ESTATS DE LA QÜESTIÓ
I DOCUMENTACIÓ
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 166
Resum
L’a icle mos a l’ac ual apo ació cien í ica ancò ona a la geog a ia del gène e en el da e
decenni. Així, l’anàlisi acu ada dels a icles de gène e publica s, en e 1987 i 1997, en les més
impo an s e is es de geog a ia ancò ones, an del país eí com del Quebec, ha possibili-
a la c eació d’una ipologia i ca alogació dels di e en s emes ac a s. És g àcies a aques a
classi icació que podem obse a els e s gene als dels es udis ancò ons de gène e, de ca àc-
e mol eduï i cen a s en l’espai u bà i en la in eg ació de la dona en el món labo al.
Pa aules clau: gène e, geog a ia, ece ca ancò ona, bibliog a ia emà ica.
Resumen. Los es udios de géne o en la geog a ía ancó ona. Una opción de in es igación
di e en e
El a ículo mues a la ac ual apo ación cien í ica ancó ona a la geog a ía del géne o. El
análisis de allado de los a ículos de géne o publicados, en e 1987 y 1997, en las más p es-
igiosas e is as de geog a ía ancó onas, an o de nues o país ecino como de Quebec,
ha posibili ado la c eación de una ipología y ca alogación de los di e en es emas a a-
dos. G acias a es a clasi icación podemos obse a los aspec os gene ales de los es udios
ancó onos de géne o, ma cadamen e educidos y cen ados en los espacios u banos y en
la in eg ación de la muje en el mundo labo al.
Palab as cla e: géne o, in es igación ancó ona, bibliog a ía emá ica.
Résumé. Les é udes de gen e dans la géog aphie ancophone. Une op ion de eche che
di e en e
Ce a icle mon e l’ac uel appo scien i ique ancophone à la géog aphie du gen e pen-
dan la de niè e décennie. L’analyse soigné des a icles de gen e publiés en e 1987 e 1997,
dans les plus p es igieuses e ues ancophones, de la F ance e du Québec, a ai possible
la c éa ion d’une ypologie e ca alogage des di é en s hèmes ai és. C’es g âce à ce e
classi ica ion que nous pou ons obse e les ai s géné aux des é udes ancophones du
1. Aques a icle es à inspi a en la memò ia de ece ca de Te ce Cicle «Les dones, agen s de
desen olupamen en el u isme u al. El cas de l’A dèche i el Maes azgo», di igida pe la D a.
Gemma Càno es i p esen ada al Depa amen de Geog a ia de la Uni e si a Au ònoma
de Ba celona el juliol de 1997.
Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 167-186
Els es udis de gène e a la geog a ia ancò ona.
Una opció de ece ca di e en 1
Asunción Blanco Rome o
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
[email p o ec ed]
Da a de ecepció: gene 1998
Da a d’accep ació: gene 1999
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 167
gen e, a ec un ca ac è e ès édui e cen é dans les espaces u bains e les emmes dans le
monde du a ail.
Mo s clé:gen e, eche che ancophone, bibliog aphie héma ique.
Abs ac . Gende s udies in F ench language a eas. A di e en esea ch op ion
This pape p esen s an analysis o he ecen scien i ic con ibu ions o he geog aphy o gen-
de in he F ench language. A de ailed analysis o he a icles on gende published be we-
en 1987 and 1997, in he mos p es igious geog aphy magazines in he F ench language,
in F ance as well as in Quebec, has made i possible o c ea e a ypology and o ca alogue
he di e en subjec s discussed. Thanks o his classi ica ion we can s udn he gene al
aspec s o he s udies on gende in he F ench language, which a e ma kedly educed and
ocus on u ban a eas and he in eg a ion o women in he wo ld o wo k.
Key wo ds:gende , esea ch in he F ench language, hema ic bibliog aphy.
In oducció
Les apo acions a la geog a ia del gène e es ca ac e i zen pe una dis ibució mol
desigual de la geog a ia eminis a a eu del món, e que es e lec eix a les llis-
es dels memb es de la Unió In e nacional de Geog a ia (UGI) i en les publi-
cacions in e nacionals eali zades (Monk, 1995). D’aques a mane a, al cos a
de la consag ada geog a ia eminis a anglosaxona (b i ànica i no d-ame icana),
es oben nomb oses apo acions de països com Espanya, Holanda, Canadà,
Aus àlia, No a Zelanda o S i Lanka, en on de l’absència, gai ebé absolu a, de
països de l’Eu opa O ien al, d’Amè ica Lla ina, del Sud-es asià ic (Monk, 1993)
o alguns casos so p enen s de l’Eu opa Occiden al, com a a F ança.
Pa al·lelamen , els di e en s ipus de eballs i les línies de ece ca seguides
pe la geog a ia eminis a, als di e en s països, han es a mol di e sos. Així, si
bé la geog a ia de adició anglosaxona s’ha enca ega p incipalmen de la c e-
ació d’una eo ia gene al de la «di e ència», les se es bases pos mode nis es i
pos es uc u alis es es an sen subs i uïdes pe no es línies de ece ca posi i-
is es (p incipalmen en àmbi s no anglosaxons d’À ica, Àsia i Amè ica Lla ina),
on la dona deixa de se una ca ego ia d’anàlisi i s’es udia la complexi a de les
«expe iències de ida» i els di e en s ac o s que es combinen amb el gène e
com a causes de la «di e ència».
Dins d’aques con ex mundial an di e s, hem conside a in e essan ana-
li za el pa icula desen olupamen de línies de ece ca i es udis eali za s dins
de l’àmbi de la dona a F ança, i conc e amen de l’a enció que la geog a ia ha
168 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Asunción Blanco Rome o
Suma i
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 168
In oducció
El gène e en la bibliog a ia ancò ona
Qui esc iu en gène e: au o s i au o es
P edomini de la emà ica u bana i labo al
A all de conclusió
Bibliog a ia emà ica
concedi a aques es com a possibles agen s de desen olupamen local. Les pecu-
lia i a s i el ca àc e eduï de la p oducció ancò ona han conduï a l’anàlisi
de les apo acions de F ança i del Quebec a pa i de l’es udi dels a icles i de
les essenyes bibliog à iques publica s a les més impo an s e is es dins de l’àm-
bi de la geog a ia del gène e en la da e a dècada (1985-1997).
El gène e en la bibliog a ia ancò ona
A di e ència del cas d’Espanya, els es udis de gène e dins de la geog a ia ancesa
es oben lluny de consolida -se com una de les no es línies de ece ca dins de
l’àmbi acadèmic. Aques a manca d’in e ès gai ebé o al pe pa de l’escola
ancesa es a e palès al col·loqui celeb a a Tolosa sob e «Dona, eminisme i
in es igació», el mes de desemb e de 1982 ( egeu les ac es del col·loqui), on
únicamen qua e comunicacions de 137 de p esen ades es a en incloses dins del
g up de ece ca «Dona i Espai» (Saba é, 1984a, p. 39). Da an aques a eali a
i pe ob eni una isió global dels di e en s eballs exis en s, hem c egu in e-
essan eali za una selecció d’a icles i essenyes bibliog à iques sob e geog a-
ia i gène e publica s a di e en s e is es ancò ones. Així, pe aques mo iu,
han es a selecciona s un o al de 51 a icles i 16 essenyes bibliog à iques que
pe anyen a di e en s e is es de Quebec i F ança ( egeu la aula 1).
Els es udis de gène e a la geog a ia ancò ona Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 169
Taula 1. Re is es i a icles ancò ons (1989-1997).
Re is es anceses: 17 To al a icles 38
1Ac a géog aphica 2
2Annales de géog aphie 1
3Bulle in de l’Associa ion de Géog aphes F ançaises 1
4Bulle in de la Socié é Languedocienne de Géog aphie 1
5Bulle in du Cen e d’É udes Regionales e d’Amenagemen 2
6Cahie s d’Ou e-Me 1
7Cahie s de Géog aphie de Dijon 0
8Cahie s Géog aphiques de Rouen 0
9Espace, Popula ion, Socié és 14* + 4
10 Espaces e Socié és 4
11 Géog aphie e cul u es 1
12 Géog aphie sociale 1
13 Hé odo e 0
14 L’Espace Géog aphique 1
15 Monde e cul u es 0
16 No ois. Re ue géog aphique de l’Oues e des pays de l’A lan ique No d 3
17 Re ue Géog aphique des Py enées e du Sud-Oues 2
Re is es canadenques: 1 To al a icles 21
1Cahie s de Géog aphie du Québec. 19* + 2
* Núme os monog à ics.
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 169
És impo an assenyala que si bé la socie a ancesa, com la es a de socie-
a s del momen , es a eu e in luenciada pels nous emes i línies d’anàlisis a
pa i dels esde enimen s de Maig del 68, la geog a ia no a sen i gai e aques-
es in luències. Malg a que a F ança a apa èixe un g an nomb e de publica-
cions eminis es pe iòdiques, mol es an desapa èixe uns quan s anys més a d.
Consegüen men , és necessa i assenyala la impo ància que aques e é
en línies gene als dins de l’àmbi de la ece ca de gène e, ja que aques nomb e
d’a icles i essenyes, eduï si es compa a amb l’àmplia p oducció anglò ona,
és el nomb e o al exis en a ho es d’a a.
Malg a el no negligible nomb e o al de e is es ancò ones exis en , la
p oducció o al al lla g del pe íode anali za (1985-1997) és mol eduïda (51
a icles i 16 essenyes en un o al de 18 e is es), amb un lleuge augmen en
els dos da e s anys. Una anàlisi acu ada de les dades desglossades mos a una
p oducció enca a més eduïda. Com es po obse a al g à ic 1, la ònica domi-
nan ha es a la publicació d’un, o com a màxim dos, a icles pe e is a i any.
Aques es dades es euen pa cialmen dis essades a causa de l’es a ègia adop-
ada quan es publiquen núme os monog à ics.
Així, algunes de les més impo an s e is es especiali zades, en on ades
di ec amen amb la manca d’a icles cen a s en un dels emes més inno a-
do s, com és la geog a ia eminis a, s’han is obligades a «a apa » el emps
pe du c ean núme os de dedicació exclusi a. Com ens mos a el g à ic 1,
aques a «mesu a de o ça» e de lluny, ja que la p ime a publicació d’un núme-
o monog à ic da a de 1983.
170 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Asunción Blanco Rome o
G à ic 1. Nomb e i any de publicació.
Fon : elabo ació p òpia.
1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
16
14
12
10
8
6
4
2
0
A icles Ressenyes
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 170
Si bé la ece ca en geog a ia eminis a canadenca ha adop a un ca àc e
di e en de la p òpiamen ancesa, a eses les in luències ebudes dels Es a s
Uni s i Angla e a, ampoc mai no ha a iba a imposa -se com a ema domi-
nan dins l’àmbi geog à ic, en gene al els ex os eminis es han es a poc nom-
b osos i la pene ació de la geog a ia eminis a a les publicacions cien í iques ha
es a mol ímida. Ja l’any 1983 Anne Gilbe i Dama is Rose, al núme o
monog à ic de Cahie s de géog aphie du Québec, assenyala en aques a eali a
i mos a en la olun a d’aques a publicació pe can ia -ho «[…] amb aques
núme o especial, els Cahie s de géog aphie du Québec han olgu emeia l’absèn-
cia de la geog a ia eminis a dins les publicacions des inades p incipalmen als
ancò ons».
Malg a o , aques a endència no ha so e g ans can is i podem oba
aques a ma eixa in enció sis anys més a d a l’edi o ial de la e is a Espace,
Popula ions, Socié és en el seu núme o monog à ic, publica l’any 1989, on
Jacquelin Cou as i Jeanne Fagnani exposa en «Dins la con inuï a d’aques s e-
balls, ens ha sembla que ha a iba el momen d’adop a una òp ica compa a i a
en e els sexes, amb l’objec iu de posa en e idència les especi ici a s de les ela-
cions de les dones i els homes amb l’espai. Reunin en aques núme o de la
e is a Espace, Popula ions, Socié és a icles d’au o s de di e en s països, nosal-
es p e enem —modes amen — pa icipa en aques a eno ació i ap o undi-
men de les ece ques».
Qui esc iu en gène e: au o s i au o es
Com a la es a de països, els a icles ancò ons publica s dins de l’àmbi de la
geog a ia eminis a es an eali za s, gai ebé de mane a exclusi a, pe dones.
Així, com es po obse a al g à ic 2, el 76% dels a icles i de les essenyes
e ingu s han es a elabo a s pe dones. Un no negligible 17%, exclusi amen
Els es udis de gène e a la geog a ia ancò ona Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 171
G à ic 2. Sexe dels au o s i de les au o es.
Fon : elabo ació p òpia.
Homes
Dones
Mix es
7%
17%
76%
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 171
pe homes, i el que és més so p enen , només un 7% són d’au o ia mix a.
Aques es dades mos en que dins la ece ca geog à ica con inuen sen majo-
i à iamen les geòg a es qui s’in e essen pels emes de gène e o eminis es i
que, malg a la ecen dedicació d’alguns geòg a s a aques a línia de ece ca,
enca a queda mol camí a ecó e pel que a a la eali zació de eballs com-
pa i s, on les apo acions dels dos sexes pod ien amplia i en iqui l’anàlisi
que es ulgui eali za .
Pa al·lelamen , els au o s i les au o es són en la se a majo ia ancesos (49%)
i canadencs (29,4%), amb apo acions impo an s de ece ques espanyoles,
un nomb e eduï d’a icles anglò ons (Es a s Uni s i Regne Uni ) i una in e-
essan pe ò mínima apo ació d’es udis d’Amè ica Lla ina o Àsia ( egeu el
g à ic 3).
En gene al, és possible oba un segui de noms, com Jeanne Fagnani,
Jacqueline Cou as, Anne M. Seguin i Paul Villeneu e, que es epe eixen e-
qüen men i que o men el g up capda an e que eballa an a F ança com a
Canadà sob e geog a ia i gène e o simplemen sob e elacions de gène e.
Aques a eali a mos a una dinàmica mol ancada dins de la ece ca de
gène e. En gene al, els es udis ancò ons se cen en, com eu em pos e-
io men amb més de all, en l’anàlisi de emes d’in e ès endogen, en aquells
aspec es de les se es dinàmiques socials que a ec en gai ebé de mane a exclu-
si a el seu en o n més p ope . D’aques a mane a es p odueix un doble eno-
men de ancamen in e n, d’una banda, cap a les possibles pene acions
inno ado es p o inen s de l’ex e io , pe pa de les ece ques més a ança-
des ja siguin angleses, ame icanes, e c., i, pe una al a banda, una limi ació
dels emes de ece ca i una manca d’obe u a o d’in e ès cap a d’al es egions
geog à iques o espais de no es ece ques, com poden se Amè ica Lla ina,
À ica, e c.
172 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Asunción Blanco Rome o
G à ic 3. País d’o igen dels au o s i de les au o es.
Fon : elabo ació p òpia.
0 5 10 15 20 25 30 35
Xina
Es a s Uni s
Mèxic
B asil
Suïssa
Bèlgica
Regne Uni
Espanya
Quebec
F ança
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 172
Un al e dels aspec es impo an s pe la se a epe cussió di ec a en els emes
ac a s és la p ocedència acadèmica dels au o s i de les au o es. Pe una banda, i
com e a d’espe a a ès el ca àc e especiali za de les e is es anali zades, s’ob-
se a un p edomini de la geog a ia com a disciplina acadèmica dels au o s i de
les au o es, pe ò, pa al·lelamen , obem un segui d’al es disciplines mol
p ope es a la geog a ia i que in e enen di ec amen en els es udis sob e les
elacions socials, la si uació de la dona o les elacions de gène e, com són en
aques cas la sociologia, l’economia, les ciències polí iques o la his ò ia ( egeu
el g à ic 4).
És necessa i assenyala que aques es dades no mos en d’una mane a ide-
digna la eali a de la p oducció sob e dona i gène e a ès el seu ca àc e es-
ic iu. El e de cen a -nos en l’anàlisi de e is es especiali zades en geog a ia
amaga una eali a dominan a la p oducció ancò ona. Com ja hem asse-
nyala an e io men , els es udis de gène e mai no han ingu un pes dominan
a l’in e io de la geog a ia com a línia de ece ca, i han es a abo da s des d’al-
es disciplines com la sociologia o l’economia. D’al a banda, i com eu em més
enda an , els emes de gène e i si uació de la dona en elació amb el seu medi
han es a anali za s des d’en ocamen s economicis es, els p incipals elemen s
d’es udi dels quals han es a , pel que a als es udis d’à ees u banes o pe iu ba-
nes, la locali zació esidencial de les dones i els homes ac ius, la dis ibució
geog à ica dels llocs de eball emenins i masculins, la si uació econòmica de
les dones, les elacions labo als, la seg egació social, la ep oducció social de ols,
e c., i pe als es udis u als, l’accés a la p opie a de la e a, la si uació de la
dona com a co-ges o a de les explo acions amilia s, la c isi econòmica i el ol
de les dones dins les ies econòmiques al e na i es, e c.
P edomini de la emà ica u bana i labo al
Com es po obse a al g à ic 5, podem a i ma que la p oducció ancò ona es
ca ac e i za pe un g an p edomini dels es udis cen a s en «dona i me ca labo-
al» (26%) i «dona i espais u bans» (16,4%), emes que, com ja hem di an e-
Els es udis de gène e a la geog a ia ancò ona Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 173
G à ic 4. Disciplina a la qual pe anyen els au o s i les au o es.
Fon : elabo ació p òpia.
0 5 10 15 20 25 30 35
Ag onomia
His ò ia
Polí iques
Economia
Sociologia
Geog a ia
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 173
io men , són p ope s a la socie a ancesa, p incipalmen u bana, i que ocu-
pen l’in e ès de la majo ia de les línies de ece ca sob e gène e.
Pa al·lelamen es po obse a l’exis ència d’un segui de emes d’in e ès
ei e a iu en els di e en s es udis i línies de ece ca ( egeu-ho de alladamen a
l’annex). Així, eiem com el eball emení, la se a dis ibució i ees uc u ació
és un dels emes p incipals de les ece ques ancò ones. Des de di e en s en o-
camen s eò ics, ma xis es i/o eminis es en e d’al es, el « eball» és el cen e
d’a enció d’un lla g segui d’es udis de ma ca cai e economicis a. Aspec es
com els llocs de eball i la se a dis ibució, la di e si a de elacions de les
dones dins de l’es e a labo al o els models ígids de elacions dins del eball, són
ac a s an a ni ell u bà (Fagnani, 1985, 87, 89; Seguin i Villeneu e, 1987;
Rose, 1987) com a escala nacional (Balley, 1987). La lla i la se a obe u a a les
ac i i a s p oduc i es és ambé un ema a deba (F. Mackenzie, 1987;
S. Mackenzie, 1987; Pelle ie , 1987a), semp e des de l’in e ès econòmic que
aques es ac i i a s suposen. Pa al·lelamen s’anali za el eball au ònom de les
dones com una es a ègia pe sob e iu e dins de les ciu a s pe i es o a les à ees
u als de Canadà en ase de desindus iali zació (S. Mackenzie, 1987). Malg a
que, com hem is a Espanya, aques és un dels p incipals aspec es desen o-
lupa s pe la geog a ia del gène e, els es udis ancò ons se cen en en la c ea-
ció de models econòmics a pa i de dades es adís iques de la mà d’ob a emenina
o bé en l’anàlisi de eo ies de egula i zació, sis emes de p oducció o el p edo-
mini del sec o e cia i. La dona es conside a com a elemen di e enciado
p incipal, pe la qual cosa es c een es udis sec o ials poc a icula s dins de la
complexi a global del enomen del me ca de eball.
Relaciona di ec amen amb el eball, i en mol s casos sen pa del con ex
on es desen olupa, obem els aspec es dona i espai i espai u bà,com s’ap ecia
al g à ic 5. En aques cas, els au o s d’aques s a icles se si uen dins d’una línia
174 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Asunción Blanco Rome o
G à ic 5. Temes ac a s.
Fon : elabo ació p òpia.
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Teò ic Bibliog à ic Dona Regional T eball U bana Ru al
i espai
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 174
Els es udis de gène e a la geog a ia ancò ona Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 181
Annex. Classi icació dels a icles.
N. Re is a Au o País ac a Tema Pa aules clau Codi
1Ac a Géog aphica Cou as, J. (F ança) Gene al Teò ic Espai públic 1
Espai u bà U ili zació de l’espai
Seg egació públic
U ili zació Repa ició iguali à ia
P àc iques indi iduals de l’espai
Seg egació espacial
2Annales Fagnani, J. (F ança) Aglome ació Dis ibució espacial Ac i es 6
de Géog aphie Pa ís ( egeu núm. 16) Aglome ació Pa ís
Ca ego ies Equipamen s col·lec ius
sociop o essionals Dones
Accés al eball Locali zació esidencial
Tipus de ida
Es a us ma imonial
3B. du Cen e Lesachey, S. (F ança) F ança Relacions Home dona Explo ació ag ícola 7
d’É udes Regionales No mandia a l’explo ació ag à ia No mandia
e d’Amenagemen (Puy d’Auge) (Simple i sense T eball emení
ondamen eò ics- a l’explo ació
di ulgació)
4B. du Cen e “ F anca T eball indus ial T eball local 5
d’É udes Regionales Che bou y Rees uc u ació i c isi T eball emení
e d’Amenagemen No d-Co en in T eball emení
Basse-No mandie (Econòmic no gène e)
5Bull. Assoc. Dumon , G.F. Mundial T eball i dona T eball 5
Géog . F ança. (F ança) E olució mundial Dona
No d-Sud Desen olupamen
(Desc ip iu-econòmic
no gène e)
6Bull. Socié é Richez, J. (F ança) Tunísia Habi a ge i dona Rol de l’habi a ge social 4
Languedocienne (Mahdia) A qui ec u a local Rol de la dona a casa
de Géog aphie (Desc ipció de elacions com a únic ol social
socials i ac i uds Funcionamen s socials
d’aques s pobles.
No gène e di ec amen )
7Québec Risi (Canadà) Canadà Teò ic Feminisme 1
Geog a ia
9Québec Pelle ie (Canadà) Llengua ancesa Bibliog a ia Dona i medi ambien 2
i anglesa Geog a ia i eminisme
10 Québec Buñuel (España) Gene al Ús de l’espai pe pa Llengua ge 3
Espanya de les dones Espais u bans ex e io s/
in e io s
Seg egació sexual
Mig acions i mobili a
espacial
*A icle de emà ica u al que se cen a en l’es udi de cas d’una egió o zona de e minada.
Codis de emes: 4. Regional. Es udis de cas.
1. Teo ia/gène e. 5. T eball. Me ca labo al. G au d’inse ció de la dona en el me ca de eball.
2. Bibliog à ic. 6. U bana. Seg egació espacial. Locali zació u bana. Xa xes de sociabili a emenina.
3. U ili zació de l’espai pe pa de les dones. 7. Ru al. Socie a u al. Explo ació amilia . Rol de la dona com a ag icul o a.
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 181
182 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Asunción Blanco Rome o
Annex (con inuació).
N. Re is a Au o País ac a Tema Pa aules clau Codi
11 Québec Gilbe (EUA) Gene al Teò ic Geog a ia eminis a 1
Ciència
Teo i zació pe con a es a
la masculini a de la ciència
12 Québec Mackenzie, F. Kenya Capaci a de les dones Dones i Te ce Món 7*
(Canadà) pe es abli xa xes O gani zació pagesa
Sexe
Regió u al
13 Québec Ca nei o, M.J. B asil Accés a la e a Dones 7*
La inas, L. Pa icipació de les dones Re o ma ag à ia
(B asil) Pa e ei indica iu dins Mobili zació campe ola
l’o gani zació dels B asil
campamen s
Es a us de la dona
ag icul o a
14 Québec Mackenzie (Canadà) Canadà C isi econòmica Pa ena ia 7*
Colòmbia Desen. al e na iu T eball domicili
b i ànica Gua de ies, a esana Vies econòmiques al e na i es
15 Québec Balley, Ch. F ança Dones i inse ció labo al Dones 5
(F ança) No gène e T eball
Compo amen
Regió
Temps quo idià
16 Québec Fagnani, J. (F ança) F ança Dis ibució espacial Ac i i a p o essional 3
u bana i in luència T eball emení
en l’ac i i a emenina Equipamen s col·lec ius
Vida u bana Fecundi a
Vida en pe i è ia Ma es
O gani zació espacial
Regió/Ile-de-F ance
Quali a de ida
Es a ègies indi iduals
Seg egació demog à ica i social
17 Québec Gilbe , A. Gene al Teò ic Si uació de la geog a ia 1
(Cali ò nia) emenina
Rose, D. (Canadà) Es a de la qües ió Apo acions a la geog a ia
Feminisme ancès
18 Québec Cou as, J. (F ança) F ança His ò ic Ciu a 6
Relacions en e l’espai- Espai públic
i compo amen s socials Sexe
Teò ic Dones
Espai social
Espai ideològic
P àc iques u banes
Compo amen espacial
*A icle de emà ica u al que se cen a en l’es udi de cas d’una egió o zona de e minada.
Codis de emes: 4. Regional. Es udis de cas.
1. Teo ia/gène e. 5. T eball. Me ca labo al. G au d’inse ció de la dona en el me ca de eball.
2. Bibliog à ic. 6. U bana. Seg egació espacial. Locali zació u bana. Xa xes de sociabili a emenina.
3. U ili zació de l’espai pe pa de les dones. 7. Ru al. Socie a u al. Explo ació amilia . Rol de la dona com a ag icul o a.
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 182
Els es udis de gène e a la geog a ia ancò ona Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 183
Annex (con inuació).
N. Re is a Au o País ac a Tema Pa aules clau Codi
19 Québec Fo in, A. Quebec Locali zació u bana In e can is 6
(Quebec) ( ille) Xa xes de sociabili a Família
emenina Dones
Relacions amilia s
Xa xa
Sociabili a /solida i a
Ciu a de Quebec
Veïna ge
20 Québec Pelle ie , L. Gene al Espai Espais emini za s 3
(Quebec) Relacions home/dona Relacions pa ia cals de sexe
Teò ic Relacions de sexe
P oducció amilia
21 Québec Seguin, A.M. Quebec Dones 6
Villeneu e, P. ( ille) Es e a p i ada
(Quebec) T eball
Lla s/ amília
Llui es u banes
Mon e-Ville de Quebec
22 Québec Rose, D. (Quebec) Mon eal Geog a ia ma xis a
i u bana 5
Geog a ia eminis a
Dones
Rees uc u ació del eball
No a classe mi jana
Di isió sexual del eball
Rep oducció
Gen i icació
23 Québec Risi (Canadà) Gene al Re lexió sob e el ca àc e Home com a subjec e de 1
and ocèn ic dels la geog a ia
concep es u ili za s en Visió c í ica des de la dona
geog a ia Llengua ge masclis a/sexis a
Code e minació dels dos
es ils «home/dona»
24 Québec And ew Canadà Con ac es en e les dues G ups de dones 4
Dion Ou aouais comuni a s i els g ups Xa xes cul u als
Jacques On a io de dones O awencs
Regional Fenomen egional
Iden i a egional
25 Québec Villeneu e Canadà Teò ic Je a quies/me ca / 1
Mon eal ba is cen als/
pe i è ies/ elacions home-dona/
pola i zació social/pa ia ca /
pa ena ia
26 Québec Ga cia Ramon Espanya Es a de la qües ió Geog a ia/gène e/Espanya 1
Segui Geog a ia i gène e Con ibucions concep uals
(Espanya) a Espanya Dones i explo ació ag à ia
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 183
184 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Asunción Blanco Rome o
Annex (con inuació).
N. Re is a Au o País ac a Tema Pa aules clau Codi
28 Espace, Popula ion, Sz okman, N. F ança Econòmic T eball 5
Socié és (F ança) (Aglome ació) Dades es adís iques Dona
No gène e Ac i i a emenina
29 Espace, Popula ion, Fe eol, G. (F ança) F ança Econòmic Inse ció p o essional 5
Socié és T eball Mà d’ob a emenina
No gène e Teo ia de la egulació
Es uc u a amilia
Sis ema de p oducció
30 Espace, Popula ion, Cou as, J. Gene al Es a de la qües ió 1
Socié és Fagnani, J. (F ança)
31 Espace, Popula ion, Hanson, S. USA Seg egació sexual USA 6
Socié és P a , G. Massachusse s del eball Sexes
(Canadà) (ciu a ) 1980 Di e ències socio- Classes socials
p o essionals en e sexe Rep oducció social
Implicacions Es uc u es esidencials
d’he e ogeneï a
Polí iques u banes
32 Espace, Popula ion, Congdon, P. Regne Uni Es udi gene al de la Regne Uni 6
Socié és (Regne Uni ) (Lond es) seg egació emenina Lond es
a Lond es Sexes
Disc iminació emenina Es uc u a social
Seg egació social Me ca de eball
Segmen ació
Desigual a
Lla s
Demog a ia
33 Espace, Popula ion, Díaz Muñoz, A. Espanya Va iació espacial de Di e ències segons el sexe 5
Socié és Rod íguez, J. (Mad id) di e en s axes segons Taxa d’ac i i a
(Espanya) el sexe Me ca local del eball
34 Espace, Popula ion, Chocoine, N. Mon eal Rees uc u ació Bipola i zació 5
Socié és Rose, D. econòmica Lloc de esidència
(Quebec) Di isió sexual del eball Lloc de eball
Repa ició espacial del G ups p o essionals
eball
Econòmic
35 Espace, Popula ion, Rosenbloom, S. EUA U ili zació di e enciada, Compo amen s de mobili a 3
Socié és (USA) (Texas) segons el sexe, De e minan s dels ia ges
del anspo en en e domicili i eball
els desplaçamen s dels homes i de les dones.
eball-domicili
*A icle de emà ica u al que se cen a en l’es udi de cas d’una egió o zona de e minada.
Codis de emes: 4. Regional. Es udis de cas.
1. Teo ia/gène e. 5. T eball. Me ca labo al. G au d’inse ció de la dona en el me ca de eball.
2. Bibliog à ic. 6. U bana. Seg egació espacial. Locali zació u bana. Xa xes de sociabili a emenina.
3. U ili zació de l’espai pe pa de les dones. 7. Ru al. Socie a u al. Explo ació amilia . Rol de la dona com a ag icul o a.
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 184
Els es udis de gène e a la geog a ia ancò ona Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 185
Annex (con inuació).
N. Re is a Au o País ac a Tema Pa aules clau Codi
36 Espace, Popula ion, Ga cia Ramon, M.D.Espanya Rol d’homes i dones Aju amilia 7
Socié és (Espanya) (zones ag ícoles) en el sec o ag a i Es adís iques ag ícoles
T eball de les dones
Ac i i a ag ícola
37 Espace, Popula ion, Cohen, Y. Quebec Explo acions ag ícoles Ag icul o s- amade s 7
Socié és (Canadà) Ce cle d’ag icul o s Família
No gène e Associació ag ícola
Conse ado isme
38 Espace, Popula ion, Andan, O. F ança U ili zació de l’espai U ili zació de l’espai 3
Socié és Raux, Ch. a la lla Di e ències de sexe
(F ança) Cà egues amilia s
Es a us ma imonial
Si uació labo al de la dona
39 Espace, Popula ion, Cou as, J. 3
Socié és
40 Espace, Popula ion, Pinçon, M. 3
Socié és Pinçon-Cha lo , M.
(F ança)
41 1
42 Espaces e Socié és Guillo , C. Gene al La p esa de l’espai Dones i espai públic 3
Ney and, G. (Ex. F ança) Dones i espai p i a
(F ança) Aix Relacions home/dona
U ili zació de l’espai lúdic
43 Géog aphie Sociale Cou as, J. F ança Dones/accés 3
(F ança) (Pa ís) a la p opie a
Família
Espai pe iu bà
Modi icacions de la ida
quo idiana
Relacions dona i medi
ambien
Quali a de ida
44 No ois Pihe , Ch . F ança T eball emení Sec o s de eball emení 5
(F ança) (Mai e-e -Loi e) Relació en e la G ans ciu a s
emini zació del eball A u
i la dimensió de Feble o mació
les ciu a s
P edomini del sec o
e cia i
(Mol econòmic)
45 No ois Delama e, A. F ança Regional Geog a ia de la població 5
Calmes, R. Econòmic Població ac i a
(F ança) Models
No gène e
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 185
186 Doc. Anàl. Geog . 35, 1999 Asunción Blanco Rome o
Annex (con inuació).
N. Re is a Au o País ac a Tema Pa aules clau Codi
46 No ois Ha dill, I. Regne Uni Ac i uds de les dones T eball emení 5
G een, A. da an la se a einse ció Es a ègies emenines
(Regne Uni ) T eball Di e ències socioeconòmiques
Manca d’in aes uc u a
(gua de ies)
Seg egació del me ca
de eball
Igual a d’opo uni a s
47 R. Géog aphie des Rieu, A. Midi-Py énées P o essionali zació del Espai u al 7
Py énées e du (F ança) (F ança) eball d’ag icul o a Explo ació amilia
Sud-Oues Rol de la dona ag icul o a
Expe iència de ida
quo idiana
Can is socials
Família
Desen olupamen
48 R. Géog aphie des Massou, F. Lomagne Coges ió de les Socie a u al 7
Py énées e du Roux, P. (F ança) explo acions Família
Sud-Oues (F ança) Rol de les dones T eball
a les explo acions Dones ag icul o es
Coges o es
*A icle de emà ica u al que se cen a en l’es udi de cas d’una egió o zona de e minada.
Codis de emes: 4. Regional. Es udis de cas.
1. Teo ia/gène e. 5. T eball. Me ca labo al. G au d’inse ció de la dona en el me ca de eball.
2. Bibliog à ic. 6. U bana. Seg egació espacial. Locali zació u bana. Xa xes de sociabili a emenina.
DAG 35 165-186 25/1/2000 10:42 Página 186
