Resum
L’objec iu d’aques eball és discu i la ima ge de la ciu a di usa, un ema impo an en el
deba u banís ic i geog à ic i alià ac ual, i in en a espond e alguns in e ogan s pe al
d’ajuda a de ini aques enomen social i econòmic en elació amb la o ma adicional
de la u bani zació compac a. Quina és la do ació de se eis en la ciu a di usa? En quina
mesu a la locali zació de les ac i i a s e cià ies quali icades es à lligada a la ciu a com-
pac a adicional? La ciu a di usa, és un espai de ans o mació dels models d’es a i ica-
ció social, o bé de ep oducció? En quina mesu a —i en quins casos— la ciu a di usa po
se assimilada a un p océs adicional de subu bani zació? Quines són les o mes d’in e-
acció espacial en e la ciu a di usa i els cen es més g ans? Pe ac a de espond e aques s
in e ogan s s’exposen alguns dels esul a s d’un conjun d’explo acions empí iques a la
egió i aliana del Vène o.
Pa aules clau: ciu a di usa, Vène o, u bani zació, pasia ges e cia is, ans o macions
socials.
Resumen. Paisajes e cia ios y ans o maciones sociales en la ciudad di usa del Véne o
El obje i o de es e abajo es discu i la imagen de la ciudad di usa, un ema impo an e
en el deba e u banís ico y geog á ico i aliano ac ual, e in en a esponde a algunos in e-
ogan es a in de colabo a en la de inición de es e enómeno social y económico en ela-
ción con la o ma adicional de la u banización compac a. ¿Cuál es la do ación de se icios
en la ciudad di usa? ¿En qué medida la localización de las ac i idades e cia ias cuali icadas
es á ligada a la ciudad compac a adicional? La ciudad di usa, ¿es un espacio de ans o -
mación de los modelos de es a i icación social, o ambién de ep oducción? ¿En qué medi-
da —y en qué casos— la ciudad di usa puede asimila se a un p oceso adicional de
subu banización? ¿Cuáles son las o mas de in e acción espacial en e la ciu a di usa y los
cen os mayo es? A in de in en a esponde a es os in e ogan es se exponen algunos esul-
ados de un conjun o de explo aciones empí icas en la egión i aliana del Véne o.
Palab as cla e. ciudad di usa, Véne o, u banización, paisajes e cia ios, ans o maciones
sociales.
* T aducció de l’o iginal i alià: Ma ia Villanue a.
Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 57-79
Paisa ges e cia is i ans o macions socials
en la ciu a di usa del Vène o*
Luciano Ve o e o
Is i u o Uni e si a io di A chi e u a di Venezia
Dipa amen o di Analisi Economica e Sociale del Te i o io
Ca ’T on. San a C oce, 1957. 30125 Venezia (I alia)
Da a de ecepció: se emb e 1997
Da a d’accep ació: maig 1998
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 57
Résumé. Les paysages ans o més pa le sec eu des se ices e les changemen s sociaux dans
la ille di use en Véné ie
Le bu de ce a ail es de discu e l’image de la Ville di use, un suje impo an dans l’ac-
uel déba i alien d’u banisme e de géog aphie, e de en e de épond e quelques ques-
ions a in d’aide à dé ini ce phénomène social e économique pa appo à la açon
adi ionnelle d’aménagemen compac . Quelle es la do a ion des se ices dans la ille di -
use? Dans quelle mesu e la localisa ion des se ices quali iés es lié a ec la ille compac e
adi ionnelle? La ille di use es un espace de an o ma ion des modèles de s a i ica ion
sociale, ou bien de ep oduc ion? Dans quelle mesu e —e dans quels cas— la ille di u-
se peu ê e assimilée à un p ocessus adi ionnel de subaménagemen ? Quelles son les
maniè es d’in e ac ion spa iale en e la ille di use e les cen es les plus g ands? Pou essa-
ye de épond e ces poin s l’on expose quelques des ésul a s d’un ensemble d’explo a ions
empi iques dans la égion i alienne du Vene o.
Mo s clé: ille di use, Vene o, aménagemen , paysages ans o més pa le sec eu des se -
ices, changemen s sociaux.
Abs ac . Te ia y landscapes and social ans o ma ions in he di used ci y o Vene o
The main objec i e o his pape is o discuss he image o he di used ci y, an impo an
opic o deba e in I alian u banis ic and geog aphic ci cles a p esen . The pape also sea -
ches answe s o some ques ions in an a emp o collabo a e in de ining his social and
economic phenomenon in ela ion o he adi ional compac o m o u baniza ion. Wha
is he ex en o se ice p o ision in he di used ci y? To wha ex en is he localiza ion o
quali ied e ia y ac i i ies ela ed o he adi ional compac ci y? Is he di used ci y a
space in which he models o social s a i ica ion a e ans o med o ep oduced? In which
cases and o wha ex en can he di used ci y be assimila ed in o a adi ional p ocess o
subu baniza ion? Wha o ms o spa ial in e ac ion be ween he di used ci y and la ge
cen e exis ? Some o he esul s o se ies o empi ical s udies in he I alian egion o Véne o
a e analysed in a emp o answe hese ques ions.
Key wo ds:di used ci y, Vene o, u baniza ion, e ia y landscapes, social ans o ma ions.
58Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Luciano Ve o e o
Suma i
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 58
1. In oducció. Alguns elemen s del deba
i alià sob e la dispe sió u bana
2. L’à ea d’es udi
3. Els paisa ges e cia is
4. T ans o mació de les mo ologies
socio e i o ials
5. Paisa ges econòmics i ans o macions
sociodemog à iques
6. Fenomenologia de ciu a di usa:
algunes conside acions conclusi es
Bibliog a ia
1. In oducció. Alguns elemen s del deba i alià sob e la dispe sió u bana
Almenys des de la i dels anys se an a, la mane a de desc iu e el e i o i i alià
ha can ia p o undamen . Alguns esquemes concep uals adicionals, basa s en
concep es com els de cen e-pe i è ia, je a quia u bana, e c., sembla en inade-
qua s pe ep esen a o allò que s’es a a mos an com una di e si a de models
de desen olupamen local. En e ells, l’a enció se cen a a, en pa icula , en les
o macions socials de pe i a emp esa i en els dis ic es indus ials, així com ambé
en els nexes en e els models d’assen amen i els socials. D’aques es e lexions en
so gia el concep e de camp u bani za , o ma especí ica d’o gani zació d’un e i-
o i i d’una socie a de pe i a emp esa, i com a e olució d’una dispe sió dels
assen amen s o iginals i d’una ma iu his ò ica u al especí ica, en con ex s ca ac-
e i za s pe un accen ua policen isme u bà1. Des d’alesho es, l’a enció e s les
«di e ències» ha p oduï mol es in e p e acions dels espais econòmics «pe i è-
ics», gene almen ca ac e i za s pe o mes d’assen amen dispe ses i apa en -
men caò iques. En e les apo acions més signi ica i es hi ha les de Cencini,
Dema eis i Menega i (1983) i Ga o oli (1991), i les o mes de la dispe sió
u bana han es a ci ades de mane es mol di e en s (Pale mo, 1994): conu ba-
cions, e ícules u banes (Dema eis, 1992), hàbi a de baixa densi a (Secchi,
1994), ciu a di usa (Indo ina, 1990), e c. Una plu ali a que deno a, no sols
incomodi a en on la di icul a de dona un nom a les no es si uacions, sinó
ambé la p esència de pun s de is a i d’in e p e acions di e en s.
Les anàlisis sob e la dispe sió u bana (o sob e la ciu a di usa) sembla que
p esen en dues g ans pe spec i es. L’una es à subs ancialmen in e essada pe
la desc ipció de les o mes ísiques i les ipologies dels assen amen s de la di u-
sió a escala egional o a mic oescala (Lanzani, 1991; Boe i i Lanzani, 1992;
Boe i, Lanzani i Ma ini, 1993, i ambé Ricci, 1996); posa l’a enció en els « e s
nous» que can ien les mo ologies ísiques: la ca e e a me ca , els «no-llocs» (la
disco eca, el g an cen e come cial, e c.). Si bé la dimensió de la in e p e ació
economicosocial de les no es o mes és, en gene al, poc desen olupada, sem-
bla que el e e ons in e p e a iu es à cons i uï pe la hipò esi d’una c eixen
agmen ació social, cul u al i dels models de consum, els quals, jun amen
amb una subs ancial «mobili zació indi idual» dels in e essos, sembla almen
condui e s con igu acions o amen he e ogènies, dispe ses i «caò iques» i
e s «un nou ipus de ciu a que neix de la c isi de la p eceden (Secchi, 1994).
L’al a pe spec i a a ibueix més elle ància als aspec es es uc u als i un-
cionals de l’e olució e i o ial: la ciu a di usa és una de les o mes possibles dels
p ocessos de subu bani zació en con ex s no sols ( adicionalmen ) als ma ges
de la ciu a , sinó ambé ca ac e i za s pe una si uació de camp u bani za i la
densa p esència de pe i s assen amen s his ò ics, p ocessos que cal lliga a les
dinàmiques dels me ca s de l’habi a ge u bà, al c eixemen dels in e essos ban-
ca is i a la ideologia de la casa en p opie a . La ciu a di usa se ia el esul a de
Paisa ges e cia is i ans o macions socials al Vène o Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 59
1. Pe a una econs ucció del deba , egi’s Bagnasco (1988) i pe a la in oducció de la noció
de camp u bani za , Beca ini (1975).
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 59
l’augmen del benes a gene al i el consegüen inc emen en la demanda de
se eis, els quals, jun amen amb una insa is acció en on de la ciu a com-
pac a, endeixen, desp és, a u bani za el camp u bani za , es enen la dimen-
sió u bana a escala ex ensa (Indo ina, 1990 i 1996).
To es dues pe spec i es p esen en di e ses limi acions. La in e p e ació eco-
nomicosocial es à essencialmen ocali zada en el cas del Vène o, i no ha dis-
cu i enca a les e en uals con e gències o di e ències, en les o mes ísiques i
socials, en e la ciu a di usa ène a i les d’al es àmbi s, simila s o di e ses.
Aques eball de compa ació exigeix una eina p elimina de de inició igo-
osa d’esquemes d’anàlisi, enca a absen s en g an pa . D’al a banda, les in e -
p e acions d’o ien ació mo ològica s’han queda , so in , a ni ell de les o mes
isibles de la cons ucció i de llu s ipologies, o engloban so a la ma eixa e i-
que a con ex s econòmics ins i o mol di e en s (à ees me opoli anes, hàbi-
a pe iu bà, à ees de pe i a emp esa, e c.), els quals donen lloc a di e en s
p ocessos i enomenologies de dispe sió i/o di usió u bana.
Aques eball in en a espond e, almenys en pa , als ja ci a s lími s de l’ac-
ual deba , o ce can de posa a pun me odologies d’anàlisi ú ils des d’una pe s-
pec i a compa ada, i expe imen a -les espec e a un con ex geog à ic signi ica iu.
En pa icula , s’expe imen a un esquema d’anàlisi dels paisa ges e cia is en
un con ex de dispe sió u bana, així com de llu s connexions amb les ans-
o macions de les mo ologies socials i e i o ials, a pa i d’algunes g ans on s
d’in o mació d’o igen censal, amb in o macions ag egades a ni ell municipal.
La cons ucció de l’esquema d’anàlisi es à guia pe un conjun d’in e ogan s
que semblen d’impo ància: a la ciu a di usa, li co espon una mo ologia
social especí ica? Quina és l’es uc u ació de l’o e a de se eis a les amílies i a
les emp eses en la ciu a di usa espec e a la ciu a compac a? La ciu a di u-
sa, és el ea e de ans o macions i inno acions en les o mes i en els paisa -
ges socials espec e a d’al es si uacions d’assen amen ? Quines són les elacions
en e o mació de eixi s dispe sos i p ocessos de subu bani zació? Com s’es-
uc u a la in e acció espacial en els e i o is de la dispe sió?
2. L’à ea d’es udi
L’à ea d’es udi en la qual s’ha du a e me l’expe imen ació es à o mada pel
Vène o, una de les egions del no d-es i alià (uns 4,5 milions d’habi an s)
en e les capda an e es de l’economia nacional. A pa i dels anys se an a, s’hi
ha consolida un model de desen olupamen basa en la pe i a i mi jana emp e-
sa, o gani zada en di e sos dis ic es indus ials, amb una gamma p oduc i a
mol di e si icada i o ien ada p e e en men a l’expo ació (Anas asia i Co o,
1995). Els models de locali zació de la pe i a i mi jana emp esa mos en un
ca àc e d’accen uada di usió lligada a la p esència d’una o iginà ia dispe sió
insedia i a, amb una xa xa mol ixa de pe i es ciu a s i de iles connec ades
pe una ama d’in aes uc u es mol connexes.
La manca de p ocessos d’indus iali zació de ipus o dis a (només hi ha el
cas de Po o Ma ghe a, a p op de Venècia) i el ca àc e o amen di uso del
60 Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Luciano Ve o e o
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 60
desen olupamen de pe i a emp esa han con ibuï al man enimen d’una
es uc u a u bana mol policèn ica i a la o mació d’un camp u bani za (edi-
icació dispe sa de baixa densi a amb p esència d’indús ia i d’ac i i a s u als,
segons models mix os u als-indus ials de o mació del èdi ) en una p ime-
a ase, i de eixi s de ciu a di usa a con inuació.
Ciu a di usa, camp u bani za , xa xa de ciu a s pe i es i mi janes, són els
ca àc e s onamen als de la geog a ia u bana del Vène o, la qual mos a una a ie-
a de paisa ges ísics: una àmplia à ea de mun anya dolomí ica —amb desen-
olupamen indus ial u ís ic i o mació de ames conu ba i es en les alls—;
una à ea me idional amb ca àc e p e alen men u al (la Polesine); una aixa
cos ane a amb desen olupamen sob e o u ís ic, i una g an à ea de planu a i
de u ons amb una o a indus iali zació i u bani zació. Aques da e ma c és
pa icula men in e essan pe als nos es ins; ja que, si bé és possible indi i-
dua -hi paisa ges ísics i socials no equi alen s (en e la plana cen al i la aixa de
peu de mun anya, a edós de l’à ea dolomí ica), aques a as a egió u bana mos-
a una ele ada do ació in aes uc u al i de connexions ans egionals (sob e o
e s Milà i Bolònia) i in e nacionals, i una xa xa u bana mol elle an , que
comp èn el sis ema u bà policèn ic Venècia-Pàdua-T e iso (ciu a s p òximes
amb o es in e accions ecíp oques i complemen a ie a de uncions; aques a
à ea me opoli ana comp èn més d’un milió d’habi an s), els sis emes u bans de
Vicenza i Ve ona, aques da e o amen in eg a a la con igua Llomba dia, i
un conjun de pe i es ciu a s (20.000-50.000 habi an s) en gene al mol i als
ilocali a s his ò iques cen als dels di e sos dis ic es indus ials. En aques con-
ex hi ha hagu , en la dècada passada, les més ele ades mos es d’inc emen
demog à ic i de la cons ucció, el qual es co espon amb un descens demog à-
ic dels co s de les ciu a s més g ans i en els quals es p esen en impo an s p ocessos
de e cia i zació i de desconcen ació de esidència i d’ac i i a s indus ials.
En la li e a u a anglosaxona i ancesa l’a enció s’ha posa so in , en can i,
en l’anàlisi de la dispe sió dels assen amen s com a e olució dels p ocessos de
subu bani zació i de desconcen ació u bana: les edge ci ies de Ga eau (1991),
els ma cs pos subu bans2, l’exu bia de Nelson (1992), l’hàbi a pe iu bà i les
me apolis d’Asche (1995), e c.
Una excepció és l’expe iència de l’anomenada « ece ca I a en» sob e les o -
mes del e i o i i alià, en la qual el concep e clau és el medi de l’assen amen ,
en ès com a model de elacions en e mo ologia socioeconòmica, ma cs geog à-
ics i o mes d’assen amen 3. En aques a accepció, la ciu a di usa esde é una
enomenologia possible i una especi icació local dels nexes en e la socie a i el
model d’assen amen . La ece ca ha dona lloc a una sè ie de monog a ies egio-
nals documen ades a cu a de Clemen i, Dema eis i Pale mo (1994); així ma eix,
sob e l’anàlisi de les mo ologies socials e i o ials en aques a expe iència de ece -
ca, cal eu e Ve o e o (1994). Respec e a aques a indicació me odològica, el
Paisa ges e cia is i ans o macions socials al Vène o Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 61
2. Vegi’s, pe exemple, Kling, Olin i Pos e (1991) i Ce e o (1989).
3. Vegi’s, especialmen , Pale mo (1994).
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 61

meu assaig se si ua al cos a de la ep esen ació de les mo ologies economicoso-
cials. Dema eis, en can i, in i a a conside a no sols l’en o n d’un e i o i (com
a conjun de elacions en e cul u a u bana, socie a , economia, e c.), sinó ambé
la posició de les ciu a s i dels sis emes locals en les di e ses xa xes (globals, egio-
nals); un aspec e essencial pe Dema eis és la capaci a dels ac o s locals pe cons-
i ui xa xes en la ciu a i en e la ciu a i els al es nodes de la xa xa, i pe aques a
aó és impo an un en ocamen que e lli pe les in e accions en e els ac o s i pe
la dimensió de la go e nabili a (Dema eis-Bona e o, 1996).
3. Els paisa ges e cia is
L’anàlisi dels paisa ges e cia is s’ha basa en una classi icació dels municipis
segons llu do ació de se eis en elació amb el o al de les ac i i a s econòmi-
ques del e i o i municipal. Des del pun de is a me odològic la qües ió
impo an és ob eni una classi icació de les ac i i a s e cià ies adequada pe
a la discussió sob e les ans o macions dels assen amen s. Pe aques a aó, ha
sembla opo ú eag ega les in o macions del cens econòmic segons dos c i e is:
un c i e i uncional que posa en e idència les elacions en e do ació de se -
eis i socie a local, i un c i e i de elacions e i o ials que ha de pe me e la indi-
iduació dels di e en s models de locali zació que les di e ses ac i i a s, ins i
o dins de les ma eixes uncions, p esen en. Les elacions e i o ials an e e èn-
cia a la lògica locali zado a i a la o ma de la demanda: o ma de la in e acció
emp esa-clien , ipus de clien (indús ia, emp esa e cià ia, consumido s
indi iduals), ipus de se ei o e (béns ma e ials o imma e ials, únics o epe-
i ius), ampli ud del me ca i accessibili a espacial. Pe ò ambé al pape de les
economies d’aglome ació i d’u bani zació, a la impo ància dels ca àc e s simbò-
lics dels llocs en la de inició de les uncions de p e e ència de locali zació, a la
p esència de mà d’ob a amb quali icacions especí iques, els lligams in e sec-
o ials consolida s i la impo ància dels luxos d’in o mació.
Pe en a en aques es qües ions, en la base in o ma i a s’hi han indi iduali za ,
en e algunes g ans uncions del e cia i, si uacions que p esen en elacions e i-
o ials di e enciades. Aques es si uacions han es a de inides mi jançan la con-
side ació conjun a de la ipologia come cial i de la dimensió emp esa ial4.
a) Se eis pe al consum quo idià de les amílies: el come ç al de all especia-
li za o no, els se eis pe sonals i els ba s, ho els i es au an s. El come ç
especiali za i no especiali za s’ha desag ega segons uns llinda s dimen-
62 Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Luciano Ve o e o
4. En l’anàlisi, cada modali a és ep esen ada pel seu pes pe cen ual espec e a la do ació e cià ia.
Pe al de no em asi za el pape dels municipis de dèbil e cia i zació i pe anali za les e en-
uals associacions espacials en e ipus de e cia i i ac i i a s ex a e cià ies, s’hi han in oduï els
pesos pe cen uals dels ag ega s a la indús ia i dels ac ius en l’ag icul u a. La dimensió de l’em-
p esa indus ial pe me indi idua -hi les emp eses pe i es més que les mi janes i g ans. Finalmen ,
el pe il de cada municipi, desc i amb les a iables ci ades, ha es a ponde a amb el o al dels ag e-
ga s pe al d’e i a l’èm asi de si uacions amb un pes modes . Aques a aula de dades ha es a
elabo ada mi jançan l’anàlisi en componen s p incipals i classi icació mul i a iada.
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 62
sionals que di e encien les ac i i a s di uses de pe i es dimensions, les de
dimensió mi jana i els supe me ca s i hipe me ca s. Com és e iden , cada
una d’aques es ca ego ies p esen a di e si a de models de locali zació i de
lligams amb les à ees de demanda.
b) Se eis elaciona s majo i à iamen amb les emp eses: llogue de co xes,
se eis in o mà ics, de ece ca i desen olupamen , se eis de dèbil quali i-
cació, agències de publici a , come ç a l’eng òs i se eis connec a s al ans-
po . Cada ca ego ia ha es a desag egada segons llinda s que indiquen
si uacions i endències de locali zació: l’ac i i a de mi janes i g ans dimen-
sions amb exigència de quali a u bana i accessibili a , amb in e accions
pe sonals ( ace- o- ace) o p oduccions imma e ials ( ece ca i desen olupa-
men , publici a ); les ac i i a s de ou ine, so in amb un o consum d’es-
pai i elacions imma e ials amb els clien s (se eis in o mà ics de mi janes
i g ans dimensions); les ac i i a s comunes amb p oducció de se eis ma e-
ials (els se eis de menys quali icació com els de igilància o ne eja), e c.
c) Se eis pe a les amílies i les emp eses: inance s, de c èdi i assegu ances,
es udis p o essionals, agències immobilià ies. To s p esen en models di e en s
de locali zació i elació amb la demanda: els pe i s es udis p o essionals són
ela i amen di usos a ni ell e i o ial amb p edomini d’in e accions pe -
sonals, i els g ans es udis p o essionals solen eni una locali zació o ien ada
a la cen ali a pe aons simbòliques o pe la maximi zació de l’accessibi-
li a de la demanda, e c.
d) Se eis de sociali zació inhe en s a les p àc iques col·lec i es i/o a la ep e-
sen ació dels in e essos: pa i s, sindica s, o gani zacions eligioses i simila s
i ac i i a s lligades al emps lliu e (museus, biblio eques, ea es, cinemes,
espo ). La locali zació d’aques conjun d’ac i i a s és adicionalmen
u bana, si bé algunes ipologies eme gen s, de o consum de sòl i accés
p e e en men au omobilís ic (megadisco eques, pa cs emà ics i d’a ac-
cions) mos en c i e is de locali zació di e en s, lliga s a l’accessibili a de
les g ans xa xes de ca e e es.
e) Se eis (majo i à iamen ) públics: ac i i a s de l’Adminis ació pública, de
l’ensenyamen i la sani a . Les in o macions disponibles no pe me en dis-
ingi en e públic i p i a , ni en e p oducció endible i no endible; pe
això no és possible discu i sob e els models de egulació social p esen s o
majo i a is en la di usió u bana i, pe an , en els models de consum p e-
e en s en alguns p ocessos de ep oducció social; aques s se eis, amb una
locali zació esul an de decisions poli icoadminis a i es, endeixen a mos-
a models je à quics de ipus adicional.
3.1. Els paisa ges e cia is eme gen s en el ma c egional
L’àmbi egional, o ma pe 582 municipis, apa eix de e mina pe pocs g ans
paisa ges econòmics ( igu a 1). El més eqüen és l’indus ial, el qual a ec a
p op del 45% dels municipis de la egió. El paisa ge u al es à, pe an , limi-
a a poc més d’una qua a pa dels municipis del Vène o, men e que p op del
Paisa ges e cia is i ans o macions socials al Vène o Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 63
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 63
18% ha dona lloc a models de desen olupamen mix , a causa de la p esència
conjun a d’ac i i a s u als, indus ials i u ís iques. Els municipis amb una
signi ica i a do ació e cià ia són al ol an del 9% del o al i pe aons d’espai
no es p esen en els pe ils pe cen uals de les ipologies. Pe al de se b eus no
examina em els paisa ges u als (162 municipis) ni els u ís ics (100 municipis).
3.2. Els paisa ges indus ials
Els paisa ges de la indús ia enen algunes a ian s in e nes, segons la p esèn-
cia més o menys impo an de les ac i i a s u als i de la do ació de se eis
( igu a 2). Aques es a ian s poden ésse ag upades, en sín esi, en dues ipo-
logies: els espais indus ials d’escassa do ació e cià ia i els de p esència e cià-
ia modes a pe ò di e si icada.
64 Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Luciano Ve o e o
Figu a 1. L’a iculació dels paisa ges econòmics del Vène o. En e pa èn esis, el pes en e mes
de població esiden .
Paisa ges u als i indus ials amb dèbil p esència
e cià ia (5,25%)
Paisa ges indus ials amb dèbil p esència e cià ia i
dèbil a acció (13,99%)
Paisa ges indus ials, pe i a i mi jana emp esa amb
p esència e cià ia di e si icada, a ac ius (10,75%)
Paisa ges de pe i a emp esa, amb dèbil a ac i i a
i p esència e cia ia (7,72%)
Paisa ges u als (9,15%)
Espais amb p esència d’economia u ís ica (7,43%)
Paisa ges indus ials
Pe i è ies in eg ades mol e cia i zades (0,82%)
Pols meno s i pe i è ies in eg ades (14,85%)
Ciu a s amb un pes més impo an de l’emp esa
indus ial (Vicenza, T e iso…) (9,56%)
Ciu a s e cià ies (Pàdua, Ve ona) (12,45%)
Venècia (8,23%)
Paisa ges e cia is
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 64
a) Els espais indus ials amb escassa do ació e cià ia a ec en 161 municipis i un
19% dels ag ega s egionals, i comp enen di e sos dis ic es indus ials (Anas asia
i Co o, 1996). To i l’equilib i del pes dels ag ega s a la indús ia (més de 2/3
del o al) i els del e cia i, és possible econèixe -hi una modali a meno (50
municipis, 5% dels ag ega s), en la qual hi ha una eqüència més g an dels
ac ius en ag icul u a (i pe an amb models d’assen amen de baixa densi a ),
sense un model p ecís de locali zació; llu pe il de la do ació e cià ia no es
di e encia de mane a subs ancial del de la ipologia indus ial (111 municipis,
14% dels ag ega s), pe ò en aques a da e a hi c eix sensiblemen la dimensió
emp esa ial i l’a acció, cosa que signi ica la p esència d’es uc u es indus ials
més o es.
La do ació de se eis es à sob e o lligada als de pe i es dimensions pe al
consum quo idià de les amílies, i la consis ència dels se eis públics adicio-
nals hi apa eix mol limi ada. L’únic sec o cla amen eme gen és el come ç a
l’eng òs, lliga a la dis ibució dels p oduc es adicionals dels dis ic es indus-
ials (mobilia i, con ecció, calça , ce àmica, e c.) i a models ípics de locali za-
ció d’ac i i a s amb o s consums de sòl que necessi en una o a accessibili a .
El ca àc e mol indus ial de l’à ea i la p esència d’ac i i a s de come ç a l’eng òs
es à associa a la p esència signi ica i a dels ag ega s als anspo s (és a di , lli-
ga s als mo imen s de me cade ies). Aques a g an ca ac e i zació indus ial sem-
Paisa ges e cia is i ans o macions socials al Vène o Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 65
Figu a 2. A iculació espacial dels espais de majo indus iali zació (s’hi indiquen les ciu a s
més g ans; en e pa èn esi: població 1991).
Espais indus ials amb p esència
e cia ia di e si icada
Espais indus ials amb escasa
do ació e cia ia
TREVISO (83.598)
VICENZA (107.454)
VERONA (255.824) PÀDUA (215.137)
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 65
(Cas el anco)7(Lana o, 1989) i espais de pe i è ia u bana e cia i zada i in e-
g ada. Aques a ipologia indica p ocessos de consolidació u bano e cià ia en
nodes de ca àc e indus ial, els quals amplien la e ícula u bana egional, i
e idencia una possible ipologia de di usió u bana lligada de mane a pa icu-
la a les dinàmiques de les ciu a s més g ans i als p ocessos de subu bani za-
ció. Aques es da e es assenyalen un enomen ípic d’expansió u bana lliga a
un c eixemen demog à ic a lla g e mini on els espais semblen in eg a s a les
ciu a s més g ans no només pels luxos pendula s e s el cen e, sinó ambé
pels d’ou commu ing de les ciu a s més g ans e s la pe i è ia.
5.2. Ciu a di usa dinàmica amb expansió dels sec o s assala ia s
Algunes o mes de ciu a di usa dinàmica locali zades p e e en men a l’à ea
cen al ène a p esen en una o a do ació indus ial, un e cia i di e si ica ,
un in ens c eixemen demog à ic i uns elemen s de ans o mació social, sob e-
o pe l’inc emen dels sec o s assala ia s. Es ac a de municipis de cin u ó
u bà pe bé que es an locali za s al lla g d’algunes di ec ius impo an s ( igu-
a 4). Aques conjun de municipis (al ol an de 60), dóna o ma a impo an s
connexions e cià ies in e u banes en la aixa cen al de la egió. La gene ació
d’aques s espais (el desen olupamen demog à ic hi és, en gene al, ecen ) és el
esul a de la in e secció d’un conjun de ac o s an de na u a endògena com
exògena: p ocessos de subu bani zació de sec o s mi jans (jo es que no acon-
segueixen sa is e les exigències d’habi a ge en con ex u bà); p ocessos d’a acció
de població (sec o s mi jans des de les à ees més pe i è iques en co espondència
a un inc emen de l’o e a de eball e cia i, an en les ciu a s com en els
espais ex e ns); p ocessos endògens de madu ació i de pa cial e cia i zació de
les economies locals i, inalmen , p opensió di usa d’es ils de ida subu bans que
pe me en la ep oducció de p àc iques adicionals de sel -help en locali za-
cions d’ele ada accessibili a als se eis i als nodes u bans.
L’anàlisi dels paisa ges e cia is assenyala la p esència de si uacions ípiques
d’assen amen lligades al c i e i d’accessibili a en p esència d’expec a i es d’es-
pai com la g an dis ibució come cial, especiali zada o no, associada a la p o-
ducció de les à ees indus ials locals o bé a la o mació de g ans cen es
come cials que gene en si uacions d’assen amen com les de la ca e e a me -
ca : les ins al·lacions logís iques i de anspo ; el come ç a l’eng òs; ins i o
els se eis de u ina a les emp eses, com algunes p es acions in o mà iques o
despa xos p o essionals. Al ma eix emps, s’obse a una p esència modes a dels
se eis públics i socials i ambé de les ca ego ies més quali icades dels se eis
a les emp eses.
Aques a ipologia s’assembla a la ciu a di usa desc i a pe Indo ina (Indo ina,
1990, 1996): el paisa ge dóna si uacions de camp u bani za e sus si uacions
72 Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Luciano Ve o e o
7. Lana o a no a que es ac a de «cen es ípicamen so gi s i desen olupa s amb la in enció
de o ni se eis a l’economia ag ícola» o mos an així la dèbil elació, i no només en el
con ex del Vène o, de les elacions en e ciu a i indus iali zació.
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 72

més complexes amb do acions econòmiques di e si icades, on un dels elemen s
gene ado s es à cons i uï pels p ocessos de subu bani zació i pe l’es uc u a
me opoli ana dels alo s del sòl, els quals són un elemen de e minan , jun-
amen amb les endències e s es ils de ida subu bans, dels p ocessos de o -
mació de la ciu a di usa. Aques a as a ciu a di usa p esen a elacions i
in e accions di e ses amb les ciu a s i amb el seu p opi in e io , al com mos-
a l’anàlisi dels luxos pendula s de casa al eball. En e e ència a aques es
in e accions espacials, hi ha l’opo uni a de dis ingi algunes o mes di e ses
de di usió o dispe sió u bana ( igu a 5).
La si uació més eqüen és la de la ciu a di usa amb ele ada in eg ació
ca ac e i zada pe un ni ell baix d’au osa is acció i, alho a, pe ni ells ele a s
d’a ac i i a i de so ida, cosa que es ableix una elació en e eballado s que
en en i su en signi ica i amen supe io a la mi jana es a al. Els luxos es an
cons i uï s pels mo imen s e s les ciu a s (les quals mani es en enòmens sig-
ni ica ius d’ou commu ing e s aques s llocs) i pe mo imen s e icula s. Es
ac a, doncs, d’espais amb una ele ada accessibili a de baixa densi a , en els
quals in e accionen p ocessos de subu bani zació dels cen es més g ans i p o-
cessos d’a acció dels llocs pe i è ics i/o una meno accessibili a , així com
d’al es espais de la ciu a di usa. En aques s espais, i ambé a causa de la deman-
da es imulada pe la p esència c eixen dels sec o s mi jans a egades d’o igen
u bà, s’hi ha desen olupa una bona do ació de se eis pe al consum quo i-
dià de les amílies i hi oben una locali zació p i ilegiada un conjun d’ac i i a s
amb uns c i e is de locali zació que semblen subs ancialmen lliga s a la maxi-
mi zació de l’accessibli a i a la minimi zació del cos d’ins al·lació. Són ac i i a s
amb un ele a consum de sòl, com el come ç a l’eng òs, la g an dis ibució
come cial i les ac i i a s lligades al anspo i a la logís ica, o es en elació,
p obablemen , amb una à ea de g a i ació me opoli ana. En aques s espais,
el c eixemen demog à ic i l’ac i i a cons uc o a hi són isibles i la gene a-
ció de ànsi a causa dels baixos ni ells d’au osa is acció de la demanda de
eball, pa icula men ele ada.
El cas de les di usions subu banes hi és poc eqüen . Aquí, la gene ació
de la ciu a di usa apa eix lligada, sob e o , a p ocessos de mobili a esiden-
Paisa ges e cia is i ans o macions socials al Vène o Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 73
Figu a 5. Fenomenologia de ciu a di usa en elació amb els luxos casa- eball.
Au ocon enció A ac i i a Dependència A ac i i a /
( eballado s ( eballado s ( eballado s dependència
esiden s) que en en) que su en)
Ciu a di usa –+ + +
in eg ada
Espais de – – +–
subu bani zació
Nodes de ma ge +
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 73
cial de les ciu a s més g ans e s les co ones ex e nes o a p ocessos d’ap oximació
a la ciu a dels espais pe i è ics, en pa icula pe pa dels sec o s assala ia s.
La gene ació d’ac i i a s econòmiques, bé sigui endògena o bé com a p océs
de deslocali zació u bana, sembla poc signi ica i a espec e a la demanda de
eball, al com mos en els dèbils ni ells d’a ac i i a , d’au osa is acció de la
demanda de eball i els modes os alo s de la elació en e eballado s que
en en i su en. Fo men pa d’aques a ipologia els espais més cla amen
pe i è ics.
El cas dels nodes dels ma ges (Ga eu, 1991) és enca a més a . En aques cas,
una ma eixa con igu ació economicosocial s’associa a ni ells ele a s d’au o-
con enció i pe això aques es si uacions, mol dinàmiques, es con igu en com
a casos de gene ació de nodali a indus ial e cià ies en posició d’ele ada acces-
sibili a espec e a la xa xa de anspo s. De mane a signi ica i a, aques s espais
pe anyen, gai ebé o s, a la p o íncia de Ve ona, que é un sis ema u bà que
po conside a -se pa icula dins del cas del Vène o. Es ac a d’espais si ua s en
un con ex e i o ial de ipus monocèn ic, en una si uació economicosocial
on omanen enca a p ocessos de alo i zació ag ícola in ensos. Això a que els
alo s ma ginals del sòl no u bà, en una si uació de endimen sa is ac o i de
la in e sió ag ícola, siguin su icien men ele a s i siguin capaços de ena enò-
mens mac oscòpics de dispe sió d’ac i i a econòmica i de esidència.
Cal no a que aques es ipologies de di usió u bana, excep uan -ne el cas
pa icula del e i o i e onès, es an locali zades sob e o a l’à ea cen al més
que a la aixa del peu de mun anya. El enomen po eni di e ses in e p e a-
cions pe què po se s’ha de eni en comp e que aques a aixa, a di e ència de
l’à ea cen al, no p esen a ciu a s g ans i mi janes, sinó que més a ia é un
conjun de nodes u bans amb do acions e cià ies di e si icades. L’es uc u a
e i o ial cons i uïda pe pe i s nodes, a més de dona lloc a es uc u es espa-
cials més equilib ades dels alo s immobilia is, p esen a ambien s compa ibles
amb p e e ència d’habi a ge que p i ilegien la pe i a dimensió u bana i els
es ils d’assen amen subu bans. Aques s ac o s poden, en pa , explica una
di usió i dispe sió e i o ial més dèbil de les ac i i a s e cià ies i dels g ups
socials lliga s al e cia i, que oben en les ciu a s pe i es, no sols una o e a
d’edi icació i a, sinó ambé ambien s d’assen amen cong uen s amb les p ò-
pies p e e ències.
5.3. Espais dinàmics indus ials de ans o mació social amb expansió
dels sec o s assala ia s ( ilamen s u bans en o mació en els dis ic es
indus ials)
El paisa ge econòmic d’aques conjun de municipis, uns 60, és de ipus essen-
cialmen indus ial pe ò amb impo an s ans o macions de la mo ologia
social a causa del c eixemen dels sec o s assala ia s mi jans, en una si uació
de c eixemen demog à ic i una o a p esència de població jo e ( igu a 4). La
do ació e cià ia hi és dèbil i des inada al consum quo idià de les amílies; a
més d’aques a, hi són p esen s ac i i a s com el anspo i el come ç a l’eng òs
74 Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Luciano Ve o e o
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 74
lliga s a les uncions d’emmaga zema ge i dis ibució de la p oducció indus-
ial local. Els municipis a ec a s o men pa de dis ic es indus ials. Aques
espai a essa una ase d’in ensa ans o mació; el c eixemen demog à ic
s’associa a la ans o mació de les geog a ies socials a ès l’ele a inc emen dels
sec o s assala ia s que an lliga s a enòmens de e cia i zació de les economies
locals i als p ocessos de mobili a esidencial des de les à ees més pe i è iques.
Aquí, llocs adicionalmen d’u bani zació dispe sa, hi ope en dinàmiques
de o mació de ciu a di usa (la qual sembla p end e la o ma de ilamen s
u bans al lla g de les ca e e es) que poden se es imulades pe la demanda i
pels models de consum gene a s pels sec o s mi jans de nou assen amen .
L’anàlisi dels luxos pendula s assenyala la di usió de si uacions de o a in eg ació
e i o ial i d’es uc u ació e icula dels mo imen s.
6. Fenomenologia de ciu a di usa: algunes conside acions conclusi es
A més de les ciu a s compac es i els pols meno s, ambé alguns paisa ges econò-
mics indus ials mos en una do ació d’ac i i a s e cià ies ela i amen di e -
si icades, pe bé que amb una p esència modes a dels se eis més quali ica s.
Aques s paisa ges indus ials e cia is són, so in , ca ac e i za s pe p ocessos
signi ica ius de ans o mació social i un in ens c eixemen demog à ic, i els
espais més dinàmics mos en una locali zació signi ica i a al lla g de les p in-
cipals in aes uc u es de anspo . To seguin les e lexions d’Indo ina
(Indo ina, 1990, 1996), es pod ia sos eni la hipò esi que aques es si uacions
de ineixen el enomen de «ciu a di usa». Si es ol quan i ica l’ex ensió
d’aques s eixi s, es po obse a que els municipis de ipus indus ial e cia-
i són a la o a d’un cen ena , els més dinàmics són uns seixan a (que pod ien
a iba a se an a-cinc si s’hi inclouen els de co ona que p esen en una e cia-
i zació més g an) i a o s s’hi poden a egi al es cen es ca ac e i za s pe una
do ació enca a majo i à iamen indus ial pe ò mol dinàmics i en ies de e -
cia i zació. El pes, en e mes de població i ag ega s, ep esen a un 30% del
o al egional.
Aques model d’assen amen , més lineal que aglome a , mos a algunes
a ian s in e nes impo an s que enen elació amb la p esència o no de p ocessos
de c eixemen a lla g e mini; in e accions amb les ciu a s més g ans i amb els
al es llocs de la di usió u bana; ca àc e endogen o exogen de les ans o ma-
cions (amb si uacions lími s en l’e olució dels dis ic es indus ials i els p o-
cessos de desconcen ació de població i ac i i a s econòmiques); es uc u es
e i o ials p eexis en s (s’ha obse a una di e si a en e la enomenologia de
ciu a di usa del sis ema policèn ic Venècia-Pàdua-T e iso, del sis ema u bà
amplia de Ve ona i del sis ema lineal del peu de mun anya).
Aques s c i e is han po a a indi idua algunes enomenologies de ciu a
di usa: les si uacions his ò iques d’u bani zació i expansió u bana, la ciu a di u-
sa in eg ada, els con ex s de subu bani zació, els nodes de ma ge amb una ele-
ada con enció, la u bani zació dels paisa ges del dis ic e indus ial. Es pod ien
a ança alguns mecanismes comuns de gene ació (Indo ina, 1990, 1996;
Paisa ges e cia is i ans o macions socials al Vène o Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 75
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 75
Secchi, 1994) que po en a un en ama mol complex en e decisions indi i-
duals i models de consum de les amílies, incles econòmics e e i s a l’es uc-
u a espacial dels alo s immobilia is i polí iques públiques.
Els p incipals p ocessos i llu s ecíp oques in e accions es e e eixen a:
—La subu bani zació de les classes mi janes, bé sigui pels alo s ele a s dels
immobles u bans, o pe una adhesió a un es il de ida subu bana i models
de consum apa en men opulen s.
— L’a acció de població des d’espais més pe i è ics i de meno accessibili a
ambé com a o ma d’ap oximació a la ciu a i possibili a de uïció dels se -
eis i dels me ca s de eball u bans.
—La endència de adicació esidencial de la població local que ins i o po
eni cases en p opie a de les amílies d’o igen i en les quals hi ha p oces-
sos de mobili a social que impliquen nous models de consum i no es
demandes de se eis.
—La pa cial e cia i zació de l’economia local com a espos a a la demanda
de béns i se eis pe pa de les classes mi janes i el decli i de les ac i i a s
adicionals d’au oconsum, la demanda de se eis de les emp eses locals i pe
a ce es ac i i a s e cià ies, especialmen les d’ele a consum d’espai, com
la ece ca de locali zacions d’ele ada accessibili a i meno s cos os d’ins-
al·lació.
To es elles, quan an e e ència al consum de les amílies, assumeixen so in
la o ma de g an dis ibució come cial amb un model de «ca e me ca » o de
«ciu a del come ç», men e els se eis a les emp eses més a ia es an cons i-
uï s pe ac i i a s com el come ç a l’eng òs, els anspo s, els se eis del ans-
po i algunes ac i i a s de ou ine que necessi en el con ac e ace o ace amb la
demanda, com a a els es udis p o essionals o ce es p es acions in o mà iques.
A més, la c eixen pa icipació emenina en el me ca de eball, sob e o
en els se eis i en l’Adminis ació pública, ha in luï en la locali zació amilia ,
ambé pe què una bona pa d’aques s llocs de eball són a les ciu a s i a les
co ones u banes.
Can is cul u als i necessi a de pe ceb e més endes pe ga an i models de
consum i es ils de ida subu bans (la casa en p opie a amb ja dí, els au omò-
bils, la ecnologia domès ica) indueixen al eball emení i les consegüen s deci-
sions de locali zació que p i ilegien l’accessibili a als llocs de eball en un
quad e de ida subu bà (la minimi zació del emps de anspo pe me a la
dona una ul e io disponibili a de emps pe a la ges ió amilia , ins i o si
la igidesa en l’ús del emps es compensa amb l’exis ència de xa xes amilia s de
solida i a i cessió in o mal de se eis). En les amílies amb doble ing és econò-
mic i en si uació de o a segmen ació del me ca de eball pe gène e (cosa
que mol es egades signi ica segmen ació espacial), les locali zacions esiden-
cials que p i ilegien la ciu a di usa pe me en maximi za la p oximi a espa-
cial de o a la amília als me ca s de eball amb una p eponde an densi a
masculina (indús ia di usa) o emenina (se eis en els cen es o en les co o-
nes u banes).
76 Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Luciano Ve o e o
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 76
L’accessibili a és un dels c i e is clau d’o igen de la ciu a di usa, en la qual
l’escala de la ida amilia no és donada an pels me ca s locals de eball
(quins, els masculins o els emenins?, els dels nuclis d’es a us ele a o els de les
amílies eballado es?) com pels emps de eco egu amb co xe a la eina, a
es udia , a ac i i a s socials o a comp a . Això explica la o a demanda social
i polí ica d’in aes uc u es de anspo pe a l’ús indi idual; en e ec e, l’espai
públic de la ciu a di usa sembla eduï al de l’espai ísic de la ci culació i de
les uncions connexes.
Cal no a ambé que aques s p ocessos no es p odueixen en un camp indi-
e encia , sinó en llocs que ja euen o mes d’u bani zació di usa i una ama
ma cada pe pe i es nodali a s i densi icacions que cons i ueixen, so in , una
o ma de «capi al social ix» (pensem sob e o en la iabili a ) que a baixa els
cos os de la p ime a u bani zació; aques s llocs eu an adicalmen ans o -
ma el seu signi ica his o icosocial en el cu s d’aques s p ocessos. Cal pensa ,
a més, en el pape de la densa ama de cen es in e medis i meno s i de llu s
uncions his ò iques de se ei en els p ocessos de di usió u bana.
S’obse a que la o mació de la ciu a di usa no sembla associada al c eixemen
d’una cul u a p òpiamen u bana. Si bé les in o macions disponibles no pe -
me en eali za un discussió exhaus i a sob e aques pun , sembla que eme geix
una subs ancial con inuï a cul u al o subcul u al i un dèbil e ec e u bà en els
compo amen s. La ansició del camp u bani za a la ciu a di usa no sembla
que posi en joc, de mane a adical, les o ien acions consolidades pe bé que la
u bani zació ha es a semp e conside ada com un dels p incipals agen s del
can i social i cul u al, i la adició oba una con inuï a subs ancial en una
p uden edi inició de les iden i a s, en la mane a subu bana del iu e i en les
p àc iques subs ancialmen indi idualis es de l’ús del e i o i i d’adquisició
de la casa. La ciu a di usa, més que una espos a a les condicions di ícils de
ida o als con lic es c eixen s en e els habi an s de la ciu a compac a, al com
semblen indica alguns au o s, sembla esul a d’una « ansició dolça», sense
ac u es socials i cul u als adicals, e s si uacions d’u bani zació gene ali za-
da induïdes pel c eixemen econòmic i po se , de mane a més gene al, pe les
endències de l’economia i la socie a e s con igu acions pos indus ials. Aques
enomen sembla que con i ma el pape del e i o i i de la socie a ex au ba-
na, amb llu cul u a i models de ida, en l’o gani zació de les o mes d’assen-
amen de la u bani zació egional (Lana o, 1989).
To i amb això, no s’ha d’oblida la unció de les ciu a s més g ans espec e
a la o mació de la ciu a di usa, sob e o pe ce es a ian s d’aques enomen,
com les dels espais de subu bani zació o de la ciu a di usa in eg ada amb au o-
con enció dèbil. Es no a que, de mane a pa al·lela als p ocessos gene ado s de
la ciu a di usa, ambé la ciu a compac a mos a indicis de ans o mació, en
un ma c de decli i demog à ic, pe l’inc emen de la població d’es a us ele a
i pel o c eixemen de la població anciana. Des de a emps, les ciu a s no
pe me en l’adquisició de cases a les amílies en una ase jo e del cicle de ida a
causa dels p eus dels habi a ges, de les al es axes d’in e ès i la g an absència
de polí iques públiques de l’habi a ge. Les ans o macions socials a la ciu a (les
Paisa ges e cia is i ans o macions socials al Vène o Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 77
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 77

quals sembla que al·ludeixen a la pe sis ència i al c eixemen d’algunes un-
cions cen als i simbòliques i que e o cen els alo s immobilia is de o a l’es-
uc u a me opoli ana dels p eus i la consegüen consolidació de les o ien acions
locali zado es subu banes i ex au banes) an pensa que els p ocessos de dis-
pe sió de la esidència i d’algunes ac i i a s con inua an ambé en el u u més
p ope . Com a elemen eme gen s’ha de menciona que la o mació de la ciu-
a di usa s’associa, e iden men , a una c eixen di e enciació e i o ial pe
eda de la població, on la població de més eda no apa eix ja només lligada
com abans als e i o is de la ma ginali a econòmica, sinó ambé a la ciu a .
No ens p oposem aquí d’a on a la qües ió de la ges ió d’aques es si ua-
cions, gene ades ambé com a e ec e de polí iques públiques subs ancialmen
adap ado es i ideològicamen p openses a la alo i zació de la dispe sió u ba-
na; els p oblemes de deg adació ambien al, de conges ió de ànsi i de dis-
pendi ene gè ic, de pè dua de la iden i a dels llocs, són o ça se iosos. Si bé
els cos os indi iduals d’assen amen a la ciu a di usa semblen modes os, sob e-
o a cu e mini, els cos os socials són c eixen s a mesu a que augmen en la
dispe sió i el c eixemen .
En elació amb aques es si uacions s’han eali za ins a a polí iques dis i-
bu i es, com la cons ucció i manu enció d’in aes uc u es inançades mi -
jançan asacions i aspassos Es a -ens locals, men e que les qües ions
impo an s d’equi a social (de les gene acions ac uals o u u es) i d’e iciència
del sis ema en conjun , sembla que demanen un es o ç impo an de ca a a
un nou pape més ac iu i de p ospec i a dels agen s públics.
Bibliog a ia
ANASTASIA, B.; CORO, G. (1995). E oluzione di un’economia egionale. Po og ua o:
Ediciclo.
ASCHER, F. (1995). Me apolis ou l’a eni des illes. Pa ís: Odile Jacob.
BAGNASCO, A. (1988). La cos uzione sociale del me ca o. Bolònia: Il Mulino.
BECATTINI, G. (ed.) (1975). Lo s iluppo economico della Toscana. Flo ència: I pe .
BOERI, S.; LANZANI, A. (1992). Gli o izzon i della «ci a di usa». Casabella, ol. 588.
BOERI, S.; LANZANI, A.; MARINI, E. (1993). Il e i o io che cambia. Milà: Abi a e
Seges a.
CENCINI, C.; DEMATTEIS, G.; MENEGATTI, B. (eds.) (1983). L’i alia eme gen e. Milà:
F anco Angeli.
CERVERO, R. (1989). Ame ica’s Subu ban Cen e s. Bos on: Unwin Hyman.
CLEMENTI, A.; DEMATTEIS, G.; PALERMO P.C. (eds.) (1994). Le o me del e i o io
i aliano. Roma-Ba i: La e za.
DEMATTEIS, G. (ed.) (1992). Il enomeno u bano in I alia. Milà: F anco Angeli.
DEMATTEIS, G.; BONAVERO, P. (eds.) (1997). Il sis ema u bano i aliano nello spazio
uni ica o eu opeo. Bolònia: Il Mulino.
FRANZINA, E. (1990). La ansizione dolce. S o ia del Vene o a ‘800 e ‘900 Cie e. Ve ona.
GAROFOLI, G. (1991). Modelli locali di s iluppo. Milà: F anco Angeli.
GARREAU, J. (1991). Edge ci y. No a Yo k: Doubleday.
INDOVINA, F. i al es (1990). La ci à di usa. Venècia: DAEST.
78 Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Luciano Ve o e o
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 78
INDOVINA, F. (1996). «Algunes conside acions sob e la ciu a di usa». Documen s
d’Anàlisis Geog à ica, núm. 33, p. 21-32.
KLING, R.; OLIN, S.; POSTER, M. (eds.) (1991). Pos subu ban Cali o nia. Be keley:
Uni e si y o Cali o nia P ess.
LANARO, S. (1989). «La campagna o ganizza la ci à». Me idiana, ol 5. p. 49-60.
LANZANI, A. (1991). Il e i o io al plu ale. Milà: F anco Angeli.
NELSON, A.C. «Cha ac e izing Exu bia». Jou nal o Planning Li e a u e, ol 6,
p. 350-368.
PALERMO, P.C. (1994). «In e p e azione di o me». A CLEMENTI, A.; DEMATTEIS, G.;
PALERMO, P.C. (eds.) (1994). Le o me del e i o io i aliano. Roma-Ba i: La e za.
RICCI, M. (ed.) (1996). Figu e della as o mazione. Fo li: Ed’A.
SECCHI, B. (1994). «Rescon o di una ice ca». U banis ica, ol 103, p. 25-30.
VETTORETTO, L. (1994). «Mo ologie sociali e i o iali». A CLEMENTI, A.; DEMATTEIS,
G.; PALERMO, P.C. (eds.) (1994). Le o me del e i o io i aliano. Roma-Ba i: La e za.
Paisa ges e cia is i ans o macions socials al Vène o Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 79
DAG 33 057-079 22/1/99 10:07 Página 79