L'avaluació d'impacte ambiental : conceptes i mètodes

ESTATS DE LA QÜESTIÓ I DOCUMENTACIÓ DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 190 Resum El present article pretén efectuar un recull dels mètodes més profusament utilitzats en l’avaluació d’impacte ambiental juntament amb una breu aproximació a la seva estructura i a les seves característiques. Finalment, i des d’un punt de vista crític, es planteja la necessitat d’una profunda revisió d’aquests mètodes, amb especial atenció a la importàcia de la verificació i del seguiment de les avaluacions realitzades. Paraules clau: avaluació d’impacte ambiental. Resumen. La evaluación de impacto ambiental: conceptos y métodos El presente artículo pretende efectuar una recopilación de los métodos más comúnmente utilizados en la evaluación del impacto ambiental juntamente con una breve aproximación a su estructura y características. Finalmente, y desde un punto de vista crítico, se plantea la necesidad de una profunda revisión de estos métodos, dedicando especial atención a la importancia de la verificación y del seguimiento de las evaluaciones ya realizadas. Palabras clave: evaluación de impacto ambiental. Resumé. Évaluation d’impact environnemental: concepts et méthodes Cet article prétend faire une sinthèse des méthodes les plus utilisés avec une approche à leur structure et caractéristiques. Finalement, on exprime, d’après une vision critique, le besoin d’une révision de l’application de certaines méthodes d’évaluation en ce qui concerne l’importance de la vérification et la connaissance expérimentale des évaluations réalisées. Mots clé: évaluation d’impact environnemental. Abstract. Environmental impact assessment: concepts and methods This article attempts to compile the methods most widely applied in environmental impact assessment, together with a brief reference to their structure and characteristics. Finally, and from a critical point of view, a profound revision of such methods is proposed, paying special attention to the verification and monitoring of the assessments carried out. Key words: environmental impact assessment. Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 191-210 L’avaluació d’impacte ambiental: conceptes i mètodes Xavier Martí Ragué Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain F. Xavier Puig i Oliveras Universitat de Girona. Departament de Ciències Ambientals 17071 Girona. Spain Data de recepció: novembre 1997 Data d’acceptació: novembre 1998 DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 191 Introducció L’interès per l’avaluació d’impacte ambiental és molt recent i es comença a incorporar en les funcions de decisió dels Estats occidentals a partir dels anys 1970, quan als Estats Units entra en vigor la Llei de protecció del medi ambient (NEPA) amb la inclusió d’obligatorietat per avaluar l’impacte ambiental de certs projectes. A Europa és a partir de 1985 que es formalitza, a partir de la Directiva comunitària 85/337/EEC, l’avaluació d’impacte ambiental com a element imprescindible per a certes decisions projectuals. Tot i això, avui, i fora dels àmbits estrictament administratius, l’avaluació de l’impacte ambiental pren una significació molt alta, especialment si tenim en compte l’augment de l’interès de la societat en general per conèixer les conseqüències reals i completes d’allò que anomenem «progrés» i «creixement econòmic». Aquesta demanda creixent de criteris i mètodes objectius per avaluar i per diferenciar les decisions estratègiques, tàctiques, projectuals i de gestió (Hamblin, 1996; Hey, 1996) contrasta fortament amb una oferta amb poca qualitat i que, generalment, evidencia desconfiança social i poca credibilitat científica. Així, malgrat l’abundància de treballs, de publicacions i de normatives específiques (Estevan Bolea, 1984; Conesa, 1993; Erickson, 1994; Gómez Orea, 1984), sembla que els mètodes d’avaluació d’impacte ambiental (AIA) que s’utilitzen normalment en els estudis d’impacte ambiental (EIA) (Colombo, 1996) permeten una certa manipulació subjectiva de l’autor o del promotor que paga l’estudi. Els canvis ambientals que està patint la biosfera en la segona meitat d’aquest segle generen avui, també, un dubte profund que requereix una resposta en àmbits molt diferents de l’Administració, de l’activitat privada i de la societat civil. Aquesta necessitat de resposta posa de relleu la importància de l’avaluació d’impacte ambiental com un exercici de detall i comptable de cadascuna de les pèrdues que conformen el canvi global en les condicions planetàries que fan possible la vida. Tant la gravetat del canvi ambiental global i local quepateix la biosfera com la insuficient resposta integrada sobre les conseqüències concretes d’aquests canvis haurien d’esperonar els col·lectius professionals de recerca ide docència que puguin afrontar, des d’una perspectiva integrada (aquest és clarament el cas de les geògrafes i geògrafs), l’aprofundiment en les bases metodològiques i científiques de l’AIA per tal de recuperar la credibilitat, generalment 192 Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 Xavier Martí Ragué; F. Xavier Puig i Oliveras Sumari DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 192 Introducció Els conceptes de medi ambient i de canvi ambiental Classificació de les metodologies d’avaluació d’impacte ambiental Mètodes d’identificació d’impactes Mètodes de predicció d’impactes Mètodes d’avaluació La verificació d’impactes i la complesa de l’anàlisi causa-efecte: elements clau per a l’objectivitat en les avaluacions d’impacte ambiental Bibliografia perduda, d’aquest instrument tan valuós en el procés de democratització de les decisions que afecten el medi ambient (Kjellerup, 1996). Tot i aquesta perspectiva globalitzadora, no es pot oblidar que l’avaluació d’impacte ambiental és una opció progressiva però sotmesa als valors socioculturals dominants i, per tant, als interessos econòmics subjacents sota aquests valors. D’aquesta manera, es poden detectar diferències significatives en l’avaluació de determinats impactes segons si es realitza en països amb una alta consciència ambiental o en països on l’estalvi de recursos ambientals no és una prioritat econòmica. Aquestes diferències es detecten en el contingut, en el procediment i en els resultats de les avaluacions realitzades i són força necessaris treballs d’homogeneïtzació de criteris d’avaluació (Colombo i altres, 1996). Per tant, un dels reptes fonamentals que afronten els procediments i els estudis d’AIA és superar els criteris subjectius i utilitzar majorment perspectives globalitzadores que garanteixin més homogeneïtat per sobre de les pressions econòmiques, socials, polítiques i culturals. La gran quantitat d’estudis i avaluacions realitzats des dels anys setanta fins a l’actualitat comporta també una gran varietat de mètodes d’avaluació que fan necessària una ordenació i un aclariment de la seva utilitat i validesa. Així, l’objecte d’aquest article és recollir i ordenar la majoria de mètodes que normalment s’anomenen «mètodes d’avaluació d’impacte ambiental». D’altra banda, i des d’una perspectiva crítica i com a conclusió, es plantegen els fonaments d’una profunda revisió crítica d’aquests mètodes fent èmfasi especial en la necessitat de comprovació i verificació de les avaluacions realitzades. Els conceptes de medi ambient i de canvi ambiental La discussió sobre el concepte de medi ambient és fonamental per situar les AIA, precisament perquè si es consideren conceptualitzacions fragmentàries es faciliten avaluacions incompletes. L’article 3 de la Directiva 85/337/EEC relativa a AIA considera que els factors ambientals que han d’ésser considerats en les AIA són: — els éssers humans, la fauna i la flora; — el sòl, l’aigua, l’aire, el clima i el paisatge; — la interacció entre els factors esmentats; — els béns materials i el patrimoni cultural. Els estudis d’impacte ambiental (EIA) consideren també, normalment, altres factors, com ara ús del sòl, soroll, sistema socioeconòmic i trànsit (Colombo i altres, 1996). Tot i això, existeixen altres concepcions més completes i profundes sobre el concepte de medi ambient que incorporen la variable temporal com a element clau del concepte (Graham Smith, 1993; Therivel i altres, 1994). Les diverses visions crítiques de les AIA emfasitzen també la necessitat d’estructurar i sistematitzar el concepte de medi ambient (Lee i Colley, 1990). L’avaluació d’impacte ambiental: conceptes i mètodes Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 193 DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 193 La introducció del concepte de canvi ambiental global comporta la polarització del concepte de medi ambient i introdueix nous elements als criteris o a les ponderacions utilitzables en les AIA. Així, la diferenciació i classificació dels petits impactes ambientals ocorreguts en àmbits locals determinats (Marsh, 1867) segons les conseqüències i les implicacions en els canvis ambientals globals que pateix la biosfera són uns elements clau per reorientar l’AIA amb una visió que superi la simplicitat i la manca de criteris ordenadors. En tot cas convé també tenir en compte el concepte d’impacte ambiental com a pas previ a la comprensió i el coneixement de les AIA. Gómez Orea (1995), tot incorporant la variable ambiental, considera que qualsevol impacte ambiental es pot definir com una diferència entre l’evolució del medi sense actuació i l’evolució del medi amb actuació. Així, l’avaluació d’impacte ambiental té dos components fonamentals i imprescindibles per a la seva realització: l’anàlisi de l’evolució normal sense actuació (diagnosi evolutiva) i la previsió de l’evolució modificada per l’actuació humana (prognosi evolutiva). D’aquesta manera, qualsevol error o deficiència en la diagnosi o en la prognosi comporta deficiències en l’avaluació realitzada. Per tot això sembla clara la dificultat inherent d’encert en qualsevol AIA. Classificació de les metodologies d’avaluació d’impacte ambiental Si bé és difícil d’obtenir acords interdisciplinaris sobre el concepte de canvi ambiental, encara ho és més si es pretén valorar i qualificar aquest canvi. Sembla clara la correlació entre la valoració social del medi ambient i la situació històrica, política, econòmica i cultural de cada Estat. D’altra banda, també és innegable la influència significativa dels condicionants climàtics, físics i biològics en la conformació dels sistemes socials de valoració del medi ambient. Així, es podrien comprendre les valoracions del medi ambient diversificades segons la zona del planeta d’on provenen. Les metodologies d’avaluació d’impacte ambiental pretenen introduir i establir sistemàtiques homogeneïtzadores d’aquesta gran diversitat de situacions i fer possible l’eliminació progressiva dels aspectes subjectius en aquest tipus de treballs. Tot i això, la gran majoria dels mètodes d’AIA tenen petites «finestres» on es pot llegir la subjectivitat de l’autor o la presència d’influències i tendències avaluadores poc objectivables. El treball promogut per la UE (Colombo, 1996) i adreçat a establir una revisió del contingut i de l’estructura de vint-i-vuit estudis d’impacte ambiental relatius a projectes relacionats amb la gestió de residus especials posa de manifest aquestes dificultats i fa unes recomanacions força interessants com a punt de partida per a la millora progressiva vers l’objectivitat d’aquests estudis. Tot i això, atesa la gran diversitat de mètodes utilitzats per realitzar AIA, és convenient realitzar una ordenació segons diversos criteris que permetin i que afavoreixin la utilització racional i eficient de cada mètode per a cada problema avaluatiu plantejat (vegeu taula 1). 194 Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 Xavier Martí Ragué; F. Xavier Puig i Oliveras DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 194 Avaluacions científiques o de planejament Tot i que els objectius primaris fixats en les normatives vigents d’avaluació d’impacte ambiental (Moreno, 1993; Carbonell, 1993) siguin la prevenció d’impactes abans que succeeixin, la dinàmica pròpia de l’Administració moderna i el tipus de procediment administratiu utilitzat en el cas europeu plantegen un gran dubte de fiabilitat a les AIA realitzades dins el marc procedimental. Fins i tot els mètodes utilitzables des de la perspectiva que fixa la normativa es diferencien significativament dels mètodes d’avaluació que s’utilitzen en una perspectiva més científica i amb menys pressió del promotor per obtenir avaluacions favorables. Aquesta diferenciació metodològica queda palesa en els treballs de Smit i Spaling (1995), que classifiquen els diferents mètodes per avaluar impactes acumulatius en dos grans blocs, reflectits en la taula 2. Els mètodes analítics estan relacionats amb l’ús dels principis de cientificitat i recerca. La premissa d’aquesta línia és que la informació resultant de la investigació es comunica als gestors perquè prenguin les decisions oportunes. Aquesta concepció més científica de l’avaluació d’impacte ambiental s’ha posat de manifest en les normatives d’AIA d’Holanda i Rússia (Femke de Jong, 1996), en les quals s’estableix que les AIA les realitza un comitè d’experts. Els mètodes que utilitzen els principis de planejament tenen en comú el fet de permetre triar entre una gamma d’opcions diferents. La preferència es basa fonamentalment en L’avaluació d’impacte ambiental: conceptes i mètodes Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 195 Taula 1. Classificacions de les metodologies. Classificació de les metodologies d’avaluació d’impacte ambiental Mètodes concrets Analítiques Anàlisi espacial, de xarxes i biogeogràfica. Matrius interactives, modelització ecològica i panell d’experts. Aplicables al planejament Anàlisi multicriteri, programació, capacitat del territori i indicadors. Avaluació estratègica Anàlisi de capacitat territorial, models de programació i anàlisi de xarxes. Avaluació d’alternatives Avaluació comparativa i multicriteri. Panell d’experts. Avaluació detallada Avaluació quantitativa, modelització i anàlisi espacial. Identificació d’impactes Llistes, qüestionaris, mètodes matricials, cartogràfics, anàlisi de xarxes i tècniques específiques. Predicció d’impactes Models específics per a cada factor del medi. Avaluació d’impactes Batelle (1972), Conesa (1994), MEG, valoració econòmica i de síntesi. DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 195 normes explícites que actuen com a element decisori de cara a obtenir determinats objectius polítics, ambientals, econòmics i socials. Avaluacions segons l’escala analítica utilitzada i segons el nivell de decisió La utilitat dels mètodes d’avaluació varia molt segons l’escala de l’àmbit territorial que pot afectar la decisió. Així, les decisions estratègiques requereixen mètodes flexibles, qualitatius, adaptats a àmbits territorials grans i que afavoreixen el treball amb dades i previsions ambientals agregades. En canvi, les decisions projectuals requereixen mètodes més detallats, quantitatius, adaptats a àmbits territorials més petits i amb indicadors determinables en l’àmbit d’afectació del projecte. Existeixen també aplicacions metodològiques per a l’avaluació de decisions intermèdies, com serien les anàlisis d’alternatives que han d’utilitzar alhora elements macroambientals i microambientals. En la taula 3 es poden apreciar els mètodes més adients per a cada tipus d’avaluació segons el nivell de decisió. Classificació dels mètodes d’AIA segons la funcionalitat Els estudis d’impacte ambiental, com s’ha dit, s’estructuren a l’entorn de dos grans blocs de funcionalitat analítica, d’una banda, les diagnosis d’evolució sense actuació i, de l’altra, les prognosis d’evolució amb actuació. Existeixen, però, dins d’aquests grans blocs funcionals, tres nivells metodològics molt diferenciats. En primer terme, la definició i identificació d’impactes, en segon terme, la previsió i la determinació de la importància dels impactes, i en tercer 196 Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 Xavier Martí Ragué; F. Xavier Puig i Oliveras Taula 2. Mètodes segons cientificitat. Mètodes analítics Mètodes de planejament Anàlisi espacial Avaluació multicriteri Anàlisi de xarxes Models de programació Anàlisi biogeogràfica Capacitat territorial Matrius interactives Procés d’indicadors Modelització ecològica Panell d’experts Taula 3. Mètodes segons nivell decisional. Avaluació estratègica Avaluació d’alternatives Avaluació detallada Capacitat ambiental Avaluació comparativa Avaluació quantitativa Models de programació Anàlisi multicriteri Modelització Anàlisi de xarxes Panell d’experts Anàlisi espacial DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 196 terme, l’avaluació pròpiament dita. Aquests tres nivells ordenen els mètodes d’una forma operativa i serveixen per estructurar els apartats següents. Mètodes d’identificació d’impactes Delimitació conceptual Prendre consciència del fet que existirà, o que pot existir, una relació causa-efecte entre una determinada acció humana i unes determinades manifestacions en el medi és el que tradicionalment s’ha anomenat «fase d’identificació d’impactes» dins de les metodologies d’avaluació d’impacte ambiental. Aquest fet, que pot semblar, en principi, un simple exercici d’intuïció i que, efectivament, pot ser-ho si es tracta d’analitzar la incidència en el medi d’actuacions molt simples, es converteix en una tasca complexa si el que pretenem és identificar les relacions causa-efecte que poden existir entre possibles manifestacions en el medi i les accions implicades en l’execució d’actuacions de certa entitat. Aquesta complexitat, inherent a la identificació d’impactes, genera de forma immediata la necessitat d’una sistematització de la feina que ha donat lloc a un considerable ventall de mètodes i models que, a la pràctica, constitueixen un conjunt d’instruments de què disposem per dur a terme el treball d’identificació d’impactes. Val a dir, no obstant això, que la identificació d’impactes s’ha de plantejar de forma absolutament oberta (Belloch i altres, 1985), atès que, per bé que disposem d’un seguit d’instruments de partida a tal efecte, n’hi ha molts que tenen el seu origen en projectes concrets i, precisament per això, no són immediatament extrapolables a d’altres situacions sense una adequada adaptació. Alhora, en determinades circumstàncies, pot resultar convenient la contribució de diverses metodologies d’identificació i, fins i tot, el plantejament de metodologies ad hoc per al cas que ens ocupa. A continuació es descriuen, de forma resumida, les tècniques bàsiques sobre les quals es fonamenten els diversos mètodes d’identificació d’impactes més estesos. Tècniques bàsiques per a la identificació d’impactes La identificació d’impactes requereix, en qualsevol cas, una primera fase d’identificació de les accions que resulten necessàries per dur a terme l’actuació de què es tracti (accions susceptibles de generar impactes), així com la identificació dels factors del medi que són susceptibes de veure’s afectats d’alguna manera per aquestes accions (factors ambientals susceptibles de ser impactats). Les tècniques existents per a aquesta identificació preliminar es redueixen generalment a les anomenades check lists o llistes de revisió, en les quals, de forma merament descriptiva, es relacionen exhaustivament el conjunt d’accions simples que integren l’execució d’una actuació completa o bé el conjunt de factors ambientals simples que integren el medi d’un àmbit determinat. L’avaluació d’impacte ambiental: conceptes i mètodes Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 197 DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 197 Les tècniques per identificar les relacions causa-efecte són: —check lists o llistes de revisió — qüestionaris — mètodes matricials — mètodes cartogràfics — xarxes — comparació d’escenaris — consultes — simulació. Check lists o llistes de revisió Es basen en llistes exhaustives, prèviament elaborades per tipologies d’actuació, on es relacionen de forma descriptiva els possibles efectes que poden manifestar-se en el medi (p.ex. augment del nivell de soroll, disminució de l’oxigen dissolt a l’aigua, etc.). Aquestes llistes, si bé permeten fer una identificació aproximada dels impactes que poden existir, no descriuen de forma completa la relació causa-efecte existent en cada cas, és a dir, posen de manifest l’efecte, sovint el factor del medi en el qual es manifesten, però rarament ho relacionen amb l’acció que n’és la causa i molt menys detecten l’existència de més d’una causa per a un mateix efecte. Qüestionaris Similars a les llistes de revisió i nascuts en el si de l’Administració a causa de la necessitat de fer valoracions ambientals ràpides de les actuacions sobre les quals calia un pronunciament (Sumpsi, 1995), es limiten a interrogar l’avaluador sobre la possible aparició de determinats efectes en el medi en cas d’executar-se l’actuació de què es tracti (p.ex. Pot l’actuació objecte d’avaluació generar un efecte de reducció del nombre d’exemplars d’alguna espècie protegida de la flora?). Mètodes matricials Prenent com a punt de partida el coneixement de les accions impactants i dels factors ambientals que poden veure’s alterats, els mètodes matricials efectuen, en la seva modalitat més simple (matriu causa-efecte), un creuament del conjunt d’accions amb el conjunt de factors ambientals (generalment accions en files i factors en columnes), amb la qual cosa es posa de manifest l’existència o no, en cadascuna de les caselles de creuament, d’una relació causa-efecte. Aquests mètodes defineixen perfectament la causa (acció impactant), el factor ambiental afectat, l’existència de diversos factors ambientals afectats per una mateixa acció o bé l’existència d’un factor ambiental que és alterat per més d’una acció o causa. Per contra, poden no definir amb precisió quin és l’efecte concret que es manifesta en el medi, és a dir, es pot identificar, per exemple, l’existència d’una relació causa-efecte entre un moviment de terres i l’alteració del factor aigües superficials sense descriure si es tracta de la interrupció d’un 198 Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 Xavier Martí Ragué; F. Xavier Puig i Oliveras DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 198 Aquesta matriu permet determinar i ordenar els impactes d’un projecte segons la seva importància mitjançant el càlcul d’una fórmula que dóna la importància de l’impacte en funció de la intensitat, l’extensió, el moment, la persistència i la reversibilitat. Posteriorment, aquesta aplicació preveu la transformació dels valors incommensurables dels indicadors d’impacte en unitats commensurables, tot definint finalment el valor de l’impacte per a cada indicador. Sobre aquest valor s’aplica un coeficient de ponderació per a cada paràmetre. Aquestes aplicacions metodològiques, tot i contenir un grau elevat de càlcul quantitatiu, contenen també diversos elements que donen un grau de subjectivitat elevat (funcions de transformació, ponderacions...). Multimedia Environmental Goals (MEG). Objectius de qualitat ambiental Tot i no ésser un mètode aplicable a tot tipus de projectes, els MEG són una aplicació que facilita l’avaluació i la comparació quantitativa de fluxos i efluents de processos industrials (Environmental Protection Agency, 1992). Els MEG descriuen els nivells màxims d’emissió, d’immissió i de concentració de contaminants químics en l’aigua, el sòl i l’aire, de manera que la seva exposició no produeixi efectes negatius coneguts en els éssers humans ni en els ecosistemes. A les limitacions relatives quant als tipus de projectes (solament de caire industrial amb efluents químics) s’hi han d’afegir també limitacions relatives a l’anàlisi d’impactes acumulatius i sinèrgics. Tot i això, són interessants en el sentit de fixar nivells de referència objectius i derivats d’un ampli esforç de recerca. La valoració econòmica del patrimoni natural Tot i que a l’Estat espanyol no s’ha aplicat directament a l’avaluació d’impacte ambiental, cal considerar interessant la possibilitat plantejada a l’Estat francès de comptabilitzar el medi ambient, de tal manera que les afeccions, els canvis o els impactes puguin també ésser valorats en termes de pèrdua monetària, valor molt usual i conegut per la majoria de la població (Comolet, 1994). La comptabilitat francesa del patrimoni natural posa de manifest i es fonamenta en cinc criteris o línies de valoració fonamentals dels béns ambientals. En primer terme la multifuncionalitat, en segon lloc el binomi reproducció i escassetat, en tercer lloc l’apropiació utilitat, en quart lloc la dificultat de determinar el seu valor econòmic (sovint es planteja la incommensurabilitat d’aquests béns com una de les principals dificultats per a aquests tipus de comptabilitzacions) (Martínez Alier i Roca, 1994) i en darrer terme la consideració com a béns de consum o de capital. La inexistència de mercats per a determinats béns ambientals accentua la dificultat per determinar el seu valor actual. Els diferents mètodes (Riera, 1993) de valoració econòmica del medi ambient presenten la dificultat de l’acord social respecte al valor de la natura, dificultat que també és palesa en la resta de mètodes complets o parcials considerats. L’avaluació d’impacte ambiental: conceptes i mètodes Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 205 DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 205 Mètodes de síntesi Són mètodes que, normalment, es presenten en forma de taules o quadres, i que sintetitzen la identificació, la caracterització i l’avaluació de cada impacte seguint els criteris que estableix la normativa vigent (R.D. 1131/88, annex I del Reglament). Aquestes taules s’apliquen majoritàriament en els estudis d’impacte ambiental que se sotmeten al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental (Sumpsi, 1996). Tot i això, cal considerar que no sempre permeten avaluacions objectivables, precisament per la feblesa generalitzada en la definició d’indicadors i en els mètodes de predicció utilitzats per fer pronòstics de la seva evolució després o durant l’execució del projecte. Tot i que aquests mètodes no es poden considerar estrictament mètodes complets d’avaluació, sí que permeten i faciliten la síntesi i el resum d’una avaluació més complexa i completa realitzada convenientment. El que no es pot pretendre és que una taula resum d’impactes es consideri pròpiament un mètode d’avaluació d’impactes. La verificació d’impactes i la completesa de l’anàlisi causa-efecte: elements clau per a l’objectivitat en les avaluacions d’impacte ambiental Tots els mètodes d’avaluació d’impactes descrits anteriorment reflecteixen, en general, dues mancances fonamentals. D’una banda, una certa deficiència de retroalimentació empírica i, de l’altra, una manca de visió global de la interacció entre la societat i el medi. La retroalimentació empírica de l’avaluació d’impacte ambiental El baix contingut de referències empíriques utilitzades sistemàticament com a recurs metodològic en les AIA i el baix grau de consistència científica de les diagnosis i prognosis que fonamenten els EIA realitzats posen de manifest la necessitat d’estructurar i sistematitzar la informació i l’observació científica referent a impactes ambientals relacionats amb totes les decisions i les actuacions humanes. La manca de registres informatitzats via digitalització cartogràfica o via base de dades ambientals a escala detallada és un dels problemes fonamentals que dificulta la progressió vers l’objectivitat en les avaluacions d’impacte ambiental. La «pèrdua» operativa de la informació recollida en tots els estudis d’impacte ambiental realitzats i la manca d’organització d’aquesta i d’altres informacions ambientals, a part de suposar un dispendi no gaire acceptable en èpoques d’ajust econòmic, suposa també un fre estructural en l’optimització d’un instrument de democratització i de previsió dels efectes ambientals de les decisions i actuacions aprovades o realitzades per l’Administració. Més en concret, els esforços públics relacionats amb el seguiment ambiental de projectes sotmesos als procediments d’avaluació d’impacte ambiental podrien revertir en favor d’una millora de la informació general i de l’avaluació d’impactes si se sistematitzés la informació obtinguda en les funcions d’inspecció i control. El gran cabal d’informació ambiental generat en l’actualitat 206 Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 Xavier Martí Ragué; F. Xavier Puig i Oliveras DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 206 encara no s’ha organitzat d’una manera eficient i econòmica de tal forma que la capacitat global d’avaluació millori i progressi. D’altra banda, i fora de l’àmbit d’obligatorietat administrativa, s’estan realitzant diverses auditories ambientals territorials dins un programa específic de la Diputació de Barcelona (Bertran, 1995), que obren la possibilitat de portar a terme aquest registre d’informació ambiental detallada que permeti progressivament prendre decisions i fer avaluacions ambientals cada cop més objectives i fonamentades. En aquest sentit, també es dirigeixen tots els esforços relacionats amb la definició d’indicadors clau que permetin detectar i registrar els canvis ambientals més significatius en territoris determinats (Deelstra, 1995; Parker, 1995; Simos, 1995). L’avaluació ambiental estratègica i la completitud de l’anàlisi causa-efecte Un segon aspecte fonamental que aglutina les mancances i les ineficiències de les AIA en els termes legals i administratius actuals a Catalunya és la dificultat d’internalitzar i completar visions causa-efecte en àmbits globals d’interacció societat-medi. Aquestes dificultats estan relacionades molt possiblement amb els problemes que pateix per ser aprovada des de 1977 una directiva comunitària per fer obligatòria l’AIA per les decisions estratègiques i tàctiques (Hey, 1996; Hamblin, 1996). L’anàlisi causa-efecte utilitzada sovint com a mètode analític d’avaluació (Williamson i altres, 1987) queda retallada i incompleta quan es vol analitzar la coherència ambiental de les raons polítiques o econòmiques subjacents als projectes puntuals sotmesos al procediment d’avaluació d’impacte ambiental. Aquesta manca d’anàlisi causa-efecte completa que palesa l’actual procediment d’avaluació d’impacte ambiental va voler ésser solucionada en la redacció de les directrius de política ambiental que conté el cinquè programa de desenvolupament sostenible (Departament de Medi Ambient, 1992), que tenen com a objectiu fonamental la incorporació de criteris ambientals en les diferents polítiques econòmiques i sectorials. Però tot va quedar en els papers, ja que l’aplicabilitat d’aquest principi està plena d’entrebancs en l’evolució recent de la tramitació d’una directiva d’avaluació d’impacte de decisions estratègiques. Tot i les dificultats, sembla clar que la redefinició dels objectius polítics, econòmics, socials i personals en funció del coneixement actualitzat i detallat de l’evolució del medi ambient, és un element clau per ordenar i situar en el seu lloc els mètodes d’avaluació d’impacte ambiental que haurien de comptar amb la capacitat i la possibilitat legal i administrativa d’adaptar-se a totes les escales decisionals. Aquesta mancança d’adaptació de l’avaluació ambiental a àmbits decisoris estratègics posada de manifest clarament en els diferents articles que componen la publicació Documents de la UAB (1996), es palesa en la crítica profunda al Pla Territorial General de Catalunya des de plantejaments sectorials com la població (Bosch, 1996), l’aigua (Prat, 1996), l’energia (Pallisé, 1996) i la vialitat (Larrosa, 1996), entre d’altres, que posen de manifest la feblesa ambienL’avaluació d’impacte ambiental: conceptes i mètodes Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 207 DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 207 tal de l’estratègia d’ús del territori avui predominant i que alimenta substancialment la majoria de projectes industrials i d’infraestructures sotmesos al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. Així, l’AIA d’aquests projectes, tot i que es realitzi amb el millor instrumental metodològic, pateix un buit de partida en no poder considerar ni avaluar: — els impactes indirectes i acumulatius; — totes les polítiques alternatives; —les causes polítiques, econòmiques i socials que refermen l’opció de projecte; —els òptims o les referències culturals, econòmiques, socials i polítiques que avalen i presenten com a acceptable l’opció de projecte; —la capacitat ambiental global del territori per acceptar les polítiques sectorials, els plans, els programes i els projectes derivats. Aquests aspectes s’han d’analitzar i avaluar dins el procés de gestació de la política sectorial corresponent i no en la seva expressió puntual quan ja no hi ha possibilitat de retorn i de revisió dels seus principis i criteris informadors. Així doncs, la consideració de criteris ambientals en les polítiques sectorials és, també, un element imprescindible per retornar a l’AIA una credibilitat perduda en la tramitació administrativa de projectes puntuals o lineals sotmesos a avaluacions esbiaixades i poc objectives, en estar mancades d’una visió general sobre totes les alternatives polítiques i tecnològiques viables i sobre la capacitat global del territori i del medi ambient per encabir-les (vegeu taula 6). Bibliografia BALDASANO, J.M.; CREMADES, L.; CALBÓ, J. (1992). «Modelos de dispersión de contaminantes atmosféricos». Mundo científico, 114 (11), p. 588-595. BALDASANO, J.M.; HARLEMAN, D.R.F.; SERRAHIMA, F. (1990). «Aplicación de un modelo matemático de calidad de agua para el control de la eutrofización del embalse de Sau (Barcelona)». A POCH, M. (ed.). Modelos de calidad de agua. Barcelona: Editorial Prensa XXI, p. 235-251. BATELLE COLUMBUS, Lab. (1972). Environmental Evaluation System for Water Resource Planning. Springfield. BELLOCH, V. i altres (1985). Curso sobre evaluaciones de impacto ambiental (2a ed. rev.). Madrid: MOPU. Dirección General de Medio Ambiente. 208 Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 Xavier Martí Ragué; F. Xavier Puig i Oliveras Taula 6. Línies de millora de l’avaluació d’impactes. Retroalimentació empírica Estructurar i aprofitar majorment els coneixements empírics sobre impactes ambientals. Així es millora la fiabilitat dels nous models de previsió. Avaluació ambiental estratègica Integrar les decisions estratègiques com a causa d’impacte en les matrius d’identificació, això permetrà prendre solucions de planejament. DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 208 BERTRAN, J. (1995). «Auditories ambientals municipals: la construcció d’un model de reequilibri territorial sostenible». Àrea. Debats territorials, 2, p. 7-18. BOLÓS, M. i altres (1992). Manual de la ciencia del paisaje. Teoría, métodos y aplicaciones. Barcelona: Masson. BOSCH, A. (1996). «Una crítica a les previsions de la població catalana contemplades en el PTGC». A Ecologia i Territori a Catalunya, una crítica ecologista al Pla Territorial General de Catalunya. Bellaterra: Documents UAB, p. 7-15. CARBONELL, A. (1993). «L’avaluació de l’impacte ambiental: el paper de les comunitats europees i dels Estats membres». Quaderns de Treball de l’Institut d’Estudis Autonòmics, p. 7-17. CETUR (1980). Guide du bruit des transports terrestres. Previsions des niveaux sonores. París: Ministère des Transports. COLOMBO, A.G. i altres (1996). An analysis of environmental impact studies of installations for the treatment and disposal of toxic and dangerous waste in the EU. Joint Research Centre, EC. Institute for Systems, Informatics and Safety. COMOLET, A. (1994). L’évaluation et la comptabilisation du patrimoine naturel. Définitions, méthodes et practiques. París: L’Harmattan. CONESA, V. (1993). Guía metodológica para la evaluación de impacto ambiental. MadridValència: Colegio Oficial de Ingenieros Agrónomos de Levante-Ediciones Mundi-Prensa. DEELSTRA, Tjeerd (1995). Projecte d’índex de sostenibilitat europea. Conferència internacional de Rennes [Ponència; text inèdit]. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT (1992). Cap a un desenvolupament sostenible. V Programa de la Comunitat Europea sobre Política i Acció en relació amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Barcelona: Generalitat de Catalunya. ENVIRONMENTAL PROTECTION AGENCY (1992). Multimedia Environmental Goal. Washington. ESTEVAN BOLEA, M.T. (1984). Evaluación de impacto ambiental. Madrid: ITSEMAP. FEMKE DE JONG, M. (1996). Procedural aspects of environmental impact assessment. The role of the dutch EIA Commission. Conference on Environmental Impact Assessment. Milà: ELNI. GÓMEZ OREA, D. (1988). «Evaluación de impacto ambiental». Ciudad y territorio, 75, p. 5-32. GÓMEZ OREA, P. (1984). Metodología general para la evaluación de impacto ambiental. Madrid: DGMA, MOPU. — (1995). Evaluación de impacto ambiental. Madrid: Editorial Agrícola Española. GRAHAM SMITH, L. (1993). Impact Assessment and Sustanaible Resource Management. Nova York: Longman Scientific & Technical. HAMBLIN, P. (1996). Strategic Environmental Assessment: the holy grail for EIA? Conference on Environmental Impact Assessment. Milà: ELNI. HEY, C. (1996). «Strategic Environmental Impact Assessment 1977-1995». Elni Newsletter, 2. JOSSE, R. (1992). Acoustique. París: Centre Scientifique et Technique du Batiment. KJELLERUP, U. (1996). Environmental Impact Assessment in the Nordic Countries. Conference on Environmental Impact Assessment. Milà: ELNI. LARROSA, M. (1996). «Vialitat i desenvolupament: una crítica a les opcions vials del Pla Territorial». A Ecologia i Territori a Catalunya, una crítica ecologista al Pla territorial general de Catalunya. Bellaterra: Documents UAB. LAVELESTER, B.; SESKIN, E.P. (1977). Air Pollution and human health resources for the future. Washington: The Johns Hopkins University Press. L’avaluació d’impacte ambiental: conceptes i mètodes Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 209 DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 209 LEE, N.; COLLEY, R. (1990). «Reviewing the quality of environmental assessments». Occassional Paper EIA Centre. University of Manchester, 24, p. 14-24. LEOPOLD, L.B. (1971). «A procedure for evaluating environmental impact». U.S. Geological Survey Circular, 645; Washignton DC: Dep. of Interior. MARSH, G.P. (1867) Man and Nature [edició de Lowental, D. (1965). Cambridge, Mass: Harvard University Press]. MARTÍNEZ ALIER, J.; ROCA, J. (1994). «El valor de la natura». Medi ambient, tecnologia i cultura, 9, p. 8-18. MCHARG, I.L. (1969). «A comprehensive highway route selection method». Design with nature, p. 18-30; Nova York: Double Day and Co. Inc. MOCH, A. (1988). «Los efectos psicológicos del ruido». Mundo científico, 86, p. 1183-1190. PALLISE, J. (1996) «Tancar cercles: una crítica sectorial al PTGC o el menyspreu per l’energia». A Ecologia i territori a Catalunya. Una crítica ecologista al PTGC. Bellaterra: UAB, p. 31-53. PARKER, J. (1995). «Indicadors de medi ambient urbà: treballs de l’Eurostat». Conferència internacional de Rennes [ponència; text inèdit]. PRAT, N. (1996). «Planificar l’aigua; oblidar-se de la vida». A Ecologia i territori a Catalunya. Una crítica ecologista al PTGC. Bellaterra: UAB, p. 15-31. PRAT, N.; MUÑOZ, I.; GONZÁLEZ, G.; MILLET, X. (1986). «Comparación crítica de dos índices de calidad de las aguas: ISQUA y BILL». Tecnología del Agua, 31, p. 33-49. QUEROL, J.M. (1994). Manual de mesurament i avaluació del soroll. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. RABINOWITZ, J. (1991). «Los efectos fisiológicos del ruido». Mundo Científico, 112, p. 386-395. RIERA, P. (1993) La rentabilidad social de las infrastructuras: Las Rondas de Barcelona. Barcelona: Holsa-Civitas. ROSA MORENO, J. (1993). Régimen jurídico de la evaluación de impacto ambiental. Madrid: Trivium. SIMOS, J. (1995). Fiche signalectique des indicateurs environmenteaux. Conferència Internacional de Rennes [ponència; text inèdit]. SMITH, B.; SPALING, H. (1995). «Methods for cumulative effects assessment». Environmental Impact Assessment Review, 15, p. 81-106. SUMPSI, C. (1996). Curs d’avaluació d’impacte ambiental. Barcelona: Institut Català de Tecnologia [text inèdit]. THERIVEL, R. i altres (1994). Strategic environmental assessment Londres: Earthscan Publications Ltd. WILLIAMSON, S.; ARMOUR, C.; KISNER, G.; FUNDERBURK, S.; HALL, T. (1987). «Cumulative impacts assessment: an application to Chesapeake Bay». Transactions of the North American Wildlife and Natural Resources Conference, 52, p. 377-388. ZIEMER, R.; LEWIS, J.; RICE, R.; LISLE, T. (1991). «Modelling the cumulative watershed effects of forest management strategies». Journal of Environmental Quality, 20, p. 36-42. 210 Doc. Anàl. Geogr. 34, 1999 Xavier Martí Ragué; F. Xavier Puig i Oliveras DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 210