Diferències de gènere en la percepció i preocupació mediambiental

ARTICLES DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 24 Resum L’última dècada del mil·lenni ha estat testimoni del gran interès suscitat per l’anàlisi de la interacció entre el gènere i el medi ambient i pels impactes de gènere de les polítiques mediambientals. Molt sovint s’afirma que la relació de les dones amb el medi ambient és «especial» i que estan més motivades que els homes a treballar en la millora de la sostenibilitat mediambiental. Aquest article examina aquesta afirmació d’una forma croscultural, i aborda un ampli ventall de debats que fan referència a la relació entre agència, estructura, coneixement i poder, i les formes com s’han conceptualitzat i explicitat aquestes interrelacions en un món globalitzat. Paraules clau: gènere, ecofeminisme, percepció mediambiental. Resumen. Diferencias de género en la percepción y preocupación medioambiental La última década del milenio ha sido testimonio del gran interés suscitado por el análisis de la interacción entre el género y el medio ambiente y por los impactos de género de las políticas medioambientales. A menudo se afirma que la relación de las mujeres con el medio ambiente es «especial» y que están más motivadas que los hombres por trabajar en la mejora de la sostenibilidad medioambiental. Este artículo analiza esta afirmación de una forma croscultural, y aborda un amplio espectro de debates que hacen referencia a la relación entre agencia, estructura, conocimiento y poder, y las formas como se han conceptualizado y aplicado estas interrelaciones en un mundo globalizado. Palabras clave: género, ecofeminismo, percepción medioambiental. Résumé. Différences de genre dans la perception et la préoccupation de l’environnement La dernière décennie du millénaire a éte témoin d’un grand intérêt pour l’analyse de l’interaction entre le genre et l’environnement et pour l’impact des politiques environnementales sur le genre. Il est souvent dit que la relation des femmes avec l’environnement est «spéciale» et qu’elles sont plus motivées que les hommes pour améliorer la sostenibilité de l’environnement. L’article analyse ces affirmations d’une manière crosculturelle. Il aborde un large spectre de débats, d’une part sur la relation entre agence, structure, connaissance 1. Traduït de l’original anglès per Soledad Morales i Pérez. Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 25-44 Diferències de gènere en la percepció i preocupació mediambiental1 Janet H. Momsen University of California, Davis Department of Human and Community Development One Shields Avenue. Davis, CA 95 16 USA [email protected] Data de recepció: octubre 1998 Data d’acceptació: setembre 1999 DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 25 et pouvoir et d’autre part sur les formes sous lesquelles ces interrelations ont été conceptualisées et appliquées dans un monde globalisé. Mots clé:genre, ecoféminisme, perception de l’environnement. Abstract. Gender Differences in Environmental Concern and Perception The final decade of the millennium has witnessed increasing interest in the analysis of women / environment interaction and the gendered impact of environmental policies. Much of the contemporary work on examining gender differences in environmental perception is driven by an interest in understanding women’s role in the environmental movement and in harnessing them as «managers» of the environment. This paper examines this assertion cross-culturally, and drawing on case studies from the global South for illustration, engages with a long standing set of debates concerning the relationship between agency, structure, knowledge and power and the ways in which these interrelationships have been conceptualized and operationalized in a globalizing world. Key words: Gender, Ecofeminism, Environmental perception. Introducció L’última dècada del mil·lenni ha estat testimoni del gran interès suscitat per l’anàlisi de la interacció entre el gènere i el medi ambient i pels impactes de gènere de les polítiques mediambientals. Conferències com l’Assemblea Global de Dones i Medi Ambient,celebrada a Miami el mes de novembre de 1991, i el Fòrum Global,que va tenir lloc a Rio de Janeiro el juny de 1992, estaven dirigides tant als activistes del desenvolupament com a l’audiència popular. L’Agenda d’Acció 21 que va resultar d’aquestes conferències és una crida a la col·laboració feminista en l’acció mediambiental i va més enllà de la posició oficial de la UNCED sobre dones i medi ambient recollida al capítol 24 de l’Agenda 21, el pla d’acció global adoptat a la Conferència formal de les Nacions Unides a Rio de Janeiro (Martin-Brown i Ofosu-Amaah, 1992). El capítol 24, però, és un gran pas endavant en les actituds per part dels governs signataris, malgrat que limitat per la inèrcia estructural de la formulació de la política oficial, i per un enfocament del desenvolupament sostenible basat en els recursos (Kettel, 1993). 26Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Janet H. Momsen Sumari DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 26 Introducció Ecofeminisme Contextualitzant les diferències de gènere en la consciència mediambiental Gènere i preocupació mediambiental a escala nacional i local Rols de gènere i preocupació mediambiental Diferències de gènere en el coneixement de temes mediambientals Diferències de gènere estructurals i conjunturals Conclusions Bibliografia En moltes parts del món, les dones participen en l’activisme mediambientalista de base (Rocheleau, Thomas-Slayter i Wangari, 1996). Les dones han lluitat en contra dels residus tòxics locals (Miller, Holstein i Quass, 1996; Bru-Bistuer, 1996) i contra la destrucció de les selves (Wastl-Walter, 1996;Campbell i altres, 1996; Sarin, 1995; Nesmith i Radcliffe, 1993). Molts i moltes, les vaques sagrades de l’ecofeminisme segons Jackson (1995: 126), han vist aquestes actituds i la gran importància dels moviments socials, com el moviment Chipko a l’Índia o el moviment keniata del Greenbelt (Momsen, 1991), com la prova que la natural proximitat entre les dones i la natura les fa més sensibles que els homes a les qüestions mediambientals, la qual cosa dóna lloc a la ideologia de l’ecofeminisme (Shiva, 1989; Mies i Shiva, 1993). Però malgrat que molts d’aquests moviments de base són fonamentalment humanitaris, plurals i activistes, les organitzacions de dones no són inherentment ni altruistes ni mediambientalistes (Jackson, 1993). El moviment Chipko, lluny de demostrar els llaços entre les dones i les necessitats ecològiques de la seva regió, va ser en realitat «part d’una protesta camperola més àmplia. Els Chipckos poden ser considerats defensors d’una moral econòmica conservadora […] més que no pas dels arbres en si mateixos» (Jackson, 1994: 139). McStay i Dunlap (1983) suggereixen que la poca informació existent sobre les diferències de gènere en la percepció i la valoració del medi ambient als Estats Units tendeix a mostrar que malgrat que les dones s’interessen més pel medi ambient que no pas els homes, tenen un menor activisme polític en aquests temes. S’ha demostrat com les distincions basades en el gènere en relació amb les prioritats mediambientals són modestes i com la direcció d’aquestes diferències han variat d’estudi en estudi. La investigació sobre les comunitats rurals en el Sud molt sovint mostra diversos llaços entre la percepció dels atributs del medi ambient i el gènere (Leach, Joekes i Green, 1995). D’aquesta manera, sembla que no es pot dibuixar cap conclusió ferma sobre les diferències de gènere en la percepció general dels problemes mediambientals, per la qual cosa es necessiten més anàlisis i explicacions sobre aquesta àrea d’estudi. Molta part del treball contemporani dedicat a examinar les diferències de gènere en la percepció mediambiental està guiada per l’interès d’entendre el paper de les dones en els moviments mediambientals i per convertir-les en les «mànagers» del medi ambient. Molt sovint s’afirma que la relació de les dones amb el medi ambient és «especial» i que estan més motivades que els homes a treballar en la millora de la sostenibilitat mediambiental. Tot això ha estimulat les agències de desenvolupament a assumir una sinergia entre les dones i el medi ambient per distribuir l’ajuda, amb el resultat que «hi ha riscos seriosos d’afegir simplement el medi ambient a la ja llarga llista de responsabilitats femenines, instrumentalitzant les dones com un recurs de treball barat i desqualificat» (Leach, Joekes i Green, 1995: 7). Aquest article examina aquesta afirmació d’una forma croscultural, i dibuixant il·lustracions a través d’estudis de casos a països del Sud, aborda un ampli ventall de debats que fan referència a la relació entre agència, estructura, coneixement i poder i les maneres com s’han conceptualitzat i explicitat aquestes Diferències de gènere en la percepció i preocupació mediambiental Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 27 DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 27 interrelacions en un món globalitzat. A més, suggereixo que hem d’anar més enllà d’un simple enfocament de dones, i considerar les responsabilitats diferenciades pel gènere, els drets i els rols en la gestió mediambiental. Un enfocament de gènere en els temes mediambientals ens pot permetre identificar interessos separats, complementaris o enfrontats de forma que podem arribar a millores en la sostenibilitat i equitat de les polítiques mediambientals. Començo examinant el discurs ecofeminista tal i com ha estat percebut pels geògrafs i geògrafes i altres científics socials. Molts geògrafs i moltes geògrafes han rebutjat la posició ecofeminista i n’han preferit una altra que està més situada en la realitat de localitats específiques, però altres han argumentat que adoptar una posició obertament ecofeminista pot donar suport a una agenda de política ecològica feminista. Seguidament faig una revisió de les bases de les diferències de gènere en els valors i la percepció mediambiental, tant als països industrialitzats com als subdesenvolupats, en relació amb els canvis en les relacions de gènere, considerats a una escala local i nacional. D’aquesta manera, tenint en compte la pràctica de la vida diària en llocs particulars, es deconstrueixen les proposicions filosòfiques bàsiques de l’ecofeminisme. Ecofeminisme «Explicat d’una forma senzilla, l’ecofeminisme és un moviment que estableix connexions entre l’ambientalisme i el feminisme: més concretament, utilitza la teoria que les ideologies que autoritzen les injustícies basades en el gènere, la raça i la classe estan relacionades amb les ideologies que aproven l’explotació i la degradació del medi ambient» (Sturgeon, 1997: 25). Amb aquestes paraules Noel Sturgeon ofereix una definició bastant àmplia i aparentment innòcua de l’ecofeminisme, malgrat que els treballs més recents sobre gènere i medi ambient fets per geògrafs i geògrafes (Rocheleau, Thomas-Slayter i Wangari, 1996; Seager, 1996) i per altres científics socials (Agarwal, 1992; Sachs, 1997; Leach, Joekes i Green, 1995) insisteixen a localitzar-la fora de l’ecofeminisme. Silvey (1998) suggereix que l’activisme polític s’ha volgut identificar amb l’ecofeminisme molt més que no pas ho han volgut fer els acadèmics, possiblement perquè les investigacions catalogades com a ecofeministes han estat excloses activament de les agendes acadèmiques (Gaard, 1994; Sturgeon, 1997), però argumenta que, en aquest moment històric, relacionar les nostres investigacions amb l’ecofeminisme pot contribuir a les fites mediambientals i polítiques del feminisme. Sachs (1997) suggereix que tant l’ecofeminisme com els seus crítics se centren en tres temes principals: 1) la relació de les dones amb la natura; 2) les connexions entre la dominació de les dones i la dominació de la natura; i 3) el paper de les dones en la resolució dels problemes ecològics. 28 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Janet H. Momsen DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 28 Les ecofeministes van ser les primeres a tractar aquests temes fa dues dècades2. Ideològicament han argumentat que la separació entre natura i cultura és paral·lela a altres dualismes com femení/masculí, cos/ment i emoció/raó. La filosofia occidental relaciona les dones amb la natura, els cos i l’emoció, mentre que els homes estan associats amb la cultura, la ment i la raó. Es creu que les dones, pel seu paper tradicional de cuidadores i alimentadores, són mediambientalment més sensibles que no pas els homes. Se suggereix també que les similituds preconcebudes entre la passivitat i les qualitats de donar vida de les dones i la natura les fa vulnerables a la dominació masculina (Merchant, 1992). L’ecofeminisme consisteix en diverses línies relacionades amb la connexió entre les dones i la natura. Dos principis centrals són la codominació de les dones i de la natura (Plumwood, 1993; Warres, 1990) i Shiva (1989) ho amplia per culpar la ciència occidental i les polítiques de desenvolupament colonials de l’impacte negatiu del desenvolupament econòmic, tant sobre el medi ambient com sobre la vida de les dones als països del Sud. L’ecofeminisme cultural emfasitza la importància de la relació amb la biologia per aproximar les dones a la natura, argumentant que els processos biològics femenins de l’embaràs i del part són la base del poder de les dones i de l’activisme ecològic. Aquests punts de vista han estat criticats per ser essencialistes, universalistes, reduccionistes i enfocats en l’espiritualitat individual. Aquestes crítiques es revisen breument en les seccions següents. Alguns científics socials, especialment els que treballen sobre temes de desenvolupament, troben els enfocaments ecofeministes basats en la biologia especialment poc útils. Dianne Richeleau i col·legues (1996: 3) afirmen que existeixen «diferències de gènere reals i no imaginades en les experiències de, en les responsabilitats per, i en els interessos en la “natura” i el medi ambient […] i aquestes diferències no estan arrelades per se en la biologia». Ells/es? prefereixen un enfocament d’ecologia política feminista que ofereix una perspectiva feminista a l’ecologia política, i «tracta el gènere com una variable crítica que determina l’accés i el control dels recursos, interactuant amb la classe social, la casta, la raça, l’ètnia en la determinació dels processos del canvi ecològic» (Rocheleau, Thomas-Slayter i Wangari, 1996: 4). Agarwal (1992) porta més enllà la crítica a l’universalisme i la visió antimaterialista de l’ecofeminisme, assenyalant que l’ecofeminisme fracassa en no considerar ni les diferències de classe ni de raça ni tampoc l’ocupació ni el context geogràfic. Ella, com Rocheleau i altres, insisteix dient que la comprensió de la relació entre les persones i el medi ambient requereix una crítica fonamentada en la realitat de la vida dels homes i de les dones. Ella proposa una posició teòrica alternativa a l’ambientalisme feminista basada en les pautes regionals de les diferències de Diferències de gènere en la percepció i preocupació mediambiental Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 29 2. El terme ecofeminisme va aparèixer per primera vegada l’any 1974 a l’obra de Françoise d’Eaubonne Le Feminisme ou la Mort (París: Pierre Horay), però Sturgeon (1997: 203, n.8) suggereix que el retard a traduir l’obra d’Eaubonne a l’anglès indica que el terme va ser inventat de forma independent en diferents parts del món al llarg de la dècada dels setanta. DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 29 gènere en les divisions del treball, la propietat i el poder (Agarwal, 1997). Sachs (1997) també emfasitza la importància de la diferència, suggerint que tant l’èmfasi postmodernista en el coneixement local més que no pas en les veritats universals (Parpart i Marchand, 1995) com el treball de Haraway sobre el coneixement (1991), que segons ella és sempre situat, expressat i parcial, són especialment útils per explorar la comprensió que tenen les dones del medi ambient. Uns altres critiquen l’enfocament exclusivament en les dones com a massa limitat, ja que fa invisibles els homes (Braidotti i altres, 1994; Leach, Joekes i Green, 1995). En el seu lloc, elles emfasitzen la importància d’entendre els processos en l’ús dels recursos i la seva estructuració segons les relacions de gènere. Així, demanen passar d’un l’enfocament de dones, medi ambient i desenvolupament (DMAD)3cap a un altre de gènere, medi ambient i desenvolupament (GMAD). Aquests enfocaments postmodernistes han estat criticats per desconsiderar el poder polític de l’ecofeminisme. Silvey (1998) considera les tendències universalistes de l’ecofeminisme com a unificadores. Malgrat tot, aquest enfocament és criticat perquè es tracta d’un punt de vista de persones de raça blanca i de classe mitjana, i Davis (1998) apunta que l’activisme de la majoria de les dones de minories ètniques dels Estats Units està basat en temes racials i de classe. A més, Seager (1993: 251-252) argumenta que l’ecofeminisme és inefectiu per aconseguir el canvi, ja que «existeix una tendència apolítica, acultural i ahistòrica de l’ecofeminisme que és especialment limitada […] Per altra banda, l’ecofeminisme ha de portar les dones a l’activisme mediambiental. Però […] no queda clar que l’ecofeminisme proposi una estratègia per al canvi polític més enllà d’una resposta personal a la crisi planetària». L’ecofeminisme també tendeix a essencialitzar la natura en si mateixa. Considera que la natura engloba tots els aspectes ecològics del medi ambient, així com les necessitats i les capacitats naturals (biològiques) humanes. Leach i altres (1995: 3) argumenta que «equiparar “medi ambient” amb “natura” pot enfosquir les històriques i continuades transformacions que les persones han fet del paisatge, sovint dins de concepcions que consideren la societat i el medi ambient com a inseparables». Kate Soper (1999) suggereix que existeixen dos enfocaments sobre el concepte de natura que ella anomena, respectivament, aprovació-natura i escèptic-natura. El contrast es troba entre el discurs de l’ecologia i el de la teoria cultural postmodernista. Tots dos han emfasitzat els llaços entre la dominació de «la racionalitat instrumental» i la prolongació de diverses formes de discriminació de gènere i racial. Mentre que els ecologistes (especialment aquells que tenen una posició més «profunda») tendeixen a veure «la natura» com un domini de vàlua intrínseca, veritable o autèntica, alguns postestructuralistes i postmodernistes veuen la natura com un artefacte de la cultura. Els naturalistes escèptics com Macnaghten i Urry (1998: 15) argu30 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Janet H. Momsen 3. N. de la T: Traducció de les sigles Women, Environment and Development (WED) i Gender, Environment and Development (GED), dos enfocaments diferents dins el corrent de medi ambient i gènere. DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 30 menten que «no existeix una natura singular com a tal, només natures» i que aquestes són «construïdes històricament, geogràficament i socialment». Aquest arguments minen encara més les excessivament tancades posicions de l’ecofeminisme. Així, molts veuen l’ecofeminisme com un terme molt ampli i, malgrat algunes contradiccions contingudes en si mateix, Silvey (1998: 247) argumenta que pot actuar com «un punt de reunió útil per a un grup ampli d’acadèmics i activistes». L’ecofeminisme va ser presentat al fòrum global de Rio l’any 1992 com a generalitzable a totes les dones. Com apunten Braidotti i altres (1994: 164), va ser considerat com un mitjà per a l’augment de poder de les dones en el moment en què inverteix «les estructures de poder patriarcals i (posiciona) les dones en el nivell més alt d’una nova jerarquia ginocèntrica». A diferència de Silvey, però, aquests autors consideren (p. 165) que «malgrat el seu poderós potencial mobilitzador, aquest enfocament es pot convertir en una estratègia autoderrotista, en particular perquè ha marginalitzat altres enfoncaments dins l’ecofeminisme i ha portat al desencantament de moltes dones dins el moviment mediambiental, associant-les amb les posicions ecofeministes». Tant Rocheleau, Thomas-Slayter i Wangari (1996) com Leach, Joeker i Green (1995) posen de manifest les dificultats experimentades per molts investigadors per reconciliar els punts de vista de l’ecofeminisme amb les situacions quotidianes descobertes en el treball de camp. Tots aquests autors emfasitzen la necessitat de proporcionar un context local per a qualsevol estudi de gènere i medi ambient. Braidotti i altres (1994) suggereixen que el bioregionalisme, el qual ha sorgit de l’ecologia profunda (Cheney, 1987), és un intent per proporcionar una base espacial específica per a l’ecofeminisme a través de contextualitzar el desenvolupament en el medi social i natural. Kirk (1998: 192) argumenta que molt poques ecofeministes tenen en compte el sentit del lloc «possiblement perquè molts de nosaltres vivim en àrees urbanes o tenim una mobilitat relativament alta». Per altra banda, suggerir que certs grups culturals o socials tenen una afinitat natural amb la terra és igualment essencialista. Com afirma Devon Peña (1998: 7), «assumir que tots els chicanos tenen un fort sentit del lloc simplement perquè s’identifiquen a si mateixos com a chicanos és un error essencialista. No existeix res intrínsec en les diferents formes d’identitat chicana que pugui portar totes les persones d’origen espanyol o mexicà a connectar amb la protecció de la seva terra i que això sigui un recurs principal de la identitat ètnica col·lectiva». Així, l’ecofeminisme pateix de múltiples essencialismes, no només sobre les dones i els grups ètnics, sinó també sobre la natura i el medi ambient. Tenir consciència de les assumpcions anteriors fa possible desenvolupar un treball rellevant de base comunitària eludint arguments essencialistes sobre l’especificitat i la profunditat de les cultures basades en la terra. A més, l’associació de les dones amb la natura no és un fenomen transhistòric i transcultural (MacCormack i Strathern, 1980). Tenint en compte una visió global, fer de l’afinitat dona-natura el fonament teòric de l’ecofeminisme és problemàtic. Huey-li (1993) posa de manifest que l’associació de les Diferències de gènere en la percepció i preocupació mediambiental Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 31 DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 31 dones amb la natura no és una opinió croscultural, ja que, a la societat xinesa, la natura en el seu conjunt no s’identifica amb les dones. Encara més, estem simplificant sobre manera l’etiologia dels problemes mediambientals tot culpant els homes per més del que hi ha al darrere de l’hegemonia masculina. Les crítiques postmodernistes, tant a l’ecofeminisme com al debat dones-medi ambientdesenvolupament, rebutgen les seves tendències universalitzadores i emfasitzen la importància del coneixement local i de les experiències concretes situades per comprendre les connexions de les dones amb el medi ambient. L’ecologisme polític feminista com ha estat utilitzat per Rocheleau, ThomasSlayter i Wangari (1996) considera moltes de les idees de l’ecofeminisme, però té en compte les crítiques mencionades anteriorment. Aquest enfocament s’ocupa de veure com el gènere interactua amb la classe, la raça, l’ètnia, la identitat nacional i el coneixement situat per determinar les experiències i els interessos sobre el medi ambient. Gwyn Kirk (1998: 178) sent que, malgrat que «una perspectiva ecofeminista potencialment pot relacionar l’opressió de les dones, el racisme, l’explotació econòmica i la crisi ecològica […] amb una política d’oposició i resistència així com amb una política de reconstrucció i esperança», és dubtós que existeixi una perspectiva de l’ecofeminisme intel·lectualment coherent, consistent i identificable. En resposta a aquests dubtes ella advoca per «un feminisme ecologista materialista que se centri en les raons socials i materials de la preocupació i l’activisme mediambiental de les dones, que integri el gènere, la raça i la classe en les seves anàlisis, i que tingui una visió integral de la política espiritual» (Kirk, 1998: 179). Tant els punts de vista de Rocheleau i altres com els de Kirk són essencialment materialistes i no universals, però Kirk inclou a més l’espiritualitat, que, segons el seu parer, moltes ecofeministes no blanques no separen de la política. L’ecologia política feminista, possiblement combinada amb el feminisme ecologista materialista, proporciona un marc teòric més fort per als estudis de gènere i medi ambient que no pas l’acceptació general i acrítica del terme ecofeminisme. Jo suggeriria que la utilització d’un concepte tant caòtic, malgrat els arguments persuasius de Silvey, tendeix més a confondre que no pas a aclarir. Contextualitzant les diferències de gènere en la consciència mediambiental L’ecofeminisme considera el gènere en la consciència mediambiental, malgrat que els estudis actuals sobre les diferències de gènere en relació amb el medi ambient han estat relativament pocs, especialment aquells sobre la consciència nacional en l’àmbit i/o en els països del Sud. Molta de la informació existent actualment sobre aquestes diferències prové d’estudis que han examinat qüestions relacionades amb problemes mediambientals locals, especialment els que suposen un perill per a la salut i la seguretat de la comunitat (Blocker i Eckeberg, 1989; Brody, 1984; Hamilton 1985a, 1985b; Sarin, 1995; Shah i Shah, 1995). Aquests estudis han demostrat d’una forma contundent com les dones estan molt més preocupades per aquests temes que no pas els homes 32 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Janet H. Momsen DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 32 de gènere en els rols socials, l’accés a l’aigua, als camins i a l’habitatge, als sols fèrtils i a l’assistència tècnica per fer front a infeccions i malalties, així com diferències mediambientals entre les illes (taula 4). Sobretot no hi va haver una diferència de gènere consistent en la percepció mediambiental entre les illes. Era menys probable que les dones pensessin que tenien problemes amb el seu medi agrícola que no pas els homes. Aquesta diferència, encara que subtil, probablement va ser donada per la general pobra qualitat de la terra de les explotacions portades per dones. Les dones agricultores, però, són conscients dels perills, tant per a elles com per als seus fills, de l’ús de pesticides i altres productes químics. Per tant, sempre que sigui possible, volen tenir un home que faci les feines de fumigació a les seves collites. Així, el seu gran problema generalment és trobar un home per fer-ho, ja que molts treballadors agrícoles no volen treballar per a una dona. A Trinidad, ja l’any 1978, les dones agricultores van expressar també la seva por a la contaminació química dels aliments i van vendre aliments ecològics als mercats dels pobles a un alt preu. Diferències de gènere estructurals i conjunturals Mohai (1992) suggereix que malgrat l’evidència del paper de les dones en l’activisme mediambiental comunitari, aquestes tenen una participació menor que Diferències de gènere en la percepció i preocupació mediambiental Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 39 Taula 4. Diferències de gènere en la percepció de problemes mediambientals. Petits agricultors de Santa Lucía, Montserrat i Nevis (Índies occidentals). Problema Santa Lucía (1971) Montserrat (1973) Nevis (1979) Dones Homes Dones Homes Dones Homes (N = 10) (N = 47) (N = 22) (N = 44) (N = 30)(N = 70) Transport i carreteres 60 36 18 23 17 7 Infeccions i malalties 60 68 73 55 73 63 Destrucció de les llavors pels animals — — 14 5 3 16 Restriccions d’aigua 40 38 36 41 23 17 Disponibilitat de terra 0 12 18 23 10 10 Tinença de la terra 10 6 0 5 0 1 Erosió del sòl 50 38 14 16 13 13 Sòl rocós — — 5 11 0 1 Cap problema 0 2 0 2 — — Font: Treball de camp. DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 39 la dels homes en l’activisme a una escala nacional. Ell relaciona aquesta diferència amb factors estructurals i conjunturals més amplis i suggereix que es pot suprimir aquesta diferència portant un control per a la variació socioeconòmica. Stern i altres (1993) consideren en la seva anàlisi les diferències de gènere en base als valors socials. Pensen que les dones tendeixen a veure un món d’interconnexions inherents i accepten molt més que els homes els missatges que lliguen les condicions del medi ambient amb un perill potencial per a elles i els seus fills. Aquest concepte dóna suport al fet que les dones tinguin més participació en temes mediambientals locals que no pas generals. La influència de la política estatal es veu clarament tant a l’estudi de Tailàndia com al nostre treball a Yunnan, Xina. Els governs dels dos països han estat seguint una campanya de publicitat on s’emfasitzava el dany que la desforestació podria provocar en el medi ambient. A la Xina, als quatre pobles de muntanya estudiats, aquest missatge va ser acompanyat d’unes multes severes per als transgressors. De totes maneres, va ser més acceptada als pobles on els dirigents van emfasitzat també la necessitat de protegir el medi ambient i els recursos naturals locals. Als pobles més aïllats on no hi havia una presència de guàrdies forestals, existia un gran nombre de cases il·legals a la venda, malgrat que sovint no van ser construïdes pels propis vilatans. Sembla que els homes i les dones tant de Tailàndia com de Yunnan van absorbir de la mateixa manera el missatge governamental. A la Xina l’única persona que va considerar la necessitat de permetre els assentaments il·legals va ser una dona que tenia el seu marit a la presó per aquesta activitat. A Costa Rica, l’Estat estava animant la població a marxar de la zona de perill propera al volcà oferint terra en qualsevol altre lloc. Molta gent va acceptar aquest oferiment, però un home vell va dir que es quedava a la part alta del volcà Irazú perquè li agradava veure els «focs artificials». En conjunt, el 33% dels homes i només el 15% de les dones van tenir una actitud positiva després de viure una erupció volcànica (taula 3). Aquestes diferències poden ser més un reflex de nivells individuals d’optimisme o pessimisme sobre el futur que no pas d’efectes directes del gènere. Conclusions En totes les societats els rols de gènere estan canviant. Als països industrialitzats cada cop té menys sentit separar els rols domèstics dels laborals. El treball de camp a les Barbados, Tailàndia i Xina ha revelat un declivi en les especificitats dels rols de gènere en el moment que les tasques domèstiques i les agrícoles estan esdevenint neutres respecte al gènere. A Tailàndia tant homes com dones actualment recol·lecten llenya, i les dones estan més implicades en les finances familiars i en la presa de decisions que no pas anteriorment (Flaherty i Flipchuk, 1993). En el moment que canvien els rols i esdevenen menys específics respecte al gènere, els arguments materialistes per explicar el grau més elevat de conscienciació de les dones sobre els problemes mediambientals a escala local arriben a ser menys persuasius. 40 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Janet H. Momsen DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 40 Malgrat els forts arguments teòrics que suggereixen que les dones són més protectores del medi ambient i més conscients dels problemes mediambientals, les investigacions sobre les diferències de gènere en l’interès sobre el medi ambient han estat relativament pocs i generalment no han arribat a conclusions definitives (Mohai, 1992). Davidson i Fraudenberg, en la seva investigació desenvolupada l’any 1996, van indicar que només s’han trobat marcades diferències de gènere en l’interès mediambiental entre la població «blanca» amb un gran grup d’homes blancs caracteritzats «no només per un nivell anormal d’interès sobre els riscos ambientals, sinó també per una visió del món molt particular, que va des de posar en risc les persones sense el seu consentiment fins a rebutjar l’abolició de la pena de mort» (1996: 332). Ells conclouen que ha arribat el moment d’anar més enllà i no preguntar per què les dones es preocupen tant pel medi ambient, sinó almenys perquè alguns homes blancs no ho fan. El recent treball de camp a les Barbados, Tailàndia, Costa Rica i Xina ha revelat només modestes diferències segons el gènere en els interessos mediambientals. Malgrat que les diferències existeixen, no mostren una postura pro medi ambient consistent en cap dels gèneres. Encara més, les afirmacions sobre aquests interessos poden reflectir rols socials de gènere i posicionaments, més que no pas diferències reals. Ben bé podria ser que les pressions sobre els recursos naturals provocades pel desenvolupament econòmic contemporani, els canvis en els rols de gènere i l’accés més gran a l’educació estan dissipant les pautes de les diferències de gènere en la conscienciació mediambiental establertes des de fa temps i que han format les bases de l’ecofeminisme, si han existit en cap moment, inclòs en les remotes comunitats rurals del Sud. Sembla que un fort enfocament feminista i local de l’ecologia política pot oferir una millor comprensió de la percepció mediambiental segons el gènere que no pas ho fa l’ecofeminisme. Bibliografia AGARWAL, B. (1992). «The Gender and Environment Debate: Lessons from India». Feminist Studies, 18 (1), p. 119-158. —(1997). «Gender, Environment and Poverty Interlinks: Regional Variations and Temporal Shifts in Rural India, 1971-91». World Development, 25 (1), p. 23-52. ARCURY, Thomas S.; SCOLLAY, Susan J.; JOHNSON, Timothy P. (1987). «Sex differences in environmental concern and knowledge: the case of acid rain». Sex Roles, 16 (9/10), p. 43-472. BLOCKER, T.; ECKBERG, Jean; ECKBERG, Douglas Lee (1989). «Environmental issues as women’s issues: General concerns and local hazards». Social Science Quarterly, 70 (3), p. 586-593. BRAIDOTTI, R.; CHARKIEWICZ, Ewa; HÄUSLER, Sabine; WIERINGA, Saskia (1994). Women, the Environment and Sustainable Development: towards a Theoretical Synthesis. Londres: Zed Books. BRODY, Charles J. (1984). «Differences by sex in support for nuclear power». Social Forces, 3 (1), 209-228. Diferències de gènere en la percepció i preocupació mediambiental Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 41 DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 41 BRU-BISTUER, Josepa (1996). «Spanish women against industrial waste. A gender perspective on environmental grassroots movements». A ROCHELEAU, Dianne; ThomasSLAYTER, Barbara; WANGARI, Ester (eds.) (1996). Feminist Political Ecology: Global Issues and Local Experiences. Londres i Nova York: Routledge, p. 105-124. CAMPBELL, Connie; THE WOMEN’SGROUP OF XAPURI (1996). «Out on the front lines but still struggling for voice. Women in the rubber tappers’ defense of the forest in Xapuri, Acre, Brazil». A ROCHELEAU, Dianne; THOMAS-SLAYTER, Barbara; WANGARI, Ester (eds.) (1996). Feminist Political Ecology: Global Issues and Local Experiences. Londres i Nova York: Routledge, p. 27-61. CHENEY, J. (1987). «Eco-Feminism and Deep Ecology». Environmental Ethics, 9 (2), p. 115-145. DAVIDSON, Debra J.; FREUDENBERG, William R. (1996). «Gender and Environmental Risk Concerns. A Review and Analysis of Available Research». Environment and Behavior, 28 (3), p. 302-339. DAVIS, Malia (1998). «Philosophy Meets Practice: A Critique of Ecofeminism through the Voices of Three Chicana Activists». A PEÑA, Devon G. (ed.). Chicano Culture, Ecology, Politics: Subversive Kin. Tucson AZ: University of Arizona Press, p. 201-231. FLAHERTY, M.S.; FLIPCHUK, V.R. (1993). «Forest Management in Northern Thailand: A Rural Thai Perspective». Geoforum, 24 (3), p. 263-276. GAARD, Greta (1994). «Misunderstanding Ecofeminism». Z Magazine, 3(1), p. 20-24. HAMILTON, Lawrence C. (1985a). «Concerns about toxic wastes. Three demographic predictors». Sociological Perspectives, 28 (4), p. 463-486. —(1985b) «Who cares about water pollution? Opinions in a small town crisis». Sociological Inquiry, 55 (2), p. 170-181. HARAWAY, D.J. (1991). Simians, Cyborgs and Women: The Reinvention of Nature. Nova York: Routledge. HARRY, Indra S. (1993). «Women in Agriculture in Trinidad: An Overview». A MOMSEN, Janet H.; CURREY, James (eds.). Women and Change in the Caribbean. Londres, Indianopolis: Indiana University Press; Kingston, Jamaica: Ian Randle, p. 205-218. HUEY-LI, Ley (1993). «A Cross-Cultural Critique of Ecofeminism». A GAARD, Greta (ed.).Ecofeminism, Women Animals and Nature.Filadèlfia: Temple University Press, p. 272-294. JACKSON, C. (1993). «Environmentalisms and Gender Interests in the Third World». Development and Change, 25(1), p. 649-677. —(1994). «Gender Analysis and Environmentalisms». A BENTON, T.; REDCLIFT, M. (eds.). Social Theory and the Global Environment. Londres. —(1995). «Radical Environmental Myths: A Gender Perspective». New Left Review, 210, p. 124-140. KETTEL, Bonnie (1993). «New Approaches to Sustainable Development». Canadian Woman Studies/ Les cahiers de la femme, 13 (3), p. 11-14. KIRK, Gwyn (1998). «Ecofeminism and Chicano Environmental Struggles: Bridges across Gender and Race». A PEÑA, Devon G. (ed.). Chicano Culture, Ecology, Politics: Subversive Kin. Tucson AZ: University of Arizona Press, p. 177-200. LEACH, Melissa; JOEKES, Susan; GREEN, Cathy (1995). «Editorial: Gender Relations and Environmental Change». IDS Bulletin, 26 (1), p. 1-8. LEMIEUX, Gilles (1975). Human Responses and Adjustments to the 1963-65 Ashfalls of Irazú Volcano, Costa Rica: A Geographical Study of Environmental Perception.Tesi doctoral inèdita. Department of Geography, University of Calgary, Canadà. 42 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Janet H. Momsen DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 42 MACCORMACK, Carol P.; STRATHERN, Marilyn (eds.) (1980). Nature, Culture and Gender. Cambridge: Cambridge University Press. MACNAGHTEN, P.; URRY, John (1998). Contested Natures. Londres: Sage. MCSTAY, Jan R.; DUNLAP, Riley E. (1993). «Male-female differences in concern for environmental quality». International Journal of Women’s Studies , 6 (4), p. 291-301. MARTIN-BROWN, Joan; OFOSU-AMAAH, Waafus (1992). Proceedings of the Global Assembly of Women and the Environment «Partners in Life». Washington D.C.: UNEP and WorldWIDE Network, Inc. MERCHANT, C. (1992). Radical Ecology: the search for a livable world. Londres: Routledge. MIES, M.; SHIVA, V. (1993). Ecofeminism. Londres: Zed Books. MILLER, Vernice; HALLSTEIN, Moya; QUASS, Susan (1996). «Feminist politics and environmental justice. Women’s community activism in West Harlem, New York». A ROCHELEAU, Dianne; THOMAS-SLAYTER, Barbara; WANGARI, Ester (eds.) (1996). Feminist Political Ecology: Global Issues and Local Experiences. Londres i Nova York: Routledge, p. 62-85. MOHAI, P. (1992). «Men, women and the environment: An examination of the gender gap in environmental concern and activism». Society and NaturalResources, 5 (1), p. 1-19. MOMSEN, Janet H. (1991). Women and Development in the Third World. Londres: Routledge. —(1993). «Gender and environmental perception in the Eastern Caribbean». A LOCKHART, D.G.; DRAKAKIS-SMITH, David; SCHREMBI, John (eds.). The Development Process in Small Island States. Londres: Routledge, p. 57-70. NESMITH, Cathy; RADCLIFFE, Sarah (1993). «(Re)mapping Mother Earth: A geographical perspective on environmental feminisms». Environment and Planning D, 11, p. 379-94. PARPART, J.L.; MARCHAND, M.H. (1995). «Exploding the Canon: An Introduction/Conclusion». A MARCHAND, M.H.; PARPART, J.L. (eds.). Feminism, Postmodernism, Development. Londres: Routledge, p. 1-22. PEÑA, Devon G. (1998). «Introduction». A PEÑA, Devon G. (ed.). Chicano Culture, Ecology, Politics: Subversive Kin. Tucson AZ: University of Arizona Press, p. 3-21. PLUMWOOD, Val (1993). Feminism and the Mastery of Nature. Londres: Routledge. ROCHELEAU, Dianne; THOMAS-SLAYTER, Barbara; WANGARI, Ester (eds.) (1996). Feminist Political Ecology: Global Issues and Local Experiences. Londres i Nova York: Routledge. SACHS, Carolyn E. (ed.) (1997). Women Working in the Environment. Londres i Washington D.C.: Taylor and Francis. SARIN, M. (1995). «Regenerating India’s Forests: Reconciling Gender Equity with Joint forest Management». IDS bulletin, 26 (1), p. 83-91. SEAGER, Joni (1993). Earth Follies. Coming to Feminist Terms With The Global Environmental Crises. Londres: Routledge. —(1996) «Rethinking the Environment: Women and Pollution». Political Environments, 3, p. 14-16. SHAH, M.K.; SHAH, P. (1995). «Gender, Environment and Livelihood Security: an Alternative viewpoint from India». IDS bulletin, 26 (1), p. 75-82 SHIVA, Vandana (1989). Staying Alive: Women, Ecology and Development. Londres: Zed Press. SILVEY, Rachel. (1998). «“Ecofeminism” in Geography». Ethics, Place and Environment, 1 (2), p. 243-251. Diferències de gènere en la percepció i preocupació mediambiental Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 43 DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 43 SOPER, Kate (1999). The Politics of Nature: Reflections on Hedonism, Progress and Ecology. Ponència presentada al Berkeley Workshop on Environmental Politics, 26 de febrer. STERN, Paul C.; DIETZ, Thomas; KALOF, Linda (1993). «Value orientations, gender and environmental concern». Environment and Behavior, 23 (3), p. 322-348. STURGEON, Noel (1997). Ecofeminist Natures: Race, Gender, Feminist Theory and Political Action. Nova York: Routledge. WARREN, Karen J. (1990). «The Power and the Promise of Ecological Feminism». Environmental Ethics, 12 (2), 125-146. WASTL-WALTER, Doris (1996). «Protecting the environment against state policy in Austria. From women’s participation in protest to new voices in Parliament». A ROCHELEAU, Dianne; THOMAS-SLAYTER, Barbara; WANGARI, Ester (eds.). Feminist Political Ecology: Global Issues and Local Experiences. Londres i Nova York: Routledge, p. 86-104. 44 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Janet H. Momsen DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 44