no an a la endència sembla a ha e can ia
de o ma bas an adical al Bages, a causa de la ans o mació de l’espai ca alà,
que ha ia si ua la pa més p ope a a Ba celona, l’à ea u bana de Man esa, en
posició de bene icia -se de les economies d’u bani zació me opoli anes o
man enin les economies de locali zació del sec o del me all.
La no a posició en la xa xa: dinàmiques me opoli anes i lògica p oduc i a
de dis ic e indus ial
En les da e es dècades s’ha p oduï un can i en la posició ela i a de l’à ea de
Man esa en l’espai ca alà i més especí icamen en elació amb la ciu a de Ba -
celona. Aques e és dona pe l’expansió de l’à ea d’in luència de la Ciu a
Com al i ambé pel enomen, que explica l’an e io , de la millo a de les comu-
nicacions (Llussà, 1998, 2001). Tan l’anàlisi dels can is de esidència com la
de la mobili a obligada ens indiquen que hi ha hagu , en la da e a dècada,
una c eixen in e elació en e l’à ea u bana de Man esa i la egió me opoli ana
de Ba celona, enomen que es p odueix ambé a Igualada i Vic, compa ables a
Man esa pe la se a g andà ia i posició e i o ial.
Pel que a a les mig acions, en el pe íode 1989-1994 la coma ca del Bages
p esen à un saldo mig a o i a o able amb la egió me opoli ana de Ba celo-
na (conside an com a al les cinc coma ques de la Regió I) de 1.609 pe so-
nes, e que capgi a la endència en sen i con a i (almenys pe cebuda) de les
dècades de ees uc u ació indus ial. Aques s saldos a o ables es p odueixen
ambé, i amb més in ensi a , a les coma ques de l’Anoia i Osona, cosa que
sembla con i ma que les es à ees esmen ades de la Ca alunya cen al en-
deixen a in eg a -se a les dinàmiques me opoli anes (Llussà, 1998, 2001).
D’al a banda, la mobili a obligada labo al en e Man esa i la egió me o-
poli ana ha augmen a ambé mol en les da e es dècades. Les dades de la
aula 1 indiquen el g an inc emen dels luxos en e Man esa i la egió me o-
poli ana en e 1986 i 1996, de o ma especial a la segona mei a de la dècada
dels ui an a. La aula 2 mos a com ambé han augmen a els luxos p o i-
nen s de la egió me opoli ana, sob e o els o igina s al Vallès.
Si p enem les dades de mobili a del conjun de la coma ca del Bages, pe
al d’inco po a l’à ea u bana de Man esa, podem di que el pe cen a ge de la
70 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 Ra el Llussà To a
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 70
població ocupada que eballa a a les se coma ques de la egió me opoli a-
na de Ba celona passà del 6,8% el 1991 al 8,3% el 1996. Es ac a de pe cen-
a ges supe io s als de l’Anoia (6,0% el 1996) i d’Osona (6,5%). Pel que a a
la mobili a en sen i in e s, l’a acció del Bages com a des inació de la pobla-
ció ocupada a la egió me opoli ana és signi ica i amen meno que el seu
po encial emisso : malg a l’augmen de la mobili a , l’any 1996 només el
4,3% dels llocs de eball del Bages es a en ocupa s pe esiden s me opoli-
ans. Aques a xi a és compa able a la d’Osona (3,2%), pe ò mol in e io a la
de l’Anoia (que a iba a l’11,7%) (Llussà, 2001).
C eiem que aques es dades mos en la no a posició de l’à ea de Man esa
en l’espai ca alà; la adicional llunyania de Ba celona hau ia es a supe ada i la
ciu a es oba ia a ui implicada en les dinàmiques me opoli anes. Aques a
si uació, acili ada pe la millo a de les comunicacions, es e lec i ia ambé en
l’e olució com a espai p oduc iu, com anali zem a con inuació.
Tal com s’ha a ança més amun , en e mi jan anys ui an a i mi jan anys
no an a es p odueix una p o unda ees uc u ació de la base indus ial de Man-
esa que signi ica el encamen de l’o gani zació p oduc i a o dis a i l’adop-
ció de o mes de p oducció d’especiali zació lexible, e que compo a el an-
camen de les g ans àb iques èx ils. L’anàlisi de l’e olució de l’es uc u a
indus ial de 1986, 1994 i 1997, i de les in e sions indus ials eali zades en e
El desen olupamen local en l’espai en xa xa Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 71
Taula 1. Mobili a obligada. Fluxos o igina s a Man esa amb des inació a la egió
me opoli ana de Ba celona.
1986 1991 1996 % 1986-1991 % 1991-1996
Ba celona 414 817 775 97,3 -5,1
Res a CMB 76 194 304 155,3 56,7
CMB 490 1.011 1.079 106,3 6,7
Res a RMB 233 447 628 91,8 40,5
To al RMB 723 1.458 1.707 101,7 17,1
Fon : elabo ació p òpia a pa i de dades de l’Ins i u d’Es adís ica de Ca alunya.
Taula 2. Mobili a obligada. Fluxos amb des inació a Man esa o igina s a la egió
me opoli ana de Ba celona.
1986 1991 1996 % 1986-1991 % 1991-1996
Ba celona 201 327 285 62,7 -12,8
Res a CMB 84 205 238 144,0 16,1
CMB 285 532 523 86,7 -1,7
Res a RMB 230 296 480 28,7 62,2
To al RMB 515 828 1.003 60,8 21,1
Fon : elabo ació p òpia a pa i de dades de l’Ins i u d’Es adís ica de Ca alunya.
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 71
A la Caixa de Man esa el ecan i en la p esidència i en la di ecció gene al
a p incipis dels no an a suposà un elleu gene acional i l’obe u a a una impli-
cació més g an en la p omoció de la ciu a . Ressal em especialmen el pape
de pon que ha ingu en e les ins i ucions locals i els emp esa is més dinà-
mics pe al de incula -los al p ojec es de la ciu a (com a a el Pol de Fo ma-
ció i l’I ine a i de la Sèquia).
El can i de go e n a l’Ajun amen de Man esa l’any 1995 suposà més impli-
cació amb les polí iques de desen olupamen local, així com una obe u a més
g an a la conce ació amb al es ins i ucions. En esul à una millo conce ació
en e o s els ins umen s de p omoció exis en s a la ciu a , la c eació d’un cen-
e de se eis a les emp eses, i la ima ge de ma ca «Man esa P og és», que inco -
po a el Consell Tecnològic del Bages, el Cen e d’Inicia i es pe a l’Ocupació
i Fi a de Man esa. En un al e e eny, l’Ajun amen signà amb els sindica s
un pac e pe a l’ocupació i p omogué la c eació, l’any 1997, del Consell Econò-
mic i Social del Bages.
Sens dub e, pe ò, el g an p ojec e de la ciu a és la cons ucció d’un cam-
pus uni e si a i que ag upa à en un únic espai els di e sos es udis de l’Escola
Uni e si à ia Poli ècnica i els de la Fundació Uni e si à ia del Bages, amb la
inco po ació de nous equipamen s. Aques a ope ació pe me à la cons ucció
d’un nou accés a l’Eix T ans e sal i la u bani zació d’un impo an sec o de
la ciu a , en uns e enys que queda en allibe a s pel aslla d’ac i i a s indus-
ials i pe la sup essió d’un am de ia e o ià ia. Ens in e essa ema ca el g au
de consens polí ic assoli en la de inició del p ojec e, plasma en el pac e signa
el 14 de gene de 1998 pe o s els g ups polí ics ep esen a s a l’Ajun amen
de Man esa.
La segona mei a dels anys no an a ha is ambé una no a dinàmica en la
ans o mació de l’espai ísic de la ciu a . Desp és de dues dècades en què el
c eixemen s’ha ia p oduï onamen almen en els municipis de l’à ea u bana,
la ciu a s’ha bene icia del boom cons uc o . No només s’ha desen olupa el Pla
Pa cial de les Bases de Man esa, que suposa una impo an ans o mació d’una
à ea p òxima al cen e de la ciu a , sinó que ambé s’han edi ica di e sos sola s
ocupa s pe àb iques, s’han eno a espais públics emblemà ics i inalmen s’ha
inicia una polí ica decidida de ehabili ació del Ba i Vell. Han coincidi en
aques a si uació un en ocamen de la polí ica municipal més o ien a a la ges-
ió u banís ica i l’en ada a la ciu a d’ope ado s de o a amb g an capaci a
in e so a. A di e ència d’al es e apes de o c eixemen immobilia i gene al
(com a inals dels ui an a i inicis dels no an a), la ciu a sembla ap o i a aques
momen pe eno a -se i execu a di e sos p ojec es u bans es a ègics.
Conclusions
Hem is com la no a dinàmica p oduc i a de l’espai en xa xa, acompanyada
de l’ex ensió de les ex e nali a s me opoli anes, ha do a de no es opo uni a s
una à ea indus ial adicional que ha ia es a du an dècades al ma ge de l’es-
pai de c eixemen i ha ia en a en una dinàmica de eg essió.
78 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 Ra el Llussà To a
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 78

El model de sis emes e i o ials complexos, aplica als nusos de l’espai en
xa xa que són les à ees u banes, s’ha mos a un ins umen capaç d’inco po-
a la complexi a dels p ocessos de desen olupamen , pe en end e l’e olució
de les ciu a s, an pel que a a les elacions amb les xa xes globals com pel que
a a la se a dinàmica in e na. Conc e amen , ens ha se i pe in e p e a les
causes de les di icul a s de Man esa pe endega polí iques de desen olupa-
men els anys se an a i ui an a, així com pe en end e el can i p oduï a mi -
jan anys no an a.
L’anàlisi de l’e olució de l’à ea u bana de Man esa mos a la imb icació
dels aspec es econòmics, socials i cul u als en la ajec ò ia de desen olupa-
men dels sis emes locals. To s aques s ac o s deixen una emp em a a mi jà i
lla g e mini i ope en a escales empo als di e en s. La di icul a de Man esa
pe a on a la c isi indus ial i pe eno a -se u banís icamen les dècades dels
anys se an a i ui an a es a ia lligada a la se a decadència econòmica an e io
(p oduc e de la c isi èx il i de la se a locali zació o a de l’espai de concen a-
ció de l’ac i i a econòmica), que al seu o n compo à una p og essi a desca-
pi ali zació social, que de i à en la deses uc u ació de les xa xes socials i una
pè dua de cohesió in e na, e lec ida en e mes de c isi d’iden i a i d’au oes-
ima.
En la ajec ò ia de desen olupamen dels sis emes locals apa eixen ambé
opo uni a s de bi u cació, de i ades de can is en les condicions in e nes o bé
ex e nes. En el cas de Man esa, la no a o ma d’o gani zació lexible de la p o-
ducció i l’ex ensió de les ex e nali a s me opoli anes ha pe mès la se a con-
solidació com a espai indus ial a a és de la inse ció de les emp eses del me all
en l’economia global, amb la qual cosa s’han supe a , g àcies a la millo a de
les comunicacions, els obs acles de la dis ància amb Ba celona.
El cas de Man esa ens con i ma que la dinàmica de desen olupamen es
oba es e amen inculada a l’en o imen de la cohesió in e na mi jançan l’a -
iculació de les xa xes socials i a l’ampliació del domini cogni iu del sis ema a
a és de l’ampliació dels incles amb les xa xes globals. La i ali a de les xa -
xes socials i la se a capaci a d’es abli incles en e elles pe al d’ap o i a els
elemen s del seu milieu apa eix com a elemen de e minan .
Hem is com a Man esa els es ímuls de les xa xes globals (en o ma de
ees uc u ació indus ial, pe ò ambé en o ma de pe cepció de queda en e-
e d’al es ciu a s) han p o oca com a eacció la c eació de incles en e agen s
socials que abans no enien elació (emp esa is i Adminis ació; emp eses, cen-
es d’ensenyamen secunda i i uni e si a i, e c.), e que ha gene a de e mi-
nades sine gies que possibili en la eali zació de p ojec es. Igual que hi ha un
ce cle iciós de des i ali zació, el p océs d’a iculació de les xa xes socials po
esde eni un cicle i uós que pe me endega dinàmiques de desen olupa-
men p o i oses pe a la comuni a .
A Man esa aques ce cle i uós ha es a inicia a pa i de la pe cepció de
la c isi i la necessi a d’a on a -la, és a di , en e mes d’iden i a de esis èn-
cia. Malg a el acàs del Pac e del Bages, la se a p òpia dinàmica p opicià la c e-
ació de la Pa onal Me al·lú gica del Bages, que és des d’alesho es un ac o
El desen olupamen local en l’espai en xa xa Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 79
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 79
impo an , i ambé possibili à un p océs d’ap enen a ge col·lec iu que en o í
el seu eixi social. El ma eix esquema es ep odui à a inals dels anys ui an-
a, quan se à e iden no només la pè dua de pes de la ciu a , sinó ambé la
incapaci a de e el sal enda an que han e al es ciu a s. El p og ama El
Bages cap al 2000 so gi à com a eacció, i malg a l’e iden acàs, una idea
plan ejada en aques ma c s’a iba à a conc e a en la c eació del Consell Tec-
nològic del Bages, en i a que desen olupa à un pape de e minan a inals
dels no an a. És a di , malg a el seu acàs global, les inicia i es so gides pe e
on als e ec es de les xa xes globals han se i pe a icula les xa xes socials i
pe gene a algunes p opos es que se an desen olupades a inicia i a de la socie-
a ci il i amb el supo de les ins i ucions.
A Man esa això ha es a possible quan han coincidi can is en les opo -
uni a s com a espai de p oducció amb la p esa de les egnes de di e ses ins-
i ucions clau de la ciu a pe pa d’una no a gene ació que ha es a capaç
de gene a dinàmiques de coope ació al ol an de p ojec es de desen olupa-
men . El ac o de e minan de la no a si uació ha es a l’obe u a de mi es
dels seus p o agonis es, bona pa dels quals disposen d’un his o ial de con ac e
amb l’es ange i amb al es eali a s di e en s de la local. No és d’es anya
que els p ojec es més impo an s es iguin elaciona s amb aspec es que con-
o men la iden i a de la ciu a i que podem conside a cons i uen s del seu
milieu: la po enciació del eixi indus ial i l’ap o i amen de la sèquia medie-
al com a ecu s u ís ic i d’esba jo.
Bibliog a ia
AYDALOT, Philippe (1986). Milieux inno a eu s en Eu ope. Pa ís: GREMI.
BECATTINI, Giacomo (1979). «Dal se o e indus iale al dis e o indus iale. Alcune
conside azioni sull’uni a di indagine dell’economia indus iale». Ri is a di Econo-
mia e Poli ica Indus iale, 5 (1), p. 7-21.
—(1994). «El dis i o ma shalliano: una noción socioeconómica». A BENKO, G.;
LIPIETZ, A. (eds.). Las egiones que ganan. Dis i os y edes. Los nue os pa adigmas de
la geog a ía económica. València: Edicions Al ons el Magnànim, p. 39-57.
CAIXA DE CATALUNYA (1998). Anua i Econòmic Coma cal 1998. Ba celona: Caixa de
Ca alunya.
CAMPRUBÍ I CASAS, Josep (1997). «Man esa: de p oblema a possibili a ». Regió 7, 15 de
eb e , p. 20.
CARAVACA, Isabel (1998). «Los nue os espacios eme gen es». Re is a de Es udios Regio-
nales, 50, p. 39-80.
CASTELLS, Manuel (1998). El pode de la iden idad. La e a de la in o mación: econo-
mía, sociedad y cul u a. Vol. 2. Mad id: Alianza Edi o ial.
—(2000). La sociedad ed. La e a de la in o mación: economía, sociedad y cul u a.
Vol. 1. Mad id: Alianza Edi o ial, 2a. edició.
CONSELL COMARCAL DEL BAGES (1991). Bages 2000. Conclusions del P og ama. Man-
esa: Consell Coma cal del Bages.
CONTI, Se gio; DEMATTEIS, Giuseppe; EMANUEL, Cesa e (1995). «The de elopmen
o a eal and ne wo ks sis ems». A DEMATTEIS, G.; GUARRASI, V. (eds.): U ban ne -
wo ks, Geo-I aly, ol. 2. Bolonya: Pà on, p. 45-68.
80 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 Ra el Llussà To a
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 80
DEMATTEIS,Giuseppe (1990). «Geog a ia del globale/locale». Linguis ica e le e a u-
a, XV, núm. 1-2, p. 37-56.
—(1991). «Sis emi locali nuclea i e sis emi a e e. Un con ibu o geog a ico all’in-
e p e azione delle dinamiche u bane». A BERTUGLIA, C is o o o S.; LABELLA,
Agos ino. I sis emi u bani. Vol. I: Le eo ie. Il sis ema e le e i. Milà: F anco Ange-
li, p. 417-439.
—(1994). «Possibili à e limi i dello s iluppo locale». S iluppo locale, 1, 1994,
p. 10-30.
—(1995). «Sis emi locali e e e globali: il poblema del adicamen o e i o iale».
A chi io di s udi u bani e egionali, 53.
—(1998). «Subu banización y pe iu banización. Ciudades anglosajonas y ciudades la i-
nas». A MONCLÚS, Fco. Ja ie , La ciudad dispe sa. Ba celona: Cen e de Cul u a
Con empo ània de Ba celona, p. 17-33.
—(2001). «Pe una geog a ia della e i o iali à a i a e dei alo i e i o iali» A BONO-
RA, Paola (a cu a de). SLoT (Sis emi Te i o iali Locali) quade no 1, p. 11-30.
DEMATTEIS, Giuseppe; DANSERO, E. (a cu a de) (1999). «Sis emi locali e e i globa-
li». Wo king Pape s, 13. Dipa imen o In e a eneo Te i o io. To í: Poli ecnico e
Uni e si à di To ino, ma ç de 1999.
GOVERNA, F ancesca (1997). Il milieu u bano. L’iden i à e i o iale nei p ocessi di s i-
luppo. Milà: F anco Angeli.
GRIFELL, Ma cel (1992). El po encial de desen olupamen de la coma ca del Bages: Una
isió gene al. Man esa: Cen e d’Es udis del Bages.
LLEONART, Pe e (1980). Els a ac ius indus ials de 29 ciu a s de Ca alunya. Ba celona:
Banca Ca alana.
LLEONART,Pe e; FREIXAS, F ancesc; GARCIA, M. Àngels (1986). L’economia de Man esa:
una anàlisi del seu po encial. Ba celona: Banca Ca alana.
LLUSSÀ, Ra el (1987). «Les eleccions del 10 de juny a Man esa». Regió 7, dissab e 20
de juny de 1987, p. 4.
—(1998). Dinàmiques e i o ials a la Ca alunya cen al. Anàlisi del can i indus ial
i de l’especiali zació e i o ial a la all mi jana i al a del Llob ega . Tesi doc o al lle-
gida el 19 de eb e de 1999. Depa amen de Geog a ia. Uni e si a Au ònoma de
Ba celona.
—(2000). «Cla es de la eo ganización p oduc i a y espacial de la ac i idad indus ial
en el Medio y Al o Llob ega ». A ASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES. Indus-
ia y medio ambien e. Ac es de les VII Jo nadas de Geog a ía Indus ial. Alacan ,
27-29 d’oc ub e de 1999. Uni e sidad de Alican e, p. 519-530.
—(2001). «Dinàmiques me opoli anes i la Ca alunya cen al, o la c eixen in eg a-
ció de l’espai ca alà a inals del segle XX». A L’A enç. L’es uc u ació e i o ial de
Ca alunya. Els Eixos cohesionado s de l’espai. Ac es del V Cong és In e nacional
d’His ò ia Local de Ca alunya. Ba celona: L’A enç, p. 574-582.
—(2002). Can i indus ial i p ojec es de desen olupamen al Bages i al Be guedà, 1975-
1998. Con ibució a una eo ia del desen olupamen local. Man esa: Cen e d’Es-
udis del Bages.
LLUSSÀ,R.; BOTIFOLL, C.; BASIANA, J.; LLUSSÀ, C.; OLIVERAS, M.A.; TORRENTS, R.; OLI-
VERAS, J. (1978). La c isi èx il a la coma ca del Bages. Accèssi al P emi Oms i de
P a . Man esa, inèdi .
LUDEVID, Jo di (di .) i al es (1998). A qui ec u a e i o ial, medi na u al i desen olu-
pamen u bà al Pla de Bages. Bases ècniques pe a uns aco ds e i o ials necessa is.
Man esa: Fundació Caixa Man esa.
El desen olupamen local en l’espai en xa xa Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 81
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 81
MAILLAT, Denis (1994). «Te i o ial De elopmen , Milieu and Regioinal Policy». A
GAROFOLI, G.; VÁZQUEZ BARQUERO, A. (eds.). O ganiza ion o P oduc ion and
Te i o y: Local Models o De elopmen . Pa ia. Gianni Iuculano edi o e, p. 29-43.
MATURANA, Humbe o; VARELA, F ancisco José (1980). Au opoiesis and Cogni ion.
The Realisa ion o he Li ing. Do d ech : D. Reidel.
—(1987). L’albe o della conoscenza. Milà: Ga zan i (edició o iginal en anglès, 1985).
MESTRES, F ancesc (1997). «Re lexió obe a sob e l’u banisme a la nos a ciu a ».
Do ella, 54-55, hi e n de 1996-p ima e a de 1997, p. 13-15.
OLIVERAS,Josep (1985). Desen olupamen indus ial i e olució u bana a Man esa (1800-
1870). Man esa: Caixa d’Es al is de Man esa.
—(1986). La consolidació de la ciu a indus ial: Man esa (1871-1900). Man esa:
Caixa d’Es al is de Man esa.
—(1997). «Ima ge i model de ciu a ». Do ella, 54-55, hi e n de 1996-p ima e a de
1997, p. 7-12.
OLIVERAS,Josep; GIMÉNEZ, José An onio (1992). El Bages. T ansició indus ial i cen-
ali a e i o ial. Ba celona: Caixa de Ca alunya.
PACTE DEL BAGES (1978). Conclusions de la Comissió de Plani icació i Rees uc u ació
Indus ial. (Documen edac a pe Pe e Massegú, Edua d Bohigas i Josep Oli e-
as, i publica a la e is a Do ella, 9, ma ç-ab il de 1983, p. 17-26.)
SABATÉ, Joan (1997). «La ciu a sense os e». Do ella, 54-55, hi e n de 1996-p ima-
e a de 1997, p. 17-23.
SALONE, Ca lo (2001). «Le e i di ogge i locli nella dimensione e i o iale delle poli-
iche di s iluppo». A BONORA, Paola (a cu a de). SLoT (Sis emi Te i o iali Loca-
li) quade no 1, p. 11-30.
TRULLÉN, Joan (1995). El Plan Del a I. El modelo e i o ial de Ba celona. Ba celona:
Gabine Tècnic de P og amació, Ajun amen de Ba celona.
—(1998). «Fac o s locals de compe i i i a de la Regió Me opoli ana de Ba celo-
na». Re is a Econòmica de Ca alunya, 34, p. 34-50.
82 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 Ra el Llussà To a
DAG 41 001-208 9/7/03 16:12 Página 82