Resum
Du an la p ime a se mana de no emb e ingué lloc el cu s Dones i mig ació a la Medi e ània
Occiden al, o gani za pe l’Ins i u Ca alà de la Medi e ània, amb l’objec iu d’anali za i
discu i emes elaciona s amb la si uació de les dones mig an s des d’una òp ica acadè-
mica i ins i ucional. S’hi abo dà el doble essan de les se es condicions de ida, an a les
socie a s d’o igen com a les d’acollida, s’hi e isà la se a ima ge es e eo ipada i s’hi e i-
dencià la di e si a de p ojec es mig a o is d’aques es dones.
Pa aules clau: dona, mig ació, Medi e ània, condicions de ida.
Resumen. Dones i mig ació a la Medi e ània Occiden al,Ba celona, 2 al 6 de no iemb e
de 1998
Du an e la p ime a semana de no iemb e u o luga el cu so Muje es y mig ación en el
Medi e áneo Occiden al, con el obje i o de analiza y discu i emas elacionados con la
si uación de las muje es mig an es desde una óp ica académica e ins i ucional. Se abo dó
la doble e ien e de sus condiciones de ida, an o en las sociedades de o igen como en las
de acogida, se e isó la imagen es e eo ipada que se iene de ellas y se e idenció ambién la
di e sidad de los p oyec os mig a o ios de es as muje es.
Palab as cla e: muje , mig ación, Medi e aneo, condiciones de ida.
Résumé. Femmes e mig a ion à la Médi e anée Occiden ale, Ba celone, 2 au 6 no emb e 1998
Pendan la p emiè e semaine de no emb e a eu lieu le séminai e Femmes e mig a ion à la
Médi e anée Occiden ale a ec la olon é d’analyse e discu e su la eali é des emmes
mig an es du poin de ue académique e ins i u ionnel. On a pa lé des condi ions de ie
dans les socie és d’o igine e les d’accueil e on a essayé de é ise l’image s é éo ypée qu’on
a d’elles pou éma que la di e si é des p oje s mig a oi es de ces emmes.
Mo s clé: emme, mig a ion, Medi e anée, condi ions de ie.
Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 207-216
Dones i mig ació a la Medi e ània Occiden al
Ba celona, 2 al 6 de no emb e de 1998
Anna O iz Gui a
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
[email p o ec ed]
He mínia Pujol i Es agués
Cen e d’Es udis Demog à ics
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
hpujol@cedse e .uab.es
Olga Rojas
El Colegio de México. México DF (México)
o ojas@cedse e .uab.es Da a de ecepció: eb e 1999
Da a d’accep ació: ma ç 1999
DAG 35 207-216 25/1/2000 10:43 Página 207
Abs ac . Women and mig a ion in Wes e n Medi e anean, Ba celona, No embe 2nd-6 h,
1998
Du ing he i s week o no embe ook place he semina Women and mig a ion in Wes e n
Medi e anean,wi h he goal o analyse and discuss on p oblems ela ed o mig an women,
bo h om academic and ins i u ional poin s o iew. The main opics we e he s udy o
li ing condi ions in he coun ies o o igin and des ina ion, he need o change he s e e-
o yped iews on hem, and he di e en mig a ion p ojec s o women.
Key wo ds: woman, mig a ion, Medi e anean, li ing condi ions.
El mau a d wa ega mahi a d
[La mo és obliga ò ia, pe ò l’escla i ud no]
P o e bi saha ià
En e els dies 2 al 6 de no emb e ingué lloc a Ba celona el cu s in e nacional
sob e Dones i mig ació a la Medi e ània Occiden al, o gani za pe l’Ins i u
Ca alà de la Medi e ània d’Es udis i Coope ació (ICM), en el ma c del Campus
Uni e si a i de la Medi e ània.
El ac amen d’aques ema, a la nos a ciu a , no és nou: l’Ajun amen
de Ba celona o gani zà l’ab il de 1994, les p ime es Jo nades de Dones
Immig ades1, amb l’objec iu de sen i la se a eu i e -les isibles a la es a de con-
ciu adans i conciu adanes. El cu s de l’ICM, pe la se a banda, n’o e í una
isió complemen à ia des d’una pe spec i a més acadèmica i ins i ucional. Les
ponències es igue en a cà ec de pe sones expe es pe anyen s a uni e si a s,
cen es d’es udis o o ganismes públics, an dels països emiso s com dels paï-
sos ecep o s d’immig an s de l’àmbi de la Medi e ània Occiden al (Tunísia,
Algè ia, Ma oc, Espanya, I àlia i F ança). Amb pos e io i a , els dies 15 i 16
de gene de 1999, o gani za pel Consell de les Dones de Ba celona2, ingué lloc
el I Cong és de les Dones de Ba celona, el qual ambé dedicà una dels se es
ponències a les dones mig an s3.
Aques in e ès pel enomen mig a o i a la Medi e ània Occiden al no és g a-
uï , ja que en les da e es dècades ha expe imen a can is impo an s: alguns
dels països adicionalmen emisso s, com és el cas d’Espanya i I àlia, s’han
con e i en països ecep o s, a la egada que la p esència de les dones mig an s
208 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Anna O iz Gui a ; He mínia Pujol i Es agués; Olga Rojas
1. Les jo nades, i ulades Les dones immig ades desa ien la se a in isibili a , ingue en lloc al
Cen e de Cul u a Con empo ània de Ba celona. Vegeu-ne una essenya Documen s d’Anàlisi
Geog à ica, 26, 1995, p. 329-334.
2. El Consell de les Dones de Ba celona és un ò gan de l’Ajun amen de Ba celona pe po en-
cia la pa icipació del eixi associa iu emení de la ciu a en les decisions públiques.
3. En el ma c de la p epa ació del I Cong és, es eali za en, els dies 26 i 27 de juny de 1998,
unes jo nades La ciu a que les dones olem. La eu de les immig ades, on s’elabo a en p opos es
que o ma en pa de la ponència de les dones mig an s. Aques a ponència, pe ò, ou inal-
men in eg ada en cadascun dels di e en s àmbi s del Cong és en els quals es éu e e ència
a la si uació de les immig ades.
DAG 35 207-216 25/1/2000 10:43 Página 208
ha ana c eixen , p ime de o com a esul a del eag upamen amilia i més
ecen men com a inicia i a p òpia. El desconeixemen d’aques col·lec iu
mig an i en especial el desconeixemen del pape d’aques es dones, en la se a
essan p oduc i a i ep oduc i a, així com dels seus objec ius i als, in e essa
cada egada més als di e en s sec o s d’una socie a que les ol en end e i que
les ol conèixe millo .
El p og ama del cu s que essenyem s’es uc u à amb la in enció, pe una
banda, de conèixe millo l’en o n en què i ien aques es dones abans de mig a ,
i, pe l’al a, de p end e consciència de quina és la se a si uació ac ual. Així,
les sessions abo da en emà iques que ana en des de l’exposició d’aspec es socio-
cul u als, econòmics, ju ídics, educa ius i eligiosos del seu lloc d’o igen, ins
a l’in en de dibuixa el pano ama de la se a inse ció sociocul u al i econòmi-
ca en el lloc de des í, amb menció a la ima ge i a la cons ucció social que en
aques s da e s països es é d’aques col·lec iu.
La p ime a sessió, Pano ama gene al de la mig ació emenina des dels països del
Mag ib i cons ucció social de la dona es ange a, comp à amb la p esència d’Aicha
Bela bi, sec e à ia d’Es a de Coope ació del Ma oc, que p onuncià la con-
e ència inaugu al. La S a. Bela bi éu una b eu in oducció a la his ò ia de
l’emig ació ma oquina cap a Eu opa en e e ència a es e apes. Una p i-
me a ins als anys se an a p o agoni zada pe la població masculina, una sego-
na en e els anys se an a i ui an a, amb la mig ació de dones p o inen s sob e o
del medi u al, mo i ada pe la seden a i zació de la mig ació i el eag upa-
men amilia , i una e ce a, a pa i dels anys ui an a, amb l’a ibada de gene-
acions més jo es de dones, so in sol e es, senses ills, amb ganes de oba
eina, amb un g au més ele a d’escola i zació i cla es aspi acions de millo a.
La S a. Bela bi con inuà en un epàs de les ocupacions d’aques es dones
ma oquines a Espanya, F ança i I àlia, del seu a ac iu pel seu baix ni ell
ei indica iu i la manca de coneixemen dels seus d e s, així com de supo
d’amics o amilia s; de les se es, so in , mise ables condicions de ida, ag eu-
jades en mol s casos pe la se a si uació d’il·legali a ; dels seus p oblemes d’i-
den i a i d’adap ació a les no mes de ida del país d’acollida, les quals solen
as o na les se es p òpies elacions amilia s (amb el ma i , amb els ills) i
sub a llà la necessi a de e es o ços pe aconsegui més o mació i sob e o
més in o mació de les dones mig an s.
La con e encian c i icà, pe al a banda, la isió que es é a Occiden de
les pe sones que mig en p o inen s del Ma oc, o associan -les al onamen-
alisme i al e o isme islàmic, men e que, segons ella, «la eali a és adicalmen
di e en : els ma oquins que emig en no són in eg is es i p ac iquen la eligió
musulmana de o ma o almen obe a i ole an […] exis eix en eali a un
g eu p oblema d’incomunicació i d’incomp ensió dels països d’Occiden cap
a la socie a mag ibina, cap als seus cos ums, la se a cul u a i eligió»4.
Dones i mig ació a la Medi e ània Occiden al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 209
4. En e is a concedida al dia i El País, 4 de no emb e de 1998, p. 8.
DAG 35 207-216 25/1/2000 10:43 Página 209
A con inuació, Ma y Nash, ca ed à ica d’His ò ia Con empo ània de la
Uni e si a de Ba celona, se cen à en la impo ància de la noció de l’Al e i
la cons ucció social de l’al e i a , una cons ucció his ò ica i cul u al que e o-
luciona al lla g del emps i que assigna un pape de e mina als di e en s indi-
idus de la comuni a . De iní la ima ge de la immig an com a pe anyen a
un col·lec iu subal e n, subo dina , desigual i a una cul u a en a ida; una ima -
ge que ambé p ojec en els mi jans de comunicació, al incula , eqüen men ,
les no ícies sob e aques a població a e s iolen s.
Pe la p o esso a Nash el discu s colonial, pos colonial i impe ialis a enca-
a és igen i enca a condiciona ce es ac i uds. La idea sociobiològica de supe-
io i a de la aça eu opea (gene ali zada a o Eu opa, enca a que només
explici ada com a doc ina pel nazisme) ambé unciona en les elacions de
gène e, con e in a les dones un pape onamen al lliga a la ep oducció i
inco po an un componen eligiós al e de se dones, que hau ia es a ambé
u ili za du an el anquisme. Acabà amb una exho ació inal pe què les dones
cons uïssim la nos a p òpia ima ge sense ic imismes i no deixan que aques-
a ima ge sigui manipulada pels al es.
La segona sessió, El con ex dels països emisso s: eligió, amília i aspec es cul u als,
s’inicià amb la in e enció de Tassadi Yacine, p o esso a de Filologia de
laUni e si a d’Alge , que ens il·lus à sob e l’en o n de les dones be ebe s a la
Kabilia (Algè ia). Plan ejà la impo ància que pe aques es dones é la cul u a o al
i la p àc ica de la poesia col·lec i a en la socie a d’o igen, com a o ma de ans-
g essió de les no mes adicionals musulmanes i de denúncia o de queixa da an ,
sob e o , la si uació d’in e io i a espec e als seus ma i s, la qual qües ionen.
L’emig ació ha signi ica pe aques es dones la possibili a d’exp esa -se
indi idualmen i de anscendi la comuni a . En el seu p opi país la indi i-
duali a , an d’homes com de dones, mos a ia públicamen la se a ida i això
es a ia mal is , pod ien se es igma izades pel g up. La S a. Yacine es e e í
ambé a la impo ància de l’espai i del seu simbolisme en l’ac uació de les dones
i, com elles, malg a que solen se les que so in ges ionen algunes de les deci-
sions més impo an s de la amília (com pe exemple el u u ma i pe a les
se es illes), deixen al cap de amília l’exp essió inal d’aques a decisió pe no
qües iona el seu pode .
To segui , Nozha Sekik, his o iado a i sociòloga unesiana, es e e í al Codi
d’Es a u Pe sonal (Malaia) p omulga desp és de la independència de Tunísia
el 1956, codi e oluciona i en el seu emps i que enca a en l’ac uali a és el
més p og essis a i dinàmic pel seu eplan ejamen de les elacions pe sonals i
amilia s. La ins i ucionali zació de la monogàmia (i la consegüen abolició de
la poligàmia), la possibili a d’acolli -se al di o ci pe pa dels dos memb es
(acaban amb la decisió unila e al masculina de epudi) i la sup essió del u e-
la ge masculí sob e les dones, en e d’al es, se ien alguns dels aspec es més
inno ado s d’aques codi.
Pe la ponen , aques codi pod ia conside a -se com un eplan ejamen dels
esquemes adicionals en e mes cul u als, eligiosos, socials i, ins i o , polí-
210 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Anna O iz Gui a ; He mínia Pujol i Es agués; Olga Rojas
DAG 35 207-216 25/1/2000 10:43 Página 210
ics i econòmics a Tunísia. Pe al a banda, assenyalà la impo ància de consi-
de a la dis ància exis en en e aques s can is i l’e olució de les men ali a s,
especialmen en el cas de les p òpies dones.
Finalmen , de la in e enció de Ma ia Àngels Roqué, di ec o a del
Depa amen d’Es udis de l’ICM, des aca em la se a e e ència pel Ma oc a
l’exis ència de dos àmbi s eligiosos di e encia s: l’islam popula , local i eme-
ní, i l’islam o icial, global i masculí. El p ime se ia un espai domina pe les
dones, lliga als san ua is i als i us ances als p eislàmics on oben un espai
d’exp essió o a del domini i la igilància dels homes, així com de la no ma-
i i a islàmica. Men e que el segon se ia un espai o almen masculí del qual
se n’exclou de mane a exp essa les dones, que dic a lleis uni e sals amb un al
con ingu d’inequi a genè ica.
M. A. Roqué ambé es e e í, de mane a b eu, a al es emes o ça di e -
sos: a la impo ància de les di ises dels emig an s com a on de ecu sos dels
països emiso s; al pape del ma imoni i del di o ci pel que a a qües ions
econòmiques (p opie a s, he ències...) i socials, i ins i o a la impo ància de
les mig acions in e nes del Ma oc, o igen d’una impo an u u bani zació.
La e ce a sessió, Condició de la dona, ma c ju ídic, educació, amília i ciu a-
dania, comp à amb la p esència de dues expe es en el camp del D e Ci il i
del con ex no ma iu de les dones dins les socie a s ma oquina i espanyola.
Pe una banda, Malika Ben adi, p o esso a de la Uni e si a de Raba , a e
e e ència a la g an con adicció que exis eix al Ma oc en e la no ma i i zació
de l’espai públic i l’espai p i a ; el p ime es a ia cobe pe un d e mode n
i emancipado on les dones són conside ades amb els ma eixos d e s que els
homes; men e que el segon es a ia domina pel d e musulmà, que no adme
la igual a en e els dos sexes. El d e amilia , onamen a en el d e musulmà,
és la ep esen ació p incipal dels alo s islàmics i hi podem oba nomb o-
sos exemples de si uacions disc imina ò ies pe a les dones, com és el e que
els homes siguin els màxims ep esen an s del pode global dins la amília,
la di e ència de l’eda de ma imoni en e homes (18 anys) i dones (15 anys), la
impossibili a de les ma es pe ob eni la ep esen ació legal dels seus ills i
de les se es illes, e c. La S a. Ben adi mani es à, a a és d’aques s exemples
i d’al es, l’enda e imen i la disco dància exis en s en e el d e amilia i la
eali a social exp essa s a pa i de les ei indicacions de la socie a ci il
ma oquina5.
Dones i mig ació a la Medi e ània Occiden al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 211
5. En una en e is a concedida al dia i A ui, de 9 de no emb e de 1998, p. 8, la S a. Aicha
Bela bi incidí en el ma eix ema: «La Cons i ució ma oquina dóna els ma eixos d e s a les
dones que als homes, pe ò enim un codi d’es a u pe sonal que s’inspi a en la xa a i que,
segons la in e p e ació d’alguns, no es à o almen adap a a l’espe i de la Cons i ució.
Amb la e isió del 93 hi a ha e modi icacions impo an s, pe eglamen a el di o ci o
les condicions de la poligàmia. Va se un p ime pas, pe què se’ns a dona la possibili a de
di que el codi d’es a u pe sonal no és ni abú ni in ocable. El que s’in en a és e un codi
que espongui a les aspi acions de les eminis es pe la igual a , la digni a i la llibe a . Amb
el nou go e n hi ha hagu una obe u a mol g an, pe què apos a pel e o çamen del pape
DAG 35 207-216 25/1/2000 10:43 Página 211
A con inuació, Isabel Mi alles, p o esso a de D e Ci il a la Uni e si a de
Ba celona, a e un epàs his ò ic de l’e olució dels d e s de les dones des del
anquisme ins a la democ àcia i un b eu esum de les no mes ci ils que es
oben les dones immig ades en a iba a Espanya. La se a ou una exposició
basada en l’es uc u a legal de la Cons i ució espec e als d e s dels es ange s,
els quals es conside a ien amb igual a espec e als nacionals, sense dis inció
de aça, nacionali a , gène e o eligió.
Tancà la sessió Miguel Ángel de P ada del Colec i o IOÉ (gabine d’in-
es igació sociològica c ea el 1982 a Mad id i especiali za en qües ions ela-
cionades amb els mo imen s mig a o is), o em a i zan la di e si a de les
dones immig ades i la plu ali a dels p ojec es mig a o is al nos e país. El
ponen , ac an aques s emes, a ole «desmun a » una sè ie d’ima ges sob e
les dones immig ades que apa eixen con ínuamen en els mi jans de comuni-
cació i que imp egna ien el nos e imagina i col·lec iu. Així, coincidin ambé
amb comen a is an e io s, a ole can ia la isió uni o mi zada d’una immi-
g ació p ecà ia, pob a i amb un baix ni ell cul u al p oceden dels països del
Te ce Món pe una isió més di e sa, d’immig an s p oceden s no només
del Sud —on la majo ia de gen que emig a ho a pe què é possibili a s econò-
miques i un bon ni ell educa iu—, sinó ambé del No d.
M.A. de P ada des acà, ambé, la plu ali a de p ojec es mig a o is de les
dones immig ades, des ina s a: assegu a la subsis ència del g up amilia en
els seus països d’o igen; p omociona -se pe sonalmen i labo almen , com és el
cas de la majo ia de dones sol e es, i aconsegui un espai més au ònom i amb
més llibe a ; segui el ma i al lloc de des í, amb el pape només d’esposa i
con inuan ep oduin els models amilia s adicionals; o, pe con a, a deslliga -
se dels models i de les expec a i es que s’espe a ien del seu pape de dones a
la socie a d’o igen — illes d’immig an s que s’inse eixen a l’escola i que olen
iu e més d’aco d amb els alo s occiden als—. Pe úl im, pa là de les ma -
ques cul u als, de gène e i de classe de les dones immig an s i de com aques es
in lueixen en la segmen ació labo al que pa eixen en la socie a ecep o a, se ia
el cas del que anomenà «mobili a descenden » pe e e i -se a com dones
uni e si à ies o p o essionals s’ocupen en el se ei domès ic i que passen, pe an ,
de eballa a l’es e a pública en els països d’o igen a eballa a l’es e a p i ada
en els països d’acollida (dones ilipines i dominicanes), i l’ascens ela iu en
passa de la descupació en els països d’o igen a una ce a ac i i a econòmica
en els de des í.
En la qua a sessió, Visions de la mig ació i dinàmiques socials a Eu opa, And eu
Domingo, so sdi ec o del Cen e d’Es udis Demog à ics de la UAB, apo à
una in e essan c í ica a la isió que es é a Espanya de la població immig ada,
212 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Anna O iz Gui a ; He mínia Pujol i Es agués; Olga Rojas
de la dona, que ja és un g an pas. Això implica adap a les con encions in e nacionals a les
lleis nacionals, e isa el codi de amília en unció de la cul u a islàmica i ga an i un accés
equi a iu de les dones a cà ecs de esponsabili a ».
DAG 35 207-216 25/1/2000 10:43 Página 212
so in conside ada masculina i jo e. Aques a ima ge dis o sionada con as a
amb la eali a , ja que si es p en, pe exemple, la p o íncia de Ba celona, les
dones ep esen en un 46% del o al de la població esiden d’o igen es ange .
Alho a, si es ol pa la de les dones immig an s que a iben a Espanya, so geix
una al a pa adoxa, ja que, men e es cons ueix una ima ge eduïda i es igma-
i zada d’aques es dones —en associa -les, pe una banda, amb una sè ie d’o í-
gens geog à ics com la República Dominicana o Filipines i, pe l’al a, amb el
eag upamen amilia i ac i i a s p ecà ies—, no hi ha enca a dades es adís i-
ques que co esponguin a aques a ima ge. D’aques a mane a, en el cas pa icu-
la de les dones immig ades a Espanya, enim un enomen de isibili a social,
associa amb la se a es igma i zació, pe ò ambé d’in isibili a es adís ica, ja que
les sè ies es adís iques sob e els esiden s es ange s, in o men més sob e el ac-
amen legisla iu de l’es ange ia que de l’e olució eal de les mig acions.
D’al a banda, Danielle P o ansal, p o esso a d’An opologia Social a la
Uni e si a de Ba celona, assenyalà que a F ança —amb una lla ga adició
com a país ecep o d’amplis mo imen s mig a o is p o inen s del no d
d’À ica— la pe cepció dominan de la immig ació es ange a ha p opicia la
in isibili a social de les dones immig an s, en conside a -les només com a
acompanyan s dels homes immig an s i en el seu pape d’esposes, ma es o illes
dels eballado s immig an s. Malg a o , coincidin amb al es ponències
an e io s, comen à que ambé a F ança hi ha ia hagu un can i signi ica iu en
els mo imen s mig a o is, p o oca pe l’a ibada de les dones immig ades com
a subjec es de la se a p òpia ajec ò ia i com a p o agonis es singula s en el
camp de la in e acció social.
Aques es dones p o inen s del Mag ib que emig en cap a F ança, se ien
majo i à iamen sol e es i cada egada més jo es, i in en a ien millo a la se a
si uació social i econòmica a a és dels es udis p o essionals i el eball. En e
aques a població emenina immig an des acà la impo an p esència d’una
eli que, a a és de l’excel·lència en els es udis uni e si a is i en el eball asso-
cia amb l’a (li e a u a, música, e c.), l’ensenyamen , la in es igació i els mi -
jans de comunicació, aconsegueix combina els con ingu s de dos models
cul u als: pe una banda, no enuncien als alo s ni als cos ums adicionals
del seu país d’o igen i, pe una al a, assimilen c í icamen di e sos aspec es de
la cul u a del país de des í.
Finalmen , C is ina Giudici, p o esso a de l’Uni e si à de «La Sapienza»
de Roma, assenyalà que les mig acions in e nacionals poden se anali zades
an des d’un pun de is a mic oeconòmic, en el ni ell de la amília conside-
ada com a espai de p esa de decisions, com mac oeconòmic, on les polí iques
d’in eg ació p oposades pels go e ns dels països ecep o s cons i ueixen una
espos a necessà ia al p opi p ojec e mig a o i des de la se a dimensió social, ju í-
dica i cul u al. Pel que a a la població d’o igen mag ibí que emig a cap a I àlia,
éu e e ència a una di e ència onamen al en e dones i homes: men e que
les dones endeixen a iu e en les g ans ciu a s, si uan -se p e e en emen en
llocs de eball de ipus indus ial, els homes es dispe sen al lla g del e i o i i a-
lià i eballen p incipalmen en ac i i a s inculades al sec o u al.
Dones i mig ació a la Medi e ània Occiden al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 213
DAG 35 207-216 25/1/2000 10:43 Página 213
A la da e a sessió, Dones immig an s es ange es a Ca alunya, in e ingué en
p ime lloc la D a. Ca lo a Solé, ca ed à ica de sociologia de la UAB, la qual
qües ionà el p essupòsi de la necessi a d’in eg ació de les immig an s en el
país d’acollida. La se a inse ció en l’es uc u a labo al, així com l’accep ació
de alo s i de símbols d’una cul u a di e en , les si ua, de e , en una elació de
subo dinació en e mes de aça pe ò ambé de classe i de gène e. De la ma -
ginali a dels seus llocs de eball (so in amb p oblemes de i a s de la se a
i egula i a en el país —sense con ac es, amb excés d’ho es de eina, amb
sous baixos— subs i uin el eball d’homes i dones au òc ones), se’n de i a ia
la se a ma ginali a social.
La p o esso a Solé ambé éu e e ència b eumen a uns al es emes com la
globali a del ac o eball, la se a segmen ació, la di e si a en e les di e en s
gene acions d’immig an s, l’obsolescència del concep e del Te ce Món i ins
i o al qües ionamen del pa ia ca .
A con inuació la doc o a M. Dolo es Juliano, p o esso a de la Facul a de
Geog a ia i His ò ia de la UB, inicià la se a exposició qües ionan la idea que
la p incipal mobili a és eali zada pels homes: en les socie a s d’o igen de les
dones mig an s, p e alen les es uc u es pa ilineals i pa ilocals que obliguen
les dones a ma xa del seu lloc de naixemen pe ana a iu e amb la amília
del ma i , ja que són els homes els que donen pe manència al llina ge. Aques
e explica ia que les dones que emig en o a del seu país no solen eni un
p ojec e de e o n. Aquí la p o esso a Juliano éu una dig essió cap al cas dels
«indians», dels quals s’espe a a que o nessin iom ado s, men e que de les
dones no s’espe a a que o nessin a pe pe ua cap llina ge amilia , el seu e a un
i ine a i di e en , un p ojec e di e en .
Acabà la se a in e enció e e in -se a l’o e a educacional que es dóna a
les mig an s, la qual e idencia que se’n é una isió so in e ònia, ja que se les
c eu incul es i adicionals, quan en eali a han es a capaces de si ua -se en
una posició de up u a i de can i que indiquen que enen p ou capaci a d’i-
nicia i a i d’au osu iciència.
Finalmen , la D a. Ma ía Ángeles Ramí ez, de la Uni e si a Au ònoma de
Mad id, incidí en els can is que suposa la immig ació pe a les dones mag ibines
basan -se en el eball de camp eali za pe a la se a esi doc o al ecen men
publicada6. Pe M.A. Ramí ez, l’es ablimen de les dones en països on domi-
nen uns models de socie a di e en s po a a la deslegi imació dels codis pe -
sonals, ja que aques s ep esen en un model de socie a que ja no é alidesa.
Dibuixà el pano ama amilia i de eball de les dones que han ma xa soles
(i que con ibueixen a l’economia amilia del país d’o igen ins que cons i-
ueixen la se a p òpia amília) basa en un doble discu s: les no mes socials
a ien, pe exemple, que al Ma oc es igués mal is el eball al se ei domès-
ic, men e que es a ia pe mès si es eali zés o a del país, és a di , la conside-
214 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Anna O iz Gui a ; He mínia Pujol i Es agués; Olga Rojas
6. Muje es, géne o e Islam: muje es ma oquíes en España (1998). Mad id: Ins i u o pa a la
Coope ación con el Mundo Á abe, el Medi e áneo y los Países en Desa ollo. Agencia
Española de Coope ación In e nacional.
DAG 35 207-216 25/1/2000 10:43 Página 214
ació que es a del eball si és al p opi país o en un al e can ia. També com-
po amen s socials poc adequa s al Ma oc (seu e, pe exemple, a la e assa
d’un ca è) deixen de se -ho a la socie a d’acollida. En el ma c amilia els can-
is se ien igualmen impo an s, al Ma oc no exis eix una ideologia de pa e-
lla, men e que o a del país la si uació és una al a, i això compo a ia ambé
que escla essin con lic es que es a en la en s al Ma oc.
Les di e en s ponències o en p esidides pe memb es d’o ganismes ela-
ciona s pe la se a asca d’es udi o de eball amb el e mig a o i. Aques es pe -
sones, a banda d’in odui els i les ponen s, ambé ho e en de les ins i ucions
que ep esen a en, així, es a pode escol a Nú ia Llo ach, di ec o a de l’Ins i u
Ca alà de la Dona; Ca me Solsona, dipu ada al Cong és; Judi h Ibáñez, egi-
do a de l’Ajun amen de Co nellà del Llob ega ; Lau a Feliu, p o esso a de la
Uni e si a Au ònoma de Ba celona; Mohamen Chaïb, p esiden de l’Associació
Sociocul u al Ibn Ba u a; M. Àngels Gonzàlez, di ec o a gene al d’O dena-
ció Educa i a del Depa amen d’Ensenyamen ; Gemma Auba ell, cap de p o-
jec es de l’ICM; Jo di Po a, di ec o de la Fundació Bo ill; Nú ia Vi es, po a eu
de SOS Racisme; Vinye Panyella, dipu ada al Pa lamen de Ca alunya; Na àlia
Ribas, del CIDEME; Albe Galinsoga, p o esso de la Uni e si a de Lleida, i
Remei Sippi, p esiden a de l’Associació de Dones E’Waisoipola.
En esum, podem di que les ponències p esen ades al cu s i els deba s que
p o oca en an ep esen a una bona opo uni a pe escol a ambé les eus del
Sud del món acadèmic i ins i ucional, i pe conèixe més bé la c eixen impo àn-
cia i l’especi ici a de les dones mig an s en l’àmbi de l’Eu opa Occiden al,
exposa pe especialis es d’una banda i l’al a de la Medi e ània.
En la nos a opinió, s’aconseguí, en bona pa , dibuixa un ampli pano a-
ma sob e els can is que han so e els luxos mig a o is p o inen s del Mag ib
en di ecció a Espanya, I àlia i F ança, en especial del p o agoni za pe la p esèn-
cia de les dones mig an s en aques s països, la qual en les da e es dècades ha
c escu an numè icamen com en e mes de di e si a dels seus p ojec es
mig a o is.
Els comen a is i les e idències coinciden s de o es les pe sones con ida-
des ens pe me en p oposa la necessi a de:
a) Abandona la ima ge es igma i zada que es é als països d’acollida de les
dones mig an s, ja que gene almen se les incula amb ac i uds adicio-
nals en l’àmbi social i cul u al (pa icula men en emes amilia s i eli-
giosos), i se les conside a p o inen s de les es e es més des a o ides de la
se a socie a .
b) Ap o undi en el coneixemen de la se a si uació de subo dinació, de subal-
e ni a i ma ginació, en e mes an de aça com de gène e i de classe en les
socie a s d’o igen i de des í.
c) Conèixe els di e sos mecanismes que elles ma eixes cons ueixen pe acon-
segui la se a in eg ació socioeconòmica i cul u al al país ecep o . En aques
sen i , cal assenyala la impo ància que pe aques es dones é l’emig ació:
en mol s casos ha signi ica la possibili a de supe a espais d’exp essió exces-
Dones i mig ació a la Medi e ània Occiden al Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 215
DAG 35 207-216 25/1/2000 10:43 Página 215
