Els anys de ànsi del segle XX al XXI suposen, al nos e país, un e apa de e le-
xió i anàlisi p o unda sob e la iden i a de la geog a ia i la se a p ojecció públi-
ca. Això compo a un deba in ens sob e quina o mació han de eb e els es u-
dian s i les es udian s de geog a ia pe exe ci la se a p o essió i ambé com es
po dona a conèixe l’essència de la disciplina a la socie a . El deba ha es a i
és enca a objec e de mol es eunions, jo nades de eball, semina is i publica-
cions, espe onades a ni ell indi idual o col·lec iu, des del món uni e si a i i
p o essional. Mol es d’aques es e lexions so geixen de les associacions acadè-
miques i p o essionals de geòg a s. Des d’a icles indi iduals en núme os mis-
cel·lanis (Cas o, 1993; Mi alles, 1993; Fa inós, 1999) en espais monog à ics
dins d’aques s núme os (AGE, 1995, 2000, 2001a) o en núme os monog à ics
comple s (AGPC, 1992, 1999; AGE, 2001b), els emes de deba gi en en o n
de la p o essionali zació de la geog a ia, la o mació dels geòg a s, la in es i-
gació geog à ica, el econeixemen social de la disciplina i, en de ini i a, la con-
nexió en e el món acadèmic, p o essional i cul u al de la geog a ia.
En gene al, es mani es a una p eocupació pe adap a la geog a ia als nous
con ex s o ma ius i p o essionals. En l’àmbi educa iu, es p odueix una amplia-
ció de l’o e a d’es udis uni e si a is i, pe an , una di e si icació de la deman-
da; una meno i més di osa p esència de la geog a ia en els ni ells d’ensenya-
men mi jà, la qual cosa suposa més di icul a pe eclu a u u s es udian s
uni e si a is, i una da allada en el nomb e d’es udian s de geog a ia a l’en-
senyamen supe io . Pa al·lelamen , augmen a el nomb e d’es udis en el camp
de les ciències ambien als i del e i o i, i ambé c eix l’o e a d’es udis de e -
ce cicle, pos g au i mes a ge en geog a ia. En l’àmbi p o essional, en pocs
anys s’obse a que cada cop més llicencia s en geog a ia s’inse eixen en el món
labo al o a de l’ensenyamen , com a cien í ics i ècnics en ins i ucions públi-
ques, en gabine s d’es udis i aplicacions geog à iques p i a s, o com a p o es-
sionals independen s. L’apa ició de di e ses associacions de geòg a s p o essionals
i la ecen ap o ació i cons i ució del Colegio de Geóg a os (Llei 16/1999) són
una espos a als es o ços pe aconsegui el econeixemen legal de l’ac i i a
p o essional dels geòg a s. Uns a enços mol impo an s que no neguen la
necessi a que hi hagi més econeixemen i legi imació de la geog a ia com a
ciència socialmen ú il.
Doc. Anàl. Geog . 39, 2001 15-19
P esen ació
DAG 39 001-206 22/7/02 18:25 Página 15
Aques a si uació, que alguns geòg a s han quali ica com «la p ime a g an
c isi de la geog a ia espanyola» (Rome o, 2001), no és exclusi a del nos e país.
Al es escoles geog à iques d’a eu del món han passa o passen pe si uacions
semblan s. Conèixe la se a expe iència i e olució po se mol ú il pe apo -
a nous elemen s de deba i, sob e o , pe sugge i es a ègies de desen olu-
pamen i p opos es conc e es d’ac uació a la nos a comuni a geog à ica da an
els nous ep es. És p ecisamen amb la olun a de col·labo a en aques deba
que neix aques núme o monog à ic. L’objec iu que es a plan eja ja a més
d’un any el consell de edacció de DOCUMENTS D’ANÀLISI GEOGRÀFICA a se
conèixe la ajec ò ia que ha segui la geog a ia en al es països en elació amb
el seu ni ell de p o essionali zació i o mació geog à ica. Pe e -ho, es a dema-
na a geòg a s i geòg a es coneixedo s del món acadèmic, p o essional i social
de la disciplina de di e en s països eu opeus i ame icans que essin una e lexió
c í ica sob e l’es a de la geog a ia al seu país en aques s àmbi s i una p ospec-
ció sob e les endències de u u .
El p o esso Ron Johns on, de la Uni e si y o B is ol, encapçala el núme-
o amb una e lexió sob e l’o igen i l’e olució de la geog a ia com a disciplina
acadèmica en elació amb el seu objec iu social en cada momen his ò ic en
els con ex s del Regne Uni i dels Es a s Uni s. L’a icle ac a sob e què és la
geog a ia i quin és el seu es a de salu en el momen ac ual. Pe aques p opò-
si , Johns on ens eme als p incipals p oblemes amb els quals s’ha oba la
disciplina al lla g del emps, p incipalmen la manca d’iden i a p òpia i de
des inació p o essional cla a. En pa icula , el p o esso Alan Townsend, de la
Uni e si y o Du ham, desen olupa el cas del Regne Uni , apo an un eco -
egu his ò ic de l’e olució de la geog a ia acadèmica al seu país i elacionan -
la amb la p àc ica geog à ica. Pe aques mo iu, ha de ecó e al ol de les ins-
i ucions i de les emp eses b i àniques, que han es a adicionalmen o e ido es
de llocs de eball pe a geòg a s. Aques a si uació eeixida de connexió en e la
o mació i la p o essió geog à ica s’ha oba ecen men amb en ebancs impo -
an s, com a a la da allada de la geog a ia a l’ensenyamen secunda i, o el e
que la di e si a d’ocupacions dels geòg a s jun amen amb l’ambigüi a en la
de inició de la disciplina es igui con ibuin a la di uminació de la p o essió. To s
dos coincideixen en la impo ància del eclu amen d’es udian s en els ni ells
p euni e si a is i, sob e o , en el e que la geog a ia s’ha e i e e al lla g de la
his ò ia i que, p obablemen , aques se à el p océs que con inua à donan -se en
el u u .
Sense so i del món anglosaxó, Janice Monk, ac ual p esiden a de l’Asso-
cia ion o Ame ican Geog aphe s (AAG), p esen a una exhaus i a anàlisi sob e
el eball dels geòg a s acadèmics dels Es a s Uni s i d’al es països, ja que la
in o mació l’ob é p incipalmen dels g ups de eball de l’AAG. L’a icle docu-
men a i anali za els in e essos ac uals dels geòg a s a a és d’una isió e os-
pec i a que li pe me compa a la si uació ac ual amb la del passa i elacio-
na -ho amb el con ex econòmic, polí ic i social dels Es a s Uni s i ambé a
ni ell in e nacional. L’en ocamen de gène e i la sensibili zació pe al es ca e-
go ies c í iques d’anàlisi donen una isió mol comple a dels emes ac a s,
16 Doc. Anàl. Geog . 39, 2001 P esen ació
DAG 39 001-206 22/7/02 18:25 Página 16
de les me odologies u ili zades i de les ca ac e ís iques dels in es igado s. Monk
de ineix el momen ac ual de la geog a ia amb l’eloqüen me à o a de «c eua
les on e es», en e e ència a la necessi a de e desapa èixe les di isions
clàssiques en e à ees emà iques i es ènye els incles en e els di e en s g ups
de ece ca. L’a icle apo a sugge en s idees de emes pe in es iga i una e le-
xió in e essan sob e la p àc ica geog à ica en el u u .
Flo encio Zoido, p o esso de la Uni e sidad de Se illa i ins a poc p esi-
den de l’Asociación de Geóg a os Españoles i un dels p incipals impulso s del
p océs de c eació del Colegio de Geóg a os, p esen a el cas espanyol. La se a
apo ació és una e lexió pe sonal sob e la o mació que eben els llicencia s
en geog a ia i les possibili a s i limi acions de la geog a ia p o essional espa-
nyola. Zoido eclama més cohesió en e els geòg a s acadèmics i p o essionals
que es po ma e iali za en la pa icipació de p o essionals a la unció docen en
ac i i a s di e ses i en la in eg ació dels docen s en les o gani zacions p o es-
sionals. Tanma eix, des aca la necessi a de dona a conèixe els nos es eballs
i ansme e més cul u a e i o ial a la socie a . El pano ama espanyol desc i
es complemen a amb l’apo ació empí ica de l’a icle de Lluís Ribe a i Joan
Manuel So iano, de la Uni e si a de Gi ona i Au ònoma de Ba celona, es-
pec i amen . Els au o s p esen en deu ajec ò ies p o essionals de jo es geòg a s
i geòg a es llicencia s en els da e s nou anys a les uni e si a s de Gi ona i Au ò-
noma de Ba celona. Els ela s, esul a d’en e is es en p o undi a , o e eixen
un pano ama espe ançado de la p o essionali zació del geòg a , un e que
obeeix, en bona pa , a un ele a ni ell de o mació i d’especiali zació dels p o-
essionals ( an en el lloc d’o igen com en al es països), i a se a pe se e ança
pe oba (i/o c ea ) el seu lloc de eball i p epa a -se pe desen olupa -lo bé.
Els en e is a s exposen, en un o mol cons uc iu, què els ha es a més ú il
en la se a o mació i apo en idees pe al d’inco po a con ingu s i/o ècni-
ques en el cu ículum de la disciplina en is a del pano ama labo al ac ual.
L’a icle és un bon e lex de la eali a , un cla exemple pe a u u s llicencia s
i una excel·len in o mació pe al p o esso a implica en l’ensenyamen de la
geog a ia a o s ni ells.
A gen ina cons i ueix un al e sugge en exemple geog à ic d’aques a mos-
a in e nacional. L’anàlisi del p o esso Ca los Rebo a i, de la Uni e sidad
de Buenos Ai es, mos a com la geog a ia a gen ina ha conegu , igual que en
al es països, un p océs de p o essionali zació c eixen . Pe ò aques p océs es
dis ingeix del d’al es pe dos e s pa icula s. D’una banda, pe ana de la mà
del sis ema de plani icació sec o ial i e i o ial que impulsen les ins i ucions
públiques a gen ines des de la mei a de la dècada de 1960 ins a la mei a de
la dècada de 1970. I, d’una al a, pel e que el cop mili a de 1976 a obliga
mol s geòg a s a o ma -se p o essionalmen o a del país ins al 1983, momen
a pa i del qual é lloc un e o n a les uni e si a s i al me ca p o essional. La
delicada si uació social i econòmica que iu ac ualmen el país po ma ca ,
no amen , la pa icula e olució de la geog a ia p o essional a gen ina.
Céline B oggio i Michel Phlipponneau, p esiden /a ac ual i an e io , es-
pec i amen , de la Commission de Géog aphie Appliquée del Conseil Na io-
P esen ació Doc. Anàl. Geog . 39, 2001 17
DAG 39 001-206 22/7/02 18:25 Página 17
nal F ançais de Géog aphie són els enca ega s de p esen a quina ha es a la a-
jec ò ia que ha segui la geog a ia ancesa (mol ma cada his ò icamen pe
se una disciplina cien í ica, uni e si à ia i escola ) ins que, a pa i de la dèca-
da de 1970, a conèixe un p océs de p o essionali zació mol lliga a la c ea-
ció de o macions especiali zades. Aques es o macions, cada egada més nom-
b oses, de més di e si a emà ica i que mol so in ebien el supo de les
ins i ucions públiques, són una de les o iginali a s més ema cables del p océs
de p o essionali zació de la geog a ia ancesa. L’apo ació ancò ona es com-
plemen a amb un es a de la qües ió sob e l’ocupació dels geòg a s llicencia s
a les uni e si a s belgues a pa i dels esul a s d’una enques a. Ch is ian Kes-
eloo , Isabelle Thomas i Anmenie de Tu ck, de la Ka holieke Uni e si ei Leu-
en p esen en un es udi empí ic i de e lexió sob e l’e olució del pe il ocu-
pacional des de 1970 ins a 1998, que elaciona els can is en les ocupacions
amb la na u alesa de la geog a ia acadèmica i amb el cu ículum impa i en
cada momen . Els au o s em asi zen la impo ància de la posició de la geo-
g a ia a l’ensenyamen secunda i, an en elació amb la se a cà ega ho à ia
com en la composició de la disciplina pe assegu a el seu man enimen en
aques ni ell i a la uni e si a ; i e lexionen sob e la sin oni zació del cu ícu-
lum ac ual de la geog a ia uni e si à ia amb les necessi a s del me ca . Una de
les apo acions més in e essan s és la in oducció de les pe spec i es cul u al i
de gène e com a ac o s explica ius dels di e en s compo amen s ocupacio-
nals en l’espai i en el emps. La si uació a Bèlgica queda pe ec amen con ex-
uali zada i el lec o po ex apola àcilmen els esul a s ob ingu s en al es
con ex s geog à ics i acadèmics.
És e iden que l’anàlisi documen ada i c í ica dels p o essionals esmen-
a s cons a a di e ències i semblances, an en elació amb l’e olució i si uació
de la disciplina en cada país com de la isió pe sonal sob e el u u p o es-
sional, acadèmic i social de la geog a ia. No obs an això, s’obse a una p e-
ocupació comuna pel u u i ambé un econeixemen comú dels a enços que
o s els països han expe imen a en elació amb la p o essionali zació dels lli-
cencia s en els da e s anys. La e lexió hi és, les idees i les eines, ambé, pe an ,
sembla que ens obem en un pun de pa ida impo an i es imulan pe e-
balla .
Bibliog a ia
AGE (1995). Dossie sob e «Nue as o ien aciones de la geog a ía española». Bole ín de
la Asociación de Geóg a os Españoles, 21-22, p. 109-186.
—(2000). «La o mación del geóg a o y su inse ción p o esional». A El e i o io y
su imagen. Ac as del XVI Cong eso de Geóg a os Españoles. Málaga: Dipu ación de
Málaga.
—(2001a). «El o icio de geóg a o, codi icación y p oceso». Dossie sín esis de las apo -
aciones de di e sos au o es en el XVII Cong eso de Geóg a os Españoles. O iedo,
p. 149-191.
— (2001b). Geog a ía 21. Mad id: Asociación de Geóg a os Españoles.
18 Doc. Anàl. Geog . 39, 2001 P esen ació
DAG 39 001-206 22/7/02 18:25 Página 18
AGPC (Associació de Geòg a s P o essionals de Ca alunya) (1992). «La p o essió de
geòg a : elemen s pe a la e lexió i el deba ». Bu lle í de l’AGPC, se emb e de 1992.
—(1999). «Dossie sob e so ides p o essionals de la geog a ia». Bu le í de l’AGPC,
37, no emb e de 1999.
CASTRO, Cons ancio de (1993). «Sob e la p o esión de los geóg a os». Bole ín de la
Asociación de Geóg a os Españoles, 17, p. 181-185.
FARINÓS, Joaquín (1999). «P ospección de aplicaciones p o esionales pa a el geóg a o».
Bole ín de la Asociación de Geóg a os Españoles, 27, p. 143-159.
MIRALLES, Ca me (1993). «Les so ides p o essionals dels geòg a s. El cas de la UAB».
Documen s d’Anàlisi Geog à ica, 22, p. 131-137.
ROMERO, Juan (2001). «T ansición y nue a agenda de la geog a ía española». Bole ín
de la Asociación de Geóg a os Españoles, 31, p. 149-157.
Mi eia Baylina Fe é
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
Anna Ribas Palom
Uni e si a de Gi ona. Depa amen de Geog a ia, His ò ia i His ò ia de l’A
P esen ació Doc. Anàl. Geog . 39, 2001 19
DAG 39 001-206 22/7/02 18:25 Página 19
