Resum
Cada any es donen ci a a Sain -Dié-des-Vosges més de 30.000 pe sones in e essades en la
geog a ia, així com p o essionals d’al es disciplines, del món emp esa ial, de la unció
pública, de la polí ica, de l’a i del pe iodisme. El Fes i al p e én p opo ciona un espai
pe a l’in e can i i la obada, enmig d’un ambien de diàleg i es a que pe me i combina
els aspec es cien í ics i popula s.
Pa aules clau: Sain -Dié-des-Vosges, es i al, geog a ia, Eu opa.
Resumen. Fes i al In e na ional de Géog aphie. Sain -Dié-des-Vosges (1 al 4 de oc ub e de
1998)
Cada año se dan ci a en Sain -Dié-des-Vosges más de 30.000 pe sonas in e esadas en la
geog a ía, así como p o esionales de o as disciplinas, del mundo emp esa ial, de la un-
ción pública, de la polí ica, del a e y del pe iodismo. El Fes i al p e ende p opo ciona
un espacio pa a el in e cambio y el encuen o, en un ambien e de diálogo y ies a que pe -
mi a combina los aspec os cien í icos y popula es.
Palab as cla e: Sain -Dié-des-Vosges, es i al, geog a ía, Eu opa.
Resumé. Fes i al In e na ional de Géog aphie. Sain -Dié-des-Vosges (1 au 4 oc ob e 1998)
Chaque année se e ou en à Sain -Dié-des-Vosges plus de 30.000 pe sonnes in é esées à
la géog aphie, ainsi que des p o essionnels d’au es disciplines, de l’en e p ise e de la onc-
ion publique, de la poli ique, de l’a e des médias. Le Fes i al ise à o i un espace pou
l’échange e le encon e dans une ambiance de dialogue e ê e que combine les aspec s
scien i iques e populai es.
Mo s clé: Sain -Dié-des-Vosges, es i al, geog aphie, Eu ope.
Abs ac . Fes i al In e na ional de Géog aphie. Sain -Dié-des-Vosges (1s -4 h Oc obe 1998)
E e y yea mo e han 30.000 people ga he in Sain -Dié-des-Vosges, including hose in e-
es ed in geog aphy, p o essionals om o he disciplines, and people om he ields o
business, public adminis a ion, poli ics, he a s and jou nalism. The Fes i al aims o be
Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 247-251
Fes i al In e na ional de Géog aphie
Sain -Dié-des-Vosges (Lo ena, F ança),
1 al 4 d’oc ub e de 1998
Mi eia Baylina Fe é
Ma ia P a s Fe e
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
[email p o ec ed]
[email p o ec ed]
Da a de ecepció: oc ub e 1998
Da a d’accep ació: no emb e 1998
DAG 34 247-251 20/5/99 16:24 Página 247
an encoun e poin o mee ing and exchange, in a elaxed a mosphe e open o dialogue,
which makes i possible o combine scien i ic and popula aspec s.
Key wo ds:Sain -Dié-des-Vosges, es i al, geog aphy, Eu ope.
Un esde enimen amb ocació de es a majo de la geog a ia
L’any 1507 s’elabo a i s’imp imeix, a Sain -Dié-des-Vosges, un mapa del món
on apa eix pe p ime cop el opònim d’Amè ica. Amb el desig d’en onca
amb aques esde enimen , ema cable pe a la his ò ia de la geog a ia i la ca -
og a ia, l’any 1990 a néixe el Fes i al In e nacional de Geog a ia.
Des d’alesho es cada any es donen ci a a Sain -Dié-des-Vosges més de
30.000 pe sones in e essades en l’e olució de la geog a ia, especialis es dedi e -
sos camps geog à ics, així com p o essionals d’al es disciplines, del món
emp esa ial, de la unció pública, de la polí ica, de l’a , del pe iodisme... El
Fes i al p e én p opo ciona a o s aques s isi an s un espai pe a l’in e can-
i i la obada, enmig d’un ambien de diàleg i es a, que pe me i combina els
aspec es cien í ics i popula s. Aques es i al es ca ac e i za p ecisamen pe -
què no ol limi a -se a se un ò um de ipus p o essional o acadèmic com
an s d’al es.
Du an els dies de celeb ació del Fes i al, la ciu a de Sain -Dié s’engalana
amb elemen s geog à ics i iu com una es a les nomb oses ac i i a s, o es
públiques i g a uï es, que es desen olupen amb la geog a ia com a eix es uc-
u ado . Es p og amen nomb oses aules odones, con e ències, eunions emà-
iques, p esen acions de llib es... Simul àniamen als ac es més acadèmics o
p o ocol·la is, se celeb a un saló del llib e, un saló de la geomà ica, un saló gas-
onòmic i es p og amen exposicions, p ojeccions de documen als i ca ès geog à-
ics.
En el ma c del Fes i al ambé es donen di e sos p emis, en e els quals des-
aca el P emi Vau in Lud o P emi In e nacional de Geog a ia, que s’a o ga a
un geòg a o una geòg a a de enom mundial pel conjun de la se a ob a i de
la se a ajec ò ia geog à ica (en edicions an e io s l’han ebu Pe e Hagge ,
Tö s en Häge s and, Pe e Gould, Mil on San os, Paul Cla al i Roge B une ).
També es lliu a el P emi P olémée de Geog a ia a un llib e de ulga i zació
cien í ica geog à ica, que aques any ha es a lliu a a A mand F émon , i di e -
sos p emis ad eça s a escola s i es udian s.
De l’1 al 4 d’oc ub e de 1998 s’ha celeb a a Sain -Dié-des-Vosges la no e-
na edició d’aques Fes i al In e nacional de Geog a ia al ol an del ema
«Eu opa, un con inen de geog a ia a iable». Aques a edició ha comp a amb
248 Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 Mi eia Baylina Fe é; Ma ia P a s Fe e
Suma i
DAG 34 247-251 20/5/99 16:24 Página 248
Un esde enimen amb ocació
de es a majo de la geog a ia
«Eu opa, un con inen de geog a ia
a iable»
el pa ocini de Pie e Mosco ici, minis e ancès enca ega d’A e s Eu opeus,
i amb la di ecció cien í ica del geòg a Rémy Kna ou (Uni e si é de Pa is 7
Denis Dide o ). Com en cada edició, el Fes i al comp a ambé amb un p e-
siden , Théodo e Zeldin, p o esso a l’Ox o d Uni e si y, un con ida d’ho-
no , el p emi Nobel de ísica Geo ges Cha pak, i un país in i a d’hono , aques
any el B asil.
Les ac i i a s es a en inicia el dijous dia 1 d’oc ub e amb l’obe u a o i-
cial del Fes i al. El di end es i el dissab e són els dies cen als del Fes i al i els
que concen en un nomb e més ele a d’ac i i a s, men e que el diumenge
l’ac i i a es concen a al ma í i a la a da se celeb a la ce imònia de clausu a o i-
cial del Fes i al.
Les nomb oses ac i i a s del Fes i al se celeb en en di e en s espais de la ciu-
a , o s p ou p òxims i uni s pe un se ei de anspo públic i g a uï pe
acili a el desplaçamen en e les di e ses seus. A la sala d’ac es de l’espai
Geo ges Sadoul és on es concen en les ac i i a s més mul i udinà ies: els
deba s, les con e ses geog à iques, les aules odones, con e ències, així com
el ò um. La es a d’ac i i a s p oposades es epa eixen pe di e en s espais de
la ciu a : emissions de àdio, comunicacions cien í iques, obades, demos a-
cions culinà ies, i els o iginals i in o mals ca ès geog à ics, on un ponen p e-
sen a b eumen un ema i con ida el públic a in e eni -hi amb p egun es o
comen a is. Les ce imònies o icials d’en ega de p emis i la con e ència del
P emi Vau in Lud se celeb en als salons de l’Ajun amen .
El Fes i al p esen a un p og ama d’ac i i a s mol in ens. És impossible e -
ne un seguimen comple , pe què mol s ac es són ins i o simul anis i ocupen
el dia sence des de ben d’ho a ins ben a d. D’aques a enè ica ac i i a
geog à ica se’n an essò mol s mi jans de comunicació, an locals com es a als
i ins i o es ange s. Cal des aca que el Fes i al ambé comp a amb la se a
p òpia publicació, Le Quo idien du Fes i al In e na ional de Géog aphie de Sain -
Dié-des-Vosges, que s’edi a dià iamen men e du a el Fes i al. Aques a publi-
cació, que es dis ibueix g a uï amen a o es les seus, in o ma de alladamen
de les ac i i a s celeb ades i de l’agenda penden , inclou pe i s a icles d’opi-
nió, essenyes de no e a s edi o ials i nomb oses o og a ies en colo sob e el
Fes i al i els seus isi an s més ema cables.
La denominació o icial d’aques es i al ecull el quali ica iu d’«in e nacio-
nal». Aques aspec e és més p esen en la in enció que en la eali a , o i que
el comi è o gani zado a g ans es o ços en aques sen i i econeix que cada
edició és una mica més in e nacional. El g au d’in e nacionali a és mol cla
en aspec es com el P emi Vau in Lud o en l’es o ç pe con ida pa icipan s
es ange s a aules odones, con e ències o ò ums. On no ho és an és a ni ell
de públic i isi an s, ancesos en un 95% dels casos, o a ni ell d’ac i i a s més
popula s, com pe exemple el saló del llib e o el saló gas onòmic. Segu amen
una di usió més g an de la inicia i a en el u u con ibui à a es end e la oca-
ció in e nacional del Fes i al a o s ni ells. La pa icipació espanyola es a limi-
a a un pa ell de pa icipan s en deba s i a la p og amació de l’exposició «Ce dà:
ciu a i e i o i».
Fes i al In e na ional de Géog aphie Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 249
DAG 34 247-251 20/5/99 16:24 Página 249
«Eu opa, un con inen de geog a ia a iable»
El ema cen al del Fes i al gi à en o n de la e lexió sob e l’abas , la iden i a
i el p océs de cons ucció eu opea. La idea de la cons ucció p og essi a d’una
unió cons i ueix una qües ió mol elle an , no només pels eu opeus sinó pe
a o el món. La possibili a de comp a amb una Eu opa unida mol més
àmplia que l’ac ual i el e que s’acos in Es a s que an se an agonis es en un
passa no gai e llunyà són aons p ou sòlides pe con empla de p op l’e olu-
ció polí ica d’aques con inen . Aques es conside acions expliquen la mane a
com el Fes i al abo da la emà ica eu opea: Eu opa en an que p oblema
geog à ic (p oblema de de inició del con inen ), Eu opa conside ada en o s
els seus Es a s i Eu opa is a des de l’ex e io .
Les p incipals con e ències i deba s en o n d’aques a emà ica s’inclouen en
el Fò um Eu opeu, o gani za pe Michel Fouche , p o esso de la Uni e si é
Lumiè e Lyon 11 i del Collège Eu opéen de Géopoli ique, i di ec o de
l’Obse a oi e Eu opéen de Géopoli ique. Segons Fouche , Eu opa és un con-
inen de geog a ia his ò ica i geopolí ica a iable. Els Es a s de la Unió Eu opea
no han pa icipa al ma eix emps de les ma eixes decisions: la geog a ia de
l’eu o no és la ma eixa que la dels aco ds de Schengen; els Es a s eu opeus p o-
duc o s de segu e a i implica s en la ges ió de les c isis polí iques, són menys
nomb osos que els que pa icipen, pe exemple, en la polí ica ag ícola comu-
na. Aques a di e si a , segons Fouche , no ha de so p end e ni in imida . Eu opa
es oba en un p océs de cons ucció i la se a anàlisi s’ha d’abo da pa in
d’aques a base, malg a que la ince esa del u u compo i una ce a incomo-
di a in el·lec ual.
Els emes p incipals del ò um ac en la no a eali a eu opea ep esen ada
pe la moneda única, amb la pa icipació d’agen s del món econòmic; l’a i-
culació de la Unió Eu opea i els al es països del con inen , i les in e accions
d’Eu opa amb la es a del món. La qües ió de l’ampliació de la Unió Eu opea
als països de l’Eu opa cen al i o ien al ha ma ca mol bona pa dels deba s.
La pa icipació d’especialis es de l’àmbi cien í ic i polí ic de països com Hong ia,
Romania, República Txeca, Polònia i Rússia, en e al es, ha en iqui uns deba s
on han queda paleses les isions nacionals de cadascun dels candida s i no
candida s a la Unió.
Pe ò la emà ica eu opea és ac ada en al es espais i des d’en ocamen s més
sec o ials. Així, ens obem amb con e ències i comunicacions en o n dels bos-
cos eu opeus i els p oblemes mediambien als ans on e e s, la noció d’iden-
i a i de u ali a a Eu opa, les g ans à ees eu opees con emplades des de la
eo ia cen e-pe i è ia, les mino ies lingüís iques i els es e eo ips è nics a Eu opa,
el pape de les ciu a s i me òpolis eu opees en l’Eu opa ampliada, e c. S’ha
cuida especialmen la essan pedagògica de la disciplina a pa i de deba s
sob e l’ensenyamen de la geog a ia d’Eu opa a la uni e si a i a secundà ia; i
des d’una pe spec i a ècnica, a pa i de la eali zació de con e ències, demos-
acions i exposicions sob e els sis emes d’in o mació geog à ica i els mi jans
mul imèdia. En al es casos, s’han p esen a con e ències sob e emes especí ics
250 Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 Mi eia Baylina Fe é; Ma ia P a s Fe e
DAG 34 247-251 20/5/99 16:24 Página 250
egionals: Eu opa i la descoloni zació, l’exemple del Tibe , o el p ojec e de ea-
li zació d’un nou a les alemany, en e al es. La no a geog a ia cul u al i la
pe spec i a de gène e en geog a ia han queda paleses en algunes de les sessions:
geog a ies de l’hi e n o el lloc de les dones en la cons ucció eu opea, des del
T ac a de Roma ins al T ac a d’Ams e dam, en són alguns exemples.
El ca àc e de es i al d’aques esde enimen ha pe mès inclou e comuni-
cacions en o n de la emà ica gas onòmica. La his ò ia i la geog a ia dels es-
au an s d’Eu opa, els o ma ges i les ce eses d’Eu opa, han es a emes mol
ben ebu s pe o el públic en gene al.
En e o es les con e ències, cal des aca la d’Y es Lacos e (Uni e si é de
Pa is 11) sob e «La nació i Eu opa, un en ocamen geopolí ic» i la de Do een
Massey (Open Uni e si y) sob e «Llocs, cul u es i globali zació». Des de pe s-
pec i es i emà iques di e en s, o s dos ac en c í icamen la u ili zació gene-
ali zada que es a d’alguns concep es geog à ics com els de nació, Eu opa i
globali zació pe pa de polí ics, in el·lec uals i dels mi jans de comunicació.
Lacos e conside a que en el ma c de la Unió Eu opea, a qualse ol escala, els
sen imen s nacionals, en lloc d’a ebli -se, expe imen a an ans o macions
impo an s i nous desen olupamen s.
Do een Massey ha es a la guanyado a del p emi Vau in Lud d’aques a edi-
ció del Fes i al. La geòg a a b i ànica, pione a en els es udis de geog a ia i gène-
e i mol sensible als en ocamen s mediambien als de la geog a ia, des aca
pa icula men pe les se es anàlisis en o n de la isió geog à ica dels enòmens
amb un ol pedagògic econegu mundialmen . Massey a una du a c í ica dels
discu sos sob e globali zació, posan en elleu que la mundiali zació no es ac-
a només d’un p océs ècnic i e e sible, sinó d’una opció polí ica, i que el pas
d’un espai de on e es a un espai de luxos no es co espon exac amen amb la
eali a . Massey eco da que no o hom po bene icia -se en les ma eixes con-
dicions dels in e can is i que semp e hi hau à on e es que exclou an pe so-
nes i e i o is.
En de ini i a, el Fes i al ha es a una mos a mol eeixida de e del deba
geog à ic una qües ió que implica o a la socie a . Cien í ics, polí ics, ense-
nyan s i ciu adans en gene al han pa icipa i han gaudi de qua e dies ac an
emes que els a ec en di ec amen , i així ho pe ceben.
Fes i al In e na ional de Géog aphie Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 251
DAG 34 247-251 20/5/99 16:24 Página 251