Resum
En aques a icle es a un epàs a les apo acions més elle an s que des de la geog a ia s’han
du a e me en elació amb l’es udi dels boscos a pa i de la e isió de les p incipals e is-
es espanyoles de geog a ia, així com ac es de cong essos i un al e ipus de bibliog a ia que
es eme a la qües ió o es al. També s’hi a una selecció dels es udis més elle an s cen a s
en es emà iques essencials: la his ò ia dels boscos i de la ciència o es al, la desc ipció de
boscos i paisa ges, i la ges ió o es al.
Pa aules clau: bosc, his ò ia del bosc, sil icul u a, ges ió o es al.
Resumen. La geog a ía y el es udio de los bosques en España
En es e a ículo se hace un epaso a las apo aciones más ele an es que desde la geog a ía
se han lle ado a cabo con elación al es udio de los bosques a pa i de la e isión de las
p incipales e is as españolas de geog a ía, así como ac as de cong esos y o o ipo de biblio-
g a ía e e ida a la cues ión o es al. También se hace una selección de los es udios más
ele an es cen ados en es emá icas esenciales: la his o ia de los bosques y de la ciencia o es-
al, la desc ipción de bosques y paisajes, y la ges ión o es al.
Palab as cla e: bosque, his o ia del bosque, sil icul u a, ges ión o es al.
Résumé. La géog aphie e l’é ude des o ê s en Espagne
Ce a icle passe en e ue les appo s les plus signi ica i s qui on é é ai s dans le domaine
de la géog aphie, pa appo à l’é ude des o ê s, à pa i des p incipales e ues espagno-
les de géog aphie, d’ac es de cong ès e d’au es ypes de bibliog aphies se é é an au p oblè-
me des o ê s. L’a icle p ésen e égalemen une sélec ion des p incipales é udes se basan
su ois hèmes essen iels : l’his oi e des o ê s e de la science des o ê s, la desc ip ion
des o ê s e des paysages e la ges ion des o ê s.
Mo s clé: o ê , his oi e des o ê s, syl icul u e, ges ion des o ê s.
Abs ac . Geog aphy and o es s udy in Spain
This a icle makes a e ision o he mos eminen con ibu ions in Geog aphy in ela ion
o he o es s udy, s a ing wi h p incipal Spanish geog aphical jou nals, cong ess an-
Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 121-137
La geog a ia i l’es udi dels boscos a Espanya
Josep Vila i Subi ós
Josep Go di i Se a
Uni e si a de Gi ona. Secció de Geog a ia
Plaça Fe a e i Mó a, 1. 17071 Gi ona (Spain)
[email p o ec ed]
josep.go [email p o ec ed]
Da a de ecepció: gene 2001
Da a d’accep ació: gene 2001
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 121
sac ions and o he bibliog aphy abou o es ques ions. A selec ion o he mos eminen
bibliog aphy has been made paying special a en ion o h ee main subjec s: o es and
o es science his o y, o es and landscape desc ip ion, and o es managemen .
Key wo ds: o es , o es his o y, o es y, o es managemen .
In oducció
La emà ica o es al, malau adamen , no s’ha desen olupa des de la geog a-
ia an com cald ia espe a si es é p esen la impo ància ambien al, social,
econòmica, cul u al, his ò ica i e i o ial dels espais ocupa s pel bosc. Hi ha una
g an di e si a de causes que expliquen aques a si uació, en e aques es es poden
des aca : la o a adició ag a is a en la in es igació geog à ica, la manca
d’es adís iques i in o mació, la pe cepció que aques es à ees enen un ca àc e
passiu en elació amb al es menes d’usos, la decadència dels ap o i amen s
o es als acompanyada de l’abandonamen dels espais més ma ginals o la manca
d’una e i able anàlisi in eg ada del e i o i. A o unadamen , i de mane a
p og essi a, els espais o es als han ana inc emen an la se a impo ància en an
que ocus d’in e ès pe a la geog a ia (B une , 1992; Go di, 2000a).
Aques inc emen de la impo ància que s’a o ga als espais o es als se si ua
en el ma c de la elle ància c eixen que é l’anàlisi i la ges ió dels can is d’usos
del sòl a les zones de mun anya, al lla g especialmen de la dècada de 1980,
com a esul a , en e d’al es aspec es, de l’en ada de l’Es a espanyol a la
Comuni a Eu opea o de la ins au ació d’una descen ali zació més g an a pa -
i de la ins au ació de l’Es a de les Au onomies. To plega s’ha conc e a amb
el e que ap oximadamen un 8% dels eballs de ece ca desen olupa s des
de la geog a ia cen en la se a a enció en aques a mena d’espais (Lasan a, 1990).
Una endència que s’ha is a a o ida, des de 1980, pe una decidida ecupe-
ació del nomb e d’a icles i eballs que, amb una àmplia a iabili a emà ica,
s’han elabo a des de la geog a ia ísica (Ga cia Ramon, Nogué i Albe , 1992).
Quelcom ben signi ica iu si es é en comp e que ha es a la geog a ia ísica la
que ha cen a més la se a a enció en l’espai o es al, al com es po obse a al
lla g de les e e ències ecollides en aques es pàgines. Pe al a banda en el cas
de Ca alunya els es udis sob e els boscos es oba ien inclosos de mane a p e-
e en en els sec o s de ece ca: geog a ia his ò ica i geog a ia polí ica, anàlisi del
paisa ge na u al i plani icació ambien al, així com anàlisi i plani icació del medi
ísic i del paisa ge na u al. Cal ema ca que en aques da e sec o de ece ca,
en el ma c del subsec o biogeog a ia es pa la com a àmbi d’es udi dels boscos
122 Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 Josep Vila i Subi ós; Josep Go di i Se a
Suma i
In oducció
La his ò ia dels boscos i de la ciència
o es al
La desc ipció de boscos i paisa ges
La ges ió de l’espai o es al
Conclusions
Bibliog a ia
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 122
medi e anis, aques a és l’única ocasió en què especí icamen s’u ili za la pa au-
la bosc o simila en la de inició dels objec es de ece ca de la geog a ia ca alana
(Lluch, 1998).
Es poden dis ingi es g ans blocs on hi ha hagu una con e gència en e
el món dels boscos i els es udis geog à ics, com a a: la his ò ia dels boscos i la
ciència o es al, la desc ipció de boscos i paisa ges, i, inalmen , el que és p ò-
piamen ges ió de l’espai o es al.
La his ò ia dels boscos i de la ciència o es al
Un dels emes al qual els geòg a s i les geòg a es han dedica una especial a en-
ció ha es a l’e olució de les ciències na u als i socials, de mane a pa icula
des del segle XVIII ins a l’ac uali a . I dins d’aques àmbi , com és lògic, ambé
ha es a objec e d’es udi l’e olució de les ciències o es als i de la eali a o es-
al. El segle XVIII a se una època en la qual la ciència enca a es oba a so a
l’in lux de la eligió, que, de mica en mica, a ana pe den pes, ui de la
incidència cada cop més g an, en p ime lloc, de les idees il·lus ades i, més
enda an , dels pos ula s omàn ics. Així doncs, al lla g d’aques a cen ú ia es
a comença a deixa de cos a el dogma eligiós en on de la aó a pa i de
l’in en d’en end e amb la aó el uncionamen de la na u a. Una de les igu-
es més pa adigmà iques i que exempli ica en millo aques p océs ou Alexan-
de Von Humbold (1769-1859), que amb la se a ex ensa ob a ha es a un
au o decisiu en la con igu ació de mol es de les idees de la geog a ia ísica.
Així doncs, les se es con ibucions han es a an elle an s que so in se’l con-
side a un dels pa es de la mode na ciència geog à ica, a més, en e d’al es, de
l’ecologia i de la bo ànica (Deléage, 1993). També a l’Es a espanyol apa eixen
igu es p ecu so es de la ciència mode na, com és el cas d’An onio José Ca a-
nilles (1795-97), el qual a esc iu e una cèleb e ob a i ulada: Obse aciones
sob e la his o ia na u al, geog a ia, ag icul u a, población y u os del Reino de
Valencia, en la qual es p esen en els di e en s es a ges de ege ació, així com
l’hàbi a de mol es plan es d’aques àmbi e i o ial (Ma eu, 1991).
En e els au o s ac uals més p olí ics en l’es udi d’aques a època cal ema -
ca Ho acio Capel, que ha publica di e sos eballs sob e aques in e essan
pe íode, onamen a s en l’anàlisi de les elacions en e e i ciència a l’Espanya
del segle XVIII (Capel, 1985), o sob e l’ac uació cien í ica i e i o ial dels engi-
nye s mili a s al lla g d’aques a època (Capel, 1988). Un al e geòg a que ha
es udia en p o undi a les elacions en e ciència i na u a ha es a Luís U ea-
ga, que ha dedica ambé una especial a enció a examina la polí ica o es al
du an la il·lus ació (U eaga, 1984a; U eaga, 1987). Cal eni p esen que
és du an aques emps que es a ins au a la no a adminis ació bo bònica,
que engega a una no a polí ica o es al onamen ada en l’es ablimen d’un
conjun de mesu es di igides a conse a i millo a els boscos, ja que es comença-
en a conside a un ecu s escàs. També dins d’aques ma eix pe íode me eixen
un esmen especial els ela s de ia ge s o na u alis es, que desc iuen la si ua-
ció dels boscos dels ind e s pels quals an passan . En e aques s és especialmen
La geog a ia i l’es udi dels boscos a Espanya Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 123
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 123
elle an el llega deixa , d’una banda, pel ia ge F ancisco de Zamo a (1785-90)
(Zamo a, 1973) i, d’al a banda, pel na u alis a i landès Guille mo Bowles, amb
el seu llib e In oducción a la his o ia na u al y a la geog a ía ísica de España
(Bowles, 1789).
L’e olució de les ciències na u als al lla g del segle XIX ambé ha es a es u-
diada pels geòg a s. En aques a línia cal e un esmen especial a la igu a de
Geo ge Pe kins Ma sh (1801-1882), que, com a ambaixado dels Es a s Uni s
a I àlia, a pode obse a els can is p oduï s pe l’an opi zació en el paisa ge
medi e ani i esc iu e una magní ica ob a i ulada Home i na u a, en la qual
dedica o un lla g capí ol als boscos (Ma sh, 1864).
Dins de la emà ica o es al es poden ag upa els es udis ac uals cen a s
en la passada cen ú ia en es g ans àmbi s: el p ime és l’es udi de la ciència
o es al i l’e olució del cos d’enginye s o es als; el segon ag upa els eballs
e e en s a les con o è sies i discussions sob e les ca ac e ís iques i l’e olució
dels espais o es als, i en e ce lloc cal pa la dels eballs de geobo ànica que
p esen en p opos es de classi icacions i oclimà iques.
En el p ime àmbi emà ic cal des aca les apo acions de Vicenç Casals
sob e els o ígens i l’e olució de la ciència o es al a l’Es a , així com del cos
d’enginye s o es als (Casals, 1996). En el segon àmbi , cal esmen a les apo -
acions e es pe Jose ina Gómez Mendoza sob e l’e olució de la ciència i la
polí ica o es als espanyoles (Gómez, 1992) i les de Ma í Boada e e en s a
la ida de l’enginye o es al Ra ael Puig i Valls, que, desp és de isi a l’Amè ica
del No d i conèixe la es a de l’a b e, la a ins au a a Ca alunya a a a més de
cen anys (1898) (Boada, 1995). En el llib e de Goméz Mendoza (1992) me ei-
xen una menció a pa les discussions cien í iques en e el na u alis a alemany
M. Willkomn i l’enginye o es al A. Pascual, que es p esen en de alladamen
en aques es udi. La con o è sia esmen ada eia e e ència al pape de les o -
macions d’es epes i a la se a possible ecupe ació o es al, és a di , si pod ien
o na a esde eni boscos i si ho ha ien es a mai (Gómez, 1992). Una al a
lla ga discussió ambien al, ecollida en aques cas pe U eaga (1984b), és la
que es a de i a d’una in e enció del geòleg Lucas Mallada en una con e ència
p onunciada el 1882 i i ulada Causa de la pob eza de nues o suelo. L’objec iu
de l’esmen ada con e ència e a explica la si uació dels ecu sos na u als de l’Es-
a a pa i de alo a l’ap o i amen que la socie a n’ha ia e . To plega a
dona com a esul a una isió mol pessimis a de la si uació del momen , la
qual cosa a gene a un lla g deba que a queda e lec i a les pàgines del Bole-
ín de la Sociedad Geog á ica de Mad id. També cal e a enció als eballs dedi-
ca s a la in luència que ha ingu la p opie a dels boscos —pública o p i a-
da— en l’e olució de la se a ges ió, l’ap o i amen i les uncions al lla g del
emps (Ma a i Llop, 1989; Valdés i al es, 1991; So iano, 1995).
En elació amb el e ce àmbi , cal des aca els eballs d’Emili Hugue del
Villa i, de mane a especial, el seu ac a de geobo ànica. Aques a és una ob a
en la qual l’au o de ineix la geobo ànica com la ciència que es udia les ela-
cions en e la ida ege al i el medi e es e. Així ma eix, aques ac a ecollia
una in e essan me odologia pe a l’es udi de la ege ació, una me odologia,
124 Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 Josep Vila i Subi ós; Josep Go di i Se a
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 124
pe ò, que no a eni gai es seguido s, ja que la majo pa dels es udiosos de
la ege ació an decan a -se pel mè ode de B aun-Blanque (Hugue del Villa ,
1929). Com a da e geòg a d’aques e ce àmbi cal pa la de Sal ado Llo-
be , que en el seu es udi sob e el Mon seny dedica un capí ol a la biogeog a ia
d’aques massís, amb un excel·len mapa de ege ació que inclou la dis ibució
de les p incipals espècies o es als (Llobe , 1948).
Cal e un pun i a pa pe esmen a una al a qües ió a la qual des de la
geog a ia ambé s’han dedica o ça eballs de ece ca, jun amen amb els p o-
essionals de la bo ànica, com ha es a l’es udi de l’e olució dels usos del sòl
o dels can is de la cobe a ege al des d’una pe spec i a his ò ica. En aques a
línia cal des aca les apo acions e es pe l’equip di igi pe Josep M. Pana e-
da a la Uni e si a de Ba celona, amb o un conjun de eballs on es dóna
una impo ància especial a la me odologia d’es udi. Aques se ia el cas de l’anà-
lisi de la documen ació que pe me la econs ucció his ò ica del paisa ge al
lla g dels segles XVIII i XIX amb o un conjun d’exemples conc e s sob e
el municipi de la Ga iga (Vallès O ien al) (Pana eda i Llima gas, 1989). Com
ambé es udis cen a s en al es à ees, com se ia el cas de l’es udi sob e l’e olució
del paisa ge a Malg a de Ma (Ma esme) (Giménez i al es, 1993). O, d’al a
banda, la dinàmica que han segui els alzina s del Mon seny, San Llo enç del
Mun i Collse ola al lla g del da e s segles, segons les di e en s ipologies
d’explo acions i ap o i amen s a què s’han is so mesos (Pana eda, Pin ó i
Ríos, 1993). O la desc ipció de les g ans e apes d’e olució dels usos del sòl i del
paisa ge del del a de l’Eb e al lla g dels da e s es segles (Pana eda i al es,
1997). D’una mane a més espo àdica, ambé s’han eali za algunes apo a-
cions en aques a línia des de la Uni e si a de Gi ona, cen ades, en aques
cas, en l’e olució his ò ica del paisa ge ege al a les coma ques de la Sel a i
del Vallès (Go di i al es, 1993), dels boscos de l’Al a Ga o xa (Vila i Go di,
2001a) o del paisa ge de les coma ques gi onines, on el bosc es cada cop més
un elemen cabdal (Vila, 2000). En aques ma eix àmbi es oben algunes
in es igacions po ades a e me pe la Uni e sidad de G an Cana ia sob e els
pe íodes d’assen amen i explo ació de l’illa de G an Canà ia (San ana i Pé ez-
Chacon, 1986).
La desc ipció de boscos i paisa ges
Aques pun s’en onca di ec amen amb una de les g ans b anques en què a-
dicionalmen es di ideix la geog a ia ísica: la biogeog a ia (Meaza, 2000). En
conc e s’en a en con ac e di ec e amb la biogeog a ia, en el sen i que aques-
a pe me desc iu e la dis ibució dels boscos sob e el e i o i i en end e els
mo ius d’un epa imen e i o ial de e mina . En aques a di ecció es oba
bona pa de l’amplíssim en all d’es udis biogeog à ics que es e e eixen, de
mane a implíci a o explíci a, al món o es al, ja que el bosc és un elemen p i-
mo dial en el ma c dels es udis de ege ació. I a la egada cal di que el bosc,
en an que elemen que domina en un pe cen a ge mol conside able del e i-
o i, és ambé una a iable de p ime o d e en els es udis de ocació holís ica
La geog a ia i l’es udi dels boscos a Espanya Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 125
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 125
ca ac e ís ics de les anàlisis de ca àc e paisa gís ic. Tenin p esen la limi ació
que implica la ma eixa ampli ud del ema, es a à e e ència a con inuació a
alguns dels p incipals eballs desen olupa s a Ca alunya en biogeog a ia o
ciència del paisa ge, a l’en o n dels quals el bosc é una elle ància ben signi-
ica i a.
Els es udis de ege ació que s’han po a a e me des de la biogeog a ia
inco po en, des de mi jan segle XX, la i osociologia, a pa i de les apo acions
inicials d’O iol de Bolòs i Sal ado Ri as-Ma ínez pe al cas de Ca alunya i
pe a la es a d’Espanya, espec i amen . To plega de e mina una ap oxima-
ció al coneixemen de la ege ació a pa i de l’es udi de les comuni a s ege-
als, de inides enin en comp e la se a composició lo ís ica i aga an com a
pun de e e ència els pos ula s eò ics i me odològics desen olupa s pe J. B aun-
Blanque (B aun-Blanque , 1979). E iden men , en aques s eballs les espè-
cies a bò ies que acaba an de inin i de e minan la ipologia o es al hi desen-
olupen mol es egades un pape p imo dial, o i que ambé en alguns casos
la se a elle ància és es imonial, com pe exemple en la b olla amb pins. A
més, aques s es udis ens apo en in o mació sob e quina és la eali a p esen
d’espècies a bò ies, ege ació ac ual, pe ò a la egada ens apun a quina po
ésse la se a e olució u u a, si aques a es deixa exclusi amen en mans de la
successió ege al, a pa i de la in o mació que ens a o ga la idea de ege ació
po encial.
En els da e s anys s’ha p esen a un ecull ben in e essan de les dis in es
apo acions dels es udis de ege ació en el cas de Ca alunya, una compilació
de les p incipals ece ques que han publica an bo ànics com geòg a s (Bolòs,
Nue i Pana eda, 1994). E iden men , aques conjun de publicacions apo -
en una g an quan i a d’in o mació sob e la dis ibució dels boscos en dis-
in es pa s del e i o i ca alà. També des de la geog a ia s’han desen olupa
alguns eballs que in en en dona una isió gene al de les ca ac e ís iques dels
boscos i de la se a dis ibució a eu de l’Es a espanyol, pa in de la di e si-
a de si uacions que compo en la a iabili a climà ica, eda ològica, geo-
mo ològica i modi icacions an òpiques (Fe e as i A ozena, 1987); una isió
de conjun que pos e io men al es ob es han in en a comple a amb la in o-
ducció de més elemen s d’in e p e ació de ca àc e ecològic i amb olun a
d’ap o undi en les elacions exis en s en e la dimensió ege al i aunís ica
(Blanco i al es, 1997). En el cas de Ca alunya ambé hi ha hagu dis in s au o s
que han eali za apo acions desc i in la si uació ac ual dels boscos ca alans
(Boada, 1997; Go di, 1999a) o na an les ca ac e ís iques d’alguns dels ind e s
o es als més ca ac e ís ics del país (Go di, 2000b).
Pel que a als es udis de paisa ge, si es é p esen que aques s so in són
classi ica s a pa i de la dominància de de e mina s elemen s en un paisa ge
(Bolòs, 1992), s’a iba a la àpida conclusió, al com s’esmen a a abans, que
l’elemen o es al se à p imo dial en els es udis de ca àc e paisa gís ic en un
país an boscós com és Ca alunya. Això és el que posen de mani es mol s dels
es udis in eg a s del paisa ge que s’han eali za aquí (Ga cía, 1984; Pana eda,
1984; Sabí, 1984). En l’anàlisi del paisa ge o es al cal ema ca la inno ado a
126 Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 Josep Vila i Subi ós; Josep Go di i Se a
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 126
pe spec i a que ep esen a l’ecologia del paisa ge (Landscape Ecology), an des
d’un pun de is a concep ual com me odològic, pe a una adequada a alua-
ció de l’es uc u a del mosaic paisa gís ic on el bosc é un pape cabdal, i d’on
es poden abs eu e in e essan s conclusions aplicables a la se a ges ió (Pin ó,
Vila i Welch, 1997; Pin ó, 1999; Pin ó i Vila, 2001).
Un pun a pa me eixen els pocs eballs que s’han elabo a sob e la pe -
cepció del bosc i del paisa ge des de la pe spec i a de la geog a ia humanís ica.
Aques a al a dimensió de la eali a o es al i paisa gís ica que gi a al ol an
de les elacions senso ials, e ec i es, es è iques i simbòliques que man é cada
pe sona i cada col·lec iu humà amb el paisa ge que l’en ol a ha ingu el seu
p incipal e e en en Joan Nogué. Una pe spec i a que a emp a a la coma -
ca de la Ga o xa in en an descob i i comp end e la pe cepció, les i ències
i els sen imen s dels pagesos de l’Al a Ga o xa espec e al bosc (Nogué, 1986),
així com les i ències de cinc g ups d’expe iència ambien al: es iuejan s, excu -
sionis es, pin o s paisa gis es, neo u als i pagesos (Nogué, 1985).
La ges ió de l’espai o es al
L’elemen de ges ió i d’in e enció e i o ial des d’una pe spec i a o es al que
més dedicació ha me escu des de la geog a ia ha es a la incidència de les epo-
blacions o es als (Lasan a, 1990). Aques a és una p àc ica que en algunes zones
de l’Es a ha ingu una in luència de e minan en la con igu ació de les ca ac-
e ís iques ac uals del medi na u al (Valenzuela, 1973; Ga cía-Ruiz, 1976; A ias,
1983; Redondo, 1989; O igosa, 1991). Les epoblacions han es a una mena
d’in e enció desen olupada amb la olun a de es au a hid ològicamen i
o es almen ex enses à ees, mol so in amb o penden , que ha ien es a pas-
u es o con eus i que de mane a p og essi a s’han is abandonades, en el ma c
del p océs de despoblamen u al que s’ha es a p oduin des de la pos gue a.
En aques es ci cums àncies les epoblacions an un pape p e en iu, in en an
edui els pics de les c escudes dels ius, disminui la p oducció de sedimen s i,
a la egada, inc emen a el ni ell de p oducció de us a. Malau adamen , les
epoblacions desen olupades des dels anys qua an a, amb el Plan Gene al de
Repoblación Fo es al de España, que a compo a la epoblació de 3,5 milions
d’hec à ees (Cas o iejo i al es, 1985), no han assoli mol es egades aques s
objec ius, i enca a menys el de millo a i conse a els ecosis emes o es als a
pa i de l’op imi zació de les es uc u es o es als i paisa gís iques (Ga cía-Ruiz,
1976; López, 1986; A náez i al es, 1990; O igosa, 1990a, 1991).
Massa so in les epoblacions s’han eali za d’una mane a homogènia que
no é en comp e la complexi a de ca ac e ís iques implíci es en un ma eix
e i o i. Aques a di e si a de condicionan s p esen s en el e i o i s’obse -
en pos e io men en la a iada espos a geomo ològica i dasomè ica. Així
doncs, pe millo a l’e ec i i a dels objec ius implíci s en una epoblació cald à
in e eni -hi enin ben p esen l’he e ogeneï a de luxos d’aigua, de opo-
g a ia, el dis in desplaçamen i acumulació de nu ien s, i les ese es híd i-
ques del sòl. To plega ha de compo a , d’aco d amb les ca ac e ís iques de
La geog a ia i l’es udi dels boscos a Espanya Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 127
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 127
cada ind e , la u ili zació d’unes espècies de e minades amb unes densi a s
especí iques (Ga cía-Ruiz, 1976; Ga cía-Ruiz i O igosa, 1988; O igosa,
1989a, 1990a, 1991; O igosa, Ga cía-Ruiz i Gil, 1990).
A g ans e s, es po dis ingi en e les o mes con exes que ac uen com a
à ees de di usió, amb expo ació d’aigua i d’elemen s edà ics, i una educció
de la disponibili a híd ica i de nu ien s que edueix el po encial de c eixe-
men dels a b es. En can i, com a con apa ida, els essan s de o ma cònca-
a són à ees de ecepció, amb un inc emen de ecu sos híd ics i nu ien s pe
al desen olupamen o es al. To i així, un excés an d’humi a com de nu ien s
po ac ua en sen i con a i i se del o nega iu. I, inalmen , es oben els
essan s ec es, que són els que disposen d’un compo amen més p e isible, amb
un inc emen de la p oduc i i a en elació di ec a amb la pè dua de penden ,
ui de la millo a de la capaci a d’acumulació de ecu sos híd ics i de nu ien s
(O igosa, 1989a). A més, hi ha de e mina s ind e s on, a eses les se es ca ac-
e ís iques, les possibili a s d’èxi són mol pe i es, i ins i o hi ha el isc d’em-
pi jo a -ne la si uació. Aques se ia el cas, pe exemple, de les capçale es còn-
ca es amb un o penden o amb una g an ac i i a e osi a, les di isò ies en e
alguns essan s o al es zones amb sòls esquelè ics. En aques s espais es po a a-
o i la implan ació d’al es menes de ege ació que no suposin un sal , amb la
successió ege al que suposa l’in en d’implan a -hi un es adi de ca àc e o es-
al. Aques es se ien unes à ees que pod ien po a a e me la unció de alla-
ocs i a a o i la di e si a paisa gís ica pe al d’e i a un ipus d’in e encions
que mol es egades s’han acaba con e in en un acàs, an des d’un pun
de is a econòmic com ecològic. A més dels pe ills d’inc emen a la agili a
ambien al cal suma -hi, mol es egades, unes epoblacions indisc iminades amb
coní e es i una educció de la supe ície ocupada pe boscos au òc ons, que ha
incidi amb un augmen no able del isc po encial que es p odueixin incendis
o es als (O igosa, 1990a, 1991).
A pa del pape p e en iu que han in en a eni les epoblacions i el di e-
encial de espos es a la di e si a de condicions del medi, cal e un esmen
especial a les ècniques emp ades pe a la epoblació, que enen una incidència
di ec a en la se a e olució. En aques sen i cal insis i en la necessi a de no
u ili za de mane a sis emà ica ècniques mol ag essi es i que emoguin g ans
olums de sòl. Així doncs, s’ha comp o a que quan les epoblacions s’han
po a a e me a pa i de ega es o solcs, els esul a s han es a més posi ius
que en el cas de les e asses. Aques és un enomen especialmen pe cep ible
en aquells ind e s amb sòls mol p ims, en els quals l’a e assamen ha o igi-
na una educció o desapa ició del poc sòl exis en , acompanya d’una dismi-
nució de la capaci a de e enció d’humi a (O igosa, 1989b, 1990b).
Una al a de les emà iques ac ades des de la geog a ia, di ec amen ela-
cionada amb el món o es al, ha es a l’es udi dels incendis o es als, amb es
g ans menes de con ibucions: en p ime lloc, l’impac e del oc i la egene a-
ció del bosc; en segon lloc, l’anàlisi de la casuís ica, la p e enció i l’ex inció
d’incendis, i, en e ce lloc, els SIG i la elede ecció aplica s a la p oblemà ica
dels incendis o es als (Go di, Pin ó i Vila, 1996).
128 Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 Josep Vila i Subi ós; Josep Go di i Se a
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 128
En elació amb l’impac e di ec e dels incendis o es als s’ha es able una
ipologia dels g ans ipus de pè dues que poden o igina (Pana eda i Nue ,
1986; Pana eda, 1993; Nue i Pana eda, 1994): i epa ables, socials, econò-
miques i ecològiques. Així ma eix, i en elació amb els impac es p oduï s pel oc,
s’ha desen olupa una al a línia de ece ca que in en a es udia els enòmens
e osius a a o i s pels incendis o es als. Cal eni p esen que el oc acaba com-
po an una des ucció i una pè dua de sòl que incideix nega i amen en les
condicions que han de pe me e la ecupe ació de la ege ació.
P ecisamen ambé s’ha eballa en la ecupe ació i egene ació de la ege-
ació desp és d’un incendi o es al; en aques es ci cums àncies, la a iable humi-
a del sòl é una incidència cabdal. Això explica, pe exemple, la ep esa mol
més àpida de la ege ació en les obagues que en els solells (Nue i Pana eda,
1988, 1989). Aques i me an di e en en la egene ació es p odueix ambé
segons la mena de o es que ha es a a ec ada. Aques e explica la necessi a
d’ac ua de mane a di e enciada d’aco d amb el ipus de bosc en el momen
de plan eja hipo è iques in e encions pe accele a el p océs de ecupe ació.
Així, en un alzina no cal oca es i espe a que eb o i; en can i, en una pine-
da es a indispensable plan a o semb a donan p e e ència a les espècies au òc-
ones i in en an emou e el mínim possible el sòl, pe al de no a a o i -hi els
p ocessos e osius (Pana eda i Nue , 1986).
Respec e a la casuís ica, es dis ingeixen el que s’anomenen «causes imme-
dia es» i les «causes es uc u als». En e les immedia es es di e encien les na u als,
les negligències i les d’o igen desconegu . En can i, les es uc u als s’expliquen
pe ac o s de ca àc e socioeconòmic, com a a el despoblamen u al, la educ-
ció dels ap o i amen s o es als o la ans o mació de les uncions de l’espai
o es al amb un inc emen p og essiu del seu pape com a ind e de lleu e
(Go di i Pin ó, 1995; Ce dan, 1993; Go di i al es, 1997). Lliga amb la cau-
sali a , s’ha incidi , anma eix, en el desmen imen de òpics an es esos com els
es ius secs, ja que són p opis d’un clima medi e ani com el nos e, o els bos-
cos b u s, ja que se à la ma eixa dinàmica na u al la que amb el emps c ea à
un ambien més humi i esc (Pana eda i Nue , 1986).
Pel que a a l’ex inció i p e enció, s’ha eballa pe e no a que s’ha dona
més impo ància a les mesu es d’ex inció que a les des inades a la p e enció i
conscienciació. En aques sen i s’insis eix en la necessi a d’ap o undi en
l’educació ambien al, jun amen amb mesu es coe ci i op ohibi i es i un eplan-
ejamen de la ges ió del bosc a pa i de les no es uncions que desen olupa, com
a a el pape d’espai de lleu e (Ce dan, 1991). Així ma eix, da e amen ha is
la llum alguna ob a amb olun a de sín esi, on desp és de eco da el pape
que ha ingu el oc al lla g de la his ò ia en la con igu ació del paisa ge s’in en a
es udia de mane a global la p oblemà ica dels incendis o es als en l’ac uali a .
To plega amb la olun a de esumi d’una mane a en enedo a les ca ac e ís-
iques del oc, els e ec es en el medi na u al i u al, les ècniques d’ex inció, els
p ocessos de egene ació i algunes pau es de ges ió i plani icació del e i o i,
pe al de e on als g ans incendis o incendis en massa que, pe desg àcia,
són cada cop més habi uals en el món medi e ani (Pana eda i A ola, 1999).
La geog a ia i l’es udi dels boscos a Espanya Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 129
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 129
ORTIGOSA, L. (1989a). «Apo ación al desa ollo di e encial de las epoblaciones o es-
ales en elación con ac o es opog á icos y geomo ológicos (La Rioja)». Cua-
de nos de In es igación Geog á ica, 15, p. 55-65.
—(1989b). «Mic o opog aphic e olu ion and e osion on a o es ed moun ain slo-
pes». Pi ineos, 133, p. 77-98.
—(1990a). «Las epoblaciones o es ales como es a egia pública en la in e ención
en egiones deg adadas de mon aña». A GARCÍA-RUIZ (ed.). Geoecología de las á eas
de mon aña. Log oño: Geo o ma Ediciones, p. 297-311.
—(1990b). «Techniques de eboisemen e c oissance des masses o es iè es». Re ue
Geog aphique des Py énées e du sud-oues , 61, p. 271-284.
—(1991). Las epoblaciones o es ales en la Rioja: esul ados y e ec os geomo ológicos.
Log oño: Geo o ma Ediciones.
ORTIGOSA, L.; GARCÍA-RUIZ, J.M.; GIL PELEGRIN, E. (1990). «Land eclama ion by
e o es a ion in he Cen al Py enees». Moun ain Resea ch and De elopmen , 10 (3),
p. 281-288.
PANAREDA, J.M. (1984). «Es udio in eg ado del paisaje del Mon seny». Monog a ies
de l’E.Q.U.I.P 1. Ba celona: Equip Uni e si a i d’In es igació del Paisa ge, Uni-
e si a de Ba celona, p. 137-156.
—(1993). «P ocesos de egene ación de la ege ación después de un incendio». III
Encuen o de Geog a ía Ca alunya-Euskal He ia. Ba celona: Socie a Ca alana de
Geog a ia, p. 74-77.
PANAREDA, J.M.; ARBIOL, J. (1999). Els incendis o es als. Vic: Eumo.
PANAREDA, J.M.; LLIMARGAS, J. (1989). «Fuen es pa a una econs ucción his ó ica
del paisaje (siglos XVIII y XIX)». No es de Geog a ia Física, p. 57-62.
PANAREDA, J.M.; NUET, J. (1986). «Què em amb els boscos c ema s». Se a d’O ,
324, p. 11-18.
PANAREDA, J.M.; PINTÓ, J.; RÍOS, J. (1993). «Ap oximació a la dinàmica his ò ica dels
alzina s del Mon seny, San Llo enç del Mun i Collse ola». No es de Geog a ia
Física, 22, p. 89-98.
PANAREDA, J.M.; TORALLAS, J.; ALEMANY, F.; CARBÓ, S. (1997). «E apas en la e olu-
ción del paisaje del Del a del Eb o en los úl imos 300 años». Ac as del XV Con-
g eso de Geóg a os Españoles. San iago de Compos ela: Uni e sidade de San iago
de Compos ela, p. 181-189.
PÉREZ, M.L.; ROMANÍ, R.G. (1987). «T ans o maciones ecien es de los mon es eci-
nales en mano común (Galicia)». IV Coloquio Nacional de Geog a ía Ag a ia. La
Laguna: Uni e sidad de La Laguna, p. 657-668.
—(1991). «La ges ión de los mon es ecinales en mano común (Galicia)». Ac as del
VI Coloquio de Geog a ía Ru al. Mad id: Uni e sidad Au ónoma de Mad id,
p. 161-170.
PINTÓ, J. (2000). «Bosc i e i o i. Una anàlisi des de la pe spec i a de la Landsca-
pe Ecology». A GORDI, J. (ed.) Bosc i e i o i. Gi ona: Uni e si a de Gi ona,
p. 85-97.
PINTÓ, J.; VILA,J. (2001). «La e olución y el análisis del paisaje: las pe spec i as
que apo a la landscape ecology». Bole ín de la Asociación de Geóg a os Españo-
les, 29.
PINTÓ, J.; VILA, J.; WELCH, J. (1997). «Análisis de la agmen ación de los espacios
na u ales en el sec o su del á ea u bana de Gi ona». Ac as del XI Cong eso de la Aso-
ciación de Geóg a os Españoles. San iago de Compos ela: Uni e sidade de San ia-
go de Compos ela, p. 1099-1108.
136 Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 Josep Vila i Subi ós; Josep Go di i Se a
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 136
PLAZA, J.I. (1991). «Explo ación y ipos de masas o es ales en el espacio p o incial
zamo ano». Ac as del VI Coloquio de Geog a ía Ru al. Mad id: Uni e sidad Au ó-
noma de Mad id, p. 171-180.
PUENTE, L. (1991). «El u u o del sec o o es al en Galicia». Ac as del XII Cong eso
Nacional de Geog a ía. València: Uni e si a de València, p. 400-415.
QUEROL, J. (1995). Ecogeog a ia y explo ación o es al en las se anías de Alba acín y
Guda -Maes azgo. Sa agossa: Publicaciones del Consejo de P o ección de la Na u-
aleza en A agón.
REDONDO, M. (1989). «La epoblación o es al en los Mon es de Toledo». Ac as del XI
Cong eso Nacional de Geog a ía, p. 228-237.
SABÍ, J. (1984). «Las es uc u as de paisaje en San Llo enç del Mun ». Monog a ies de
l’E.Q.U.I.P 1. Ba celona: Equip Uni e si a i d’In es igació del Paisa ge, Uni e si a
de Ba celona, p. 167-172.
SALAS, F.J.; CHUVIECO, E. (1992). «¿Dónde a de á el bosque? P e isión de incendios
o es ales median e un SIG». I Cong eso AESIG, p. 430-446.
—(1994). «Sis emas de in o mación geog á ica i elede ección en la p e ención de
incendios o es ales: un ensayo en el macizo o ien al de la Sie a de G edos». Es u-
dios Geog á icos, 217, p. 683-709.
—(1995). «Aplicación de imágenes Landsa -TM a la ca og a ía de modelos com-
bus ibles». Re is a de Telede ección, 5, p. 18-28.
SANTANA, A.; PÉREZ-CHACÓN, E. (1990). Sociedad y medio: ap oximación a las o mas
del e i o io en G an Cana ia. G an Cana ia: Ediciones del Cabildo Insula de
G an Cana ia.
SORIANO, J. (1995). «Ap o echamien os y unciones del bosque. Ocho siglos de his-
o ia o es al en els Po s (Cas elló)». Milla s. Espai i his ò ia, 18, p. 79-93.
URTEAGA, L. (1984a). «Explo ación y conse ación de la na u aleza en el pensamien-
o ilus ado». Geo C í ica, 50.
—(1984b). «His o ia de las ideas medioambien ales en la geog a ía española». A Geo-
g a ía y Medio Ambien e. Mad id: CEOTMA, p. 21-42.
—(1987). La ie a esquilmada. Las ideas sob e la conse ación de la na u aleza en la
cul u a española del siglo XVIII. Ba celona: Ediciones del Se bal/Consejo Supe io
de In es igaciones Cien í icas.
VALDÉS, C.; MATA, R.; SÁEZ, E.; FERNÁNDEZ, I. (1991). «La p opiedad pública o es-
al en el cambio de siglo: la elación de mon es no ca alogados de 1897». Ac as
del VI Coloquio de Geog a ía Ru al. Mad id: Uni e sidad Au ónoma de Mad id,
p. 117-134.
VALENZUELA, M.C. (1973). «Repoblación o es al en el Al o Pi ineo a agonés». Geo-
g aphica, 15, p. 33-43.
VILA, J. (1999). Anàlisi i alo ació dels boscos de les alls d’Ho moie i San Aniol (Al a
Ga o xa). Tesis doc o al. Uni e si a de Ba celona, Depa amen de Geog a ia
Física i Anàlisi Geog à ica Regional.
—(2000). «El Paisa ge. Del mosaic adicional a la dico omia cimen -bosc». Re is a
de Gi ona. Balanç del segle XX. 200, p. 33-44.
VILA, J.; GORDI, J. (2001a). «La e olución his ó ica de los bosques de la Al a Ga o -
xa (Gi ona)». I Cong eso de Biogeog a ía.
—(2001b). «Me odología pa a la alo ación de la ocación p o ec o a, p oduc o a
y mul i uncional de los bosques de la Al a Ga o xa (Gi ona)». I Cong eso de Bio-
geog a ía.
ZAMORA, F. DE (1973). Dia io de los iajes hechos en Ca aluña. Ba celona: Cu ial.
La geog a ia i l’es udi dels boscos a Espanya Doc. Anàl. Geog . 38, 2001 137
DAG 38 001-184 8/2/02 10:52 Página 137
