Resum
La geog a ia humana sembla que hagi « o na a la na u a» o, almenys, que hagi o na a
aquella qües ió bàsica que són les elacions socie a -medi, pe ò a a ho a ca egada de sen-
i c í ic sob e els o ígens socials de les idees de la na u a, del seu aspec e ma e ialis a i de
la polí ica de can i mediambien al. La dimensió ilosò ica, his ò ica i polí ica de la di e èn-
cia, la uni a i dominació a les elacions humanoambien als han es a onamen als pe a la
his ò ia geog à ica i mediambien al. Pe ò ambé han es a camps d’anàlisi i c í ica claus
pe a la geog a ia eminis a i el eminisme, que an p o undamen ha qües iona el signi i-
ca cul u al d’humà, de na u a i d’allò na u al.
Pa aules clau:medi ambien , eminisme, elacions socie a -medi.
Resumen. His o ia, iloso ía y di e encia medioambien al: pe spec i as eminis as sob e las
elaciones his ó icas y con empo áneas en e la sociedad y el medio
La geog a ía humana pa ece habe « uel o a la na u aleza» o, al menos, que haya uel o a
aquella cues ión básica que son las elaciones sociedad-medio, aunque aho a lo hace ca -
gada de sen ido c í ico sob e los o ígenes sociales de las ideas de la na u aleza, de su aspec-
o ma e ialis a y de la polí ica de cambio medioambien al. La dimensión ilosó ica, his ó ica
y polí ica de la di e encia, la unidad y dominación de las elaciones sociedad-medio han
sido undamen ales pa a la his o ia geog á ica y medioambien al. Pe o ambién han sido
campos de análisis y de c í ica cla es pa a la geog a ía eminis a y el eminismo, que an
p o undamen e ha cues ionado el signi icado cul u al de humano, de na u aleza y de
na u al.
Palab as cla es: medio ambien e, eminismo, elaciones sociedad-medio.
Résumé. His oi e, philosophie e di é ence en i onnemen ale: pe spec i es éminis es su les
ela ions pe sonne-milieu his o iques e con empo aines
La géog aphie humaine semble a oi opé é un « e ou à la na u e», ou du moins, à la ques-
ion ondamen ale que cons i uen les ela ions socié é-en i onnemen , mais ce e ois, elle
1. T aduï de l’o iginal anglès pe Ma ía Paz Té a .
Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 61-72
His ò ia, iloso ia i di e ència mediambien al:
pe spec i es eminis es sob e les elacions
his ò iques i con empo ànies en e la socie a
i el medi1
Ca he ine Nash
Uni e si y o Wales, Lampe e . Depa men o Geog aphy
Ce edigion SA48 7ED. Uni ed Kingdom
c.nash@lampe e .ac.uk
Da a de ecepció: oc ub e 1998
Da a d’accep ació: juliol 1999
DAG 35 061-072 25/1/2000 10:37 Página 61
l’abo de a ec un esp i c i ique quan aux o igines sociales des idées su la na u e, su son
aspec ma é ialis e e su la poli ique de changemen en i onnemen al. La dimension phi-
losophique, his o ique e poli ique de la di é ence, l’uni é e la domina ion des ela ions
socié é-milieu on é é ondamen ales pou l’his oi e géog aphique e en i onnemen ale.
Mais elles on aussi é é des domaines clés d’analyse e de c i ique pou la géog aphie émi-
nine e éminis e, qui a ques ionné ellemen p o ondémen la signi ica ion cul u elle de l’hu-
main, de la na u e e du na u el.
Mo s clé:en i onnemen , éminisme, ela ions socié é-milieu.
Abs ac . En i onmen al his o y, philosophy and di e ence: eminis pe spec i es on his o ical
and con empo a y human-en i onmen al ela ions
Human geog aphy seems o ha e «gone back o na u e», o a leas e u ned o ha cen al
ques ion o human en i onmen al ela ions now hea ily a med wi h a c i ical sense o he
social o igins o ideas o na u e, i s ma e iali y and he poli ics o en i onmen al change. The
philosophical, his o ical and poli ical ques ion o di e ence, uni y and domina ion in
human-en i onmen al ela ions ha e been cen al o geog aphy and en i onmen al his-
o y. Ye hey ha e also been key a eas o analysis and c i ique wi hin eminis and eminis
geog aphy whe e he cul u al meanings o he human, na u e and he na u al ha e benn so
h oughly in e oga ed.
Key wo ds:en i onmen , eminism, human en i onmen al ela ions.
In oducció
La geog a ia humana sembla que hagi « o na a la na u a» o, almenys, que
hagi o na a aquella qües ió bàsica que són les elacions socie a -medi, pe ò a a
ho a ca egada de sen i c í ic sob e els o ígens socials de les idees de la na u-
a, del seu aspec e ma e ialis a i de la polí ica de can i mediambien al. De la
ma eixa mane a que l’augmen d’a enció de la geog a ia cul u al a les o mes
ma e ials i simbòliques de la e a, el medi ambien , el paisa ge o la na u a s’a-
jus en a les idees de La ou , i les in es igacions ma xis es sob e la jus ícia social
s’o ien en cap al medi ambien , la na u a o na a la geog a ia his ò ica a a és
de la his ò ia mediambien al (Ha ey, 1996; Pee i Wa s, 1996; Williams,
1994). La dimensió ilosò ica, his ò ica i polí ica de la di e ència, la uni a i
dominació de les elacions humanoambien als han es a onamen als pe a la
his ò ia geog à ica i mediambien al. Pe ò ambé han es a camps d’anàlisi i
c í ica claus pe a la geog a ia emenina i eminis a que an p o undamen ha
62Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Ca he ine Nash
Suma i
DAG 35 061-072 25/1/2000 10:37 Página 62
In oducció
His ò ia mediambien al
His ò ia eminis a mediambien al?
Són eals les his ò ies pos colonials
sob e el medi ambien ?
Replan ejamen de la elació
socie a -medi: cap a una polí ica
ambien al de la di e ència
Bibliog a ia
qües iona el signi ica cul u al d’«humà», de «na u a» i d’allò «na u al». A
pesa de o això, an l’en ocamen his ò ic de la his ò ia mediambien al com
la in uïció de les iloso ies ambien als eminis es han con inua desconnec a-
des i pe aques mo iu n’han so i pe judicades. Els p oblemes d’aïllamen
d’aques s camps eò ics i d’in es igació an mol més enllà de l’absència, amb
algunes excepcions, de la qües ió del gène e a la his ò ia mediambien al, o la
pe sis en a ibució de gène e a la na u a. Les ap oximacions de eminis es i
pos colonialis es a la qües ió del gène e, cul u a, na u a i medi ambien indi-
quen cla amen el camí que po e de la his ò ia mediambien al una disci-
plina més sensible a les di e ències socials. També, pe ò, és impo an l’apo ació
que la his ò ia mediambien al po e a les elacions ísiques i simbòliques
en e gène e i medi ambien . En esum, es ac a d’u ili za la his ò ia mediam-
bien al pe segmen a els e mes na u a o medi ambien i u ili za la polí ica
de la di e ència social pe segmen a la noció d’«humà» a la his ò ia mediam-
bien al.
His ò ia mediambien al
La his ò ia mediambien al, so gida de la p eocupació dels e ec es mediam-
bien als nocius del capi alisme, especialmen a les colònies eu opees, és un
camp d’es udi amb aspec es è ics, mo als i c í ics. Els his ò iado s mediam-
bien als es plan egen qües ions com el can i mediambien al, les mane es com
l’ésse humà o gani za la se a elació amb la na u a i els alo s i les c eences
que p opo cionen in o mació sob e aques a elació i li donen sen i . No obs-
an això, aques a ma è ia no a, o pe spec i a in e disciplinà ia, ambé compo a
una geog a ia di e en , ja que els p ac ican s més conegu s han es a mogu s
pe la quan i a de can is mediambien als que ha ocasiona el capi alisme, els
coloni zado s i els sis emes ag a is a No d-amè ica o en al es llocs de colo-
ni zació blanca, com a a Aus àlia i han es a mol c í ics amb l’ag icul u a
capi alis a pe què come ciali za la e a, simpli ica d às icamen l’ecologia, é
endència a p odui monocul ius ulne ables, i incen i a la di isió del eball,
que a lla g e mini po ocasiona g eus danys a la na u a i a la humani a
(C onon, 1990).
Els p ac ican s d’aques a disciplina s’han en on a ambé amb els ep es
plan eja s a la mane a d’en end e el medi ambien , an pe les e isions de l’e-
cologia clàssica com pels plan ejamen s pos mode ns que s’ap oximen a
l’epis emologia del medi ambien (Deme i , 1994). Cada cop més ecologis es
i his o iado s del medi ambien es p egun en si podem es a segu s que sabem
el que signi ica na u a, ecologia i, més conc e amen , equilib i ecològic, comu-
ni a i l’«equilib i de la na u a». El p og essiu coneixemen del can i mediam-
bien al a palès que la na u a és dinàmica, a iable i es à es e amen unida a la
his o ia de l’ésse humà i no co espon a aquella idea adicionalmen de ensada
de l’equilib i de la na u a o als simples models de la successió ecològica, clí-
max i equilib i. Ben al con a i, les ob es dels especialis es li e a is, an opò-
legs, his o iado s cul u als i eò ics han apo a mol es p o es del e que la
His ò ia, iloso ia i di e ència mediambien al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 63
DAG 35 061-072 25/1/2000 10:37 Página 63
na u a és lluny de se an na u al com sembla; és, en eali a , una cons ucció
p o undamen humana. Això no ol di de cap mane a que el món no humà
sigui en cap sen i i eal o simplemen un p oduc e de la nos a imaginació.
No obs an això, la mane a com desc i im i en enem el món es à an unida
amb els nos es alo s i p esumpcions que no podem sepa a comple amen
l’un de l’al e (C onon, 1995).
Així, men e es discu ia sob e el e me medi ambien , la his ò ia mediam-
bien al, a pesa de les se es na acions ecològiques an de allades i ascinan s,
ha es a eballan amb una noció més àmplia i cla a de «l’humà». Aques des-
asamen c onològic en e la c í ica eminis a de la his ò ia i els seus e ec es a
la his ò ia mediambien al és un dels aspec es que assenyalen els p opis his o-
iado s mediambien als. Al ma eix emps que es qües iona el signi ica de na u-
a o medi ambien , William C onon a una c ida a p es a una a enció c í ica
simila a la ca ego ia «humà»; a més, a i ma que, enca a que l’anàlisi holís ica
de la his ò ia mediambien al anima els his o iado s a eu e la na u a i la huma-
ni a com un o , « ambé ens anima a no ixa -nos an com ho hau íem de e
en el con lic e i la di e ència en e g ups de gen », an si es em pa lan de
pagesos com d’ag icul o s, nadius o coloni zado s. Malg a que la his ò ia
mediambien al s’hagi cen a en la classe i en les dis incions en e coloni za-
do s i indígenes, pe C onon, el acàs més g an, ins a a, és «la se a incapaci-
a pe indaga so a el ni ell del g up i explo a les implicacions que enen les
di isions socials pe als can is mediambien als [...] Compa ada amb les ca e-
go ies clàssiques de la his ò ia social de gène e, aça, classe i è nia, la his ò ia
mediambien al oman més callada del que hau ia d’es a » (C onon, 1990).
His ò ia eminis a mediambien al?
L’excepció més des acada d’aques a desconnexió a la his ò ia mediambien al
és l’ob a de Ca olyn Me chan , i en conc e el seu amós in o me sob e les
in e connexions occiden als ac uals en e la dominació de la dona i la na u a
(Me chan , 1990), a la qual a e e ència J.M. Powell en una llis a de no es
o ien acions de la his ò ia mediambien al en l’apa a del ema del gène e
(Powell, 1996). Malg a que Me chan ep esen a cada cop més la his ò ia
mediambien al eminis a, si aga em, pe exemple, l’ob a «C onon’s Na u e’s
Me opolis» obem p oblemes que an di ícil conside a el eball de Me chan
com un model del que pod ia se la his ò ia mediambien al eminis a2. Me -
chan a i ma que «una pe spec i a de gène e aplicada a la his ò ia mediam-
bien al […] o e eix a la egada un e a comple i més equilib a de les
in e accions de l’home amb la na u a i a que p og essin els p essupòsi s eò ics»
(Me chan , 1990). Sugge eix ambé que s’hau ia d’es udia la ep oducció
humana en e mes de la ep oducció de les gene acions, de l’ene gia dià ia, de
la cul u a i els sis emes de go e n. Com C onon, Ca olyn Me chan ema ca
64 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Ca he ine Nash
2. Pe a la espos a de C onon a Me chan i a d’al es, egeu C onon (1994).
DAG 35 061-072 25/1/2000 10:37 Página 64
que o s aques s aspec es de la ep oducció es an condiciona s en g an mesu-
a amb el gène e; les pe spec i es de Me chan es basen en una na a i a his ò-
ica con incen , pe ò es ac a d’una his ò ia de la qual l’a gumen , que ac a
del can i d’un gène e «bo» i les elacions mediambien als al «dolen », depèn
d’un mo imen his ò ic que elimina la complexi a del passa . A la se a amo-
sa ob a The Dea h o Na u e Me chan a i ma que la e olució ecològica colo-
nial del segle XVII i la e olució capi alis a del segle XIX són conseqüència de la
Ilus ació, del pas de conside a la na u a un ésse i en sensible a conside-
a -la una màquina que po con ola -se amb lleis cien í iques que ap o en la
dominació de la na u a i de les dones, que ambé e en adicionalmen classi-
icades din e del egne de la na u a. Als seus eballs més ecen s Me chan es
gua da d’essenciali za la emini a , e o ça la ma e ni a no ma i a, uni e -
sali za l’expe iència de les dones al passa i el p esen o ca ac e i za l’a enció
al medi com a emenina (Me chan , 1996).
La esponsabili a que la dona enia en la p oducció del menja amilia a
la No d-amè ica p ecolonial és una si uació que Me chan exposa eqüen -
men com a exemple d’un ideal pe du , en un emps que les elacions pe sona-
medi e en ha monioses i la di isió sexual del eball e a complemen à ia i no
limi ado a. L’a gumen més impo an d’aques a au o a és que men e que el
capi alisme me can il i la e olució cien í ica del segle XVII an subs i ui «la
isió o gànica del món del Renaixemen , pe la qual el cosmos e a iu i la e a
es conside a a una ma e que nod ia [amb] es iccions è iques que impedien
l’explo ació del e a, pe una isió en què el món és una màquina e a d’à oms
mo s, i la socie a és una suma d’in e essos indi iduals». El colonialisme eu o-
peu i el capi alisme an ans o ma la cul u a nadiua ame icana animis a i
o gànica en què la dona, p oduc o a del 85% del menja de la ibu, in e ac-
ua a di ec amen amb la e a a a és de la eina de plan a , man eni i cul i a
bla de mo o, monge es i ca abassa; i o e ien els p ime s ui s del seu eball a
una deessa ma e del bla de mo o (Me chan , 1996).
L’a gumen de Me chan é, sens dub e, pode i és ú il polí icamen , pe ò
hi ha p oblemes pe gene ali za -lo. Aques a idea d’una eda d’o p epa ia -
cal i p ecolonial en la qual exis ia benes a humà i mediambien al sos é la majo-
ia de les eo ies eco eminis es, l’ambien alisme con empo ani i les nocions
ahis ò iques i omàn iques de la emini a i dels pobles indígenes, i ambé la
incapaci a , onamen ada en els sen imen s de culpa, de no pode se an c í-
ic amb les qües ions de gène e de les elacions humanoambien als dels al es
com amb les p òpies. El eball du que eien les dones segueix sen eball du ,
an si ens imaginem la e a com una ma e o com una màquina. El coneixe-
men i el eball que les dones p ecolonials del sud de No a Angla e a u ili -
za en en l’ho icul u a pe la subsis ència amilia , que Me chan desc iu, és
semblan a les uncions de la dona d’a ui dia en socie a s en p océs de desen-
olupamen . No obs an això, els es o ços eali za s pe egis a i alo a aques
eball i quali a s in a alo ades i igno ades han p o oca que es passessin pe
al les desigual a s de gène e que han e que la dona eballi an i an du amen .
A la egada, aques a isió d’una dona en ha monia amb el medi ambien no é
His ò ia, iloso ia i di e ència mediambien al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 65
DAG 35 061-072 25/1/2000 10:37 Página 65
en comp e que les se es condicions ma e ials can ien; més que eu e les dones
com a íc imes de la deg adació ambien al, hem de p egun a -nos com in e -
enen en el complex pano ama polí ic, econòmic i mediambien al que elles
ma eixes con ibueixen a con igu a , enin en comp e que les se es expe ièn-
cies es an condicionades pe les di e ències gene acionals, de classe i d’è nia.
Pe una sè ie de aons complexes i conscien s, an poden elegi alla a b es
com mima -los. Tal i com ha di Celine Jackson, «que les dones no hagin es a
a la capçale a de l’explo ació o es al, ni de la mine ia, ni de la c ema de la sel a
opical no signi ica que siguin cuidadoses amb el medi ambien pe ins in ,
sinó que més a ia es ac a d’una qües ió de di isió del eball i d’opo uni-
a s» (Jackson, 1993).
Melissa Leech i Ca hy G een han es udia ecen men amb exhaus i i a
la manca d’ap o undimen his ò ic de mol es de les eo ies eco eminis es. To es
dues adop en delibe adamen una pe spec i a his ò ica quan examinen el gène-
e i la his ò ia mediambien al en elació amb els deba s ac uals sob e la polí i-
ca e e en a la dona i el medi ambien . I man enen que men e que «les
in es igacions que han du a e me els his o iado s mediambien als sob e la
in luència de la e a i de les polí iques ambien als colonials han p es a mol
poca a enció a les dimensions de gène e». Les ei indicacions his ò iques són
u ili zades, p incipalmen pe l’eco eminisme con empo ani, pe cons ui
sob e o «ima ges de elacions ecològiques ha monioses, cen ades en la dona
i en els p ocessos que el desen olupamen colonial an des ui ». Així doncs,
aques es ei indicacions essencials i ahis ò iques « o men la base de les eo ies
pe les quals la biologia de les dones ha queda subo dinada pe la cul u a
du an el pe íode «colonial» o «capi alis a». Leech i G een demanen una his ò-
ia mediambien al més sensibili zada en qües ions de gène e i una anàlisi del
gène e i del can i ambien al més basa en la his ò ia (Leech i G een, 1996).
Leech i G een qües ionen la noció d’una eda d’o en què la dona e a en
ha monia amb la na u a pe què p ac ica a una ag icul u a de subsis ència p e-
colonial aïllada, examinan els pa àme es cul u als i les di e ències his ò iques
del signi ica de masculini a i emini a i la se a elació amb els di e sos con-
cep es de medi ambien . Aques es au o es a i men que «la esi de l’eda d’o »
ocul a les di e ències en e les dones i amaga ambé els homes i les elacions
en e homes i dones. La esi no é en comp e que les idees o gàniques p eco-
lonials sob e la na u a so in es an inculades amb unes elacions socials
d’op essió. A més, a i men que aques ús gene al del e me na u a o del e me
medi ambien a l’eco eminisme no dóna el sen i de les di e ses mane es en
què els di e en s ambien s i p ocessos ecològics han es a lliga s al gène e. De
la ma eixa mane a que C onon apos a pe la segmen ació del e me humà,
Leech i G een ho an pe un més ampli sen i his ò ic de la di e si a ambien-
al en l’anàlisi de gène e i ecologia. Leech i G een den ensen que les isions
his ò iques eminis es:
Redueixen els aspec es ma e ials de les can ian s elacions de gène e i ecològiques
a una dico omia en e una eda d’o p ecolonial, a empo al i ha moniosa i els e ec-
66 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Ca he ine Nash
DAG 35 061-072 25/1/2000 10:37 Página 66
es des uc o s del capi alisme i el colonialisme; de e , els edueixen a una con í-
nua ep oducció de la « adició» glo iosa ins a l’a ibada de la «mode ni a ». No
obs an aques e , això amaga la impo an dinàmica del gène e, de l’es a i icació
social i del can i ambien al a la his ò ia p ecolonial; so in , aques a dinàmica es à
in luenciada pel come ç, de o ma que la ima ge de subsis ència aïllada queda
g eumen danyada. Enca a que els expe s coincideixen a a i ma que el colonia-
lisme i el capi alisme han ees uc u a en p o undi a , i con inuen ees uc u an ,
les economies, les socie a s i les se es elacions de gène e, les dades de g an quan-
i a d’anàlisis his ò iques p o en que aques a a iculació és complexa i é o mes
a iades (Leech i G een, 1995).
Segons els eco eminis es, la his ò ia mediambien al hau ia d’in es iga les
mane es com les elacions mediambien als es uc u en les elacions en e dones
i homes i com les elacions socials de gène e, en un sen i més ampli, es uc u en
els p ocessos d’ús dels ecu sos. I a i men que una his ò ia mediambien al que
ac i degudamen les qües ions de gène e hau ia d’inclou e l’anàlisi del gène-
e i el eball en elació amb l’ecologia; els can is dels ègims i d e s de posses-
sió; la dimensió de gène e de les decisions ins i ucionals sob e l’ús dels ecu sos
na u als; can is dels p oduc es, llocs i ús de ècniques de gène e al ma c del
can i econòmic colonial, come ç i polí ic; les elacions en e el gène e i els
coneixemen s i discu sos mediambien als inclosos els d’Es a s colonials (Leech
i G een, 1995), la in e acció de l’ús dels ecu sos pe pa dels gène es amb
p ocessos ecològics conc e s, l’acció de la dona pe con a es a les in e en-
cions colonials a l’ecologia i com la ep esen ació d’ambien s an ics, de la his ò-
ia del paisa ge, o men pa de les his ò ies o als que sos enen elacions socials
o polí iques especí iques i l’es a us i d e s de gène e que hi es an lliga s (i que
han adop a so in les au o i a s colonials) (Leech i G een, 1995). Hi a egeixen
que les elacions de gène e enen conseqüències ecològiques angibles, de la
ma eixa mane a que condiciona en el can i mediambien al en e els indíge-
nes i els g ups de coloni zado s.
En la ma eixa línia, Celine Jackson a i ma que «l’aplicació de l’anàlisi de
gène e a les elacions mediamben als compo a conside a la dona en elació amb
l’home, la segmen ació de la ca ego ia de “dona” i la comp ensió que el pape
dels gène es és una cons ucció social i his ò ica» (Jackson, 1993). Tal com
indica quan pa la de zones desen olupades, la classe social condiciona les ela-
cions ambien als; així, les dones pob es pa eixen més o amen les conse-
qüències de la deg adació ambien al. A més, a i ma, «les desigual a s en e
dones exis eixen ins i o a ni ell de la lla , on l’eda [així com l’es a ci il]
so in es ableix la di isió del eball, l’accés als ecu sos i el seu con ol i la
capaci a de p end e decisions... P esen a una elació especial en e les dones
i els seus ambien s que no con empli aques es causes de di e ència és con lic-
iu, pe què les dones enen un gène e con igu a pe la socie a , que pa eix
modi icacions, així com una iden i a gene acional i de classe» (Jackson, 1993).
Pe an , uni les eo ies eminis es a les elacions de pe sona-medi i la his ò ia
mediambien al compo a segmen a la ca ego ia «na u a», la ca ego ia «humà»
i ambé la ca ego ia «dona».
His ò ia, iloso ia i di e ència mediambien al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 67
DAG 35 061-072 25/1/2000 10:37 Página 67
Són eals les his ò ies pos colonials sob e el medi ambien ?
La his ò ia mediambien al po o e i una c í ica con unden del capi alisme i
el colonialisme mode ns, pe ò ambé po posa en dub e la ideali zació de les
socie a s p emode nes i p ecolonials i, així, con a es a les ei indicacions p i-
mi i is es d’algunes iloso ies ambien als. De la ma eixa mane a que el p o-
jec e pos colonial c i ica l’op essió ma e ial i cul u al del colonialisme sense
apo a -hi cap model de cul u a p ecolonial e ade a i es able que pugui ecu-
pe a -se, la his ò ia mediambien al c i ica els danys ac uals causa s al medi
ambien , a la egada que posa en dub e la noció d’una na u a p imi i a en
ha monia amb els na ius. Els dub es susci a s pels his o iado s i ecologis es
mediambien als espec e dels concep es ecològics de successió, equilib i i clí-
max mediambien als bàsics pe a la quan i icació c í ica del dany mediam-
bien al, a ec en la noció d’es abili a ambien al p emode na i p ecolonial. Dos
dels e mes p incipals de l’ambien alisme i de la his ò ia mediambien al han
es a dany ecològic i es abili a ecològica, i això no obs an , la c í ica del can i
mediambien al ac ual ha implica so in les elacions pe sona-medi es ables
p emode nes o no occiden als. En aques sen i , an els indi idus p emode ns
com els no occiden als ambé es p esen en com «oblida s pel emps» o en un
p esen in a iable. William C onon sugge eix que hau íem de e lexiona , i
e lexiona de mane a c í ica, en els di e en s ni ells de can i en comp es de
eballa amb una simple dico omia en e can i i es abili a .
Les his ò ies mediambien als ela i es a la in e enció humana a lla g e -
mini posen a p o a les endències oman icis es de l’eco u isme occiden al que,
en busca a les cul u es indígenes una ha monia pe duda, al com ha mos a
Jane Jacobs en elació amb la p oducció de l’he i a ge abo igen, ixa i a imp es-
cindibles aques s suposa s llega s de l’època p emode na (Jacobs, 1996). Com
a i ma Jane Jacobs, «no és la Na u a el que es po obse a [amb l’eco u isme]
sinó una cul u a que en én la na u a d’una o ma di e en , possiblemen , menys
des uc i a». A més, «aques desig, mode n, de ( e) o na a la na u a a a és de
les cul u es indígenes és una espos a al acàs de la o ma de eu e, en end e
i compo a -se al món que enen els masculinis es i acionalis es (en en-
d e capi alis es)». Aques a no a «imaginació ecològica» es basa en « isions p o-
undamen ideali zades i ahis ò iques es ables i p imi i is es dels abo ígens i
de la se a elació amb el medi» (Jacobs, 1996). «Conside a que els indígenes
es an uni s a la na u a és col·loca -los o a de la cul u a», i pe an , e -los
menys humans; ep esen ació que coincideix amb la de la dona. Aques a idea
ambé implica que només les cul u es pu es poden o e i models de «bones»
elacions ambien als i ens po a cap a l’ús d’un pe illós llengua ge en e mes
de pu esa cul u al que desac edi a les expe iències, les ides i les cul u es híb i-
des; pe exemple, els abo ígens u bans o de aça mix a se ien is os com a aï-
do s o amb aques «ambien alisme p imi i is a». També en aques cas aplica
una pe spec i a his ò ica i c í ica hi po ajuda . En comp es d’ideali za les
elacions pe sona-medi p emode nes hem de pensa que ambé són cul u als i
dinàmiques. Si conside em que les al es elacions amb la na u a són p oduc-
68 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Ca he ine Nash
DAG 35 061-072 25/1/2000 10:37 Página 68
e d’una mediació social i cul u al, enca a que es basin en sis emes me a ò ics
i mí ics di e en s, és possible se c í ic amb el desgas capi alis a d’al es ipus
de consciència i expe iència sense ideali za o p imi i i za al es elacions en e
les socie a s i els en o ns na u als.
Replan ejamen de la elació socie a -medi: cap a una polí ica ambien al
de la di e ència
Com podem emodela la nos a idea de les elacions socie a -medi? Fe -ho
signi ica ede ini els concep es «humà» i «na u a», així com la se a elació. Es
po a i ma que les eo ies en què la imme sió de l’home a la na u a no és je à -
quica són an p oblemà iques com les que pos ulen que sí que n’és, de je à quica.
Mol s, des de pe spec i es eminis es i no eminis es, han a i ma que la dis-
inció en e na u a i cul u a és un dels dogmes ilosò ics bàsics que sus en en
la socie a occiden al. Mol s han assenyala el pe íode anomena Il·lus ació
(segle XVIII p incipalmen ) com el con ex en el qual s’a elen els concep es del
que signi ica l’humà. Els in en s de de ini les quali a s que é un humà es basa-
en en la dis inció en e si es locali za a al món de la cul u a, del pensamen , de
la c ea i i a , de la acionali a , de la consciència i la con iança o al egne de la
na u a. Ésse ci ili za e a es a allunya d’allò na u al. Les pe sones que e en
conside ades menys allunyades de la na u a (els eballado s, les dones, la gen
de colo i els nens) es de inien com a menys humanes. Els eminis es han indi-
ca que aques a de inició de l’humà no e a accessible a o s. Les dones, com
que es classi ica en din e del egne na u al pe la se a capaci a de dona a
llum, no es a en capaci ades pe o ma pa , comple amen , de la ca ego ia
d’humà. Aques a es icció de la ca ego ia d’humà ambé s’aplica a als nens i
a al es aces, ja que es conside a a que an els uns com els al es e en com a
nens i a p op del món animal d’ins in s i desi jos incon ola s. El concep e del
que és humà i na u al ha es a p o undamen lliga a les elacions de pode
en e les pe sones.
Enca a que algunes o mes d’eco eminisme plan egen p oblemes, d’al es
ob en camins pe oba espos es. Pe con a es a el sen i , a a ja ben conso-
lida , de cons ucció social de la na u a i la c í ica de la ca ego ia dualis a que
enen els concep es na u a i humà, ecen men alguns eò ics han in en a ecu-
pe a no sols la idea d’au onomia de la na u a, sinó ambé o e i al e na i es a
la dico omia humà-na u a. En comp es de la p eocupació que gene a el de e -
minisme ambien al din e de la geog a ia, cada cop es econeix més que el món
na u al é una ma e iali a i una u ili a independen del coneixemen humà.
Aques sen i de la ma e iali a i de la cons ucció simbòlica del món és bàsi-
ca pe a la c í ica ecològica eminis a de Val Plumwood i pel seu concep e del
jo de elació que no cau en un discu s de na u a emini zada basa en qües-
ions amilia s i de gène e (Plumwood, 1993 i 1994). Aquí, aques indi idua-
lisme no es de ineix g àcies a una di e ència je à quica ixa, sinó a una g an
quan i a de elacions d’in e dependència mú ues i ac i es i de elacions de
col·labo ació. La na u a s’en én no com una en i a , so in elacionada amb
His ò ia, iloso ia i di e ència mediambien al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 69
DAG 35 061-072 25/1/2000 10:37 Página 69
