ESTATS DE LA QÜESTIÓ
I DOCUMENTACIÓ
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 190
Resum
El p esen a icle p e én e ec ua un ecull dels mè odes més p o usamen u ili za s en
l’a aluació d’impac e ambien al jun amen amb una b eu ap oximació a la se a es uc u a
i a les se es ca ac e ís iques. Finalmen , i des d’un pun de is a c í ic, es plan eja la neces-
si a d’una p o unda e isió d’aques s mè odes, amb especial a enció a la impo àcia de la
e i icació i del seguimen de les a aluacions eali zades.
Pa aules clau: a aluació d’impac e ambien al.
Resumen. La e aluación de impac o ambien al: concep os y mé odos
El p esen e a ículo p e ende e ec ua una ecopilación de los mé odos más comúnmen e
u ilizados en la e aluación del impac o ambien al jun amen e con una b e e ap oxima-
ción a su es uc u a y ca ac e ís icas. Finalmen e, y desde un pun o de is a c í ico, se plan-
ea la necesidad de una p o unda e isión de es os mé odos, dedicando especial a ención a
la impo ancia de la e i icación y del seguimien o de las e aluaciones ya ealizadas.
Palab as cla e: e aluación de impac o ambien al.
Resumé. É alua ion d’impac en i onnemen al: concep s e mé hodes
Ce a icle p é end ai e une sin hèse des mé hodes les plus u ilisés a ec une app oche à leu
s uc u e e ca ac é is iques. Finalemen , on exp ime, d’ap ès une ision c i ique, le besoin
d’une é ision de l’applica ion de ce aines mé hodes d’é alua ion en ce qui conce ne l’im-
po ance de la é i ica ion e la connaissance expé imen ale des é alua ions éalisées.
Mo s clé: é alua ion d’impac en i onnemen al.
Abs ac . En i onmen al impac assessmen : concep s and me hods
This a icle a emp s o compile he me hods mos widely applied in en i onmen al impac
assessmen , oge he wi h a b ie e e ence o hei s uc u e and cha ac e is ics. Finally,
and om a c i ical poin o iew, a p o ound e ision o such me hods is p oposed, paying
special a en ion o he e i ica ion and moni o ing o he assessmen s ca ied ou .
Key wo ds: en i onmen al impac assessmen .
Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 191-210
L’a aluació d’impac e ambien al: concep es i mè odes
Xa ie Ma í Ragué
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
F. Xa ie Puig i Oli e as
Uni e si a de Gi ona. Depa amen de Ciències Ambien als
17071 Gi ona. Spain
Da a de ecepció: no emb e 1997
Da a d’accep ació: no emb e 1998
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 191
In oducció
L’in e ès pe l’a aluació d’impac e ambien al és mol ecen i es comença a
inco po a en les uncions de decisió dels Es a s occiden als a pa i dels anys
1970, quan als Es a s Uni s en a en igo la Llei de p o ecció del medi ambien
(NEPA) amb la inclusió d’obliga o ie a pe a alua l’impac e ambien al de
ce s p ojec es. A Eu opa és a pa i de 1985 que es o mali za, a pa i de la
Di ec i a comuni à ia 85/337/EEC, l’a aluació d’impac e ambien al com a
elemen imp escindible pe a ce es decisions p ojec uals.
To i això, a ui, i o a dels àmbi s es ic amen adminis a ius, l’a aluació
de l’impac e ambien al p en una signi icació mol al a, especialmen si enim
en comp e l’augmen de l’in e ès de la socie a en gene al pe conèixe les con-
seqüències eals i comple es d’allò que anomenem «p og és» i «c eixemen
econòmic». Aques a demanda c eixen de c i e is i mè odes objec ius pe a a-
lua i pe di e encia les decisions es a ègiques, àc iques, p ojec uals i de ges-
ió (Hamblin, 1996; Hey, 1996) con as a o amen amb una o e a amb poca
quali a i que, gene almen , e idencia descon iança social i poca c edibili a
cien í ica. Així, malg a l’abundància de eballs, de publicacions i de no ma-
i es especí iques (Es e an Bolea, 1984; Conesa, 1993; E ickson, 1994; Gómez
O ea, 1984), sembla que els mè odes d’a aluació d’impac e ambien al (AIA) que
s’u ili zen no malmen en els es udis d’impac e ambien al (EIA) (Colombo,
1996) pe me en una ce a manipulació subjec i a de l’au o o del p omo o
que paga l’es udi.
Els can is ambien als que es à pa in la bios e a en la segona mei a d’aques
segle gene en a ui, ambé, un dub e p o und que eque eix una espos a en
àmbi s mol di e en s de l’Adminis ació, de l’ac i i a p i ada i de la socie a
ci il. Aques a necessi a de espos a posa de elleu la impo ància de l’a alua-
ció d’impac e ambien al com un exe cici de de all i comp able de cadascuna
de les pè dues que con o men el can i global en les condicions plane à ies que
an possible la ida. Tan la g a e a del can i ambien al global i local quepa eix
la bios e a com la insu icien espos a in eg ada sob e les conseqüències conc e es
d’aques s can is hau ien d’espe ona els col·lec ius p o essionals de ece ca ide
docència que puguin a on a , des d’una pe spec i a in eg ada (aques és cla-
amen el cas de les geòg a es i geòg a s), l’ap o undimen en les bases me o-
dològiques i cien í iques de l’AIA pe al de ecupe a la c edibili a , gene almen
192 Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 Xa ie Ma í Ragué; F. Xa ie Puig i Oli e as
Suma i
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 192
In oducció
Els concep es de medi ambien
i de can i ambien al
Classi icació de les me odologies
d’a aluació d’impac e ambien al
Mè odes d’iden i icació d’impac es
Mè odes de p edicció d’impac es
Mè odes d’a aluació
La e i icació d’impac es i la complesa
de l’anàlisi causa-e ec e: elemen s clau
pe a l’objec i i a en les a aluacions
d’impac e ambien al
Bibliog a ia
pe duda, d’aques ins umen an aluós en el p océs de democ a i zació de
les decisions que a ec en el medi ambien (Kjelle up, 1996).
To i aques a pe spec i a globali zado a, no es po oblida que l’a aluació
d’impac e ambien al és una opció p og essi a pe ò so mesa als alo s socio-
cul u als dominan s i, pe an , als in e essos econòmics subjacen s so a aques s
alo s. D’aques a mane a, es poden de ec a di e ències signi ica i es en l’a a-
luació de de e mina s impac es segons si es eali za en països amb una al a
consciència ambien al o en països on l’es al i de ecu sos ambien als no és una
p io i a econòmica.
Aques es di e ències es de ec en en el con ingu , en el p ocedimen i en els
esul a s de les a aluacions eali zades i són o ça necessa is eballs d’homo-
geneï zació de c i e is d’a aluació (Colombo i al es, 1996). Pe an , un dels
ep es onamen als que a on en els p ocedimen s i els es udis d’AIA és supe-
a els c i e is subjec ius i u ili za majo men pe spec i es globali zado es que
ga an eixin més homogeneï a pe sob e de les p essions econòmiques, socials,
polí iques i cul u als.
La g an quan i a d’es udis i a aluacions eali za s des dels anys se an a ins
a l’ac uali a compo a ambé una g an a ie a de mè odes d’a aluació que
an necessà ia una o denació i un acla imen de la se a u ili a i alidesa. Així,
l’objec e d’aques a icle és ecolli i o dena la majo ia de mè odes que no -
malmen s’anomenen «mè odes d’a aluació d’impac e ambien al». D’al a
banda, i des d’una pe spec i a c í ica i com a conclusió, es plan egen els ona-
men s d’una p o unda e isió c í ica d’aques s mè odes en èm asi especial en
la necessi a de comp o ació i e i icació de les a aluacions eali zades.
Els concep es de medi ambien i de can i ambien al
La discussió sob e el concep e de medi ambien és onamen al pe si ua les
AIA, p ecisamen pe què si es conside en concep uali zacions agmen à ies
es acili en a aluacions incomple es.
L’a icle 3 de la Di ec i a 85/337/EEC ela i a a AIA conside a que els ac-
o s ambien als que han d’ésse conside a s en les AIA són:
— els ésse s humans, la auna i la lo a;
— el sòl, l’aigua, l’ai e, el clima i el paisa ge;
— la in e acció en e els ac o s esmen a s;
— els béns ma e ials i el pa imoni cul u al.
Els es udis d’impac e ambien al (EIA) conside en ambé, no malmen , al es
ac o s, com a a ús del sòl, so oll, sis ema socioeconòmic i ànsi (Colombo i
al es, 1996). To i això, exis eixen al es concepcions més comple es i p o un-
des sob e el concep e de medi ambien que inco po en la a iable empo al
com a elemen clau del concep e (G aham Smi h, 1993; The i el i al es, 1994).
Les di e ses isions c í iques de les AIA em asi zen ambé la necessi a d’es uc-
u a i sis ema i za el concep e de medi ambien (Lee i Colley, 1990).
L’a aluació d’impac e ambien al: concep es i mè odes Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 193
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 193
La in oducció del concep e de can i ambien al global compo a la pola-
i zació del concep e de medi ambien i in odueix nous elemen s als c i e-
is o a les ponde acions u ili zables en les AIA. Així, la di e enciació i
classi icació dels pe i s impac es ambien als oco egu s en àmbi s locals de e -
mina s (Ma sh, 1867) segons les conseqüències i les implicacions en els can-
is ambien als globals que pa eix la bios e a són uns elemen s clau pe
eo ien a l’AIA amb una isió que supe i la simplici a i la manca de c i e-
is o denado s.
En o cas con é ambé eni en comp e el concep e d’impac e ambien al
com a pas p e i a la comp ensió i el coneixemen de les AIA. Gómez O ea
(1995), o inco po an la a iable ambien al, conside a que qualse ol impac-
e ambien al es po de ini com una di e ència en e l’e olució del medi sense
ac uació i l’e olució del medi amb ac uació. Així, l’a aluació d’impac e ambien-
al é dos componen s onamen als i imp escindibles pe a la se a eali zació:
l’anàlisi de l’e olució no mal sense ac uació (diagnosi e olu i a) i la p e isió
de l’e olució modi icada pe l’ac uació humana (p ognosi e olu i a). D’aques a
mane a, qualse ol e o o de iciència en la diagnosi o en la p ognosi compo -
a de iciències en l’a aluació eali zada. Pe o això sembla cla a la di icul a
inhe en d’ence en qualse ol AIA.
Classi icació de les me odologies d’a aluació d’impac e ambien al
Si bé és di ícil d’ob eni aco ds in e disciplina is sob e el concep e de can i
ambien al, enca a ho és més si es p e én alo a i quali ica aques can i. Sembla
cla a la co elació en e la alo ació social del medi ambien i la si uació his ò-
ica, polí ica, econòmica i cul u al de cada Es a . D’al a banda, ambé és inne-
gable la in luència signi ica i a dels condicionan s climà ics, ísics i biològics en
la con o mació dels sis emes socials de alo ació del medi ambien . Així, es
pod ien comp end e les alo acions del medi ambien di e si icades segons la
zona del plane a d’on p o enen.
Les me odologies d’a aluació d’impac e ambien al p e enen in odui i es a-
bli sis emà iques homogeneï zado es d’aques a g an di e si a de si uacions i
e possible l’eliminació p og essi a dels aspec es subjec ius en aques ipus de
eballs. To i això, la g an majo ia dels mè odes d’AIA enen pe i es « ines-
es» on es po llegi la subjec i i a de l’au o o la p esència d’in luències i
endències a aluado es poc objec i ables. El eball p omogu pe la UE
(Colombo, 1996) i ad eça a es abli una e isió del con ingu i de l’es uc u-
a de in -i- ui es udis d’impac e ambien al ela ius a p ojec es elaciona s
amb la ges ió de esidus especials posa de mani es aques es di icul a s i a unes
ecomanacions o ça in e essan s com a pun de pa ida pe a la millo a p o-
g essi a e s l’objec i i a d’aques s es udis.
To i això, a esa la g an di e si a de mè odes u ili za s pe eali za AIA,
és con enien eali za una o denació segons di e sos c i e is que pe me in i
que a a o eixin la u ili zació acional i e icien de cada mè ode pe a cada p o-
blema a alua iu plan eja ( egeu aula 1).
194 Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 Xa ie Ma í Ragué; F. Xa ie Puig i Oli e as
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 194
A aluacions cien í iques o de planejamen
To i que els objec ius p ima is ixa s en les no ma i es igen s d’a aluació
d’impac e ambien al (Mo eno, 1993; Ca bonell, 1993) siguin la p e enció d’im-
pac es abans que succeeixin, la dinàmica p òpia de l’Adminis ació mode na i
el ipus de p ocedimen adminis a iu u ili za en el cas eu opeu plan egen un
g an dub e de iabili a a les AIA eali zades dins el ma c p ocedimen al. Fins
i o els mè odes u ili zables des de la pe spec i a que ixa la no ma i a es di e-
encien signi ica i amen dels mè odes d’a aluació que s’u ili zen en una pe s-
pec i a més cien í ica i amb menys p essió del p omo o pe ob eni a aluacions
a o ables. Aques a di e enciació me odològica queda palesa en els eballs de
Smi i Spaling (1995), que classi iquen els di e en s mè odes pe a alua impac-
es acumula ius en dos g ans blocs, e lec i s en la aula 2.
Els mè odes analí ics es an elaciona s amb l’ús dels p incipis de cien i ici-
a i ece ca. La p emissa d’aques a línia és que la in o mació esul an de la
in es igació es comunica als ges o s pe què p enguin les decisions opo unes.
Aques a concepció més cien í ica de l’a aluació d’impac e ambien al s’ha posa
de mani es en les no ma i es d’AIA d’Holanda i Rússia (Femke de Jong, 1996),
en les quals s’es ableix que les AIA les eali za un comi è d’expe s. Els mè odes
que u ili zen els p incipis de planejamen enen en comú el e de pe me e ia
en e una gamma d’opcions di e en s. La p e e ència es basa onamen almen en
L’a aluació d’impac e ambien al: concep es i mè odes Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 195
Taula 1. Classi icacions de les me odologies.
Classi icació de les me odologies
d’a aluació d’impac e ambien al Mè odes conc e s
Analí iques Anàlisi espacial, de xa xes i biogeog à ica.
Ma ius in e ac i es, modeli zació ecològica
i panell d’expe s.
Aplicables al planejamen Anàlisi mul ic i e i, p og amació, capaci a
del e i o i i indicado s.
A aluació es a ègica Anàlisi de capaci a e i o ial, models
de p og amació i anàlisi de xa xes.
A aluació d’al e na i es A aluació compa a i a i mul ic i e i.
Panell d’expe s.
A aluació de allada A aluació quan i a i a, modeli zació
i anàlisi espacial.
Iden i icació d’impac es Llis es, qües iona is, mè odes ma icials,
ca og à ics, anàlisi de xa xes i ècniques
especí iques.
P edicció d’impac es Models especí ics pe a cada ac o
del medi.
A aluació d’impac es Ba elle (1972), Conesa (1994), MEG,
alo ació econòmica i de sín esi.
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 195
no mes explíci es que ac uen com a elemen deciso i de ca a a ob eni de e -
mina s objec ius polí ics, ambien als, econòmics i socials.
A aluacions segons l’escala analí ica u ili zada i segons el ni ell de decisió
La u ili a dels mè odes d’a aluació a ia mol segons l’escala de l’àmbi e i-
o ial que po a ec a la decisió. Així, les decisions es a ègiques eque eixen
mè odes lexibles, quali a ius, adap a s a àmbi s e i o ials g ans i que a a o-
eixen el eball amb dades i p e isions ambien als ag egades. En can i, les
decisions p ojec uals eque eixen mè odes més de alla s, quan i a ius, adap-
a s a àmbi s e i o ials més pe i s i amb indicado s de e minables en l’àmbi
d’a ec ació del p ojec e. Exis eixen ambé aplicacions me odològiques pe a
l’a aluació de decisions in e mèdies, com se ien les anàlisis d’al e na i es que
han d’u ili za alho a elemen s mac oambien als i mic oambien als. En la
aula 3 es poden ap ecia els mè odes més adien s pe a cada ipus d’a aluació
segons el ni ell de decisió.
Classi icació dels mè odes d’AIA segons la uncionali a
Els es udis d’impac e ambien al, com s’ha di , s’es uc u en a l’en o n de dos
g ans blocs de uncionali a analí ica, d’una banda, les diagnosis d’e olució
sense ac uació i, de l’al a, les p ognosis d’e olució amb ac uació. Exis eixen,
pe ò, dins d’aques s g ans blocs uncionals, es ni ells me odològics mol di e-
encia s. En p ime e me, la de inició i iden i icació d’impac es, en segon
e me, la p e isió i la de e minació de la impo ància dels impac es, i en e ce
196 Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 Xa ie Ma í Ragué; F. Xa ie Puig i Oli e as
Taula 2. Mè odes segons cien i ici a .
Mè odes analí ics Mè odes de planejamen
Anàlisi espacial A aluació mul ic i e i
Anàlisi de xa xes Models de p og amació
Anàlisi biogeog à ica Capaci a e i o ial
Ma ius in e ac i es P océs d’indicado s
Modeli zació ecològica
Panell d’expe s
Taula 3. Mè odes segons ni ell decisional.
A aluació es a ègica A aluació d’al e na i es A aluació de allada
Capaci a ambien al A aluació compa a i a A aluació quan i a i a
Models de p og amació Anàlisi mul ic i e i Modeli zació
Anàlisi de xa xes Panell d’expe s Anàlisi espacial
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 196
e me, l’a aluació p òpiamen di a. Aques s es ni ells o denen els mè odes
d’una o ma ope a i a i se eixen pe es uc u a els apa a s següen s.
Mè odes d’iden i icació d’impac es
Delimi ació concep ual
P end e consciència del e que exis i à, o que po exis i , una elació causa-e ec-
e en e una de e minada acció humana i unes de e minades mani es acions
en el medi és el que adicionalmen s’ha anomena « ase d’iden i icació d’im-
pac es» dins de les me odologies d’a aluació d’impac e ambien al. Aques e ,
que po sembla , en p incipi, un simple exe cici d’in uïció i que, e ec i a-
men , po se -ho si es ac a d’anali za la incidència en el medi d’ac uacions
mol simples, es con e eix en una asca complexa si el que p e enem és iden-
i ica les elacions causa-e ec e que poden exis i en e possibles mani es a-
cions en el medi i les accions implicades en l’execució d’ac uacions de ce a
en i a .
Aques a complexi a , inhe en a la iden i icació d’impac es, gene a de o ma
immedia a la necessi a d’una sis ema i zació de la eina que ha dona lloc a
un conside able en all de mè odes i models que, a la p àc ica, cons i ueixen un
conjun d’ins umen s de què disposem pe du a e me el eball d’iden i i-
cació d’impac es.
Val a di , no obs an això, que la iden i icació d’impac es s’ha de plan eja de
o ma absolu amen obe a (Belloch i al es, 1985), a ès que, pe bé que dis-
posem d’un segui d’ins umen s de pa ida a al e ec e, n’hi ha mol s que enen
el seu o igen en p ojec es conc e s i, p ecisamen pe això, no són immedia-
amen ex apolables a d’al es si uacions sense una adequada adap ació. Alho a,
en de e minades ci cums àncies, po esul a con enien la con ibució de
di e ses me odologies d’iden i icació i, ins i o , el plan ejamen de me odo-
logies ad hoc pe al cas que ens ocupa. A con inuació es desc iuen, de o ma
esumida, les ècniques bàsiques sob e les quals es onamen en els di e sos
mè odes d’iden i icació d’impac es més es esos.
Tècniques bàsiques pe a la iden i icació d’impac es
La iden i icació d’impac es eque eix, en qualse ol cas, una p ime a ase
d’iden i icació de les accions que esul en necessà ies pe du a e me l’ac ua-
ció de què es ac i (accions suscep ibles de gene a impac es), així com la iden-
i icació dels ac o s del medi que són suscep ibes de eu e’s a ec a s d’alguna
mane a pe aques es accions ( ac o s ambien als suscep ibles de se impac a s).
Les ècniques exis en s pe a aques a iden i icació p elimina es edueixen
gene almen a les anomenades check lis s o llis es de e isió, en les quals, de
o ma me amen desc ip i a, es elacionen exhaus i amen el conjun d’accions
simples que in eg en l’execució d’una ac uació comple a o bé el conjun de ac-
o s ambien als simples que in eg en el medi d’un àmbi de e mina .
L’a aluació d’impac e ambien al: concep es i mè odes Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 197
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 197
Les ècniques pe iden i ica les elacions causa-e ec e són:
—check lis s o llis es de e isió
— qües iona is
— mè odes ma icials
— mè odes ca og à ics
— xa xes
— compa ació d’escena is
— consul es
— simulació.
Check lis s o llis es de e isió
Es basen en llis es exhaus i es, p è iamen elabo ades pe ipologies d’ac ua-
ció, on es elacionen de o ma desc ip i a els possibles e ec es que poden mani-
es a -se en el medi (p.ex. augmen del ni ell de so oll, disminució de l’oxigen
dissol a l’aigua, e c.). Aques es llis es, si bé pe me en e una iden i icació
ap oximada dels impac es que poden exis i , no desc iuen de o ma comple a
la elació causa-e ec e exis en en cada cas, és a di , posen de mani es l’e ec e,
so in el ac o del medi en el qual es mani es en, pe ò a amen ho elacio-
nen amb l’acció que n’és la causa i mol menys de ec en l’exis ència de més
d’una causa pe a un ma eix e ec e.
Qües iona is
Simila s a les llis es de e isió i nascu s en el si de l’Adminis ació a causa de
la necessi a de e alo acions ambien als àpides de les ac uacions sob e les
quals calia un p onunciamen (Sumpsi, 1995), es limi en a in e oga l’a a-
luado sob e la possible apa ició de de e mina s e ec es en el medi en cas
d’execu a -se l’ac uació de què es ac i (p.ex. Po l’ac uació objec e d’a alua-
ció gene a un e ec e de educció del nomb e d’exempla s d’alguna espècie
p o egida de la lo a?).
Mè odes ma icials
P enen com a pun de pa ida el coneixemen de les accions impac an s i dels
ac o s ambien als que poden eu e’s al e a s, els mè odes ma icials e ec uen,
en la se a modali a més simple (ma iu causa-e ec e), un c euamen del con-
jun d’accions amb el conjun de ac o s ambien als (gene almen accions en
iles i ac o s en columnes), amb la qual cosa es posa de mani es l’exis ència o
no, en cadascuna de les caselles de c euamen , d’una elació causa-e ec e.
Aques s mè odes de ineixen pe ec amen la causa (acció impac an ), el ac-
o ambien al a ec a , l’exis ència de di e sos ac o s ambien als a ec a s pe
una ma eixa acció o bé l’exis ència d’un ac o ambien al que és al e a pe més
d’una acció o causa. Pe con a, poden no de ini amb p ecisió quin és l’e ec-
e conc e que es mani es a en el medi, és a di , es po iden i ica , pe exem-
ple, l’exis ència d’una elació causa-e ec e en e un mo imen de e es i l’al e ació
del ac o aigües supe icials sense desc iu e si es ac a de la in e upció d’un
198 Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 Xa ie Ma í Ragué; F. Xa ie Puig i Oli e as
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 198
Aques a ma iu pe me de e mina i o dena els impac es d’un p ojec e segons la
se a impo ància mi jançan el càlcul d’una ó mula que dóna la impo ància
de l’impac e en unció de la in ensi a , l’ex ensió, el momen , la pe sis ència i la
e e sibili a . Pos e io men , aques a aplicació p e eu la ans o mació dels alo s
incommensu ables dels indicado s d’impac e en uni a s commensu ables, o
de inin inalmen el alo de l’impac e pe a cada indicado . Sob e aques alo
s’aplica un coe icien de ponde ació pe a cada pa àme e.
Aques es aplicacions me odològiques, o i con eni un g au ele a de càlcul
quan i a iu, con enen ambé di e sos elemen s que donen un g au de subjec-
i i a ele a ( uncions de ans o mació, ponde acions...).
Mul imedia En i onmen al Goals (MEG). Objec ius de quali a ambien al
To i no ésse un mè ode aplicable a o ipus de p ojec es, els MEG són una
aplicació que acili a l’a aluació i la compa ació quan i a i a de luxos i e luen s
de p ocessos indus ials (En i onmen al P o ec ion Agency, 1992). Els MEG
desc iuen els ni ells màxims d’emissió, d’immissió i de concen ació de con-
aminan s químics en l’aigua, el sòl i l’ai e, de mane a que la se a exposició no
p odueixi e ec es nega ius conegu s en els ésse s humans ni en els ecosis emes.
A les limi acions ela i es quan als ipus de p ojec es (solamen de cai e
indus ial amb e luen s químics) s’hi han d’a egi ambé limi acions ela i es a
l’anàlisi d’impac es acumula ius i sinè gics. To i això, són in e essan s en el
sen i de ixa ni ells de e e ència objec ius i de i a s d’un ampli es o ç de
ece ca.
La alo ació econòmica del pa imoni na u al
To i que a l’Es a espanyol no s’ha aplica di ec amen a l’a aluació d’impac-
e ambien al, cal conside a in e essan la possibili a plan ejada a l’Es a ancès
de comp abili za el medi ambien , de al mane a que les a eccions, els can is
o els impac es puguin ambé ésse alo a s en e mes de pè dua mone à ia,
alo mol usual i conegu pe la majo ia de la població (Comole , 1994). La
comp abili a ancesa del pa imoni na u al posa de mani es i es onamen a
en cinc c i e is o línies de alo ació onamen als dels béns ambien als. En p i-
me e me la mul i uncionali a , en segon lloc el binomi ep oducció i escas-
se a , en e ce lloc l’ap opiació u ili a , en qua lloc la di icul a de de e mina
el seu alo econòmic (so in es plan eja la incommensu abili a d’aques s béns
com una de les p incipals di icul a s pe a aques s ipus de comp abili zacions)
(Ma ínez Alie i Roca, 1994) i en da e e me la conside ació com a béns de
consum o de capi al.
La inexis ència de me ca s pe a de e mina s béns ambien als accen ua la
di icul a pe de e mina el seu alo ac ual. Els di e en s mè odes (Rie a, 1993)
de alo ació econòmica del medi ambien p esen en la di icul a de l’aco d
social espec e al alo de la na u a, di icul a que ambé és palesa en la es a de
mè odes comple s o pa cials conside a s.
L’a aluació d’impac e ambien al: concep es i mè odes Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 205
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 205
Mè odes de sín esi
Són mè odes que, no malmen , es p esen en en o ma de aules o quad es, i
que sin e i zen la iden i icació, la ca ac e i zació i l’a aluació de cada impac e
seguin els c i e is que es ableix la no ma i a igen (R.D. 1131/88, annex I
del Reglamen ). Aques es aules s’apliquen majo i à iamen en els es udis d’im-
pac e ambien al que se so me en al àmi d’a aluació d’impac e ambien al
(Sumpsi, 1996). To i això, cal conside a que no semp e pe me en a alua-
cions objec i ables, p ecisamen pe la eblesa gene ali zada en la de inició
d’indicado s i en els mè odes de p edicció u ili za s pe e p onòs ics de la
se a e olució desp és o du an l’execució del p ojec e. To i que aques s mè o-
des no es poden conside a es ic amen mè odes comple s d’a aluació, sí que
pe me en i acili en la sín esi i el esum d’una a aluació més complexa i com-
ple a eali zada con enien men . El que no es po p e end e és que una aula
esum d’impac es es conside i p òpiamen un mè ode d’a aluació d’impac es.
La e i icació d’impac es i la comple esa de l’anàlisi causa-e ec e:
elemen s clau pe a l’objec i i a en les a aluacions d’impac e ambien al
To s els mè odes d’a aluació d’impac es desc i s an e io men e lec eixen, en
gene al, dues mancances onamen als. D’una banda, una ce a de iciència de
e oalimen ació empí ica i, de l’al a, una manca de isió global de la in e-
acció en e la socie a i el medi.
La e oalimen ació empí ica de l’a aluació d’impac e ambien al
El baix con ingu de e e ències empí iques u ili zades sis emà icamen com
a ecu s me odològic en les AIA i el baix g au de consis ència cien í ica de les
diagnosis i p ognosis que onamen en els EIA eali za s posen de mani es la
necessi a d’es uc u a i sis ema i za la in o mació i l’obse ació cien í ica
e e en a impac es ambien als elaciona s amb o es les decisions i les ac uacions
humanes. La manca de egis es in o ma i za s ia digi ali zació ca og à ica o
ia base de dades ambien als a escala de allada és un dels p oblemes ona-
men als que di icul a la p og essió e s l’objec i i a en les a aluacions d’impac e
ambien al. La «pè dua» ope a i a de la in o mació ecollida en o s els es udis
d’impac e ambien al eali za s i la manca d’o gani zació d’aques a i d’al es
in o macions ambien als, a pa de suposa un dispendi no gai e accep able
en èpoques d’ajus econòmic, suposa ambé un e es uc u al en l’op imi za-
ció d’un ins umen de democ a i zació i de p e isió dels e ec es ambien als
de les decisions i ac uacions ap o ades o eali zades pe l’Adminis ació.
Més en conc e , els es o ços públics elaciona s amb el seguimen ambien-
al de p ojec es so mesos als p ocedimen s d’a aluació d’impac e ambien al
pod ien e e i en a o d’una millo a de la in o mació gene al i de l’a alua-
ció d’impac es si se sis ema i zés la in o mació ob inguda en les uncions d’ins-
pecció i con ol. El g an cabal d’in o mació ambien al gene a en l’ac uali a
206 Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 Xa ie Ma í Ragué; F. Xa ie Puig i Oli e as
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 206
enca a no s’ha o gani za d’una mane a e icien i econòmica de al o ma que
la capaci a global d’a aluació millo i i p og essi.
D’al a banda, i o a de l’àmbi d’obliga o ie a adminis a i a, s’es an ea-
li zan di e ses audi o ies ambien als e i o ials dins un p og ama especí ic
de la Dipu ació de Ba celona (Be an, 1995), que ob en la possibili a de po -
a a e me aques egis e d’in o mació ambien al de allada que pe me i p o-
g essi amen p end e decisions i e a aluacions ambien als cada cop més
objec i es i onamen ades. En aques sen i , ambé es di igeixen o s els es o ços
elaciona s amb la de inició d’indicado s clau que pe me in de ec a i egis a
els can is ambien als més signi ica ius en e i o is de e mina s (Deels a, 1995;
Pa ke , 1995; Simos, 1995).
L’a aluació ambien al es a ègica i la comple i ud de l’anàlisi causa-e ec e
Un segon aspec e onamen al que aglu ina les mancances i les ine iciències de
les AIA en els e mes legals i adminis a ius ac uals a Ca alunya és la di icul-
a d’in e nali za i comple a isions causa-e ec e en àmbi s globals d’in e-
acció socie a -medi. Aques es di icul a s es an elacionades mol possiblemen
amb els p oblemes que pa eix pe se ap o ada des de 1977 una di ec i a
comuni à ia pe e obliga ò ia l’AIA pe les decisions es a ègiques i àc iques
(Hey, 1996; Hamblin, 1996).
L’anàlisi causa-e ec e u ili zada so in com a mè ode analí ic d’a aluació
(Williamson i al es, 1987) queda e allada i incomple a quan es ol anali za
la cohe ència ambien al de les aons polí iques o econòmiques subjacen s als p o-
jec es pun uals so mesos al p ocedimen d’a aluació d’impac e ambien al.
Aques a manca d’anàlisi causa-e ec e comple a que palesa l’ac ual p ocedimen
d’a aluació d’impac e ambien al a ole ésse solucionada en la edacció de
les di ec ius de polí ica ambien al que con é el cinquè p og ama de desen o-
lupamen sos enible (Depa amen de Medi Ambien , 1992), que enen com
a objec iu onamen al la inco po ació de c i e is ambien als en les di e en s
polí iques econòmiques i sec o ials. Pe ò o a queda en els pape s, ja que
l’aplicabili a d’aques p incipi es à plena d’en ebancs en l’e olució ecen de
la ami ació d’una di ec i a d’a aluació d’impac e de decisions es a ègiques.
To i les di icul a s, sembla cla que la ede inició dels objec ius polí ics,
econòmics, socials i pe sonals en unció del coneixemen ac uali za i de alla
de l’e olució del medi ambien , és un elemen clau pe o dena i si ua en el seu
lloc els mè odes d’a aluació d’impac e ambien al que hau ien de comp a amb
la capaci a i la possibili a legal i adminis a i a d’adap a -se a o es les escales
decisionals.
Aques a mancança d’adap ació de l’a aluació ambien al a àmbi s deciso is
es a ègics posada de mani es cla amen en els di e en s a icles que componen
la publicació Documen s de la UAB (1996), es palesa en la c í ica p o unda al
Pla Te i o ial Gene al de Ca alunya des de plan ejamen s sec o ials com la
població (Bosch, 1996), l’aigua (P a , 1996), l’ene gia (Pallisé, 1996) i la ia-
li a (La osa, 1996), en e d’al es, que posen de mani es la eblesa ambien-
L’a aluació d’impac e ambien al: concep es i mè odes Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 207
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 207
al de l’es a ègia d’ús del e i o i a ui p edominan i que alimen a subs an-
cialmen la majo ia de p ojec es indus ials i d’in aes uc u es so mesos al à-
mi d’a aluació d’impac e ambien al. Així, l’AIA d’aques s p ojec es, o i que
es eali zi amb el millo ins umen al me odològic, pa eix un bui de pa ida en
no pode conside a ni a alua :
— els impac es indi ec es i acumula ius;
— o es les polí iques al e na i es;
—les causes polí iques, econòmiques i socials que e e men l’opció de p o-
jec e;
—els òp ims o les e e ències cul u als, econòmiques, socials i polí iques que
a alen i p esen en com a accep able l’opció de p ojec e;
—la capaci a ambien al global del e i o i pe accep a les polí iques sec o-
ials, els plans, els p og ames i els p ojec es de i a s.
Aques s aspec es s’han d’anali za i a alua dins el p océs de ges ació de la polí-
ica sec o ial co esponen i no en la se a exp essió pun ual quan ja no hi ha pos-
sibili a de e o n i de e isió dels seus p incipis i c i e is in o mado s. Així
doncs, la conside ació de c i e is ambien als en les polí iques sec o ials és,
ambé, un elemen imp escindible pe e o na a l’AIA una c edibili a pe -
duda en la ami ació adminis a i a de p ojec es pun uals o lineals so mesos
a a aluacions esbiaixades i poc objec i es, en es a mancades d’una isió gene-
al sob e o es les al e na i es polí iques i ecnològiques iables i sob e la capa-
ci a global del e i o i i del medi ambien pe encabi -les ( egeu aula 6).
Bibliog a ia
BALDASANO, J.M.; CREMADES, L.; CALBÓ, J. (1992). «Modelos de dispe sión de con-
aminan es a mos é icos». Mundo cien í ico, 114 (11), p. 588-595.
BALDASANO, J.M.; HARLEMAN, D.R.F.; SERRAHIMA, F. (1990). «Aplicación de un
modelo ma emá ico de calidad de agua pa a el con ol de la eu o ización del embal-
se de Sau (Ba celona)». A POCH, M. (ed.). Modelos de calidad de agua. Ba celona:
Edi o ial P ensa XXI, p. 235-251.
BATELLE COLUMBUS, Lab. (1972). En i onmen al E alua ion Sys em o Wa e Resou ce
Planning. Sp ing ield.
BELLOCH, V. i al es (1985). Cu so sob e e aluaciones de impac o ambien al (2a ed. e .).
Mad id: MOPU. Di ección Gene al de Medio Ambien e.
208 Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 Xa ie Ma í Ragué; F. Xa ie Puig i Oli e as
Taula 6. Línies de millo a de l’a aluació d’impac es.
Re oalimen ació empí ica Es uc u a i ap o i a majo men
els coneixemen s empí ics sob e
impac es ambien als. Així es millo a
la iabili a dels nous models de p e isió.
A aluació ambien al es a ègica In eg a les decisions es a ègiques com
a causa d’impac e en les ma ius
d’iden i icació, això pe me à p end e
solucions de planejamen .
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 208
BERTRAN, J. (1995). «Audi o ies ambien als municipals: la cons ucció d’un model de
eequilib i e i o ial sos enible». À ea. Deba s e i o ials, 2, p. 7-18.
BOLÓS, M. i al es (1992). Manual de la ciencia del paisaje. Teo ía, mé odos y aplica-
ciones. Ba celona: Masson.
BOSCH, A. (1996). «Una c í ica a les p e isions de la població ca alana con emplades
en el PTGC». A Ecologia i Te i o i a Ca alunya, una c í ica ecologis a al Pla Te i o ial
Gene al de Ca alunya. Bella e a: Documen s UAB, p. 7-15.
CARBONELL, A. (1993). «L’a aluació de l’impac e ambien al: el pape de les comuni a s
eu opees i dels Es a s memb es». Quade ns de T eball de l’Ins i u d’Es udis Au onòmics,
p. 7-17.
CETUR (1980). Guide du b ui des anspo s e es es. P e isions des ni eaux sono es.
Pa ís: Minis è e des T anspo s.
COLOMBO, A.G. i al es (1996). An analysis o en i onmen al impac s udies o ins a-
lla ions o he ea men and disposal o oxic and dange ous was e in he EU. Join
Resea ch Cen e, EC. Ins i u e o Sys ems, In o ma ics and Sa e y.
COMOLET, A. (1994). L’é alua ion e la comp abilisa ion du pa imoine na u el.
Dé ini ions, mé hodes e p ac iques. Pa ís: L’Ha ma an.
CONESA, V. (1993). Guía me odológica pa a la e aluación de impac o ambien al. Mad id-
València: Colegio O icial de Ingenie os Ag ónomos de Le an e-Ediciones Mundi-P ensa.
DEELSTRA, Tjee d (1995). P ojec e d’índex de sos enibili a eu opea. Con e ència in e -
nacional de Rennes [Ponència; ex inèdi ].
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT (1992). Cap a un desen olupamen sos enible. V
P og ama de la Comuni a Eu opea sob e Polí ica i Acció en elació amb el medi ambien
i el desen olupamen sos enible. Ba celona: Gene ali a de Ca alunya.
ENVIRONMENTAL PROTECTION AGENCY (1992). Mul imedia En i onmen al Goal.
Washing on.
ESTEVAN BOLEA, M.T. (1984). E aluación de impac o ambien al. Mad id: ITSEMAP.
FEMKE DE JONG, M. (1996). P ocedu al aspec s o en i onmen al impac assessmen . The
ole o he du ch EIA Commission. Con e ence on En i onmen al Impac Assessmen .
Milà: ELNI.
GÓMEZ OREA, D. (1988). «E aluación de impac o ambien al». Ciudad y e i o io, 75,
p. 5-32.
GÓMEZ OREA, P. (1984). Me odología gene al pa a la e aluación de impac o ambien al.
Mad id: DGMA, MOPU.
— (1995). E aluación de impac o ambien al. Mad id: Edi o ial Ag ícola Española.
GRAHAM SMITH, L. (1993). Impac Assessmen and Sus anaible Resou ce Managemen .
No a Yo k: Longman Scien i ic & Technical.
HAMBLIN, P. (1996). S a egic En i onmen al Assessmen : he holy g ail o EIA? Con e ence
on En i onmen al Impac Assessmen . Milà: ELNI.
HEY, C. (1996). «S a egic En i onmen al Impac Assessmen 1977-1995». Elni
Newsle e , 2.
JOSSE, R. (1992). Acous ique. Pa ís: Cen e Scien i ique e Technique du Ba imen .
KJELLERUP, U. (1996). En i onmen al Impac Assessmen in he No dic Coun ies.
Con e ence on En i onmen al Impac Assessmen . Milà: ELNI.
LARROSA, M. (1996). «Viali a i desen olupamen : una c í ica a les opcions ials del Pla
Te i o ial». A Ecologia i Te i o i a Ca alunya, una c í ica ecologis a al Pla e i o-
ial gene al de Ca alunya. Bella e a: Documen s UAB.
LAVELESTER, B.; SESKIN, E.P. (1977). Ai Pollu ion and human heal h esou ces o he
u u e. Washing on: The Johns Hopkins Uni e si y P ess.
L’a aluació d’impac e ambien al: concep es i mè odes Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 209
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 209
LEE, N.; COLLEY, R. (1990). «Re iewing he quali y o en i onmen al assessmen s».
Occassional Pape EIA Cen e. Uni e si y o Manches e , 24, p. 14-24.
LEOPOLD, L.B. (1971). «A p ocedu e o e alua ing en i onmen al impac ». U.S.
Geological Su ey Ci cula , 645; Washign on DC: Dep. o In e io .
MARSH, G.P. (1867) Man and Na u e [edició de Lowen al, D. (1965). Camb idge,
Mass: Ha a d Uni e si y P ess].
MARTÍNEZ ALIER, J.; ROCA, J. (1994). «El alo de la na u a». Medi ambien , ecnolo-
gia i cul u a, 9, p. 8-18.
MCHARG, I.L. (1969). «A comp ehensi e highway ou e selec ion me hod». Design
wi h na u e, p. 18-30; No a Yo k: Double Day and Co. Inc.
MOCH, A. (1988). «Los e ec os psicológicos del uido». Mundo cien í ico, 86, p. 1183-1190.
PALLISE, J. (1996) «Tanca ce cles: una c í ica sec o ial al PTGC o el menysp eu pe
l’ene gia». A Ecologia i e i o i a Ca alunya. Una c í ica ecologis a al PTGC. Bella e a:
UAB, p. 31-53.
PARKER, J. (1995). «Indicado s de medi ambien u bà: eballs de l’Eu os a ».
Con e ència in e nacional de Rennes [ponència; ex inèdi ].
PRAT, N. (1996). «Plani ica l’aigua; oblida -se de la ida». A Ecologia i e i o i a
Ca alunya. Una c í ica ecologis a al PTGC. Bella e a: UAB, p. 15-31.
PRAT, N.; MUÑOZ, I.; GONZÁLEZ, G.; MILLET, X. (1986). «Compa ación c í ica de dos
índices de calidad de las aguas: ISQUA y BILL». Tecnología del Agua, 31, p. 33-49.
QUEROL, J.M. (1994). Manual de mesu amen i a aluació del so oll. Ba celona:
Depa amen de Medi Ambien de la Gene ali a de Ca alunya.
RABINOWITZ, J. (1991). «Los e ec os isiológicos del uido». Mundo Cien í ico, 112,
p. 386-395.
RIERA, P. (1993) La en abilidad social de las in as uc u as: Las Rondas de Ba celona.
Ba celona: Holsa-Ci i as.
ROSA MORENO, J. (1993). Régimen ju ídico de la e aluación de impac o ambien al.
Mad id: T i ium.
SIMOS, J. (1995). Fiche signalec ique des indica eu s en i onmen eaux. Con e ència
In e nacional de Rennes [ponència; ex inèdi ].
SMITH, B.; SPALING, H. (1995). «Me hods o cumula i e e ec s assessmen ».
En i onmen al Impac Assessmen Re iew, 15, p. 81-106.
SUMPSI, C. (1996). Cu s d’a aluació d’impac e ambien al. Ba celona: Ins i u Ca alà
de Tecnologia [ ex inèdi ].
THERIVEL, R. i al es (1994). S a egic en i onmen al assessmen Lond es: Ea hscan
Publica ions L d.
WILLIAMSON, S.; ARMOUR, C.; KISNER, G.; FUNDERBURK, S.; HALL, T. (1987).
«Cumula i e impac s assessmen : an applica ion o Chesapeake Bay». T ansac ions
o he No h Ame ican Wildli e and Na u al Resou ces Con e ence, 52, p. 377-388.
ZIEMER, R.; LEWIS, J.; RICE, R.; LISLE, T. (1991). «Modelling he cumula i e wa e s-
hed e ec s o o es managemen s a egies». Jou nal o En i onmen al Quali y, 20,
p. 36-42.
210 Doc. Anàl. Geog . 34, 1999 Xa ie Ma í Ragué; F. Xa ie Puig i Oli e as
DAG 34 189-210 20/5/99 16:19 Página 210
