ARTICLES
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 24
Resum
L’úl ima dècada del mil·lenni ha es a es imoni del g an in e ès susci a pe l’anàlisi de la
in e acció en e el gène e i el medi ambien i pels impac es de gène e de les polí iques
mediambien als. Mol so in s’a i ma que la elació de les dones amb el medi ambien és
«especial» i que es an més mo i ades que els homes a eballa en la millo a de la sos eni-
bili a mediambien al. Aques a icle examina aques a a i mació d’una o ma c oscul u al,
i abo da un ampli en all de deba s que an e e ència a la elació en e agència, es uc u-
a, coneixemen i pode , i les o mes com s’han concep uali za i explici a aques es
in e elacions en un món globali za .
Pa aules clau: gène e, eco eminisme, pe cepció mediambien al.
Resumen. Di e encias de géne o en la pe cepción y p eocupación medioambien al
La úl ima década del milenio ha sido es imonio del g an in e és susci ado po el análisis
de la in e acción en e el géne o y el medio ambien e y po los impac os de géne o de las
polí icas medioambien ales. A menudo se a i ma que la elación de las muje es con el medio
ambien e es «especial» y que es án más mo i adas que los homb es po abaja en la mejo-
a de la sos enibilidad medioambien al. Es e a ículo analiza es a a i mación de una o ma
c oscul u al, y abo da un amplio espec o de deba es que hacen e e encia a la elación
en e agencia, es uc u a, conocimien o y pode , y las o mas como se han concep ualiza-
do y aplicado es as in e elaciones en un mundo globalizado.
Palab as cla e: géne o, eco eminismo, pe cepción medioambien al.
Résumé. Di é ences de gen e dans la pe cep ion e la p éoccupa ion de l’en i onnemen
La de niè e décennie du millénai e a é e émoin d’un g and in é ê pou l’analyse de l’in-
e ac ion en e le gen e e l’en i onnemen e pou l’impac des poli iques en i onne-
men ales su le gen e. Il es sou en di que la ela ion des emmes a ec l’en i onnemen es
«spéciale» e qu’elles son plus mo i ées que les hommes pou amélio e la sos enibili é de
l’en i onnemen . L’a icle analyse ces a i ma ions d’une maniè e c oscul u elle. Il abo de
un la ge spec e de déba s, d’une pa su la ela ion en e agence, s uc u e, connaissance
1. T aduï de l’o iginal anglès pe Soledad Mo ales i Pé ez.
Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 25-44
Di e ències de gène e en la pe cepció
i p eocupació mediambien al1
Jane H. Momsen
Uni e si y o Cali o nia, Da is
Depa men o Human and Communi y De elopmen
One Shields A enue. Da is, CA 95 16 USA
[email p o ec ed]
Da a de ecepció: oc ub e 1998
Da a d’accep ació: se emb e 1999
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 25
e pou oi e d’au e pa su les o mes sous lesquelles ces in e ela ions on é é concep-
ualisées e appliquées dans un monde globalisé.
Mo s clé:gen e, eco éminisme, pe cep ion de l’en i onnemen .
Abs ac . Gende Di e ences in En i onmen al Conce n and Pe cep ion
The inal decade o he millennium has wi nessed inc easing in e es in he analysis o
women / en i onmen in e ac ion and he gende ed impac o en i onmen al policies.
Much o he con empo a y wo k on examining gende di e ences in en i onmen al pe -
cep ion is d i en by an in e es in unde s anding women’s ole in he en i onmen al mo e-
men and in ha nessing hem as «manage s» o he en i onmen . This pape examines his
asse ion c oss-cul u ally, and d awing on case s udies om he global Sou h o illus a ion,
engages wi h a long s anding se o deba es conce ning he ela ionship be ween agency,
s uc u e, knowledge and powe and he ways in which hese in e ela ionships ha e been
concep ualized and ope a ionalized in a globalizing wo ld.
Key wo ds: Gende , Eco eminism, En i onmen al pe cep ion.
In oducció
L’úl ima dècada del mil·lenni ha es a es imoni del g an in e ès susci a pe l’anà-
lisi de la in e acció en e el gène e i el medi ambien i pels impac es de gène e
de les polí iques mediambien als. Con e ències com l’Assemblea Global de Dones
i Medi Ambien ,celeb ada a Miami el mes de no emb e de 1991, i el Fò um
Global,que a eni lloc a Rio de Janei o el juny de 1992, es a en di igides an
als ac i is es del desen olupamen com a l’audiència popula . L’Agenda d’Acció
21 que a esul a d’aques es con e ències és una c ida a la col·labo ació emi-
nis a en l’acció mediambien al i a més enllà de la posició o icial de la UNCED
sob e dones i medi ambien ecollida al capí ol 24 de l’Agenda 21, el pla d’ac-
ció global adop a a la Con e ència o mal de les Nacions Unides a Rio de Janei o
(Ma in-B own i O osu-Amaah, 1992). El capí ol 24, pe ò, és un g an pas enda-
an en les ac i uds pe pa dels go e ns signa a is, malg a que limi a pe la
inè cia es uc u al de la o mulació de la polí ica o icial, i pe un en ocamen del
desen olupamen sos enible basa en els ecu sos (Ke el, 1993).
26Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Jane H. Momsen
Suma i
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 26
In oducció
Eco eminisme
Con ex uali zan les di e ències de gène e
en la consciència mediambien al
Gène e i p eocupació mediambien al
a escala nacional i local
Rols de gène e i p eocupació
mediambien al
Di e ències de gène e en el coneixemen
de emes mediambien als
Di e ències de gène e es uc u als
i conjun u als
Conclusions
Bibliog a ia
En mol es pa s del món, les dones pa icipen en l’ac i isme mediam-
bien alis a de base (Rocheleau, Thomas-Slay e i Wanga i, 1996). Les dones
han llui a en con a dels esidus òxics locals (Mille , Hols ein i Quass, 1996;
B u-Bis ue , 1996) i con a la des ucció de les sel es (Was l-Wal e ,
1996;Campbell i al es, 1996; Sa in, 1995; Nesmi h i Radcli e, 1993). Mol s
i mol es, les aques sag ades de l’eco eminisme segons Jackson (1995: 126),
han is aques es ac i uds i la g an impo ància dels mo imen s socials, com
el mo imen Chipko a l’Índia o el mo imen kenia a del G eenbel (Momsen,
1991), com la p o a que la na u al p oximi a en e les dones i la na u a les a
més sensibles que els homes a les qües ions mediambien als, la qual cosa dóna
lloc a la ideologia de l’eco eminisme (Shi a, 1989; Mies i Shi a, 1993).
Pe ò malg a que mol s d’aques s mo imen s de base són onamen almen
humani a is, plu als i ac i is es, les o gani zacions de dones no són inhe en -
men ni al uis es ni mediambien alis es (Jackson, 1993). El mo imen Chipko,
lluny de demos a els llaços en e les dones i les necessi a s ecològiques de la
se a egió, a se en eali a «pa d’una p o es a campe ola més àmplia. Els
Chipckos poden se conside a s de enso s d’una mo al econòmica conse a-
do a […] més que no pas dels a b es en si ma eixos» (Jackson, 1994: 139).
McS ay i Dunlap (1983) sugge eixen que la poca in o mació exis en sob e
les di e ències de gène e en la pe cepció i la alo ació del medi ambien als
Es a s Uni s endeix a mos a que malg a que les dones s’in e essen més pel
medi ambien que no pas els homes, enen un meno ac i isme polí ic en
aques s emes. S’ha demos a com les dis incions basades en el gène e en ela-
ció amb les p io i a s mediambien als són modes es i com la di ecció d’aques es
di e ències han a ia d’es udi en es udi. La in es igació sob e les comuni a s
u als en el Sud mol so in mos a di e sos llaços en e la pe cepció dels a i-
bu s del medi ambien i el gène e (Leach, Joekes i G een, 1995). D’aques a
mane a, sembla que no es po dibuixa cap conclusió e ma sob e les di e èn-
cies de gène e en la pe cepció gene al dels p oblemes mediambien als, pe la
qual cosa es necessi en més anàlisis i explicacions sob e aques a à ea d’es udi.
Mol a pa del eball con empo ani dedica a examina les di e ències de
gène e en la pe cepció mediambien al es à guiada pe l’in e ès d’en end e el
pape de les dones en els mo imen s mediambien als i pe con e i -les en les
«mànage s» del medi ambien . Mol so in s’a i ma que la elació de les dones
amb el medi ambien és «especial» i que es an més mo i ades que els homes a
eballa en la millo a de la sos enibili a mediambien al. To això ha es imu-
la les agències de desen olupamen a assumi una sine gia en e les dones i el
medi ambien pe dis ibui l’ajuda, amb el esul a que «hi ha iscos se iosos
d’a egi simplemen el medi ambien a la ja lla ga llis a de esponsabili a s
emenines, ins umen ali zan les dones com un ecu s de eball ba a i des-
quali ica » (Leach, Joekes i G een, 1995: 7).
Aques a icle examina aques a a i mació d’una o ma c oscul u al, i dibuixan
il·lus acions a a és d’es udis de casos a països del Sud, abo da un ampli en-
all de deba s que an e e ència a la elació en e agència, es uc u a, coneixe-
men i pode i les mane es com s’han concep uali za i explici a aques es
Di e ències de gène e en la pe cepció i p eocupació mediambien al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 27
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 27
in e elacions en un món globali za . A més, sugge eixo que hem d’ana més
enllà d’un simple en ocamen de dones, i conside a les esponsabili a s di e-
enciades pel gène e, els d e s i els ols en la ges ió mediambien al. Un en oca-
men de gène e en els emes mediambien als ens po pe me e iden i ica
in e essos sepa a s, complemen a is o en on a s de o ma que podem a iba
a millo es en la sos enibili a i equi a de les polí iques mediambien als.
Començo examinan el discu s eco eminis a al i com ha es a pe cebu
pels geòg a s i geòg a es i al es cien í ics socials. Mol s geòg a s i mol es geò-
g a es han ebu ja la posició eco eminis a i n’han p e e i una al a que es à
més si uada en la eali a de locali a s especí iques, pe ò al es han a gumen-
a que adop a una posició obe amen eco eminis a po dona supo a una
agenda de polí ica ecològica eminis a. Seguidamen aig una e isió de les
bases de les di e ències de gène e en els alo s i la pe cepció mediambien al,
an als països indus iali za s com als subdesen olupa s, en elació amb els
can is en les elacions de gène e, conside a s a una escala local i nacional.
D’aques a mane a, enin en comp e la p àc ica de la ida dià ia en llocs pa -
icula s, es decons ueixen les p oposicions ilosò iques bàsiques de l’eco emi-
nisme.
Eco eminisme
«Explica d’una o ma senzilla, l’eco eminisme és un mo imen que es ableix
connexions en e l’ambien alisme i el eminisme: més conc e amen , u ili za
la eo ia que les ideologies que au o i zen les injus ícies basades en el gène e, la
aça i la classe es an elacionades amb les ideologies que ap o en l’explo ació i
la deg adació del medi ambien » (S u geon, 1997: 25). Amb aques es pa au-
les Noel S u geon o e eix una de inició bas an àmplia i apa en men innòcua
de l’eco eminisme, malg a que els eballs més ecen s sob e gène e i medi
ambien e s pe geòg a s i geòg a es (Rocheleau, Thomas-Slay e i Wanga i,
1996; Seage , 1996) i pe al es cien í ics socials (Aga wal, 1992; Sachs, 1997;
Leach, Joekes i G een, 1995) insis eixen a locali za -la o a de l’eco eminisme.
Sil ey (1998) sugge eix que l’ac i isme polí ic s’ha olgu iden i ica amb
l’eco eminisme mol més que no pas ho han olgu e els acadèmics, possi-
blemen pe què les in es igacions ca alogades com a eco eminis es han es a
excloses ac i amen de les agendes acadèmiques (Gaa d, 1994; S u geon, 1997),
pe ò a gumen a que, en aques momen his ò ic, elaciona les nos es in es-
igacions amb l’eco eminisme po con ibui a les i es mediambien als i polí-
iques del eminisme.
Sachs (1997) sugge eix que an l’eco eminisme com els seus c í ics se cen-
en en es emes p incipals:
1) la elació de les dones amb la na u a;
2) les connexions en e la dominació de les dones i la dominació de la
na u a; i
3) el pape de les dones en la esolució dels p oblemes ecològics.
28 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Jane H. Momsen
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 28
Les eco eminis es an se les p ime es a ac a aques s emes a dues dèca-
des2. Ideològicamen han a gumen a que la sepa ació en e na u a i cul u a
és pa al·lela a al es dualismes com emení/masculí, cos/men i emoció/ aó.
La iloso ia occiden al elaciona les dones amb la na u a, els cos i l’emoció,
men e que els homes es an associa s amb la cul u a, la men i la aó. Es c eu
que les dones, pel seu pape adicional de cuidado es i alimen ado es, són
mediambien almen més sensibles que no pas els homes. Se sugge eix ambé que
les simili uds p econcebudes en e la passi i a i les quali a s de dona ida
de les dones i la na u a les a ulne ables a la dominació masculina (Me chan ,
1992).
L’eco eminisme consis eix en di e ses línies elacionades amb la connexió
en e les dones i la na u a. Dos p incipis cen als són la codominació de les
dones i de la na u a (Plumwood, 1993; Wa es, 1990) i Shi a (1989) ho amplia
pe culpa la ciència occiden al i les polí iques de desen olupamen colonials
de l’impac e nega iu del desen olupamen econòmic, an sob e el medi ambien
com sob e la ida de les dones als països del Sud. L’eco eminisme cul u al em a-
si za la impo ància de la elació amb la biologia pe ap oxima les dones a la
na u a, a gumen an que els p ocessos biològics emenins de l’emba às i del
pa són la base del pode de les dones i de l’ac i isme ecològic. Aques s pun s
de is a han es a c i ica s pe se essencialis es, uni e salis es, educcionis es i
en oca s en l’espi i uali a indi idual. Aques es c í iques es e isen b eumen en
les seccions següen s.
Alguns cien í ics socials, especialmen els que eballen sob e emes de
desen olupamen , oben els en ocamen s eco eminis es basa s en la biologia
especialmen poc ú ils. Dianne Richeleau i col·legues (1996: 3) a i men que
exis eixen «di e ències de gène e eals i no imaginades en les expe iències de, en
les esponsabili a s pe , i en els in e essos en la “na u a” i el medi ambien […]
i aques es di e ències no es an a elades pe se en la biologia». Ells/es? p e e-
eixen un en ocamen d’ecologia polí ica eminis a que o e eix una pe spec i-
a eminis a a l’ecologia polí ica, i « ac a el gène e com una a iable c í ica
que de e mina l’accés i el con ol dels ecu sos, in e ac uan amb la classe social,
la cas a, la aça, l’è nia en la de e minació dels p ocessos del can i ecològic»
(Rocheleau, Thomas-Slay e i Wanga i, 1996: 4). Aga wal (1992) po a més
enllà la c í ica a l’uni e salisme i la isió an ima e ialis a de l’eco eminisme,
assenyalan que l’eco eminisme acassa en no conside a ni les di e ències de
classe ni de aça ni ampoc l’ocupació ni el con ex geog à ic. Ella, com
Rocheleau i al es, insis eix dien que la comp ensió de la elació en e les pe -
sones i el medi ambien eque eix una c í ica onamen ada en la eali a de la
ida dels homes i de les dones. Ella p oposa una posició eò ica al e na i a a
l’ambien alisme eminis a basada en les pau es egionals de les di e ències de
Di e ències de gène e en la pe cepció i p eocupació mediambien al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 29
2. El e me eco eminisme a apa èixe pe p ime a egada l’any 1974 a l’ob a de F ançoise
d’Eaubonne Le Feminisme ou la Mo (Pa ís: Pie e Ho ay), pe ò S u geon (1997: 203, n.8)
sugge eix que el e a d a adui l’ob a d’Eaubonne a l’anglès indica que el e me a se in en-
a de o ma independen en di e en s pa s del món al lla g de la dècada dels se an a.
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 29
gène e en les di isions del eball, la p opie a i el pode (Aga wal, 1997). Sachs
(1997) ambé em asi za la impo ància de la di e ència, sugge in que an
l’èm asi pos mode nis a en el coneixemen local més que no pas en les e i-
a s uni e sals (Pa pa i Ma chand, 1995) com el eball de Ha away sob e el
coneixemen (1991), que segons ella és semp e si ua , exp essa i pa cial, són
especialmen ú ils pe explo a la comp ensió que enen les dones del medi
ambien . Uns al es c i iquen l’en ocamen exclusi amen en les dones com a
massa limi a , ja que a in isibles els homes (B aido i i al es, 1994; Leach,
Joekes i G een, 1995). En el seu lloc, elles em asi zen la impo ància d’en en-
d e els p ocessos en l’ús dels ecu sos i la se a es uc u ació segons les elacions
de gène e. Així, demanen passa d’un l’en ocamen de dones, medi ambien i
desen olupamen (DMAD)3cap a un al e de gène e, medi ambien i desen-
olupamen (GMAD).
Aques s en ocamen s pos mode nis es han es a c i ica s pe desconside a
el pode polí ic de l’eco eminisme. Sil ey (1998) conside a les endències uni-
e salis es de l’eco eminisme com a uni icado es. Malg a o , aques en ocamen
és c i ica pe què es ac a d’un pun de is a de pe sones de aça blanca i de clas-
se mi jana, i Da is (1998) apun a que l’ac i isme de la majo ia de les dones
de mino ies è niques dels Es a s Uni s es à basa en emes acials i de classe. A
més, Seage (1993: 251-252) a gumen a que l’eco eminisme és ine ec iu pe
aconsegui el can i, ja que «exis eix una endència apolí ica, acul u al i ahis ò-
ica de l’eco eminisme que és especialmen limi ada […] Pe al a banda,
l’eco eminisme ha de po a les dones a l’ac i isme mediambien al. Pe ò […]
no queda cla que l’eco eminisme p oposi una es a ègia pe al can i polí ic
més enllà d’una espos a pe sonal a la c isi plane à ia».
L’eco eminisme ambé endeix a essenciali za la na u a en si ma eixa.
Conside a que la na u a engloba o s els aspec es ecològics del medi ambien ,
així com les necessi a s i les capaci a s na u als (biològiques) humanes. Leach
i al es (1995: 3) a gumen a que «equipa a “medi ambien ” amb “na u a” po
en osqui les his ò iques i con inuades ans o macions que les pe sones han
e del paisa ge, so in dins de concepcions que conside en la socie a i el medi
ambien com a insepa ables». Ka e Sope (1999) sugge eix que exis eixen dos
en ocamen s sob e el concep e de na u a que ella anomena, espec i amen ,
ap o ació-na u a i escèp ic-na u a. El con as es oba en e el discu s de
l’ecologia i el de la eo ia cul u al pos mode nis a. To s dos han em asi za els
llaços en e la dominació de «la acionali a ins umen al» i la p olongació de
di e ses o mes de disc iminació de gène e i acial. Men e que els ecologis es
(especialmen aquells que enen una posició més «p o unda») endeixen a eu e
«la na u a» com un domini de àlua in ínseca, e i able o au èn ica, alguns
pos es uc u alis es i pos mode nis es euen la na u a com un a e ac e de la
cul u a. Els na u alis es escèp ics com Macnagh en i U y (1998: 15) a gu-
30 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Jane H. Momsen
3. N. de la T: T aducció de les sigles Women, En i onmen and De elopmen (WED) i
Gende , En i onmen and De elopmen (GED), dos en ocamen s di e en s dins el co en
de medi ambien i gène e.
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 30
men en que «no exis eix una na u a singula com a al, només na u es» i que
aques es són «cons uïdes his ò icamen , geog à icamen i socialmen ». Aques
a gumen s minen enca a més les excessi amen ancades posicions de l’eco e-
minisme.
Així, mol s euen l’eco eminisme com un e me mol ampli i, malg a algu-
nes con adiccions con ingudes en si ma eix, Sil ey (1998: 247) a gumen a
que po ac ua com «un pun de eunió ú il pe a un g up ampli d’acadèmics
i ac i is es». L’eco eminisme a se p esen a al ò um global de Rio l’any 1992
com a gene ali zable a o es les dones. Com apun en B aido i i al es
(1994: 164), a se conside a com un mi jà pe a l’augmen de pode de les
dones en el momen en què in e eix «les es uc u es de pode pa ia cals i
(posiciona) les dones en el ni ell més al d’una no a je a quia ginocèn ica».
A di e ència de Sil ey, pe ò, aques s au o s conside en (p. 165) que «malg a el
seu pode ós po encial mobili zado , aques en ocamen es po con e i en una
es a ègia au ode o is a, en pa icula pe què ha ma ginali za al es en onca-
men s dins l’eco eminisme i ha po a al desencan amen de mol es dones dins
el mo imen mediambien al, associan -les amb les posicions eco eminis es».
Tan Rocheleau, Thomas-Slay e i Wanga i (1996) com Leach, Joeke i
G een (1995) posen de mani es les di icul a s expe imen ades pe mol s in es-
igado s pe econcilia els pun s de is a de l’eco eminisme amb les si uacions
quo idianes descobe es en el eball de camp. To s aques s au o s em asi zen
la necessi a de p opo ciona un con ex local pe a qualse ol es udi de gène-
e i medi ambien . B aido i i al es (1994) sugge eixen que el bio egionalis-
me, el qual ha so gi de l’ecologia p o unda (Cheney, 1987), és un in en pe
p opo ciona una base espacial especí ica pe a l’eco eminisme a a és de con-
ex uali za el desen olupamen en el medi social i na u al. Ki k (1998: 192)
a gumen a que mol poques eco eminis es enen en comp e el sen i del lloc
«possiblemen pe què mol s de nosal es i im en à ees u banes o enim una
mobili a ela i amen al a». Pe al a banda, sugge i que ce s g ups cul u-
als o socials enen una a ini a na u al amb la e a és igualmen essencialis a.
Com a i ma De on Peña (1998: 7), «assumi que o s els chicanos enen un
o sen i del lloc simplemen pe què s’iden i iquen a si ma eixos com a chi-
canos és un e o essencialis a. No exis eix es in ínsec en les di e en s o mes
d’iden i a chicana que pugui po a o es les pe sones d’o igen espanyol o
mexicà a connec a amb la p o ecció de la se a e a i que això sigui un ecu s
p incipal de la iden i a è nica col·lec i a». Així, l’eco eminisme pa eix de múl-
iples essencialismes, no només sob e les dones i els g ups è nics, sinó ambé
sob e la na u a i el medi ambien . Teni consciència de les assumpcions an e-
io s a possible desen olupa un eball elle an de base comuni à ia eludin
a gumen s essencialis es sob e l’especi ici a i la p o undi a de les cul u es
basades en la e a.
A més, l’associació de les dones amb la na u a no és un enomen ans-
his ò ic i anscul u al (MacCo mack i S a he n, 1980). Tenin en comp e
una isió global, e de l’a ini a dona-na u a el onamen eò ic de l’eco emi-
nisme és p oblemà ic. Huey-li (1993) posa de mani es que l’associació de les
Di e ències de gène e en la pe cepció i p eocupació mediambien al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 31
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 31
dones amb la na u a no és una opinió c oscul u al, ja que, a la socie a xinesa,
la na u a en el seu conjun no s’iden i ica amb les dones. Enca a més, es em
simpli ican sob e mane a l’e iologia dels p oblemes mediambien als o culpan
els homes pe més del que hi ha al da e e de l’hegemonia masculina. Les c í-
iques pos mode nis es, an a l’eco eminisme com al deba dones-medi ambien -
desen olupamen , ebu gen les se es endències uni e sali zado es i em asi zen
la impo ància del coneixemen local i de les expe iències conc e es si uades
pe comp end e les connexions de les dones amb el medi ambien .
L’ecologisme polí ic eminis a com ha es a u ili za pe Rocheleau, Thomas-
Slay e i Wanga i (1996) conside a mol es de les idees de l’eco eminisme, pe ò
é en comp e les c í iques mencionades an e io men . Aques en ocamen
s’ocupa de eu e com el gène e in e ac ua amb la classe, la aça, l’è nia, la iden-
i a nacional i el coneixemen si ua pe de e mina les expe iències i els in e-
essos sob e el medi ambien . Gwyn Ki k (1998: 178) sen que, malg a que
«una pe spec i a eco eminis a po encialmen po elaciona l’op essió de les
dones, el acisme, l’explo ació econòmica i la c isi ecològica […] amb una polí-
ica d’oposició i esis ència així com amb una polí ica de econs ucció i espe-
ança», és dub ós que exis eixi una pe spec i a de l’eco eminisme
in el·lec ualmen cohe en , consis en i iden i icable. En espos a a aques s
dub es ella ad oca pe «un eminisme ecologis a ma e ialis a que se cen i en
les aons socials i ma e ials de la p eocupació i l’ac i isme mediambien al de les
dones, que in eg i el gène e, la aça i la classe en les se es anàlisis, i que ingui
una isió in eg al de la polí ica espi i ual» (Ki k, 1998: 179). Tan els pun s
de is a de Rocheleau i al es com els de Ki k són essencialmen ma e ialis es
i no uni e sals, pe ò Ki k inclou a més l’espi i uali a , que, segons el seu pa e ,
mol es eco eminis es no blanques no sepa en de la polí ica. L’ecologia polí ica
eminis a, possiblemen combinada amb el eminisme ecologis a ma e ialis a,
p opo ciona un ma c eò ic més o pe als es udis de gène e i medi ambien
que no pas l’accep ació gene al i ac í ica del e me eco eminisme. Jo sugge i-
ia que la u ili zació d’un concep e an caò ic, malg a els a gumen s pe sua-
sius de Sil ey, endeix més a con ond e que no pas a acla i .
Con ex uali zan les di e ències de gène e en la consciència
mediambien al
L’eco eminisme conside a el gène e en la consciència mediambien al, malg a
que els es udis ac uals sob e les di e ències de gène e en elació amb el medi
ambien han es a ela i amen pocs, especialmen aquells sob e la conscièn-
cia nacional en l’àmbi i/o en els països del Sud. Mol a de la in o mació exis-
en ac ualmen sob e aques es di e ències p o é d’es udis que han examina
qües ions elacionades amb p oblemes mediambien als locals, especialmen els
que suposen un pe ill pe a la salu i la segu e a de la comuni a (Blocke i
Eckebe g, 1989; B ody, 1984; Hamil on 1985a, 1985b; Sa in, 1995; Shah
i Shah, 1995). Aques s es udis han demos a d’una o ma con unden com
les dones es an mol més p eocupades pe aques s emes que no pas els homes
32 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Jane H. Momsen
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 32
de gène e en els ols socials, l’accés a l’aigua, als camins i a l’habi a ge, als sols
è ils i a l’assis ència ècnica pe e on a in eccions i malal ies, així com
di e ències mediambien als en e les illes ( aula 4). Sob e o no hi a ha e
una di e ència de gène e consis en en la pe cepció mediambien al en e les
illes. E a menys p obable que les dones pensessin que enien p oblemes amb el
seu medi ag ícola que no pas els homes. Aques a di e ència, enca a que sub-
il, p obablemen a se donada pe la gene al pob a quali a de la e a de les
explo acions po ades pe dones. Les dones ag icul o es, pe ò, són conscien s
dels pe ills, an pe a elles com pe als seus ills, de l’ús de pes icides i al es
p oduc es químics. Pe an , semp e que sigui possible, olen eni un home
que aci les eines de umigació a les se es colli es. Així, el seu g an p oblema
gene almen és oba un home pe e -ho, ja que mol s eballado s ag ícoles
no olen eballa pe a una dona. A T inidad, ja l’any 1978, les dones ag i-
cul o es an exp essa ambé la se a po a la con aminació química dels ali-
men s i an end e alimen s ecològics als me ca s dels pobles a un al p eu.
Di e ències de gène e es uc u als i conjun u als
Mohai (1992) sugge eix que malg a l’e idència del pape de les dones en l’ac-
i isme mediambien al comuni a i, aques es enen una pa icipació meno que
Di e ències de gène e en la pe cepció i p eocupació mediambien al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 39
Taula 4. Di e ències de gène e en la pe cepció de p oblemes mediambien als. Pe i s
ag icul o s de San a Lucía, Mon se a i Ne is (Índies occiden als).
P oblema San a Lucía (1971) Mon se a (1973) Ne is (1979)
Dones Homes Dones Homes Dones Homes
(N = 10) (N = 47) (N = 22) (N = 44) (N = 30)(N = 70)
T anspo
i ca e e es 60 36 18 23 17 7
In eccions
i malal ies 60 68 73 55 73 63
Des ucció
de les lla o s
pels animals — — 14 5 3 16
Res iccions
d’aigua 40 38 36 41 23 17
Disponibili a
de e a 0 12 18 23 10 10
Tinença
de la e a 10 6 0 5 0 1
E osió del sòl 50 38 14 16 13 13
Sòl ocós — — 5 11 0 1
Cap p oblema 0 2 0 2 — —
Fon : T eball de camp.
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 39
la dels homes en l’ac i isme a una escala nacional. Ell elaciona aques a di e èn-
cia amb ac o s es uc u als i conjun u als més amplis i sugge eix que es po
sup imi aques a di e ència po an un con ol pe a la a iació socioeconò-
mica. S e n i al es (1993) conside en en la se a anàlisi les di e ències de gène-
e en base als alo s socials. Pensen que les dones endeixen a eu e un món
d’in e connexions inhe en s i accep en mol més que els homes els missa ges que
lliguen les condicions del medi ambien amb un pe ill po encial pe a elles i
els seus ills. Aques concep e dóna supo al e que les dones inguin més pa -
icipació en emes mediambien als locals que no pas gene als.
La in luència de la polí ica es a al es eu cla amen an a l’es udi de Tailàndia
com al nos e eball a Yunnan, Xina. Els go e ns dels dos països han es a
seguin una campanya de publici a on s’em asi za a el dany que la des o es ació
pod ia p o oca en el medi ambien . A la Xina, als qua e pobles de mun an-
ya es udia s, aques missa ge a se acompanya d’unes mul es se e es pe als
ansg esso s. De o es mane es, a se més accep ada als pobles on els di i-
gen s an em asi za ambé la necessi a de p o egi el medi ambien i els ecu -
sos na u als locals. Als pobles més aïlla s on no hi ha ia una p esència de
guà dies o es als, exis ia un g an nomb e de cases il·legals a la enda, malg a
que so in no an se cons uïdes pels p opis ila ans. Sembla que els homes i
les dones an de Tailàndia com de Yunnan an abso bi de la ma eixa mane-
a el missa ge go e namen al. A la Xina l’única pe sona que a conside a la
necessi a de pe me e els assen amen s il·legals a se una dona que enia el
seu ma i a la p esó pe aques a ac i i a .
A Cos a Rica, l’Es a es a a animan la població a ma xa de la zona de
pe ill p ope a al olcà o e in e a en qualse ol al e lloc. Mol a gen a accep-
a aques o e imen , pe ò un home ell a di que es queda a a la pa al a
del olcà I azú pe què li ag ada a eu e els « ocs a i icials». En conjun , el
33% dels homes i només el 15% de les dones an eni una ac i ud posi i a
desp és de iu e una e upció olcànica ( aula 3). Aques es di e ències poden
se més un e lex de ni ells indi iduals d’op imisme o pessimisme sob e el
u u que no pas d’e ec es di ec es del gène e.
Conclusions
En o es les socie a s els ols de gène e es an can ian . Als països indus iali -
za s cada cop é menys sen i sepa a els ols domès ics dels labo als. El eball
de camp a les Ba bados, Tailàndia i Xina ha e ela un decli i en les especi i-
ci a s dels ols de gène e en el momen que les asques domès iques i les ag í-
coles es an esde enin neu es espec e al gène e. A Tailàndia an homes com
dones ac ualmen ecol·lec en llenya, i les dones es an més implicades en les
inances amilia s i en la p esa de decisions que no pas an e io men (Flahe y
i Flipchuk, 1993). En el momen que can ien els ols i esde enen menys espe-
cí ics espec e al gène e, els a gumen s ma e ialis es pe explica el g au més
ele a de conscienciació de les dones sob e els p oblemes mediambien als a
escala local a iben a se menys pe suasius.
40 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Jane H. Momsen
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 40
Malg a els o s a gumen s eò ics que sugge eixen que les dones són més
p o ec o es del medi ambien i més conscien s dels p oblemes mediambien-
als, les in es igacions sob e les di e ències de gène e en l’in e ès sob e el medi
ambien han es a ela i amen pocs i gene almen no han a iba a conclu-
sions de ini i es (Mohai, 1992). Da idson i F audenbe g, en la se a in es i-
gació desen olupada l’any 1996, an indica que només s’han oba ma cades
di e ències de gène e en l’in e ès mediambien al en e la població «blanca»
amb un g an g up d’homes blancs ca ac e i za s «no només pe un ni ell
ano mal d’in e ès sob e els iscos ambien als, sinó ambé pe una isió del món
mol pa icula , que a des de posa en isc les pe sones sense el seu consen-
imen ins a ebu ja l’abolició de la pena de mo » (1996: 332). Ells con-
clouen que ha a iba el momen d’ana més enllà i no p egun a pe què les
dones es p eocupen an pel medi ambien , sinó almenys pe què alguns homes
blancs no ho an.
El ecen eball de camp a les Ba bados, Tailàndia, Cos a Rica i Xina ha
e ela només modes es di e ències segons el gène e en els in e essos mediam-
bien als. Malg a que les di e ències exis eixen, no mos en una pos u a p o
medi ambien consis en en cap dels gène es. Enca a més, les a i macions sob e
aques s in e essos poden e lec i ols socials de gène e i posicionamen s, més
que no pas di e ències eals. Ben bé pod ia se que les p essions sob e els ecu -
sos na u als p o ocades pel desen olupamen econòmic con empo ani, els can-
is en els ols de gène e i l’accés més g an a l’educació es an dissipan les pau es
de les di e ències de gène e en la conscienciació mediambien al es able es
des de a emps i que han o ma les bases de l’eco eminisme, si han exis i en
cap momen , inclòs en les emo es comuni a s u als del Sud. Sembla que un
o en ocamen eminis a i local de l’ecologia polí ica po o e i una millo
comp ensió de la pe cepció mediambien al segons el gène e que no pas ho a
l’eco eminisme.
Bibliog a ia
AGARWAL, B. (1992). «The Gende and En i onmen Deba e: Lessons om India».
Feminis S udies, 18 (1), p. 119-158.
—(1997). «Gende , En i onmen and Po e y In e links: Regional Va ia ions and
Tempo al Shi s in Ru al India, 1971-91». Wo ld De elopmen , 25 (1), p. 23-52.
ARCURY, Thomas S.; SCOLLAY, Susan J.; JOHNSON, Timo hy P. (1987). «Sex di e en-
ces in en i onmen al conce n and knowledge: he case o acid ain». Sex Roles, 16
(9/10), p. 43-472.
BLOCKER, T.; ECKBERG, Jean; ECKBERG, Douglas Lee (1989). «En i onmen al issues as
women’s issues: Gene al conce ns and local haza ds». Social Science Qua e ly, 70
(3), p. 586-593.
BRAIDOTTI, R.; CHARKIEWICZ, Ewa; HÄUSLER, Sabine; WIERINGA, Saskia (1994).
Women, he En i onmen and Sus ainable De elopmen : owa ds a Theo e ical
Syn hesis. Lond es: Zed Books.
BRODY, Cha les J. (1984). «Di e ences by sex in suppo o nuclea powe ». Social
Fo ces, 3 (1), 209-228.
Di e ències de gène e en la pe cepció i p eocupació mediambien al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 41
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 41
BRU-BISTUER, Josepa (1996). «Spanish women agains indus ial was e. A gende pe s-
pec i e on en i onmen al g ass oo s mo emen s». A ROCHELEAU, Dianne; Thomas-
SLAYTER, Ba ba a; WANGARI, Es e (eds.) (1996). Feminis Poli ical Ecology: Global
Issues and Local Expe iences. Lond es i No a Yo k: Rou ledge, p. 105-124.
CAMPBELL, Connie; THE WOMEN’SGROUP OF XAPURI (1996). «Ou on he on lines
bu s ill s uggling o oice. Women in he ubbe appe s’ de ense o he o es in
Xapu i, Ac e, B azil». A ROCHELEAU, Dianne; THOMAS-SLAYTER, Ba ba a; WANGARI,
Es e (eds.) (1996). Feminis Poli ical Ecology: Global Issues and Local Expe iences.
Lond es i No a Yo k: Rou ledge, p. 27-61.
CHENEY, J. (1987). «Eco-Feminism and Deep Ecology». En i onmen al E hics, 9 (2),
p. 115-145.
DAVIDSON, Deb a J.; FREUDENBERG, William R. (1996). «Gende and En i onmen al
Risk Conce ns. A Re iew and Analysis o A ailable Resea ch». En i onmen and
Beha io , 28 (3), p. 302-339.
DAVIS, Malia (1998). «Philosophy Mee s P ac ice: A C i ique o Eco eminism h ough
he Voices o Th ee Chicana Ac i is s». A PEÑA, De on G. (ed.). Chicano Cul u e,
Ecology, Poli ics: Sub e si e Kin. Tucson AZ: Uni e si y o A izona P ess, p. 201-231.
FLAHERTY, M.S.; FLIPCHUK, V.R. (1993). «Fo es Managemen in No he n Thailand:
A Ru al Thai Pe spec i e». Geo o um, 24 (3), p. 263-276.
GAARD, G e a (1994). «Misunde s anding Eco eminism». Z Magazine, 3(1), p. 20-24.
HAMILTON, Law ence C. (1985a). «Conce ns abou oxic was es. Th ee demog aphic
p edic o s». Sociological Pe spec i es, 28 (4), p. 463-486.
—(1985b) «Who ca es abou wa e pollu ion? Opinions in a small own c isis».
Sociological Inqui y, 55 (2), p. 170-181.
HARAWAY, D.J. (1991). Simians, Cybo gs and Women: The Rein en ion o Na u e. No a
Yo k: Rou ledge.
HARRY, Ind a S. (1993). «Women in Ag icul u e in T inidad: An O e iew». A
MOMSEN, Jane H.; CURREY, James (eds.). Women and Change in he Ca ibbean.
Lond es, Indianopolis: Indiana Uni e si y P ess; Kings on, Jamaica: Ian Randle,
p. 205-218.
HUEY-LI, Ley (1993). «A C oss-Cul u al C i ique o Eco eminism». A GAARD, G e a
(ed.).Eco eminism, Women Animals and Na u e.Filadèl ia: Temple Uni e si y P ess,
p. 272-294.
JACKSON, C. (1993). «En i onmen alisms and Gende In e es s in he Thi d Wo ld».
De elopmen and Change, 25(1), p. 649-677.
—(1994). «Gende Analysis and En i onmen alisms». A BENTON, T.; REDCLIFT, M.
(eds.). Social Theo y and he Global En i onmen . Lond es.
—(1995). «Radical En i onmen al My hs: A Gende Pe spec i e». New Le Re iew,
210, p. 124-140.
KETTEL, Bonnie (1993). «New App oaches o Sus ainable De elopmen ». Canadian
Woman S udies/ Les cahie s de la emme, 13 (3), p. 11-14.
KIRK, Gwyn (1998). «Eco eminism and Chicano En i onmen al S uggles: B idges
ac oss Gende and Race». A PEÑA, De on G. (ed.). Chicano Cul u e, Ecology,
Poli ics: Sub e si e Kin. Tucson AZ: Uni e si y o A izona P ess, p. 177-200.
LEACH, Melissa; JOEKES, Susan; GREEN, Ca hy (1995). «Edi o ial: Gende Rela ions and
En i onmen al Change». IDS Bulle in, 26 (1), p. 1-8.
LEMIEUX, Gilles (1975). Human Responses and Adjus men s o he 1963-65 Ash alls o
I azú Volcano, Cos a Rica: A Geog aphical S udy o En i onmen al Pe cep ion.Tesi doc-
o al inèdi a. Depa men o Geog aphy, Uni e si y o Calga y, Canadà.
42 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Jane H. Momsen
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 42
MACCORMACK, Ca ol P.; STRATHERN, Ma ilyn (eds.) (1980). Na u e, Cul u e and
Gende . Camb idge: Camb idge Uni e si y P ess.
MACNAGHTEN, P.; URRY, John (1998). Con es ed Na u es. Lond es: Sage.
MCSTAY, Jan R.; DUNLAP, Riley E. (1993). «Male- emale di e ences in conce n o
en i onmen al quali y». In e na ional Jou nal o Women’s S udies , 6 (4), p. 291-301.
MARTIN-BROWN, Joan; OFOSU-AMAAH, Waa us (1992). P oceedings o he Global
Assembly o Women and he En i onmen «Pa ne s in Li e». Washing on D.C.:
UNEP and Wo ldWIDE Ne wo k, Inc.
MERCHANT, C. (1992). Radical Ecology: he sea ch o a li able wo ld. Lond es: Rou ledge.
MIES, M.; SHIVA, V. (1993). Eco eminism. Lond es: Zed Books.
MILLER, Ve nice; HALLSTEIN, Moya; QUASS, Susan (1996). «Feminis poli ics and
en i onmen al jus ice. Women’s communi y ac i ism in Wes Ha lem, New Yo k».
A ROCHELEAU, Dianne; THOMAS-SLAYTER, Ba ba a; WANGARI, Es e (eds.) (1996).
Feminis Poli ical Ecology: Global Issues and Local Expe iences. Lond es i No a Yo k:
Rou ledge, p. 62-85.
MOHAI, P. (1992). «Men, women and he en i onmen : An examina ion o he gen-
de gap in en i onmen al conce n and ac i ism». Socie y and Na u alResou ces, 5 (1),
p. 1-19.
MOMSEN, Jane H. (1991). Women and De elopmen in he Thi d Wo ld. Lond es:
Rou ledge.
—(1993). «Gende and en i onmen al pe cep ion in he Eas e n Ca ibbean». A
LOCKHART, D.G.; DRAKAKIS-SMITH, Da id; SCHREMBI, John (eds.). The
De elopmen P ocess in Small Island S a es. Lond es: Rou ledge, p. 57-70.
NESMITH, Ca hy; RADCLIFFE, Sa ah (1993). «(Re)mapping Mo he Ea h: A geo-
g aphical pe spec i e on en i onmen al eminisms». En i onmen and Planning D,
11, p. 379-94.
PARPART, J.L.; MARCHAND, M.H. (1995). «Exploding he Canon: An
In oduc ion/Conclusion». A MARCHAND, M.H.; PARPART, J.L. (eds.). Feminism,
Pos mode nism, De elopmen . Lond es: Rou ledge, p. 1-22.
PEÑA, De on G. (1998). «In oduc ion». A PEÑA, De on G. (ed.). Chicano Cul u e, Eco-
logy, Poli ics: Sub e si e Kin. Tucson AZ: Uni e si y o A izona P ess, p. 3-21.
PLUMWOOD, Val (1993). Feminism and he Mas e y o Na u e. Lond es: Rou ledge.
ROCHELEAU, Dianne; THOMAS-SLAYTER, Ba ba a; WANGARI, Es e (eds.) (1996).
Feminis Poli ical Ecology: Global Issues and Local Expe iences. Lond es i No a Yo k:
Rou ledge.
SACHS, Ca olyn E. (ed.) (1997). Women Wo king in he En i onmen . Lond es i
Washing on D.C.: Taylo and F ancis.
SARIN, M. (1995). «Regene a ing India’s Fo es s: Reconciling Gende Equi y wi h
Join o es Managemen ». IDS bulle in, 26 (1), p. 83-91.
SEAGER, Joni (1993). Ea h Follies. Coming o Feminis Te ms Wi h The Global
En i onmen al C ises. Lond es: Rou ledge.
—(1996) «Re hinking he En i onmen : Women and Pollu ion». Poli ical En i-
onmen s, 3, p. 14-16.
SHAH, M.K.; SHAH, P. (1995). «Gende , En i onmen and Li elihood Secu i y: an
Al e na i e iewpoin om India». IDS bulle in, 26 (1), p. 75-82
SHIVA, Vandana (1989). S aying Ali e: Women, Ecology and De elopmen . Lond es: Zed
P ess.
SILVEY, Rachel. (1998). «“Eco eminism” in Geog aphy». E hics, Place and En i-
onmen , 1 (2), p. 243-251.
Di e ències de gène e en la pe cepció i p eocupació mediambien al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 43
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 43
SOPER, Ka e (1999). The Poli ics o Na u e: Re lec ions on Hedonism, P og ess and Ecology.
Ponència p esen ada al Be keley Wo kshop on En i onmen al Poli ics, 26 de eb e .
STERN, Paul C.; DIETZ, Thomas; KALOF, Linda (1993). «Value o ien a ions, gende
and en i onmen al conce n». En i onmen and Beha io , 23 (3), p. 322-348.
STURGEON, Noel (1997). Eco eminis Na u es: Race, Gende , Feminis Theo y and
Poli ical Ac ion. No a Yo k: Rou ledge.
WARREN, Ka en J. (1990). «The Powe and he P omise o Ecological Feminism».
En i onmen al E hics, 12 (2), 125-146.
WASTL-WALTER, Do is (1996). «P o ec ing he en i onmen agains s a e policy in
Aus ia. F om women’s pa icipa ion in p o es o new oices in Pa liamen ». A
ROCHELEAU, Dianne; THOMAS-SLAYTER, Ba ba a; WANGARI, Es e (eds.). Feminis
Poli ical Ecology: Global Issues and Local Expe iences. Lond es i No a Yo k: Rou ledge,
p. 86-104.
44 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Jane H. Momsen
DAG 35 023-044 25/1/2000 10:36 Página 44
