Mapes topogràfics per als projectes hidroelèctrics a Catalunya (1890-1936)

Resum L’explotació de l’energia hidroelèctrica de Catalunya a la primera meitat del segle XX impulsà la producció de cartografia topogràfica. La manca d’un mapa nacional d’Espanya no va impedir que es duguessin a terme grans projectes d’enginyeria i d’explotació de recursos energètics. La realització d’aquests projectes comportà la confecció d’un bon nombre de mapes a escales grans i mitjanes. Aquests mapes, finançats per empreses privades, constitueixen, en molts casos, la primera cartografia topogràfica de diverses zones de Catalunya. Paraules clau: cartografia, història, topografia, hidroelectricitat. Resumen. Mapas topográficos para los proyectos hidroeléctricos en Cataluña (1890-1936) La explotación de la energía hidroeléctrica de Catalunya en la primera mitad del siglo XX impulsó la producción de cartografía topográfica. La inexistencia de un mapa nacional de España no frenó la puesta en marcha de numerosos proyectos de ingeniería y de explotación de recursos energéticos. La realización de estos proyectos, significó la confección de mapas a escalas grandes y medianas. Estos mapas, financiados por la empresa privada, fueron, en muchos casos, la primera cartografía topográfica de diversas zonas de Cataluña. Palabras clave: cartografía, historia, topografía, hidroelectricidad. Résumé. Des cartes topographiques pour les projects hidroélectriques en Catalogne (1890-1936) L’exploitation de l’énergie hidroélectrique de la Catalogne pendant la première moitié du XX siècle a relancé la production de la cartographie topographique. L’absence d’une carte nationale de l’Espagne n’empêchait que de grands projets de génie civil et d’exploitation des ressources énergetiques ne soient mis en oeuvre. Grâce à ces projets, un bon nombre de carte à petite et à moyenne échelle furent réalisées. Ces cartes, à financement privé, étaient très souvent la première cartographie topographique de plusieures parties de la Catalogne. Mots clés: cartographie, histoire, topographie, hidroélectricité. Abstract. Topographic maps for hydroelectric projects in Catalonia (1890-1936) The exploitation of hydroelectric power on Catalan rivers during the first half of the twentieth century was an important impluse for topographic map production. The lack of a Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 161-174 Mapes topogràfics per als projectes hidroelèctrics a Catalunya (1890-1936) M. Carme Montaner García Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona Data de recepció: gener 1997 Data d’acceptació: maig 1997 DAG 32 161-174 27/5/98 14:12 Página 161 national map of Spain was not an impediment to the carrying out of ambitious engineering projects for the exploitation of energy resources. In fact, these initiatives stimulated topographic map-making at large and medium scales. Such mapping was financed by private enterprise and in many cases constituted the first topographic maps of certain areas of Catalonia. Key words:cartography, history, topography, hydroelectricity. El descobriment del potencial hidroelèctric del paisatge català i l’impuls de la cartografia topogràfica Els indrets de muntanya descoberts paisatgísticament pels romàntics a final del segle XVIIIi visitats i divulgats pels excursionistes des de la segona meitatdel segle XIX, tindrien una nova lectura a final d’aquest mateix segle, com a espais d’una gran capacitat energètica. L’aigua que davallava per les muntanyes esdevenigué un element útil per generar molta energia i, a l’ensems, produir beneficis. La construcció de salts d’aigua artificials amb forts desnivells en indrets de muntanya que fins llavors havien semblat inaccessibles, i les millores tècniques sobretot pel que fa a la reducció de pèrdues pel transport de l’electricitat cap als centres consumidors, van fer de l’aigua una energia bàsica fins a la segona meitat del segle XX. En el cas de Catalunya, de forma similar al que succeí a la Lombardia o al Piamont, la producció d’electricitat aprofitant la força motriu de l’aigua dels rius permetria posar fi al feixuc dèficit energètic que havia afectat la seva economia al llarg del segle XIX(Sudrià, 1989). Per aquesta raó, a partir d’aleshores ençà es va anar produint una conquesta hidroelèctrica integral del territori català per tal de generar més i més kW/h. Des d’un començament, aquest augment constant de la producció hidroelèctrica es va fer aprofitant i modificant els forts desnivells que presenta la xarxa hidrogràfica catalana. Així, es bastiren rescloses que, com la de Sant Antoni al Pallars Jussà, eren de dimensions extraordinàries per a l’època; se sobreexcavaren una gran part dels llacs pirinencs per tal d’augmentar-ne la capacitat d’emmagatzemar aigua; es construiren llargues canalitzacions per tal de provocar salts artificials; s’instal·laren canonades forçades de centenars de metres i es bastiren sifons a molts dels vessants pirinencs. 162 Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 M. Carme Montaner García Sumari DAG 32 161-174 27/5/98 14:12 Página 162 El descobriment del potencial hidroelèctric del paisatge català i l’implus de la cartografia topogràfica Els grans treballs cartogràfics de les hidroelèctriques L’aixecament dels mapes Els cartògrafs La difusió de la cartografia hidroelèctrica Una recapitulació Bibliografia Aquest domini magistral de l’ésser humà sobre l’aigua, i que ha transformat el paisatge de Catalunya, fou possible en gran part gràcies a un coneixement topogràfic molt precís del territori. En aquest context, la cartografia topogràfica esdevingué un element indispensable. La rendibilitat màxima d’una explotació hidroelèctrica significava triar el lloc més adient i fer-hi unes inversions econòmiques enormes en obres. No parlem només dels aprofitaments de les rescloses dels rius per a energia local —com es va fer al començament—, sinó de la construcció de les grans preses i centrals hidroelèctriques. Calia cartografia de tot tipus: mapes generals de les conques, mapes parcials dels emplaçaments de les preses, de les canonades, etc. La inversió que representava l’obra feia d’aquest primer pas una etapa decisiva per a tot el projecte. Aquest fet va suposar la realització d’un bon nombre de mapes i, per al cas concret de Catalunya, de molts indrets on fins llavors no s’havia dut mai a terme cap tipus de treball topogràfic. D’aquesta manera, el gran impuls energètic que es va viure a Catalunya, sobretot al primer terç del segle XX, amb la construcció de grans infraestructures hidroelèctriques, afavoriria la confecció del mapa topogràfic d’un bon nombre d’hectàrees del territori. De tota aquesta aportació en distingim dos períodes: Primer període: 1890-1910 Durant la dècada de 1890 s’iniciaren els primers aprofitaments hidroelèctrics del territori català. A partir d’aleshores i fins l’any 1911 transcorregué una primera etapa caracteritzada per la instal·lació de petites i disperses centrals hidroelèctriques d’abast local o comarcal, i l’obtenció de concessions administratives per tal de fer-se amb el control dels millors salts i volums d’aigua, així com la realització d’estudis topogràfics necessaris per dur a terme les obres corresponents. Les primeres centrals hidroelèctriques eren molt petites —els anomenats autoproductors— i funcionaven amb corrent continu, fet que obligava a instal·lar-les prop de les fàbriques o dels nuclis de població. La major part es trobaven a les conques dels rius Ter i Llobregat, encara que també hi havia importants aprofitaments hidroelèctrics a l’Ebre, on els alemanys havien creat l’any 1897 l’electroquímica de Flix (Sudrià 1989, p. 225). Pel que fa referència a la producció cartogràfica, ja en aquesta primera etapa es començaren a traçar mapes topogràfics. Es tracta de projectes que ocupen extensions reduïdes de terreny, destinades a portar corrent elèctric a una fàbrica i que incorporen mapes amb corbes de nivell. Un dels més antics que s’ha localitzat1és de 1894 i forma part d’un projecte d’aprofitament d’un salt d’aigua al riu Ter per fer electricitat per a una fàbrica de filats de Vic: Proyecto de Mapes per als projectes hidroelèctrics a Catalunya (1890-1936) Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 163 1. Aquests primers projectes es conserven a les oficines centrals de Barcelona d’Hidroelèctrica de Catalunya, SA. Agraïm a la companyia les facilitats rebudes per consultar aquests fons. DAG 32 161-174 27/5/98 14:12 Página 163 aprovechamiento de fuerza hidráulica utilizable del río Ter aguas abajo de la fábrica llamada Codol-Dret. Término de Masias de Roda. El signà l’enginyer de mines F. Margarit per a la societat Saltos del Ter, SA, i conté un plànol general del petit tram de riu que es volia aprofitar, a escala 1:5.000 amb corbes de nivell cada metre. Ens dóna una bona idea del tipus de mapes que es feien en aquesta primera etapa. De la mateixa empresa Saltos del Ter hi ha uns altres projectes posteriors d’aprofitament de trams d’aquest riu. També s’han conservat estudis de la Noguera Pallaresa de l’empresa Catalana de Gas i Electricidad, SA, Servicio Hidro-Eléctrico, però ja del segle XX, com ara: Proyecto de unificación de los saltos del río Espot entre el lago de San Mauricio y el pueblo de Espot, obra de l’arquitecte F. Lamolla i datat a Lleida el 1r d’octubre de 1908. Conté un plànol a escala 1:2.000 amb corbes de nivell equidistants cada cinc metres. En aquests mateixos anys, diferents homes de negocis del país, s’adonaren del gran potencial hidroelèctric de rius com la Noguera Pallaresa, el Segre o el baix Ebre. Davant d’això, no sols procuraren de fer-se amb el control de les millors concessions d’aigües, sinó que també encarregaren la realització d’estudis per portar a la pràctica les possibles explotacions hidroelèctriques. En aquest sentit, sabem que els empresaris Emili Riu per a la zona de Cabdella i Domènec Sert per a la zona de la Conca de Tremp patrocinaren estudis de les dues zones. Així, l’historiador Llorenç Sánchez i Vilanova (1984, p. 159) ens explica com el juliol de 1904: «un grup de topògrafs i de tècnics, redacten per encàrrec d’Emili Riu, un estudi de tota la zona lacustre de l’Estangento i indrets contigus, i que constituirà la base per a la confecció d’un primer projecte d’un salt de Cabdella. Aquests treballs que completaren un seriós acopi de dades i amidaments, característiques i perfils de la zona continuaren en els mesos d’estiu de l’any 1905». Aquests treballs van passar en el període següent a ser una realitat. Segon període: 1911-1936 El panorama hidroelèctric va canviar radicalment l’any 1911 amb la creació, per part de capital estranger, de les empreses Energía Eléctrica de Cataluña i Barcelona Traction Light, més coneguda com La Canadenca. D’altra banda, aquell mateix any també es va fundar, amb capital autòcton, una empresa més modesta, la Sociedad General de Fuerzas Hidráulicas, que l’any següent passaria a formar part de la Catalana de Gas y Electricidad (Sudrià, 1989, p. 220). Amb la constitució d’aquestes tres companyies durant la dècada de 1910, s’inicià a Catalunya el primer gran cicle constructiu de grans centrals hidroelèctriques, que donaria lloc a un nou període en la producció d’energia elèctrica a Catalunya fins als anys trenta. A començament de 1914 entrà en funcionament la primera gran central hidroelèctrica, la de Cabdella a la vall Fosca, de la companyia Energía Eléctrica de Cataluña (Sánchez i Vilanova, 1984; Nadal, 1994). Per la seva part, els directius de la Barcelona Traction 164 Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 M. Carme Montaner García DAG 32 161-174 27/5/98 14:12 Página 164 intentaren construir, en primer lloc, una gran central sobre l’Ebre a Faió, però això no fou possible per problemes de caire especulatiu (Capel, Urteaga, 1994). Aleshores, l’empresa es decidí a construir la central de Seròs sobre el Segre i després la de Sant Antoni a la Noguera Pallaresa, que en el moment de la seva construcció va ésser la més alta d’Europa (Tarraubella, 1990, p. 153-154; Capel, Urteaga, 1994, p. 43-49). La creació d’aquestes grans companyies significà un pas essencial per a la cartografia. Per dur a terme els treballs es contractaren empreses estrangeres especialitzades que ja havien realitzat projectes similars en altres països (Suïssa, França, Canadà, etc.). D’aquesta manera, si bé la mà d’obra fou autòctona, la major part dels tècnics van venir de fora, entre els quals cal integrar-hi el grup dels topògrafs. Aquest fet va tenir una gran repercussió en la producció cartogràfica. Els grans treballs cartogràfics de les hidroelèctriques La complexitat de les obres d’enginyeria per a l’aprofitament energètic dels rius feia necessari un estudi previ força acurat en molts aspectes, d’entre els quals la descripció detallada de la topografia era un dels més importants. A començament de segle, l’estat dels treballs de publicació del Mapa Topográfico de España a escala 1:50.000 estaven encara molt endarrerits. El primer dels 86 fulls que cobreixen Catalunya no es va publicar fins l’any 1918, mentre que el darrer no va sortir fins després de la guerra civil, concretament l’any 1945. A causa del fet que els treballs de l’Instituto Geográfico y Estadístico, encarregat de la confecció del MTN, en territori català avançaren del sud cap al nord, els fulls de la zona pirinenca van ser dels darrers que es van publicar, a partir dels anys trenta (Montaner, 1995). Per aquest motiu, l’arribada de capital estranger a Catalunya va significar l’inici d’uns treballs cartogràfics detallats en zones del Pirineu, però també en d’altres indrets, que fins aquell moment no havien estat mai cartografiats a escales grans. D’aquesta manera, els objectius econòmics van esperonar la confecció de mapes topogràfics i s’avançaren als projectes de l’Administració. El fet que aquesta cartografia hidroelèctrica fos duta a terme per companyies privades, la finalitat última de les quals no era la producció cartogràfica sinó l’explotació econòmica —en aquest cas d’uns recursos naturals— va significar que la majoria de mapes quedessin manuscrits i guardats en els arxius de les companyies respectives i tinguessin, per tant, poca difusió. Ha sigut, precisament, gràcies als arxius d’algunes d’aquestes empreses, que hem pogut consultar una part d’aquesta important obra cartogràfica, per fer-ne un primer balanç. L’empresa elèctrica FECSA ha conservat bona part dels treballs cartogràfics de les diverses obres fetes per les antigues companyies predecessores, sobretot Riegos y Fuerza del Ebro i Energía Eléctrica de Cataluña. El volum i la qualitat de tota aquesta informació converteixen aquest fons en un arxiu de primera categoria, pel que fa a la cartografia topogràfica d’arrel privada a Mapes per als projectes hidroelèctrics a Catalunya (1890-1936) Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 165 DAG 32 161-174 27/5/98 14:12 Página 165 començament del segle XX a Catalunya2. A la companyia Hidroelèctrica de Catalunya, també es conserven alguns projectes, bàsicament de Catalana de Gas y Electricidad, SA. Tota aquesta documentació, formada majoritàriament per mapes manuscrits en color damunt paper Canson, proporciona informació topogràfica molt detallada de zones abruptes de l’alta i la mitjana muntanya catalana. Pel detall de la informació que es necessitava i l’extensió de la zona afectada —la totalitat de les conques inundades— es van realitzar treballs cartogràfics extensos i molt acurats, això és amb suport geodèsic i un nivell de detall de precisió. Cal tenir en compte que la magnitud de les obres va portar molt sovint grans transformacions territorials: inundació de pobles i terres, construcció de noves carreteres o nous traçats per a les existents, etc. El volum de la cartografia que hem pogut consultar dóna una idea de la qualitat i la quantitat de mapes que es feien. A l’arxiu de FECSA s’hi han conservat més de set-cents fulls, corresponents a una trentena de projectes, una bona part dels quals són anteriors a la Guerra Civil. Els mapes són a escales grans d’1:500 a 1:5.000. Es complementen amb alguns mapes de conjunt, al voltant de l’1:100.000. De tot aquest fons, se n’ha establert una tipologia bàsica: Plànols generals de les zones afectades per un projecte. Escales 1:5.000 i 1:2.000. Són plànols topogràfics dels terrenys inclosos en un projecte hidroelèctric. Abasten el conjunt del territori afectat: des d’on s’ha previst situar la presa fins als límits de la zona inundadada, les àrees lacustres d’on es vol captar l’aigua, etc. Constitueixen els primers aixecaments topogràfics del projecte. N’hi ha diversos exemples dels anys vint: de la zona de coma de Vaca a la capçalera del riu Freser, del canal de Seròs, dels regs del marge esquerre de la conca de Tremp i de salts com els de Lleida o Pons. Plànols amb la ubicació del projecte. Escala 1:1.000. Són els plànols on ja es dibuixa el projecte en detall: la ubicació de la paret, de la central, els camins i les carreteres que cal desviar i els que cal fer per a les obres de construcció, els canals derivats, etc. Són molt detallats perquè constitueixen els plànols de l’obra. Sovint indiquen els usos del sòl dels terrenys que han d’anar inundats: si són prats, cultius de vinya, de regadiu, etc. Cada mapa està dividit en fulls i abasten el conjunt del projecte amb molt detall. Aquest tipus de cartografia constitueix un document cartogràfic interessantíssim, sobretot en un moment en què la realització de cartografia topogràfica a Catalunya no era encara un fet generalitzat. L’exemple més remarcable és el projecte del pantà de Camarasa de l’any 1917, format per 46 fulls. Ja dels anys trenta trobem el projecte Flix166 Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 M. Carme Montaner García 2. Donem les gràcies a l’empresa FECSA, i en especial al Sr. Martínez Roig, per totes les atencions rebudes a l’hora de consultar els fons, així com per totes les explicacions facilitades. També hem d’agrair-los que arran d’aquesta recerca tot el fons de mapes antics es diposità a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, la qual cosa n’ha possibilitat la consulta pública. DAG 32 161-174 27/5/98 14:12 Página 166 Riba-roja a l’Ebre, o el projecte d’embassament de la Clua a la conca del Segre, de la companyia Riegos y Fuerza del Ebro. Aquest darrer, de l’any 1935, té la particularitat que no es va arribar a construir i afectava en bona part la zona de l’actual pantà de Rialb. Plànols parcel·laris. Escala 1:1.000, 1:2.000. A més dels estrictes aixecaments topogràfics per a la realització d’obres, les companyies hidroelèctriques van elaborar un altre tipus de cartografia sobre el registre de la propietat. Totes les terres afectades d’una manera o altra per aquest tipus d’explotacions, havien de ser indemnitzades als propietaris, de manera que juntament amb la topografia s’aixecaren plànols parcel·laris, i constitueixen un dels primers exemples moderns d’aquest tipus de cartografia. Aquest plànols topogràfics contenen la delimitació de les parcel·les de terreny afectades pel projecte, amb la denominació del propietari mitjançant un número o bé amb el seu nom escrit damunt la propietat. Es tracta d’una cartografia topograficoestadística molt precisa, a una escala de detall important i que constitueix un registre territorial remarcable, ja que no es troben registres coetanis semblants amb una base topogràfica tan detallada i una relació parcel·lària a un nivell tan gran de precisió. El projecte de Riegos y Fuerza del Ebro de la conca de Tremp de l’any 1925 n’és un bon exemple: dibuixat amb tota mena de detalls i amb corbes de nivell cada metre, cada camp, per petit que sigui, porta incorporat un número d’identificació del propietari que permet reconstruir fidelment la propietat dels terrenys posteriorment inundats. Les companyies havien de saber amb detall de qui eren els terrenys afectats, de cara al pagament de les indemnitzacions o adquisicions. Errors gaire grans en aquestes mesures significaven molts diners. La importància de controlar l’estat de les propietats es reflecteix en el gran nombre de parcel·laris que hem pogut consultar. Per exemple, hi ha un mapa del canal de Seròs de 1927 on s’especifiquen les finques afectades pel projecte de l’embassament de Lleida, en els termes de Lleida, Albatàrrec, Sudanell i Torres de Segre. Les parcel·les estan pintades de colors diferents segons l’estat jurídic del moment, i s’hi distingeixen fins a onze situacions diferents, descrites a la llegenda: des de les finques escripturades davant el notari de Lleida amb còpia legalitzada en l’arxiu de la companyia, fins als terrenys comunals pagats a la Jefatura de Montes, passant pels que tenen fulls de requeriment en diferents versions, els que tenen l’expedient d’expropiació en tràmit o fins uns que especifica: «No tenemos documento alguno, pero indudablemente se adquirió la finca». Aquesta documentació permet una reconstrucció molt fidel de la propietat i dels usos del sòl de terrenys que quedarien inundats amb la construcció d’infraestructures hidroelèctriques. Plànols de detall. Escala 1:500. Finalment, els plànols de detall abracen zones parcials, sovint molt petites, que afecten obres concretes: detalls de barrancs, ponts que cal construir, captacions d’aigua, etc. En aquest cas, tot i que també són amb corbes de nivell, més que cartografia topogràfica es tracta de cartografia d’obres. N’hi ha multitud d’exemples de tots els projectes. Mapes per als projectes hidroelèctrics a Catalunya (1890-1936) Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 167 DAG 32 161-174 27/5/98 14:12 Página 167 Un altre tipus de cartografia estretament relacionada amb la hidroelectricitat la constitueixen els projectes de línies elèctriques de transport d’alta tensió des dels centres productors fins als consumidors. En aquest cas, els aixecaments topogràfics es limiten a les faixes de terreny estricte per on ha de passar la línia i, per tant, són franges de terreny molt estretes i allargades. Així, per exemple, un plànol a escala 1:10.000 amb corbes de nivell cada deu metres que dibuixa un recorregut lineal des de Seira (Vall de l’Éssera) fins a Barcelona. Aquest mapa de la Catalana de Gas y Electricidad és de 1913 i està format per un conjunt de fulls amb els trams del projecte. La còpia que hem consultat cobreix els trams de Tremp a Comiols, de Comiols a Sanaüja, de Sanaüja a Calaf, de Calaf a Manresa, de Manresa a Terrassa i de Terrassa a Barcelona. En aquest cas, el dibuix allargassat del terreny representat fa del mapa un instrument d’utilització molt restringida. Per a cada projecte hidroelèctric s’aixecaren diversos mapes de cada una d’aquestes tipologies, la qual cosa proporcionà un registre topogràfic i parcel·lari extraordinari dels territoris afectats. D’aquesta manera, la construcció de les grans infraestructures hidroelèctriques a Catalunya va possibilitar que es cartografiessin topogràficament zones —sovint de difícil accés— que fins aleshores no havien estat objecte de cap aixecament topogràfic. Les altes valls del Freser, del Flamisell, de les nogueres Pallaresa i Ribagorçana, així com molts trams de l’Ebre i del Segre, es van veure envaïts a començament del segle XX per una munió de topògrafs que amidaven el territori. L’aixecament dels mapes Els aixecaments cartogràfics d’aquestes grans companyies hidroelèctriques són majoritàriament taquimètrics. Els topògrafs calculaven una xarxa de triangulació i feien les mesures taquimètriques. Després, en els treballs de gabinet, situaven els punts, marcaven els itineraris i dibuixaven pròpiament el mapa. Per als anivellaments —de vital importància en els càlculs hidrològics— normalment s’establia una cota zero arbitrària. La majoria de vegades, sobretot al començament, els plànols no estaven referenciats a la xarxa de l’I.G. y E perquè no estava acabada, i quan posteriorment això es va fer, es van arribar a trobar diferències de fins a 20-30 metres. El fet que la majoria d’aquesta cartografia afectava terrenys molt abruptes i amb grans desnivells, va propiciar la utilització de la fotografia. La utilització de fotografies terrestres en l’aixecament de mapes, a partir del sistema d’interseccions, esdevingué molt útil en treballs de zones muntanyoses, perquè estalviava moltes operacions de camp i, a més, les fotografies constitueixen un croquis més fidedigne que els que es podien fer manualment. Aquest sistema ideat l’any 1852 pel coronel francès Aimé Laussedat (1819-1904) revolucionà les tècniques topogràfiques. L’aplicació del mesurament estereoscòpic al mètode fotogramètric mitjançant un aparell inventat l’any 1899 per Carl Pulfrich va permetre d’aixecar mapes directament a partir de les fotografies. 168 Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 M. Carme Montaner García DAG 32 161-174 27/5/98 14:12 Página 168 Tot i que la primera constància que tenim de la utilització de la estereoscopia en els treballs cartogràfics de les hidroelèctriques és de la dècada dels anys vint, cal remarcar que Espanya fou pionera a Europa en la utilització d’aquesta tècnica. Les primeres proves fotogramètriques terrestres a Espanya daten de 1889 (Núñez, 1991), i l’any 1914 l’enginyer geògraf José M. Torroja (18841954) va dur a terme el primer treball de fotogrametria estereoscòpica a Espanya amb la Brigada Fotogramétrica de l’Instituto Geográfico y Estadístico, de la qual n’era director. Van ser precisament els treballs hidroelèctrics els que donaren un gran impuls a la utilització pràctica de la fotografia en els aixecaments topogràfics. Tot i tenir poques dades de l’àmbit de l’empresa privada, trobem l’empresa Société Française de Stéreotopographie que va treballar per a la companyia Energía Eléctrica de Cataluña, tal com queda reflectit en un mapa de Tavascan publicat l’any 1923. Sí que tenim més dades de la utilització de la fotografia en els treballs impulsats per l’administració, no només en l’àmbit estricte de la hidroelectricitat, sinó també dels aprofitaments hidràulics en general. En la segona meitat dels anys vint es crearen les confederacions hidrogràfiques, entitats estatals encarregades de dur a terme una política de desenvolupament dels aprofitaments hidràulics, sobretot en àrees on no fos rendible la presència de l’empresa privada. La primera que s’organitzà fou la Confederación Sindical Hidrográfica del Ebro l’any 1926, i tres anys més tard es fundà la del Pirineu Oriental. Totes dues afectaven el territori català, la primera parcialment —el curs baix del riu Ebre— i la segona totalment. La confederació de l’Ebre impulsà un projecte cartogràfic ràpid i revolucionari per pal·liar la manca d’informació topogràfica: l’any 1927 s’encarregà a l’empresa CETFA l’elaboració de fotoplans de tota la conca del riu. Consistia en la realització de mosaics fotogràfics —a partir de fotografies aèries verticals— rectificats mitjançant les triangulacions de l’Instituto Geográfico y Estadístico. Es confeccionaven amb un restituïdor construït per un dels socis de l’Empresa CETFA, el capità d’enginyers Augusto Aguirre. Aquests fotoplans, pensats bàsicament per a un aixecament ràpid del mapa parcel·lari, es realitzaren a escala 1:10.000 amb corbes de nivell cada deu metres, tot i que en algunes zones s’efectuaren aixecaments fins a escala 1:2.000. Pel que fa a Catalunya, aquest projecte recobrí tot el tram de l’Ebre des de Mequinença fins al mar (Frutos, 1995, p. 228-229). També la confederació del Pirineu Oriental utilitzà ben aviat la fotografia per als seus treballs cartogràfics, sobretot en les zones més abruptes de muntanya. El Plan de Obras y Servicios para 1931 d’aquesta darrera confederació (Confederación, 1930, p. 29-31), parla, en un apartat de cartografia, de l’endarreriment dels treballs de l’Instituto Geográfico i de l’acord al qual han arribat amb la Sociedad Estereográfica Española —fundada per l’esmentat enginyer José Maria Torroja— per a l’aixecament ràpid per fotogrametria terrestre, de tot el canal entre Núria i coma de Vaca a la capçalera del riu Freser. Com a dada curiosa s’assenyala que, a causa de la dificultat del terreny, es va haver de fer una assegurança de vida als operaris que van treballar en aquella zona, tot i Mapes per als projectes hidroelèctrics a Catalunya (1890-1936) Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 169 DAG 32 161-174 27/5/98 14:12 Página 169