Resum
L’a icle s’in e essa especialmen pel ecen deba eò ic i me odològic ela iu a la go e -
nance local com a model de polí iques u banes i e i o ials. S’hi iden i iquen dos en oca-
men s p incipals: pe un cos a , un en ocamen p òpiamen de ges ió que eu en la go e -
nance una modali a de coo dinació en e ac o s a a és de la qual es po millo a l’e icàcia
de l’acció pública; pe l’al e, un en ocamen de ipus més social i polí ic que es con on-
a amb objec ius elaciona s amb la cons ucció del consens, l’elabo ació de p ojec es com-
pa i s i l’ag egació d’una mul iplici a d’ac o s i in e essos. Amb l’es udi del signi ica i
del ol dels models i expe iències de go e nance u bana i e i o ial es p oposa, inalmen ,
iden i ica l’ac ual endència cap a la e i o iali zació de l’acció col·lec i a.
Pa aules clau: go e nmen , go e nance, polí iques u banes i e i o ials, e i o iali zació de
l’acció col·lec i a.
Resumen. Del go e nmen a la go e nance. El cambio de las o mas y de las modalidades de
la acción colec i a en el campo u bano y e i o ial
El a ículo sub aya con pa icula a ención el ecien e deba e eó ico y me odológico ela-
i o a la go e nance local como modelo de polí icas u banas y e i o iales. Se iden i ican
dos en oques p incipales: po un lado, un en oque de ges ión que e en la go e nance una
modalidad de coo dinación en e ac o es a a és de la cual pode mejo a la e icacia de
la acción pública; po o o lado, un en oque de ipo más social y polí ico que se con on-
a con los obje i os elacionados con la cons ucción del consenso, la elabo ación de p o-
yec os compa idos y la ag egación de una mul iplicidad de ac o es e in e eses. Con el
es udio del signi icado y del papel de los modelos y expe iencias de go e nance u bana y e i-
o ial se p opone iden i ica , inalmen e, la ac ual endencia hacia la e i o ialización de
la acción colec i a.
Palab as cla e: go e nmen , go e nance, polí icas u banas i e i o iales, e i o ialización
de la acción colec i a.
*T aduï de l’o iginal i alià pe Jaume Feliu i To en .
Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 43-62
Del go e nmen a la go e nance. El can i
de les o mes i les modali a s de l’acció col·lec i a
en el camp u bà i e i o ial*
F ancesca Go e na
Uni e si à di To ino. Dipa imen o In e a eneo Te i o io; Poli ecnico e Uni e si à di To ino
Viale Ma ioli 39. 10125 To ino (I àlia)
go [email p o ec ed]
Da a de ecepció: juny de 2001
Da a d’accep ació de ini i a: no emb e de 2002
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 43
Resumé. Du go e nmen à la go e nance. Le changemen des o mes e des modali és de
l’ac ion colec i e dans la dimension u baine e e i o iale
L’a icle me pa iculiè emen en é idence le écen déba héo ique e mé hodologique
ela i à la gou e nance locale comme modèle de poli iques u baines e e i o iales. On
elè e deux app oches p incipales: d’une pa , une app oche de ype ges ionnai e, qui oi
dans la gou e nance une modali é de coo dina ion en e ac eu s a in d’amélio e l’e icaci-
é de l’ac ion publique; d’au e pa , une app oche sociale e poli ique qui doi se con on-
e à des objec i s liés à la cons uc ion du consensus, à l’élabo a ion de p oje s pa agés,
à l’ag éga ion d’une mul iplici é d’ac eu s e d’in é ê s. L’é ude de la signi ica ion e du
ôle de modèles e d’expé iences de gou e nance u baine e e i o iale es en in p oposée a in
d’iden i ie la endance ac uelle à la e i o ialisa ion de l’ac ion collec i e.
Mo s clé: go e nmen , go e nance, poli iques u baines e e i o iales, e i o ialisa ion de l’ac-
ion collec i e.
Abs ac . F om go e nmen o go e nance. Changing o ms and modali ies o collec i e
ac ion in u ban and e i o ial dimensions
The pape pays speci ic a en ion o he ecen heo e ical and me hodological deba e on
local go e nance as a model o u ban and e i o ial policies. I iden i ies wo main app oach-
es: om one side, he manage ial app oach, whe e go e nance means he coo dina ion
among di e en ac o s o imp o e he e ec i eness o public policies; om he o he side,
a social and poli ical app oach, whe e go e nance aims o should be di ec ed owa ds he
cons uc ion o he consensus, he elabo a ion o sha ed p ojec s, he agg ega ion o a mul-
iplici y o ac o s and in e es s. Finally, i sugges s he s udy o he meaning and he ole o
he models and expe iences o u ban and e i o ial go e nance in o de o iden i y he
p esen end owa ds he e i o ializa ion o collec i e ac ions.
Key wo ds: go e nmen , go e nance, u ban and e i o ial policies, e i o ializa ion o
collec i e ac ions.
In oducció: go e nmen i go e nance
El deba in e nacional desc iu, cada egada amb més eqüència, un can i en
la mane a com es cons ueixen les polí iques públiques i en les o mes ope a-
i es amb les quals s’exe ci a el go e n. En gene al, les e lexions que a on en
el p oblema p incipalmen des del pun de is a eo icome odològic, així com
aquelles que ho an des del essan p àc ic, sin e i zen els can is ac uals e e in -
se al pas dels models de go e n (go e nmen ) als models de go e nance. En e -
44 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 F ancesca Go e na
Suma i
In oducció: go e nmen i go e nance
Una mul iplici a d’à ees emà iques
i p oblemà iques
Una possible a iculació de de inicions
i signi ica s
Les polí iques u banes i e i o ials
com a accions de go e nance
Bibliog a ia
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 44
mes gene als, el mo go e nance s’u ili za pe indica , almenys com a p ime a
ap oximació, una modali a de coo dinació de les dinàmiques econòmiques i
socials que es basa en la implicació i en la pa icipació d’una mul iplici a d’ac-
o s. Segons aques a concepció, la idea de la go e nance pa eix del econeixe-
men dels lími s que oba un únic subjec e en di igi i po a a e me, indi-
idualmen , les polí iques públiques en socie a , com les ac uals, semp e més
complexes i agmen ades, a l’in e io de les quals una mul iplici a d’ac o s é
la possibili a d’in e eni en els p ocessos de decisió i en les al e na i es de
ca àc e col·lec iu, enca a que sigui només exe ci an pode de e o, la qual
cosa e e ma, en eali a , el ol i les modali a s d’acció del subjec e públic (Bag-
nasco, Le Galès, 1997; Healey, 1997).
El ema de la go e nance és, ac ualmen , al cen e d’una c eixen a enció.
Ambb o , l’èxi ecen no és un ema nou i, sob e o en la li e a u a anglosa-
xona, és al cen e del deba ja a di e sos anys. El e me é, pe ò, una p og es-
si a ede inició. A l’inici de la dècada de 1970, Fine (ci a a Rhodes, 1997)
de inia la go e nance com a sinònim del go e nmen . L’ús ac ual del e me es
dis ancia de al de inició i no conside a la go e nance com a sinònim de go e n-
men . Al con a i, el e me és ac ualmen usa pe sub a lla un can i espec e
al passa , és de ini de mane a con à ia espec e a esquemes in e p e a ius més
adicionals i, sob e o , espec e a les o mes més adicionals d’acció. En
aques a accepció més ecen , la idea de la go e nance compo a una concepció
di e sa de l’acció pública i de les se es es uc u es o gani za i es i, almenys
en pa , con aposada a aquella del go e n (go e nmen ). El signi ica del e me
indica, doncs, un can i espec e als models més consolida s d’acció; co espon
a una o ma di e sa de pensa les ac i i a s de go e n i mos a un ho i zó ope-
a iu di e en pe als ac o s i pe a les elacions de decisió que dibuixen una
policy (Rhodes, 1997)1.
La de inició de la go e nance pe oposició, o almenys pe di e ència, es-
pec e al go e nmen al·ludeix, així, a una « endència a la inno ació» espec e a
o mulacions p eceden s, a models d’in e enció p eceden s i a quad es de
e e ència consolida s, ja sigui en les eo ies com en les p àc iques. So in , en
les in e p e acions més simplis es i simpli icades, la idea de la inno ació es a-
dueix en un judici de alo pel qual inno ació co espon, di ec amen , a millo-
a. En aques cas, no es enen en comp e mol s dels signi ica s que s’han es a-
i ica al ol an del e me go e nance, mol es de les accepcions en què ha es a
i con inua sen u ili za , ni mol s dels camps de l’exe cici del go e n en el qual
són u ili za s models de go e nance.
A l’in e io d’aques quad e gene al, aques a icle in en a p esen a algu-
nes de les p incipals in e p e acions del ema de la go e nance, discu in b eu-
Del go e nmen a la go e nance Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 45
1. Sob e les lògiques, els lími s i les possibili a s de l’acció col·lec i a, la e e ència cen al és el clàs-
sic ex d’Olson (1965). Sense ap o undi aques a p oblemà ica, només cald à eco da com
les polí iques públiques poden se in e p e ades com a accions col·lec i es, és a di com un
«conjun de les accions acomplides pe un conjun de subjec es (els ac o s), que siguin d’al-
guna mane a elacionades amb la solució d’un p oblema col·lec iu» (Den e, 1990, p. 15).
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 45
men an els p essupòsi s eò ics subjacen s en les di e ses de inicions i els
di e sos en ocamen s, com des del pun de is a ope a iu i p àc ic. Desp és
d’un p ime pa àg a dedica a p esen a les di e ses à ees emà iques on es a
e e ència als models de la go e nance, en els pa àg a s següen s examina é els
di e sos signi ica s assumi s pe aques e me, pe desp és concen a -me de
mane a exclusi a en aquelles in e p e acions de la go e nance u bana i e i o-
ial que ea i men la endència cap a la e i o iali zació de l’acció col·lec i a.
Una mul iplici a d’à ees emà iques i p oblemà iques
L’ús del e me go e nance és mol di ós i imp ecís en el pla eò ic i me odolò-
gic. Aques és, a més, de ini i u ili za des de di e sos pun s de is a, ambé
en elació amb les di e ses p àc iques d’exe cici del go e n que solen exis i en
aques camp p oblemà ic an ampli.
L’he e ogeneï a dels emes i dels p oblemes a on a s, així com dels exem-
ples i dels casos que poden se llegi s i in e p e a s u ili zan la ca ego ia ana-
lí ica de la go e nance, es imonia la necessi a d’acla i i de e explíci s els
lími s i les possibili a s de les eo ies i p àc iques que s’han c is al·li za al ol-
an d’aques mo , subs ancialmen ambigu i concep ualmen « ou» (Osmon ,
1998). Des d’aques a pe spec i a, Rhodes (1997) de e mina sis à ees emà iques
di e en s segons com és usa el e me go e nance. En pa icula :
—La go e nance com a sinònim de minimal s a e pe indica la ede inició de
la in e enció del subjec e públic en l’e ogació dels se eis públics que pe -
me l’eme sió i la consolidació del ol del me ca , o de o mes «mix es» de
quasime ca . En aques cas, el model de la go e nance o neix de legi ima-
ció eò ica les polí iques de e all en l’es e a pública, ambé a a és de la
con i mació de les e ò iques que euen en les p i a i zacions i en la « e i-
ada» de subjec e públic la solució de o s els p oblemes.
—La co po a e go e nance a a és de la qual es desc iuen les modali a s de
di ecció i con ol de les o gani zacions, ja sigui en el sec o públic com en
el p i a . En aques camp emà ic el e me go e nance és u ili za , p inci-
palmen en l’àmbi economicoemp esa ial, pe sub a lla l’e iciència de
models o gani za ius basa s en l’in e can i d’in o mació, en la p esa de es-
ponsabili a indi idual, en la cla a dis ibució de deu es i uncions.
—El new public managemen pe iden i ica l’assumpció de me odologies i
p incipis d’o gani zació del eball de ipus p i a en el sec o públic, a a-
és de la combinació a iada de manage ialism, és a di , l’ús de mè odes
alo a ius, i de new ins i u ional economics, és a di , la in oducció d’in-
cen ius di e encia s segons els esul a s, com pe exemple la compe ició de
me ca en la p o isió de se eis públics.
—La good go e nance in oduïda pel Banc Mundial a inals de la dècada de
1980 pe p omou e els p opis objec ius i les p òpies me odologies d’in e -
enció en els països pob es. Fen e e ència a la go e nance com a me odo-
logia ope a i a, el Banc Mundial ha ajuda onamen almen a ellança el
46 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 F ancesca Go e na
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 46
p opi ol en la concepció i posada en uncionamen de les e o mes es uc u-
als, mac o-econòmiques i sec o ials dels països del Te ce Món, ede inin ,
sense can ia -lo, un model d’in e enció àmpliamen con es a 2. Segons
Osmon (1998), aques e ha ingu dues conseqüències onamen als. En
p ime lloc, ha pe mès aplica al cos social dels països en ies de desen o-
lupamen la co po a e go e nance p eceden men discu ida. En segon lloc,
amb una cu iosa ansposició, ha po a els expe s del Banc Mundial a
sub a lla com la go e nance és necessà iamen good: la in oducció de p in-
cipis d’acció col·lec i a que an e e ència a la idea de la go e nance no po
se en esa com una millo a. Com a conseqüència, o es les me odologies i
els models ope a ius enca a s a la se a aplicació ind an necessà iamen
esul a s posi ius3.
—La go e nance com a sis ema sociocibe nè ic, en el qual el e me és usa com
a ca ego ia desc ip i a dels sis emes de go e n ca ac e i za s pe una plu-
ali a d’ac o s, pe la se a in e dependència i pe la mul iplici a de les o -
mes d’acció que cadascun d’aques s po posa en joc. En aques cas, el e me
go e nance desc iu sis emes complexos mul iac o ials, l’acció dels quals
eme geix «com a esul a “comú”, o e ec e, de la in e enció in e ac i a de
o s els ac o s implica s» i no po se , doncs, simplemen conside ada com
a esul a de «l’acció indi idual d’un ac o o d’un g up d’ac o s» (Kooi-
man, 1993, p. 258, ci a a Rhodes, 1997). Conside a la go e nance com a
esul a de o mes in e ac i es d’acció, a explíci s els lími s de l’exe cici
au o i a i del go e n, ma e iali za en el pode es a al, segons esquemes
imposi ius i sup ao dena s. En aques àmbi , go e nance esde é doncs sinò-
nim de s ee ing, és a di de pilo a ge, de guia de les dinàmiques i dels p o-
cessos de ans o mació, més que no pas de con ol di ec e d’aques s.
—La go e nance com a xa xa au oo gani zada, inalmen , de e mina una
modali a d’o gani zació de l’acció col·lec i a que es de ineix a a és de la
composició a iable de conjun s de xa xes i de les elacions que es c een al
seu in e io . Les xa xes són is es aquí com una o ma de coo dinació i
d’o gani zació dels subjec es i de les se es accions que p esen en ca ac e-
ís iques dis in i es espec e al me ca ( o ma o gani za i a ípica del sec-
o p i a ) i a la je a quia ( o ma o gani za i a ípica, en can i, del sec o
públic). En l’exe cici del go e n, cap de les es es uc u es o gani za i es
di e ses —la je a quia, el me ca , la xa xa— és, pe ò, segons Rhodes (1997),
in ínsecamen bona o dolen a; en conseqüència, la p e e ència pe una
més que pe una al a no és necessà iamen o ine i ablemen una ia de
na u alesa ideològica, sinó p incipalmen d’aplicabili a i d’e iciència. Segons
les si uacions, s’hau à/es pod à escolli l’es uc u a o gani za i a de l’acció
Del go e nmen a la go e nance Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 47
2. Des d’una pe spec i a c í ica, les polí iques desen olupades pel Banc Mundial en els paï-
sos e ce s es discu eixen a Osmon (1995).
3. En les di e ències dels objec ius i dels camps emà ics, l’aspec e p e alen dels àmbi s 2, 3
i 4 és la c eixen in luència de les o mes i de les p àc iques de go e n que es de i en del
sec o p i a en el sec o públic.
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 47
col·lec i a més e icien pe aconsegui els objec ius ma ca s4. En eali a ,
l’al e na i a en e els di e sos models o gani za ius no es à dic ada única-
men pe aons d’aplicabili a i e iciència. El me ca i la je a quia p esen en,
en e ec e, un ca àc e exclusiu que no és p opi de l’es uc u a o gani za i-
a e icula , la qual, al con a i, és dis ingida pe un ca àc e d’inclusi i a .
Segons Pe kmann (1999), en models de go e nance basa s en el ol de les xa -
xes es eali za «un desplaçamen des de medis ha d d’acció (com a exem-
ple, els dine s o les lleis) a medis so , és a di , la negociació, la coope ació
i l’aco d comunica iu; con empo àniamen , les in e encions subs ancials
són subs i uïdes pe mecanismes p ocessals enca a que aques s úl ims es
basen en, i p omouen les, capaci a s au oo gani za i es de les xa xes dels
ac o s» (p. 621). La supe ació de les es uc u es o gani za i es més adi-
cionals mos en ambé, pe an , la supe ació de les clàssiques sepa acions
en e les di e ses es e es que ca ac e i zen les dinàmiques econòmiques i
socials, en pa icula en e públic, p i a i socie a ci il (o e ce sec o ), i a a-
o eix la consolidació, ambé ins i ucional, de o mes o gani za i es basa-
des en la ecip oci a i en la coope ació.
Rhodes (1997, p. 52-53) conclou la se a essenya dels camps emà ics on
s’u ili za el e me go e nance, p oposan una s ipula i e de ini ion que en e-
c eua alguns aspec es cen als de les concepcions u ili zades en l’àmbi del
minimal s a e i, sob e o , en l’en ocamen sociocibe nè ic i en aquell cen a
en la impo ància i en el ol de les xa xes au o-o gani zades. Segons aques a
de inició, la go e nance ep esen a un conjun ( a ia ) de models d’acció col·lec-
i a i de o mes o gani za i es pe a l’exe cici del go e n on s’iden i iquen com
a e s dis in ius:
—La in e dependència en e o gani zacions: els models de go e nance comp e-
nen un espec e més ampli de enòmens espec e als models de go e nmen
pel e que conside en la p esència i el ol dels ac o s no es a als, supe en
les sepa acions clàssiques en e l’es e a del públic, del p i a i de la socie-
a ci il o en e les o mes o gani za i es basades en la je a quia, en el me -
ca i en la coope ació/ ecip oci a en e els subjec es in e ac ius.
—La in e acció en e els memb es de la xa xa: els models de go e nance euen la pa -
icipació d’una mul iplici a de subjec es que en en en elació, amb la inali-
a de po a a e me un in e can i con inu de ecu sos i de de ini , de mane-
a compa ida, els objec ius de l’acció i les es a ègies pe aconsegui -los.
48 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 F ancesca Go e na
4. Fen e e ència al cas b i ànic, Rhodes (1997) sub a lla com, en l’o e a de se eis de wel-
a e «la bu oc àcia con inua ep esen an l’exemple p incipal de je a quia o de coo dinació
de l’o d e adminis a iu i, no obs an els can is ecen s, és enca a la modali a o gani za i-
a més usada […]. La p i a i zació, el con on amen amb el me ca i la di isió en e adqui-
sido s i o nido s són en can i exemples d’ús go e na iu de o mes de me ca o quasime -
ca […]. És en can i menys ob i […] [el pape desen olupa pe ] les xa xes, ca ac e i zades
pe elacions de con iança i coo dinació mú ua» (p. 47).
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 48
—La de inició de egles del joc negociades i compa ides: les in e accions en e els
ac o s es an « egulades» de mane a negociada i no au o i à ia, ambé en
unció del ol desen olupa pe la con iança, en a a o i l’in e can i en e
els ac o s, la compa ició dels objec ius i de les modali a s d’acció.
—El g au signi ica iu d’au onomia de les xa xes espec e a l’es a (o, més en gene-
al, al subjec e públic sup ao dena ), pel e que aques es ep esen en un
mesoespace, és a di , un ni ell ins i ucional in e medi si ua en e el mic o-
espai dels ac o s indi iduals i el mac oespai de la egulació es a al (Pe k-
mann, 1999), cons i ueixen una modali a d’o gani zació que «man é jun-
es» les di e ses es e es d’una socie a policèn ica, a a és de « elacions
ho i zon als en e ac o s basades en lligams dèbils in e o gani za ius» (Mess-
ne , ci a a Pe kmann, 1999, p. 622) i, inalmen , ac uen com a disposi-
ius au ònoms espec e als pode s sup ao dena s, on mani es en capaci a s
especí iques d’au oo gani zació i d’au ogo e n i desen olupen polí iques
p òpies5.
Una possible a iculació de de inicions i signi ica s
A la ece ca d’una possible con e gència de de inicions, i sense en a pos e-
io men a l’in e io dels di e sos camps d’aplicació i d’ús del e me go e -
nance, és ú il, com p oposa B. Den e (1999), dis ingi en e go e nabili a ,
go e nmen i go e nance. La go e nabili a és en esa com «l’habili a de p odui
decisions cohe en s, desen olupa polí iques e icaces, o po a a e me els p o-
g ames; podem [pe al e can ó] u ili za el e me «go e na » (go e nance) pe
deno a l’ac i i a di igida a aques a inali a i el e me «go e n» (go e nmen )
com a sinònim d’es uc u a ins i ucional. Go e na se à d’aques a mane a e i-
caç si s’aconsegueixen els objec ius p e ixa s o qualse ol esul a conside a
posi iu, men e que un go e n e icaç se à el mecanisme ins i ucional que, igual
que al es condicions, ajuda à a aconsegui aques esul a » (ibídem, p. 12).
La go e nance és is a així com un conjun d’accions, de p àc iques i de p ocessos
que conno en l’exe cici del go e n, men e que el go e nmen es e e eix al
camp de les ins i ucions polí iques i de les se es es uc u es «o gani za i es»
(Bolocan Golds ein, 2000). L’ús d’un e me o d’un al e compo a, pe an , un
Del go e nmen a la go e nance Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 49
5. En la o mulació ci ada s’ha e especial e e ència a la « o ça dels lligams» en e els ac o s.
Aques ema, es udia pe eò ics de la ne wo k analysis, ha es a ap o undi en pa icula
pe Ma k G ano e e (1973, ad. i . 1998), el qual de ineix la o ça dels lligams com la
«combinació (p obablemen lineal) de la quan i a de emps, de la in ensi a emo i a, del g au
d’in imi a (con iança ecíp oca) i dels se eis ecíp ocs que ca ac e i zen el lligam» (p. 117).
Com sub a lla el ma eix au o , els lligams dèbils, més enllà de la se a apa en banali a ,
enen una o ça in ínseca que s’explica, pel que a a l’acció col·lec i a, pe la capaci a d’ells
ma eixos de cons i ui uns «pon s» en e ac o s (i in e essos) no malmen llunyans i sepa-
a s, connec an així uni e sos elacionals di e sos i que es an in ensamen cohesiona s en
el seu in e io . En pa icula , «com més pon s locals exis eixin en una comuni a […], més
cohesionada es a à aques a comuni a , i més es a à en condicions d’ac ua de mane a con-
ce ada» (ibídem, p. 142).
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 49
conjun de enòmens mol di e sos i almenys, en pa , al e na ius. A més,
sub a lla el pas d’una isió ju ídico o mal de l’exe cici del go e n, a a o d’una
e elació empí ica dels ac o s i dels mecanismes conc e s d’in e acció a a és
dels quals es poden desc iu e les o mes con lic i es i coope a i es dels p o-
cessos de cons ucció de les polí iques.
Una al a concepció elle an en el pano ama in e nacional a e e ència a
la eo ia de la egulació i, en pa icula , a la elació en e egulació i go e nan-
ce en les eo ies i en les p àc iques locals de poli ical economy6. Conside an la
egulació no an com un model d’acció ix, aconsegui o de ini d’una ega-
da pe o es, sinó més a ia com un «p océs endencial» que es cons ueix en les
p àc iques, Pain e i Goodwin (1995) desc iuen la elació en e egulació
— égula ion— i go e nance (i, pe un al e can ó, eglamen ació — églemen-
a ion— i go e nmen ) en e mes asimè ics. La « égula ion es o ma pe p ocessos
que són so in conseqüències inespe ades d’ac i i a s desen olupades pe al es
aons, men e que la go e nance inclou ambé ac i i a s es a ègiques i di igi-
des a aconsegui objec ius especí ics. Quan aques es es a ègies i aques es ac i-
i a s con ibueixen a l’es abili zació del c eixemen econòmic, són egula i-
es, o i que l’ac i i a es a ègica po se an i egula i a (in encionalmen o
no). Així com la églemen a ion és ípica del go e n, no o p océs de go e n
implica la cons ucció de egles» (p. 346).
També pe Rosenau (1992), la go e nance indica un enomen més ampli
espec e a la sola es uc u a del go e n. Des del pun de is a dels subjec es
in oluc a s, el go e n es à en e ec e connec a a les «ac i i a s sos enides pe a
au o i a s o mals», men e que la go e nance és ela i a a aquelles «ac i i a s
[que són] sos enides pe a inali a s compa ides» (ibídem, p. 3-6). U ili zan
el e me go e nance pe desc iu e l’exe cici del go e n s’hi inclouen, doncs, no
només les o gani zacions go e na i es o mals, sinó ambé els mecanismes
in o mals que p e euen la pa icipació d’una mul iplici a d’ac o s a i de p en-
d e les decisions i ac ua des de la policy. Aplican els p incipis sociocibe nè-
ics, es po a iba així a la pa adoxa de la go e nance sense go e nmen (Rose-
nau, Czempiel, 1992): «hi ha go e nance sense go e nmen quan, en una es e a
d’ac i i a , són p esen s “mecanismes egulado s” que uncionen e ec i amen
enca a que no es iguin p o is os d’au o i a o mal» (Rhodes, 1997, p. 51).
Des del pun de is a eò ic, el e me go e nance indica així «una àmplia
gamma de modali a s “socials” de coo dinació [d’accions i d’ac o s] més que
no pas un conjun polí ic més es ingi (sobi ania, ju idicopolí ic, bu oc à ic
o almenys je à quicamen o gani za ) de ipus d’o gani zació social. En aques
con ex , la coo dinació es e e eix a la mane a com accions di e ses, pe ò in e -
dependen s, es coo dinen pe aconsegui objec ius socials especials (econò-
50 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 F ancesca Go e na
6. Aques és el plan ejamen del núme o 3, ol. 24 d’Economy and Socie y, del 1995, a cu a
de Colin Hay i Bob Jessop. En aques ecull d’assajos, els au o s documen en «l’es a de la
qües ió» del deba sob e la elació en e egulació i go e nance, p oposan una a ian b i-
ish de la eo ia de la egulació, on es posa l’èm asi en l’enc euamen de egulació com a
p océs, dinàmic, ines able i con lic iu, i egulació com a p àc ica.
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 50
mics, polí ics, e c.)» (Jessop, 1995, p. 317). A més, en els models de go e -
nance les p incipals es e es ins i ucionals no són conside ades ja com a àmbi s
dona s i di e en s, en els quals el sis ema dels ols i les uncions apa eix es a-
ble i ep oduïble en el emps. Al con a i, al seu in e io , l’a enció se cen a en
els sis emes conc e s d’acció d’una mul iplici a d’ac o s i en els mecanismes
d’in e acció, di e samen o mali za s i ins i ucionali za s, de les elacions en e
aques s.
La consolidació d’un en ocamen o ien a a la in e enció conc e a dels
ac o s en p ocessos decisionals i en mecanismes de go e n, ca ac e ís ic dels es u-
dis de go e nance, posa així en e idència la mul iplici a de les o mes i dels
p incipis d’acció dels di e sos subjec es, la agmen ació del pode en e els
di e sos ni ells que componen els sis emes poli icoadminis a ius i la plu a-
li a de les elacions que s’ins au en al seu in e io (Den e, 1985). L. Bobbio
(1996) pa la, en aques sen i , d’un can i de la o ma o gani za i a de l’es a ,
amb la supe ació de l’es a pi àmide a a o de l’inèdi model o gani za iu
comp ès en la ó mula de l’es a xa xa.
L’aspec e cen al que de ineix un model de go e nance es à cons uï , doncs,
pel econeixemen dels lími s de la sepa ació clàssica en e Es a , me ca i socie-
a ci il (Jessop, 1995). Men e que en la idea de go e n, esquema i zan al
màxim, és cen al el ol de l’ac o públic, la idea de la go e nance compo a
una modali a d’in e enció que implica un conjun complex d’ac o s. Di e -
sos subjec es, ampoc no ins i ucionals, enen així la possibili a de desen olu-
pa un ol ac iu en la de inició de les opcions i les accions d’in e ès col·lec iu: són
així mol s els subjec es que es posen com a (possibles) ac o s de les accions. En
una à ea pa icula de policy, o s els ac o s enen la necessi a dels al es pel e
que «ningú posseeix o el coneixemen o els ecu sos necessa is pe eali za les
policy» (Rhodes, 1997, p. 50). En les accions de go e nance, pe an , els esul-
a s de les policy no són el p oduc e de les accions d’un sol subjec e o el esul a
de la imposició «des de dal », sinó que de i en més a ia de la in e acció i de la
negociació en e una mul iplici a d’accions. Les elacions en e els di e sos
ac o s p esen en, pe al a banda, les o mes més di e ses i combinen, en quan-
i a i amb ca ac e ís iques a iables, conjun s complexos d’in e accions de ipus
compe i iu, coope a iu i con lic iu. Des d’aques a pe spec i a, la go e nance
es con igu a com una modali a d’acció di igida a la cons ucció de aules de
conce ació on, més que la je a quia de les compe ències p ede inides, el que
comp a és la cons ucció dels in e essos en joc, de les expec a i es i de les in en-
cionali a s exp esses dels di e sos subjec es. En de ini i a, l’àmbi gene al de
la go e nance és ela iu a la «solució de p oblemes (pa a)polí ics (en el sen i
de p oblemes ela ius a l’assolimen de inali a s col·lec i es o a la eali zació
de p opòsi s col·lec ius) a l’in e io , i pe mi jà de, con igu acions especí iques
d’ins i ucions, o gani zacions i p àc iques go e na i es (je à quiques) i ex a-
go e na i es (no je à quiques)» (Jessop, 1995, p. 317).
A l’in e io d’aques quad e, complex i polièd ic, és possible, seguin Bolo-
can Golds ein (2000), iden i ica els es aspec es p incipals que ca ac e i zen una
acció de go e nance. El p ime aspec e a e e ència a la supe ació de l’oposició
Del go e nmen a la go e nance Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 51
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 51
d’ac o s —públics i p i a s— o ien a s a esold e un objec iu especí ic, de i-
ni conjun amen (Bagnasco, Le Galès, 1997b). En aques s complexos models
o gani za ius mul iac o ials es ede ineix, de e , el ol del subjec e públic amb
un p og essiu desplaçamen d’un ol més p òpiamen decisional i egula iu
desen olupa en els p ocessos de go e n, cap a un ol de pilo age, de di ec ion
o «d’acompanyamen » de les in e accions en e els subjec es (Jessop, 1995).
La idea de la go e nance u bana i e i o ial no es à, doncs, connec ada única-
men amb el ol de les ins i ucions o mals (és a di aquelles que, en de ini i-
a, han es a cons i uïdes o ep esen en els ac o s, públics o p i a s, de les
accions de go e n), sinó més a ia amb el p océs de «cons ucció de elacions a
a és del qual es de ineix un g au su icien de consens i d’ap enen a ge col·lec-
iu, a i de desen olupa el capi al social, in el·lec ual i polí ic, i p omou e la
coo dinació, l’in e can i de coneixemen i compe ència en el conjun de les
elacions socials que coexis eixen en els di e sos llocs» (Healey, 1997, p. 200,
la cu si a és de l’au o )13. Des d’aques a pe spec i a, les o mes i les modali-
a s de l’acció col·lec i a sin e i zades pels models de la go e nance u bana i
e i o ial semblen indica una p o unda mu ació de l’exe cici del go e n cap
a una p àc ica plu alis a de la egulació u bana i e i o ial a i de ede ini la qua-
li a i el signe de la in e enció pública en la ciu a i en el e i o i i de con i-
gu a un p océs obe a la socie a i a la mul iplici a , ambé con lic i a, dels
ac o s, dels in e essos i de les p àc iques socials (Bolocan Golds ein, 2000).
Finalmen , si bé connec ada als can is o gani za ius i dels models d’acció expe-
imen a s en l’àmbi econòmic i emp esa ial, la go e nance u bana i e i o ial
di e eix p o undamen de la go e nance de l’economia, o ien ada de mane a
gai ebé exclusi a a l’assolimen de l’e iciència econòmica de les emp eses, ja
que es con on a, o hau ia de con on a -se, ambé amb el p oblema de la
ep esen ació dels in e essos, i inse eix en e els seus objec ius la dimensió p ò-
piamen social i polí ica de l’acció col·lec i a (Bagnasco, Le Galès, 1997b).
Conside an en conjun aques s aspec es, Le Galès (1995) de ineix la go e -
nance u bana i e i o ial com a «capaci a d’in eg a i dona o ma als in e-
essos locals, a les o gani zacions, als g ups socials i, simul àniamen , [com a]
capaci a de ep esen a -los a l’ex e io , de desen olupa les es a ègies més o
menys uni icades [i uni ican s] en elació amb el me ca , amb l’Es a , amb les
al es ciu a s i amb els al es ni ells de go e n» (p. 90). Si descomponem aques-
a de inició, ens obem amb sis dimensions que la o men.
La p ime a dimensió ema ca el pape de l’acció pública, que compo a una
ede inició consegüen de la p esència i del ol del subjec e públic a l’in e io
de les polí iques u banes i e i o ials. Aques a ja no és di ec a, sinó més a ia
58 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 F ancesca Go e na
13. En aques cas, es posa l’èm asi «no només en la na u a in e ac i a dels p ocessos de go e -
nance, sinó en la mane a com les xa xes socials en en en elació amb les ins i ucions o mals
de go e n i desen olupen mecanismes de go e nance al seu in e io , econeixen així que la
acionali a col·lec i a és una ac i i a mol més àmplia i complexa que aquella que po se
“cap u ada” pels models de la acionali a ecnicoins umen al i pels p ocessos de la plani-
icació acional» (Healey, 1997, p. 204).
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 58
mediada pe la acionali a i pe la p ojec uali a de subjec es que ac uen a
di e sos ni ells. D’aques a mane a, el subjec e públic desen olupa la capaci-
a d’«en a en elació» amb al es subjec es, o subs i uin les o mes au o-
i à ies i assen ades de egulació, p ocedimen s d’in e enció de ipus conce -
a i negocia , ja sigui so a la o ma de pa ne ship públic/p i a , no malmen
o ien a a ac i a els ecu sos econòmics, cognosci ius i de consens dels di e -
sos ac o s implica s, ja sigui en aquell pa ne ship públic/públic, o ien a a la
coo dinació i la coope ació in e ins i ucional (Bobbio, 1996). La segona dimen-
sió es e e eix a la de inició dels objec ius de l’acció que es cons ueixen en
e e ència a les ca ac e ís iques especí iques dels di e sos llocs, en el cu s de la
in e acció en e els ac o s que pa icipen en la acció ma eixa. La e ce a dimen-
sió indica, en can i, l’o ien ació a l’es a ègia de les accions de go e nance, és a
di , el p og essiu enllaçamen de les accions singula s i dels p ojec es singula s
en una es a ègia complexa que compo a el desen olupamen del e i o i de
e e ència (el isioning). La qua a dimensió compo a la in eg ació in e na,
de inida com a capaci a d’acció p òpia d’un ce i especí ic e i o i, sob e la
base de la in eg ació d’o gani zacions, ac o s, g ups socials, in e essos di e -
sos, i po se con lic ius, a i d’elabo a una es a ègia comuna i de posa en
uncionamen una acció compa ida de ans o mació. De o ma especula i-
a, la cinquena dimensió conce neix la in eg ació ex e na, en esa com la capa-
ci a que é un ce e i o i de ep esen a -se col·lec i amen a l’ex e io en les
con on acions de l’Es a , de la Unió Eu opea, d’al es col·lec i i a s locals. La
sisena dimensió, inalmen , de ineix la endència cap a la e i o iali zació de l’ac-
ció col·lec i a, econeixen en la egulació e i o ial un ipus eme gen de egu-
lació que s’alinea a les o mes clàssiques basades en el ol de l’Es a , del me ca
o de la coope ació/ ecip oci a en e els memb es de la comuni a . En el cas
de la egulació e i o ial, el e i o i és c ida a desen olupa el ol cen al
d’«ope ado ac iu» de la egulació14.
També en les in e p e acions que, més explíci amen , enllacen el ema de
la go e nance amb la eo ia de la egulació, es posen en e idència ca ac e ís i-
ques i dimensions anàlogues. La dimensió de la e i o iali zació de l’acció
col·lec i a és a on ada, pe exemple, pe Pain e i Goodwin (1995), que con-
side en els p ocessos de la egulació com a p àc ica social, empo almen i espa-
cialmen di e enciada, es limi en a la «geog a ia de la egulació», és a di , a
l’ele ada di e enciació e i o ial de l’o gani zació de llocs i ins i ucions, i a i-
ben a concep uali za la go e nance com a p àc ica egula i a e i o iali zada.
Els au o s e idencien així la mane a com « o es les p àc iques socials es an
Del go e nmen a la go e nance Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 59
14. Sob e la «qües ió» del e i o i, que me eixe ia un ap o undimen mol di e en , egeu Ra -
es in (1981) i Dema eis (1985). Se à su icien eco da aquí que el e i o i cons i ueix un
espai ans o ma pe l’acció d’una de e minada socie a , pe ò, al ma eix emps, ep esen a
la condició ep oduc i a de la socie a ma eixa: «la e a esde é e i o i quan és àmi de
comunicacions, quan és medi i objec e de eball, de p oducció, d’in e can i, de coope a-
ció» (Dema eis, 1985, p. 74). El ol «ac iu» del e i o i en la p oducció de sine gies i ex e -
nali a s ha es a , du an mol de emps, eo i za pels economis es egionals (pe exemple,
Ra i, 1997). Pe una pe spec i a explíci amen e i o ial, egi’s, en can i, Magnaghi (2000).
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 59
si uades en l’espai, més que en el emps», euen el «con ex com un elemen
cen al pe comp end e la egulació» (ibídem, p. 351), ema can inalmen
com «l’espai no és un con enido abs ac e d’aques es p àc iques, sinó que en a
en la se a p oducció» i que «l’espaciali a de la egulació […] és onamen al-
men pe explica l’e icàcia de les p àc iques o la manca d’aques es» (ibídem,
p. 342). Les accions de go e nance se ien, doncs, accions e i o iali zades en
una iple accepció. En p ime lloc, pe què, com diu P. Healey (1997), es an
o ien ades a «cons ui » llocs en una socie a semp e més agmen ada des del
pun de is a social i e i o ial; en segon lloc, pe què s’exe ci en sob e e i o-
is in anacionals que es cons ueixen en el cu s de l’acció (és a di , no sob e
e i o is delimi a s segons les adicionals pa icions adminis a i es com les
accions de go e n de la ciu a i del e i o i), i, en e ce lloc, inalmen , pe -
què la se a e icàcia es à connec ada a la elació que s’ins au a en e les ca ac e-
ís iques socials, polí iques i econòmiques dels di e sos sis emes locals e i o ials.
Bibliog a ia
ATKINSON, R. (1998). «The aga ies o inhabi an s. Pa icipa ion in U ban Go e -
nance in Eu ope». Les Annales de la Reche che U baine, 80/81, p. 75-83.
—(2000). «Comba ing social exclusion in Eu ope: The New U ban Policy Challen-
ge». U ban S udies, ol. 37, 5/6, p. 1037-1055.
BADIE. B. (1995). La in des e i oi es. Essai su le déso d e in e na ional e su l’u ili é
sociale du espec . Pa ís: Faya d.
BAGNASCO, A.; LEGALÈS, P. (a cu a de) (1997a). Villes en Eu ope. Pa ís: La Décou e e.
—(1997b). «In oduc ion. Les illes eu opéennes comme socié é e comme ac eu ».
A BAGNASCO, A.; LEGALÈS, P. (a cu a de). Villes en Eu ope. Pa ís: La Décou e -
e, p. 7-43.
BOBBIO. L. (1996). La democ azia non abi a a Go dio. S udio sui p ocessi decisionali
poli ico-amminis a i i. Milà: Angeli.
BOLOCAN GOLDSTEIN, M. (2000). «Un lessico pe le poli iche u bane e e i o iali».
Te i o io, 13, p. 122-133.
BORRAZ, O. (1997). «Des p a iques subsidiai es e s un égime de subsidia i é?». A
FAURE, A. (a cu a de). Te i oi es e subsidia i é. L’ac ion public local à la lumiè e
d’un p incipe con o e sé. Pa ís: L’Ha ma an, p. 21-65.
BRENNER, N. (1999). «Globalisa ion as Re e i o ialisa ion: The Re-scaling o U ban
Go e nance in he Eu opean Union». U ban S udies, ol. 36, 3, p. 431-451.
CASSESE, S.; WRIGHT,V. (a cu a de) (1996). La ecomposi ion de l’É a en Eu ope. Pa ís:
La Décou e e.
DAVOUDI, S. (1995). «Dilemmas o U ban Go e nance». A HEALEY, P.; CAMERON, S.;
DAVOUDI, S.; GRAHAN, S.; MADANI-PAV, A. (a cu a de). Managing ci ies. The new
u ban con ex . Lond es: John Wiley, p. 225-230.
DELLA PORTA, D. (1999). La poli ica locale. Po e i, is i uzioni e a o i a cen o e pe i-
e ia. Bolonya: Il Mulino.
DEMATTEIS, G. (1985). Le me a o e della e a. La geog a ia umana a mi o e scienza.
Milà: Fel inelli.
DENTE, B. (1985). Go e na e la ammen azione. S a o, egioni ed en i locali in I alia.
Bolonya: Il Mulino.
60 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 F ancesca Go e na
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 60
—(1990). «Le poli iche pubbliche in I alia». A DENTE, B. (a cu a de). Le poli iche
pubbliche in I alia. Bolonya: Il Mulino, p. 9-47.
—(1999). In un di e so s a o. Bolonya: Il Mulino.
DOUGLASS, M.; FRIEDMANN, J. (a cu a de) (1998). Ci ies o Ci izens. Planning and
he Rise o Ci il Socie y in a Global Age. Chiches e : John Wiley & Sons.
FAINSTEIN, S. (1991). «P omo ing economic de elopmen : u ban planning in he US
and GB». Jou nal o Ame ican Planning Associa ion, 57 (1).
FAURE, A. (a cu a de) (1997). Te i oi es e subsidia i é. L’ac ion public local à la lumiè-
e d’un p incipe con o e sé. Pa ís: L’Ha ma an.
GOODWIN, M.; PAINTER, J. (1996). «Local Go e nance, he c ises o Fo dism and he
changing geog aphy o egula ion». T ansac ions. Ins i u e o B i ish Geog aphe s,
21, p. 635-648.
GOVERNA, F.; SALONE, C. (2000). «Cen ali à del e i o io e nesso conoscenza/azio-
ne. Ripensa e il uolo della geog a ia nelle poli iche u bane e e i o iali». XXVIII
Cong esso Geog a ico I aliano, Roma, 18-22 de juny de 2000.
GRANOVETTER, M. (1998). La o za dei legami deboli e al i saggi. Nàpols: Liguo i.
HALL, T.; HUBBARD, P. (1996). «The en ep eneu ial ci y: new u ban poli ics, new
u ban geog aphies». P og ess in Human Geog aphy, 20 (2), p. 153-174.
HARVEY. D. (1989). «F om manage ialism o en ep eneu ialism: he ans o ma ion
in u ban go e nance in la e capi alism». Geog aphiska Annale , 71B, p. 3-18.
HEALEY, P. (1995). «Discou ses o In eg a ion: Making F amewo ks o Democ a ic
U ban Planning». A HEALEY, P.; CAMERON, S.; DAVOUDI, S.; GRAHAN, S.; MADA-
NI-PAV, A. (a cu a de). Managing ci ies. The new u ban con ex . Lond es: John
Wiley, p. 251-272.
—(1997). Collabo a i e Planning. Shaping Places in F agmen ed Socie ies. Lond es:
MacMillan P ess.
HEALEY, P.; CAMERON, S.; DAVOUDI, S.; GRAHAN, S.; MADANI-PAV, A. (a cu a de)
(1995). Managing ci ies. The new u ban con ex . Lond es: John Wiley.
JESSOP, B. (1994). «Pos - o dism and he S a e». A AMIN, A. (a cu a de). Pos - o dism.
A eade . Ox o d: Blackwell, p. 251-279.
—(1995). «The egula ion app oach, go e nance and pos - o dism: al e na i e
pe spec i es on economic and poli ical change». Economy and Socie y, 24 (3),
p. 307-333.
—(1997). «The en ep eneu ial ci y: e-imaging locali ies, edesigning economic go -
e nance o es uc u ing capi al». A JEWSON, N.; MCGREGOR, S. (a cu a de). T ans-
o ming Ci ies. Con es ed go e nance and new spa ial di isions. Lond es: Rou ledge.
KEARNS,A. (1995). «Ac i e ci izenship and local go e nance: poli ical and geog a-
phical dimensions». Poli ical Geog aphy, 14 (2), p. 155-175.
KEARNS, A.; FORREST, R. (2000). «Social Cohesion and Mul ile el U ban Go e nan-
ce». U ban s udies, 37 (5/6), p. 995-1017.
LEGALÈS, P. (1995). «Du gou e nemen des illes à la gou e nance u baine». Re ue
F ançaise de Science Poli ique, 1.
—(1998). «La nuo a poli ical economy delle ci à e delle egioni». S a o e Me ca o, 52,
p. 53-91.
LEFEVRE, C. (1998). «Me opoli an Go e nmen and Go e nance in Wes e n Coun-
ies: A C i ical Re iew». In e na ional Jou nal o U ban and egional Resea ch, 22
(1), p. 9-25.
LEFEVRE,C.; JOUVE, B. (a cu a de) (1999). Villes, mé opoles. Les nou eaux e i oi es du
poli ique. Pa ís: An h opos.
Del go e nmen a la go e nance Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 61
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 61
MAGNAGHI, A. (2000). Il p oge o locale. To í: Bolla i Bo inghie i.
MAYER, M. (1995). «U ban Go e nance in he Pos -Fo dis Ci y». A HEALEY, P.; CAME-
RON, S.; DAVOUDI, S.; GRAHAN, S.; MADANI-PAV, A. (a cu a de). Managing ci ies.
The new u ban con ex . Lond es: John Wiley p. 231-250.
—(2000). «Pos - o dis ci y poli ics». A LEGALÈS, R.T.; STOUT, F. (a cu a de). The ci y
eade . Lond es: Rou ledge, p. 229-240. (publica o iginalmen dins d’AMIN, A.
(a cu a de) (1994). Pos -Fo dism: A eade . Ox o d: Blackwell, p. 316-337).
MOOR, P. (1994). «Dé ini l’in é ê public: une mission impossible?». A RUEGG, J.;
DECOUTERE, S.; METTAN, N. (a cu a de) (1994). Le pa ena ia public-p i é. Un
a ou pou l’aménagemen du e i oi e e la p o ec ion de l’en i onnemen ? Lausan-
ne: P esses Poly echniques e Uni e si ai es Romandes, p. 217-235.
OLSON, M. (1965). The logic o Collec i e Ac ion. Public Goods and he Theo y o G oup.
Camb idge: Ha a d Uni e si y P ess.
OSMONT, A. (1995). La Banque Mondiale e les illes. Du dé eloppemen à l’ajus emen .
Pa ís: Ka hala.
—(1998). «La “gou e nance”: concep mou, poli ique e me». Les Annales de la
Reche che U baine, 80-81, p. 19-26.
PAINTER, J.; GOODWIN, M. (1995). «Local go e nance and conc e e esea ch: in es-
iga ing he une en de elopmen o egula ion». Economy and Socie y, 24 (3),
p. 334-356.
PARKINSON, M. (1991). «The ise o he en ep eneu ial Eu opean ci y: s a egic es-
ponses o economic changes in he 1980’s». Ekis ics, 350-351, p. 299-307.
PERKMANN, M. (1999). «The wo ne wo k socie ies». Economy and Socie y, 28 (4),
p. 615-628.
PERULLI, P. (2000). La ci à delle e i. Fo me di go e no nel pos - o dismo. To í: Bolla i
Bo inghie i.
RAFFESTIN,C. (1981). Pe una geog a ia del po e e. Milà: Unicopli.
RATTI, R. (1997). «L’éspace egional ac i : une éponse pa adygma ique des égiona-
lis es au déba local-global». Ré ue d’Economie Régionale e U baine, 4, p. 525-544.
RHODES, R.A.W. (1997). Unde s anding go e nance. Policy ne wo ks, go e nance, e le-
xi i y and accoun abili y. Buckingham-Philadelphia: Open Uni e si y P ess.
ROSENEAU, J.N. (1992). «Go e nance, o de , and change in wo ld poli ics». A ROSE-
NEAU, J.N.; CZEMPIEL, E.O. (a cu a de). Go e nance wi hou Go e nmen : O de and
Change in he Wo ld Poli ics. Camb idge: Camb idge Uni e si y P ess, p. 1-29.
ROSENEAU,J.N.; CZEMPIEL, E.O. (A cu a de) (1992). Go e nance wi hou Go e n-
men : O de and Change in he Wo ld Poli ics. Camb idge: Camb idge Uni e si y
P ess.
SASSEN, S. (1996). Losing con ol? No a Yo k: Columbia Uni e si y P ess.
STOKER, G.; MOSSBERGER, K. (1994). «U ban egime heo y in compa a i e pe s-
pec i e». En i onmen and Planning C: Go e nmen and Policy, 12, p. 195-212.
STRANGE, S. (1998). Chi go e na l’economia mondiale? Bolonya: Il Mulino.
SWYNGEDOUW, E. (2000). «Au ho i a ian go e nance, powe , and he poli ics o es-
caling». En i onmen and Planning D: Socie y and Space, 18, p. 63-76.
TOSI, A. (1994). Abi an i. Le nuo e s a egie dell’azione abi a i a. Bolonya: Il Mulino.
62 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 F ancesca Go e na
DAG 41 001-208 9/7/03 16:11 Página 62
