Repensant els enfocaments feministes en el medi urbà

Resum L’objectiu d’aquest article és reflectir els enfocaments feministes en els estudis urbans crítics. S’hi discutiran: a) alguns temes centrals i categories analítiques que estructuren els debats en diverses instàncies; b) les «exclusions» que resulten, almenys en part, d’aquests temes i categories, o de quines experiències i prioritats s’instrueix la teoria i guia la recerca empírica, i c) quina és la rellevança de l’espai i del lloc, considerant les canviants orientacions conceptuals. Es tracta, inevitablement, d’un «repensament situat», modelat pel lloc, el temps i les tradicions intel·lectuals. Paraules clau: gènere, estudis urbans, crítica feminista. Resumen. Repensando los enfoques feministas en el medio urbano El objetivo de este artículo es reflejar los enfoques feministas en los estudios urbanos críticos. Se discutiran: a) algunos temas centrales y categorías analíticas que estructuran los debates en varias instancias; b) las «exclusiones» que resultan, por lo menos en parte, de estos temas y categorías, o de qué experiencias y prioridades se instruye la teoría y guía la investigación empírica, y c) cuál es la relevancia del espacio y del lugar, considerando las cambiantes orientaciones conceptuales. Se trata, inevitablemente, de un «repensamiento situado», modelado por el lugar, el tiempo y las tradiciones intelectuales. Palabras clave: género, estudios urbanos, crítica feminista. Résumé. En repensant les approches féministes du milieu urbain L’objectif de cet article est de rendre compte des approches féministes dans les études critiques du milieu urbain. On y abordera: a) certains thèmes centraux et catégories analytiques qui structurent les débats à différents niveaux; b) les «exclusions» qui résultent, du moins en partie, de ces thèmes et catégories, ou les expériences et priorités qui instruisent la théorie et guident la recherche empirique, et c) l’importance de l’espace et du lieu, selon les différentes orientations conceptuelles. Il s’agit, inévitablement, d’une «réflexion resituée», modelée par le lieu, le temps et les traditions intellectuelles. Mots clé: genre, études urbaines, critique du féminisme. 1. Traduït de l’original anglès per Mireia Baylina i Ferré. Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 73-85 Repensant els enfocaments feministes en el medi urbà1 Dina Vaiou National Technical University of Athens (NTUA) Department of Urban and Regional Planning Patission 42. 10682 Athens (Greece) [email protected] Data de recepció: setembre 1998 Data d’acceptació: juliol 1999 DAG 35 073-085 25/1/2000 10:38 Página 73 Abstract. Rethinking feminist approaches to the urban environment The purpose of this article is to reflect on feminist approaches in critical urban studies. I will discuss: a) some central themes and analytical categories which structure the debates at various instances; b) the «exclusions» resulting, at least in part, from such themes and categories, or whose experiences and priorities inform theory and guide empirical research, and c) in the changing conceptual orientations, what is the relevance of space and place. This is inevitably going to be a «situated rethinking», shaped by place, time and intellectual traditions. Key words:gender, urban studies, feminist criticism. Comentaris preliminars2 Els enfocaments feministes formen part del pensament crític que ha destacat en els estudis urbans des dels anys seixanta. Per pensament crític entenc els enfocaments intel·lectuals «que cerquen estructures amagades darrere l’evidència empírica i posen en dubte l’ordre “natural” de la societat, qüestionant les condicions dels possibles coneixement i acció» (Topalov, 1989: 626). I, de fet, els enfocaments feministes han desafiat l’ordre natural de la societat aportant noves preguntes, proposant noves formes d’estudi i objectius de recerca i exposant l’essència generitzada de totes les qüestions relacionades amb el fet urbà. El feminisme a l’acadèmia està relacionat amb els moviments polítics per a l’alliberació de les dones i pel canvi social. En aquest sentit, els enfocaments feministes, igual que la major part del pensament crític, es troben a cavall entre la teoria i la política —la qual cosa s’afegeix a la seva vitalitat i al seu interès, però els col·loca en una posició contradictòria «des de la perspectiva de l’autocomprensió de la ciència» (Harding, 1987: 182). Contrastant amb la major part de la teorització acadèmica, aquest posicionament no pot ser desinteressat, despersonificat, desprovist d’emoció i neutre de valors, tal com se suposa que és el coneixement científic. Al contrari, els reptes del feminisme demanen objectivitat i distància, tot exposant els biaixos socials, la parcialitat i els aspectes carregats de valors de la majoria de l’erudició acadèmica. 74 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Dina Vaiou 2.Aquest article va ser inicialment pensat per ser una exposició oral, això fa que l’autora s’expressi sempre en primera persona del singular. Sumari DAG 35 073-085 25/1/2000 10:38 Página 74 Comentaris preliminars L’urbà com un objecte d’estudi i la importància de l’espai Enfocaments feministes en estudis urbans Un comentari final Bibliografia Des de la seva posició a cavall entre la teoria i la política, el feminisme ha desenvolupat punts de vista des dels quals «veure» el món: a través de les experiències de les dones i per a les dones, per exemple, per tal de proporcionar les explicacions que aquestes volen i necessiten (Harding, 1987). Per tant, els objectius de la recerca i l’anàlisi no estan separats dels temes de recerca. Igualment, les teories que pretenen ser objectives, desapassionades, desprovistes d’emoció, han estat exposades a basar-se i a expressar experiències particulars: aquelles dels homes blancs, de classe mitjana, capacitats físicament, dels països i regions desenvolupats. La seva teorització no està, per tant, mancada de perspectiva; al contrari, és selectiva en l’elecció dels seus objectes de recerca, de les qüestions que permet que siguin preguntades i respostes, i dels seus enfocaments i mètodes. El feminisme destaca el gènere com un principi organitzatiu a la societat i com una base de relacions de poder que alhora es proposa canviar. El gènere (amb traduccions molt difícils en altres llengües, excepte en anglès) és un terme problematitzat per moltes feministes pel seu universalisme i essencialisme imprecisos. No obstant això, «el nostre llenguatge, història intel·lectual i formes socials són “generitzades”; no podem fugir d’aquest fet ni de les seves conseqüències en les nostres vides […] Hom no pot ser “neutral al gènere” en aquesta cultura» (Bordo, 1990: 152). A més a més, ha permès que es puguin fer crítiques crucials a les demandes de coneixement i que aspectes fonamentals de la realitat social, no menys importants que les relacions de poder entre homes i dones, es puguin «veure». Al seu llibre recent, el WGSG pregunta «el gènere és sempre la categoria analítica més important?» (WGSG, 1997: 76). Certament, hi ha altres bases d’organització i d’estructuració de les identitats, com la classe, la raça, l’etnicitat, l’edat, la preferència sexual, el lloc de residència —també vinculat a moviments polítics determinats. Hom no és mai només un home o una dona; hom està lligat a moltes altres relacions socials que determinen una experiència complexa, una experiència que no incorre en segments perfectament definits (Grimshaw, 1986). A partir de l’elaboració dels seus coneixements situats, aquests enfocaments exposen el poder i l’autoritat exercits en nom de la «ciència» i posen en qüestió les demandes d’una veritat universal, des del punt de vista, per exemple, de la classe treballadora, les persones de color, les lesbianes, els grups ètnics o religiosos, els llocs perifèrics. En aquest sentit, la resposta a la qüestió sobre la centralitat del gènere només pot ser partidista, a fi d’examinar-la en el primer terme de la investigació. No hi ha cap problema sense un subjecte (o grups d’aquests), i la priorització de les relacions que comporten una diferència és ja un acte polític —que és inherent als enfocaments teòrics que es troben a cavall entre la teoria i la política. En aquest article proposo reflectir els enfocaments feministes en el medi ambient urbà. No és en absolut una història concisa del desenvolupament de les idees en aquest camp; és, inevitablement, un repensament «posicionat» —que prové del meu compromís en la política feminista i d’esquerres, i del meu treball acadèmic en aquesta àrea de treball situada entremig de la teoria i Repensant els enfocaments feministes en el medi urbà Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 75 DAG 35 073-085 25/1/2000 10:38 Página 75 la política. El que pretenc és fer explícita la meva implicació i la d’altres, repensant en contexts històrics i socials específics, així com en tradicions acadèmiques. Per tant, aquest posicionament afecta l’elecció de preguntes, les direccions en les quals són respostes, els conceptes i les teories que s’utilitzen per donar sentit i interpretar els fenòmens socials, els criteris que determinen la seva veritat o falsedat. L’urbà com un objecte d’estudi i la importància de l’espai Els enfocaments feministes són, per dir-ho així, nouvinguts en els estudis urbans si ho comparem amb altres camps i disciplines. Es van desenvolupar quan en l’escenari dels enfocaments alternatius o crítics hi van predominar les contribucions marxistes i de l’economia política. Per tant, el diàleg entre les dues perspectives teòriques (o múltiples, en el nostre cas) ha estat un component important dels primers passos en la teorització feminista del medi urbà, per molt que, posteriorment, les polítiques d’identitat donessin un nou gir al diàleg. El desenvolupament d’anàlisis urbanes marxistes sistemàtiques des dels anys seixanta va coincidir amb la intensificació de contradiccions socials i espacials que es van fer evidents, de maneres diverses, en els països desenvolupats i en desenvolupament. Em refereixo a l’influent treball dels sociòlegs urbans francesos i dels planificadors i geògrafs britànics i americans —que van qüestionar els enfocaments dominants aleshores i van canviar la imatge de la disciplina (entre altres: Castells, Lipietz, Topalov, Harvey)3. No és la meva intenció retre homenatge a aquests pensadors aquí i ara, tot i que crec que és un exercici necessari per la meva/nostra consciència acadèmica. El que vull emfasitzar d’aquesta vasta literatura que abraça gairebé tres dècades, és que tots els enfocaments teòrics estan condicionats per les conjuntures en els quals estan formulats. Aquestes conjuntures canviants expliquen també l’evolució considerable d’alguns arguments dels escriptors, les reformulacions i els canvis d’èmfasi, als quals les crítiques esquemàtiques i radicals fan inevitablement injustícia. Per exemple, no és una coincidència el fet que el «consum col·lectiu» esdevingués un concepte destacat, si no dominant, en un temps de relativa prosperitat, de creixement de l’estat del benestar i de mobilitzacions entorn del proveïment i la distribució de benestar que va venir després dels esdeveniments del maig del 1968 a França. Ara bé, fins a quin punt això ha estat rellevant pels països del sud d’Europa, aleshores dominats per règims dictatorials, és una pregunta oberta. Tampoc és accidental aquest èmfasi en la «flexibilitat» i en els «processos d’informalització», originats des del «nord» i el «sud» d’Europa respectivament, en el temps de la reestructuració del capital, les retallades en el benestar i les polítiques defensives de treball organitzat. I, certament, aquest és el cas que les crítiques feministes d’investigació urbana 76 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Dina Vaiou 3. En una escala de referència diferent, és important esmentar també els economistes llatinoamericans i els planificadors que van teoritzar el subdesenvolupament en el Tercer Món (Frank, Cardoso, Faletto, Escobar). DAG 35 073-085 25/1/2000 10:38 Página 76 van fer sorgir d’un moviment actiu de les dones motivat pels canvis profunds en la vida d’aquestes, malgrat que són molt diferents entre un lloc i un altre. Probablement el mateix sigui cert pel que fa al «gir cultural» i a l’augment en importància de les polítiques d’identitat i del multiculturalisme a les ciutats. De quina forma això és rellevant en els llocs (o pels grups socials) on la igualtat, la distribució i la constitució de la ciutadania social són qüestions reclamades, és una altra pregunta oberta. Un cop manifestada la prudència, he de dir que comparteixo les crítiques a la investigació urbana marxista per les seves pretensions d’universalitat i per la dominació de l’estructuralisme i de l’economicisme en la majoria (si bé no totes, certament) de les contribucions (per a la discussió de les crítiques, vegeu Soja, 1989; 1996). No obstant això, la meva formació intel·lectual i política té un conjunt de punts de referència, almenys tal com els veig avui. Havent crescut en una tradició d’esquerres que va des de Gramsci fins a Lenin, sempre m’ha deixat perplexa com tot el marxisme podia ser sostingut com a monolític i únicament enfocat a la producció. En aquesta tradició, que contrasta amb l’economicisme, el productivisme i el treballadorisme de la majoria de l’esquerra, la «qüestió del Sud», la cultura popular i el control de la vida quotidiana per part de l’Estat, l’explotació en el lloc de residència i els llocs de consum i de reproducció han estat temes destacats. I en moltes esferes acadèmiques, les meves lectures recorrents en diferents edats del treball d’Henri Lefebvre em van iniciar en la importància de l’espai (urbà) per al desenvolupament del capitalisme i en l’anàlisi materialista oberta als corrents filosòfics, sensibles a les conjuntures històriques, sense fronteres preconcebudes. L’espai és, segons Lefebvre, clau per entendre la reproducció de les relacions socials. En el capitalisme avançat l’espai és cada cop més urbanitzat, seccionat i homogeneïtzat, i encara més, fragmentat: pràcticament fragmentat, ja que ha esdevingut un bé que és comprat i venut, seccionat en lots i parcel·les; i teòricament fragmentat, ja que alguns aspectes parcials n’han esdevingut objecte d’estudi en diferents camps i disciplines (Lefebvre, 1974). Aquesta tesi central és abordada a través del que ell anomena «aproximacions» (formulacions cada cop més elaborades) i èmfasis canviants des de la «vida quotidiana» cap a la «revolució urbana» i des de la contradicció igualització/diferenciació cap a la «producció d’espai». «El capitalisme s’ha vist capaç d’atenuar (si no de resoldre) les seves contradiccions internes […] Nosaltres no podem calcular a quin cost, però sabem els mitjans: ocupant espai, produint espai» (Lefebvre, 1976: 21). L’espai urbà, un producte social en ell mateix, organitza la vida social en múltiples capes de dominació i subordinació, centres i perifèries. La perifèria té diversos significats amb fronteres mal definides. A un nivell pot significar les àrees menys desenvolupades (països o regions); a un altre nivell inclou aquells grups socials que han estat apartats dels mitjans de producció i tampoc són integrats o integrables. També pot referir-se a les perifèries urbanes (barris o bidonvilles) o a perifèries socials, particularment joves, dones, homosexuals, els desesperats, els «bojos», els drogodepenents (Lefebvre, 1976). Repensant els enfocaments feministes en el medi urbà Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 77 DAG 35 073-085 25/1/2000 10:38 Página 77 Aquests grups, que el poder central arracona a les perifèries social i espacial, poden esdevenir agents de canvi social, en un projecte total que inclou tots els drets dels individus. Encara més important, inclou el dret a ser diferent, a no ser classificat per força en categories que han de ser construïdes pels poders necessàriament homogeneïtzadors. La diferència és un principi existencial4 «que es refereix a les maneres de ser humà, a la peculiaritat de les experiències de cadascú, objectius, possibilitats, i al sentit personal de l’existència en una situació donada i en la situació que un vol crear per ell mateix» (Lonzi, 1970, a Bono i Kemp, 1991: 41). El projecte total també inclou el dret a la ciutat, el dret a no ser foragitat cap a espais produïts pel propòsit de la discriminació. «Per a la ciutat no només representa una acumulació colossal de riquesa, sinó que és també el centre del naixement i de l’aprenentatge, el punt de reproducció de relacions socials. Però també esdevé el lloc on aquestes relacions estan amenaçades» (Lefebvre, 1976: 28). Per què em remeto al que us pot semblar «història antiga» a la majoria de vosaltres?5. Tal com intentaré explicar més endavant, veig en aquesta teorització de l’urbà les precondicions per al desenvolupament dels enfocaments feministes. A més, crec que, en les conjuntures canviants d’avui, és important posar més atenció a l’anàlisi espacial, ja que és l’espai qui amaga les conseqüències i ofusca les relacions de poder. Observant l’urbà des de la meva posició, des del medi ambient urbà, que constitueix la major part del meu treball acadèmic i des de la perspectiva teòrica i política del feminisme grec, em sembla que conceptes com el de vida quotidiana, perifèria o el dret a la ciutat retenen la seva força analítica i explicativa i poden ser útils en el desenvolupament de coneixements feministes de la qüestió urbana. L’espai urbà està, doncs, creat i modificat per les pràctiques socials i espacials dels habitants, no és un «lloc» fix o un marc en el qual s’inscriuen les pràctiques socials. És, al mateix temps, un producte de processos globals i locals, de pràctiques socials específiques (per a una elaboració, vegeu Simonsen i Vaiou, 1996). Aquesta visió de l’espai urbà prové de concepcions dinàmiques del lloc, en les quals els llocs estan poblats i les persones experimenten l’espai i desenvolupen pràctiques de múltiples formes que vinculen el local amb el global. Les experiències i els coneixements que informen les pràctiques socials estan construïdes en una escala més gran que el que definim com a urbà en un moment determinat (vegeu també Massey, 1991), i els diferents grups socials i els individus estan situats de formes diverses en una tensió global/local, per tant, obtenint experiències diferents de l’espai i del temps. Pot argumentar-se que, a nivell de generalitat i d’abstracció on la reproducció de les relacions socials és examinada en abstracte, la localització, el gène78 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Dina Vaiou 4. Un que és oposat a la igualtat, un principi jurídic, «ofert com a drets legals a les persones colonitzades. I imposat a elles com a cultura» (Lonzi, 1970, a Bono i Kemp, 1991: 41). 5. Tot i que estic temptada de fer constar aquí que, en una visita recent a la llibreria Dillon’s de Londres, vaig trobar Lefebvre classificat dins dels «estudis culturals», al costat de moltes lectures de moda. DAG 35 073-085 25/1/2000 10:38 Página 78 re, la raça... dels agents individuals és irrellevant. O, allà on les relacions de gènere són examinades en abstracte, la raça, classe, localització, etc. dels agents individuals no són rellevants. No obstant això, el desenvolupament urbà és un procés específic històricament i geogràficament i requereix que passem de lleis abstractes cap a coneixements de condicions particulars. En aquestes condicions, el gènere, així com altres formes d’opressió, són una part important de l’anàlisi i de l’explicació. Enfocaments feministes en estudis urbans Un tret distintiu de la recerca feminista i de la construcció de teoria és que comença les seves preguntes amb les experiències de les dones. L’experiència és una categoria indispensable, ja que comprèn les respostes mentals i emocionals dels individus i dels grups a molts esdeveniments interrelacionats o a repeticions del mateix tipus d’esdeveniment (Thompson, 1978). Les experiències de les dones en plural subratlla la comprensió que no hi ha una «dona universal» (com tampoc no hi ha un «home universal»), sinó dones (i homes) de classes, races i cultures diferents (Harding, 1987). La classe, raça, cultura, edat, etc. són categories dins del gènere i es combinen de formes diverses que difereixen històricament i d’un lloc a un altre. Quan les experiències de les dones esdevenen el punt de partida de les preguntes, es poden plantejar qüestions diferents i els objectius de la recerca són modificats considerablement. Les dones, com a grup oprimit (o diferents grups), volen respostes a com el món està modelat per forces més enllà d’ell, quines són les fonts del poder social i com es poden canviar aquestes condicions. En aquest context, els enfocaments feministes en plural només poden ser formulats per contribuir al coneixement de les complexes relacions que configuren les realitats conflictives en les quals les dones (i els homes) viuen, com a individus i grups socialment determinats. Les dones, llavors, poden emergir com a agents susceptibles de modelar les seves pròpies vides en lloc de ser víctimes passives de les seves opressions. El meu propi interès en aquestes perspectives sorgeix dels debats i de les pràctiques polítiques del moviment de les dones a Grècia, juntament amb noves qüestions des de la meitat dels anys setanta, un període marcat per canvis profunds a la societat i a la política gregues. En els seus contrariats encontres amb l’esquerra política, el moviment de les dones ha desafiat moltes de les certeses que van guiar les formes de pensar de l’esquerra —o això semblava a moltes feministes, inclosa jo mateixa! Mitjançant les seves activitats conflictives ha exposat la jerarquia de la desigualtat basada en el gènere —que permet tots els aspectes de la vida social i condueix a coneixements diferents del canvi polític i social. Això subratlla, una vegada més, el context polititzat en el qual el feminisme/s es va desenvolupar amb moltes dificultats, també en el món acadèmic6. Repensant els enfocaments feministes en el medi urbà Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 79 6. Sobretot a Història i a Dret, on hi ha molts grups i publicacions significatius. DAG 35 073-085 25/1/2000 10:38 Página 79 Les experiències i pràctiques de les dones, com a punt de partida, condueix a coneixements diferents de l’estructura i de la dinàmica urbanes; aquest punt de partida també reconstrueix prioritats i per tant produeix anàlisis diferents d’aquelles que comencen amb els processos globals. Els enfocaments feministes no poden explicar completament cada aspecte del desenvolupament urbà. Tampoc la subordinació ni l’opressió de les dones es pot explicar en tots els seus aspectes diversos i conflictius a través de l’estudi del desenvolupament urbà. Els enfocaments feministes se situen a la cruïlla d’aquests temes i tenen una forma diferent d’observar-los (Vaiou, 1990). Les experiències de les dones poden aportar idees molt útils als processos de desenvolupament i canvi urbà. Alhora, aquest darrer pot explicar algunes de les formes concretes que prenen les relacions de gènere en circumstàncies històriques i geogràfiques específiques. Perquè els enfocaments feministes es desenvolupin en els estudis urbans, en les ciutats/espai urbà, aquests han de ser contemplats des del començament com a poblats i generitzats. Aquesta «precondició» es troba amb un difícil diàleg amb molts dels estudis urbans crítics, on l’èmfasi en les estructures ha conduït a un gairebé inevitable interès pels processos generals/globals i en les categories abstractes. El mateix interès predomina en moltes formulacions recents, les quals prioritzen la producció, l’acumulació de capital, la circulació global i les finances, les polítiques públiques i el desenvolupament de la propietat. Tot i que la comprensió d’aquests processos és fonamental per a l’estudi de la qüestió urbana, ha permès que certes «coses» siguin vistes i altres, no menys importants, siguin amagades7(vegeu Simonsen i Vaiou, 1996). Entre aquestes «coses» amagades hi ha aquelles que provenen de les experiències de les dones, així com les qüestions que aquesta perspectiva prioritza. En el nostre article amb Kirsten Simonsen (Simonsen i Vaiou, 1996) proposem una forma diferent de procedir. Començant amb les experiències de les dones en la construcció de dos contextos urbans diferents, Copenhague i Atenes, intentem desenvolupar categories empíriques i analítiques per tal de formular un marc per a la comprensió del desenvolupament urbà. Passem des de les històries de vida de dones individuals a categories derivades d’aquestes (la família, treball remunerat, xarxes socials), i després a una formulació de conceptes més generals, intermedis —i solapats— (estratègies de vida, relacions de gènere, constitució de lloc). Aquests últims constitueixen dimensions conceptuals a través de les quals introduïm el significat de temps i d’espai; i amb la seva ajuda podem aproximar-nos i interpretar el desenvolupament urbà i els rols de les dones en el procés de construcció de la ciutat. Aquesta forma de treballar amb el nostre material ens permet observar les complexes formes en les quals 80 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Dina Vaiou 7. Han sorgit diferents problemes en aquesta línia en els estudis urbans en diferents contextos, els quals introdueixen la cultura, la importància del lloc i de la identitat i celebren la diversitat i la multiplicitat de temes i perspectives. Els enfocaments en aquests contextos posen en qüestió demandes universals, i, en el seu gir postmodernista, minen la legitimació de totes les formes de metateoria (vegeu Harvey, 1992), però sovint no eviten la totalitat de pràctiques i de discursos que oposen. DAG 35 073-085 25/1/2000 10:38 Página 80 són construïts els llocs a través de les pràctiques dels individus i dels grups. Aquestes pràctiques estan inscrites i alhora limitades per estructures socials més àmplies. A la vegada, poden desafiar i modificar aquelles estructures o reproduir-les i afrontar-les. Les relacions de gènere i les identitats de gènere són un element formatiu de les pràctiques socials i estan formades i remodelades en elles. Partint de dues ciutats diferents, hem pogut explorar, per una banda, les tensions entre l’especificitat i la universalitat en les experiències de les dones, i, per una altra, el contingut divers de les nostres categories conceptuals i la seva importància relativament canviant. Mentre que això pot ser fàcil d’entendre des de la perspectiva dels «altres» llocs, és menys ràpidament reconegut en les contribucions que s’originen al món anglosaxó. A les revistes acadèmiques en llengua anglesa —que són les més llegides arreu i les que determinen clarament els termes de debat— els coneixements situats i el contingut de conceptes utilitzats per analitzar i interpretar el desenvolupament urbà (reestructuració, flexibilitat, treball…) són elevats a teoria, tot i que procedeixen d’experiències particulars. Això també és cert pels enfocaments feministes: fins i tot quan invoquen la diferència, han de reconciliar la idea de diferents tradicions de feminisme i de recerca urbana i la diferent importància de la política —que també condueixen a diferents coneixements. «Una altra» gent i «altres» llocs són sovint pensats per produir contribucions empíriques parcials i situades i per ser tractades com a desviacions d’una «norma» implícita. «Pero d’alguna manera hi ha sempre algú que ve de fora per trencar la simetria de la polaritat: hi haurà sempre “algú que vindrà del Sud”» (Bono i Kemp, 1991: 2). La introducció de temes feministes en estudis urbans ha suposat un llarg procés de debat, de reformulacions, d’èmfasis i prioritats canviants —no necessàriament en un ordre temporal seqüenciat. Aquests temes han continuat entre les feministes de diferents disciplines i àrees d’estudi que tracten la qüestió urbana (geografia, sociologia, antropologia, arquitectura, història de la planificació), però no han facilitat debats dominants. Tal com ja he subratllat anteriorment, aquest article és, sense cap dubte, una exposició sobre el pensament feminista en estudis urbans (per treballs semblants, vegeu, per exemple, McDowell, 1993; Johnson, 1994; WGSG, 1997). No obstant això, hi ha dos desenvolupaments que són importants en relació amb la idea que els enfocaments feministes es troben a la cruïlla entre el feminisme i la teoria urbana crítica i a cavall entre la política i la teoria. Em refereixo aquí a: a) el pas de la temàtica de «fer visibles les dones» (el que Harding, 1986 anomena en un context més ampli, empiricisme feminista)a centrar-nos en la naturalesa generitzada dels conceptes amb els quals treballem, i b) el canvi d’èmfasi des de la temàtica de l’impacte de la variació espacial en la construcció de les relacions de gènere, a l’anàlisi de l’impacte del gènere en la construcció de l’espai i del lloc. «Des del significat simbòlic dels espais/llocs i dels missatges clarament generitzats que transmeten, fins a l’exclusió per violència, els espais i els llocs no són únicament ells mateixos generitzats, sinó que sent-ho, reflecteixen i afecten les formes en les quals el gènere és construït i comprès» (Massey, 1994: 179). Repensant els enfocaments feministes en el medi urbà Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 81 DAG 35 073-085 25/1/2000 10:38 Página 81