Resum
L’a icle ac a del eball que eali zen les dones a domicili en à ees u als d’Espanya en
el ma c de la in e nacionali zació de la p oducció, de la consegüen lexibili zació del
eball i de la ece ca d’es a ègies d’adap ació en la població u al da an de la no a
si uació.
El eball a domicili coneix una ecupe ació i una expansió en o s els països, an en
zones u als com u banes, amb la inali a , des d’una pe spec i a emp esa ial, de mini-
mi za els cos os labo als pe a on a una demanda a iable, an quan i a i amen com
quali a i amen . Malg a això, a di e ència d’èpoques an e io s, s’ha emini za i p oli e a
en à ees sense adició en aques a o ma de eball i sense adició indus ial. En aques
sen i , el eball a domicili apa eix in eg a a una no a es a ègia de p oducció que u ili za
una mà d’ob a conside ada pe i è ica des d’un pun de is a social i es locali za en à ees
més o menys pe i è iques des d’una pe spec i a econòmica. L’a icle es udia el eball de
les dones a domicili en à ees u als de Ca alunya, Andalusia, Galícia i València; les pa -
icula i a s d’aques a o ma de eball, i els seus e ec es econòmics, socials i pe sonals en la
ida de les dones.
Pa aules clau: eball a domicili, espai u al, dona, eball lexible, eball in o mal.
Resumen. En el umb al de lo in isible. Ac i idades cen ales en espacios pe i é icos: el abajo
domicilia io
El a ículo a a del abajo que ealizan las muje es a domicilio en á eas u ales de España
en el ma co de la in e nacionalización de la p oducción, de la consecuen e lexibilización
del abajo y de la búsqueda de es a egias de adap ación en la población u al an e la nue a
si uación.
El abajo a domicilio conoce una ecupe ación y una expansión en odos los países,
an o en zonas u ales como en zonas u banas, con la inalidad, desde una pe spec i a
emp esa ial, de minimiza los cos es labo ales pa a hace en e a una demanda a iable,
an o en é minos cuan i a i os como cuali a i os. Sin emba go, a di e encia de épocas
1. El ma e ial empí ic d’aques a icle o ma pa del P ojec e d’In es igació inança pe la
DGICYT, «Muje y desa ollo u al en España, al e na i as a la ac i idad ag a ia. Un aná-
lisis desde la geog a ía y el géne o», en què pa icipen les uni e si a s Au ònoma de Ba celona,
Gi ona, San iago, Se illa i València.
Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 45-70
Al llinda de l’in isible. Ac i i a s cen als en espais
pe i è ics: el eball domicilia i1
Mi eia Baylina Fe é
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: maig 1997
Da a d’accep ació: se emb e 1997
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 45
an e io es, se ha eminizado y p oli e a en zonas sin adición de abajo domicilia io y con
ausencia de un ejido indus ial des acado. En es e sen ido, el abajo indus ial a domici-
lio apa ece in eg ado a una nue a es a egia de p oducción que u iliza una mano de ob a
conside ada pe i é ica desde una pe spec i a social y se localiza en á eas más o menos pe i-
é icas desde una pe spec i a económica. El a ículo es udia el abajo de las muje es a
domicilio en las á eas u ales de Ca aluña, Andalucía, Galicia y Valencia; las pa icula i-
dades de es a o ma de empleo, y sus e ec os económicos, sociales y pe sonales en la ida de
las muje es.
Palab as cla e: abajo a domicilio, espacio u al, muje , abajo lexible, abajo in o mal.
Résumé. Au seuil de l’in isibili é. Ac i i és cen ales aux pé iphe ies: le a ail à domicile
L’a icle po e su le a ail exe cé à domicile pa les emmes dans les zones u ales de
l’Espagne dans le cad e de l’in e na ionalisa ion de la p oduc ion, de la lexibilisa ion logi-
que du a ail e de la ecche che de s e égies d’adap a ion dans la popula ion u ale ace
à la nou elle si ua ion.
Le a ail à domicile es l’obje d’une écupé a ion e une expansion dans ous les pays,
aussi dans les zones u ales que dans les u baines, a in de minimis e les ais de a ail depuis
une pe spec i e d’en ep ise pou a on e une demande a iable en quan i é e depuis une
pe spec i e d’en ep ise pou a on e une demande a iable en quan i é e en quali é.
Malg é ce ai , à di é ence d’époques p écedan es, il s’es éminisé e p oli è e aux zones
sans adi ion dans ce e so e de a ail ni adi ion indus ielle. Dans ce sens, le a ail à
domiccile app aî in ég é dans une nou elle s a égie de p oduc ion qui se se d’une main
d’oeu e cconsidé ée pé iphe ique, du poin du ue social e elle es localisée su des ai es
plus ou moins pé iphé ique, du poin de ue social e elle es localisée su des ai es plus ou
moins pé iphé iques depuis une pe spec i e écconomique. Dans l’a icle, on é udie le a-
ail à domicile des emmes dans les milieux u als de la Ca alogne, l’Andalousie, la Galice e
Valence; les pa icula i és de ce e so e de a ail e leu s e e s économiques, sociaux e pe -
sonnels dans la ie des emmes.
Mo s clé: a ail à domicile, milieu u al, emme, a ail lexible, a ail non con ac uel.
Abs ac . On he e ge o he in isible. Cen al ac i i ies in pe iphe al a eas: home indus y
This a icle e e s o he wo k unde aken by women in hei homes in u al a eas o
Spain, wi hin he amewo k o he in e na ionaliza ion o p oduc ion; he esul ing inc e-
asing lexibili y o wo k; and he sea ch o adap a ion s a egies among he u al popu-
la ion in ace o his new challenge. Home indus y is eco e ing los g ound and expanding
in all coun ies, in bo h u al and u ban a eas, wi h he inancial objec i e o minimizing
labou cos s o con on a demand wich luc ua es in quan i y and a ies in quali y.
Ne e heless, in con as o p e ious e as, such ac i i y has become emale-domina-
ed and has sp ead o a eas wi h no adi ion in his ype o wo k no e en in indus y in
gene al. As a esul , home indus y appea s as an in eg al pa o a new p oduc ion s a-
egy wich uses labou conside ed socially pe iphe al and loca ed in a eas also conside ed
mo e o less economically pe iphe al. The a icle examines he wo k o women a home
in u al a eas o Ca alonia, Andalusia, Galicia and Valencia, analysing, in pa icula , he
peculia i ies o his wo k and he economic, social and pe sonal e ec s on he li e o
women.
Key wo ds: home indus y, u al a eas, woman, lexible wo k, in o mal wo k.
46 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Mi eia Baylina Fe é
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 46
Respos es locals a enòmens globals
Els p ocessos econòmics globals a escala plane à ia p odueixen e ec es a o el
món, desiguals a di e en s escales. Un bon exemple és la in e nacionali zació dels
me ca s de eball. La p oducció a escala global i la libe ali zació dels mo i-
men s de capi al ha ana en pa al·lel a la demanda de mà d’ob a ba a a, una
ce a c isi d’ocupació, un de e io amen de les condicions de eball i una educ-
ció de la capaci a d’in luència dels eballado s i de les eballado es en les
polí iques labo als, en e al es. Un enomen que eu emís icamen s’ha deno-
mina lexibili a i que cal anali za -lo com una o ma de e alla cos os i as-
passa -los a al es emp eses in e io s o als ma eixos emplea s i empleades.
La demanda de eball lexible ha suposa can is en les ca ac e ís iques de
la població ocupada del món desen olupa i en ies de desen olupamen . La
inco po ació al eball emune a d’amplis sec o s de dones ( ambé en la mesu-
a que més lla s necessi en múl iples on s de enda pe sob e iu e), i el aspàs
de la població labo al cap a condicions de eball més insegu es i p ecà ies, són
alguns exemples que posen de mani es el debili amen dels deu es dels o e-
en s espec e dels eballado s i les eballado es.
Així doncs, la in e nacionali zació de l’economia i la consegüen lexibili -
zació del eball han e desen olupa a ni ell comuni a i i amilia una àmplia
gamma d’es a ègies pe al d’adap a -se o subsis i en el nou o d e econòmic.
Això suposa en mol s casos la inco po ació de nous memb es de la amília al e-
ball assala ia , mol es egades en eballs mal e ibuï s, amb la necessi a de
millo a el ni ell d’ing essos o simplemen de busca no es endes.
Aques p océs d’adap ació gene a no es o mes de di isió del eball, supo-
sa una no a u ili zació del emps i de l’espai pe pa d’homes i dones, i c ea alho-
a no es elacions de gène e, sob e o quan es enca de ini i amen l’es e eo ip
de l’home com a sus en ado econòmic de la amília. En aques con ex , la
pe spec i a de gène e és onamen al pe ein e p e a els e ec es d’aques s p o-
cessos globals en les escales bàsiques d’anàlisi, els àmbi s locals i de la uni a
amilia . I es posa de mani es que cap model de dis ibució del eball en e
Al llinda de l’in isible. Ac i i a s cen als en espais pe i è ics Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 47
Suma i
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 47
Respos es locals a enòmens globals
En el da e esglaó de la cadena
p oduc i a
Ac i i a s he e ogènies i no es
pe spec i es
L’a acció del medi u al
Di e si a i con as en els espais u als
conside a s
La necessi a d’una me odologia
quali a i a
Dones ma es de amília
Di ícil combinació de les demandes de
eball dià ies. Una negociació c ea i a
P eca ie a econòmica i nul·la
compensació social
Apo ació a l’economia amilia
i alo ació social: una co espondència
T encan ba e es en e el que és públic
i el que és p i a : l’espai híb id de la lla
A all de ecapi ulació
Bibliog a ia
els memb es de la amília po igno a la di isió sexual del eball i la o ma
al amen pe sonali zada en què s’expe imen a en cada uni a amilia .
En aques ma c de ece ca de no es on s d’ing essos i d’o e a de eball
lexible so geix de nou el eball a domicili, un eball p oduc iu, assala ia i
eali za a la lla del eballado o de la eballado a, conegu his ò icamen
com a eball a p eu e o pu ing-ou -sys em. Una o ma de eball que ha so e
ela i amen pocs can is des del pun de is a del mè ode de p oducció pe ò amb
a iacions impo an s des de la composició de la o ça de eball i des de la
pe spec i a de l’es a ègia emp esa ial.
El eball domicilia i ac ual s’ha expandi in e nacionalmen de o ma
ex ao dinà ia en o s els països, independen men de ègims polí ics o de si ua-
cions econòmiques, an en zones u als com u banes (Rowbo ham, 1993;
OIT, 1995). Pe an , no ens obem da an de cap anac onisme, sinó da an
d’una o ma de elocali zació de la p oducció, des de la àb ica ins a l’es e a
domès ica, a i de minimi za els cos os labo als pe a on a una demanda
a iable, an en e mes quan i a ius com quali a ius.
A di e ència d’èpoques an e io s, el eball a domicili s’ha emini za i ha
p oli e a en zones sense adició de eball domicilia i i amb absència d’un
eixi indus ial des aca (Ta e, 1993; Phizacklea i Wolkowi z, 1995). Amb
més in ensi a que al es o mes de eball lexible, el eball a domicili ha p o-
po ciona mol a ocupació al componen pe i è ic de la mà d’ob a, sob e o
dones i mino ies è niques (en el cas dels països cen als). En aques sen i , el e-
ball a domicili apa eix in eg a a una no a es a ègia de p oducció que u ili -
za una mà d’ob a pe i è ica des d’una pe spec i a social i es locali za en à ees
més o menys pe i è iques des d’una pe spec i a econòmica.
Aques a icle p e én anali za el eball indus ial que eali zen les dones a
domicili en à ees u als de les comuni a s au ònomes de Ca alunya, Andalusia,
Galícia i València en els sec o s adicionals de la con ecció i del calça . A més
de con ex uali za , singula i za i alo a aques a o ma de eball, es p e én
des aca el ol de e minan de l’espai i dels ecu sos p opis en el desen olupa-
men d’aques a ac i i a . D’al a banda, l’anàlisi egional pe me descob i an
les po enciali a s que cada medi u al o e eix pe al desen olupamen del e-
ball domicilia i com els e ec es d’aques eball en la ida econòmica i social
de les locali a s i en pa icula en les condicions de ida de les dones que el
eali zen.
En el da e esglaó de la cadena p oduc i a
Una de les múl iples mani es acions del p océs de globali zació de la p oduc-
ció és la con igu ació d’una no a di isió del eball a ni ell in e nacional, que
es adueix en una segmen ació més acusada del me ca labo al, cada cop més
pola i za en e els ni ells al s i baixos de enda (Mingione, 1995b). És e i-
den que això c ea ensions que epe cu eixen de o ma ex ao dinà ia en l’àm-
bi social, comuni a i i amilia , desen olupan no es es a ègies d’adap ació,
e i o ialmen mol especí iques.
48 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Mi eia Baylina Fe é
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 48
En el ma c d’aques p océs de can i, la p oducció indus ial s’o gani za en
base a una polí ica de acionali zació capi alis a, a i de compe i en un me ca
mundial de demanda a iable i cada cop més selec i a, polí ica que es po apli-
ca g àcies a la possibili a d’au oma i za mol es asques i dels a enços en les
comunicacions. L’en ega al momen i la p oducció sense exceden s pe me a
les emp eses ajus a -se àpidamen al me ca i edui els cos os de p oducció.
Malg a això, ambé suposa comp a amb una cadena mol ben es uc u ada de
subcon ac a s que passen a assumi la esponsabili a del eball eali za en
un emps de e mina i que s’ha d’en ega sense igança al p oduc o p inci-
pal. Així, la no a polí ica de p oducció ins an ània es po a a e me a pa i
d’una descen ali zació de la p oducció, una cen ali zació del seu con ol i
una mobili zació dels ecu sos locals.
Aques sis ema d’o gani zació p oduc i a és e icaç en la mesu a que pe me
dona una espos a àpida als can is en la demanda, pe ò é e ec es mol nega-
ius en l’es acionali a i en la a iabili a de l’ocupació. En aques sen i , sem-
p e hi ha d’ha e una ese a de pe sones disponibles pe se col·locades en els
pe íodes de més necessi a i se acomiadades quan la demanda min a. D’aques a
mane a, p oli e en mol es o mes de eball conside ades des de l’O gani zació
In e nacional del T eball com a lexibles o «a ípiques», o mes «no es ànda ds»
d’ocupació que ugen del p o o ip de eball pe manen , amb dedicació com-
ple a, en l’economia o mal i desen olupa en l’es e a pública. Exemples com
el eball empo al, a emps pa cial, amilia , l’au oocupació, el eball en pe íode
de o mació, de jo nada o a i a i pa ida o el eball a domicili con igu a ien
algunes de les «no es» o mes d’ocupació2. En sín esi, es p odueix una in e-
g ació de o es les o mes p ecà ies de eball que es desen olupen en o s els sec-
o s, an en l’economia o mal com en l’in o mal (Recio, 1995), enca a que la
majo ia d’ocupacions conside ades a ípiques es oben dins la in o mali a
(Mingione, 1995a; Vaiou, 1996).
Les o mes lexibles d’ocupació a ec en an homes com dones. Malg a
això, el c eixemen de l’ocupació emenina en la dècada dels ui an a i no an-
a ha coincidi amb l’augmen d’aques eball lexible, en un con ex de c eixe-
men de l’a u , de can i ecnològic i d’expansió dels se eis (Saba é, 1995). I,
de e , di e sos es udis eali za s en el ma c de la Unió Eu opea co obo en
que les dones endeixen a es a desp opo cionadamen ep esen ades en
l’ocupació lexible (Lewis, 1992; Rube y i al es, 1995). Les dones i al es g ups
socials especí ics (jo es, pe exemple) s’han pogu col·loca en ocupacions so in
sense cobe u a legal, amb sala is baixos, amb con ac es de cu a du ada i amb
Al llinda de l’in isible. Ac i i a s cen als en espais pe i è ics Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 49
2. Des de l’OIT i la Unió Eu opea s’han conside a com a «a ípiques» unes o mes de eball
que en els països més desen olupa s d’Eu opa occiden al possiblemen es puguin conside-
a no es ànda ds en compa ació amb el ipus p edominan d’ocupació adicional. En
aques sen i , és mol in e essan la e lexió de Vaiou (1996), en què es posa de mani es el
e e oni i disc imina o i de gene ali za com a ano mals mol es o mes d’ocupació en les
quals his ò icamen han eballa mol es pe sones (en e elles, dones) en els països de l’Eu opa
me idional.
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 49
escasses possibili a s de p omoció i quali icació. Una si uació que cons a a que
a mesu a que da allem en els ni ells de p eca i zació labo al, ja dins el eball
in o mal, la p esència emenina és més des acada (Bene ía i Roldán, 1987;
San os, 1995).
És en aques con ex que apa eix el eball a domicili com a eball descen-
ali za , subcon ac a i in o mal, eali za quasi exclusi amen pe dones, a
causa del suposa a ac iu que ep esen a la possibili a d’al e na el eball
domès ic i amilia amb un eball assala ia que po eali za -se a casa (Allen
i Wolkowi z, 1987; Phizacklea i Wolkowi z, 1995). Des del pun de is a
emp esa ial, el eball a domicili cons i ueix el da e esglaó d’una cadena de ela-
cions con ac uals en e emp eses que oscil·len je à quicamen des dels ni ells
o mals ins als in o mals de l’economia. I, en gene al, és una mani es ació
cla a de la endència cap a modali a s d’ocupació emune ada d’índole oca-
sional en què una pa de la mà d’ob a es pe i e i za, la qual cosa pe me a les
emp eses adequa amb apidesa el nomb e de eballado s i eballado es a la
demanda del me ca sense ha e d’assumi els cos os d’una ex ensa plan illa
de pe sonal pe manen pe assegu a la p oducció en els momen s de màxima
demanda. El p oblema s’ag euja quan aques con ingen de mà d’ob a pe i e-
i za a ec a en g an mesu a les dones, amb la qual cosa es po di que la lexi-
bili zació ha ana en pa al·lel a la emini zació de la població ac i a, en pa icula
en eballs de ca àc e ocasional i p eca i (Baylina, 1994, 1996).
Tal com assenyalà em an e io men , el eball a domicili és pa adigmà ic
en elació amb el g au de emini zació (Sanchís, 1984; Ben on, 1990;
Mackenzie, 1987; Peck, 1992; Rube y, 1993; Ta e, 1993; Van Luijken i Mi e ,
1994; Phizacklea i Wolkowi z, 1995). En aques sen i , i enin en comp e
an la se a posició je à quica en el p océs de p oducció com les condicions
de eball, es co obo a el e pel qual les elacions de subo dinació pe gène e
enen un ol bàsic en la p oli e ació de dones en els eballs més p eca is. L’o e a
de eballado es a domicili so geix cla amen d’una pa icula di isió del eball
i dels models d’au o i a dins de la uni a amilia , i de l’ús que an els o e en s
d’aques a ideologia. Així, la dimensió de gène e d’en ada és c ucial pe e
eme gi el eball de mol es dones, i pe anali za com es p odueix la descen-
ali zació p oduc i a, sob e o si es conside a que una pa d’aques a oco e
en l’àmbi de la lla . Pe ò la se a apo ació a més enllà. D’una banda, és un
exemple de la necessi a d’esbo a la dico omia en e les es e es sepa ades de
la p oducció i de la ep oducció3; d’una al a, decons ueix la noció d’ocupa-
ció com a o ma p edominan o ins i o única de eball; i alho a a isible
la complexa si uació de les dones en el món del eball emune a en una socie-
a que ha ins i ucionali za el concep e de dependència.
50 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Mi eia Baylina Fe é
3Assumi la idea socialmen cons uïda pe la qual exis eixen dues es e es sepa ades (la de la
p oducció, co esponen a l’espai públic on es desen olupa un eball emune a ; i la de
la ep oducció, o espai p i a de eball domès ic i de cu a de la amília) disc imina la o ma
habi ual de iu e i de eballa de mol es amílies de classe eballado a, immig an s, i ambé
de les amílies u als adicionals, en e al es.
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 50
Ac i i a s he e ogènies i no es pe spec i es
El eball ac ual a domicili es p esen a en o s els sec o s de p oducció i en
una àmplia a ie a d’ac i i a s. To i la di e si a , semp e es ac a d’una o ma
d’ocupació no eglamen ada en la qual la emune ació i les condicions labo-
als són mol p ecà ies. T adicionalmen , el eball domicilia i s’ha associa a
les indús ies in ensi es en mà d’ob a, com a a la con ecció, el calça , les jogui-
nes, e c. Ac ualmen , enca a que és quan i a i amen mol impo an en aques s
sec o s, és ambé mol p esen en al es ipus d’indús ies i en mol s p oces-
sos p oduc ius (mun a ge de componen s elèc ics, elec ònics, p oducció de
béns pe al sec o u ís ic —a esania—, e c.) i o ça emp eses mol especia-
li zades han sob e iscu g àcies a la u ili zació del eball domicilia i (con ecció
de lo s a i icials, en asamen d’agulles, llaços, deco acions de Nadal, b oda ,
e c.). El eball a domicili s’ha expandi a o s els sec o s de p oducció: en els
se eis (en ac i i a s adminis a i es, de publici a , es au ació, bugade ia,
empaque amen , e c.), en el sec o p ima i (p ocessamen de p oduc es ag a is,
pela i en asa ho alisses i ui es, esclo olla a òs, en a i en asa peix, c ia
bes ia pe i , e c.). Una expansió sec o ial que es elaciona di ec amen amb
la minimi zació de cos os labo als, an a ni ell de sala is i p o ecció social
com d’espai i mi jans de p oducció, en e al es (Hadjimichalis i Papami-
chos, 1990; Robe s, 1994; WYHG, 1994).
Recen men , la gene ali zació dels a enços ecnològics ha e possible la
in oducció de mol es no es asques a domicili, això pe me la ans e ència
de mol s eballs cap a la lla . El ele eball4, incula a la c eació, manipula-
ció i ans e ència de la in o mació, es con empla agosa adamen com la no a
o ma de eball del segle XXI. O igina i del món anglosaxó, es ehicula dins
la socie a eu opea com una no a o ma de eballa en la qual el eballado , la
eballado a i la socie a en gene al guanyen en quali a de ida, i es p omo-
ciona ambé com un dels elemen s clau pe al desen olupamen egional, en
especial pe a la e i ali zació de zones u als dep imides (Isla, 1986; Cla k i
al es, 1995; Ilbe y i al es, 1995; Be keley i al es, 1996). Ce amen , es ac-
a d’una o ma domicilià ia de eball, enca a que di e eix del eball a domi-
cili «es ànda d» en el més onamen al: la eglamen ació i les condicions labo als.
El ele eball é mol es po enciali a s pe a mol s sec o s de la població, pe ò
ambé és un ep e, social i sindical, sob e o quan s’ha d’e i a que es con e -
eixi en una al a o ma de eball p eca i. En qualse ol cas, la se a impo àn-
cia i expansió no han d’en ela els milions de pe sones que eballen a o el
món des de casa se a, amb ècniques més adicionals pe ò in eg ades en la
ma eixa economia, i que són les que enen enca a el pano ama més dolen en
la «no a cul u a labo al» (Baylina, 1996).
Al llinda de l’in isible. Ac i i a s cen als en espais pe i è ics Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 51
4. Fo ma de eball en què el eballado o la eballado a po eali za la se a ac i i a p o-
essional o a de l’emp esa, g àcies a la u ili zació de de e mina s ecu sos ecnològics (o di-
nado pe sonal, línia ele ònica, ax, e c.).
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 51
L’a acció del medi u al
En el p océs ac ual de ees uc u ació i de can i econòmic, els espais u als han
expe imen a can is subs ancials, ja que n’hi ha mol s que p esen en un g an
dinamisme des del pun de is a econòmic, no sense acusa di e ències in e -
nes impo an s. A g ans e s, es pod ia di que la p og essi a pè dua de p o-
agonisme de l’ac i i a ag à ia des d’un pun de is a espacial, econòmic i
social ha ana acompanyada d’una di e si icació econòmica de i ada de l’as-
signació de no es uncions al món u al. La p oli e ació d’indús ies lleuge es,
elacionades o no amb l’ac i i a ag à ia, i el u isme u al són algunes de les
no es uncions econòmiques que cal conside a . Es ac a d’un nou model
econòmic pe a aques s espais que, mi jançan la combinació d’un conjun de
ac o s econòmics i socials, es p e én e o ça les po enciali a s d’un e i o i a
pa i dels ecu sos locals o posa s en alo localmen . En aques a no a si ua-
ció en què es ol ob eni no es endes en les p òpies zones u als, cada cop són
més els memb es de les amílies que eali zen eballs ex e ns no elaciona s
di ec amen amb l’ac i i a ag à ia.
Això ha in oduï can is en l’o e a de eball u al, ja que en les no es ocu-
pacions hi eballen més dones que homes. En conc e , en el camp de la p o-
ducció indus ial, els espais u als o e eixen un ce a ac iu pe a la elocali zació
de les indús ies, especialmen les lleuge es i in ensi es en mà d’ob a, o pe al
desen olupamen endogen que busca ap o i a al màxim les po enciali a s del
medi u al (Méndez, 1987; Moline o, 1990; Llo en e, 1997). L’a ac iu pe a
la locali zació indus ial ecolza en l’ac ual endència a la desin eg ació del p o-
cés de p oducció, la qual cosa a a o eix el so gimen de pe i es emp eses indus-
ials i/o de se eis, de di e en s o mes de subcon ac ació, i de eball a domicili
(Ca a aca, 1991). I la ubicació en espais poc desen olupa s es basa en g an
mesu a en la acili a pe oba un me ca de eball ela i amen lexible, poc
egula , amb ce a adició d’inicia i es emp esa ials en alguns casos (Mén-
dez, 1994), ja que a la majo ia d’à ees u als s’accep en sala is més baixos, hi ha
menys p essió sob e aques s, i la mà d’ob a es à poc o gens o gani zada a ni ell
sindical.
Dins del me ca de eball u al, les dones cons i ueixen una mà d’ob a ideal
que compleix o s els equisi s de la indus iali zació u al quan a sala is baixos,
eball empo al, «docili a » com a alo socialmen adqui i o el desconeixemen
dels d e s labo als (Saba é, 1992, 1996; Vi uela, 1992; G inge i, 1993;
Obe hause , 1994). En aques con ex , el eball a domicili apa eix i so geix
de nou en les à ees u als espanyoles com una de les es a ègies emp esa ials
pe edui cos os i com una o ma més d’adap ació de les uni a s amilia s a la
no a si uació econòmica.
En de ini i a, els can is oco egu s en l’es uc u a ag à ia, així com la
no a uncionali a dels espais u als com a llocs de consum de no es deman-
des, an del medi u al un espai plu i uncional on l’ac i i a ag à ia con-
iu amb al es uncions p oduc i es, i el eball de les dones a domicili n’és
una.
52 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Mi eia Baylina Fe é
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 52
Di e si a i con as en els espais u als conside a s
La p esen ece ca s’ha basa en l’es udi del eball que eali zen dones a domi-
cili en à ees u als d’Andalusia, Ca alunya, Galícia i València. Es ac a de
comuni a s au ònomes amb ca ac e ís iques di e en s i amb espais u als ambé
con as a s, un exemple que posa de mani es que el eball a domicili a l’Es a
espanyol ha augmen a en aquelles zones que his ò icamen ja n’ha ien e ús,
i ha apa egu ecen men com a es a ègia de desen olupamen en medis u als
d’escassa o nul·la indus iali zació.
A Ca alunya les dones en e is ades esideixen en municipis de les coma ques
in e io s de Ba celona, si ua s al lla g de les alls mi janes dels ius Llob ega i
Ca dene . Es ac a de municipis d’his ò ica adició indus ial en el sec o èx-
il des dels inicis de la indus iali zació, a an de la ins al·lació de àb iques i
colònies pe ap o i a el po encial ene gè ic dels cu sos lu ials5. A més del sec-
o èx il, ambé comp en amb els p incipals encla amen s mine s de Ca alunya
(sals po àssiques)6; i, en conjun , els dos sec o s han cons i uï un e i able
monocon eu indus ial, econòmic i d’o e a de eball pe a homes i dones
du an dècades. La o a c isi d’aques s sec o s i la in e dependència en e
indus iali zació i u bani zació gene ado a de models e i o ials pola i za s,
a que aques es à ees in e io s quedin en una posició pe i è ica i que pe din
pes en el conjun de la indús ia ca alana (Sànchez, 1995).
En anys més ecen s, desp és d’una p o unda c isi i un pe íode de ees uc-
u ació, l’economia d’aques es zones s’ha di e si ica cap al sec o de se eis i
la c eació d’un bon nomb e de pe i es emp eses de con ecció i me al·lú giques
que ope en de o ma subcon ac ual i que depenen d’emp eses amb seu majo-
Al llinda de l’in isible. Ac i i a s cen als en espais pe i è ics Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 53
5. La Llei de colònies ag ícoles del 3 de juny de 1868 a se el ma c legal que a pe me e als
indus ials èx ils la c eació de les colònies indus ials, d’aques a mane a s’inicià un model
indus ial, el de la colònia, que ja s’ha ia expe imen a amb èxi a Eu opa. L’es a u de colò-
nia pe me ia als indus ials que c ea en un nucli u bà en una zona despoblada gaudi de
ce s a an a ges, com a a l’exempció del pagamen dels impos os de consums i de la con-
ibució indus ial. Des de mi jan segle XIX ins a començamen del segle XX, ab ican s èx-
ils ba celonins i locals (Bages i Be guedà) ins al·len les se es àb iques al peu dels ius pe
ap o i a una ene gia ba a a, i c een un conjun d’habi a ges i se eis pe acolli -hi una mà
d’ob a ambé ba a a i disciplinada. Tal com assenyalen Fe e i al es (1997), amb les colò-
nies indus ials aques es coma ques s’in eg en al món indus ial, enca a que d’una mane a
p ecà ia i limi ada, an des del pun de is a ísic ( ègim hid og à ic pob e del iu, que
necessi a l’ajuda del apo ) com econòmic (pè dua de l’a an a ge compa a iu ene gè ic
quan es di on la xa xa de anspo elèc ica pe al es à ees de Ca alunya).
6. L’explo ació de sals po àssiques es a inicia l’any 1918 a Sú ia, el 1931 a Ca dona (zona
del Ca dene ) i el 1933 a Sallen (zona del Llob ega ). En l’època de màxim esplendo el
nomb e de eballado s en aques sec o a se de 3.225 (1965), una xi a en cons an i p o-
g essi a disminució al lla g dels da e s en a anys (Oli e as i Giménez, 1992). La mina
de Ca dona ancà l’any 1990, en e al es aons pels ele a s cos os d’ex acció del mine al.
Les de Sú ia i Sallen con inuen a ple endimen , no exemp es de g eus pe íodes de c isi.
La conca mine a Ca dene -Llob ega és l’única en explo ació d’aques ma e ial en o l’Es a
espanyol.
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 53
d’ap enen a ge de les dones (el i me és més len i, pe an , guanyen menys)
i el con ol de la quali a (les peces amb e o s no únicamen no es e ibueixen
sinó que de egades es descomp en dels guanys o als). En algun cas més pun-
ual, les dones igno en la quan i a que pe ceb an pel seu eball. En conc e ,
algunes dones andaluses desconeixen el seu sala i ins al inal de la empo ada
de eball. L’emp esa i els po a ança alguns dine s i els els liquida la es a a
i d’any.
El ipus de eina a ia segons si es ac a de la con ecció sence a de les peces de
es i , la cos u a de pa s ( oba o cui ), e c.; no obs an això, en la majo ia
de casos es ac a d’un eball en cadena que comença i acaba a la àb ica:
Sí, sí, hago seiscien as piezas cada día (espaldas de camisa). Pe o me a muy bien
po que hace ocho años que lo hago y siemp e es lo mismo. Yo ya sé que el máxi-
mo que puedo hace son seiscien as y más ya no me piden po que a pa e de que
yo oy más a anzada que ellos, a lo mejo yo engo es mil camisas hechas y ellos
oda ía ienen que empeza , ¿en iendes? (Ca alunya)
[…] ienen los bolsillos sin hace , iene odo con hilos y yo engo que ema a las
p endas, o sea, el acabado de la p enda. Pa a manda las allí y que las planchen.
(Galícia)
En qualse ol cas, el eball a domicili és un eball i egula . L’o e a depèn
de les ca ac e ís iques de l’emp esa, de la se a posició en el me ca i del g au
de compe i i i a i del ipus de p oduc e. No obs an això, en el sec o de la
con ecció i especialmen el de la moda, l’es acionali a és un handicap impo -
an . Els pe íodes de eball in ens s’in e calen amb els mesos d’escassa o nul·la
ac i i a i, consegüen men , si no es eballa no es cob a. Com e ela la ci ació
següen , la espos a pe sonal a aques a a iabili a en l’o e a de eball es e-
nyeix d’un ce con o misme, ap ecia en o es les à ees:
Hay días que me aen un paque e y lo hago de un día pa a o o; hay eces que
no, que me aen pa a dos días, hay eces que, ya e digo, no me aen en oda la
semana, es o depende. (Ca alunya)
Les eballado es no enen cap con ac e labo al, pe an no comp en amb
cap sala i base, segu e a social, jubilació, acances o d e al subsidi d’a u com
qualse ol assala ia o assala iada. Les dones comp en amb la cobe u a social dels
seus ma i s, me cès a la qual enen assis ència sani à ia, pe ò això implica que
aques s han de eni una eina més o menys egula en l’economia o mal —no
an comuna ac ualmen en ce es zones— i pe descomp a han d’es a casades.
E iden men , poques es decla en eballado es au ònomes; això suposa ia paga
una assegu ança pe sonal de més de la mei a dels seus ing essos mensuals.
En e e ència a les elacions labo als, no malmen les eballado es es an en
con ac e amb la pe sona que o e eix la eina —in e media i o in e medià ia—,
amb qui aco den els guanys pe peça i els e minis d’en ega. També és comú
que sigui el ma eix in e media i o in e medià ia qui els p opo cioni els ma e ials
60 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Mi eia Baylina Fe é
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 60
i, en algun cas, els mi jans de p oducció. Amb p ou eines exis eix la possibili-
a de ega eig. En alguns casos l’in e media i o in e medià ia con enç les dones
del seu es e ma ge de bene ici en elació amb el alle de què depèn; en al es
s’a gumen a que el p eu ja és es ipula des del alle o àb ica en elació amb el
emps que es conside a mínim pel eball en qües ió (pe an , si no guanyen
més és pe què són len es); i al es egades el simple comen a i sob e la disponi-
bili a d’al es eballado es pe accep a el eball dissuadeix les dones de nego-
cia qualse ol condició labo al.
Apo ació a l’economia amilia i alo ació social: una co espondència
Pues eso a odo jun o, lo de mi ma ido y lo mío, homb e, cuando él gana, po -
que él no es á ijo en ningún si io. (Andalusia)
El comen a i sob adamen e elado d’aques a eballado a andalusa posa
de mani es la eali a social i econòmica de la majo ia de dones en e is ades.
E ec i amen , malg a la p eca ie a dels guanys, les dones eballen a domi-
cili onamen almen pe aons econòmiques; i enca a que n’hi hagi alguna que
exp essi el seu desig d’es a més ocupada o de dis eu e’s, els mo ius de eali -
zació pe sonal no són els p io i a is pe inicia el eball.
Cap de les dones mani es a eali za aques eball pe l’es ic a supe i èn-
cia pe sonal i amilia ; no obs an això, la necessi a d’ing essos a ia en una
escala que po oscil·la des de les si uacions en què el sou de la dona és mol
necessa i pe al conjun amilia ins aquelles en què complemen a els ing es-
sos o als i millo a el ni ell de ida.
El nos e es udi indica que els guanys pe l’ac i i a domicilià ia ep esen en
de mi jana un e ç dels ing essos o als que en en en les uni a s amilia s. Un
pe cen a ge gens desp eciable si conside em que o ça homes no enen ocu-
pacions egula s, i que l’apo ació egula d’ing essos p oceden s d’al es on s
només és signi ica i a a Galícia.
La des inació dels dine s és a iable i depèn del momen en què es obi la
amília, sob e o de la si uació labo al del ma i . La majo ia de les dones mani-
es en ag upa els seus ing essos en el ons comú amilia . No obs an això,
quan conc e en més les se es espos es s’ap ecia que si el ma i comp a amb
un sou accep able, els dine s es dediquen p incipalmen als ills ( oba, es udis
i al es ac i i a s), i si aques no eballa o é un sala i insu icien , els guanys
de la dona passen a cob i les necessi a s bàsiques de la lla (menja , despeses
co en s de la casa).
Pues a eces una p enda pa a mí o pa a la niña, pa a lo que sea, a eces si mi ma i-
do no cob a, en come . (Cas elló)
Cuando él enia abajo, los au ónomos, el elé ono, luz, agua…, los iajes de Judi
( anspo e escola ), lo que hacía de más el chico de ex aescola , es o in en ábamos
que hubie a su icien e con lo mío. Y en onces de mi ma ido sacábamos pa a come
Al llinda de l’in isible. Ac i i a s cen als en espais pe i è ics Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 61
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 61
y algo de ex as, el es i y odo es o. Lo que llegaba a sob a , po que en aquel
iempo había eces que aún sob aba alguna cosa, lo gua dábamos en una lib e a.
Aho a no sob a nada. (Ca alunya)
En aques aspec e, el con ex social i cul u al de cada à ea é un pape mol
impo an en les aspi acions de la dona i del g up amilia . A Andalusia, pe
exemple, els ing essos són mol impo an s pe es abili za unes endes ami-
lia s p ecà ies p oceden s de eballs de na u alesa ocasional ( eball ag ícola,
comuni a i o se ei domès ic) o del subsidi d’a u , i els ing essos s’u ili zen
majo i à iamen pe cob i necessi a s bàsiques. En al es àmbi s, com a Ca a-
lunya, els ing essos d’algunes dones suposen una con ibució a les possibili a s
adquisi i es de la amília pe augmen a el seu ni ell de ida (es udis mi jans
i supe io s dels ills, equipamen domès ic, oci), demandes mol menys ap e-
ciables en al es à ees.
En de ini i a, en pocs casos les dones man enen elles soles la amília de
o ma pe manen i inde inida, pe ò els seus ing essos ep esen en on s c u-
cials de enda du an pe íodes de ansició més o menys lla gs, com pe exem-
ple quan el ma i es à en a u , e i a o impossibili a .
La con ibució de les dones a les endes amilia s ambé luc ua amb el cicle
de ida i amb els can is que es p odueixen en elació amb les esponsabili a s
domès iques i de cu a de la amília. En p ime lloc, és mol signi ica iu el e
pel qual el p ime eball a domicili ma ca un pun d’in lexió impo an en la a-
jec ò ia labo al de les dones. El ma imoni, els emba assos i la cu a dels ills
pe i s són aons onamen als pe abandona el eball an e io a o es les à ees,
segons més de la mei a de les dones en e is ades. A pa i d’aques a època de
més in ensi a ep oduc i a les dones accedeixen a la eina e ibu i a des de la
lla . En aques sen i , es posa de mani es un cop més que el eball a domicili
e lec eix els alo s i les ideologies locals, més imb icades si cal en el medi u al,
sob e les dones, el seu eball i la se a esponsabili a amb la lla i la amília.
La alo ació pe sonal que an les dones del seu eball és mol con adic ò-
ia. To es coincideixen a conside a que el p incipal incon enien és l’escassa
e ibució i pe aques a aó o es l’abandona ien pe un al e de més ben paga .
Igualmen , eclamen els seus d e s com a eballado es dependen s (enca a que
mol es egades no en siguin conscien s), als com disposa de segu e a social
i jubilació. Al es desa an a ges són la i egula i a del eball, les exigències
d’espai ísic pe po a a e me l’ac i i a o emmaga zema els p oduc es, i al es
conseqüències de i ades de l’impac e d’un eball indus ial eali za en l’àm-
bi domès ic (olo s, so oll, e c.).
A ni ell més pe sonal, l’absència de elacions socials amb al es eballado-
es i la soleda en gene al és un mo iu impo an de desap o ació. La majo ia
de les eballado es u als de ineixen la se a eina com a no g egà ia; pe ò men-
e n’hi ha algunes que no enyo en la sociali zació que exis eix en un lloc de
eball públic, la majo ia se sen en aïllades dins de casa se a. També és ce que
algunes busquen ac i amen com poden mi iga aques s sen imen s i aco den
con ac es socials egula s amb al es pe sones ( amilia s, eïnes) o a o a casa
62 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Mi eia Baylina Fe é
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 62
d’algú al e, an es o ços pe so i de casa en de e minades ho es del dia, o
es ableixen algunes pa ades de eball. Són ac i uds que a ien segons les pe -
sones i ambé pe egions en elació amb el cos um més o menys es ès de so -
i , de l’accessibili a a al es habi a ges, se eis, e c.
El eball a domicili e idencia ambé con inua s as o ns en la salu de les
dones, ins al pun que po incapaci a -les pe du a e me una al a ocupació.
Els mals d’esquena, de b aços, els p oblemes de isió, les al·lè gies a de e mi-
nades subs àncies, o p oblemes ci cula o is són algunes de les dolències a les
quals s’han d’a egi els as o ns psicològics de i a s del cansamen i de l’esgo-
amen que p odueixen mol es ho es de eball, poca sa is acció pe sonal (una
e ibució més ele ada hi ajuda ia mol ) i escassa alo ació amilia . En aques
sen i , el eball de les dones és poc alo a pe o ça esposos, que no només
no associen el eball a domicili a un eball « eal», sinó que ins i o poden
exigi no es demandes a les dones pel e d’«es a a casa»:
A los abajos en casa no se les da mé i o. El alo que se da a la que iene de a-
baja en la calle no es el que le dan a la que es á odo el día en su casa. Y a lo mejo
ue a no haces nada, pe o se le da más alo . ¡Ya puedes es a neg a en la casa! Po
lo menos yo lo eo así y mi ma ido c eo que ambién. (Andalusia)
Aques no és un e ex ao dina i, sinó que exempli ica en el nos e con ex
una si uació gene ali zada: el eball a domicili no é l’accep ació social de « e-
ball eal» i la eballado a a domicili no é c edibili a social com a eballado-
a. De e , se isible de nou a cinc en un lloc de eball públic és una pa
onamen al de la nos a assumpció cul u al sob e el eball. Quan això no es
dóna, com en el nos e cas, conside em que la pe sona es à desocupada, o és «a
casa», amb o a la cà ega cul u al que iden i ica la esidència amb la domes-
ici a . Aques a dona ca alana posa de mani es l’exis ència d’aques sen imen
de la socie a :
Pues el abajo en casa es poco alo ado. Y no solo po los de casa, ambién po
los de ue a, po que yo me he encon ado con gen e que e dicen: «Ah, u ai que
’es às a casa!» y a lo mejo és a que me lo es á diciendo se puede i a pasea po
la a de, a la piscina, cosa que yo no puedo hace . (Ca alunya)
Malg a aques s incon enien s, no o es abandona ien el eball pe un al e
o a de la lla . En aques sen i , el e d’es a a casa enca a pesa en algunes
dones, que euen en aques a eina la possibili a de con inua esponsabili -
zan -se de les ac i i a s ep oduc i es i espond e a les necessi a s i exigències dels
memb es de la amília. A ni ell gene al, aques a ap eciació se sol en end e com
una exculpació da an els al es que aques eball no els a descuida les se es
asques p incipals com a «mes esses de casa»:
Po que él sabe que si oy a abaja ue a, lo de casa… no pueden llega a casa y ene
odo hecho. Quie e el desayuno a la mesa, que llegue y es é la comida, la opa…
y si oy a abaja ue a, unas eces es a á y o as no. (Galícia)
Al llinda de l’in isible. Ac i i a s cen als en espais pe i è ics Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 63
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 63
En de ini i a, da an el e de eballa a casa, les dones se so me en a les
exigències de la eina i a les exigències de la amília, i gai ebé mai conco den:
Pues cuando abajaba en la áb ica no que ían que abaja a [es e e eix al ma i
i als ills]; cuando es oy abajando a domicilio se en adan po que no puedo acu-
di a odo… Y cuando no abajo, po que como no hay bas an e dine o hacen:
«Mamá, la mamá de ulana abaja». (Cas elló)
La idea de la llibe a d’ho a is que a p io i suposa el eball a domicili és la
p incipal on de con adicció. D’una banda, mani es en que el e de pode
es a a casa és un a an a ge pe què no hi ha igideses en l’ho a i de eball i,
de l’al a, les ma eixes pe sones esponen que p e e i ien eballa en una àb i-
ca pe pode eni un ho a i es able pe a les asques p oduc i es i «no ene
siemp e el abajo en la cabeza». Ce amen , com apun à em en pàgines an e-
io s, el eball a domicili és mol més abso ben que el de àb ica, ja que l’absèn-
cia d’ho a is es able s a que la eballado a semp e ingui a la men el que
enca a es a pe e .
T encan ba e es en e el que és públic i el que és p i a :
l’espai híb id de la lla
Les eballado es a domicili u ili zen els ecu sos pe sonals i locals pe eali za
el seu eball. L’espai labo al, d’emmaga zema ge, els mi jans de p oducció i
despeses co en s, casa se a, en de ini i a, es con e eix en un espai públic en
el momen que les dones el eu ili zen pe a l’ac i i a assala iada. D’al a banda,
les se es habili a s, la se a o mació i la se a p o essionali a són ambé u ili -
zades pe la pe sona que o e eix eina de o ma g a uï a i, mol so in , sob e-
o a Ca alunya i a València, esul en imp escindibles pe ob eni el eball.
També són un ecu s les xa xes de elacions socials que les dones posseeixen
amb la se a comuni a i és habi ual que en algunes zones (València i Andalusia)
es o nin a de ini les elacions en e amigues i eïnes, que passen a se elacions
de eball ( eunions in o mals de eballado es a domicili, espai de eball comú,
e c.). I, igualmen , so in la eballado a disposa de l’ajuda de amilia s en algu-
nes asques de p epa ació de la eina o en el anspo de ma e ials. Són si uacions
que, al ma ge de bene icia la pe sona que o e eix la eina, al e en, sens dub e,
les elacions p eexis en s amb l’espai, la amília i la comuni a .
Disposa d’un espai p opi pe cosi és onamen al pe a les en e is ades.
Les dones alo en d’aques espai l’amplà ia i la llum na u al, i, d’una al a
banda, mani es en pode eni més o denada i ne a la casa (la majo ia es queixen
de la pols i el pèl que desp enen mol es obes). El so oll i les olo s són ambé
una al a aó pe no eballa en espais que ja enen una unció domès ica
(menjado o sala d’es a , pe exemple):
Tengo la casa abajo y a iba el « alle ». Y aquí ni olo es a cola ni a nada. Pe o la
mayo ía de la gen e, yo hoy conozco un mon ón de gen e que es án abajando
64 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Mi eia Baylina Fe é
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 64
en cocinas, pegando con colas, ¡que eso es c iminal pa a la gen e! y… o eco ando
aena o haciendo ba ba idades den o de las casas, po que no ienen dónde hace lo.
(Cas elló)
Des d’una pe spec i a més pe sonal, la disponibili a d’un espai p opi al e a
en mol es dones la se a pe cepció com a eballado es; i en aques sen i , a
a és de l’espai de eball, n’hi ha mol es que desi gen dona una ima ge de
p o essionali a .
A Galícia és eqüen que el lloc de eball sigui la plan a baixa de les cases
u als, a la cuina o a l’espai que an igamen co esponia a les quad es i que
a ui ep esen a una habi ació indi e enciada (sala menjado ) que se sol des i-
na a les es es amilia s. La cuina é l’a an a ge de se gai ebé l’únic lloc calen
de la casa, pe ò l’incon enien que s’imp egnen d’olo s les obes i els ma e-
ials. En qualse ol cas, es alo a pode eballa p op dels espais on es poden al e -
na di e ses uncions (cuina , en a , a end e els ills, so i a l’ho , e c.). Només
es eballa al p ime pis si no es po disposa d’un al e espai o si la dona no
ha d’a end e la es a de asques esmen ades:
Es o es pa a […] noso os abajamos aquí, y después cuando hay una ies a ene-
mos que a ima odo pa a un lado. (Galícia)
A iba, mejo e a abajo po que así a endía a la cocina mucho más ápido y a la
niña, po ejemplo, es aba jugando ahí ue a y eso, pe o si no engo si io mejo me
engo que adap a a iba, engo que eni abajo, apaga la máquina y a mi a y a
a ende . (Galícia)
Pe ò l’espai de eball és ambé mol impo an pe a la pe sona que o e eix
eina i so in esul a se un equisi pe es abli -se com a in e medià ia ( eballa-
do a a domicili i dis ibuïdo a de eball a la zona). En di e ses de les en e is-
es s’obse a que les dones poden acumula quan i a s indus ials de p oducció
a casa se a pel e d’ha e accep a més quan i a , pe que el ma e ial sigui més
oluminós, o pe què el e mini d’en ega no sigui a dia i. En una si uació així,
la lla esde é un maga zem p o isional de p oducció, amb l’incon enien i el
isc que això suposa pe a la dona (gène e in lamable, pe ill de oba o i, olo s òxi-
ques, e c.) i amb el bene ici que compo a a l’o e en , com a mínim en e mes
d’espai. D’al a banda, és e iden que si una dona s’es ableix com a dis ibuïdo a
ha de pode acolli el ma e ial que a iba de la àb ica i ambé la p oducció inal
abans de se ecollida, i disposa d’un lloc pe a end e les eballado es.
Pa al·lelamen , el e de eballa en un lloc de e mina pe me més quali a
de la p oducció, ja que s’adap a la lla a les condicions labo als ( eni cu a de
la ne eja de l’habi ació, disposa d’un mobilia i especí ic) i ambé pe me aïlla
ísicamen i psicològicamen l’espai de eball de la es a de la lla . A a és de
la sepa ació ísica de l’espai, les dones poden e o ça les se es ep esen acions
men als de les on e es espacials de les se es ac i i a s. En de ini i a, en la
ede inició que an aques es dones de la lla com a espai de ida i de eina e i-
buïda alho a, la di isió en e espai p i a i públic pe d o el sen i .
Al llinda de l’in isible. Ac i i a s cen als en espais pe i è ics Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 65
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 65
A all de ecapi ulació
L’anàlisi de la eina indus ial a domicili en les zones u als es udiades posa de
mani es la impo ància del con ex social, econòmic i geog à ic pe explica
la se a na u alesa, apo an nous elemen s concep uals i d’anàlisi pe inco po-
a en la li e a u a de la geog a ia de la p oducció.
L’en o n u al on es desen olupa aques eball e idencia que aques con-
ex po se una bona on de mà d’ob a pe a ac i i a s d’aques ipus, ca ac-
e i zades pe la lexibili a que apo en en l’o gani zació de la p oducció i pel
bene ici que s’ob é de la mobili zació dels ecu sos locals. En aques sen i ,
l’o e en i el me ca labo al són locals, i la se a elació es comp èn en el ma c
especí ic d’expe iències i elacions que es desen olupen en un con ex e i o-
ial pa icula . Les elacions socials, in o mals a ni ell de comuni a , són c u-
cials en aques eball pe què pe me en ob eni -lo, egula -lo (el coneixemen
pe sonal acili a el man enimen de l’ocupació enca a que, en con apa ida,
cohibeix la eclamació), i ambé desen olupa -lo. Així, és e iden que l’exis ència
de xa xes d’ajuda emenina és onamen al pe què les dones puguin eali za la
eina, i es po di que a elles es deu, en pa , la in eg ació labo al de mol es
dones en el medi u al.
El eball a domicili s’u ili za amb les ma eixes inali a s a o es les à ees
d’es udi, malg a les se es di e ències socials, econòmiques i cul u als. En aques
sen i , es co obo a la idea pe la qual es ac a d’una espos a a la no a e apa
de lexibili zació del sis ema p oduc iu, en què es desen olupen unes ma eixes
o mes de eball, que en unes à ees subs i ueixen les o mes de p oducció p e-
dominan s (de i ades del model de concen ació indus ial), com en el cas de
València i Ca alunya, i en al es apa eixen com una no a o ma d’ocupació
(Galícia i Andalusia).
En aques es zones u als, el eball a domicili so geix o apa eix de nou en
un con ex d’adap ació a un en o n socioeconòmic ca ac e i za pe un model
de plu iac i i a i d’es al i a ni ell amilia . A Andalusia és e iden que el e-
ball a domicili de la dona és un complemen imp escindible pe inc emen a
unes endes amilia s poc es ables; a Galícia ep esen a una so ida ocupacio-
nal pe a mol es dones «a apades» en un medi u al o ça aïlla en el qual els
ing essos p ocedeixen de di e ses on s, en e les quals des aquen, a banda del
sala i de l’espòs, les pensions dels pa es i la enda o l’au oconsum dels p o-
duc es ag ícoles i amade s. A Ca alunya la dona con ibueix al ons amilia in e-
g a pe l’ocupació més o menys es able del ma i que so in po compagina
amb una al a d’ocasional, la con ibució dels pa es/sog es amb les pensions
de jubilació, i l’apo ació dels ills (en pocs casos).
Les pa icula i a s socioeconòmiques i cul u als de cada à ea es posen de
mani es cla amen en les al e na i es de eball pe a les dones i en la se a p o-
jecció pe sonal. En aques sen i , no és es any que a Ca alunya les en e is a-
des no inguin illes que eballen a domicili —hi ha al es possibili a s
d’ocupació i els ills i/o les illes han eali za es udis mi jans o supe io s—,
men e que a Andalusia, pe exemple, algunes illes eali zen la ma eixa ac i-
66 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Mi eia Baylina Fe é
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 66
i a que les ma es (en alle s men e es an sol e es i al camp). No obs an això,
exis eix la conscienciació de la impo ància de l’educació pe assoli un de e -
mina ni ell econòmic i una ce a mobili a social.
L’anàlisi de allada d’aques a eina con i ma el seu ca àc e lexible des del
pun de is a de l’o e en . Les dones que eballen pe un sala i a casa se a són
conside ades eballado es lexibles pe que són ac ades com a eballado es
independen s quan en eali a són absolu amen dependen s. Quan l’emp esa i
els o e eix eina s’assegu a ex enses jo nades de eball a can i d’un sala i p e-
ca i i cap ipus de segu e a ni p o ecció social. Les eballado es han d’adap-
a -s’hi i eni la capaci a de eo gani za con ínuamen la se a ida quo idiana
i la de la se a amília en unció de l’ocasionali a i de la in ensi a de la se a
eina. Una es a ègia d’adap ació que es eali za en espos a a les necessi a s
econòmiques de la amília i als p oblemes de i a s de man eni el ol dual pe
pa de la dona.
L’elecció del eball a domicili és condiciona pel e que les dones es
euen obligades a escolli ocupacions compa ibles amb les se es «obliga-
cions» amilia s. I, en aques sen i , el eball a domicili és l’ocupació que
menys in e e eix en la se a dedicació p incipal, almenys en apa ença. De e ,
si no es p odueix un can i subs ancial en la di isió sexual del eball i s’acaba
pe adjudica sis emà icamen la esponsabili a de la asca ep oduc i a a
les dones, aques es segui an sen les candida es ideals pe a eballs « lexi-
bles» com aques . Només que en el anscu s del seu cicle de ida les se es
necessi a s i «p e e ències» labo als se an media i zades pe no es ci -
cums àncies: les necessi a s d’uns ills adolescen s o la cu a d’uns pa es
ancians o malal s.
La eina a domicili no hau ia de se nega i a en si ma eixa, i el e de e-
balla a casa pod ia apo a a an a ges impo an s a la pe sona, i enca a més
en el medi u al, més aïlla dels cen es de decisió. Ce amen , el eball a
domicili ac ual a o ga més pode a les dones, no pel eball en si, sinó pel
e d’ob eni uns ing essos p opis, que es e lec eix en el e de eni més
au onomia i pode de decisió sob e les despeses i al es assump es de la ida
amilia . Malg a això, les condicions en què es desen olupa són de e mi-
nan s en el pob e econeixemen social que é. L’explo ació sala ial i labo al
a la qual es an so meses les dones, i la in a alo ació i subu ili zació de les
se es ap i uds i coneixemen s impedeix la alo i zació d’aques eball, el
econeixemen de les dones com a eballado es eals i una p ojecció p o es-
sional sa is ac ò ia. El eball des de casa és pe judicial pe a la ca e a p o-
essional; la eballado a no eu ningú, ningú eu com eali za la se a ac i i a
i é menys possibili a s de conèixe al es opo uni a s p o essionals i de o -
ma -se pe a elles. A més, en aques a si uació e o ça el seu ol en la ep o-
ducció. Ens ag adi o no, la sepa ació en e lla i lloc de eball almenys a
més e iden la doble cà ega labo al.
En de ini i a, l’es udi del eball indus ial a domicili en el medi u al posa
de mani es que la se a implan ació i pe manència en aques en o n es deu a una
combinació en e les no es es a ègies de p oducció, la consolidació de la plu-
Al llinda de l’in isible. Ac i i a s cen als en espais pe i è ics Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 67
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 67
iac i i a en la eo ien ació econòmica d’aques es à ees i la impo ància dels
alo s locals sob e què ep esen a la eina de les dones espec e a la dels homes
i l’ús emp esa ial que se’n a.
Bibliog a ia
ALLEN, S.; WOLKOWITZ, C. (1987). Homewo king. My hs and Reali ies. Lond es:
Macmillan educa ion, 225 p.
BAYLINA, M. (1994). «Geog a ia de la p oducció, lexibili a en el me ca de eball i ela-
cions de gène e. L’exemple del eball indus ial a domicili». Cuade nos de Geog a ía,
55, p. 45-61.
—(1996). T abajo indus ial a domicilio, géne o y con ex o egional en la España
u al. Tesi doc o al. Depa amen de Geog a ia. Uni e si a Au ònoma de Ba -
celona.
BENERIA, L.; ROLDAN, M. (1987). The c oss oads o class and gende . Indus ial home-
wo k, subcon ac ing and household dynamics in Mexico Ci y. Chicago: The Uni e si y
o Chicago P ess, 231 p.
BENTON, L. (1990). In isible Fac o ies. The in o mal economy and indus ial de elop-
men in Spain. No a Yo k: New Yo k S a e Uni e si y P ess, 231 p.
BERKELEY, N. i al es (1996). «Regional a ia ions in business use o in o ma ion and
comunica ion echnologies and hei implica ions o policy: Case s udy e idence
om u al England». Geo o um, 27 (1), p. 75-86.
CARAVACA, I. (1991). «Descen alización p oduc i a y nue os modelos de a icula-
ción e i o ial y u bana». Sociedad y Te i o io. XII Cong eso Nacional de Geog a ía.
València: AGE, p. 425-30.
—(1995). «Indus ialización y desa ollo en Andalucía». A BOSQUE, J.; MÉNDEZ, R.
(coo d.). Cambio indus ial y desa ollo egional en España. Vilassa de Ma : Oikos-Tau,
p. 385-413.
CLARK, D. i al es (1995). «Telema ics and u al businesses: An e alua ion o uses,
po en ials and policy implica ions». Regional S udies, 29 (2), p. 171-80.
FERRER, Ll. i al es (1997). El Llob ega , ne i de Ca alunya. Man esa: Cen e d’Es udis
del Bages, 161 p.
GARCIA RAMON, MªD.; CRUZ, J. (1995). «T eball ag ícola assala ia i gène e: el cas
de les jo nale es andaluses». Documen s d’Anàlisi Geog à ica, 26, p. 109-21.
GRINGERI, C. (1993). «Insc ibing Gende in Ru al De elopmen : Indus ial Homewo k
in Two Midwes e n Communi ies». Ru al Sociology, 58 (1), p. 30-52.
HADJIMICHALIS, C.; PAPAMICHOS, N. (1990). «Local de elopmen in Sou he n
Eu ope: Towa ds a new my hology». An ipode, 22: 3, Ox o d: Blackwell Publishe s,
p. 181-210.
HANSON, S. (1992). «Geog aphy and eminism: wo lds in collision?».Annals o he
Associa ion o Ame ican Geog aphe s, 82 (4), p. 569-586.
—(1997). «As he wo ld u ns: New ho izons in eminis geog aphic me hodologies».
A JONES, J.P. i al es (eds.), Th esholds in eminis geog aphy, Di e ence, Me hodology,
Rep esen a ion. Ox o d: Rowman & Li le ield, p. 119-128.
ILBERY, B. i al es (1995). «Telema ics and u al de elopmen : e idence om a su ey o
small businesses in he Eu opean Union». Eu opean U ban and Regional S udies, 2 (1),
p. 55-68.
ISLA, Mª M. (1986). «The co age indus y in he USA». Pape s de Semina i, 25-26,
p. 115-140.
68 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Mi eia Baylina Fe é
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 68
KATZ, C. (1994), «Playing he ield: Ques ions o Fieldwo k in Geog aphy». P o essional
Geog aphe , 46 (1), p. 67-72.
LEWIS, J. (1992). «Gende and he de elopmen o wel a e egimes». Jou nal o Eu opean
Social Policy, 2 (3), p. 159-73.
LLORENTE, J.M. (1997). «Polí icas ag a ias y e i o io en Eu opa: elemen os de
sín esis y e lexión». A CABERO, V.; PLAZA, J.A. (coo d.). Cambios egionales a
inales de siglo XX. XIV Cong eso Nacional de Geog a ía. Uni e sidad de Sala-
manca: AGE.
MACKENZIE, S. (1987). «Neglec ed spaces in pe iphe al places: homewo ke s and he
c ea ion o a new economic cen e». Cahie s de Géog aphie du Québec, 31 (83),
p. 247-60.
MCDOWELL, L. (1992). «Doing gende : eminism, eminis and esea ch me hods in
human geog aphy». T ansac ions o he Ins i u e o B i ish Geog aphe s, 17, p. 399-416.
MÉNDEZ, R. (1987). «Rees uc u ación p oduc i a e indus ialización pe i é ica: cla-
es pa a un deba e».Bole ín de la Asociación de Geóg a os Españoles, 5, p. 28-34.
—(1994). «Sis emas p oduc i os locales y polí icas de desa ollo u al». Es udios
Regionales, 39, p. 93-112.
MÉNDEZ, R.; MOLINERO, F. (1994). Espacios y Sociedades. In oducción a la geog a ía
egional del mundo. Ba celona: A iel.
MINGIONE, E. (1995a). «Labou ma ke segmen a ion and in o mal wo k in Sou he n
Eu ope». Eu opean U ban and Regional Resea ch, 18 (1), p. 24-45.
— (1995b). «New aspec s o ma ginali y in Eu ope». A HADJIMICHALIS, C.; SADLER,D.
(eds.). Eu ope a he ma gins. New mosaics o inequali y. Chiches e : Wiley, p. 15-32.
MOLINERO, F. (1990). Los espacios u ales. Ag icul u a y sociedad en el mundo. Ba celona:
A iel.
OBERHAUSER, A. (1994). «Espai, gène e i es a ègies econòmiques de la uni a amilia :
el eball a domicili de les dones a l’Appalachia u al». Documen s d’Anàlisi Geo-
g à ica, 26, p. 147-65.
OCAÑA, C. (1996). «El medio u al». Es udios Regionales, 44, p. 293-305.
OIT (1995), T abajo a domicilio. In o me V (1), Con e encia In e nacional del T abajo,
82a eunió, Gineb a.
OLIVERAS, J.; GIMÉNEZ, J.A. (1992). El Bages. T ansició indus ial i cen ali a e i o-
ial. Ba celona: Caixa de Ca alunya, 426 p.
PECK, J.A. (1992). «In isible h eads: homewo king, labou ma ke ela ions and indus-
ial es uc u ing in he Aus alian clo hing ade». En i onmen and Planning D:
Socie y and Space, 10 (6), p. 671-90.
PHIZACKLEA, A.; WOLKOWITZ, C. (1995). Homewo king women. Gende , acism and class
a wo k. Lond es: Sage Publica ions, 152 p.
PRECEDO, A. i al es (1995). «Galicia: una egión eme gen e». A BOSQUE, J.; MÉNDEZ,R.
(coo d.). Cambio indus ial y desa ollo egional en España. Vilassa de Ma : Oikos-Tau,
p. 95-111.
RECIO, A. (1995). «Unions and in o mal economy: a di icul coexis ence. No es on
Spanish expe ience». Eu opean Semina on Fo ms o in o mal employmen in he
Eu opean Union. A enes.
ROBERTS, B. (1994). «In o mal Economy and Family S a egies». Jou nal o U ban
and Regional Resea ch, ol. 18, 1, p. 6-23.
ROWBOTHAM, S. (1993). Homewo ke s wo ldwide. Lond es. The Me lin P ess.
RUBERY, G. (comp.) (1993). Las muje es y la ecesión. Mad id: Minis e io de T abajo
y Segu idad Social, 420 p.
Al llinda de l’in isible. Ac i i a s cen als en espais pe i è ics Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 69
DAG 32 045-070 27/5/98 14:02 Página 69
