Resum
Un g up de p o esso s i es udian s de la Secció de Geog a ia de la Uni e si a de Gi ona
an isi a , del dia 24 al 30 d’ab il de 2000, una à ea del no d del Ma oc co esponen a
una pa de l’an ic p o ec o a espanyol. La isi a es a du a e me amb la companyia de
p o esso s de la Uni e si a de Te uan, els quals an o e i una isió geog à ica d’aspec es ísics,
socials i econòmics d’aques e i o i.
Pa aules clau: no d del Ma oc, Te uan, coope ació uni e si à ia.
Resumen. Viaje a Ma uecos de la Sección de Geog a ía de la Uni e si a de Gi ona, 24-30
de ab il de 2000
Un g upo de p o eso es y es udian es de la Sección de Geog a ía de la Uni e si a de Gi o-
na isi a on, desde el día 24 has a el 30 de ab il de 2000, un á ea del no e de Ma uecos
que co esponde a una pa e del an iguo p o ec o ado español. La isi a se ealizó con la com-
pañía de p o eso es de la Uni e sidad de Te uán, quienes o ecie on una comple a isión geo-
g á ica de es e e i o io, desde los aspec os ísicos has a los sociales y económicos.
Palab as cla e: no e de Ma uecos, Te uán, coope ación uni e si a ia.
Résumé. Voyage au Ma oc de la Sec ion de Géog aphie de l’Uni e si a de Gi ona, 24 au 30
a il 2000
Un g oup de p o esseu s e d’é udian s de la Sec ion de Géog aphie de l’Uni e si a de
Gi ona a isi é, du 24 au 30 a il 2000, une pa ie de l’ancien P o ec o a espagnol du no d
du Ma oc. Des p o esseu s de l’Uni e si é de Té ouan on guidé l’expédi ion ca alane en
leu o an une complè e ision géog aphique du e i oi e no d-ma ocain, y comp is des
aspec s physiques, sociales e économiques.
Mo s clé: no d du Ma oc, Té ouan, coopé a ion uni e si ai e.
Abs ac . Field ip o Mo occo o he Geog aphy Uni o he Uni e si a de Gi ona, 24 h-30 h
Ap il 2000
A g oup o eache s and s uden s o he Geog aphy Uni o he Uni e si y o Gi ona con-
duc ed a ield ip in a pa o No he n Mo occo, which once belonged o he Spanish
P o ec o a e. The isi ook place be ween 24 h and 30 h Ap il 2000. Some eache s o
Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 141-144
Via ge al Ma oc de la Secció de Geog a ia
de la Uni e si a de Gi ona, 24-30 d’ab il de 2000
Ca olina Ma í i Llamb ich
Lluís Ribe a Masg au
Uni e si a de Gi ona. Secció de Geog a ia
Plaça Fe e a i Mó a, 1. 17071 Gi ona (Spain)
[email p o ec ed]
[email p o ec ed]
Da a de ecepció: oc ub e 2000
Da a d’accep ació: no emb e 2000
DAG 38 001-184 8/2/02 11:02 Página 141
he Uni e si y o Te ouan accompanied he g oup and o e ed comp ehensi e geog aphi-
cal explana ions o he a ea, including physical, social and economic aspec s.
Key wo ds: No he n Mo occo, Te ouan, uni e si y co-ope a ion.
A inals del mes d’ab il de 2000 un g up o ma pe memb es de la Uni a de
Geog a ia i alumnes de la llicencia u a i del doc o a de Geog a ia de la
Uni e si a de Gi ona a du a e me una isi a a la egió no d del Ma oc
(mapa 1). Els objec ius del ia ge an se di e sos pe ò sin e i zables en dos:
d’una banda, el econeixemen e i o ial d’aques a à ea no d-a icana i, de
l’al a, la in ensi icació de les elacions en e acadèmics del Depa amen de Geo-
g a ia de la Uni e si a de Te uan i de la Uni e si a de Gi ona.
Desp és de a essa la Península, el g up es a emba ca en un e i a Alge-
si es amb des inació a Ceu a. Un cop allà, desp és de les cues de igo a la on-
e a ma oquina, es a a iba a Ma il, població de la cos a medi e ània p o-
pe a a la ciu a de Te uan, de ma ca ca àc e u ís ic i esidencial d’àmbi
nacional, que es a escolli com a seu pe a o a l’es ada, ja que és on hi ha
emplaçada la Uni e si a e uanesa.
El p ime dia es a des ina a conèixe Te uan, an iga capi al del p o ec o-
a espanyol, amb una població de 277.516 habi an s segons els cens de 1994,
enca a que la població es imada ac ual a iba quasi al milió de pe sones. La
ciu a , assen ada a la iba esque a del iu Ma il, en e les mun anyes de De sa
142 Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 Ca olina Ma í i Llamb ich; Lluís Ribe a i Masg au
Mapa 1. I ine a i eali za pe e es del no d del Ma oc.
TETUAN
Ceu a
Ma il
Smi Res inga
Oued Laou
Xauen
La ache
Asilah
Algesi es GIBRALTAR
TÀNGER
040 km
10 20 30
N
Ca olina Ma í i Lluís Ribe a, 2000
DAG 38 001-184 8/2/02 11:02 Página 142
i Go giz, ha es a adicionalmen pun de con luència de musulmans i occi-
den als. La p ime a pa ada, de isi a obligada, a se el nucli de la ciu a his ò-
ica, el qual man é l’a qui ec u a islàmica o iginal del segle XVII amb impo -
an s in luències hispano-mo isques. Aques es il cons uc iu ca ac e ís ic i el
seu bon es a de conse ació han acili a que la medina de Te uan hagi es a con-
side ada Ciu a del Pa imoni Mundial des de 1997.
Dins els cinc quilòme es de mu alles que en ol en els ba is an ics, es a
isi a l’Escola d’A s i O icis, ins i ució des inada a la ecupe ació i al man-
enimen dels p ocessos adicionals mi jançan la o mació de jo es a esans.
Aquí es an pode obse a di e ses p àc iques a esanals de lla ga adició a
la zona, com a a la con ecció èx il amb ele s manuals, l’elabo ació de mosaics
ce àmics i el disseny de peces me àl·liques epujades. A p op de la menciona-
da escola hi ha el Museu E nog à ic, el qual o e eix una ap oximació als usos
i cos ums e uanesos d’o igen andalusí. A les se es sales es mos en exemples de
mobilia i, es imen es i objec es di e sos elaciona s amb di e en s àmbi s de la
ida quo idiana des de l’època medie al ins a l’ac uali a .
Pos e io men , en el ma c d’unes jo nades cul u als, Isabel Salamaña ( egi-
do a de Medi Ambien de l’Ajun amen de Gi ona i memb e de la Uni a de
Geog a ia), en elació amb un p ojec e de eno ació u bana que es p e én ende-
ga a Te uan, a p onuncia una con e ència sob e el p og ama de ehabili a-
ció del nucli an ic de Gi ona, com a mos a de ecupe ació del co de la ciu a .
En acaba , p o esso s de la Uni e si a de Te uan an guia el g up pels ca e s
labe ín ics de la medina de Te uan, o mos an les in luències andalusís i el
ma ca accen islàmic. Ca e s es e s, passa ges cobe s i in ensa ac i i a come -
cial i a esanal ca ac e i zen la ida de la mesqui a e uanesa que disco e en e
an igues mesqui es, imp essionan s edi icis públics, esidències senyo ials d’es il
mo isc, i a engle ades i es e íssimes cases de cons ucció senzilla. A l’oes de
la medina, s’alça l’«Eixample espanyol», una à ea de en a hec à ees u bani -
zada so a les necessi a s d’una capi al mili a i adminis a i a du an l’època
del p o ec o a espanyol.
El jo n a acaba a l’Ins i u Ce an es de Te uan, una ins i ució pública
c eada l’any 1991 pe a la p omoció, di usió i ensenyamen de la llengua i la
cul u a espanyoles, amb la p esen ació del llib e España en Ma uecos (1912-
1956). Discu sos geog á icos e in e ención e i o ial, a cà ec dels edi o s de
l’ob a, els p o esso s gi onins Joan Nogué i José Luis Villano a.
Un in e essan eco egu pe la cos a del Ri a ocupa o a la jo nada del
dijous 27. L’al e nança d’al s penya-sega s i cales, gai ebé gens al e ades u ís i-
camen , con e eixen un paisa ge ag es insòli als nos es ulls a esa s a espais
li o als mol u bani za s. Sob e el e eny, un p o esso de Geog a ia Física a
exposa els p ocessos que s’esde enen ui de la dinàmica cos ane a en aques a
à ea al sud-es de Te uan. Va palesa la g eu e osió i ines abili a a què es an
subjec es els penya-sega s de ma e ial sedimen a i, el e océs dels quals a ec a
g eumen algunes ies de comunicació li o als. A la a da, es a isi a la pe i a
població cos ane a d’Oued Lau, on un incipien u isme comença a dinami -
za l’economia local. L’alcalde i els egido s del municipi an o e i una ecep-
Via ge al Ma oc de la Secció de Geog a ia de la UG Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 143
DAG 38 001-184 8/2/02 11:02 Página 143
ció pe in e can ia imp essions sob e l’e olució social i econòmica de la se a
coma ca. El dia a inali za en una comuni a u al de la ma eixa locali a on
es a obse a el modus i endi dels seus habi an s i es an e a inen s les man-
cances que aques s pa eixen en in aes uc u es i se eis bàsics.
El e ce dia de ia ge es a des ina a ecó e la cos a en e Te uan i Ceu a,
el am de li o al més desen olupa u ís icamen pe l’ampli ud de les se es pla -
ges. Es essegui en les u bani zacions de Kabila, Res inga i es a isi a el complex
u ís ic de «Ma ina Smi ». Aques complex, inança amb capi al saudí, en un
inici es a conside a que pod ia se l’o igen de la dinami zació social i econò-
mica de l’à ea, pe ò, segons els p o esso s ma oquins, s’ha con e i en una expe-
iència u ís ica desen olupada al ma ge de la població au òc ona. La es a del
dia es a dedica a passeja pels inclina s ca e s de Che chauen, locali a si uada
a la egió mun anyenca del Ri . La peculia i a d’aques a pin o esca població au
en l’a qui ec u a i en l’o denació u bana i u al d’o igen andalusí, acolo ides pe
la e mellosi a dels eula s i el blaue de la us e ia sob e el blanc imponen de
les açanes. La p oducció a esanal p òpia de eixi s, cui s, objec es de cou e i
ce àmics, jun amen amb la singula i a u bana, esde enen un nucli d’a acció
u ís ica, que és complemen a amb al es ac i i a s ag ícoles i come cials.
El eco egu de dissab e dia 29 a se ins a la cos a a làn ica. A la ciu a po -
uà ia de La ache, amb des acada emp em a espanyola, es a isi a la zona
indus ial. Es an ecó e les ex enses ins al·lacions de l’emp esa Lukus, des-
inada a la p oducció de oma a deshid a ada i d’al es ho alisses, des de la
gene ació i ac amen genè ic de lla o s ins a l’elabo ació inal del p oduc e,
el qual expo en a mol s països del món. Més a d, el g up gi oní es a endin-
sa pe la medina emmu allada d’Asilah, una pe i a població del li o al a làn-
ic, a a ja de ma cada ocació u ís ica, que anualmen celeb a un es i al
cul u al i a ís ic que aplega a is es i in el·lec uals d’a eu, els quals con e -
eixen les pa e s blanques de la medina en e ade es ob es d’a .
Finalmen , el diumenge 30, ja en el ajec e de o nada, l’expedició a ea-
li za una escala a Ceu a, node de con e gència de di e ses cul u es. Allà el
consis o i municipal a posa a la disposició del g up un au oca i un guia pe
du a e me un comple eco egu pe la ciu a . Du an la isi a es an ac a
qües ions com a a la c eixen en ada d’immig ació il·legal, el con aban i blan-
queig de dine s, l’e olució his ò ica i u banís ica de la ciu a , i l’escassa dispo-
nibili a de ecu sos del municipi.
En conclusió, aques a expe iència ha se i pe conèixe la eali a no d-
ma oquina, d’in ensa in luència espanyola, de mans de p o esso s de la Uni-
e si a de Te uan. La se a guia a p opo ciona una en iquido a isió geog à ica
d’aques e i o i i un coneixemen p o und de les se es p oblemà iques.
Al amen , ha ep esen a una in ensi icació de les elacions ja exis en s en e
els depa amen s de geog a ia de les dues uni e si a s a an del menciona p o-
jec e de col·labo ació. Així ma eix, en el u u , cal p e eu e que aques s lligams
siguin enca a més uc í e s a pa i d’in e can is de p o esso s i es udian s i
de l’endegamen de nous p ojec es comuns que ac in emà iques d’in e ès
compa i .
144 Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 Ca olina Ma í i Llamb ich; Lluís Ribe a i Masg au
DAG 38 001-184 8/2/02 11:02 Página 144