Resum
En p ime lloc, aques a icle a un b eu esum de quin ha es a el pape de la geog a ia en
els es udis sob e el emps: des de la geog a ia del emps de Häge s and i els seus p ece-
den s, ins a la c onogeog a ia. La segona pa es à dedicada a e un epàs d’aquells e-
balls que han combina l’es udi del emps amb una pe spec i a de gène e i mol especialmen
aquells que s’han ocupa del emps de les dones en el ma c de l’es udi de la ida quo idia-
na a les ciu a s.
Pa aules clau: emps, gène e, ida quo idiana.
Resumen. Géne o, uso del iempo y geog a ía: un es ado de la cues ión
En p ime luga , es e a ículo hace un b e e esumen de cual ha sido el papel de la geo-
g a ía en los es udios sob e el iempo: desde la geog a ía del iempo de Häge s and y sus
p eceden es, has a la c onogeog a ía. La segunda pa e se dedica a hace un epaso de aque-
llos abajos que han combinado el es udio del iempo con una pe spec i a de géne o y
muy especialmen e de aquellos que se han ocupado del iempo de las muje es en el ma co
del es udio de la ida co idiana en las ciudades.
Palab as cla e: iempo, géne o, ida co idiana.
Résumé. Gen e, emploi du emps e géog aphie: un é a de la ques ion
D’abo d, ce a icle p és en e un ésumé de la onc ion de la géog aphie dans les é udes
conce nan le emps: dès de la géog aphie de l’époque de Häge s and e ses p édecesseu s
jusqu’à la ch onogéog aphie. La deuxième pa ie es une p ésen a ion des a aux qui on
combiné l’é ude du emps e une pe spec i e de gen e, e no ammen , de ceux qui son
consac és au emps des emmes dans le cad e de l’é ude de la ie quo idienne dans les illes.
Mo s clés: emps, gen e, ie quo idienne.
* Aques a icle és una e sió esumida del e ce capí ol de la esi doc o al Temps i ida quo-
idiana de les dones de Ba celona,di igida pe la D a. M. Dolo s Ga cia Ramon i llegida al
Depa amen de Geog a ia de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona l’ab il de 1997.
Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 175-188
Gène e, ús del emps i geog a ia:
un es a de la qües ió*
Ma ia P a s i Fe e
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: se emb e 1997
Da a d’accep ació: se emb e 1997
DAG 32 175-188 27/5/98 14:13 Página 175
Abs ac . Gende , use o ime and geog aphy: a epo o ques ion
This pape i s p esen s a summa y o he ole o geog aphy in ime s udies: om
Häge s and’s ime-geog aphy and i s p eceden s o c onogeog aphy. The second pa p o-
ides an o e iew o hose wo ks which s udy ime om a gende pe spec i e, pa icula ly
hose add essing he opic o women’s ime and e e yday li e in u ban en i onmen s.
Key wo ds: ime, gende , e e yday li e.
El p ime objec iu d’aques a icle és e un b eu balanç de l’apo ació de la
geog a ia als es udis sob e el emps. En una segona pa es des aquen aquells e-
balls que han abo da aques es udi del emps des d’una pe spec i a de gène e.
Tanma eix, enca a que l’objec e de l’a icle sigui l’es udi del emps en el ma c
de la geog a ia, s’ha c egu opo ú econèixe p è iamen el e que hi ha mol-
es al es disciplines que ambé hi han con ibuï : la sociologia, l’an opolo-
gia, la biologia, la psicologia, la his ò ia, l’economia o ins i o la iloso ia o
la ísica. D’aques ampli en all d’apo acions, des aquem sob e o els eballs
que, p incipalmen des de la sociologia, han elaciona l’es udi del emps amb
els concep es de gène e, ciu a o espai u bà i ida quo idiana, en e al es.
La sociologia del emps es oba mol ben ep esen ada en les da e es an o-
logies publicades sob e aques ema (Hassa d, 1990; Tabboni, 1990; Ramos
To e, 1992). A més d’aques s eballs de cai e ecopila o i, són mol ú ils i
in e essan s les di e ses monog a ies apa egudes sob e l’es udi del emps, com
les de No be Elias (1989) i Ba ba a Adam (1990; 1995). La e is a Time &
Socie yés ambé, des de 1992, una e e ència imp escindible pels sociòlegs i
sociòlogues in e essa s en l’es udi del emps.
La geog a ia i l’es udi del emps
Un cop ens cen em en l’àmbi de la geog a ia i comencem pe ce ca el con-
cep e de emps als dicciona is de geog a ia en gene al (Dicciona io,1986;
Cla k,1987; Small i Wi he ick, 1987; Me enne, 1990; B une , Fe as i
Thé y,1992), eiem que gai ebé semp e es despa xa e e in -lo al emps me eo-
ològic o a mos è ic, sense ni an sols menciona l’exis ència de la geog a ia
del emps, e d’algunes excepcions (Bailly, Fe as i Pumain, 1992). Els dic-
176 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Ma ia P a s i Fe e
Suma i
DAG 32 175-188 27/5/98 14:13 Página 176
La geog a ia i l’es udi del emps
La geog a ia del emps, les apo acions
de Häge s and i l’Escola de Lund
La c onogeog a ia
Gène e, ús del emps i ida quo idiana
a les ciu a s
Dones i ciu a
L’ús del emps des d’un en ocamen
de gène e
Bibliog a ia
ciona is que aco en la se a cobe u a a la geog a ia humana, i sob e o els de llen-
gua anglesa (Johns on, G ego y i Smi h, 1990), ja pa len de geog a ia del
emps, així com ambé de c onogeog a ia.
En ic Mendizàbal (1993, 1996) ens eco da com l’es udi del emps en geo-
g a ia ha es a adicionalmen lliga a dos ipus d’en ocamen s. L’es udi del
emps com a emps his ò ic ha es a lògicamen al cen e dels eballs de geog a ia
his ò ica, pe ò ambé ha es a p esen en mol s eballs de la geog a ia adi-
cional quan s’es udien l’e olució d’un paisa ge o un de e mina e i o i a a-
és del emps. Pa al·lelamen , les monog a ies p oduïdes pe la geog a ia egional
han p es a una especial a enció al pas del emps, an pel que a als can is en el
e i o i, com pel que a a l’es udi dels can is es acionals que a ec en l’ac i i a
humana de mane a cíclica, especialmen en el món u al. Paul Cla al (1992,
p. 82) eco da ambé aques lligam amb la adició geog à ica, assenyalan com
la geog a ia del emps en onca amb la adició de l’anàlisi dels gène es de ida.
Els eballs de Häge s and i l’Escola de Lund sob e la geog a ia del emps
—que s’especi iquen més enda an — han es a decisius en la inco po ació de
la dimensió empo al a l’anàlisi geog à ica. L’han e alo i zada en conside-
a la imp escindible pe a l’anàlisi de l’ac i i a humana, conjun amen amb
la dimensió espacial. Als manuals de geog a ia humana hi ha casos en què la
e e ència a la geog a ia del emps és mol b eu o ci ada com de passada
(Cla al, 1984; Johns on, 1986), pe ò en d’al es podem oba capí ols sen-
ce s o apa a s de capí ol dedica s ín eg amen a la geog a ia del emps o a la
c onogeog a ia (Bailly i Beguin, 1982; Bailly, 1984; G ego y i U y, 1985;
Cloke, Philo i Sadle , 1991; Unwin, 1995). A pa i dels anys ui an a i ins
a l’ac uali a obem ambé e e ències al ema del emps de la ida quo idia-
na de la població en alguns manuals de geog a ia u bana (pe exemple, He be
i Johns on, 1979; Cla al, 1981, p. 271; Knox, 1994, p. 283) o de geog a ia
social (Ca e i Jones, 1989).
La celeb ació del 28è Cong és In e nacional de Geog a ia a la Haia, l’agos
de 1996, a pe me e cons a a que l’in e ès de la geog a ia pe l’es udi del
emps segueix ben iu. El G up de Rece ca sob e Geog a ia del Temps hi a
o gani za un segui de sessions conjun amen amb la Comissió de Geog a ia
i Gène e, ac o que a a a o i que mol es de les con ibucions essin con lui
o s dos emes (IGU, 1996).
La geog a ia del emps,
les apo acions de Häge s and i l’Escola de Lund
P àc icamen o hom es à d’aco d a assenyala To s en Häge s and com a
p incipal p omo o de la in oducció plena dels es udis sob e els emps en la geo-
g a ia. A més del model espai emps p òpiamen di , aques au o ha e ambé
al es apo acions de ca àc e més gene al, pe ò que hi es an mol elaciona-
des (Häge s and, 1991a, o iginal 1970; 1991b, o iginal 1989). En podem
des aca dues: la pe inença de l’es udi de la quali a de ida, la p eocupació
pe l’es udi de l’ésse humà com a indi idu, com a uni a bàsica de ece ca i,
Gène e, ús del emps i geog a ia Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 177
DAG 32 175-188 27/5/98 14:13 Página 177
d’al a banda, la se a ocació in eg ado a, l’in e ès pe una pe spec i a global
que pe me i anali za i in e p e a la eali a (Häge s and, 1976).
A més dels seus p opis esc i s, la p esen ació, en e sions més o menys esu-
mides, de la geog a ia del emps o del model espai emps de Häge s and es
oba en mol íssimes ob es de ca àc e geog à ic o d’al es ciències socials, so in
acompanyada de les co esponen s alo acions c í iques (Palm i P ed, 1985,
o iginal 1974; P ed, 1977 i 1984; Johns on, G ego y i Smi h, 1990; Díaz
Muñoz, 1991; Mendizàbal, 1993, 1996).
En un a icle de 1970 Häge s and in odueix els concep es de pa h, ajec e
o ajec ò ia, i de cons ain , limi ació, es icció o cons enyimen . Rebu ja e
una de inició del concep e de ajec ò ia, sigui una ajec ò ia i al o una a-
jec ò ia a cu e mini, de dies o se manes; Häge s and op a pe e -ne una
de inició en nega iu, pa eix de la de inició de les limi acions.
Häge s and (1991a, o iginal 1970) dis ingeix es g ans g ups de limi a-
cions: les de capaci a , les d’ajus amen i les d’au o i a . Les limi acions de
capaci a són les que limi en les ac i i a s de l’indi idu a causa de la se a cons-
i ució biològica, pe exemple la necessi a de do mi o de menja , que o ço-
samen condicionen la es a d’ac i i a s o bé la dis ància que l’indi idu po
ecó e en un emps de e mina . Les limi acions d’ajus amen de ineixen on,
quan i pe quan emps els indi idus es poden euni amb al es indi idus,
eines i ma e ials, pe consumi i negocia . Finalmen , les limi acions d’au o-
i a les elaciona amb els dominis o à ees de con ol que es an so a con ol
d’algú pe p o egi -ne els ecu sos i on l’accés és es ingi pe de e minades
condicions.
És en el ma c d’aques conjun de limi acions, que es dibuixen les ajec ò-
ies o els ajec es possibles. De la combinació de o s dos concep es i en ana-
li za la socie a des d’una pe spec i a espai emps, s’obse en dos sis emes
d’in e acció; la xa xa de ajec ò ies i als indi iduals, d’una banda, i el con-
jun de les limi acions, de l’al a. És ambé mol in e essan la dis inció que a
en e ac i i a eal i ac i i a po encial dels indi idus, la di e ència en e les
quals se ia ambé de e minada pel pape de les di e en s limi acions.
A més d’aques s dos concep es p incipals, Häge s and desen olupa à ambé
els concep es de p ojec e, p ojec es dels indi idus que eque eixen espai i emps
pe pode se eali za s, així com el concep e de dio ama (Häge s and, 1982).
La no ació g à ica del model espai emps ha es a una de les apo acions més
alo ades, ja que omple un bui sob e el qual no hi ha ia cap al a p opos a i
de seguida es conside a à inno ado i uncional.
Pel que a a la u ili zació del model espai emps en la p àc ica de la geog a-
ia i de la plani icació, hi ha hagu expe iències di e ses: en la plani icació u ba-
na, la p oducció econòmica i el me ca labo al, sis emes de anspo i ins i
o en l’execució polí ica. Alguns exemples d’aques a aplicació de la geog a ia
del emps es oben exposa s en un núme o especial que la e is a Economic
Geog aphy a eu e el 1977, edi a pe Allan P ed (Ma enson, 1977; Ellega d,
Häge s and i Lenn o p, 1977; To nq is , 1977). Un al e ecull in e essan
d’aques es apo acions el obem en el segon olum de la sè ie edi ada pe
178 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Ma ia P a s i Fe e
DAG 32 175-188 27/5/98 14:13 Página 178
Ca ls ein, Pa kes i Th i (1978b). Més ecen men i en un àmbi mol més
p òxim, podem oba al es exemples d’aplicació de la geog a ia del emps en
el ma c d’una expe iència didàc ica (Díaz Muñoz, 1991). De e , els es udis
sob e polí ica egional a Suècia, a a és d’una sè ie d’encà ecs go e namen als,
an se el con ex que a p opicia l’ap o undimen del ema del emps pe
pa de Häge s and, al com ell ma eix s’enca ega de eco da (Häge s and,
1991b, o iginal 1989).
To s aques s eballs de Häge s and i dels seus deixebles han gene a un
ce deba dins de la geog a ia i ambé en al es camps de les ciències socials, an
pe la alo ació que se’n a, com pe les di e gències que apa eixen a l’ho a de
classi ica la geog a ia del emps en un de e mina co en de pensamen més
gene al. A la e is a P og ess in human geog aphy el ema ha es a objec e de
polèmica més d’un cop, pe exemple a inici dels anys ui an a en una discus-
sió en e Alan Bake , Nigel Th i i Allan P ed sob e la geog a ia his ò ica
(Bake , 1979 i 1981; Th i i P ed, 1981).
Una al a on de c í ica a les eo ies de Häge s and sob e el emps és la
que, des d’un en ocamen de gène e, ha p o agoni za Gillian Rose. Aques a
au o a econeix que la geog a ia del emps compa eix alguns in e essos amb la
geog a ia eminis a, com pe exemple l’èm asi en la quo idiani a mani es a
en l’es udi dels ajec es. Pe això conside a que no és casual que algunes geò-
g a es eminis es hagin u ili za la geog a ia del emps pe es udia , pe exem-
ple, les limi acions de emps i espai que en on en les dones, especialmen quan
han de combina eball domès ic i eball paga . To i així, c i ica el e que
quan la geog a ia eminis a es udia la ida quo idiana alo a i é en comp e les
di e ències en e el públic i el p i a i les se es conseqüències, men e que la
geog a ia del emps no a aques a dis inció, ac a l’espai com a únic i singula ,
igno a l’espai domès ic i es limi a a ep esen a l’espai públic, d’aquí la se a
limi ació (Rose, 1993).
La c onogeog a ia
Pa kes i Th i (1980) de ineixen la c onogeog a ia com l’es udi d’aquells aspec-
es del emps que es e e eixen a l’es udi de les pe sones, l’espai i l’ac i i a en
escena is socials. La c onogeog a ia ep esen a un pas enda an espec e a la
geog a ia del emps, al com l’hem desc i en l’an e io apa a , concep e que,
segons sembla, ha queda ese a pe aplica -lo als eballs de Häge s and i
els seus deixebles, que in e p e a ien el emps en una dimensió singula , en el
sen i del ello ge i el calenda i (Pa kes i Th i , 1980, p. XI). En can i, la c o-
nogeog a ia inclou ia «un in en de de e mina els componen s empo als i
pa a empo als d’una pa icula si uació geog a icohumana» (Pa kes i Th i ,
1980, p. XII).
Johns on, G ego y i Smi h (1990) an un esum mol ú il de l’e olució de
la geog a ia humana en base a la inco po ació del emps i l’espai. D’aques a
sín esi se’n desp èn que la c onogeog a ia inco po a o s els elemen s selec-
ciona s: concep e de emps i espai, i en ocamen s de lloc i expe imen al, de
Gène e, ús del emps i geog a ia Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 179
DAG 32 175-188 27/5/98 14:13 Página 179
mane a que no ebu ja cap de les an e io s apo acions, ans les inco po a, i
així es cons i ueix en una mena d’eclec icisme geog a ico empo al d’ampli
abas . To i l’es o ç acla ido d’aques a sín esi, en la p àc ica enca a obem
que els e mes de geog a ia del emps i de c onogeog a ia s’u ili zen de mane a
indis in a en segons quins con ex os, posan pe da an l’in e ès comú de les dues
ap oximacions pe si ua el emps al cen e dels seus eballs, més que no pas
l’en ocamen amb el qual en on en els p oblemes que l’es udi del emps els
plan eja. Això a que eballs sob e emps i geog a ia apa egu s més ecen -
men , an els puguem oba classi ica s so a l’epíg a de c onogeog a ia, com
so a el de geog a ia del emps (Kelle man, 1989).
Gène e, ús del emps i ida quo idiana a les ciu a s
Els di e sos es a s de la qües ió disponibles sob e geog a ia i gène e (Hanson i
Monk, 1982; Saba é, 1984; Ga cia-Ramon, 1989; Monk, 1994, Ga cia-Ramon,
1996) ens p opo cionen un aluós pun de pa ida pe anali za quina és la
p esència de l’es udi del emps en el ma c d’aques a pe spec i a geog à ica.
D’una banda, iden i iquem les apo acions que des d’aques en ocamen s’han
e sob e emes de geog a ia u bana o ciu a , com pe exemple la combinació
i el epa imen de asques i eballs a la ciu a o les pau es de anspo i mobi-
li a en à ees u banes, i que es an ín imamen lligades a la qües ió dels emps
de la ida quo idiana. D’al a banda, assenyala em els eballs que s’han dedi-
ca especí icamen a explo a de mane a simul ània el emps de les dones a les
ciu a s.
Dones i ciu a
Els manuals o ex os bàsics sob e geog a ia del gène e ens pa len de les dones
i les ciu a s, sigui en el ma c d’un capí ol dedica a l’espai u bà en gene al
(WGSG, 1984) o des d’una ap oximació múl iple, egional i emà ica (Saba é,
Rod íguez i Díaz, 1995). En els dos ex os ci a s, enca a que amb di e en
èm asi, s’apun a la impo ància de la qües ió dels emps pe l’anàlisi de la ciu-
a des d’una pe spec i a de gène e. En el p ime cas, es a e e ència als p o-
blemes de emps i d’o gani zació de la ida quo idiana pe pa d’aquelles
pe sones que han de combina eball paga amb eball domès ic (WGSG,
1984, p. 44), la majo ia de les quals són dones, així com ambé a les deman-
des gene ades pel eball de cu a i les di icul a s pe e -hi on de i ades de
l’ac ual o gani zació empo al i espacial de les à ees u banes (WGSG, 1984,
p. 65). En el segon cas, la qües ió del gène e i l’es uc u a u bana s’abo da sepa-
adamen pel que a als països desen olupa s, pels quals s’es udien la di e en-
ciació esidencial, la mobili a i la di isió uncional de la ciu a i els p ocessos
de can i en el medi u bà; i pel que a als països pe i è ics. Pa al·lelamen , pe ò,
hi obem una e e ència explíci a i de allada a la qües ió del emps en el capí-
ol dedica a la ida quo idiana de les dones (Saba é, Rod íguez i Díaz, 1995,
p. 302-313).
180 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Ma ia P a s i Fe e
DAG 32 175-188 27/5/98 14:13 Página 180
En e les monog a ies sob e gène e i ciu a , és mol ú il el ecull edi a pe
Li le, Peake i Richa dson (1988), que s’au oinsc iu en l’àmbi dels eballs
sob e l’ús «gende i za » de l’espai en à ees u banes, seguin la ema i zació e a
pel Women Geog aphy S udy G oup de l’IBG (1984). Ap oximadamen de
la ma eixa època és el eball de Jacqueline Cou as (1987) sob e les dones i
l’espai públic a les ciu a s, on s’abo den, des d’una pe spec i a de gène e, qües-
ions ela i es a la ida quo idiana a les ciu a s, com a a l’habi a ge, els se eis
o el medi ambien en espais ben di e encia s, com són el cen e de la ciu a o
les no es pe i è ies me opoli anes.
Enca a que no sigui gai e eqüen , algunes e is es d’es udis u bans han
dedica especí icamen alguns núme os a les qües ions de gène e, aques és el
cas de l’In e na ional Jou nal o U ban and Regional Resea ch, que l’any 1978 a
publica un núme o monog à ic dedica al ema de dones i ciu a , on hi obem,
en e al es, els a icles de Chabaud i Fougey ollas (1978) i de Cou as i Fagnani
(1978), que se ci en més enda an , i U ban Geog aphy, que el 1988 ambé a
dedica un núme o al ema de dones i ciu a , edi a pe Susan Hanson.
L’OCDE (1995) ha edi a ecen men els eballs p esen a s a la con e èn-
cia Les emmes e la ille, celeb ada a Pa ís el 1994, on des de di e en s en oca-
men s i disciplines es a e e ència especialmen a l’habi a ge, els se eis i les
qües ions ambien als, an des del pla de la e lexió, com des de les expe ièn-
cies conc e es de col·lec ius de dones de di e sos ind e s, ema can el e que
les dones u ili zen les ciu a s d’una mane a especí ica i di e enciada de com les
u ili zen els homes.
Pod íem ci a mol es al es con ibucions, més a ia a icles, dedicades al
ema de les dones a la ciu a o a l’es udi de la ciu a i l’espai u bà des d’una
pe spec i a de gène e (Folgue a, 1982; McDowell, 1983, 1993; Weke le,
1984; Al es, 1992; Díaz Muñoz, 1995; D ooglee e i Ka s en, 1995;
D ooglee e , 1995).
L’ús del emps des d’un en ocamen de gène e
Si ens cenyim als eballs que elacionen es ic amen qües ions de gène e i
emps, podem dis ingi en e les ap oximacions eò iques i els es udis empí-
ics. Els p ime s són més a ia escassos, sob e o en l’àmbi de la geog a ia,
pe això ens hem de e e i a les apo acions d’algunes sociòlogues en aques
camp. Hi ha au o es (Adam, 1989; Lecca di, 1996) que han elaciona el
concep e de emps social amb l’en ocamen eminis a en el ma c de la eo ia
social i hi oben mol s lligams. D’en ada, pe què o s dos emes compa -
eixen una ce a in isibili a pel que a a l’escassa a enció que s’hi ha p es-
a , pe ò ambé pel ebuig de les concep uali zacions dualis es que impliquen
an la eo ia eminis a, com la complexi a de la ida quo idiana, indes ia-
ble de l’es udi del emps. Al es elemen s compa i s són, pe exemple, la
cen ali a de l’expe iència, la consciència i el con ex , així com la impo àn-
cia donada a la in e ac i i a dels p ocessos. És jus amen en base a aques s
pun s en comú, que Ba ba a Adam econeix un desa iamen en el e de p es-
Gène e, ús del emps i geog a ia Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 181
DAG 32 175-188 27/5/98 14:13 Página 181
a a enció conjun amen a les dones i al emps en el ma c de la eo ia social,
hi eu un pun de pa ença pe a una no a mane a de e i de pensa (Adam,
1989, p. 465).
Ca men Lecca di (1996) se cen a a alo a les apo acions que el pensa-
men eminis a po e , an a la e isió del pa adigma empo al, com a la
«decons ucció» de les ca ego ies gene almen u ili zades pe l’anàlisi del emps
social. De ensa que la eo ia eminis a p opo ciona una no a mane a de pen-
sa sob e el emps, en el sen i que ema ca la di e en concepció que la elació
en e ida i emps é pe dones i homes. D’aques a au o a ens in e essa ambé
el balanç que a sob e la u ili zació del concep e de emps de les dones (women’s
ime) en la li e a u a eminis a (Lecca di, 1996, p. 175). Ella si ua el seu o igen
com a cons ucció concep ual als anys seixan a, enca a que quan ealmen s’ha
u ili za i discu i ha es a en els anys ui an a, pe íode en el qual s’ha iden i-
ica amb emps de la di e ència. En els anys no an a hi ha un escla d’apo -
acions sob e el emps de les dones, que con ibueix a elimina la dis inció
en e les es e es pública i p i ada de la ida. En aques da e pe íode ambé
s’inco po en el econeixemen de les di e ències en e les dones, així com la
p esència simul ània de múl iples i di e si icades expe iències del emps.
Dins de la geog a ia, cal assenyala de mane a especial el conegu i ja ci a e-
ball de Risa Palm i Allan P ed (1985, o iginal 1974), que a suposa una e a-
lo i zació dels eballs que adicionalmen s’ha ien e en el camp de la geog a ia
del emps, en iquin -los en in odui la no a pe spec i a del gène e en la se a
in e p e ació de la ida quo idiana. La po enciali a d’aques en ocamen en
el ma c de la geog a ia del gène e ambé ha es a econeguda més a d pe al es
au o es (D ooglee e i Ka s en, 1989), que en alo en sob e o la capaci a de
ac a de mane a in eg ada els aspec es empo als i espacials de les ac i i a s
humanes, així com el concep e de es icció, que a ec a mol di e en men els
indi idus en unció de les se es ci cums àncies pe sonals, en e les quals s’hi
comp a el gène e.
Pel que a a la p oducció d’es udis empí ics, que a ol es ambé inco po en
e lexions eò iques de mane a pa al·lela, enca a que no p incipal, la dècada
dels ui an a ha es a especialmen ecunda i sembla que l’in e ès pel ema
segueix ins a l’ac uali a . S’han p oduï eballs que lliguen les pe spec i es
del gène e i de l’es udi del emps, p incipalmen dedica s a les ac i i a s de la
ida quo idiana i a la qües ió del epa imen dels eballs, així com ela i es
a la mobili a i al emps de anspo .
En e els eballs dedica s a l’es udi de l’ús del emps en el ma c de la ida
quo idiana de la població i sob e o del emps de les dones, des aquen mol
especialmen els de les au o es i alianes. Lau a Balbo (1991a, 1991b) ha es a
una de les p incipals impulso es de l’es udi i la discussió sob e el emps de
les dones, no només a I àlia, sinó ambé a Eu opa en gene al. De mane a
pa al·lela, al es au o es i alianes han con ibuï ambé a di ond e el ema
(Giacomini, 1985; Belloni, 1986; Ra aioli, 1986; Vinay, 1992; Co doni, 1993;
Paolucci, 1993; Sabbadini i Palomba, 1995; Bimbi, 1996). Alguns es udis
de casos, com pe exemple el desen olupa sob e el emps de les dones de la
182 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Ma ia P a s i Fe e
DAG 32 175-188 27/5/98 14:13 Página 182
ciu a de Mòdena (Le No e, 1990a), han es a de g an u ili a pe copsa
l’abas d’aques ipus d’inicia i es.
En d’al es països eu opeus ambé obem o ça eballs que es udien l’ús el
emps en el ma c de la ida quo idiana des d’una pe spec i a de gène e. En e
al es, podem des aca el eball de Jacqueline Ti e s (1985, 1988) sob e la
ida quo idiana de les dones amb c ia u es pe i es, sob e les se es ac i i a s,
les ajudes de què disposen i les limi acions a les quals s’en on en. Al es eballs
que cal menciona són els desen olupa s a Holanda pe au o es com Joos
D ooglee e (1996) sob e la ida quo idiana de les dones g ans. A ni ell espa-
nyol, des aquen sob e o els eballs e s pe la sociòloga del CSIC, M. Ánge-
les Du án (1986, 1988, 1992), que ha es a una de les p ime es pe sones que
a assenyala la impo ància de la qües ió de l’ús del emps en la ida quo i-
diana des d’una pe spec i a de gène e a l’Es a espanyol. Ramon Ramos (1990,
1992) és un al e dels au o s espanyols in e essa s en el emps com a ema d’es-
udi, enca a que el seu in e ès pe inco po a un en ocamen de gène e ha es a
més pun ual (1990). Jesusa Izquie do ha con ibuï amb eballs que han abo -
da la qües ió de l’ús del emps i el gène e de mane a di ec a (Izquie do, 1988)
o bé a a és de l’anàlisi de les ac i i a s desen olupades pe la població
(Izquie do, 1990a). A aques s eballs s’ha a egi mol ecen men l’es udi de
Ma iano Ál a o Page (1996) sob e l’ús del emps d’homes i dones a l’Es a
espanyol. Des de la geog a ia p obablemen ha es a M. Ángeles Díaz Muñoz
(1992) qui més a enció ha p es a al ema dels emps de la ida quo idiana de
la població.
Un al e camp d’es udi l’o e eixen els es udis dedica s al emps de eball, an
del eball p oduc iu, com del eball ep oduc iu. Sob e el emps de eball
p oduc iu s’han e es udis que abo den aspec es mol di e sos (Beechey i
Pe kins, 1987; Fagnani i Chau i é, 1989; Buga i, 1991; Paolucci, 1993). Sob e
el emps de eball domès ic les apo acions són més nomb oses, p obable-
men pel p o agonisme més g an de les dones en aques àmbi . Un eball bas-
an an ic pe ò in e essan i pione sob e aques ema a se el de Chabaud i
Fougey ollas de 1978. Recen men hi ha hagu un in e ès c eixen pel ema,
que s’ha mani es a en les nomb oses con ibucions que han apa egu sob e
aques a qües ió (D ooglee e i Ka s en, 1989; Dyck, 1990; Shel on, 1990;
Pinch i S o ey, 1992; Gus a sson i Kjulin, 1994).
Finalmen , la mobili a i el emps de anspo és un al e dels camps en el
qual s’ha eballa des d’una pe spec i a de gène e. En aques cas hem de ci a
alguns eballs an ics, pe ò no pe això menys in e essan s, com són el de Palm
i P ed (1985, o iginal 1974) o el de Cou as i Fagnani (1978), així com uns
al es de més ecen s (Cou as, 1993). Susan Hanson ha es a in es igan la
mobili a i els desplaçamen s de les dones des de la dècada dels anys se an a,
gene an nomb osos esc i s sob e aques ema (Hanson i Hanson, 1980). Del
seu mes a ge han so gi ambé mol s al es eballs en la ma eixa línia (Hanson
i Johns on, 1985, Johns on-Anumonwo, 1988; Rosenbloom, 1989; Blumen,
1994). A Espanya ambé hi ha geòg a es que s’han ocupa del ema de la mobi-
li a , com M. Ángeles Díaz Muñoz (1989) o Isabel Clos (1986), en e d’al es.
Gène e, ús del emps i geog a ia Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 183
DAG 32 175-188 27/5/98 14:13 Página 183
